Here's a song, stags give tongue, winter snows, summer goes, high cold blow, sun is low, brief is day, seas give spray,
fern clumps redden, shapes are hidden, wild geese raise, wanted cries, cold now girds wings of birds,
I see time, that's my ride.
I think you are the most beautiful girl, ella respon, no t'esforcis, my love, porto quasi 3 anys estudiant català,
tinc bé que de la generalitat, i el govern de Dublín hi fa estona que estic, en aquest cau de fum mirant-te de lluny,
amb els ulls a la curiositat, amb un foc ple de feminitat.
Després del bar i el ritual sexual, una punyalada d'adrenalina d'una julieta professional,
després la por de fer-nos mal, i una adreça falsa en un tros de full, suïcida vocacional.
No és ecològic, però és humà.
I és que no es pot parlar, no es pot parlar, i ahir me feia la xula, jo li deia al Joan, Joan,
perquè tindrem aquí el Paco, perquè vol gastar el tíquet, però resulta que ha sortit a final alguna història,
i el Paco el tenim a Barcelona. Paco, bona tarda.
Bona tarda.
Veus, és que no es pot parlar. Ja t'he dic, ahir amb el Joanet, que no el coneixes de res, crec.
No, gairebé no.
No, i m'ha fet la xula, no, no, que Paco ve demà, perquè m'ha dit que vol gastar el tíquet del tret.
Vaja, no, no.
I no pots estar aquí amb mi, catxin, nena.
Quina pena.
Bueno, un altre dia, un altre dia.
Sí, sí, queda pendent, eh, t'ho prometo, t'ho prometo.
A més a més, t'he d'ensenyar una cosa, Paco, que ho tinc gravat d'ahir.
Sí, a veure.
Ahir vam estar parlant de tu, que ho sàpiguis.
Ah, però bé, alguna cosa bé o què?
Vols que ho sentim junts?
Sí, sí, vinga, sentim-ho.
Mira, escoltem-ho, escoltem-ho, eh, és de l'extracte en el qual ahir parlàvem amb el Joanet
i parlàvem de la seva relació amb el Paco amb la Luna.
A més a més, al final dura uns tres minuts.
Sí.
Bueno, més o menys, però jo crec que val la pena sentir-ho.
i a més a més, al final de tot, té el seu missatge per tu, Paco, eh?
Saps què t'assemblas ara la Concha Velasco, el sorpresa-sorpresa aquell?
Doncs Paco, esto...
Ara estic allcollonit.
Esto es para ti, Paco.
Sentim-ho, sentim-ho.
I quan te vas enrolar amb el Paco?
Perquè amb el Paco també vas estar un munt d'anys.
Mira, és molt fort la història del Paco perquè jo estava amb Lenya Almó, no?
Sí.
Estàvem...
Amb el José i companyia, és veritat.
Exacte, amb el José, el Ramonet, el Gerard, l'Humberto.
En aquell moment us vam sentir arreu d'Espanya, vau estar a tot arreu.
Sí, sí, sí.
Que té aquella experiència, crec que va ser meravellosa, eh?
Sí, sí, fantàstic.
Jo que m'enrotllo, jo que m'enrotllo, Paco.
Guardem molt bon record de tota aquella experiència
i tenim una gran amistat tots els que vam estar allà a conjunts.
Ens veiem més o menys perquè saps què passa?
Que quan som músics tots, el dia que no toco jo toca ell i ens veiem poc.
Però quan ens veiem hi ha una germanor i un bon rotllo, brutant.
O sigui que no se sap que millor si algun dia el retorno de Lenya Almó no?
No se sap.
O almenys per ajuntar-vos allò que dius, mira, ens juntem, fem una festa...
Però que em deies del Paco, com us vau trobar, el Paco?
Jo estava, mira, estàvem fent la presentació per tots els mitjans de comunicació a Madrid,
en una sala que es diu Ritmo i Compàs,
i el meu pare ens va acompanyar i em diu...
Un moment, entre tall i tall, vaig baixar i em diu
escolta, no coneixem aquest noi?
