tot a partir de 400 euros.
També tenim tots els complements com botons de puny, sabates...
tot el que necessitis.
Sestreria Pizarro i Pizarro Gala,
al carrer Mallorca número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977 22 80 73.
Especialista en mides grans fins a la 80.
Informem als nostres clients l'opció de la sestreria a mida.
Vingui a veure'n si li donarem pressupost sense cap compromís.
Sestreria Pizarro. Som professionals.
Actualitat, humor, cultura, esports i moltes coses més.
El Microones.
El Microones, el programa cuinat pels alumnes de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona Ràdio.
Escolta'ns els divendres de 6 a 7 de la tarda
i quan tu vulguis a www.tarragonaradio.cat
Amb la col·laboració de la Càtedra d'Excel·lència en Comunicació,
Repsol, URB.
Abans, al descanso, al final de cada partit,
comenta la jugada amb els amics, com sempre,
al restaurant Tenis Nàstic.
I ara també al bar Pavelló Nàstic,
on els dies que hi hagi partit el nou estadi
podràs gaudir d'un Frankfurt i beguda
per només 3 euros.
Recorda, restaurant Tenis Nàstic i bar Pavelló Nàstic,
el punt de trobada dels nàsticers,
els dies de partit i durant tota la setmana.
A
Leré, lera, lera, lera, lere.
Leré, lera, lera, lera, lera.
Leré, lera, lera, lera, lera.
Que desde mi ventana veo la luna llena iluminando el rabal.
Leré, lera, lera, lera, lera.
Leré, ilumina por igual a los que le va bien y a los que les va mal.
Leré, lera, lera, lera, lera, lera.
Ilumina por igual a los que tienen y a los que no tienen aval.
Leré, lera, lera, lera, lera, lera.
Desde mi ventana veo la luna llena iluminando el rabal.
Leré, lera, lera, lera, lera, lera.
Y a ti, luna, yo te pregunto unos tanto niña y otros no tienen de na.
Leré, lera, lera, lera, lera, lera.
Leré, lera, lera, lera, lera, lera, i a ti, luna, yo te pregunto unos tanto niña y otros no tienen de na.
La Rombé a terra en aquest divendres, dia 9, a les 10 de la nit,
presentant-nos el seu darrer treball histogràfic,
Mirando Pataubate.
Però abans, com us havíem anunciat a la presentació del programa,
els tenim amb nosaltres.
Tenim el Joaco al telèfon.
Joaco, bona tarda, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Com estàs? Molt bé, i tu?
Molt bé, molt bé.
Doncs mira, esperant que arribi el divendres,
que la setmana se'ns fa llargues, eh?
Quan es ha d'esperar alguna cosa...
Jo no sé a vosaltres si us passa tan bé, que dius...
Sí, home, nosaltres tenim moltes ganes.
A veure si arriba el cap de setmana ja, no?,
que tenim ganes d'estudir de festa.
Sí, home, imagina't a nosaltres també, no?
També tenim ganes, i a més, ara fa temps que no baixem cap a Tarragona
i tenim moltes ganes, sobretot, de presentar el nostre segon disco, no?
I mira que estem apropet, eh?
Sí, sí.
Que són 99 quilòmetres, o sigui que tampoc és allò que dius...
Que és una voreta i mitja, com a molt, anant bé i sense córrer.
És una qüestió més d'organització, no?
No, a mi imagina.
També les sales de Tarragona tenen els seus espectacles
i vas fent cues fins que et toca i al final pots venir
i ja està, tu, i anem cap allà.
Molt contents, la veritat.
Per cert, com va anar la gravació?
Dic que el primer treball histogràfic de la gent de la Rombés
deia Lo Fratello.
Sí, sí, sí, exactament.
I que ara ja presentem aquest segon
i que la nit de divendres tindrem l'oportunitat de ballar
segurament una miqueta de tots, de tots dos,
però centrant-nos segur en aquest segon, no?, en aquest últim.
