Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada.
Aquesta setmana tenim el Teatre Metropol de Revolució.
Avui mateix tenim el grup de teatre Estudio Vives, de Lluís Vives.
I demà diguem a la gent que avui visita els estudis de Tarragona Ràdio.
Demà a les 9 del vespre al Teatre Metropol.
Podem saber una mica més d'aquesta teràpia del doctor Morris.
I per parlar-nos tenim part de la companyia Estenicum Cia.
Mira, porto tota la tarda avui i us he de confessar, Cristina, Alba i Bea,
que jo Estenicum Cia.
Veus com ho has dit? A veure, a veure.
Estenicum Cia.
Perquè tu ja l'has dit moltes vegades.
Sí, ja.
No és la primera vegada.
Cristina Cabré, bona tarda.
Bona tarda.
Alba Pàmies, bona tarda.
Bona tarda.
Bea Penyes, bona tarda.
Bona tarda.
Explica'm una miqueta com sorgeix aquesta companyia
i quanta gent sou treballant, quanta gent podrem veure demà mateix
al Teatre Metropol dins d'aquesta mostra de teatre jove.
A veure, nosaltres ens vam formar farà 9 anys,
ara el juliol, no?
Sí, el 12.
El 12 de juliol.
Celebrarem el nou aniversari i va sortir que molts de nosaltres fèiem teatre al Centre de Lectura de Reus.
I, bueno, no?
Lo típic.
Prepares l'obra de final de curs.
I vam estar tot un any dedicant el temps, els dissabtes, en aquella obra.
Què va passar?
Que va arribar el dia de l'estrena, per dir-ho així, el dia de l'actuació.
Allà només es fa un dia perquè és com un taller de final de curs.
i no vam tenir el resultat que esperàvem, sinó que vam pagar una miqueta la novetada, no?
Perquè ens va agafar així...
Bé, sí, per novatres, no?
Sí, tal.
Però ens vam quedar molt mal sabor de boca, no?
Perquè, clar, érem molts mesos, haurem treballat amb allò i era un resultat, doncs, no prou satisfactori, per dir-ho així.
I llavors vam decidir tornar-la a repetir.
I vam pensar que ens mereixíem una segona oportunitat, poder-la tornar a fer.
Però, clar, no ho podíem fer dins del centre de lectura perquè ja no era aquell curs.
Llavors vam dir, doncs, per què no ens busquem la vida per un altre cantó, no?
I però no proveu a Tarragona la mostra de teatre joveu, per exemple.
Aquella sí que la vam fer.
La vam començar allà, ja?
Sí, vam participar.
O sigui, la primera que vam fer va ser al Teatre Bràvium de Reus.
Sí.
I després ja ens vam anar engrescant, ens vam apuntar a la mostra de teatre i des de llavors doncs hem anat fent.
Sí.
O sigui, que va ser una mica allò que dius, mira, les casualitats d'una cosa que no acabes de sortir bé,
de buscar la sortida cap a l'altra història.
Sí, sí, allò que les coses passen per alguna cosa.
Exacte, si a mi jo hagués sortit en aquell moment tot perfecte,
potser les coses no haguessin derivat cap a on tenir-vos avui aquí amb nosaltres,
portant nou anys ja fent reiteradament alguna obra de teatre,
perquè a banda de la mostra de teatre joveu, pel que he pogut sentir,
també us moveu per altres àmbits.
Sí, acostumem a anar a banda del Bràvium de Reus, també ens movem molts pels pobles,
sobretot del Baix Camp i a vegades també de Tarragona.
Hem anat, no sé, a les Borges, a Riu de Cols, ens movem molt per pobles, ens agrada molt.
Aquest any hem estrenat l'Argilaga.
Sí.
Molt bé.
Home, i segurament que en nou anys, Alba, potser, bueno, la gent que va començar en aquell moment
i fins ara ha hagut moviments, entrades, sortides...
