Si te me echas encima y con besos te acuesto y con besos te despierto
con solo abrir los ojitos y ganaste el derecho
Ho sento, Pae, però la paro, eh? La paro perquè sé que me la tens preparada ja per poder fer-la en directe
i mira, si he de triar, sona molt bé, tal com està, però la prefereixo en directe.
Pae, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, com estem?
Com estàs?
Has vist que ara parlo català i tot, eh?
No, no, fantàstic, eh? Molt bé, Pae.
Saps què passa? Bueno, faré un xapurreao quan faig a casa més o menys.
Bueno, jo també tinc el bueno, a veure.
Quan nosaltres ens vam conèixer fa 10 anys, parlava només a casa meva.
O més.
O més. Fa 11 o 12, 12 anys.
Jo he perdut el compte, ja, Pae.
A casa només parlava castellà. El que passa és que em vaig casar amb una dona del Delta.
Sí.
És un Pae totalment diferent del que coneixia.
A més, tens...
Aquell adolescent...
Tens dues cosetes que corren, no?
Tres.
Ai, m'ha faltat una.
He passat de ser un adolescent ressecós que no sabia parlar català, parlar-lo tots els dies.
Amb la meva nena, la mitjana, l'Aissona, parlo només català.
Veus? Que bé, molt bé.
Són nens bilingües, totalment.
Clar que sí, que aprenguin idiomes, home.
De tot.
I així que també n'aprenyin els papes i les mamis.
Està bé una cosa que fan al col·legi ara.
Què?
Que la gran sap més paraules, té més vocabulari d'anglès que jo i fa primer d'anglès.
Home, però bueno, ja està bé.
Saps com es diuen tots els animals.
Però tu ja saps que això, algun dia que necessitarà ajuda, et veu a tu i amb ella, mama, buscant coses a internet.
Papa, hoy he visto en el cole Caterpillar. Digo, això què és, hija mia? Oruga.
Caterpillar? Jo no ho sabia ni jo.
Caterpillar.
Caterpillar.
Butterfly.
Això sí, aquí hi arribo, eh?
Aquesta només.
La papallona.
La papallona ja està.
I de elefant.
Elefant.
Elefant dog.
Em va dir...
Lion.
Dauphin.
Dauphin.
Lion.
Però a veure, que tenen un vocabulari d'anglès a primer d'anglès, com el que nosaltres teníem, jo què sé, o quan feia jo que tenia 32 anys, que començaves a fer anglès a quart d'anglès més o menys.
A quart o a cinquè.
O a cinquè.
Depèn de com.
I aprenies els colors.
I aquesta nena...
Sí, sí, oi.
I un accent.
How are you both?
That?
Home, però ja està bé, perquè ja ho agafen de molt petitets i ja ho tenen com a seu.
I el dia que marxeu cap als Estats Units, o cap a qualsevol lloc, a presentar la música del País Unitat.
Quina música farem? Si esto es castizo.
Què? I no pot arribar?
I esto no s'entiende.
Va venir un amic, quan vaig gravar el directe a la vaqueria, va venir un amic que era francès.
Que va passar, va.
Que era francès i és francès.
Imagina't, fa deu anys o així, quan es va estrenar Con de Mort de la Pradera, aquell chiquito, el van portar al cine i no va entendre res.
Li va passar el mateix al meu concert deu anys després.
Yo no entiendo este humor. No entiendo nada.
Es que somos así, somos así.
No entiendo nada.
No entiendo nada.
No se puede ver.
Si no compré, yo no compré.
Y no compré por.
Per cert, que tenim el pa i recordem el dia 24 aquest divendres a partir de dos quarts de 12 de la nit.
Mañana, demà estem.
Demà mateix, exacte, que sembla que sigui d'aquí un mes.
No, no, demà mateix el tindrem al Pa Vintage.
Com anar a la història, que vas passar tu per allà casualment, ja sóc cantautor i feia aquestes coses.