Sí, sobretot presentarem el nostre disco
i després, posant els discos, doncs,
si tocarem el que ens la mani una mica al públic del primer disc.
Sí.
Però sí, bueno, sobre el que em demanaves de la gravació,
molt xul, aquest segon disc ho hem gravat en directe
amb un estudi a Manresa
i, bueno, amb el Tino i Geraldo,
que és el nostre productor, que és el mateix productor del Bicho,
que toca amb el Benavent i amb el Jorge Paro i tal.
i res, molt, molt xulo l'experiència, no?,
d'estar una setmana amb ell allà a sobre nostre
i poder realment gravar un disco com es feia abans, no?,
que és en directe amb un estudiant Peixeres,
on no es cola, doncs, la música, el bateria,
no es cola quan està tocant la guitarra
i no es cola quan la flauta
i és molt xulo, la veritat, és una experiència,
perquè el primer disc el vam gravar, doncs, a pistes, no?,
per pistes, un per un,
i llavors no agafa aquesta empenta
o aquesta energia que té, doncs,
el disco que sentíem, no?,
en aquell moment.
Això m'ho han comentat molta gent, és veritat, eh, Joaco?
M'han comentat que això de gravar-ho en pistes,
que queda molt bonic, que sí,
que el disc és molt xulo o molt bé,
però, clar, que la sensació de cara al músic
és molt freda, no?
Clar, sí, també depèn de la banda,
o sigui, nosaltres som una banda molt de directa
i llavors bastant rockera,
llavors sí que ho notem molt.
És diferent, és a dir, al final,
quan graves per pistes et queda una altra música,
però no et queda la que tu estàs habituat a tocar
en els assajos i en els directes, no?
I realment és que canvia molt,
canvia molt, canvia molt,
sí, sí, sí, agafa una energia pròpia del directe, no?
Molt bé, i aquest segon ja vau dir,
preferim no per pistes,
sinó a veure si pot ser un semidirecte
o alguna cosa així,
allò que s'assembli més al que som nosaltres,
allò, el caliu que teniu de la rumber, no?
Va ser més el productor, la veritat és que
tot s'ha de dir que ell ens deia
que aquesta era la fórmula,
que ja feia des del primer disc i ens ho deia,
el primer no va poder ser,
ja és que a Madrid, nosaltres a Barcelona,
no teníem recursos com per ajuntar-nos,
i ho vam fer per pistes i, bueno,
vam treballar una mica per internet,
nosaltres n'entien allà, també aquí,
vam gravar les veus en allà,
l'instrumentació d'aquí va ser una mica liu.
I el segon ell va insistir molt
i llavors vam esperar fins a tenir els recursos necessaris
per ficar-nos en un estudi
i per pagar-li amb ell que vingués aquí,
estigués en un hotel,
sopar,
i, bueno, estic lent, no?
Sí, sí, que estigui ben còmode
perquè surti tot molt bé, no?
Bueno, clar, clar, ell té uns mínims,
no també,
que s'ha de respectar també, no?
No, no, imagino.
I, bueno, vam esperar, vam esperar
i ho vam fer bé
i, mira, al final hem trigat, pues,
tres anys des de l'altre disco,
però, hòstia, valgut molt la pena
perquè al final nosaltres
tot això del tema del temps,
doncs intentem estar fora, no?,
d'aquestes coses, d'aquestes presses.
Clar, no, no,
voleu anar al vostre ritme,
a més a més és quan potser surten millor les coses, no?
Sí, no,
això és aguríssim,
o sigui,
la qualitat del final de la música,
del teu,
del que tu fas,
de feina,
surt molt millor, molt millor.
Clar, clar, clar.
I, per cert,
que parlant d'internet,
que tu em feies referència,
podem tenir vosaltres
a la vostra pàgina,
tant al Facebook,
Twitter,
jo no sé per què ho dic,
perquè és una cosa
que ja deu saber tot,
però, bueno,
jo ho faig,
jo que dius,
i tant, i tant,
i molt referènts.
