Tarragona Radio.
Aquesta és la sintonia que ens porta cap a l'Andrés i André.
I anem a saludar-lo, que ja el tenim aquí, ja ho saps.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Buenasera, senyorina.
Nos vamos per Roma.
Ah, sí?
Ah, no?
Nos marxàvem cap a Roma?
Ah, no, no.
A veure, a veure.
Que hi ha gladiador?
A veure què m'expliques.
A veure què m'expliques.
Que hi ha gladiador del Baza i un gladiador d'Armadria, avui?
Ui, ui, si no me hables, no me hables.
I també en Darnasti, que tenim nostres gladiators personal.
Bueno, doncs allò que anàvem dient l'altre dia, de la pel·lícula Gladiator,
les curiositats.
Per exemple, no sé si ja el vaig dir l'altre dia,
però al principi de la pel·lícula es pot veure que una de les legions
que apareixen disposades a la batalla és la legió sèptima,
que va ser la que es va assentar a la península ibèrica
i posant ja les bases per la fundació de l'actual ciutat de Lleó.
Veus?
Aquesta surt amb la pel·lícula, sí.
Sí, sí, sí.
Després hi ha una cosa curiosa.
La curassa blanca que llueix com Modoro,
durant la lluita amb Màximo, al final,
és una reproducció exacta de la famosa curassa d'Augusto,
el primer emperador de Roma,
però, de fet, aquesta apareix, amb ella,
amb la seva escultura més coneguda,
però no precisament com surt a la pel·lícula,
pintada de blanc.
És una altra cosa, també, que s'han inventat.
Sí, una altra curiositat, no?
Una altra curiositat.
Tornem al principi de la pel·lícula,
quan estan amb el campament,
apareixen uns bustos que, en realitat,
es van crear mil anys més tard.
Així que aquí també s'avança.
Sí, com a la dels minuts, no?
Saps? Sí.
Falten quatre minuts per poder atacar tropa, apunteu-vos.
Però imagines que aquests bustos es van crear mil anys després.
A vegades, amb les pel·lícules, ho barregen tot.
Però jo crec que, a veure,
aquí ja és qüestió de documentació, Andrés.
I ara tornem amb allò que t'agradava a tu l'altre dia.
Vinga, diga'm els texans, diga'm els texans.
Al principi de la pel·lícula,
aquesta estigueu molt al tanto,
al principi de la pel·lícula,
quan està tot el camp de batalla cobert de cadàvers,
un d'aquests cadàvers apareix vestit amb un pantaló en baquer.
Un altre texà.
És que jo crec...
Andrés, jo crec que no ho sabem.
Però hi ha molts de texes, no?
No, no, jo crec que alguna fàbrica,
de texans, d'allà dels Estats Units,
potser és el que va portar...
No, potser és el que va posar quartos
per poder fer-se la pel·lícula.
És com aquells,
quan estan gravant una pel·lícula d'un lloc de casa,
per exemple,
que surten un munt de tetabrics
amb les marques determinades.
Ah, aquí està, aquí està.
I aquestes marques determinades són també les que paguen.
Home, és una propaganda indirecta.
Exacte, exacte.
I a més, a més,
l'ampolla de cava,
potser per no ser de cava,
potser és de xampany no sé qui,
però aquell xampany ha pagat, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, tornem al principi...
Igual, el que passa és que s'han equivocat de pel·lícula.
Tornem al principi de la pel·lícula, de Gladiator.
Som-hi, som-hi, som-hi.
Si tu has vist La caïda de l'Imperio Romano,
tu observaràs que és el mateix començament
de Gladiator.
La caïda de l'Imperio Romano i Gladiator
és el mateix començament.
El mateix mateix?
Practicar-ne és el mateix.
que s'han molestat, no s'han molestat.
No s'han molestat?
Quasi el mateix, sí.
En Marian una miqueta perquè ningú ho notés?
Sí.
Espera't.