Bueno, jo he sigut una de les que he entrat més tard.
Ah, o sigui, tu ets de les novells?
Sí, jo fa tres anys, sí, la tercera obra que feia amb ells, no, aquesta és la quarta obra, fa quatre anys,
i sí, però hi han hagut diversos moviments de gent.
Perquè hi ha alguna premissa, alguna cosa per formar part?
A veure, no, t'ho pregunto perquè a mi, clar, és una mostra de teatre jove,
sou joves, a mi jo, n'hi ha una certa edat per poder entrar a la vostra companyia, no?
Senzillament que ho sentin, que els agradi i que vulguin entrar, no?
És que també va sortir una mica que tenia molt bon rotllo entre nosaltres,
o sigui, que érem una mica grup d'amics, i era una classe, però que es portava molt bé entre elles.
Possiblement, si l'ambient hagués sigut més fred, no hagués sortit ja aquest projecte, no?
Claro.
Però, com que tot va acompanyar, doncs...
Sí.
No, en principi, que a la gent li agradi, que en tingui ganes, compromís,
i a edat, doncs, no m'hem tingut cap problema amb això.
No, però per això, els amics, normalment, hem sigut sempre de la mateixa edat.
Sí.
Més o menys.
Sí, més o menys, no?
Jo els comentava, quan heu entrat per l'apartada,
heu dit, i qui sou director, directora, jo buscava per aquí, algú que manés,
i la Cristina va dir, no, no, aquí ho fem tots, entre tot, i així, d'aquesta manera,
tothom s'implica, potser fins i tot més, i no hi ha, jo que dius, no hi ha culpables,
tots som i tots hem fet, no?
Clar, sí.
Va una mica així, no?
Sí, sí, hem tingut alguna obra, sí que hem tingut director,
però, en general, sempre ens dirigim a nosaltres mateixos,
perquè també creiem que hi ha, com que som amics,
creiem que hi ha la confiança suficient com per dir-nos,
doncs, mira, m'agradaria més que fessis això, que et moguessis d'aquesta manera,
o ara no t'aixequis, o aixeca't, o...
Pensem que també és, no sé, més còmode per tots, no?
Tothom aporta una mica les seves idees,
i així potser és un projecte, com deies tu, més comú,
i, bueno, jo no tinc cap problema, per exemple,
si penso que això és així, de dir-li, després que ho faci com vulgui, no?
Però...
Home, és una manera també d'implicar-se a tots.
Sí, i així els èxits són de tots i els fesos són de tots.
I, per cert, parlant de tots, quants n'hi ha?
Perquè, clar, nosaltres aquí tenim tres persones,
tres amigues, que aquí hi ha molt bon rotllo,
si si això, després està a l'escenari, demà...
Sí.
Sí.
A veure, a l'hora sortim set persones.
Sí.
Després hi ha un noi que ens fa de tècnic de llums i de so,
però a la companyia en general és que nosaltres el que diem la gent escènicum, no?
Que són persones, el que diem abans amb l'Alba, no?
Que han passat per escènicum.
Vull dir, alguna persona, per exemple, fa tres anys que no surt en una,
doncs ara ens falta una persona.
Ei, t'animes? T'engresques un altre cop?
No és tancat.
No és el grup tancat.
O sigui, van i venen.
Jo potser la pròxima obra no la fai i d'aquí dues obres m'hi torno a incorporar i anar fent així.
Però no deixaria de ser d'acènic.
No, exacte.
Tenint en compte que som joves...
Ja forma part de la família, no?
Sí.
Tenint en compte que som joves, doncs a vegades per temes d'estudi o de feina,
doncs potser hi ha una obra que no podem sortir, llavors ens retirem-nos i llavors potser la pròxima ens tornem.
No hi ha cap problema.
La pantilla actual, ara així, més oficial, som...
Set, vuit, vuit, vuit, vuit, molt bé.
