I l'home cap passa, no té cap amic,
per a notar ni no té ni soledat, ell no sap d'on és ningú,
però segur que no és d'aquí i enlloc no té passat.
I l'home cap passa no llegeix,
només escriu allò que veu,
escriu allò que veu,
els sorprendreu, els sorprendreu,
quan égim un fortú, quan dos amics esbrecen,
quan algú diu mal d'un tercer
i escapem sense pagar envergonya d'un començ.
I l'home cap passa no llegeix,
només escriu allò que veu,
escriu allò que veu,
els sorprendreu, si fumem de mallat,
o bevedors, seguiu bevint,
l'home cap passa ens va veient,
o si el veus caminar sobre la lluna,
o si el veus passejar sobre la botiga.
i l'home cap passa no llegeix,
només escriu allò que veu,
escriu allò que veu,
els sorprendreu.
Així és que em sona la gent de la iaia,
que tindrem l'oportunitat de veure'ls aquest divendres,
dia 9 de març,
a partir de dos quarts a 11 de la nit,
a les a les 0 de Tarragona.
Però abans tenim l'oportunitat de poder parlar
amb un dels seus components,
amb l'Ernest Cruzats,
que el tenim via telefònica.
Ernest, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Què tal, com esteu?
Bé, molt bé.
Nosaltres desitjant que arribi divendres
per poder veure's a sobre l'escenari.
Bé, bé.
I segur que presentant-nos
aquest, les ratlles del banyador,
que ja heu comptat quantes ratlles n'hi ha?
O s'han perdut el temps?
No, no hem comptat mai, la veritat és que no.
No les heu comptades mai?
I és una pregunta que tampoc m'havien fet mai,
així que no.
No, és la primera vegada, no?
És la primera vegada, eh?
M'imagino, m'imagino.
Som així, som així la gent de la ràdio,
en qüestió de preguntes,
ja saps que ens anem de l'olla, eh?
Ja està bé, ja està bé.
Ernest, que tal com es presenta el concert,
explica'm-nos una miqueta,
perquè jo he mirat el futur,
el passat ara mateix,
clar, a través de la vostra pàgina web,
ja no me l'han explicat,
però déu-n'hi-do el que us esperen
aquest mes de març,
i ja no t'explico de cara al mes d'abril, eh?
Però bueno, ja en parlarem.
Sí, no, no, bueno, estem molt contents
de poder baixar,
a més últimament hem vingut bastant per aquí,
sense voler hem fet quasi una minigira per aquí baix,
a les terres de Tarragona
i, diguéssim, al sud de Catalunya.
Sí.
Home, aquí això s'estima, es nota, no?
Sí, bueno, últimament, mira,
fa poc vam estar a les Pallargues,
no sé si cau molt a prop,
a les Borses Blanques,
no sé, per aquestes zones més de per aquí baix.
No sé, estem molt contents
de poder venir a Tarragona.
No hem tocat mai a Tarragona,
a la capital,
o sigui, és el primer concert que fem aquí.
Ha quedat xulíssim això de Tarragona,
a la capital,
sempre que estiguem a l'altre costat del punt del món, eh?
No, però bueno, aviam,
els de Vic tampoc és que hi tinguem allò molta tirada,
vull dir, i en general és que no vaig mai a Tarragona,
i sé que no està molt lluny,
però avui tampoc hi tinc passada.
Però saps el que passa?
Clar, Déu ser totes les coses que trobes a la carretera,
ja saps de què estic parlant,
allò que s'ha de pagar,
i clar, dius, ostres, ara hem de baixar,
tu saps el que hi ha a la carretera que ens trobem?
I això com que frena molta gent, no?
Tant de pujada com de baixada, això, eh?
A veure, parlem els dos sentits, eh?
Pel tema dels piatges, vols dir?
Per exemple, per exemple, un d'ells, eh?
No, no, jo crec que és més un tema de...
Més aviat batre, no?
De sortir d'aquí...
Però bueno, aquest dia fa res,
fa dos dies vaig estar a bany,
vam fer una calcetada per aquí a baix.
Veus?
Ja t'ho podries haver quedat, home,
i pel que us queda, ja us quedeu per aquí,
i feu una ruta per aquí a Tarragonina.
Sí, sí, ja.
Ernest, aquest treball discogràfic que jo comentava,
la del ratllo, les ratlles del banyador,
ja fa gairebé un anyet,
perquè va ser el maig, quan va sortir, del 2011?
