Anem amb la Terra Esplana.
No, no, no, no, no perdem a ningú, eh?
Bona tarda.
Bona tarda a un altre cop.
Com estàs?
No perdem el fil, ai, el gran Quimi Portet, que ho perd tot i es perd ell mateix, en si mateix.
La Tarandona feu que fa aquests viatges, eh?
Sí, estrals, no?
Sí, per això vam escollir com a sintonia d'aquesta secció de la Terra Esplana
perquè, esclar, la seva música, les seves lletres són molt d'altres planetes, no?
Se'n va una mica com...
En el seu moment ho va fer Jaume Arcissa, que també es deia que era el cantautor galàctic, no?
És veritat.
Que també se'n anava una mica de la bola en les seves lletres.
Una mica?
Una mica, així, expressió col·loquial, no?
Doncs el Quimi també va una mica més enllà, no?
Per quedar bé, no?
Sí, sí, sí.
Va una mica més enllà, que ja ens agrada, eh?
Que ja ens agrada que hi hagi gent així que ens doni aquests motius.
Que ens doni una mica d'ales, no?
Això mateix, d'ales, perquè ho necessitem per als temps que corren.
Doncs bé, anem per feina.
Vinga, anem-hi.
Anem per feina, vinga, va.
Però abans de les notícies lleugeres...
Ara fer la bicicleta o no, encara?
No, no, no, encara no.
Anem a acabar a tancar un tema que...
I que a mi m'ha impactat, eh?
Sí, sí, sí, ara, ara.
Un tema que vam encertar la setmana passada i no el vam tancar de tot.
El van obrir i ara el tanquem, que és el sincrotó Alba, que s'estrena en el seu primer experiment.
Sí, vam dir, però per manca de temps, vam dir, doncs va, la setmana que ve ho acabem.
I ho intentarem explicar de manera també que no sigui a Farragossa, no?
Mira, el singular edifici que acull el sincrotó Alba, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona,
encara presenta un aspecte desèrtic, amb poca activitat.
Però la situació és molt diferent al seu interior.
O sigui, per fora sembla una cosa, però per dins comença a morrer la cosa, no?
Per fi, després de dos anys de proves i calibratges,
els feixos de llum han començat a realitzar la setmana passada els primers experiments científics amb fins concrets.
viatjant a 300.000 quilòmetres per segon,
travessen la matèria i ens desentranyen l'estructura interna.
Per això serveixen aquests experiments, no?
Amb la llum del sincrotó Alba, que és una llum polsada,
doncs viatja a aquests 300.000 quilòmetres per segon.
Déu-n'hi-do, eh?
Això permet que a la llum es puguin fer experiments amb molta mena,
que ara no ho expliquem aquí perquè seria, en aquest cas, sí, molt en Farragossa, no?
Bé, la gran infraestructura s'ha estrenat analitzant el comportament
d'uns sorprenents materials superconductors,
segons una proposta conjunta de la Universitat Autònoma de Barcelona i el CSIC.
I ja té un calendari d'encàrrecs fins a finals d'any.
O sigui, aquest seria el primer experiment.
O sigui, el comportament sorprenent de materials superconductors.
Què vol dir això? Materials que algun dia ens serveixin per transmetre dades
i altres coses més ràpides dels que tenim ara, no?
Per donar un exemple, doncs, anteriorment, fa molts anys,
el telèfon viatjava amb línies de cobre, no?
O sigui, el cable de cobre, de cobre, vaja.
I ara, doncs, el material que es fa a servir són fibra de vidre, no?
O sigui, ha canviat aquí el material, no?
O sigui, el coure ha donat pas a la fibra de vidre, no?
O sigui, el que diuen, doncs, el cable òptic, no? De llum.
Sí.
Doncs això és una evolució.
Doncs aquí no s'atura la cosa.
Possiblement algun dia hi descobrirem materials
encara més superconductors que el cable de fibra òptica.
O sigui que...
I segurament que el trobarem a través, potser, d'un mineral.
Això mateix.
Una pedra fortuïta que veiem que aquest mineral és el que fa, no?
I per això serveix el Sincrotó.
Doncs bé, aquest és un dels primers encàrrecs
i han rebut 203 propostes de grups
que volen utilitzar el Sincrotó pels seus treballs.
Però, desgraciadament, només han pogut donar hores a 50 grups.
O sigui, a 50 propostes.
El problema és que el Sincrotó creix més lent
del que desitjaria la comunitat científica.