El papa està davant del col·legi de les meves nenes, del carrer Mendes Núñez, al Pau del Clos, i vaig veure una pissarra fora, actuaciones en acústico, este viernes tal i cual.
Home, a més fa poc, perquè m'ho van comentar que van obrir el desembre, o sigui que...
Sí, més o menys, oi, que hacéis concierto, o sí, i pagáis.
Perquè tots els cantautors històricament han sigut comunistes, si et fixes.
Jo sóc un cantautor capitalista.
Home, clar, si no em paguen, no toco.
Home, clar, Pae, a veure, tu has de menjar, no?
Jo haig de menjar.
I tens tres criatures també que mantenir.
Clar, i estic parada, aprofito.
Ostres, però sí, Pae, de veritat.
Aquella gent que quan acabi de tocar aquesta cançó digui, ai, m'ha llegat el corazón, se m'ha clavat.
Però ara, en sèrio, de què estàs buscant feina, Pae?
Aprofita.
Del que sigui.
No, home, del que sigui, no.
Bueno, he treballat a la fàbrica, faig un programa de ràdio, tinc dots comunicatives, com podeu veure.
Home, doncs mira, si té algú amb una feina...
Que no me'n refereixo a cosa de ràdio, em refereixo a cosa de parlar.
Sí, no.
O jo, tal, no sé, de tendre telèfon o alguna cosa d'aquesta.
Com es diu reponedor en català? Sempre tinc el dubte aquest.
Doncs reponedor.
Però et preguntes, i tu de què has treballat a l'última entrevista?
Jo de reposador.
No, reposador no, serà molt malament.
Reponidor.
Reponidor.
Doncs, bueno, aquell que reponi, tot el que li falti.
Com és el telèfon de...
D'aquí, ho dic, 9-7-7-24-40-7-6-6-7, eh?
Que sorgeixi.
Sisplau, si algú necessita, el pai ha de donar de menjar tres llatures.
I ara, després, deixaré el meu número de compte.
Home, també, què et passa, home?
No?
Bueno, doncs...
Per què?
Quan vagi, tiraré l'euro millón a sota.
Ah, això sí, això sí.
Que no toca mai.
Tu digue-li a la noia que vens a part meva.
L'euro millón tiene un problema.
No, ha tocat, eh?
Aquí.
A Londres.
Però...
45 quilos, eh?
Siempre le toca al mismo.
No, bueno, que te va ser una parella.
A otro, a mi no, a otro.
Sí, a mi m'ha passat el mateix que a tu, eh, pai?
Jo sempre el tiro, i sempre el tiro.
Per tirar-lo.
Però no el tiris.
No, no el tiris.
Fes alguna cosa.
Va, bueno, fa dues.
Canvia el verb, canvia el verb, home.
I pai i su guitarra, això què és?
Quina entrevista estem parlant de res.
És que era normal.
Saps què passa, pai?
Era d'esperar, ja, cariño.
Que ens coneixem.
Clar.
Que fa molt de temps que coneixem.
Qui és este tío?
Qui és pai?
Vinga, pai, explícate.
Pai i su guitarra.
¿Por qué un día cogiste la guitarra?
Un día cogí la guitarra.
Porque, bueno, un día, pues, el meu avi tenia una guitarra bella, feta a pols,
que no funcionaba el primer traste ni res, a sobre de l'armari.
Sí.
Marcos, pues, el Dieguillo, que es alicatador conmigo, el meu pare, pues, te podría enseñar a hacer unos acordes.
I em va, ai, mira, em va ensenyar els primers acordes de guitarra.
Sí.
I des de llavors, que això seria quan tenia uns 17 anys, i vaig començar a fer cançons amb els 18 o 19,
i les vaig començar a presentar en directe el 2008, o sigui que vaig trigar bastant.
Bueno, però també vas anar per feina, perquè jo crec que fins que no vas, que dius, mira, tenim el...
Ja tinc les cançons, ho tinc tot ben tancat i ben lligat, llavors, quan potser...