Dic, no.
Diu, és el Paco Laluna.
Dic, ah, de puta mare, doncs guai, encantau, Paquito.
I ens vam conèixer a Madrid i ens va presentar el meu pare.
O sigui, jo no tenia ni idea de qui era aquest home.
I a més a més, els dos de Tarragona ens vam conèixer a Madrid.
Fixa't que ell estava assajant preparant una gira allí a Madrid
a les mateixes instal·lacions de Ritmo i Compàs.
I així va ser.
O sigui, que és al·lucinant, al·lucinant.
Diu, hòstia puta, els dos de Tarragona, els dos en el món de la música
i no ens hem vist mai i ens hem de conèixer a Madrid.
Té collons la cosa.
I des d'aleshores, doncs mira, d'això fa 14 anys.
Des d'aleshores, doncs no he parat de treballar amb ell.
Li he acompanyat com a músic,
li he fet la producció musical de tots els seus discs
i segueixo acompanyant-lo, perquè és que no para.
O sigui, el tio té entre 15 i 25 bolos mensuals.
És una màquina, és una màquina.
És increïble, és increïble.
No, no, i a més a més, l'altre dia no sé si ho ha dit a tu,
però m'ho ha compès l'apartament, necessito un road manager,
necessito el que em doni un cop de mà.
Sí, sí, sí.
Necessito algú, algú, perquè és que no ho donaves,
perquè ell ho fa tot.
Realment ho necessita.
Ho fa tot.
Fa molts anys que li dic, el que passa és que ell ho té tan clar
i vol fer-ho tot tant a la seva manera...
Clar, que se'n sent incòmode, a veure si li han de marcar.
Exacte, després li marquen i no funciona.
I dius, bueno, doncs fes-ho tu,
però almenys no m'onflis al cap, collons,
que no pares, tio, tot el dia queixant-te.
No, però és un tio que té una força i una castanya d'energia
que no pot amb ella.
O sigui, sempre està donant-li voltes, donant-li tots a les coses,
què fa i què no fa i...
Ara s'han anat un parell de setmanes a Lituània
per cantar en cap una pel·lícula.
El tio ara està de guionista per fer una pel·lícula
a mitges d'una producció lituana-catalana, seria?
Sí, seria això, sí, sí.
Lituana-espanyola, normalment,
s'ha de fer a la Palau d'Espanya, més que...
Sí.
O lituano-catalana, sí, sí, que també està bé, correcte.
I també està amb Sucre, l'espectacle que fa
junt amb la Noelia Linyana...
Te'n dic una cosa, demà ve especialment per l'entrevista
de demà a la tarda.
Jo li dic, Paco, no vinguis perquè has de venir de Barcelona.
Hi ha prou feina, tens tu.
i diu, no, no, no, que m'ha fa il·lusió
i així gasto el tíquet, m'ha dit del tren.
Que tinc tíquets de tren i que s'han de gastar.
Escolta, doncs jo ara et faré una proposta, Sílvia.
Digue'm.
Com que jo he parlat tot el rato a la meva entrevista d'ell,
li dius demà que parli de mi.
Vale.
En Joan m'ha donat un missatge per tu.
No, no, tot això ho gravaré i no hi passo.
I ara, Paco, parla'm dels amevesos
i que tenen l'actuació...
Bueno, què dius?
Paco.
Ara no sé si ets tu o l'altre.
No, no, ara ja sóc jo, ara ja sóc jo.
O sigui, és curiós això, eh?
Se sent tan bé que de vegades se m'escapava de dir-li alguna cosa.
Sembla que estigués aquí, no?
Sembla la meva àvia, ja.
Estic perdent el cap.
Estava a punt de dir-li que no, Joanet, que això no és veritat.
La veritat és que sí, tot el que ha dit era veritat, eh?
Ja ho has vist, no?, que ets una màquina
i que, a més a més, allò que...
Que no pares, que no paris, eh, Paco?
Que no paris, eh, no paris.
Bueno, no, no, no, ni de conya.
Que l'he de tornar a la jugada ara, no?