És la crisi, per descomptat.
Aquí està la clau de tot, no?
Resulta que amb el pressupost congelat,
el Sincrotó difícilment podrà acollir
les 32 línies de llum
i els seus respectius laboratoris d'anàlisi
previstes als plans inicials,
cada una amb unes prestacions concretes.
L'edifici i el circuit circular
per on discorre la llum del Sincrotó
estan a punt, això sí que funciona.
Però les línies són essencials
per poder treure rendiment a la infraestructura,
o sigui, fer els experiments.
Ara, per ara, només és operativa
la primera batejada com a Boreas,
la primera línia, només en funciona una,
anomenada així, Boreas.
Una segona està pràcticament acabada
i hi ha finançament per tenir-ne a punt
5 més abans de finals del 2013.
Més enllà comença la nebulosa.
Això seria un terme ja científic, no?
O sigui, una nebulosa és una cosa
que es toca i no es veu
i que és com la boira, no?
Doncs, esclar, de les 32 línies de llum
que estan previstes,
de moment sembla que fins a finals del 2013
només n'en tindrem 7.
Clar, tenim un gran sincrotor preparat
per 32 línies, però sembla ser que la crisi
només permetrà, de moment, tenir-ne 7 en funcionament.
Que llàstima, no?
Llavors, esclar, coses de la crisi,
i aquí és on volíem fer incidència.
Tenim un laboratori de primera categoria mundial,
de primera divisió mundial,
però sembla ser que la crisi fa que
de les 32 línies d'investigació
només en podrem utilitzar 7.
Ostres, veus, això dona molta ràbia.
Sí, és allò com dius,
ostres, tinc un Porsche,
però només ho puc anar a fer 60 per hora
perquè, doncs, no puc córrer més, no?
És el que està passant ara, més o menys.
Bé, no ens enganyem.
Tenim un Porsche que podria anar a 300 per hora,
però només vas a 60 per hora.
No, oi, les carreteres només et deixen
fins al màxim que seria el 120.
Sí.
I que no t'enganxin,
depèn de quina carretera és el 120.
Bé, però és un 100.000, no?
Ja m'entens.
És allò de dir que tenim...
En aquest cas, seria un Porsche
en un motor d'uns 600, no?
Vaja, que l'economia fa mal per tot arreu.
Bé, doncs, aquesta seria la notícia
que volem tancar del sincrotró Alba,
que, bé, la part negativa és això,
la crisi, que no creixerà tal com estava previst,
però la part positiva,
que sempre hem de buscar el got mig ple,
és que ja està en marxa
després de dos anys d'experiments i calibratges,
i a més val, doncs, set línies
que no pas cap, no?
O sigui que ho hem de mirar des d'aquest punt de vista
i esperem que tens millors
perquè es pugui fer servir el 100% del...
Tant de botes coltínic per dir fer-se, eh?
...del sincrotó, eh?
Per el que està dissenyat.
Per tant, dos línies d'investigació
i vinguin científics de tot el món aquí a Catalunya
a fer els seus experiments.
Exacte, i a més, tenim previst
de cara en futur no gaire llunyà, Beta,
que ja saps que haurem de portar
aquells nois de la universitat,
aquí de Virgili, que van fer...
És un repte que tenim per la propera temporada.
A veure si ho aconseguim.
Per la propera temporada de Terresplana
és un repte que tenim de portar-los aquí.
Hem de fer de portar-los aquí
i poder parlar amb ells
i que ens expliquin precisament aquest làser
que és per desviar la brossa.
Sí, un làser polsat, sí.
i des de la Terra
i serviria per això,
per eliminar aquests residus
que envolten a la Terra.
Molt bé.
Bé, doncs, abans de la bicicleta
anem per el planeta Diamant.
Comencem amb les notícies estiuenques.
Imaginem-vos que som el mes d'agost,
que fa aquella calor a 40 graus a l'ombra,
que costa de passar tot,
el menjar, la calor,
les notícies econòmiques,
ja estan farts de tot.
I què volem?
Volem coses lleugeres.
Clar, coses que ens agradin,
que es cridin l'atenció.
Els menjars d'estiu són lleugers,
són com el gazpacho,
són coses lleugeres, no?
Volem la fresqueta, eh?
És que a mi el gazpacho justa
no m'agrada, eh?
Bé, doncs, és per dir un exemple
d'aquells menjars que són lleugeres.
