Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ai, quina tranquil·litat, a més, avui una tarda així de pluja, que estem tots amb els sentiments de flor de pell, aquesta tonada ens ha arribat, no sé si al genoma humà directament, però venen dins, eh? Quina canya.
Sí, a més, has sentit al principi, és a casa meva a Brussel·les, que plou mogollón, i se sent la pluja a la finestra, i això és la...
Ens ha posat una miqueta melancòlics, fins i tot, eh?, una mena de melancogia, que dius, ostres, ens ha tocat, eh?, ens ha tocat.
Sí.
Va venir d'aquí, va venir d'aquí, precisament, aquesta tonada del genoma humà, com va venir aquest títol?
Bé, això és una cançó del Miquel Casaponsa, que està vivint amb mi allà, bueno, hem estat molts anys vivint com veïns i tal, i teníem una banda, que era Sacobla, i ell tenia...
Aquesta cançó és seva, de fet, jo li vaig posar el nom, i com que, bueno, jo vaig fer una mica la cosa en solitari,
doncs vaig agafar aquesta cançó com a homenatge a ell, d'alguna manera, com dient, hòstia, que ell també forma molt part d'aquest disc en una manera així...
Bueno, tot el procés, no?, de fer cançons, és una cosa bastant nova per mi, fer cançons.
Bueno, però te n'has sortit però bé, no?
Ah, no sé, no sé.
Perquè sembla, dius, home, sí.
Bueno, ara ja vaig pel segon fill.
Per això, per això, és el que t'anava a dir, home, que ja són dos fills que van per la carretera i van sols, eh?
Sí, sí, espere, pillin la moto i l'heuràs.
Per això, sí.
Que no es matin.
No, no, no, no, no, deixa, deixa, deixa.
A més, a més, aquest treball discogràfic, i segurament que l'altre, seran els que sonaran aquest cap de setmana,
perquè aquest diumenge tenim dins de música petit format a la Salatronó, serà a les 7 de la tarda.
Una hora, podríem dir que força maca, diferent, fins i tot, allò que dius per un concert, no?
Perquè sempre ens imaginem a partir de les 10, i això que sigui a la tarda, com que dona una altra història, no?
És diumenge, suposo que a la gent ja li va bé que sigui a les 7, no ho sé, a mi se'n fa raro, també a les 7, però m'agrada, m'agrada.
A mi sí, és una sala molt fosca, tampoc es nota molt l'hora en què estàs.
Home, a les 7 de la tarda, ara per ara, podríem dir que gairebé ja comença a fer-se fosc.
Sí, igualment.
Clar, és que em sembla que a la Trona fan com dos passes, com és petit, si venen moltes entrades, fan dos passes.
El que no estic segur, clar, primer cop que vinc a Tarragona, no sé si vindrà...
Com va ser això que has trigat tant a venir a Tarragona, què ha passat?
Bueno, aviam, jo fa...
A veure, a veure, estira les orelles, ara que te'n tenim aquí, aprofita, aprofita per estirar orelles.
Sí, no, home, com és això?
Jo he vingut com a acompanyant...
Jo faig de guitarrista de la banda del Pau Bellbé i de la Mallacoma, i en canvi, sí que he vingut.
Però jo sol no, perquè, clar, suposo que fa un any jo que he fet aquest disc.
D'acord, d'acord.
Clar, jo he estat vivint a Bèlgica i fa un any que he tornat per això, perquè m'ha donat per fer cançons i tal,
però sempre he fet música instrumental i no ho sé, o sigui que també estic una mica...
Suposo que amb el segon disc ja...
Bueno, no, de fet és amb el primer que vinc, clar, ara.
Clar, clar, clar.
Sí, sí, sí.
I mira, doncs ja era hora, ja era hora.
Per això, per això te deia que, home, ens ha costat una miqueta de trobar-te, eh?
Home, mira, els de l'altre no m'han trucat i he vingut.
Ja estàs aquí, ja.
No, ja ens agrada, eh?
Que de mica a mica aneu venint, aneu venint.
Que l'altre ja parlava també amb gent d'aquí de Barcelona.
i em deia, no, no, no és difícil trucar a Tarragona, és difícil trucar a casa nostra.
No sé si a tu també, us passa també el mateix aquí a Barcelona?
Bueno, depèn.
Els hi costa?
A Barcelona el que no pots fer és anar, o sigui, suposo que com allà,
no pots anar fent molts concerts a la teva ciutat, al final.
Sí, oi, perquè dius una altra vegada aquest home...
Clar, dius, que ha passat, tio.
Que ha passat, home.
No ho sé.
Vés-te'n cap a casa, home.
No, no, no crec, no crec que arribi la sang al riu, eh?
No, no, no, no.
