i després d'una setmana
de trobar-la a faltar
i ara tenim amb nosaltres
Mar Pérez, bona tarda
ja s'ha anat a veure els Màpets?
ja s'ha anat a veure amb el Peque?
o encara no ho toca?
no, encara no ho puc portar al cinema
perquè no hi ha manera d'aguantar-lo sentat
encara no li toca
ara és allò d'acostumar-lo a casa
perquè després quan arribi al cinema
no hi ha manera
benvinguda
molt bona tarda
què trobava a faltar aquest estudi?
home, jo les pastetes
i el cafè
a mi no, però les pastetes i el cafè
això ho hem de dir
aquí a Tarragona Ràdio tenen cafè
però pastes no
alguna coseta però
però no, són pastes revingudes
d'aquelles revingudes seques
fins que no ve la mar, aquí ningú menja pastes
a veure, que quan ve la mar
no és que tothom mengi pastes, només menja pastes la Sílvia
sí, sí, els altres ho miren
han de mirar i diuen
i aquestes dies, què me'ls suporten?
tot això que tinc
jo s'ha de cuidar d'alguna manera
el cinturon de bacon
claro
no, no, són los chalets adosados
que ja estan enganxats
no hi ha manera, eh?
ni amb la crisi, marxa
bonica però complicada
i dones, supermodelos, només n'hi ha 10 al món
que canció més bonica que acabes de dir, eh?
sí
dels pets, eh?
m'ha preguntat, quina cançó vols?
perquè hem estat parlant
de quan érem joves
quan érem joven i vols
i anàvem als concerts
fa quatre dies que anàvem de concerts
i ploràvem i cridàvem i es desganyitàvem
en els concerts d'aquest senyor
que t'he demanat
doncs va, posa'm aquesta, posa'm aquesta
i ara, clar, ara em la vols canviar per la dels pets
no, no, però que ho has dit
el de la vida és bonica però complicada
i és una cançó que també m'agrada
mirar els pets
és molt maca
sí, senyora
trista, trista
trista, per lo que explica
però maca
però boniqueta
boniqueta
i tant
però bueno, centrem-nos
vinga
que ja em disperso
ja anem
avui és dijous
això és Manamanà
benvinguts
Bienvenidos
Bienvenidos
Bienvenidos
Ja amenaço
que avui jo tinc el micròfon fàcil
ja te veig ja
micròfon, micròfon
a més ja t'hi trobes cantant
ho trobes a faltar de la setmana passada
sí, sí, sí
t'ho juro que el telèfon
no em donava bon rotllo
no és la misma
no és la misma
però bueno
ja som aquí
Hice mal en darlo todo por perdido
i no s'ho de conservar
lo que me dio
caminé con paso firme
y decidido
al final
que tristemente
me marcó
que el tiempo es la cura
pero nadie me asegura
que no voy a estar aquí
se han dado en una escalera
acordándome de ti
ya no volveré a firmar mi bendición
ya no volveré a firmar mi bendición
ya no volveré a firmar mi bendición
ya no volveré a firmar mi bendición
ya no volveré a firmar mi bendición
fuisteis como un vendaval que atravesaba
por mi vida en la corriente
por mi vida en la corriente me estrelló
contra el color de tus ojos
me quedé sin voluntad
y convertiste mi amor
en algo de usar y tirar
dicen que el tiempo es la cura
pero nadie me asegura
que no voy a estar aquí
se han dado en una escalera
y acordándome de ti
ya no volveré a apostar por nadie
ya no volveré a ser como soy
ya no volveré a nuestra calle
ya no volveré a firmar mi rendición
ya no volveré a firmar mi rendición
ya no volveré a firmar mi rendición
me dejasteis bien colgado y lo hicisteis bien
sí senyor
bueno si plou que sigui per culpa nostra
sí
no perquè necessitem plogia
no no volem que plogui
volem que plogui
home
és el millor que podria fer l'Ajuntament de Tarragona
contractar-nos perquè anem cantant pel món perquè plogui
clar
em veigirà feia bolos
Tarragona i rodalies
feia bolos
fa temps per l'Àfrica
per les Àfriques
tu feies bolos
clar
perquè canto bé
i
era tormenta assegurada
tormenta perfecta