A veure, a l'estiu en ple d'agost
no t'ho fotràs un cart d'olla, no?
Ei.
Bé, deixa'm-ho estar.
No te me fiquis amb la meva cart d'olla, eh?
Deixa'm-ho estar.
Estem un exemple de que a l'estiu
les coses han de ser una mica lleugeres
perquè la clor preté i no volem,
no volem...
Que dolent, què?
No volem altres coses, no?
I les notícies, com aquesta,
doncs són les que van bé, no?
Imagineu-vos, doncs, això,
que som en ple mes d'agost.
Sí.
Doncs bé, descobreixen un planeta diamant
orbitant al voltant d'un púlsar.
L'Organització per la Investigació Industrial
i Científica de la Mancomunitat d'Austràlia,
el Ciro,
localitza a 4.000 anys llum de la Terra
un planeta diamant orbitant al voltant
d'una estrella de neutrons o púlsar.
Aquest planeta,
que hem dit que estava a 4.000 anys llum de la Terra,
és la constel·lació de la Serp.
El planeta diamant fa 60.000 quilòmetres de diàmetre,
una cinquena part de la mida de la Terra,
o sigui...
Imagina't, eh?
Però encara que sigui una cinquena part de la mida de la Terra,
és un diamant.
És molt gran.
I una gran part del seu cos,
d'aquests 60.000 quilòmetres de diàmetre,
té una composició similar a un diamant.
La seva característica més destacada
és l'alta densitat,
i generalment major que a Júpiter,
o sigui, té una densitat molt, molt,
molt, molt forta, no?
El petit planeta orbita a dues hores i deu minuts
el púlsar o estrella neutrònica,
la 1438.
I sembla que és un residu
del que va ser una enorme estrella
que es va desviar cap a l'òrbita d'aquest púlsar.
O sigui que el que ara és el planeta diamant
va ser en el seu moment una gran estrella,
pel que sigui.
Tenien que era un sol,
que va haver un...
Això mateix.
Va ser una supernova.
Ara va sortir.
Això mateix.
Va ser una supernova, molt bé.
I es va quedar,
podríem dir que es va quedar en res.
Això mateix.
Es va quedar en un diamant.
Home, no és poc, eh?
No, però el tema,
dic en el sentit que el volumen o temany
que tenia en el seu moment,
clar, va ser del que millor era enorme,
era una estrella grandíssima,
a fer el supernova,
es va quedar només en aquest petit planeta
que, bueno,
que ja me'l agradaríem i tenir.
Bé, doncs, pel que sigui...
Una pedreta d'aquest planeta, eh?
Es va, a geoteix, jo també, no?
Petita, eh?
Petita.
Es va convertir, com dius tu,
en una supernova
i per, com va sortir disparada de l'explosió,
doncs, va anar a parar,
doncs, a prop del pulsar o estrella neutrònica, no?
La pulsar o estrella de neutrons
rota a gran velocitat
i té 20 quilòmetres de diàmetre.
Aquestes estrelles emeten pulsacions d'ones de ràdio
que són captades per telescopics
juntament amb el planeta estrella
formen un sistema binari.
O sigui que, gràcies a aquestes pulsacions d'ones de ràdio,
nosaltres, amb els telescopis que tenim a la Terra,
ho hem pogut captar.
I, esclar,
i fa que el diamant i el pulsar
formin un sistema binari.
I la realesa d'aquest fenomen
és que el planeta no hagi estat destruït
per les oscil·lacions del pulsar.
Es veu que el diamant...
Anna, és molt dur.
No, no, el diamant és a prova d'oscil·lacions del pulsar.
És que tu t'hi fiques al costat d'una estrella
que emet, doncs, això,
neutrons o oscil·lacions del pulsar,
és que, que bé, no dures ni un microsegons.
No, res, res.
Te quedes, però...
I, en canvi, doncs,
pel que sigui aquest planeta diamant,
doncs aguanta, aguanta.
Molt bé.
No, no, que te dic una cosa,
que segur que tal com som els éssers humans,
perquè ara mateix, tecnològicament,
no arribem.
No, 4.000 anys llum queda una mica lluny.
No, no, però, espera't, eh?
Sí, sí, el dia que hi hagi tecnologia...
Home, el dia que hi hagi tecnologia,
el primer planeta que ens carreguem és aquest.
És que ara arribem allà en plan armagedón,
amb les màquines,
i creca, creca, creca, creca, creca,
i fem un forat de l'ara a baix, eh?