No, però va ser una casualitat, jo no sabia que les cançons, o sigui, tu com saps, tant aquí com a Ràdio Sant Pereixen Pau, he tocat cançons meves...
Que et de parlar d'això, també, eh?
Sí, no hi havia la...
O sigui, jo les tocava a la ràdio, punto, no hi havia la...
No coneixia el que era el directe.
Llavors, de casualitat, vaig fer el primer concert, perquè em van sentir tocar la guitarra.
Podries tocar aquí el jueves?
Llavors vaig veure que molava, que podia tindre una resposta, m'agradava els aplaudiments de la gent,
i que la gent rigués tota la història, i vaig començar a tocar en sèrio i de seguit a l'estiu del 2009, més o menys.
I ara no toco molt, eh?
No, però...
Com no paguen...
Clar, què és això?
Denúncia.
Clar, home, hi ha què feu, home, tot gratis, gratis, no pot ser.
I d'on de no paguen? Ah, no ho diré, perquè tampoc vull perjudicar a ningú, tot i que ho mereixi.
A veure si algun dia canvia la història i que paguin.
Sí, no, però també...
Però encara t'ho deuen, això?
El què?
Alguna actuació que vas anar i que...
No, no, és que no paguin, ara.
Pensaven que era per la patilla o què?
El que hauríem de pensar tots els músics, i des d'aquí faig una crida, és que si no paguen no hauríem de tocar.
Clar, almenys tenir...
Encara que sigui una cosa mínima, no?
Ens perjudiquem tots a tots, perquè si jo, per exemple, accepto tocar a canvi de 10 euros i dues cerveses a X, com em va passar al novembre,
llavors sento unes bases que segueixen pel següent i pel següent i pel següent i sempre van a pitjor.
I que cada vegada...
És que jo aquí no pago i toca a tot el món, tio.
No, i a més a més allò que una vegada seran 10 euros i l'altra vegada seran 5 i una cervesa, i anirà cada vegada cap a menys i més que cap a més, clar.
I això, doncs, a veure-me, en el meu cas, dona, és que tu ensayes solo?
Digo, sí, però jo, doncs, me meto en mi cocina, en mi local d'ensayo, que he rentat la guitarra abans amb una tovalloleta dels nens,
perquè estava tota pelena de greix, perquè faig macarrons i mentre que vaig fer els macarrons vaig tocant.
La realitat per portar-la aquí.
Molt bé, gràcies.
O sigui, exigeix un treball i perdre un temps, i el temps és diner.
Ah, si no tu et quedaries tranquil·lament a casa teva.
Per una actuació d'hora i mitja, tu estàs fora de casa teva un mínim de 3 hores i mitja.
Clar, que mitja...
I deixes a la dona amb els nens que ja els dormiràs.
No, no, sí, i ella diu, home, queda't aquí, si no t'han de donar res, queda't aquí a casa.
Sí.
Que per la feina, a veure, a tu t'agrada perquè ho sents, és la teva pressió, la música.
A mi m'agrada perquè ho sento i ja...
I per això la teva dona també ho respecta, no?
Sí, hi ha concerts que no cobres un duro i surts molt ple, hi ha concerts inclús que cobres, no una pasta,
però per fer una compra al Mercadona el dia següent.
Per exemple.
I no t'ho passes bé.
O sigui, també no tot són diners en aquests temps obscurs que tenim ara mateix.
Ostres, ara, Pae, amb el teu humor que tens amb la música que cantes i això,
ara et deuen sortir un munt de lletres, no?
O no?
Doncs no.
T'inspira més en tot el que està passant?
Saps què és el que perjudica a Pae i su guitarra?
Perquè porto molt de temps, els amics ho saben,
Pae, quan acabaràs aquest espectacle autobiogràfic que queries presentar,
que s'anava a dir, la increïble vida d'un sort vulgar.