No, va sortir fa...
Ah, va ser enregistrat, perdó.
Sí, sí, el vam enregistrar, exacte,
el vam enregistrar el maig,
aquí a Tarragona mateix, també,
a Casa Morada,
però va sortir a l'octubre d'aquest any.
A l'octubre, d'acord, d'acord.
I fa cosa de sis mesets o alguna cosa així,
és com a molt.
Per això, t'anava a preguntar què tal,
com va estar funcionant o com ho veieu vosaltres.
Jo crec que molt satisfactori, no?,
sobretot de cara a la gent,
dius, ostres, la resposta de la gent
la veieu als concerts.
No, bé, crec que no ens podem queixar-vos gens.
En general crec que ens està funcionant bastant bé
i amb el que volíem més o menys ja ho tenim,
vull dir, és fer concerts
i més o menys que el projecte tingui una continuïtat, no?
I, entre tot, la iaia ha agafat una dimensió,
una dimensió una miqueta professional, no?
O sigui, això està bé.
Passa que quan et planteges si està...
si hem aconseguit o no els objectius,
però que tampoc havien estat marcats prèviament.
Sí.
No t'ho puc respondre,
no és allò un pla d'empresa d'aquells
que hagis estudiat exactament,
si havies de vendre tant i has vengut tant, no?
O sigui, és més un anar fent
i nosaltres ho veiem d'una manera com més diferent, no?
Vam grabar aquest disc
i vam volcar els nostres...
Bueno, que en aquell moment vam considerar que era interessant
i seguim treballant, diguéssim, de portes endins,
creant noves cançons,
buscant-nos artísticament,
a veure si ens haguem de trobar del tot,
treballar amb les lletres...
Mentre estàs el disc va funcionant i va fent el seu camí,
vull dir, com, no sé, és una experiència...
Sembla que sigui paral·lel, això, no?
Sembla que les dues vivències hagin d'estar en paral·lel
i no conjuntes, no?
Sí.
Tal com ho estàs explicant ara, no?
El disc fa el seu recorregut,
potser a través de les ràdios,
a través de vendre el que és el producte
que a cap ja la fisseu vosaltres
i la part paral·lela seria la part de concert, no?
La part d'estar sobre els escenaris.
Sí, bueno, amb els concerts, diguéssim,
defensem les cançons que vam assistir en aquell moment
i a part, diguéssim,
fem el xou artístic
d'ensenyar la nostra manera de tocar
i el nostre feeling, diguéssim,
a dalt en escenari.
Però després, diguéssim,
que a part de tot això
passen moltes altres coses,
poder, quan vas veure un concert,
poder, aviam, si no t'hi pares a pensar,
potser no n'hi ets conscient,
però, clar, aquella gent,
potser aquella setmana
han estat treballant
amb unes altres cançons
o fent unes altres històries
i aquí t'estem presentant una altra cosa,
vull dir que...
que en general
és tot molt més complex,
crec, de com ens sembla així,
així de simple vista, les coses.
Però, bueno, no sé, està bé.
En general, estem molt contents
i estem molt feliços
perquè les coses ens estan anant molt bé,
vull dir que no ens podem pas que això.
I també perquè vindreu a Tarragona,
perquè presentareu,
bueno, ho estareu amb nosaltres,
a la sala CERO,
que que deies,
a la sala CERO a Tarragona,
com a tal,
n'heu tocat encara.
Jo no sé si heu fet una prèvia,
no sé si vindreu,
és el divendres al concert,
no sé si teniu previst venir un dia abans,
o allò que dius,
anirem d'hora
per a veure com està la sala,
per proves de so i coses d'aquestes.
Sí, bueno, baixarem,
suposo, a mitja tarda,
serem ja per aquí,
però arribarem el mateix dia
i marxarem el mateix dia.
No tindrem oportunitat
de fer gaire de turisme per aquí, no?
Fareu el repàs d'aquest treball discogràfic?
Sí, sí.
Això segur, no?
Sí, sí,
no, presentem aquest disc
i també hi sumem alguna cançó
de les que havien estat
a la primera maqueta.
i també t'haig de dir
que també en toquem alguna
que no està ni enregistrada en un
ni en l'altre.
Coses que tens per allà
que has treballat al local
i que t'agraden,
també fem alguna cançó
que no està enregistrada, sí, sí.