És que ara...
Bé, doncs, una altra notícia d'aquestes...
L'estiu, l'estiu...
L'estiu, si encara no anem a arribar a la bicicleta,
aviat, aviat arribem.
S'ho ha estat un primer ordinador d'Apple
per 296.000 euros.
Però és el que dèiem, a veure,
no el podria haver comprat nou.
No, però és que, a veure,
la màquina, una de les 50 que queda en el món,
es va vendre el 1974 per uns 500 euros.
Per això?
O sigui que això també s'ha multiplicat per,
per, per, per, no sé quant, per moltíssim.
Uns quants, uns quants d'aquests que no tenim.
I aleshores, esclar,
la qüestió és que un exemplar del primer ordinador Apple
fabricat per Steve Jobs i Steve Wozniak,
el 1976, es va vendre el passat divendres
per 374.500 dòlars,
o sigui, el que seria uns 296.000 euros.
Això té vist.
En una subhasta en la que també es van oferir
primeres edicions de llibres o manuscrits
del president dels Estats Units, Sean Howard.
El subhastat, Apple I, és un de 50 exemplars
que es conserven al món d'aquella primera tanda de 200
creada per Jobs i Wozniak.
Ah.
I que al seu moment van vendre per 500 euros cada un.
O sigui, són de...
Però no t'ho perdis, eh?
O sigui, dels 200 que es van crear,
només ens conserven 50.
I dels 50 només en funcionen 6.
Ah, és que no ho entenia.
Dic, home, no pot ser.
Dic, vagis a la botiga i te compraràs un de nou,
que costarà més barat.
Però estem parlant de l'any 76, eh?
Té la seva història, aquest ordinador.
Està parlant de l'any 76.
Mira, t'explico la història que té la seva gràcia, no?
L'altre de que més de 35 anys després,
aquest ordinador, un dels 6 únics d'aquella època
que encara funciona.
És clar, és que una cosa és que existeixin.
O sigui, dels 200 es conserven 50,
però dels 50 només en funcionen 6,
que encara té més mèrit, no?
Que després de tant d'anys, 75 anys, funcionin.
Que ja saps que un ordinador en dos anys...
No, no, ja està, ja està.
Ja està, dos o tres anys.
I aquest 6 després de 35 anys encara funcionen.
Doncs bé, inclou curiositats
com una interfície original de casset.
Abans no anàvem en casset, no anàvem en memòria.
És veritat, és veritat.
Era el casset que portava tota la memòria, no?
I la informació, no?
Doncs la interfície original és de casset
i manuals d'usuari bàsic.
Doncs bé, l'Apple 1 va ser presentat
per Jobs i Bosniak
al Home Brief Computer Club
a Palo Alto, Califòrnia, el 1976.
I només Paul Terrell,
propietari d'una cadena de botigas
anomenada Byte Shop,
es va interessar per l'aparell.
O sigui, aquest senyor va ser un il·luminat.
Va confiar.
Un il·luminat.
És clar, és clar.
Va confiar en dos joves,
enginyers informàtics,
el senyor Joff i el senyor Bosniak,
i ells va dir,
doncs jo crec que no en el vostre producte.
Això de la poma mossegada d'Apple,
no sé si hi té dèclic,
però jo crec que en vosaltres.
M'agrada les idees.
M'agrada la vostra idea.
Aquest home,
aquest il·luminat,
tenia aquesta cadena de botigas Byte Shop, no?
Els va encarregar una comanda
de 50, 50 aparells,
que Joff i Bosniak
van fabricar en 30 dies
i que el comerciant va posar la venda
per 666 dòlars a la unitat,
uns 500 euros, aleshores.
Aquest és el primer ordinador
en què es va poder teclejar
de manera que les lletres apareguessin
a la pantalla,
cosa que va suposar
una revolució tecnològica
que ara es trobi evident.
O sigui que fins a aquell moment...
Que ningú tenia el seu...
No, no, no, no podia ser.
Tu toclejaves
i no apareixien les lletres a la pantalla.
I aquest ordinador
l'Apple 1,
One,
doncs va ser el primer
que tu ficaves un A
a la tecla
i l'A apareixia a la pantalla.
Això, esclar,
fa 35 anys va ser...
No, l'esclat,
l'esclat de dir,
ostres, estem aconseguint...
Estem aconseguint
passar les lletres a la pantalla, no?
I això, doncs,
va ser...
