Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Carlos!
Carlos, bona tarda!
Benvingut!
Bona tarda!
Com estàs?
Bé!
Aquí estem a mitat d'un assaig!
A mitat d'un assaig!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Explica'm on?
Digues com estàs Barcelona!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà a l'altra!
Fins demà!
Fins demà!
열� 3!
Sí
En principi no, en principi
obriran els que són els nous, perquè se presentin.
Llavors després tocarem Natus
i per tancar-los, mentre tanto.
Així també pel tema d'estils,
perquè Natus fem
el més romet, el més dur,
per fer una miqueta més aixecar
els estils. Diuen,
Carlos, que les casualitats no existeixen
i amb nosaltres, amb la gent
d'Haitsbols i Tarragona Ràdio
vam tenir una casualitat, que amb el teu
per mi l'explicaré. Jo em vaig
posar en contacte amb ells, precisament perquè
fa temps vam dir, parlarem
amb tota la gent de l'Associació de Músics de Tarragona
que apareix dins d'un munt d'idees
2011, a causa
dels concerts i tot allò, es va haver d'interrompre
això, però aquesta setmana
dius, mira, torna'm a reemprendre a veure si ho puc continuar.
I em vaig posar en contacte amb els d'Haitsbol
i ells també amb nosaltres,
allò que diu, va ser recíproc, no?
I dius, jo em pensava
que em trucàveu per allò de l'actuació de divendres.
I jo, no, no, però si et trucàveu
per allò de l'Associació de Músics.
Veus? És que és el que hi dèiem, ens estàvem
buscant i no ens trobàvem, però al final ho hem fet, eh?
Pues sí.
I per cert, com va anar aquest
munt d'idees? Aquesta cançó que teníeu
vosaltres ja reservada per aquest CD,
teniu... Com va anar?
Explica'm. Sí, bé, doncs
nosaltres ens vam proposar la idea, no?,
estàvem dins del que són els socis
de l'MT, i
ens vam proposar d'entrar
dins del munt d'idees
i, bueno, sí, com ja sabrà gent,
normalment s'agrava una cançó a l'estudi
que tenen, però nosaltres
recent teníem la maqueta feta.
O sigui, que perfecte, no?
Acabava de sortir.
Si acaba de sortir, clar, la vam gravar
als rares d'estudis de Vila-Urodona,
que també és amic d'anem.
I li vam comentar que estava
recent feta i la va escoltar i va dir, doncs ja està bé,
no?, perquè està molt bé, també.
I llavors vam decidir ficar-la
dins del CD. Molt bé, molt bé.
I la maqueta, què tal?
Ja la teniu tota enregistrada,
ja està tota ben gravada,
o encara us queda alguna coseta?
Bueno, la veritat és que
hem decidit fer-la com una carta de presentació.
Sí.
Llavors hem decidit
posar-la a lo que és a internet,
que la gent la pugui escoltar
traduïtament i s'ha pogut
escarregar el que vulgui.
Molt bé.
I ara s'ha valent el que és
l'adaptació i les copies i tot això
per fer el disc si arriba algun dia, també.
Home, esperem que sí, no?
Encara que ara mateix,
i parlant d'altres grups,
tots em deien,
ostres, que bé acabar internet
a l'hora de fer segons quines presentacions,
pàgines com MySpace o d'altres,
però hi ha tantes ara
que potser ens perdem, fins i tot, no?
Arriba un moment que tens tanta informació
que no reps la que necessites, fins i tot, no?
Però bé, és que avui dia
és el que vulguis.
Exacte.
Nosaltres utilitzem-nos molt
el que és la red social Facebook.
També, també.
Tu també és la que utilitzem avui dia.
Però bé, tenim MySpace,
tenim un web oficial i tot.
Tot el que pugui.
Twitter també?
També, segur.
No sé què pregunto.
Sí, sí, també.
També, també.
El vostre tuit,
que segur que és fàcil de trobar,
que seria
d'eixbol...
Sí.
No?
Sí, sí, el nom del grup.
Digues?
Dic que seria el Twitter,
que seria d'eixbol
i amb el Facebook davant o darrere
o...
Com ho teniu per trobar-ho?
que ha darrere el Twitter
m'agafes una miqueta.
Si ho portes,
ho portes en bateria, sí.
Que ho busquin.
Segurament que us trobaran
bastant fàcil.
I, per cert,
parlant de bateria,
Carlos,
qui són la gent
que composa el grup?