Home, això és tot un regal, eh?
Per la gent que s'apropi.
No, no, t'ho dic per, clar,
sobretot per la gent
que és seguidora de la iaia,
que algunes vegades,
és allò que sempre busquem,
som una miqueta enrevesat
en qüestió de fans,
i tu ho saps,
que no sé si has estat fan tu també
d'algun grup en determinat.
Sí, no, no,
som fan de moltíssims grups, en tant.
Però és allò que
quan vas a un concert
i trobes una cançó
que no te la saps,
hi ha gent que diu
ai, aquesta?
Aquesta on està, no?
I a més de dir
aquesta no l'he escoltat mai,
intentes buscar-la,
serà possible
que alguna d'aquestes
que, com em deies,
ara mateix no es troba enlloc,
pugui trobar-se en un futur?
A mi no m'ha passat mai
en cap dels grups
que he anat a veure,
en el sentit que
si no he reconegut
algunes de les cançons
que ells s'han tocat,
m'he pensat
que en tot cas
era jo
que...
Que t'has despistat, no?
Que tenia desconeixement
d'aquella cançó, no?
Ah, d'acord.
Però entenc que
les bandes,
aviam,
depèn de qui cadascú
té les seves filosofies
i cadascú vol portar,
diguéssim,
de la seva manera,
però nosaltres
mirem de
portar-ho
amb una mica de naturalitat
en el sentit de
va bé, hem fet aquest disc
però
i anem treballant
amb altres cançons
però si tenim alguna
que està ja
més o menys feta
i que estem a gust
tocant-la
doncs la podem treure
i no passa res,
vull dir,
no som els Coldplay,
no vull dir que...
Ei, el temps, eh?
No passa res.
A veure, a veure,
ei, no és per desmereixer
els Coldplay,
però tot s'arribarà.
A veure, vosaltres
esteu fent allà
l'escalada ara mateix
cap a l'Everest.
Sí, bueno...
I anar pujant, no?
I anar pujant
de mica a mica.
Un primer treball...
Home, jo crec que
ara mateix, Ernest,
em veient una miqueta
i llegint la vostra
biografia.
No sé si encara
us esteu passivant
d'allò que dius
estem tenint sort.
Les coses van de cara.
Que ja saps que hi ha
molta gent
que ha fet
la meitat del camí
que vosaltres heu fet
o potser més anys
fins i tot
i encara no aconseguis res.
Sí, bueno...
Sort, jo crec que teniu
dintre del què, no?
No ho sé.
Jo sobre l'èxit
sempre sóc molt...
tinc un discurs
com molt relatiu.
O sigui,
és veritat,
nosaltres hem guanyat
un concurs molt important,
hem fet
en contravalació
també d'uns cèmics importants,
i aquest any
ens han triat
de quarts disc
en un lloc
que, bueno,
els crítics i tal.
Vull dir, no,
realment, vull dir,
des d'aquest punt de vista
hem arribat molt, no?
Però si t'ho compares
amb grups
que potser fa molts anys
que toquen
i potser no han arribat
tant a...
O sigui,
no han entrat tant
en el públic,
potser sí que
hem fet coses, no?
Però també ho pots agafar
d'un altre punt de vista, no?
O sigui,
hi ha bandes
que estan ensenyant
noves maneres
de fer música,
gent que està innovant
en certs, no ho sé,
en certs aspectes
que arriben molt més,
que transmeten coses.
Vull dir,
és que és tot molt
estar aquí dins
d'una olla
que pots barrejar
moltes coses, no?
O sigui,
el que ens interessa
bàsicament a nosaltres
més que
passar a la història
pels premis
o pel...
que haguem pogut aconseguir,
el que ens interessa
és passar a la història
si és que podem aconseguir-ho
per la música,
per un estil
més o menys propi,
per trobar una personalitat
i per poder
tindre la teva manera
d'expressar-te, no?
que això és el que
el que ens dona riquesa,
diguéssim,
com a éssers humans, no?
Que tenim la nostra cultura, no?
O sigui,
això és el que realment
per mi té una importància
i deixar un pòsit,
de veritat,
i té un valor, no?
O sigui,
i jo se'm fan de dir
l'artista
és que probablement
no han omplert mai un pavelló,
però sé que han aportat molt
al món de la música, no?