Home, ara seria el seu parlar una miqueta dels amevesos
o de la teva relació amb el Joanet.
És veritat que vau anar a Madrid a conèixer-vos?
No podíeu haver-ho fet a la vaqueria?
O a algun lloc per aquí al costat, per l'amor de Déu?
Va ser impressionant, impressionant,
perquè jo estava allà amb el ritmo i compàs, no?
I, a més, el ritmo i compàs és lo más, allà a Madrid, no?
Estava allà el Alejandro Sanz, la Rosario Flores,
ens trobàvem allí amb tothom, no?, allà assajant i tal.
I aquell dia me'n vaig salvar a prendre coses
i dius, no, no es pot passar perquè estan...
que s'han rodat un videoclip, no?
Sí.
I dic, bueno, doncs, dic, vale, marxo.
Dic, bueno, si vols passar una estoneta ràpid, passa, no?
Però després un cafè i te'n vas.
I vaig passar ràpidament i quan entro me'n veig allà
al Vázquez Pare, que el coneixia, no?,
que som periodistes,
i dic, hola, soc el Paco.
Ah, sí, no sé què.
I va ser molt fort perquè el grup que estava gravant
eren de Tarragona i jo no el coneixia.
D'on de Tarragona?
Diu, què dius?
Un grup de Tarragona amb tota aquesta paraja de Nadia
aquí a Madrid.
I sí, sí, eren d'ensenyar el mono.
I tu, madre mía.
I a partir d'aquí ja saps,
unes quantes juergas i tal,
i ja, inseparables.
En aquel dia.
Ostres.
No, no, amb el Joan...
Jo crec que podríeu escriure un llibre, eh, Paco?
Tu i el Joanet.
Sí, bueno, bueno, bueno.
Però passa que hauria de ser un llibre per adult
i totes parts...
Com és llibre?
I classificat-hi.
Exacte, classificat.
Encriptada.
Encriptada.
Enviant un mensatge al número que li enviem
que no està en el llibre.
Sabes que m'ha amagat en un pàrting per notar
i jo penso que me'n volen fer pagar allà,
perquè estic aquí amb el telèfon del pàrting.
És una entrevista, és que jo soc famoso.
No soc famoso, jo soc per la ràdio ara, eh?
És que aquí a Barcelona no sap ningú qui soc.
Home, dintre de què, Paco, millor.
Sí, sí, sí.
Ja et coneixeran, ja et coneixeran,
que tenen temps, que tenen temps.
Jo t'ajuro que Barcelona és una ciutat maleïda,
però per molts músics, no solament per mi.
Hi ha molta gent que quan fa gira
sap que quan arriba a Barcelona perd diners.
És una ciutat molt complicada.
Molt, molt complicada.
De fet, l'altre dia van enxampar un tio a Madrid
que et portava un maniquí al cotxe.
Ah, sí, és veritat.
Veritat?
Per poder passar per la zona aquella
que han de passar dues persones al cotxe.
Jo estava pensant en posar maniquí
per als meus concerts de Barcelona,
perquè hi hagi gent.
Però, Paco, entre tu i jo,
no ho diguis al Facebook,
perquè hi ha molta gent que llegeix.
Sí.
I, clar, després, si coneix el cotxe del Paco
i veu el maniquí,
doncs ja anirà...
No ho posis al Facebook aquestes coses, home.
Jo ho poso tot, jo no tinc secret.
Ja ho he vist.
Ja ho he vist.
Als 9.000 amics no tinc secret.
Per cert, que tindrem aquest dissabte a la bequeria,
que jo tinc unes ganes de veure,
perquè, a més a més,
vens amb molt bona companyia.
Sí.
Perquè diuen que dos són parella,
però trio és un multitud.
Jo no sé què passa amb els trios, eh?
Tinc ganes de fer un concert,
perquè, en sèrio, són, clar,
són possiblement dues de les persones
que m'estimo de dues bandes molt diferents, no?