I més o menys el que porto ara en directe és una mescla entre monòlegs improvisats i cançons,
i tot parla de la meva vida, més o menys.
Ah, no.
Però saps què perjudica?
Què?
La falta de temps durant el dia, jo pel matí, matí no mola.
O sigui, m'aixeco a les sis, sis menys quart.
Diu, vinga, va, vull acompanyar.
Però té la culpa el Facebook.
Ah!
Entres a Facebook...
Que paga!
Entres a Facebook, començas a mirar quatre tontanides,
i dius, hòstia, les set i media, ja les tinc aquella mar.
Marta, arriba.
Doncs no te deixaré.
No es pot perdre el temps, d'aquesta manera.
No te deixaré, no te deixaré.
No, però sí que vaig fent cançons, el que passa és que el pae més punky d'abans...
El tens guardat en un calai?
Sí, el tinc una mica guardat, o sigui, m'agrada...
Sí que totes les cançons tenen alguna cosa oculta,
o sigui, sempre seré el punky que vaig ser,
però prefereixo divertir.
i la gent bastant trista té la vida, molta gent,
com per escalfar-li el cap més, no?
Tot i que alguna cançó sobre l'atur i sobre la crisi hi ha de les noves.
Alguna coseta, ara, ja.
M'imagino.
Però hem de cantar alguna cosa en directe, no, pa, eh?
Com vulguis.
Per favor.
Espera, que m'atrec.
Tres dels cascos.
M'atrec els cascos, que si no...
Jo vaig traient la música de fons perquè ho pugui sonar,
i jo, quan tu diguis...
Bueno, farem una cançó...
Sí?
El que passa és que ara m'he tret els cascos per estar més còmode
i t'haig de llegir els Javis.
No, passa res.
Ah, te sento igual.
Una cançó que està composada en tres parts.
O sigui, primer vaig treure la musiqueta aquesta,
no sé, fa molts anys, no?
Sí.
I quan va néixer, fa sis anys, la meva filla gran, la Marta,
vaig escriure el... com es diu?
L'estribillo.
El corus.
El corus, es diu?
Sí, són els corus.
M'ho guardaré per sempre.
És el que repeteixen constantment.
Aquí dintre del corus m'ho guardaré.
Vaig fer el corus, vaig escriure en un paper,
con solo abrir los ojitos, de mi canasta el derecho,
de darte toda la vida comida, cariño y techo.
I ara hi ha una cançó d'esto.
Llavors, quan va néixer la segona,
dos anys i mig després,
i va passar un temps, va començar a caminar i tal,
vaig agafar aquest corus.
O sigui, que és una cançó dedicada a la meva segona filla,
la Isona,
però també té part de l'altra
i és el que més m'agrada.
Ara falta la tercera, eh?
No, també la tinc.
És una molt curta, si vols la falla en un moment.
Sí o no?
Mira, primer acabem amb aquesta
i després amb la l'altra.
L'altra és una cançó
que si vull pot durar fins a 12 minuts.
Però és com una...
com una opera rock.
O sigui, té diversos actos
i faré només el primer que dura mig minut.
Vinga.
Però ara falla aquesta, Terremoto.
Ara fem la de Terremoto, que és una maravilla.
Vinga.
Dedicada a ti, Isona.
Que no sé si la yaya te ha puesto la radio o que...
Que no sé si la yaya te ha puesto la radio
y estás escuchando al Papa ahora mismo, cariño.
Tenim grabat, eh?
Sí, ya li pasaré.