I com es tria l'obra, que demà mateix podrem veure sobre l'escenari del Teatre Metropol?
Però clar, és allò que dius, segurament que el ventall és molt ampli o no?
Bueno...
Com va, com va? Depèn dels gustos, depèn precisament de la varietat d'actors, actrius que hi ha sobre l'escenari,
és buscar l'obra que pugui ser?
Es mira quants personatges més o menys podrem ser i llavors es van buscant diferents obres i les anem llegint entre tots.
I llavors fem un col·loqui i es tria l'obra.
I llavors aquesta, un company la va llegir i va creure que era molt bona i tal,
i llavors la va posar en comú i vam acabar escollint aquesta.
Però sempre és tot en col·lectiu.
Què té aquest doctor Morris, aquest doctor Morris que ens porta boixes?
Què ha passat? Què ha passat amb aquest doctor Morris?
És un infresentable.
Hi ha algunes preguntes aquí que prefereixo no haver d'anar al doctor Morris amb tantes cites que té i s'han de moviment.
És un poc a vergonya.
Però és doctor. Partint d'aquest doctor?
És doctor, és doctor.
D'acord, vull dir que millor que no siguin aquells doctors que jo m'invento el diploma i el poso allà a la paret.
És doctor, però ens deixa amb un pam de nas, o sigui, és una consulta, una sèrie de pacients.
És un doctor amb molt de renom i, per tant, la gent és capaç de fer un any de llista d'espera, el que faci falta per anar-hi.
És el doctor de moda, per entendre'ns, aquells doctors que tothom esperaria qualsevol temps per poder arribar fins a les seves mans, no?
Sí, sí. I, bueno, es troben una sèrie de pacients a la seva consulta.
Quina por, eh?
Bueno, pel que dieu, és comèdia.
A mi tant, ho passaran bé.
Segurament que hi haurà allò que, aquells moments que, a veure per on sortirà aquesta gent, no?
És un altre moment, però que després ja ve la història, no?
Jo no penso que sigui una obra previsible.
No?
Ni molt menys.
El que passa és que quan portes molt de temps assajant una obra, llegint-te moltes, clar, són moltes vegades que tu t'has llegit el text,
és una història que tens ja tan subada, per dir-ho així, que les bromes ja no et fan tanta gràcia
o que ja no et sembla una història tan original, perquè a tu ja no té res de nou.
Clar, això és perquè heu assajat molt i l'heu treballat molt.
Exacte. Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do la marató que portem, déu-n'hi-do.
Això segurament que us havia passat al principi, a l'inici de descobrir l'obra, a l'inici de començar a comunicar amb el públic,
i a més de fer-la vostra, com passa també, potser jo estava pensant en el mal món de la música,
les primeres cançons, quan les cantes, les tens amb una emoció personal que és diferent a partir de quan ja la portes cantada 30 vegades.
Sí, no és el cas, potser, però bé, ja ho sé.
Demà és l'estrena, per tant, és una mica com peta, no?
Jo penso que als assajos sí que potser se'ns ha fet més això de conèixer-la tant,
però després quan surts allà la primera vegada a l'estrena també t'ho passes molt bé,
perquè el públic, el feedback que et dona és molt important i si veus que la gent s'ho passa bé, tu també t'ho passes bé.
I a vegades, doncs, som un grup que ja fa molts anys que anem i de tant en tant surten coses que no t'esperes,
que només surten a dalt de l'escenari i que a vegades, doncs, també,
quan les veus has d'intentar aguantar, no?, i tira endavant perquè tens unes ganes de riure que no et pots aguantar.
Ja ho he enredat a prou gent, ja?
Ja ho he enredat a tota la família, els parents, amics...
Sí, que se'ns quedarà petit, el Teatre Metropol.
La gent que vulgui anar a veure, que vagi d'hora...
Que s'agafin amb temps.
Que vagi envenint, no? Que vagi envenint i que...