Una és el Joanet, evidentment,
de tota la vida i tal,
i l'altra és el Juan Antonio Guerra,
que és el baixista amb el que he tocat
d'aquí de Barcelona, és de fa molt temps.
Però, clar, pertanyen a dues bandes diferents,
com si diguéssim, no?
I he ajuntat cada una a la banda
i farem un trio molt interessant.
Ells han tocat junts alguna vegada
i avui es miren els temes amb el Guerra
i és, clar, és espectacular.
És un jove que mai s'ha tocat amb molts,
amb el Santiago Ocerón,
amb molta gent, amb molta gent.
El que veig és que al cartell
heu guanyat una miqueta de pes.
Bé, sinó comentaris, no?
Sí, sí, sí.
Doncs això és el que diu el Joanet,
que ho acabo fent tot jo.
Jo ho sento pels dissenyadors i tal,
però és que, saps, no?
No hi ha pressupost.
Llavors agafo jo el Photoshop
i acabo fent-lo jo de vegades, eh?
I no ho has tret, això, Paco?
No has tret aquestes tres fotos
d'aquestes senyores?
Doncs són tres figures de Botero,
cada una d'un quadre diferent de Botero,
estan retallades
i resulta que al posar-los les tres juntes
semblava que una tocava el pit
i el culet a l'altra,
a cada una de les altres.
Llavors creava una composició així mitja eròtica
amb dones de 150 quilos
que penso que és molt interessant.
Home, et donen una altra opció, no?
Una altra opció, sí.
És una altra alternativa, eh?
Escolta, en temes de opció sexuals...
No, no, no, jo no m'hi entro, eh?
Jo no m'hi entro, eh?
Tu vas a Andorra, no?
Llavors ja m'avisaràs.
Vale, jo a Andorra ja està a mi, sí.
Vale.
Són aquelles coses, són aquelles coses.
No, no, escolta, divendres,
dissabte estarà molt bé,
però divendres a la vaqueria
hi ha un grup impressionant
que estaven d'amenaços,
també besos.
Divendres?
Sí, no, divendres.
També besos, divendres.
Divendres també besos.
I el prou de l'entrada
també inclou consumició.
Exacte, exacte.
I que has de fer un ball
així com especial
perquè si no,
no et deixen entrar.
Exacte.
Bueno, a veure,
sí que et deixen entrar, eh?
Que el ball l'has de fer a dintre
i si ho fas bé
te'n conviden a un xupito.
Xupito.
No la liem, no la liem
perquè estem a la ràdio
i això no estem a casa
però en un cafè, eh?
Ara el tio aquest
em farà a mi fer una contraoferta,
també, però clar,
si jo d'un xupito
hi hauré de fer alguna cosa.
És que hauríem de mirar
saber no fer els bolos tan junts, eh?
Mira, jo t'he dic una cosa.
El pae i su guitarra
llançava magdalenas.
El qui, el qui?
El pae,
el pae i su guitarra
ell llançava les seves magdalenas.
Ells convidarà a Xupitos
fent un ball.
Paco,
acción, reacción, eh?
És que jo lo de cuinar dolços,
dolços no...
Les panes salades millor.
Pensa que arriben els panellets.
No t'ho recomano
perquè estan una miqueta cars.
Mira, a mi m'agrada molt cuinar
però els dolços no mai,
perquè no pren sucre
i no cuino dolços, mai.
Sacarina, els farem sacarina.
Unes tigales,
salmejas,
uns musclos,
això sí,
avisa abans de llançar-los.
Acabem tots amb urgències.
Això sí,
tot país de Tarragona.
Clar, home, clar,
és una sardinada aquí.
Vinga, sardinada popular.
Entre cançó i cançó
us llenço una sardina.
Bueno,
una festa...
Increïble, no?
Anem cap a la bequeria,
que és la primera vegada
que hem de dir
que el Paco
la luna toca allà.
Sí, sí, sí.
I que a més
presentarà nou treball discogràfic.
Sí, sí.
I que està tot calentet, calentet.
Sí, sí, sí.
Estic que donant compte, Paco,
que menteixo més que parlo, eh?