Con solo abrir los ojitos
De mí ganaste el derecho
De darte toda mi vida
Cariño, comida y techo
Con solo abrir los ojitos
De mí ganaste el derecho
De darte toda mi vida
Cariño, comida y techo
Tan sumamente chiquitita
Y a la vez grandiosa
Descubriendo
Día a día
Mi vida
Palabras y cosas
Vas creciendo
Vas creciendo
Vas creciendo
Jalando como una lima
Y te como a besos
Si te me echas en la vida
Si te me echas encima
Y con besos te acuesto
Y con besos te despierto
Con solo abrir los ojitos
De mí ganaste el derecho
De darte toda mi vida
De darte toda mi vida
Cariño, comida y techo
Y techo, comida y techo
Y techo, y techo, y techo
Y techo de menos
En cuanto no te veo
Mi niña
Me gustan de ti
Hasta los peos
Y cambia
Y es que cada segundo
A tu lado
Es un motivo
Más de alegría
O de risa
Como cuando te pones perdida
Comiendo helado
De paz
De paz
Si te acurrucas
En mi pecho
Y cesa tu llanto
Tan sumamente chiquitita
Que no sé
Cómo puedo
Quererte tanto
¡Terremoto!
Tú devoras las horas
Lo tocas todo
Tú todo lo desordenas
Y tu sonrisa
Alegre brisa ajena
A tantos y tantos
Y tantos y tantos
Y tantos y tantos
Problemas
Que si tú me dices
Papá
Yo lo dejo todo
Y pa' sobrevivir
Me basta
Con ver brillar
Tus ojos
Ese par
De hojacitos
Que son tan bonitos
Ese par
De hojacitos
Son tan bonitos
Con solo abrir
Los ojitos
De mi ganas
Del derecho
De darte toda
Mi vida
Cariño
Comida
Y techo
Terremoto
Terremoto
Terremoto
Terremoto
Terremoto
Terremoto
Bona nit
Ha venido gente
Ha venido público
Los fans de Pae y su guitarra
Venga, animarse
Animarse
Fazebook
Señoras y señores y señorinos
Demostradme que me estáis escuchando
Fazebook.com barra Pae y su guitarra
Venga, animarse
En el evento Pae y su guitarra en vintage
Que tengo 12 confirmados de momento solo
Bueno, a ver, a ver
Solo hay 12
Bueno, y de otros que vendrán, hombre
Sí, luego los 12 no vienen y vienen otros 25
Por eso
Yo con los 12 eso casi me conformo
Que vengan los 25 también
Y que sean 37 y la liamos
Y si son 50 todavía mejor
Cuanto más concurrido esté mejor
Lo que pasa es que también hay veces que se concurre mucho
Y la gente habla y no te oyes
Hay una cosilla Pae
Que ya sabes que también hay mucha gente que está esperando
Bueno, que pasa que hayan comido durante la semana
Que tienes lo que tiras normalmente
Ah, sí
Porque el Pae tiene la manía
Que dices, venga, vamos a dar de comer
No solamente culturalmente hablando a través de la música
El sonido y tu voz
Sino dando de comer físicamente
Sí
¿Cómo lo haces esto, Pae?
Yo mañana que tengo aviso
Que si queréis un gajo de mandarina
También habrá mandarinas
También habrá mandarinas
Porque yo antes me llevaba a los halls
Pero mi foniatra particular
Que por cierto ya no voy a clases de foniatría
Me dijo primero que me tomara unas copas antes
Que dilataba las cuerdas vocales
Y que los caramelos eran muy malos
Que me comiera unas mandarinas
Sí
Que llevara mandarinas
Y me como algún gajo así
Tengo una mandarina abierta
Y me comiendo gajos para poder seguir cantando
Pero sobre lo que tiro
Pues sí, hay magdalenas
Ves
Y me preguntarás tú
Te preguntarás tú
¿Per qué?
¿Per qué?
És una cosa quotidiana, no?
A casa meva
I més quan vaig començar a tirar magdalenes
Que va ser aquell tour de juny a desembre de 2009
Que van ser 19 concerts
Va ser el magdalenes tour
Per què vas començar a llençar magdalenes?
Jo m'ho explico
Jo m'he deixat ocupar
O sigui, un paquet d'aquests de...