O sigui,
prefereixo aquesta visió
que no pas la dels èxits
i el públic una mica.
Però fem una cosa,
parlant d'il·lusions,
jo no sé si us farà
molta il·lusió,
però el dia 20 d'abril
he saltat,
Olot,
he saltat Guisona,
he saltat d'altres concerts
que teniu pel mig,
perquè és que el dia 20 d'abril
no estareu ni a Tarragona
ni estareu a Vic,
no,
salteu cap a les Anglaterres,
cap a Londres concretament,
cap al Ritz Mix,
que jo no sé
com ha sortit aquest bolo.
Doncs aquest bolo
va sortir arran de...
Bueno,
vam estar pel Mercat de Música Viva
i al Mercat de Música Viva
hi ha tot de programadors
i gent que...
Bueno,
es diu Mercat de Música Viva
perquè en realitat
els grups van a ensenyar
el que fan a vendre,
a vendre el seu producte
als professionals
i a la gent que treballa
en el món de la música.
I vam tenir la sort
que en aquest festival
hi ha un programador
que és català,
passa que ha estat
6 o 7 anys
vivint a Londres
allò relacionat
amb l'Institut Català
i les Indústries Cultural
allà,
que és en Jordi Pui.
I ell ens va veure
tocant la plaça
i té una sala allà,
bueno,
fa la porta de la programació
molt de cicles
de concerts a Londres
i coses així.
Sí.
Li va agradar el projecte
i ens ha col·locat
aquí a la sala
que és una sala
de veritat,
diguéssim.
Sí, no, no,
una sala-sala,
no diria que dius.
És una sala
de 400 persones,
allò.
Jo em pensava
que aniríem a tocar,
doncs no sé,
quan vas a Londres,
dius,
potser tocarem
en algun bar,
o algunes o així.
I no,
realment és una sala
de concerts
de veritat d'allà,
o sigui,
que està molt bé.
Ostres,
no sé,
però jo pensant,
m'ha agafat un cangeli,
allò que dius,
mare meva,
el que m'espera,
no?
A veure,
que teniu d'altres feines,
també,
i que teniu d'altres concerts
fins a arribar el 20 d'abril,
però és allò que dius,
és un puntet,
no?
A més a més.
Bueno,
d'entrada jo els hi deia,
tu,
pa,
no estem preparats
per anar allà.
Veus com te deia,
la tremola de cames.
No,
no,
encara ens falta
més experiència,
més d'allò.
I em van dir,
que no,
que dius,
que dius,
i jo li vaig dir,
amb el programa d'execció,
moltes gràcies,
ja ens ho correrem,
perquè en dia diu,
no, no,
escolta,
no passa res.
Heu de ser vosaltres,
heu de ser vosaltres.
Vull dir,
amb el que vaig veure
ja em vaig tenir
més que suficient,
no?
I aquí ja hi ha
un treball d'un de dir,
bueno,
vaig a confiar en mi mateix,
tio,
aviam.
És allò de,
somos buenos,
somos buenos.
No,
tampoc això,
però simplement dir,
una miqueta,
una miqueta,
Ernest,
una miqueta només.
Bueno,
alguna cosa fem bé,
no?
Clar,
vull dir,
segur que fem alguna cosa bé,
això segur.
A veure,
no hem presentat a la iaia,
però ens deixem també els dos Jordis,
que t'acompanyaran segurament aquest divendres.
Hi ha alguna coseta més?
tres a sobre l'escenari?
No.
No?
O sigui,
som tres músics,
passa que
nosaltres hem trobat una manera de treballar
que ens mola bastant,
que és,
en directe,
diguéssim,
ens gravem instruments allà.
D'acord.
O sigui,
jo estic tocant la guitarra
i en certs moments la gravo
amb un aparell,
bueno,
amb un aparell concret
i llavors puc deixar la guitarra
i puc anar-me'n a un instrument
mentre hi ha sonat la guitarra,
no?
I això també ho fa en Jordi,
diguéssim,
amb el baix,
amb el contrabaix
i amb el piano i tot,
o sigui,
tot i ser tres músics,
doncs hi ha moments
que a l'escenari
poden estar sonant
cinc instruments alhora,
no?