Tornem a informar,
per si de cas,
que teniu la vostra,
i a més a més,
teniu tres ve dobles,
sí, perdona?
Bueno, tres ve dobles punt,
arriba...
Arriba la rumba...
Arriba la rumba.com.
Arriba la rumba, no?
Vinga, anem amunt,
que anem amb festa, no?
Que no hi hagi dubtes.
Exacte.
I sí, sí,
i també arriba la rumba.com,
que és la nostra web,
i després,
com tothom,
Facebook,
My Spaces,
Twitters, etcètera, no?
Sí, sí,
i arribar a tot arreu,
i promocionar tots els concerts,
i a través d'un costat
o a través d'un altre, no?
Sí, sí, sí,
clar, ja és clar,
i tant, i tant.
Fem una cosa,
Juaco,
presenta'm,
tu que ets la veu cantant,
mai millor dit,
d'aquest grup,
qui és la gent que t'acompanya
i que forma part de la vostra família.
Sí,
i tant,
i tant,
la formació actual
és una formació que portem,
jo crec,
a prop de quatre anys junts.
Quatre anys?
Nenys del percussionista
que va entrar fa un any,
però sí,
la veritat és que
amb la rumba
no hem tingut molta sort,
que sempre ens hem mantingut.
Realment,
és una família,
és un grup, no?
Ara portem set anys,
imagina't.
I, bueno,
van canviar,
la gent viatja i tal i qual.
Ara mateix estic amb...
Bueno,
vindran els que coneixen
a Tarragona,
a més a més,
perquè nosaltres fa quatre anys
que venim a Tarragona només
i és que hem tocat
sent la tecla,
bueno,
va estar el David,
que és un colombial,
David Jacome,
al fracció de la...
i a la flauta travessera.
Després hi ha
el Joan Oliveira,
que és el guitarrista elèctric,
després hi ha
un altre colombial,
que és el Simón,
que està...
el Simón Delgado,
que està al baix,
després el percussionista,
que és el Carlos Ronda,
i després vindré jo a la veu.
Venim sense bateria aquest cop
perquè la bateria...
a la vaqueria no...
millor amb cajón.
Clar,
no, no,
millor.
A més a més,
també per espai, eh?
Sí.
És el que t'anava a dir.
No,
per l'espai,
bé,
antigament al principi
vam anar amb bateria i tot,
el que passa que el Toni ja ens diu que,
home,
que millor per un tema de veïns,
eh?
És un tema de veïns.
Ah, d'acord, d'acord.
O sigui que,
tampoc portaran les gaites
ni tot això que surt al disc?
Sí,
clar,
no,
bueno,
és que,
a veure,
hi ha una cosa amb les gaites que...
És broma,
és broma,
t'únicant,
eh?
Són els gaiteros de San Jacinto,
que són uns colombians que viatjaven,
van venir per Barcelona,
van tocar el Palau de la Música,
els tios són uns tios que tenen Grammy,
i a través dels colombians del grup
van fer aquesta aportació al nostre disco
a la cançó del Raval,
i va ser espectacular,
sobretot poder compartir amb ells una tarda,
no?,
els gaiteros de San Jacinto.
Jo em pensava dir que els haureu raptat
i els portareu a Tarragona,
jo com a...
Bueno,
ara mateix impossible perquè estar a Colòmbia.
Veus?
Llàstima,
llàstima.
No, no,
realment va ser una sort que hem tenir,
perquè aquesta gent,
bueno,
són un tipus de Buenavista Social Club,
aquests tios tenen un Grammy.
Sí, sí, sí,
una cosa moltíssima,
sí, és veritat.
Sí,
molts grans,
i és espectacular.
Són com els típics músics cubans,
per entendre'ns la idea,
no?