Sí, ara sí.
En aquest moment sí.
Home.
Bueno, però farem una cosa nova.
Sempre presentem alguna cosa nova.
I a més,
tocaré temes que no he tocat mai,
un tema nou
que no he tocat mai.
Quin?
Després recuperarem els temes
que quan vaig jo sol no toco,
com el Te buscaré
o d'altres temes
que se n'han dit
i no toco.
Quina cançó?
Te buscaré.
Què me estàs dient?
La de Te buscaré.
Aquesta,
aquesta sonant?
Aquesta,
aquesta que sona.
Veus?
És que jo te dirà,
tu dius...
Mira, l'altre dia van venir els Lexus
i ells deien,
per dir alguna cosa,
deien,
no sé,
la mujer
de la teletienda.
I sonava la cançó.
Paco,
però és màgia,
és el que té la ràdio.
I dius...
Tens un dit prodigiós, eh?
Ostres,
això queda una mica
tan xinguda.
Queda llet.
Sí.
Això em recorda
una noia
que la cosima és igual.
Paco,
Paco,
que tenim l'actuació aquest dissabte,
que hem d'omplir la bequeria.
Exacte,
i estem a horari infantil.
Deixem-nos les partes
del cuerpo humano,
que corren en libertad.
Exacte.
Així que faràs un repàs
de tot el que tens, no?
Sí,
faré un repàs
per algunes antigues.
Ara,
ara,
el dels concerts,
planificar els concerts
és una bogeria,
ara,
perquè abans,
quan tenia dos discos i tal,
bueno, bé,
ara amb quatre discos
més recopilatoris,
no sé què,
tinc una llista
de 40 cançons
i t'ajudo
que ho passo malament,
ara,
de fer el repertori,
clar,
i sempre vull tocar
les que més,
però hi ha moltes
que coneix molta gent ja
i ja és complicat,
eh,
els repertoris.
Hi ha alguna
que ha caigut,
allò que dius,
que és que aquesta ja,
i saps que després
acabes cantant-la
perquè segur que te la demanen.
Exacte,
però hi ha moltes
que no diré ara
perquè segur que és el graciós
que me la demanen.
Segur que sí.
Di una,
di una de casualitat,
di una,
la casa por el tejado,
per exemple.
no ho sé,
és una cançó que...
¿Cuál l'has dicho?
¿Por qué?
Increíble.
¿Por qué l'has dicho?
Però qué pasada,
¿qué tens aquí?
¿Quina màquina tens aquí?
Ay,
no quería decirlo,
no quería decirlo.
Quina pasada.
No,
hi ha prou,
hi ha prou,
hi ha prou,
hi ha prou,
que tens un tamagotchi
amb totes les meves cançons.
Sí,
sí.
Que fort,
que fort.
Així que aquesta la deixes ja,
que es jubili.
Aquesta és això.
I després una cosa que,
ara estem,
estic preparant un disc,
el llibre,
per nens,
perquè m'ho van encarregar
per fer un musical a Madrid
i ara s'està editant el llibre.
O sigui que ara
també tinc cançons per nens,
és que no pares,
eh, Paco,
és que no pares,
eh,
ets una màquina.
Vigui abans amb el Joanet,
però és que és veritat,
és que estàs,
ficat,
i tot això,
a part de tota la teva feina,
que també deu-n'hi-do,
deixa-te'l estar.
La veritat és que no és,
no és recomanable,
eh,
tampoc estàs en tantes coses,
de vegades tens les crisis,
les crisis psicològiques
que t'arriben de vegades,
no són fortes.
Home,
no m'estranya,
perquè a més a més allò que dius,
intentes arribar a tot arreu,
però clar,
continua sent una persona,
o sigui,
no vagis més enllà, eh.
Sí, sí,
de vegades t'entra algun baixón important,
eh,
no és,
no és recomanable,
però bueno,
està bé.
Ja està bé.
Però fem una cosa,
ara ja,
que jo crec que ja hem meix convençut
a mitja Tarragona,
hem de convençut a l'altra mitja,
i ara és quan et toca a tu
fer una miqueta de vendre.