I és perquè abans
els hem estat gravant
tot en directe,
perquè això sí que
és una de les coses
més sagrades de la IA,
o sigui,
no portem res gravant ni res,
o sigui,
tot el que passa allà
és,
passa temps real,
és a dir,
no disparem cançons
ni coses que estiguin gravades
i en aquest sentit
som tres
però hi ha moments
això que sona
com a quatre o cinc persones
tothom.
Així són els samples,
no?
S'hi diuen,
no?
Què és així?
No sé,
informa'm.
Nosaltres fem loops,
o sigui,
és a loops.
Ah, que xulo,
veus?
Nosaltres ho fem amb loops,
sí,
que és un bucle
de, diguéssim,
no sé,
visualment és superguapo
perquè,
hòstia,
pots deixar l'instrument
segueix sonant,
pots de tocar un altre
i és com molt ric,
no?
Perquè hi passen moltes coses,
no sé,
és maco,
és maco de veure.
És allò que dius,
mira,
les inspiracions
o el,
no sé,
els invents seria,
no?
Que tant en tant
la música ens deixa fer
i que combinat
amb tot el que es fa
sobre l'escenari
encara li dóna
una miqueta més
de color a les cançons,
no?
Sí, sí, exacte, exacte.
Molt bé,
hem de dir que,
parlant de colors,
dins de la pàgina vostra
a l'internet,
a laiaia.cat,
podeu comprar
aquest treball
isogràfic
de les ratlles
del banyador,
podeu saber
una miqueta més
de la vida
i miracles
de la gent
de la iaia,
podeu conèixer
aquests concerts
que comentàvem,
també teniu portades,
multimèdia,
contactes,
un munt de gent
i no sé si
també una part
petita
però també molt important
és la Maria Blai
que forma part
de la família
de la iaia
perquè és la vostra
mànager.
És que feu esment
precisament
a la vostra biografia
i jo crec que és
la primera vegada
que algú esmenta
el seu mànager,
no?
Que normalment
queden allà
en segon pla,
no?
Queden allà
com els foscos.
Sí, bueno,
nosaltres tenim la sort,
mira,
amb la Maria
passa una cosa
i és que
anàvem junts
a l'institut
i cadascú
pel seu cantó
totalment independents
l'un dels altres.
Vull dir,
ella va anar fent carrera
com a mànager
i va arribar,
bueno,
ha arribat a portar
bandes importants
com el Sidoni,
de fet els portava
i coses així.
I nosaltres pel nostre cantó
vam anar gestant
del projecte aquest
de la Iaia,
no?
I ens hem acabat trobant
saltant dos,
quatre o cinc anys
diguéssim
que no ens hem gaire
ni vist,
no?
Quan hi havíem
estat molt col·legues
llavors,
perquè ens enteníem
molt bé,
ens hem tratat
de trobar
i volvim molt
en plan
família
nosaltres.
És que és molt,
vull dir,
anem tots junts
a tot arreu
i no sé,
hi ha molt bon,
és una relació
professional
però també
d'amistat
i no sé,
i per això
no ens hem de posar-ho
perquè realment
és que forma part
de la família
ja,
vull dir que està molt bé.
Home,
t'he de dir que
via telefònica,
perquè és el que he pogut
parlar amb ella,
una crac
i a més a més
de seguida
em va posar en ordre
a dictar tal tal.
Perfecte,
perfecte,
des d'aquí felicitat.
Ernest,
adeu-vos-ho,
us esperem,
recordem,
serà aquest divendres
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
a les a la zero.
El prou d'entrada
és d'oscil·la entre 8 i 10 euros,
o sigui que bé,
molt econòmic,
jo penso,
pel que ens heu aportat
sobre l'escenari.
És el primer cop
que tocava a Tarragona,
vull dir que...
Exacte, exacte,
que s'ha de donar facilitat,
que ens animi la gent a venir,
que ens ho passarem molt bé,
home.
Clar que sí.
Doncs Ernest,
gràcies i fins la propera.
Merci,
a vosaltres.
Adéu-siau,
bona tarda.
Adéu-siau,
adéu-siau.
Adéu-siau.
La natbla,
que Jewish House
o twist all American
o twist all Chip.
Oh, twist allанием,
our services Who is the Number of Patreon.
Les ratlles del banyador són com tu i jo,
cada un, cada un d'un color.
I ens veiem drogant, tant en tant,
que al final ja no se'ns fa estrany.
Twist and shout, oh, twist and shout.
Twist and shout, oh, twist and shout.
Twist and shout.
blowingette