Sí, sí, sí,
que són gent que són gairebé mestres
de tot això.
Els 14 tios aquí a l'estudi
va ser espectacular.
Ostres.
Sí, sí, sí.
Però després hem anat dinant amb ells,
bueno,
hem estat dinant fins a 6 de la tarda,
maquíssims,
maquíssims,
una experiència,
bueno,
jo em pensava,
quan m'ho han dit,
jo vaig pensar,
impossible que contactem amb aquesta gent.
Clar,
i és que a Bess,
i tu també dius,
a veure,
rumba,
gaites,
i dius,
no serà una miqueta forçat,
allò que dius?
Bueno,
clar,
també ho vam provar,
nosaltres no sabíem,
no?
I després,
mesclant amb el Tino i tal,
el tio,
hòstia,
va a veure fantàstic,
a en Bé li agrada molt
tot el que és
ficar pòrssia...
Fusions i coses,
no?
Sí,
totes les emocions d'ell,
el Benavent,
tots aquests són pioners,
o sigui,
des d'allà,
època de Camarón de l'Isla
que van tocar amb ell,
imagina't,
fins a,
bueno,
Pacos de Lucía,
aquesta gent,
i ja li va agradar molt,
li va agradar molt,
i realment a nosaltres també.
Bueno,
de fet,
és una cançó que jo vaig fer amb rumba,
a l'acabal,
i ja els colombians del grup
la van portar a la cúmbia.
Anda,
i ja era cúmbia,
ja l'havíem gravat amb cúmbia.
Llavors,
quan van venir els gaiteros,
clar,
només era posar-se a sobre,
i després ficar les gaites
i tot de tot i tal,
però bueno,
això,
per a ells va ser un moment,
va ser un moment.
Clar,
clar,
Clar.
Va ser gravar durant,
jo què sé,
quatre hores,
un dematí,
un dematí.
Ostres,
i després el resultat dius,
genial,
genial,
algun dia quan anem a...
Sí, home,
molt únic,
molt d'allà,
o sigui,
tu ho sents i dius,
hòstia,
hòstia,
aquí hi ha algú que no és d'aquí.
Ja saps que hem de fer una cosa,
no?
O us toca,
millor dit,
fer una cosa.
Què, què?
Ara us toca un viatge cap a Colòmbia,
presentar el segon disc,
no?
Hòstia,
tant de bo.
I ja de pas que esteu per allà,
contacteu de nou amb ells,
i es fa alguna cosa sobre l'escenari,
junts...
Home,
això seria espectacular.
En plan,
no fa estival,
però tu,
bueno,
jo m'imagino ja la història,
eh?
Sí,
sí,
No,
jo també m'ho imagino,
el problema es posarà en restat,
no?
No,
nosaltres fa anys que,
també pels integrants del grup,
que intentem viatjar cap allà,
no?
El que passa que hi ha una subvenció
de Ramon Llull,
de la Generalitat,
molt bona,
que nosaltres utilitzem
quan fem gira,
ara fem la gira per Espanya,
i és una subvenció
que va molt bé per viatjar,
el que passa que has d'avançar els diners.
I clar,
nosaltres avancem 3.000 euros,
avancem 4.000 euros
per viatjar cap a Espanya,
o quan viatgem a França,
quan viatgem a Itàlia.
Però,
hòstia,
n'entenant allà a creuar el xarco,
ja és una cosa...
Palabras mayores,
no?
Ja, ja, ja.
6.000, 7.000 euros d'avançar.
Allà és de puta mare,
perquè tots els integrants del grup
tenen molts contactes,
tant a Argentina,
com a Colòmbia,
com a Brasil, no?
I us sentiríeu com a casa,
també.
Sí, no,
hòstia,
seria la...
No,
a més,
ells veuen que aquesta música allà
és com quan anem a França,
no?