Agafa't un altre.
Espera, què venen?
Amb la baralla al Coliseum,
quan tots estan molt ocupats
contemplant a Russell Crowe,
passa un carro de Pepsi.
Què dir?
Això ja no m'ho crec, Andrés.
Mira-ho.
No puc, ara no puc, no m'ho deixen fer.
No, no, però si tens la pel·lícula a casa, mira-ho.
Ah, doncs ja ho faré.
Quan està la baralla, no?
Però escolta, és allò que ja has de fixar.
És la dècima de segon.
Ja has de parar, saps?
Que mal han fet els DVDs.
Deu ser d'aquella propaganda, com li diuen?
Subversiva, sí.
Subversiva, que és un momentat.
És un flash, no?
Queda la retina, sí.
O sigui que ja ens obliguen a posar-nos texans,
ens obliguen a veure Pepsi
i el que convingui, no?
Espera't, espera't.
Doncs el Coliseu, com tot espectacle,
té les seves taquilles i els guixetes,
i quan els ciutadans estan fent apostes,
podem veure que fan servir per apuntar els resultats
una bonica pissarra i guixos actuals.
Molt bé, home.
No, jo crec que ja a l'edat dels romans
hi havia les pissarres i els guixos, home.
Es feia servir un altre tipus de punçó.
Ja, però no hi havia.
En aquell moment no hi havia.
I per la producció ja s'havien acabat.
Ja s'havien acabat els quartos.
No donava temps a comprar un altre.
Sí, amb la pel·lícula original,
amb la versió original,
quan Màximo, poc abans de la lluita contra els germans,
o sigui, els germanos,
li diu a Quinto,
a mi senyal, ira i fuego.
El que realment diu,
perquè ira i fuego,
bueno, no està malament,
però en anglès diu,
a mi senyal,
desatat l'infierno.
Desatat l'infierno.
Exacte.
Home, que és que també xulo,
que ira i fuego.
Bueno, però has de tindre present
que llavors l'inferno encara no existia.
Això va ser una cosa que van fer els cristians endavant.
Ostres, una altra, xiu, xuf,
una altra lliscada.
Aquí algú es dona compte d'això,
però després, esclar,
si diuen infierno,
s'ha de pensar en això altre.
Ostres, ostres.
Després, amb la pel·lícula,
Marco Aurelio no va ser assassinat
pel seu fill,
Comodo,
com passa...
A la pel·lícula, sí, sí, sí.
Que han variat també una miqueta la història
per fer-li ben i bé, no?
Aquí hi ha una altra cosa,
que és el Coliseu,
escenari principal de la pel·lícula,
apareix com parada de màgia
al costat del Tíber,
quan la seva verdadera ubicació
està bastant allunyada del Tíber, precisament.
El que passa és que no saben
que la Terra s'ha mogut.
Sí, sí, sí.
Que la Terra no és plana.
Ha evolucionat.
Amb un teleobjectiu,
les perspectives s'ajunten.
I la Terra de Pisa?
Abans, segurament,
a l'època dels romans,
estava recta.
Sí, a l'època dels romans, sí.
I ara està torta.
Sí, a l'època dels romans, oi?
No, clar.
Però el mateix...
Ja li preguntaré com veig a Marc Aureli
o si hi era.
Que el pregunte-li.
Igual que les espons de Venècia.
És que segur que a l'època dels romans
no hi havia tanta aigua per Venècia.
A veure, després ens queixem aquí
de la circulació.
I amb la Roma antiga
estava prohibit la circulació
de carros i carruatges
per les vies de la ciutat
a la tardor.
I amb la pel·lícula
apareixen carromats d'aquests
circulant per Roma.
Perquè veigis.
És que no ho sabia
en el codi de circulació.
A la tardor, si saps per què?
Perquè, esclar,
com que no hi havia
molta il·luminació
i a vegades
el que passem ara
amb les velocitats nostres...