Per cert, que demà mateix, avui esteu aquí a Tarragona Ràdio,
demà estareu al Teatre Metropol a partir de les 9, entrada gratuïta.
La porteu a un altre lloc? Abans comentàvem allò que sí,
que heu obert una miqueta més de ventall, però a partir de demà,
a partir que es tanqui el taló al Teatre Metropol,
es podrà veure aquest doctor en un altre lloc?
Sí, a la sala de les bordes del camp.
Molt bé.
Sí, segur que.
I després suposo que amb altres pobles l'anirem fent, o això esperem.
Sí, no tenim dates concretades encara, però la idea és moure-la una miqueta.
Sí, sí.
Es penenintenció.
I ara ve la pregunta del millor.
Una vegada que se tanca una obra, ja penseu-ho en l'altra o no?
O normalment és allò que dius, no, no?
Fins i tot necessitem una mini vacances.
Aquest ha sigut un cas una mica especial.
Què ha passat?
Normalment ho fem així, és com un peron, no?
De, bueno, va, doncs l'última i comencem ja un nou projecte i així.
A mi personalment em fa molta llàstima quan es tanca una obra, quan ja s'acaba, no?
Perquè tu ja t'has familiaritzat, ja no tens...
Estàs nerviós, però, bueno, ja saps el que vas a fer, no?
El que passa és que en aquest cas, l'última obra que fèiem,
ha seguit tenint bolos i mentre se'ns acostava la data de l'actuació al Metropol.
Ostres!
Per tant, ho vam haver de fer una mica tot de manera simultània, no?
Els assajos d'una, més els assajos generals de l'altra, més les actuacions i...
Ja, serà una mica petit-potit, però, bueno...
Sí, generalment sí que fem un peron, no?
A més que hem de començar a escollir obra nova,
abans de començar a actuar, doncs ens hem de prendre el paper,
hem de començar...
Per tant, sí que hi ha unes setmanes o un mesos de peron.
Suposo que el peron el farem a partir de demà.
Home, si continueu fent l'altra obra, també...
Com es diu l'altra obra, que també esteu fent...?
Bueno, ara l'hem deixat una miqueta raconada per centrar-me en la testa.
Ho fem i fer, ara està allà.
Fèiem. La teva dona m'enganya.
I de què anava? Explica'm, explica'm.
Era també un bodevil...
Era un bodevil, no, també no.
Era un bodevil on...
El típic, no?
De dona posa banyes a l'home,
o això es pensa a l'home,
que al mateix temps li posa les banyes amb...
El que passa és que després vam triar la de la teràpia del Dr. Morris,
perquè ja portàvem molt de temps fent el típic bodevil d'infidelitats i així.
I aquest temps va semblar que també era una comèdia.
I vam dir, baix i sortim una mica del registre.
Molt bé, molt bé.
Doncs esperem que demà vagi molt bé.
Que demà tingueu molt d'èxit.
Gràcies.
Jo sempre us vull dir que tota la gent del teatre ja sé que és...
Però és que és molta merda.
Sí, sí, és així.
És així.
És gran i grossa.
I que a veure si la propera vegada, no sé,
fer alguna coseta aquí a la ràdio.
Ah, jo també.
Jo he fet alguna improvisació de...
No he quedat.
I clar, per no posar-los una trampa aquí a l'emissora així, no.
No, no.
S'ha de fer prèviament i s'ha de parlar.
Gràcies.
Doncs recordem que serà demà mateix, a partir de les 9 al Teatre Metropol,
entrada gratuïta i que, res, que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Doncs la mostra de Teatre Jove que continua.
Avui recordem, amb el grup de Teatre i Estudi Lluís Vives,
demà, amb les companyes que hem tingut l'oportunitat de parlar amb elles,
amb la gent d'Esteine Comercia.
I a partir de la setmana vinent, doncs continuarà.
I nosaltres estarem allà, a la sintonia de Tarragona Ràdio.