Quan, hòstia,
arrenca una rumba a França,
està fins al cambrer del bar
ballant,
tothom ballant,
o sigui,
només que faci racatacatacà,
bueno,
així ja,
senten el 30-tantatant
i ja, bueno,
a bailar,
tu.
I que sembla tan freds
els francesos,
eh,
guapo?
Sí.
Per exemple,
que no s'hagin de moure,
però és veritat,
eh,
però la rumba els hi trau?
Sí, sí,
nosaltres,
els llocs que més realment
no hem triomfat entre comunitats,
o sigui,
hem disfrutat més del bolo,
sí,
és una...
és una...
o sigui,
a veure,
moltes vegades aquí,
a Catalunya sobretot,
hem disfrutat molt perquè és el nostre públic,
però sobretot a França,
Itàlia,
Suècia,
recordo un cop també,
un cop vam anar a Zimbabue.
Ostres,
esteu-n'hi-do, eh?
Ostres,
a Zimbabue no era el bo que va ser,
perquè clar,
és un públic que,
ostres,
es prova amb allò,
que ho veu étnic,
no?
Nosaltres no ho pensem,
però clar,
i ostres,
que ho disfruten,
és impressionant,
sí, sí, sí.
Esteu...
una cosa,
heu pensat ja
començar a escriure un llibre?
No,
bueno...
Doncs seria, eh?
Només amb els records
i amb les fotografies
que podríeu deixar?
Seria una meravella.
El grup ho diuen,
el grup ho diuen,
i jo sempre els dic,
mira,
amb un cap de setmana
tenim per un llibre, ja.
Per això,
per això.
Amb un d'aquests cap de setmana
o aquestes gires
que fem de dues setmanes,
bé,
només amb una gira
ja tens per un llibre,
perquè arriben a passar
tantes coses
i tants entrebancs
i tantes...
Però, bueno,
jo crec que és el divertit,
no?
És aquell tòpic
que diuen
que al final
no és l'objectiu,
sinó el camí,
el que disfrutes
i amb els músics
realment
és la furgoneta,
no?
És quan fiques allà
la furgoneta
a quatre tius.
És el gran hermano
de la Rombé.
A l'aventura.
No,
perquè és molt important
mirar
qui són els músics.
Recursos humanos,
molt important
a la música,
no?
Perquè al final
comparteixes molts moments,
no?
O sigui,
el concert és una hora
però al final
estàs 24 hores
tots junts
allà compartint,
doncs jo què sé,
dormint a càmpings,
cuinant a la furgo,
vull dir...
I després passa el que passa
que algunes vegades
que si la roda del cotxe,
que si ara la benzina,
que si arribem,
que per aquí no era,
no?
Que per aquí no era,
que t'has equivocat...
Sí, sí,
bueno,
jo me'n recordo,
ara tenim el GPS,
però abans d'anar,
sense el GPS,
anàvem amb tot,
impressions amb internet,
ens fèiem imprimir,
imprimir,
tots els Google Maps,
aquest,
bueno,
quan no hi havia ni el Google Map,
amb altres,
bueno,
era impressionant.
Està van anant pel carrer,
calleando,
tú llegas calleando,
quillo,
que llegas calleando,
y tú,
hòstia,
calleando,
como callejeando,
hòstia,
de la derecha,
izquierda,
saps?
Però per favor,
digueu-me,
haurà estar les coses,
que vull arribar.
No, no,
tenim,
tenim,
tenim molts,
un cop a Sevilla,
vam sortir de tocar,
i se'ns va engegar una furgó,
que tenim de segona mà,
una alarma,
que hi havia,
no sabíem comparar-la,
no teníem ni idea,
ni que existia aquesta alarma,
no?
Ostres!
Bueno,
llavors,
hòstia,
tit,
tit,
nosaltres,
bueno,
sortim d'aquí com sigui,
no?