No crec, no crec, no crec.
No, no sé.
Bueno, almenys de mica a mica fent-se un raconet, no?
Sí, sí, sí, no, estic prou content de com ha anat.
És això.
Un any, no sé, ja comencen a demanar per tocar llocs així, xulos, no?
Sí.
Això està molt bé i estic molt content.
I per cert, com va ser que vas anar a parar a Bèlgica?
Com va ser que després, precisament, vas començar a composar, vas tornar cap aquí?
On es va enregistrar aquest darrer treball historiàfic teu?
Aquest el vaig fer a Brussel·les, a la meva habitació.
Sí, anava gravant i tal, i res, tampoc anava amb cap idea de fer res.
O sigui, m'agradava molt la idea de pensar que estudia arribar a fer un disc,
però va ser el Pau Bellbé, que li vaig ensenyar un dia, però jo tampoc és això, no?
No sabia que tenia un segell ni res, simplement li vaig ensenyar i li va agradar molt i el vaig veure.
Una mica les casualitats així de la vida.
I es van quedar moltes cançons, allò que dius, és que havien tantes que vam haver de fer la tria i...
No, el que volia que... volíem que hi hagués una certa coherència en el disc
i que no fos allò molt, molt diferent cada cançó, no?
Que era una mica el que jo volia, amb l'altre grup, amb Sacobla, que es fos un caos, no?
Però realment era millor separar estils.
Això el disc és més tranqui, més íntim i més personal que l'altre, no?
Ara aquest segon disc hi ha moltes cançons que sí que fèiem amb Sacobla, una mica més iròniques i amb més canya, no?
Diguéssim, no?
Sí.
Serà una mica diferent.
Serà més semblant a com són els concerts, de fet.
El disc és molt tranquil i molt íntim, això que dic.
Però en el concert la gent, en general, riu bastant i entén més la conya una mica i la ironia de tot plat,
que no és tan allò... com massa dramàtic ni res.
Pot semblar molt dramàtic algun dels temes de les cançons, però en realitat hi ha molta ironia al darrere.
No, que es juga amb les dobles paraules, no?
Es juga una miqueta amb el que sembla que dius, però no s'acaba de dir, també, no?
Sí, sí, una mica, no?
A veure, sense passar-se, no?
Perquè s'ha d'escoltar.
Però sempre amb aquesta petita cosa d'això, jo t'he dit blanc, però si tu m'agafes per la part grisa,
potser també m'agafes bé, no?
Sí, sí, sí, realment les reaccions d'abast són bastant inesperades.
Ara ja n'he vist algunes, però sí que penso que jo he fet per riure, no?,
una mica de broma i gent que plora, o al revés, no?
Home, això riu en moments que dius, hòstia, però, bueno, això no se sap mai.
No, i a més a més, això que deies, que la reacció de la gent no se sap,
i ara ja has tingut pèries reaccions perquè això vol dir que s'ha estat movent aquest treball discogràfic,
que no és el primer dels concerts.
No, no, és el primer, en canvi, amb les escultures Baixet,
perquè, o sigui, jo vaig sol, tota la girena et sol,
però he fet una formació amb dues escultures
que són amb sistemes de barres de vidre, mullats...
Mira, aquí estem, és que estem massajant una mica...
Sí, t'he enganxat amb les mans a la feina.
Sí, sents això?
Sí?
Això són les escultures.
Estem aquí.
Són molt maques, són molt grans, unes planxes metàl·liques i vidre fregat i tal.
Oh, que maco!
Són com una mena de...
Sí, sí, són acústiques, no és electrònic, però semblen cintes, no?
Sí, sí, sí, no, no, els gens han quedat parats.
Estàvem aquí...
Què és això? Què és això?
Doncs res, haureu d'esperar.
Això fa.
Sí, sí, sí, és la formació a trio.
Som dues escultures i jo,
i ara estàvem així mirant una mica què fèiem i tal.
I si no, doncs la banda gran ja és amb trompeta i amb guitarras,
amb el Miquel Casabonsa justament,
que és l'autor de la cançó que dóna títol al disc.
Molt bé.
I per cert, Nico, que ja...
No sé si, clar, és la primera vegada que toques aquí a la nostra ciutat,
també la primera vegada que véns a la Sala Trono,
però segur que els Amics de la Trono ja t'han informat
que la sala és petitereta, és molt íntima.
Sí.
O sigui que gairebé tindràs a tocar a la gent.
Jo que si veus algun espontàni i dius,
atura-la, eh?, perquè no hi ha massa diferència, eh?,
entre tu i la gent.
Però què, tenim el costum de saltar a sobre dels músics.
No, no, però clar, en un moment d'angoixa,
en un moment així com que es deixin emportar
per segons quina de les cançons que hi ha en aquest àlbum,
atura-los, eh?, atura-los.