Que sé quantes té
Del Carrefour, Express
Del Carrefour
Porten 24 sempre
A mi que és el Carrefour
Que el Pae està buscant feina
Sí, 24 magdalenes
A casa meva
Duren 24 magdalenes
Entre jo
Les dues nenes
I el petit
O sigui, duren un dia
Perquè jo m'aprenc 4 per esmorzar
Sí
La nena si és un dissabte
O sigui, la Marta si és un dissabte
Pel dematí
I s'hi xeca a les 8
És capaç de prendre 7 o 8
Desapareixen
Però no la deixis
Que són moltes magdalenes
Per una nena
Després no dina
Clar, per això que després no té gana
Aquesta tipa
Aquesta tipa de magdalenes
És una cosa tan quotidiana
I és una cosa que ve de gust sempre, no?
Home, sí
Però per esmorzar
La magdalena tiene su textura
Y tiene su naturaleza
Si la tuya se te ha puesto dura
Mocla en tu cerveza
És el que dic als concerts
De tant en tant
Hi havia una cançó
Tu magdalena
Tiene su textura
Y tiene su naturaleza
Era
Era una cançó
Era una cançó
Aquesta cançó que es deia Bufón
Durava 7 o 8 minuts
Ara estic intentant fer unes cançons més curtes
Però tampoc m'ha sortit
Però no acaba
No acaba de sortir
Sí, tinc una que es diu
M'he posé palo
Dedicada a la teta de Sabrina
Del 1986
Ha plogut, eh?
Que dura 11 minuts
Hola
Però bueno, entra
És com a Pink Floyd
Entra de golpe
I a saco
I segurament que molta gent
Que deu estar
Bueno, això del palo
I la Sabrina
Sí
Que se senten identificats
El que va passar a tu
A veure, sí
Sempre
També hi ha una cosa
Quan compleixes els 30 o així
Entra en joc dintre de tu
La nostàlgia
I tot el d'abans
És sempre millor que el d'ara
Sembla així, eh?
Sembla que és així
Començo a mirar les cançons noves
Que estic fent, no?
Per exemple, mira
Un adelanto exclusivo del to
Vinga, el trec
Un estribillo
El estribillo només
Perquè no estic
Quien no recuerda
Los golazos de Romario
Estoy cofchiqui vaquero
Salinas, Koeman y laudru
Que, que, que
Quien no recuerda
Los golazos de Romario
Vale
Te surtan només cosas viejunas
Bueno, però perquè són les que
Potser en aquell moment
Perquè te diuen
El Barça de hoy en día
Anda, el Barça de hoy en día
No vale nada
¿Cómo que no tiene un Messi
Un Xavi
Un Iniesta?
Papa
Negaré a haberlo dicho
Mira qué bonito
Bob Esponja y las Wings
Que no
Mira bola de drac
Que lo hacen a las 9 y media
El Massinger Z
Que ha vuelto otra vez
¿Dónde lo hacen?