Sí, sí, que arriba
que moria molta gent, segurament.
Allà anaven els carros
amb els cavalls
i anaven al trote.
Podien accidents.
I llavors,
degut a la foscor...
Home, és que és lògic.
Pensem que els carrers
estaven foscos
com la negra nit.
Exacte.
I clar, si anaves allà
amb el teu cavall
i se creuava qualsevol persona
és que no el veies.
Sí.
I te l'emportaves directament, no?
Ni ella et veia tu
ni tu el veies amb ella,
menys que portés
una llumeta així a la mà.
Però, bueno,
la bombilla encara no s'havia inventat.
Aquest ens hem acallat al vagí
que amb l'escena principal
mai es pot haver produït
amb l'imperi romà
el que surt
en aquesta escena principal
i és que els exèrcits
d'aquest gran imperi
mai atacaven amb boscos
o llocs tancats.
Sempre batallaven
amb grans llanures
o llocs llogats,
llocs ben descoberts.
Sí, sí.
Que era la seva tàctica
de lluita
i que és, bueno,
el que hagi llegit
algunes coses
de l'exèrcit romà
i així era la seva manera
d'això.
I llavors,
hi ha una pregunta.
Com el protagonista
va des de Mèrida
a Marrocs
a través del desert
i sense cruçar el mar?
Aquí hi ha l'altre detall
que la gent no pesca.
Es dona per entès
que deu agafar un vaixell
i deu cruar
però amb la pel·lícula
no surt el vaixell.
Home, perquè deu haver...
I va de Mèrida
al Marroc.
Perquè deu saltar.
Sí, sí, sí.
Deu saltar.
És que ell és un superman.
No devien tindre algun barco
per presentar-lo
a la pel·lícula.
És un superhombre, ell.
I clar,
i segurament que el vaixell
que no consta
però tampoc consta
en els seus dies
que dura el trajecte, tampoc.
No, perquè li deuen saltar.
Diu, bueno,
aquesta gent ja
com no ho expliquem
ni ho comentem
i tira, tira, no?
Que si no allargarem.
Després,
ja saps que el blat
no es pot
recollir,
no es pot semblar
a l'hivern.
No, en el principi
crec que no.
Màxim
diu al seu campament
després de la victòria
invernal.
Està ple de neu
i fa un fred
que pela
i parla sobre els germans
que estarà
amb les seves cases
fent collita
durant tres setmanes.
Mm?
Així que...
No, no, no.
Molt de pagès
tampoc tenen, eh?
Entre els texans
i la Pepsi.
Un altre dels fallos.
Això es pot veure, eh?
Si tens el pel·lícula de casa
ho revises.
perquè diu que els romans
mai van fer servir
l'espasa
a l'esquerra
de la cadera
sinó a la dreta.
A l'escut rectangular
i gran
els estorbava
i per a més
necessitaven
desenfundar ràpid
com si estiguessin
a l'oeste.
Sí, sí, sí.
Com si fos una pistola.
Tranquilament.
Els romans
i en general
tot el món antic
pintaven les estàtues
en colors
que reproduïen
els dels seus models
a la vida real.
Amb la pel·lícula
cap està pintada.
Veus?
Cap està pintada.
Jo no sé.
Hi ha hagut bastantes crítiques
amb això
que l'assessor històric
d'aquesta pel·lícula
amb el que ara
que va resultar
que passés aquests fallos
tinguin garrafats
i no solament
els del personal.
No, no, no.
Sí, de tot el que va sortir.
Saps, Andrés,
que si hi ha algú
que ens està escoltant
i sigui amant
d'aquesta pel·lícula
li estàs llançant
la pel·lícula a la brossa
o està agafant la directa
veia?
Ja l'ha vist
i ja n'he gaudit d'ella.
Ara la pot tornar a veure
per divertir-se.
Exacte, per veure-ho
d'una altra manera.
Encuentre los 17 errores.