la tormenta perfecta
ai
aquí trobeu a faltar el Carlos Gonyi
revólver Carlos Gonyi
a veure si vens per Tarragona
home
per l'amor de Déu
o que et contractin
o algo
que et quedi propet
exacte
ara estan fent una recol·lecta
no sé per què
que volen que a veure si ve el senyor Manolo García Reus
sí
home que també estaria bé
ha presentat l'últim disc
que no ha vingut enguany
de fet sempre l'hem vist a Reus
tu i jo el Manolo
sí sí
doncs ja sap
ja sap què de fer
és que hauríem de fer una llista
però no
millor que no
la gent quan està a punt d'acabar la seva història
laboral
escriu un llibre
sí
nosaltres hauríem d'escriure
n'altres hauríem d'escriure
l'enciclopedia es passa
l'enciclopedia es passa nena
que sí
bueno venga va va va va va
la setmana passada
sí
estàvem amb un peu aquí
i l'altre els Òscars
això de l'altre els Òscars
queda molt lluny eh
queda molt lluny eh
tot el toll d'aigua allà al mig
estàvem ja allò
sí o sí
pensant en ell
em portes
el cap de setmana passat
o sigui que
diumenge
sí
la matinada
sí
cerimònia amb els Òscars 2012
molt bé
tan
tan
tan
tan
tan
tan
tan
tan
tan
tan
tan
tan
tant
o a la tocada. És el que passa. Tocada i hondida.
No podem parlar perquè això és ràdio
muda. Com el cine mud,
això és ràdio muda. Doncs mira així
perquè aquest és el tràiler, banda
sonora de... De artist.
Exacte, la gran triunfada. Ara, jo em vaig
quedar parada, mare. Bueno, no estava,
era bastant repartida, de artist i la invenció
de Hugo, cinc estatuetes cada una.
Ja, ja, però les parts, podríem dir, més importants
i les que, podríem dir, fan petxoca,
les bones, se les van portar d'artist.
Ja està bé. Sí, jo per donar
una mica de color diferent, mai millor dit,
als Oscars, no? Un altre to,
un altre to de veu. Sí.
Oui, monsieur, oui, monsieur, no? No,
de fet és que no se sentia ni oui, monsieur, ni res de res.
Ai, una cosa va sortir, eh? Què?
Sí, l'actor, l'actor principal,
ho va agrair en francès. És que era francès,
el xiquet no podia agrair en rus. Clar, no,
també és veritat. Això ja passa. Però ja saps
que per allò on estàs només no ho fas en
anglès o... Saps què passa?
que jo sóc de les que pensen que si no l'has de parlar
bé, més val que parles amb el teu idioma.
Sí, també és veritat. Fer-ho malament per fer-ho malament...
Exacte, sí. La feina ben feta no té fronteres.
I la feina, com és allò,
tampoc no fa destorb. Això. La qüestió
és que
parlem, parlem d'aquella alfombra vermella.
No la vaig veure, eh?
Jo em quedo amb
el Tom Ford que portava
la Guidet Paltrow. Espectacular.
Home, és que van dir que sí, haguessin de donar.
Això ho vaig veure per la tele? Un Oscar o la elegància.
A l'elegància. Sí, això ho vam comentar, sí.
Ho vaig veure. I
l'Armany Primer que portava la Penélope Cruz
també sola, per cert, anava sola,
anava sense marit. Molt guapa
també. Clar, Barté, hem quedat en casa
amb la niña. Feia de cangur. Clar,
ha quedat amb el nen.
Què et anava a dir?
Ha donat, ha fet córrer
rius de tinta,
ha sortit en totes les televisions del món
i el versatge d'Angelina Jolie,
què vols que et digui? El vestit?
Sí. Moníssim.
Però la pose per lluir el vestit
incòmode, però incòmode...
Jo, obligada.
Saps allò que havia d'obrir la cuixa
perquè se li veigués que el tall del vestit
arribava fins al melic? Sí.
Que era una postura molt forçada.
Com aquesta que estàs posant tu ara, així,
i mira que estàs asseguda i estàs incòmode.
Imagina't dreta. Imagina't ella que estava dreta.
El vestit era espectacular,
però, clar, per lluir-lo,
la postura molt antinatural.
i ha sigut bastant criticada pel cert d'això,
de que potser...