No, no, no
Que no ha tornat
Als diaris
No me ha recordat quin diari
El regalan
Ara ja no
Regalaven el primer
Jo veia un Massinger
El Massinger
El Massinger Z
Però ara fan bola de drac
Una altra vegada
També és veritat
I a més a més
Començant des dels inicis
L'altre dia vaig plorar
Perquè jo no ho sabia
I fico al 33
S'acaba Tomy Jerry
I normalment anàvem al llit
Quan acaba Tomy Jerry
Però ara ja no
Nos descantillàvem un poco
La bola de drac
I ten, ten, ten, ten
Unos lagrimones
Unos lagrimones
Perquè a més
Ho han agafat des del principi
Sí
I ho han posat així
Com més nou
I que es veu
No, aquesta era
El Dragon Ball Zeta Kai
O Dragon Ball Kai
Ara està
El bola de drac
Bola de drac
No, no
Des del principi
Quan el Goku era petit
Una mica remasterizado
I respetando el formato original
Estem parlant de tot
Menys de País i Guitars
Exacte
País i Guitars
Que tot això
També ho fa
Això els concerts
És una cosa
Vamos a hacer la publicidad inversa
No vengáis
Que no
No vale la pena
Ah, pues no vengáis
És un rotllo
Tu creus que això funciona
Així
No, sí
No te'n recordes dels anuncis
De la família Volt
De detergents
Tothom comprava Volt
Perquè els anuncis
Se't quedava
A la cessera
Perquè els anuncis
Eren dolentíssims
Eren dolentíssims
Us ho passareu fatal
I per patir
Millor quedar-nos a casa
És una mea
Exacte
Demà a les 11 de la nit
Al carrer Mendès Núñez
Davant del col·legi Pau del Clos
Exacte
Vintage
No aneu
No aneu
No, no, no
Ho vull
Vuit
Que no hi ha ningú
No, no, no
Que et paguin i cap a casa
Sí
No, no
A veure
Fem per fer
És un escenari
Claro
Els que toquen com i balt
Oh, pae
Vull parlar
Sí, sí
No, que de merita
Que vull parlar també
Perquè el pae
També fa el seu programa
De ràdio
Sí
Perquè el seu rotllo
Volguem o no
És el rock
Sí, fa uns anys
Exacte
Fa uns quants
Deu anys
Exacte
El 13 d'agost
Farem deu anys
I com soc un home
Molt
Dimecres, no?
Els dimarts
Dimarts
Dimarts de 8 a 9 i mitja
A Ràdio Sant Pere i Sant Pau
És que estic aquí
És que estic aquí
Bueno, però
Però
MiRollosDelRock.blog.com.es
Molt, fantàstic
I ja ho tenim tot
I se poden descargar tots
Molt bé
I fiquem notícies
I tenim una repercussió mundial
Em descarga gent
Fins d'Anglaterra i de Colòmbia i tal
I tens un munt d'entrevistes
De gent de rock
Que potser molta gent no coneix
Però després del cap del temps
T'han donat la raó
Sí, o sigui
Per exemple
Hi ha una entrevista
I dels temps que hi érem
O sigui
Que jo venia a Tarragona Ràdio
A fer quatre tonteries
I cantar quatre canses de pel·lícules
No?
I
I per aquells temps
Em va arribar una maqueta a casa
D'un tio que es deia
El Koala Rock Rústico
Una maqueta de cinc temes
Va ser una de les primeres
Després el tio es va fer molt famós
Exacte
Jo crec que és l'únic cas així
Que diguis
O per exemple
Entrevistar a Fito
Quan encara hi era
Que presumido es este tío
Entrevistar a Fito
Quan encara hi era
Platero i tu
A propósit
De Fito i Fitipaldis
Que presentaven el segon disc
A la Selva del Camp
En una discoteca
Ara el Fito
Que va per places
De toros
I ho omple de gom a gom
De gom a gom
Una discoteca cutre
Bueno però
Cent persones
Pai
Tu ja ho saps
Que això torna als inicis
Que algunes vegades
Pots arrencar una miqueta millor
I d'altres vegades
Tot això
Continua estant en ralentir
I clar
Quan arriba el moment
De fer el salt
S'ha d'agafar
Embranzida
I cap endavant
Però jo ara des del programa
I a més també
Després de mi
Ara ve un programa nou
Que està
Una gent jove
Que són amics meus
I tal
I estan començant a fer
Ell les entrevistes
