Sense sort creu en l'aire tot color.
Entre els dits els seus plors desfenusos veuen globs.
Ara ja sabem què és el que estava fent la Maria.
La tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Maria, bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda.
La tenia massajant i amb el telèfon en silenci, no?
No comentaves, no es catxin.
Ho sento.
Són aquelles coses que passen, clar, que moltes vegades...
A més, com ho vam fer amb una miqueta de previsió,
perquè ho vam fer abans...
Jo crec que ja veníem parlant més o menys via internet
des del divendres o dilluns ja,
més o menys d'aquesta setmana o de la setmana passada.
Llavors, jo, que moltes vegades no hi penses, no?
Però bé, ja et tenim aquí amb nosaltres.
Allò que et fiques a assajar i el moment en silenci, perdó.
No passa res.
Ara ja et tenim.
i almenys comentar-nos que aquest diumenge
et tindrem a Tarragona presentant el darrer treball discogràfic,
aquest Magnòlia.
Sí.
Explica'ns, és el quart treball discogràfic ja teu?
Sí, sí, és el quart, però és el segon en solitari, seria.
Sí.
I res, acaba de sortir fa molt poquet
i acabem de començar la gira també fa molt poc,
fa una setmana.
Fa una setmaneta que et tenim allà a carretera.
Sí, quasi que estrenem els temes en directe
i a Tarragona vindré, a més, en un format molt especial,
perquè és acústic, bueno, acústic.
Vaig enxufada, però dic acústic perquè vaig sola.
Sí, Anna.
I, bueno, és una forma de sentir les cançons més igual,
semblant-se a com les vaig composar,
amb un punt més despullades,
també més lliure per part meva,
perquè no tinc banda.
Llavors, bueno, faig una mica més el que em surt, no?
I també porto uns pedals i això, bueno,
jo, és un format que m'agrada molt i m'ho passo molt bé.
A més, tenim en un lloc que és la Salatrón,
jo no sé si és la primera vegada que vens,
si ja havies vist actuar almenys amb algú,
o tu mateixa, sobre l'escenari,
és molt reduïda, és petiqueta, és molt coquetona,
és molt íntima, no?
I a Cipresta.
Sí, a Cipresta, i la prioritat és que no hi he estat,
però m'han explicat quin estil de sala és,
allò, 50 persones,
molt, molt, bueno, em ve molt de gust, no?,
perquè és una mica així implant amb el públic aixecat,
bueno, no ho sé, m'agrada, m'agrada.
A més, és petiteta, ja t'ho dic ara,
és petiteta, petiteta,
jo que dius, sí, sí, són 50 persones,
el que hi caben, no hi caben més,
però, clar, potser des de la intimitat
d'aquest treball isogràfic,
amb el despullament que em deies fa una miqueta,
d'estar tu sola amb la guitarra i cantant.
No, no, amb el piano.
Amb el piano, perdó,
jo no sé per què t'he imaginat amb la guitarra.
No, no, no.
Amb el piano cantant, fantàstic, no?
Sí, sí, sí.
És a dir, pots sentir els sentiments,
fins i tot de la gent, no?,
del que representa cadascuna de les cançons,
i dius, mira, aquesta, com els està arribant, no?,
per la manera, potser, fins i tot de respirar, no?
Sí, bueno, en realitat,
vull dir, el fet que el públic estic tan a prop,
a mi m'agrada molt,
però també jo crec que em permetrà, no?,
enllaçar les cançons,
introduir algunes parts, potser més d'improvisació,
que també amb la banda ho fem,
vull dir que, no sé, m'agrada...
I res, el Magnolia, el disc,
és un disc que, clar, com ser pianista,
està basat tot en el piano,
i a sobre de la base aquesta de piano
hi ha els arranjaments, d'acorda,
les bateries, els contrabatsos, els vents, la veu, clar...
Sí, sí, sí, tot el que composes, sí.
Sí, sí, sí, i res, això.
Dic que són 11, les cançons que trobem en aquest Magnolia.
Sí.
En colors molt foscos.
Colors molt foscos.
Sí, no, a veure, la fotografia,
jo no sé si és teva, personal,
aquesta fotografia que es veu a la portada del llibre.
La de la portada, no?,
és del Rafa Castanyer i del Romaninyan,
que són dos artistes que m'agraden molt
i res, és una fotografia que,
en realitat, els videoclips que els he fet jo amb Super 8
són molt d'aquest tipus d'estètica,
amb blanc i negre, amb molt de gra,
una mica desenfocat,
allò que sembla com una mica antic,
i a sobre, amb una taca de color, no?,
el ser blanc i negre, i a sobre hi ha com una...
bueno, de colors,
que si es porten a la web
i podeu veure videoclips que he fet un Super 8,
rodats amb blanc i negre,
i a sobre amb taques de pintura,
i a sobre el Super 8 directament,
i, bueno, ha sigut un treball molt intens també,
d'aigua,
perquè de vídeos al voltant de tot el Magnòlia.