No seria allò que hagués estat ella així,
com més còmode i s'obre una miqueta...
Amb la mà estirada,
però potser no hagués lluït de la mateixa manera,
clar.
Ara està més criticada que una altra cosa.
La gent, clar, a veure,
sempre serà un versatge,
però què vols que et digui?
A mi me l'ha matat amb el fet d'això,
d'aquella cuixa esquelètica,
aquella cuixa esquelètica
que fa aquella pose que sembla el meu cadàver.
I a més, a més, ara que tenim en compte
que l'Angelina Jolie ja s'ha destapat també com a directora,
que la pel·lícula, per cert, d'ella,
arriba aquest cap de setmana,
arriba aquest divendres,
a les cartelleres.
I en versió original, eh?
Sí, és que de fet està pensada
per vendre-la en versió original.
Ai, jo és que l'anglès no ho entenc.
És que no està rodada en anglès.
No?
Ah, menys mal.
És igual, però els idiomes de l'est
encara és pitjor, no?
Tampoc, tampoc.
Llavors no anirem, eh?
No, no aniràs al cine.
T'esperaràs que la facin a la tele controlada,
amb botes o alguna cosa d'aquestes,
però aquestes que són de patir,
no, no m'agrada.
Ja, ja.
Jo ara és el que entenc.
És la vida, no és que sigui un drama.
Ara sí que em toca.
És que és la vida.
És que em toca.
Bueno, què? Canviem de tema o què?
Sí, ja deixem el Soscar, ja està.
Sí, què vols que parlem?
Contenta.
Em va dir que va anar tot més o menys bé, no?
Tampoc s'ha parlat gaire.
És que no hi havia gaire travessa allò que diguessis
dels convidats.
Uuuh, quina sorpresa.
No.
No, però dic dels convidats, no?
Que algunes vegades diuen
que aquell va caure o va passar...
No, només et dic això.
Va anar molt rodat, no?
Jo em quedo amb l'Auguinet Paltro
i la Penélope Cruz.
Molt bé.
Tot com a molt mil·limetrat.
Sí, com sempre.
Tot com a molt estipulat,
una cosa supercontrolada.
Jennifer López, què tal?
Ho dic pel vestit aquell que...
Bé.
Així, com sempre,
però hi ha una mica estil Jennifer López
de totes les sortes, no?
A veure, damunt de l'escenari
amb aquell vestit maquillatge,
lluíncul, espectacular.
Guapíssima, clar.
Espectacular.
Però, bueno, no...
Sense comentaris.
No estava nominada cap Òscar,
no havia fet pel·lícules aquest any,
no sé, anava com a presentadora,
com a...
Com a Jennifer López.
Voy a entregar un Òscar.
Exacte, no hi havia més.
Però bé, ell,
que va sortir bé,
gràcies a Déu,
es van donar els Òscars.
A nosaltres no ens en van donar cap.
I hem d'esperar de cara a l'any vinent
a veure què passa
amb els propers que arribin,
però cada any és diferent,
encara que sigui gairebé igual.
Encara que el Milikrist
arribarà un moment
que el modificaran
i el trauran només
per fer la gala dels Òscars.
Passarà com a Futurama,
ho posarà en el cap allà,
que calgui.
Ah, exacte.
Ei, saps?
Amant del Futurama,
m'encanta.
Veus, veus?
Bueno, això seria un altre programa.
Vinga, anem.
Teatro, teatro.
Lo tuyo es puro teatro.
Saps que quan m'has demanat
això del teatro
no sabia per on anaves?
Doncs la notícia
me l'has fet dir tu.
Eh?
Bienvenida, Pérez.
Ai, clar, la bienvenida.
No m'has dit,
això ho hem de comentar.
Jo deia,
però si aquesta dona
ni té poca ni de solta,
doncs la poca solta
de l'avenvenida Pérez
està estudiant
presentar-se
a la caldessa de Liverpool.
Ostres.
I diu,
i llegeixo textualment,
que la seva prioritat són,
clar, a veure,
la meva també ho seria,
però bueno,
valgui'm dir que tu llegeixi.
Sí.
La seva prioritat
són els bombers,
els policies
i els escombriaires.
Però masculins?
Així.
Ho he llegit,
ho he dit així.
Textualment?
Sí, sí, sí, sí.