Que jo feia
O sigui
Jo volia les entrevistes
De Renaud
Fa anys no
I ara
Em ve més d'agost
Entrevistar els grups
Que comencen
Així que de tant en tant
Pues diu
Hosti
Pues no lo voy a hacer
Ascos a un Rosendo
Per cert
Que aquest dimarts
Fem un especial
De 4 hores de Rosendo
Molt bé
El met el córrer
I un servidor
Però diu
El tindreu en entrevistes
Que són ni qualsevol
Podreu parlar amb ell o no
No ho sé
Ho intentarem
Però va
A veure què
Jo l'he entrevistat
3 vegades ja
Home la gent de Lenyo
També el tens
Per aquí per Tarragona
I també han treballat amb ell
El Toni Urbano
Va fer un especial
Al programa sobre
Bueno no el va fer
Ell va vindre
Com a entrevistat
Perquè fa dos anys
Es van juntar
Un dia
Un dia
Un dia
Van tocar sistemes
A Madrid
A la sala Caracol
I van vindre al programa
I vam estar parlant
Un horeta i mig
Amb ell
I molt bon rotllo
I es fan
Toni Urbano
Va vindre
I et dic una cosa
De Toni Urbano
El concert que vaig fer
A Bell Bell
Que em sembla que ell viu allà
Sí
Vaig tocar el Maneres de Vivir
I va pujar a cantar amb mi
Això és el més gran
Que m'ha passat mai un escenari
Pae
Sí, sí
Però això és boníssim
Vinga va
Oye niño
Tu que tienes una maqueta
No
Se va llamar al grupo
Ven que vas a cantar conmigo
I va cantar
El Maneres de Vivir
És una cosa
Una passada
Pae
Que no em queda més temps
Què fai
Fai aquesta cançó corrent
Vinga ràpid
Vinga sí
Vinga
Tinc una altra entrevista
Ara
No t'ho perdis
Nena
Sabes que te quiero
Más que a mi vida
Pero la verdad
Es que siento por ti
Y por ell
Una gran envidia
Me sabe mal
No sé
Porque os veo
A los dos ahí juntitos
Tal que si fuerais uno
Acurrucaditos
Y pienso
Joder
¿Y yo qué?
Yo también quiero
Yo también quiero
Yo también quiero
Darle el pecho
A nuestro hijo
Es complicat
Es bizarra
Es complicat
Es bizarrisima
Es complicat
Aquesta
Porque vais a veure
A los padres de ella
El Robert De Niro
Que es fefica
Alpita
Que tustidio
Ahí empieza todo
Para que veas
No te entretengues
¿Qué es que fem?
El día en que vinguin
No
Sí
Veniu dama
Veniu dama al Vintage
Al carrer Mendez Núñez
A las 11 de la nit
Bueno
Començaràs a dos quarts
Però que a las 11 ja comenci
No, no, no
Començaré a las 11
Perquè si dic que començo a dos quarts
Si dic que començo a dos quarts
A las 11
A las 11
Vindran a las 12
Jo ho tenia mal entès
Perdonem eh
A partir de les 11
Que vinguin al Vintage
Al carrer Mendez Núñez
Es que el aforo es limitado
Tienes que reservar vuestra plaza
El pará que queda per a las 11 de la nit
Que va a las 11 de la nit
Home, clar
I a més a més que això
Que serem gent
Que no se dormin
Ja està
Demà mateix
Demà eh
Demà
Allà farem el tonto una estona
Bueno
Es donaràs una miqueta
De bon humor
Ho he publicitat
Com cantautor sério
I maduro
D'acord
I a més a més
Que el que dèiem
Que tinguis bona sort
Que trobis feina
Sí
Més que cantar
A veure sí
No, no
Tot una miqueta
Tot una miqueta
Pae
Me faig una pregunta
Pae
¿Cuál es tu
Lo que esperas en el mundo de la música?
Encontrar trabajo
Eso
Me da igual
La guitarra
La tiro, la vendo
No, home, no
Guarda-la, guarda-la
Que no has usat mai
Entonces si me para
Anda que no
Pae, gracias
Sílvia, moltes gracias a tú
Un patrón
Es que me fui
Libertad
Libertad
Para las que ponen culo
Con los pocos que gana
Como el mamón de su chulo
Libertad
Paralelo
Que el resplante
Llegará hasta el cielo
Pues su mente vive presa
De la más grande empresa
Y hablando de rama
Libertad
Para escarcer a la neurona
De la cabeza
De la Enrique Iglesias
Y que la arranquen
El vergote
Sin ningún tipo
De anestesia