A veure,
què hem de fer?
Bueno,
jo penso que els concerts de Paco en Arrunda
sempre són,
els concerts sempre són
alguna cosa molt,
no sé,
com a mínim molt autèntic,
no?
Ja fa molts anys,
però que encara conserva la il·lusió
del primer dia,
i són cançons treballadíssimes,
lletres molt treballades,
idees,
històries,
i crec que sempre val la pena sentir-les,
sempre,
en qualsevol format,
i el format del dissabte
serà un format molt interessant,
perquè és acústic,
amb només tres persones,
però la mateixa vegada
amb tota la,
la gama de freqüències,
amb el baix,
amb la percussió,
amb la guitarra,
jo penso que serà un concert
molt, molt complet,
molt complet.
I he de dir-vos també
que són sis euros
en consumició,
a la qual cosa,
que dèiem ahir una miqueta
amb el Joanet,
que només estornudar,
te pots gastar 20 euros
en un xarop,
o sigui,
què millor que gastar-nos sis
en consumició,
i veient un grandíssim concert
com el que tindrem aquest dissabte.
Paco,
a més a més és mutu,
perquè cada vegada que una persona
ve a un concert de Paco amb la Luna
d'alguna manera també està recolzant
un projecte independent
de fa molts anys,
que no està mediatitzat
per cap història de televisió
ni de res,
bueno,
he fet les meves cosetes,
però vull dir que és un projecte autèntic,
de boca a boca,
i de lluitar,
i de treballar moltíssimes hores
i molt de temps,
o sigui que d'alguna forma
jo agraeixo també,
a tothom que hi vingui,
m'aprenc també que d'alguna manera
em recolza,
no?
Sí, sí.
Igual que la gent
que compra els discos,
que se'ls pots baixar d'internet
o el que faci però bé
i me'ls compra
i jo m'ho prenc això
com una,
com no sé,
com una abraçada,
no sé com dir-ho.
Sí,
com una manera
de donar-te una miqueta més
de calor,
no?
Exacte.
És el que dius,
de donar-te suport
i a més a més
que dona més il·lusió encara
a tot el que t'espera
que segur que no és poc.
Paco,
un petit ràs
molt, molt, molt gros,
la propera t'avui aquí,
que ho sàpiguis.
Sí,
que depèn.
Volem el tíquet,
que us sàpiguis.
El tíquet,
ja tinc el tíquet aquest,
ja el me'l guardo
per la propera vegada.
I ara,
compte que perquè
tenim el Paco,
ho he de dir,
que estava a la diagonal
amb la bicicleta.
Sí,
moltíssim.
Clar,
i estava fent una miqueta d'esport
perquè tot això
s'ha de mantenir,
no?
Sí,
sí,
sí,
home,
home,
sí,
sí,
s'ha d'estar en forma
i si no em vaig corrents
de qualsevol manera
i que...
S'ha de fer bé les coses,
s'ha de fer bé les coses.
Ara que sí que arriben als 30,
m'haig de cuidar.
Home,
és que ja comencem a agafar
una petita edat,
una petita,
una petita.
Paco,
gràcies.
Molt bé,
gràcies.
A tu,
a tu,
a tu,
a tu.
Gràcies.
Adéu-sé.
Si Jesús volviera
por estos días,
nacería en un ático
o en un entrecielo
de la Gran Vía,
su padre trabajaría
con el encargado de Ikea.
No hay dios en Barcelona
que se ligue a una virgen
con la carpintería.
Si Jesús volviera
por estos días,
trabajaría en Hacienda
por aquel rito sagrado
de estar en todos lados.
Papá iría directo
a la oficina del paro,
estando jefe en persona,
a quien querría
tratar con un intermediario.
Si Jesús volviera,
tendría siempre
las chanclas
en las de bolsas y latas
de andar por las aguas
del Mediterráneo.
Es un milagro más buscado
vincular hipotecas
y que los ciegos
no dieran 0,25
ni con 30 cervezas.
Pero que también los ciegos