Clar,
jo els bombers i els policies,
doncs sí.
però depèn de com.
Sí,
i els escombriaires
n'hi ha que també, eh?
Escolta,
amb tu que els uniformes
són els uniformes,
encara que siguin fosforitos, eh?
O i tanto,
a més,
depèn de com guanyen més.
Què vol guanyar?
Ell.
Ella vol guanyar
vots masculins.
Ah,
digue-li tonta, eh?
Hi ha sempre
a la memòria
la xicholina
que ha ensenyat-me a ella
va acabar
tenint allí
la seva plaça.
No ho sé,
fins a quin punt.
Però diuen que
ho està estudiant, no, Marc?
Que no ho té gaire clar,
jo espero que no tiri endavant
perquè, clar,
una dona que en realitat
s'ha fet famosa
per largar
històries
de polítics.
Exacte,
i a més a més
totes del cova
perquè totes
eren totes de llit.
De la seva feina,
que era la seva.
Clar,
però era tot de llit.
És el cobera, eh?
Ell és el cobera.
És el cobera.
I clar,
no sé fins a quin punt.
Perquè, clar,
quina confiança
t'ha de donar algú
que no guardarà mai un secret.
Clar,
a més a més
que borraja tot.
i en el moment
que passi a l'altre costat,
què?
Adéu.
Ah,
no ho sé.
No,
no m'interessa,
no m'interessa.
Mira,
ella segurament
que continua buscant allò
que parlin de mi,
Déu malament.
Exacte,
que està buscant
el seu forat de la fama.
Com ho saps?
Ai.
Ell sí que té forats de fama.
Quin dels meus machaments
m'has de tocar?
Jors Cloney.
Home,
és el machament per excel·lència.
Una notícia
que a mi m'ha deixat
una mica...
De què?
Entre tu i jo.
Ja té una edat.
Com que ja té una edat?
Té una edat.
Home,
però que es conserva molt bé
com el vi,
xata.
Confessa que se sent sol.
Que vingui a Tarragona.
I que veu massa.
Cloney,
nobody else.
Nobody else.
Que veu massa.
que quan està sol
i està trist
doncs es dedica a beure
i que té cada vegada
unes ressaques pitjors.
Que li costa més
alleugerir el tema de l'alcohol.
I la Tarragona,
que aquí tenim uns nins
del Penedès.
Espera,
Sílvia,
que acabo la ruquina
i xerècia
de l'estat del Penedès.
Que té dolors crònics
i que té problemes...
O sigui,
dolors crònics d'esquena
i que té problemes per dormir.
I jo li dic
que això deu ser
el 50% de les persones
d'aquest món
que treballen
i tenen males l'esquena
i problemes per dormir.
Ai, perdó,
que hi ha el Penedès,
del Priorat, eh?
És que volia anar
com un altre lloc.
Més que el Penedès, no?
M'he anat de l'olla,
m'he anat de l'olla.
Deix estar el Penedès,
va bé,
no, no,
era el Priorat,
era el Priorat.
Vale, vale.
Bueno,
doncs ara que ja hem aclarit
el del Priorat,
què me'n dius
del mal d'esquena
en el Jus Cluí?
Jo, mira,
fent massatges
i això li marxaria ràpid.
Tu et saps fer de massatges?
Home,
i si no aprensia.
Ah.
Aquestes coses
és qüestió de posar-se.
Ana,
un moment donat,
una xicxa,
una limonada.
El que comíguem.
Estírate.
Estírate.
I déjate hacer.
Déjate.
Aquí,
clinc, clinc, clinc, clinc.
Què hace y te quiere,
ser el de almendras?
Que suaviza la piel?
Que suaviza la piel?
M'hi estoy poliando.
Si ella va fregant les matzas,
ella es va fregant les matzas
mentre es parla.
A més a més,
l'hi faig en castellà
perquè crec m'entendrà més.
Claro.
En català encara potser no arriba,
però en castellà...
No, perquè no el nomina.
La entén però no el parla.
Però en castellà a lo millor
com l'Antonio Banderas
i la Penélope Cruz
que és un amiguet
i això,
a lo millor que ho parlen més.
Sí.
Què quieres, clinc?
Què quieres?
Què quieres que te ponga?
¿Quieres un cafè antes?