17?
Sí.
Portem 120?
Claro, però jo dic 17.
Portem 3 programes?
O sigui, que pobres.
Diu que, es diu
que l'actor
que encarnava Màximo
va exigir
que la seva armadura
i armes
pesessin
quasi la meitat
del que pesava
les del resta
dels participants
del film.
Perquè com que eren
reals,
no eren de plàstic
allò,
no eren reals,
pesaven de debò
un rato.
Llavors, els moviments
van més
acompassats
amb el pes
de l'armadura
que no passi
és una armadura
lleugera.
Llavors,
sí que es movem
en canvi d'aquesta
altra manera
els veus
que han de fer
força
per lluitar.
Quan
Còmodo
es presenta
triomfalment
davant del Senat
al seu
retorn d'Espanya
l'acompanya
la seva germana
cosa insòlita
perquè les dones
no feien vida
pública en Roma
si no eren
dones
públiques.
i aquesta germana
porta
a més
un bel
corret
taronja
color
que en la vestimenta
només està reservat
per les núvies.
Ostres,
Sasca,
Sasca,
vinga
rellis que bon,
vinga,
un darrere l'altre.
De totes maneres,
esclar,
s'ha de ser un erudit
de la història
dels detalls.
Els simples mortals
no ho sabeu
d'aquestes coses.
Andrés,
fem una cosa
perquè mira
quina hora és.
Ui, mare de Déu,
ja ho veus,
no?
I el que queda...
Però clar,
volem donar
un cop d'ull a l'altre.
Amics oients
de Tarragona Ràdio,
continuaríem
perquè ja
almenys
li han quedat
cinc pàgines més
de poder comentar
de les pífies
que es troben
dins d'aquesta pel·lícula
que es diu
Gladiator,
que va ser molt
triomfadora
als Oscars
que es van portar
perdó el beneplàcid
de tothom,
tant de la crítica
com del públic.
Però,
però que en aquest moment
també, mira,
va passar el que va passar
que el va haver
algun despistat per allà
que mira,
que hi havia texans,
Pepsi,
és que allà per l'època
dels romans
hi havia de tot.
Sí, sí,
estava molt a la llet.
No hi havia les orgies,
però per què no va haver
Pepsi, home,
i texans
per poder posar-se?
Que feia molt de fred.
Bé, llavors
canviem de pel·lícula.
Vinga,
canviem de pel·lícula.
Ara anem a parlar
de Suïnitot,
que és
el Barbero Diabólico
de la Calle Fleet.
Fem una cosa.
A hispano-mèdica
es va dir
el Barbero Demoníaco
de la Calle Fleet.
D'acord.
Escoltem el tràiler
i així ens posem
en situació.
Mira, som-hi.
Està és la història
d'un hombre corriente
que lo tenia todo.
Barquer era su nombre.
Benjamin Barquer.
Hasta que un hombre poderoso
le robó la libertà,
destrozó su familia
y lo desterró.
Que el Señor
se apiade de tu alma.
De por vida
y de ese dolor
nació un nuevo hombre.
quince años soñando
con volver a mi hogar
con mi mujer
y mi hija.
Benjamin Barquer.
Nada de Barquer.
Ahora soy Suïnitot
y se hará venganza.
¿Y mi mujer?
Murió.
Y él tiene a tu hija.
El juez Torpen.
Debes olvidar el pasado.
No.
A tiempos desesperados.
Medidas desesperadas.
¡Vale!
¡Tú, señor!
No hay nadie en la mesa.
¡Vale!
¡Vale!
Sweeney, espera.
Quiero que los plazos.
¡Tú, señor!
¡Tú, señor!
Bienvenido a la grava.
¡Tú, señor!
Tengo la venganza.
Tengo la salvación.
Le garantizo
que nadie le afeitará mejor.
que el señor tenga bien
sonreírle.
¡Se te ha ido la cabeza!
Sin duda,
los años me han cambiado.