Doncs som quatre persones,
tots quatre de Vilaseca
i a la bateria tenim
el Pau Jansà.
Sí.
El baixista és l'Oriol Calbó.
Uh-huh.
Tenim el guitarra solista,
el jo, Carlos, com jo,
Carlos Ramírez.
Sí.
I jo, que soc cantant
i guitarra rítmica,
també Carlos.
Molt bé.
Però per diferenciar
l'altre Carlos
el diem Charlie.
Charlie, veus?
Allò que quedi a casa, no?
Unes Carlos,
l'altre Charlie.
Sí, sí, sí.
Per cert, Carlos,
recordem que estareu arreu,
endavant mateix,
que teniu aquesta actuació,
però a banda d'aquesta,
teniu alguna cosa més a la cartera?
Teniu alguna actuació més
on us puguem veure?
Doncs sí,
també tenim el dia 9 de juny,
tenim un altre concert,
al mateix joc,
a la Sala Santa Llúcia,
però en aquest cas
serà el concurs
del Càstel i Gel.
Concurs de què?
De què?
A veure, a veure,
explica-m'ho, explica-m'ho.
Hi ha un concurs
que se fa anualment
allà a Reus
que es diu Càstel i Gel,
que és una associació
que organitza concert.
És un concurs,
bàsicament,
m'assembla que porta
tot el que és
el Càstel i Gel,
el Metal Fest,
i ara no sabem bé...
O sigui,
l'organització es diu
Càstel i Gel.
Sí.
Càstel i Gel,
bé, bueno.
Sí, sí, sí.
I, a més,
cada any fan
excepcions
i es van apuntar
al concurs
i es van seleccionar.
Molt bé.
Llavors, a partir de maig,
cada cap de setmana
es faran
un concert
de quatre grups,
que serà la semifinal
i després passaran
quatre grups
a la final
que se farà
a la Palma
d'Arreu,
m'assembla.
A veure si tens sort,
a veure si teniu sort,
millor dit,
que ho parlem en plural
i podem dir
que la propera vegada
sou els guanyadors
d'aquest concurs.
A veure...
I, per cert,
aquesta relació
amb la sala Santa Llucia
ja ve de lluny o no?
Allò que dius,
que és un bon col·lega.
Bueno, la veritat
és que sí.
Veus?
És que m'ha sonava, eh?
És allò que dius.
Sí, sí.
Ostres, no,
cuideu-lo, eh?
Cuideu-lo molt, eh?
Sí, sí.
Bueno, si em permés presentar
és la xicota
que porta a la sala,
el diuen Ati Sánchez.
Ah, molt bé.
I, bueno,
a part de que
és ella la cantant
del club
que se presenta
d'Elements.
Sí.
A part ens fa
les tasques
de representar
el manager.
Ostres,
llavors
que queda a casa, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, des d'aquí
digueu-li a ella
que moltíssimes gràcies
i que continuï, no?
I que continuï
apostant per la música
en directe,
que continuï apostant
pels grups de casa
i que segur, segur
que tenim un munt
de diamants en brut
que quan comencin
a treure-li
totes les capes
que hi ha
i es quedin ben nets,
déu-n'hi-do
les coses que tenim,
no?
Per aquí, eh, Carlos?
La veritat és que sí.
La gent no és conscient
del nivell
que pot haver de música
parlant de rock
i, bueno,
és difícil,
però, bueno,
s'ha de lluitar.
Doncs, Carlos,
que vagi molt bé
l'actuació de demà
i recordem que
de cara al dia 9 de juny
tornareu a estar
en aquesta sala
Santa Llucia
i que, a més a més,
participant en aquest concurs
que, mira,
us desitgem
tota la sort del món.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres
i fins la propera.
Adéu-siau.
Sí, adéu.
Adéu, a la tarda.
Doncs sentim la música
del Saitsbol
que sona
així de potent.
Vols sentir-ho?
Mira, mira,
com comença.
Mira, mira.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.
Te sientes acosado.
Miras atrás,
no hay nadie.
Quieres salir corriendo.
¿Qué haces si estás tú solo?
No hay nadie.
No hay nadie.
No hay nadie.
No hay nadie.
No hay nadie.
No hay nadie.
No hay nadie.
Ves la propera.
Tienes allá
y todo está bien.
No hay nadie.
Tienes allá.
Y pensar bien.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!