Què te pongo?
¿Te pones cafés?
Què te pongo, Joss Cluny?
No, això no se lo pots preguntar
perquè basta que te diga
que no,
que la veigamos parda.
No, però de cafè, de cafè.
Sí, sí, sí.
Què te pongo de cafè?
Un distret.
d'aquella que surt de l'anúncia.
Quan estiguis distret,
ja veuràs tu
què passarà.
Però jo crec que
hi haurien moltes més voluntàries
que tu que jo.
Sí, sí.
Ja t'ho dic ara, eh?
Bueno, deu ser...
És que, clar,
és que què vols?
Tens una edat.
És que si ens cloni,
per l'amor de Déu.
I encara que no tinguis ulls de poll.
Clar que t'ha de fer mal
l'esquena, fill meu.
I espera't.
I espera l'acitud
i que el sucre,
la tensió.
I la rosa.
D'aquí quatre dies
ja tot això.
I la rosa aquella
que anava amb ella al sol.
Ja no, està sol.
Ja està, ja està sol?
Pobre...
Està sol, està sol.
Oh, quina llàstima.
Està sol, està sol, està sol.
Està sol, està sol, està sol.
Ell se sent sol.
A lo millor va amb ella,
però com si no hi fos,
perquè se sent sol.
Ai, xati, que filla tens que...
Que tonta sól.
Com ho has dit, jo?
Diga-li tonta.
Que tonta sól.
No, tonta, no.
Tontíssima.
Però, eh, pel que vol,
més llesta que el fa, eh?
Totes les tontes
tenen sort.
Bueno, estem parlant d'ella, no?
Posem-se en situació.
Vinga.
Paris Hilton.
Las Vegas.
Celebrant el seu 31 aniversari.
Ara va dir 31 centenari.
31 aniversari.
I decideix, doncs,
seure a la taula de blackjack.
Veus, ella?
I jugar.
I què?
Doncs que se'n van dut 23.000 euros,
la tia escarosa.
Tu i jo jugant als set i mig
no guanyem ni res.
Bueno, jo recordo una vegada
que la Sílvia ja vam anar al casino
aquest de Tarragona
i va haver d'arrencar la Sílvia
que estava com amb velcro
enganxada a la taula
perquè jo deia,
Sílvia, que ens jugarem aquí
a la pensió vitalícia.
Que no veus que aquí, això?
La pensió dels nostres fills.
Doncs la tia escarosa va tenir sol
i se'n van dur 23.000 euros.
Veus?
Que a ella que no li foten falta.
Però una cosa.
Què?
Però no li van fer guanyar,
que no sigui això.
No, no, no.
I el bio va seure.
Les taules no poves atrocades.
No, no, però li dic,
va jugar a ella.
No sé que jo no hi era.
Sí, ella va jugar amb el meu chat.
Ah, ella, ella.
No, que no sigui que va jugar
amb un altre noi
i el noi va ser que va guanyar
i li va regalar.
No, no, no, ella va jugar
i va guanyar 23.000 euros.
El dinero, ja amb el dinero.
Però ja sé per què no ve a casa meva.
És el que té.
És que no pot ser, eh?
Jo ho sé, no ho sé.
Molt malament, molt malament.
Jo estic indignada, estic indignada, tu.
Estic indignada.
Home.
Mira, la setmana passada
vam acabar el programa telefònic
amb un dubte que jo tenia
sobre unes fotos que havia vist
de la Cristina Aguilera.
I què li passava?
Que no...
Ara no, no li passava res.
Li passava que acaba de parir
fa molt poc
i que ha guanyat uns quilets
i que té, doncs, un...
Una mica més de volum.
Veus, són 23.000 euros
a la part de l'Eixo
i hi ha uns quilets.
Una ho guanya diners
i l'altra ho guanya quilets.
Cadascú, mira el que pugui.
Cadascú, ganya el que li convé.
El que pot.
La qüestió és que ha sigut
molt criticada,
duríssimament,
a vegades molt cruel,
per les imatges.
Ella segueix pujant un escenari,
inclús a l'espectacle
que van fer
a la mort del Michael Jackson.
Sí, en memòria, sí.