¿Qué tal si le afeito?
¡Al fin!
Mi brazo vuelve a estar completo.
Me parece bien.
¿Pero qué hacemos con él?
No sé si és com sona aquest trailer,
una pel·lícula de l'any 2008, Andrés,
que es diu Suenay Tot,
El Barbero Diabólico,
i que està protagonitzada, doncs,
per dos grans, grans, grans del cinema.
Exacte.
El Johnny Deeb.
Exacte.
que amb aquesta pel·lícula,
perquè s'ha de dir que aquesta pel·lícula
és musical, també.
Hi ha números musicals,
o sigui,
que una pel·lícula de sang i fetge,
de terror,
i hi ha números musicals.
Explica la melodramàtica història
de Suenay Tot,
un barber inglès
que assassina amb els seus clients
amb una navalla afeitar,
això és,
amb l'era victoriana,
i ho fa amb l'ajuda
dels seus còmplis,
la senyora Lovell.
Ell està a la barberia,
la té posada
en el primer pis d'un edifici,
i abans hi ha un local
que regenta aquesta senyora Lovet,
i res,
no té èxit aquest local,
o sigui,
fa uns bocadillets
molt dolentats i així.
I quan ell comença
a matar la gent,
perquè li han fet
una trastada molt gran,
sobretot un principal
de la ciutat,
ell comença a eliminar-los,
com que no el coneixen,
perquè ell ha estat a la presó
uns anys,
com que no el coneixen,
es pensen que és un barber nou,
i ell el que fa
és tallar-los el coll,
i a través d'un mecanisme
que té,
els envia els cadàvers
a la pastisseria,
a sota,
i la senyora Lovet
aprofita la carn
per fer uns pastissos de carn,
que té un èxit tremendo.
Té un èxit tremendo.
Escolta,
allò a Londres
se'n va com tu
aquí te n'aniries
als Max Papitus,
o com sigui,
saps?
A menjar,
saps?
Sí,
de la carn humana
que l'altre
gent saps cadàver,
l'altre fa
les hamburgueses.
Sí, sí, sí.
Ostres.
Llavors,
resulta que
havent tingut un impacte
de les qualitats cinematogràfiques
del musical
de Son de Heim,
perquè és d'aquest home,
mentre ell encara
era un estudiant,
el Burton,
havia tingut la visió
d'una versió cinematogràfica
des de principi
ja dels anys 80.
Aquest home
anava ja
al Tim Burton
maquinant
arribar a fer
una pel·lícula
d'aquesta obra,
perquè és una obra
teatral,
musical.
De totes maneres,
no va ser
fent l'any 2006,
quan va tindre
l'oportunitat
d'arribar a tindre,
o aconseguir
la seva ambició.
I va ser
quan l'empresa
DreamWorks
va anunciar
el seu nom
per substituir
el director
Sam Mendes
que havia estat
ja treballant
sobre l'adaptació
preparant
per aquesta pel·lícula.
Bueno,
ens la van treure
i van avisar
amb el Tim Burton.
Encara
Son Heim
no va participar
activament
en el rodatge
que va ser
o que realment
sabia de què anava tot,
lògicament,
però sí va ser
consultat
amb bastantes vegades.
El repartiment principal
està composat
per Johnny Deep
com suïn i tot
i Helena Bonham Carter
com la senyora Lovet.
Lovet
és la que aprofita
la carn,
saps?
Deep
que desconeixia
la seva habilitat
per cantar,
va aprendre lliçons
amb la preparació
pel seu paper.
De totes maneres,
el funcionament vocal
de Deep,
apesar de que la crítica
sospitava
de la carència
de certes qualitats
musicals,
va donar
una sorpresa
i va donar
satisfacció
a molta part
de la crítica.
O sigui que aquí
s'entraia a cantar
el Johnny Deep
amb aquest d'això.