Però una cosa,
hem de dir que gràcies
a aquest senyor
que tu li has anomenat...
il·luminat, però...
Però que ves que il·luminat
jo crec que va veure el futur.
Sí,
per això estava il·luminat
perquè ho va veure.
Ho va veure.
Però és que ara
volia arreglar-ho d'alguna manera,
però és que caiem a la mateixa, eh, Beta?
Avui no sé què ens passa, però...
Bé, bé,
la qüestió és que se l'incida
a l'era dels ordinadors
en què vivim,
encara que el seu moment
semblés més aviat
una excentricitat, eh?
O sigui que en aquell moment,
esclar,
és una cosa una mica fora de...
Per què ho volem, això?
Però era l'inici.
Pensa que després...
el senyor Jov
i el senyor Bosniak
també van...
van fer una cosa
molt important
per l'aere informàtica,
una cosa que també va revolucionar
el món dels ordinadors, no?
Van inventar ratolí.
Gran invent.
Esclar, esclar.
És que clar,
amb el dita arriba en un moment
que ja t'acanses.
Això mateix.
Ells van inventar ratolí
que també va ser una cosa
que a hores d'ara
encara utilitzem.
Aleshores,
són aquestes coses,
doncs,
tu tecleixes
i apareixen les lletres
a la pantalla.
Tu tens ratolí
i pots moure't,
doncs,
això
és obra
del senyor
Steve Jobs
i el senyor Bosniak,
no?
Esclar,
en el seu moment
van ser credividents.
Sí,
ho van fer,
de quina manera.
I gràcies també
a l'il·luminat
Paul Terrell,
que es va donar...
Quanta il·luminació,
eh?
Es va donar
aquesta primera empenta,
doncs,
va ser això.
Doncs bé,
mira,
aquí està la notícia
també,
aquesta estiguanca.
I anem per la bicicleta.
Vinga,
aquesta bicicleta meva,
científics txecs
desenvolupen
una bicicleta voladora,
o sigui,
de la República de Txèquia.
Abans era Txecoslovàquia,
ara és la República Txeca,
no?
Doncs,
si ets un amant del ciclisme
o de l'aviació,
aquesta notícia segur que et emocionarà
tant com a nosaltres,
no?
un grup de científics txecs
ha anunciat
que està treballant
en el desenvolupament
d'una bicicleta
capaç de volar.
Sí, sí, sí,
encara que sembli mentida
aquesta notícia,
és certa.
Doncs,
capaç de desenvolupar
una potència
de 47 quilowatts,
aquesta bicicleta
que pesa 85 quilos
sense el pilot,
medeix 3,5 metres de llarg
i 10,5 metres d'ample,
doncs,
el seu temps aproximat
de vols són de 3
i 5 minuts
i arribarà
a una velocitat màxima
de 50 quilòmetres per hora
100,
170 quilos
la càrrega màxima
que pot desplaçar
en l'aire.
I què et va semblar
la troballa meva?
Bé, doncs,
tot és un projecte,
tot és un prototip,
és un prototip
i, doncs,
encara tenim que
armar-nos
de molta paciència,
no?
Això ens recorda
la bicicleta voladora
de l'ET, no?
I tot això
és encara
sense ficció,
és pel·lícula
i ens hem d'armar
de molta paciència
perquè el primer prototip
de la bicicleta voladora
arribaria aquest mes de setembre
i s'havien mostrat
a la Fira Internacional
de Maquinària
de la República Checa.
Mentrestant,
tindrem que
conformar-nos
amb el vídeo
de la simulació
en la qual
aquesta gent,
aquests checs,
doncs,
han volgut mostrar
el seu prototip.
Tots són prototips.
Però ja està bé,
ja està ja,
ja està.
El que passa és que
entre tu i jo,
Beda,
tenint en compte
i com és la humanitat
de còmode,
tu què creus?
La bicicleta que vola
o el cotxe que vola?
Jo penso que abans
d'arribarà
el cotxe que vola.
Jo crec que el cotxe que vola
ja està.
Ja està més que tancat
i tu ja saps,
jo ho dic
per el sentit que,
a veure,
està molt bé pedalejar,
però clar,
ara tu puges una miqueta
i quan comences
a cansar-te
el pedaleig...
No, però,
bé,
això és una bicicleta elèctrica,
eh?
Té una bateria...
No, no,
ja, però imagina't
que sigui rendimentari,
que sigui conforme.