Aquest seria, Maria,
és que estava mirant ara i estava llegint,
he obert,
ja l'havia llegit abans,
però, bueno,
em volia comentar-t'ho amb tu,
perquè li fas una dedicació molt especial
a la teva àvia,
per haver-t'ha regalat el piano,
segons poses aquí.
Sí, bueno, clar,
és que el piano és el meu instrument principal
i és molt important, realment,
per cada músic, no?,
el seu instrument,
tenir un bon instrument,
i, bueno,
en un moment,
quan era més petita,
ella,
la meva,
em va regalar el piano
amb el que hem gravat el disc,
amb el que he composat aquest disc,
i és un piano amb el que porto molts anys,
molts anys tocant,
i li tinc especial de vídeo,
i llavors vam portar tot l'estudi,
el material d'estudi a casa
per poder gravar amb el meu piano,
i no haver d'anar a un estudi
amb un piano que fos un altre,
jo volia gravar amb el meu,
també per estar més còmode,
per tenir més espai i temps
per investigar una mica en el so,
en la rebre natural de la sala d'estar,
i, bueno,
el resultat,
estic molt content d'aquest tipus de so
i d'haver gravat amb aquest piano.
Jo recomano,
moltes vegades ens agrada investigar la música,
i potser ens acabem de fixar
en els llibrets,
on està tota la lletra,
on estan les fotografies,
potser que trieu d'aquella manera,
dius, mira,
aquesta ha quedat bé,
aquesta ha quedat bé,
però jo m'imagino
que per fer aquesta foto
a la qual et veiem precisament
just al costat del piano,
s'ha de fer alguna tria especial,
entre moltes,
o no?
La del piano,
que està en el llibret,
vols dir,
aquesta foto,
mira,
aquest piano,
no és amb el que hem gravat el llibre,
eh?
Dic que estàs molt guapa, eh?
Gràcies.
Aquesta foto,
mira,
vaig amb pijama,
i és a un poble
on vam anar a gravar les bateries,
aviat,
és on viu el meu pare,
en una casa,
a la muntanya,
i vam anar allà precisament
a gravar les bateries
per no tenir soroll allà al voltant
i per no molestar a ningú,
i també teníem una,
dos pisos,
podíem posar micros
al pis de dalt,
al pis de baix,
vam fer servir molts micròfons,
i allà també hi ha un piano,
i és el piano d'allà,
i la foto realment
és dels dies
que hem estat gravant les bateries,
diria que allò
acabava d'aixecar,
i em va fer una foto
al Pau
amb el que estàvem
gravant les bateries.
No, no,
t'ho dic que la foto molt bé,
molt maca,
a més a més
continua sent en blanc i negre,
jo de veritat
que convidaria
la gent que ens està sentint
a investigar una miqueta més
d'aquest Magnòlia,
i també els convidaria
a investigar una miqueta més
sobre la Maria Coma,
perquè sembla que hagi sortit
fa poquet,
però ja portes arrossegant
pel món de la música
ja fa uns quants anys,
no, Maria?
I que les hauràs vist
de tots colors, no?
Tampoc tant,
però sí.
Una miqueta sí,
una miqueta sí.
Sí,
bueno,
des de molt petita
que ja toco,
i que faig coses
i, bueno,
a poc a poc
anar sortint,
però, bueno,
l'important és
que faig el que m'agrada
i que, bueno,
acabo de fer un disc
amb el que estic molt contenta
i tenim molts contextos
d'enavent.
Aquest diumenge,
recordem,
tenim aquí a Tarragona,
a la sala Trono,
a partir de les 6 de la tarda.
El prou de l'entrada
és de 10 euros.
Una cosa,
perdona que t'interrompi,
és que m'han dit
que s'han esgotat les entrades.
Totalment esgotades,
fantàstic.
Sí.
No busquem més, no?
No sé,
potser l'últim hora
algú que l'havia reservat
falla,
no ho sé.
Diria que s'han esgotat
les anticipades.
Doncs que fem una cosa,
que s'apropin allà
a la sala mateix
i una vegada
que hi poden entrar,
perquè encara queden
encara que només
siguin les que s'han de vendre
a taquilla,
es poden aconseguir,
doncs que passin cap a dins.
El que sí que,
que potser val la pena,
no sé,
a Tarragona
on es poden comprar discos,
o això,
però jo em portaré.
Llavors,
volgués comprar el disc
a les 6,
nosaltres des de que
obrim les portes
5 i mig a 6,
estarem venent discos
també allà.
Molt bé.
O sigui que...
És una cosa que normalment
ja feu?