En algunes entrevistes
que li han fet després,
que són aquelles fotografies
que jo vaig veure
amb un vestit així com
d'estampat animal,
de leopardo i tal,
en la que realment
se la veu
molt més voluminosa
del que estem acostumades.
Sí, sí, sí.
No més guapa o més lletja,
sinó molt més voluminosa.
És evident
que té un sobrepès.
Ara va començar
la temporada
del que seria aquí
La Voz,
com a l'Operación Triunfo,
un programa d'aquests
que busquen una veu privilegiada
en un concurs de televisió.
Com que començaran, teòricament,
amb el buscant del número uno,
amb el Miguel Bosé,
que a mi m'agradaria veure-ho.
Hi ha dues cadenes de televisió
que comencen un programa
molt similar, eh?
Sí, sí,
però a mi m'agradaria veure
el Miguel Bosé,
que té molt mala llet.
Ja t'ho dic, ara...
Serà un tristó.
Però és que ell,
jo crec que és així, eh?
No ho sé.
Ja ho veuràs, ja, ja.
Que treurà partit.
Doncs et deia
que ell és jurat
d'aquest programa de televisió.
I clar,
ha hagut de tornar a la feina
amb el seu sobrepès.
Se li han tirat al damunt.
I ell ha contestat,
des d'aquí on t'aplaudiríem,
que té un novi
al que li encanta el seu cos
i que a més a més
té un fill
que és la seva vida,
que és saníssim
i que és l'únic que li importa.
Ben fet per ella.
Molt ben fet per ella.
Molt ben fet, Cristina.
Clar que sí.
Sí, xiqueta.
Si s'ha de fer, s'ha de fer.
I si s'ha agafat
per qüestions...
Clar, el cos
es mou molt
durant un embaràs.
Sí, sí.
I aquí, a més a més,
ja sabem de què parlem.
Sí, sí, sí.
I clar,
el cos no torna a posar
al seu lloc
durant nou mes
una cosa que s'ha expandit.
No tornen 30 segons
a posar-s'hi i desaparèixer.
No, i a veure que sí que
possiblement
la major part de les actrius
i de les estrelles
de la música,
després d'un part,
tornen de seguida
amb una figura
perquè són sumeses
a uns estrictes,
a part de la cirurgia,
amb uns estrictes...
Règims.
Règims i exercicis.
I molt marcat
i molt bèstia
perquè, en el fons,
viuen del seu físic.
I ella ha decidit
que no ho volia fer.
Clar, que primer
és un fill...
Que era el moment de disfrutar,
exacte,
de fer de mare
i de disfrutar de son fill.
I que l'esclavitud
pel cos perfecte,
entre cometes,
queda per més tard.
I qui ja vindrà,
que potser ja ha patit prou
per tenir aquest cos perfecte
i dius,
mira, ara sóc mama,
me la dic amb un fill
i el dia de demà
deu dir-ho, no?
Que això no m'impedeix
cantar perfectament.
per exemple.
Recordem.
O fer de jurat
en aquest programa.
Recordem qui ha guanyat
aquestes setmanes enrere,
qui ha guanyat
més premis
en aquest país,
en aquest món.
Exacte, l'Adel,
que s'ho han portat
tot de carrer.
I més si n'hi hagués.
Ole,
xapó, Marc.
Clar que sí.
Per la Cristina Aguilera,
Cristina,
tu i els teus quilets,
ole.
Claro.
I quan arribi el moment,
que segur que ja t'ho dic ara,
que diré,
mira,
a moment potser que el nen
ja comenci a caminar
o que potser ella digui
ja estigui preparada.
Jo sempre dic,
tinc dues frases perfectes.
Una és que jo no estic gorda,
sinó que estic esponjosa,
que és molt...
Molt diferent.
Molt lluant-la.
I l'altra és que les dietes
estan al cervell,
no a l'estómac.
Veus?
Que un ha de fer dieta
no quan ho necessita,
sinó quan ja sap
que ho necessita.
Quan està preparat.
Ah, exacte.
No, no, t'he agafat,
t'he agafat.
Oh!
I ara m'estàs fent fora, no?
Bé.
I és feliç.
Aquesta setmana tenim un tio
que no suporto en absolut,
que es diu Justin Bieber,
que en fa 18.
Et Justin?
Sí.
Home, per això és el més maco, no?
Bueno, a mi no em cau bé,
com ho vols dir.