Es va estrenar aquí a Espanya
el 21 de desembre
del 2007,
no,
millor dic,
perdó,
es va estrenar el 21 de desembre
del 2007
als Estats Units.
No, aquí al 2008.
I aquí va ser
el 15 de febrer
del 2008 a Espanya.
La pel·lícula
va guanyar
amb un grapat tremendo
de premis
incluint
el Globo d'Art
la millor pel·lícula,
comèdia o musical,
el Globo d'Art
el millor actor,
Johnny Deep
també va ser nominat
a l'Òscar
el millor actor.
Encara que la pel·lícula
és curiós,
encara que la pel·lícula
no va ser
un èxit excepcional
amb taquilla
allà als Estats Units,
en canvi va funcionar
molt bé
per tot el món,
inclús arribant-se
a editar
un àlbum
de tota la banda sonora
i després
s'han fet
bastantes edicions
de DVD
perquè s'han anat esgotant
cada vegada que sortien
s'esgotava les edicions.
Que ho feien bé, no?
Sí, sí.
La pel·lícula
ja va acabar en pantalla
grans i així
i m'agrada anar al cine
a veure una pel·lícula
sense saber
quasi pràcticament
de què va.
Te'n dic una cosa
que a mi al principi
quan hem pogut veure el trailer
abans de sentir-ho per antena
de cara als oients
m'ha semblat
no sé, clar,
al principi...
No l'has vist, tu, la pel·lícula.
No, m'ha semblat
una miqueta la història
del Conde de Monte Cristo.
El que passa...
A veure, guardant les diferències.
A veure, una miqueta la història, no?
Sí, és molt diferent.
D'un home en garjol
en dura molt de temps
a la presó
i ell fa la venjança, sí.
I ell fa la venjança.
Jo dic així
una mica per sobre la història.
Jo ho dic perquè
si hi ha alguna persona
que s'anima a veure-la
això sí, hi ha una salvetat.
Hi ha molta sang.
Hi ha molta sang,
això sí.
Sí.
I es veuen escenes
una miquetes garrifoses.
Però, esclar,
si tu comprens
que aquella pel·lícula és així
i la gràcia està en fer-ho,
però està molt ben fet.
Jo que digui sang,
adó i súper...
No, no, no.
Si talla el coll
mentre afeita,
però és lògic.
Pobre, se m'ha passat la mà.
Però se li ha passat la mà,
xac, xac, xac.
Exacte, o sigui,
si ets aprensiu amb aquest aspecte,
doncs...
Jo que no la veguis.
Exacte,
però la pel·lícula,
si això ho supera,
val la pena
perquè passes un rato distret.
Després els enquadres,
tota la fotografia,
els clars i foscos,
en color,
no, de totes maneres.
I després la trama,
doncs també està molt bé.
O sigui que...
Podíem passar per la música, Andrés,
perquè ja no ens queda més temps.
Mira, sí,
perquè si no se'ns acabarà.
Mira,
anem a posar
el començament de la pel·lícula,
la banda sonora
del començament de la pel·lícula,
que és,
precisament per això,
el títol
de la pel·lícula,
exacte,
que és el Barbero Diabólico
de la Calle Frit.
I tornem amb l'Andrés
i Andrés,
de cara a la setmana vinent,
continuem amb aquest Barbero,
que esperem que...
Jo no m'agradaria
trobar-me el per Tarragona,
si vols que et digui la veritat, Andrés.
Bueno,
allà se'l troba molta gent.
Molta gràcia,
no em fa.
Allà se'l troba molta gent.
I ara per culpa teva,
quan me venguin
algun pastís de carn,
m'ho pensaré dues vegades.
No, no, no.
A més,
si t'agrada,
mirem jo per tu.
Ojos que no ven.
Carme que te pego.
Gràcies, Andrés.
I a la setmana que ve.
A la setmana que ve.
A la setmana que ve.
A la setmana que ve.
A la setmana que ve.
A la setmana que ve.