Tu vas pedalant,
vas pujant
i arribes una miqueta alt
i...
També n'hem entrat
a la pàgina
on dono la notícia
i està ple de comentaris
de la gent
que se'n burla una mica
perquè, esclar,
és una mica així
mit de broma,
una mica el que deia jo,
no?
I un comentari
que, esclar,
diu,
ara caure en bicicleta
serà pitjor
del que...
Hòstia,
hi ha hagut de bicicleta,
home,
doncs t'has fet unes escades
però és que si caus
de bicicleta de dalt
la cosa ja no està...
Comentaris per tots els gustos.
Però bé,
són aquestes notícies,
ja t'ho dic estiuenques,
que passen bé...
Sí, fresques,
són fresques,
de les que passen bé.
I per acabar,
abans d'entrar al planeta Vinília,
una notícia d'avui mateix
és que ja vam fer
un avançament,
un avançament
i avui se confirma.
Tria o la...
No, no, no,
només dir el titular.
Twitter està disponible
en català
des del 5 de juliol.
Molt bé.
O sigui que el que vam dir
fa unes setmanes
que s'atradaria,
doncs el 5 de juliol
serà ja oficial.
La gent que vulgui
treballar en Twitter en català,
ja està.
Ja està.
I ara anem cap a la cançó.
Anem cap a...
De traca i mocador.
De traca i mocador.
Sí, és que no podia ser
d'una altra manera.
Acabem temporada
i quan acabem l'espai
i la terrasplana
ve el viatge a Vinília
i en guany,
ja ho ve,
aquest cop,
no en guany,
aquest cop.
Hem escollit un tema
d'aquestos
que es trasportarà
l'any 1984.
Molt bé.
Un any en el qual,
doncs,
la música discotec
no era de moda.
El grup es diu
Toll Talk,
és una banda
que es va formar
a Londres el 81,
el va dissolta
el 1971,
tenia com a cantant
i multiinstrumentista
el Mark Hollis
i el tema del 84
és això,
insistim,
tragedèmics,
aquest any 1984,
es diu
Sacha Seym,
que traduït al català
seria
Quina vergonya!
Sí, sí,
aquesta seria...
què vergonya?
És la lletra de la cançó,
però explica alguna cosa
que sí,
que treu colors.
Sí,
que a ell li fa vergonya
certes certituds
a les persones
i tot això,
més aviat,
no vergonya
d'anar-ho pel món,
sinó per les certituds
a les persones,
i de la humanitat,
i de les guerres,
i per això,
quina vergonya,
és una cançó d'anúncia.
Molt bé,
Aleshores,
doncs,
un dia han d'explicar
l'evolució de Talk Talk,
perquè el 84
feia una música així,
alegre,
ballable,
i al cap de dos anys,
després,
va fer una metamorfosi total,
va començar a fer
una música
una mica més fosca,
i va fer possible
que a partir d'aleshores,
assegells discogràfics
agregaran clàusules
en els contactes
dels artistes
perquè realitzessin
música apta comercialment.
Ells van ser els culpables
que hi ha sempre
una clàusula
a les discogràfiques
que diuen
que has de fer música
que sigui comercialment.
Que es pugui arribar a vendre.
Que es pugui arribar a vendre,
perquè ells van fer
un gir de 180 graus
o 360 graus,
i van fer una música
poc comercial,
i això va barallar-se...
Va deixar de vendre.
I a partir d'aquell moment,
les discogràfiques
apliquen aquesta clàusula
que la podien batejar
com clàusula
tol-tol.
Veig-te,
que ha estat un plaer
compartir aquests moments amb tu,
que esperem que la propera temporada
ens deixin tornar
i ja saps que compto amb tu.
Esperem,
i ja saps que...
A més a més,
jo no variaria fins i tot
ni el dia, ni l'hora, ni res.
Ho tocaria tal com està.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
I tornem a esperem
que la propera,
que espero també,
de cara al mes d'octubre.
Sí.
A veure, què fem?
Doncs no res,
desitja't-vos un bon estiu,
que s'ho passeu bé,
i sobretot això,
consumiu notícies lleugeres
i una altra cosa,
recordeu que la cultura
és la que ens salvarà a tothom.
Gràcies, Beta.
Bones vacances i bon estiu.
A reveure.
Fins la tornada.
Fins la tornada.
Fins la tornada.
Fins la tornada.
Fins la tornada.
Fins la tornada.
Fins la tornada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!