Ja, ja, no, els aturaré.
Bé, portaré algun encarregat d'això.
Aquí a Tarragona som molt emocionals.
I ens deixem emportar, ens deixem emportar i...
Home, doncs mira, millor.
No, clar, clar, clar, sang a l'hivern.
A veure si li hi ha algun pollo, no?
No, home, no, esperem que no sigui així, eh?
Esperem que no sigui així.
I, per cert, després d'aquí de Tarragona
ja tens alguna cosa també estancada,
perquè sembla que la tardor,
com que aquests concerts,
que són una miqueta més íntims,
que fan que es moguin molt,
que surtin com els bolets, mai m'hi he dit.
Sí, bueno, ara tinc un en banda sencera,
justament, al Prat de Llobregat,
que és el dia 1 de novembre,
i després un altre amb Arturell,
amb el trio aquest.
Molt bé.
Jo ara, la meva idea era parar una mica,
tinc altres projectes que estic treballant,
i també el segon disc,
i vull gravar més que fer concerts,
o tocar amb altres coses i tal,
però, bueno, m'han demanat de tocar,
i no diré que no.
Home, clar.
Sí, sí,
però sí,
de vegades van sortint concerts així,
i a més també és una banda,
oi, encara que...
Clar,
també vaig sola a Manresa,
i coses així,
perquè això que és...
A mi m'agrada molt anar tocant,
no?
A més,
que deies,
encara que gairebé aquest treball isogràfic,
ja tinc un anyet,
doncs mira,
sempre és bo, no?,
continuar ensenyant,
i continuant fent,
i continuant,
podem dir que arribant a més públic,
i a més gent,
i de quantes més poblacions sigui,
millor que millor,
no?
I tant.
A mi m'agrada,
perdona'm,
d'anar posant les llavors,
no?
Sí,
sí,
no sé,
penso que...
A mi m'agrada,
quan els concerts,
sempre acabes connectant amb molta gent,
que no t'havia sentit,
i no ho sé,
és tan diferent,
no?,
el disc del concert,
que agraeixes que la gent vingui al concert
i realment entengui qui és el que està cantant,
ja no parlo només per mi,
però que fas els concerts
i coneixes l'artista d'una altra manera,
i molt més de dins,
i molt anar fent concerts petits,
també,
perquè és molt més proper
i pots anar parlant,
que no sé,
a mi m'agrada molt això.
I fins i tot arribar a entendre,
jo que dèiem abans,
alguna de les cançons,
posant-les en el lloc en el qual les ubica,
la persona que les ha creat, no?
Sí, exacte.
Sí, sí.
Que també moltes vegades ens passa que, clar,
cadascú l'agafa i la fa seva,
que també és molt bo,
no diem que no,
però quan vas al concert,
te diuen,
no, no,
aquesta cançó la vaig escriure,
en aquest moment sentia això i feia això,
i comences a veure el món del disc,
potser des d'una altra perspectiva,
i encara te pot meravellar més,
no?
Sí,
sí,
és que és això,
és una manera d'entrar-hi molt maca,
també.
Molt directe.
Que t'esperem aquí amb les portes obertes,
que deixem acabar de fer feina,
però t'he de demanar un petit favor.
Digue'm.
M'has de fer demà i no cent.
Demà i no cent,
molt bé.
Sí, perquè he fet un concurs
durant tota la setmana,
hem anat recollint trucades,
i m'has de dir,
jo no et diré noms ni res,
només m'has de dir un número,
de l'1 al 27.
El que més t'agrada,
el que més ràbia et doni,
el que sigui,
de l'1 al 27.
D'acord,
el 14.
El 14?
Sí.
Ho deixem aquí,
perfecte.
Nico,
que t'esperem a Tarragona,
que recordem a tothom,
música petit format,
a la Sala Trono,
aquest diumenge a les 7 de la tarda,
entrada de 10 euros,
però teniu el Nico a tocar,
flor de pell.
Gràcies, Nico.
Amb les escultures, eh?
Amb les escultures,
importantíssim,
importantíssim.
És molt bé,
que t'he volgut, eh?
Ja,
ja està caient,
ja està caient una altra vegada.
Compte,
Nico,
compte.
Posa't a cobert,
posa't a cobert.
Gràcies.
A tu.
Adéu-siau,
bona tarda.
Adéu,
bona tarda.
Que ningú voldrà agafar,
que ningú voldrà agafar,
i serà molt avorrit.
jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar,
que serà més divertit que posar-nos a pensar,
que el dia és un autobús,
que no porta ningú.
Però si tu estàs al meu costat,
i em vols dir,
com potser que estiguis trist?
Gràcies.
Gràcies.