No sé quant de bona persona és,
no sé quant en quilos
de bona persona és,
però...
A mi no, no.
A mi no, no.
Et toca bé, eh?
No, no, no, no.
Ni quan va cantar la Madonna?
No, no gens.
Oh.
Després també tenim el Daniel Craig,
el James Bond.
Ah, aquest senyor,
el veig raro,
per si gens vols.
El trobo estirat.
Sí, molt seriós.
Ai.
Doncs en fa 44.
44.
Ben posats.
Mira, com...
D'igual.
Com que no ens cau bé.
Això.
En canvi, per exemple,
qui?
L'Alfredo Landa,
que en fa 79,
ens cau bé.
A mi m'ha caut molt bé.
I el Javier Bradem,
que en fa 43,
encara ens cau millor.
Ai, el Javier?
Sí.
Què?
Que no va anar amb la seva dona?
No va anar perquè feia de cangur.
Veus?
Veus?
Que bon pare, eh?
Sí, hagués pogut venir la setmana passada
a casa meva,
que ho necessiti.
Agafa'm el telèfon, home.
Agafa'm el telèfon.
És que, ja saps que la P és molt gelosa.
És absorbidora.
És gelosa.
Gelosa, gelosa.
És gelosa, gelosa.
I per acabar,
això t'he dit,
mira, acabaríem
amb el John Bon Jovi.
Ei, no ho diries mai.
Quants?
50.
Què dius?
Lo que olles.
A veure.
Sí.
A veure, si te'l mires bé...
Però està ben preparat.
Està ben preparat.
És el que t'anam a dir.
Si te'l mires bé de propet,
alguna cosa es nota.
Es va treure el cabell dels 80
i va anar cap al cabell curt
per tapar-se així,
com que es tira el cabell cap endavant,
es tapa les potes de gall
i de totes les bandangues.
Però encara es nota una miqueta.
50 tacos, tio.
50.
50 tacos
i no fa ni dos dies
que el portàvem enganxat
a les carpetes, tu.
Exacte.
I que ponteixi ara
perquè no ho sé.
I la Superpop, nena,
de la Superpop.
I del Nuevo Vale.
Jo no, jo la Superpop.
Que era muy marrant ningo,
el Nuevo Vale.
Muy marrant ningo.
Escolta.
Què, cariño?
Jo voldria dedicar el programa d'avui
a algú que necessita molta força,
molta energia.
Es diu Mayra Gomez-Kem
i que anuncia
que torna a tenir càncer
aquesta vegada de la bola
i des d'aquí li enviem
un petó molt gran.
I tant.
Ànims i força
que sé que no li fa falta
perquè allò és com una tormenta
i que sàpiga
que se l'estima moltíssim aquí.
Doncs sí, endavant
i com deia una mica jo,
a delante van les aixas.
Ah, exacte.
Ah, Lluita.
Marc, que tornem la setmana vinent, no?
Ens sentim la setmana que ve.
I acabem de sentir el bon jovi.
Vinga, sí, sí.
Vinga, amb ell.
Gràcies.
Que en som de ja és, eh?
Aquesta cançó.
Ja tenim una edat, eh?
Oh, estem, estem, estem, estem...
Com el jo escluït.
Fatal, fatal.
Com el jo escluït.
De guapes, o de ser sempre.
De soles, de soles.
No, no.
No, no.
I look, you need a look,
you gotta make you on bricks.
It's my life, it's now or never.
I ain't gonna live forever.
I just wanna live the life.
It's my life.
My heart is like an open highway.
I think it's till I did it my way.
I just wanna live the life.
Cause it's my life.
You better stand tall when it's holding you out.
Don't bend, don't break, baby, don't crack down.
It's my life.
It's my life.
It's my life.
It's my life.
It's my life.
I just wanna live forever.
I just wanna live the life.
I just wanna live the life.
It's my life.
My heart is like an open highway.
My heart is like an open highway.
My heart is like an open highway.
But I think it's till I did it my way.
I just wanna live the life.
I just wanna live the life.
I just wanna live the life.
It's my life.
It's my life.
And it's now or never.
I ain't gonna live forever.
I just wanna live the life.
It's my life.
It's my heart is like an open highway.
My freaky said I did it my way.
I just want to live the life
It's my life