O sigui,
és una manera també
de conèixer't?
Bueno,
porto...
als concerts
sempre portem discos,
llavors és una bona manera
de vendre'n.
Home,
i també està en contacte,
jo no sé si estaràs tu
directament allà.
Sí,
abans del concert
igual no,
però després del concert
sí que m'hi poso això.
També pot venir gent
de concert
a les d'on el disc,
encara que no hi hagi entrades.
Maria,
amb aquests concerts,
o almenys amb aquest concert
que tenim més íntim
aquí a Tarragona
i que segurament
no ha estat l'únic,
una vegada que s'acaba
i que,
com ell que diu,
la tens de la gent allà a tocar
i la gent se t'apropa,
què és el que més t'ha sobtat
que t'han dit?
I el que dius,
ostres,
no m'esperava mai?
Aquesta persona...
I tu,
perquè sempre se t'aclava.
Aquestes coses
són les que claven,
no?
del primer concert
em va venir un tio
i em va dir,
em va dir,
les canciones,
les compones tu?
I dic,
hombre,
clar,
no?
I el tio,
ah,
no he seguido aquí
sense ver,
i diu,
i me pensava igual
que eren versiones,
i jo no,
amic,
dic,
sí,
clar que les composo jo,
les composo,
les arranjo,
les gravo,
les toco en directe,
i per algú es diu,
Maria,
com a prèdic,
no més faltaria.
I res,
em va sobrar.
Dius,
home,
no t'has fixat,
la primera era
de l'Elvis Presley,
la segona,
Flop Sinatra,
i la tercera
he anat cantant,
jo ja.
No sé,
realment no vaig entendre
gaire el noi,
però bueno,
mira.
No,
millor que no pensés
que no fessis versions
d'altra gent
adaptades a tu,
no sé què m'ha rebut.
Ja l'hi veiem,
ja l'hi vaig explicar,
ja l'hi vaig explicar.
I a l'home,
jo crec que és allò,
que es va posar
petitet,
petitet,
petitet,
i es va sortir corrents,
i no va separeixer.
No,
simplement que no sabia on anava,
el van portar uns a un concert,
en plan,
vamos a ver un concerto,
i mira.
I sortim aquesta nit,
i anem a veure,
ara què és el que trobem,
no?
I mira,
casualment van a aterrar
el concert que feia la Maria Coma
en aquell moment.
Ja et perdo,
bueno,
et sento una mica malament.
Maria,
doncs gràcies,
gràcies,
gràcies per haver-nos trucat,
i així ens hem pogut posar
en contacte amb tu.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé
aquest diumenge a Tarragona,
i que esperem que
molt més de tant en tant
ens visitis.
Bueno,
el que sí que m'agradaria dir
és que per Tarragona,
per diumenge,
se n'acaben les entrades,
perquè és acústic,
però d'aquí molt poc
anem a Balls,
amb la banda,
a un teatre que és genial,
m'han dit,
no ho sé,
que és com molt xulo,
m'han dit que és com un liceu
o alguna cosa així.
Se sàpia a quin dia
és quan veiem xulo ells?
Ai,
ara no m'ho sé de m'òbia,
però jo a la web està,
a la web tinc una agenda
que està en tots els concerts,
és d'aquí un mes i mig o així,
i a mariacoma.com,
bueno,
tinc una agenda de concerts,
tinc el blog,
i tinc tot de notícies,
és a dir,
que si algú em vol veure amb la banda,
toquem a Balls.
Al teatre principal.
Sí, exacte,
al teatre principal.
A les 10 de la nit,
al dia 2 de març.
Ah, mira,
merci per mirar-ho.
És que he anat corrents,
eh?
El que tu m'has dit,
jo ho heu obert per aquí,
de seguida,
a més a més,
és molt fàcil de trobar,
mariacoma.com,
i de seguida ho trobem, eh?
Exacte.
Maria, de nou,
moltíssimes gràcies.
A tu.
Fins la propera.
Adéu, gràcies.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
M'enamora dels meus somnis,
M'enamoro dels meus somnis,
i no sé de què em serveix.
la quotidianitat m'ignora.
M'enamora dels meus somnis,
i no sé de què em serveix.
M'enamora dels meus somnis,
El realisme no em diu res.
Soc impacient,
però no corro.
També m'enganyo,
si cal.
I pot ser que
t'estimi més
que mai.
No recordem que la Maria Coma
la tindrem aquest diumenge
a partir de les 6 de la tarda.
Entrades anticipades,
totalment exaurides.
Haureu d'esperar a la porta,
a la sala trono,
per a veure si queda alguna.
I també ens comentava
la Maria Coma,
que si voleu aconseguir
aquest treball iscogràfic Magnòlia,
el podeu comprar allà mateix,
a la sala,
perquè ells seran els encarregats
de vendre'l.