A la Maria passem per una plaça amb molta gent,
que hi havia,
i pip,
i es pensaven que els hi saludava,
i tots,
adieu,
adieu,
pip,
pip,
i no parava,
jo era,
o sigui,
com molt,
pip,
pip,
els tios,
adiós,
adieu,
bueno.
Que majo,
no els coneixem,
però que majo,
és que simpàticos són,
eh?
M'acaba parant,
trucant al RAC,
el tio del RAC,
bueno,
sí,
la matinada.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
de veritat,
Joaco,
si algun dia feu un pensament,
sisplau,
ei,
tira-ho endavant amb un llibre,
eh?
Sí.
Encara que només siguin imatges,
i amb el peu de pàgina,
jo que dius,
el peu de foto,
explicant alguna d'aquestes anècdotes?
No, no,
hi ha històries per parar un carro,
sí,
per això,
que seria fantàstic,
eh?
Sí, sí, sí,
és per pensar-ho.
Igual faríem més diners que amb els discos.
No se sap mai, eh?
No se sap mai,
és el que et deia,
tot seria provar-ho,
no?
O a més a més,
mira,
ajuntant una cosa amb l'altra,
no?
Ajuntant un disc en directe
i ajuntant amb aquestes anècdotes
i amb aquestes coses,
vivències,
que són el que dius tu,
que és el que enriqueixi el grup,
el que el fa més gran
i que, a més a més,
una eixa encara més els músics,
no?
Sí,
i més humà,
també.
Nosaltres hem crescut molt
amb aquesta empresa,
no?
Sí.
Amb això que tenim,
que és un grup,
no?
Doncs creixes,
creixes cada dia,
aprens,
et fas més persona,
no?
Clar.
I esperem que continueu
per molts,
molts,
molts,
molts anys
i que pugueu venir a Tarragona
encara molts més
i que no només us quedeu a la vaqueria,
sinó també que,
mira,
anem fent recorregut per Tarragona.
No,
i tant,
i tant,
i tant.
Algun dia unes festes,
com dèiem abans,
un Sant Tecle,
un Sant Magí,
sí,
sí,
aneu cap a Rasquera?
Sí,
anem a Rasquera,
encara no tenim la data tancada,
el Submarino,
també volem anar a aprofitar
que cap de setmana anem a Sant Carles
i que tenim un ex-batenia nostre,
el Xavi,
i sí,
i tant,
i tant,
home,
a Tarragona,
és una plaça per nosaltres
molt important.
Però primer us esperem,
com us deia,
Miquel,
com deies tu,
molt bé,
a Tarragona,
aquest divendres,
dia nou,
a partir de les 10 de la nit,
estareu en concert a la vaqueria.
Ah,
que moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu, Silvia.
Qualsevol cosa que tingueu,
aquí us esperem amb els braços oberts, eh?
Molt bé,
moltíssimes gràcies.
Gràcies i bona tarda.
Adéu.
Canto para compartir
No podría yo vivir sin ti,
mi amor,
esta canción es solo para ti.
Serán amigos los vecinos
o ladrones de caminos
que me obligan a olvidar
Cómo cuesta caminar
Y en este barrio
de sorpresas
Hay gente que aún cree en el amor
Por eso digo lo que digo
Yo solo quiero poder ser tu amigo
Y compartir una razón
Yo solo quiero poder ser tu amigo
Mi gran gatito
Como te quiero
Lo que faltaba
Lo que faltaba a la policía
Con esa cadávera
Lo que parecen de la policía
Y compadre no se escondan
No buscan un ladrón
Los pobres y felices
Solo buscan compañía
Guamito, ven aquí
Que yo trabajo bien
Tranquilo, sígueme
Aquí nadie te ve
Vamos al callejón
Yo te pondré con don
Seguir con un abrigo
Por eso digo lo que digo
Yo solo quiero poder ser tu amigo
Y compartir una razón
Y compartir una razón
Yo solo quiero poder ser tu amigo
Gracias por ver el video