Bona tarda, Mar.
Molt bon...
Ai, ai, perdona, perdona.
Ai, ai, ai, ai.
Ja està, ja està, hem començat malament.
Ja està.
Ai, ai, espera, tornem a començar?
Vinga, fem veure com si això estàs gravat.
Això, per exemple, per exemple.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda, Sílvia.
Ai, com estàs?
Ai, mira, avui estic una mica nerviosa, Mar.
Estàs espitosa, ja ho veig, ja ho veig.
Sí, perquè arriba el cap de setmana,
el concert del Jason Maras,
i no ho sé, estic nerviosa.
Demà.
Ah, això, és veritat.
El concert és demà.
Ja, ja, ja, com si fos ja.
Ja.
La Sílvia...
Ja que ja tinc un peu a Badalona
i l'altre sentim pel carrer.
Sí, anava a dir...
La Sílvia és com un pont,
té una cama aquí i l'altra a Badalona, ja.
Que piazza de puente.
Ni los de Madison,
és Quartgarden, eh?
No, no, no, no.
Bé, doncs jo espero que t'ho passis molt bé,
el concert.
Espera't, espera't.
Però parlem no quan s'acabi.
A veure si arribem, eh?
Quan acabi el programa en parlem,
perquè si no, després menges el temps
i no em deixes acabar de fer el meu espai.
Vinga, comencem.
Sí?
Avui és dijous.
Això és Manamana.
Benvinguts.
No.
Ara no surt.
Ara no vols sortir, veus?
No has sortit abans?
A veure, torna, torna.
Torna, torna.
No anem bé, no anem bé.
Torno, eh?
Com si no res, allò.
Avui no és el nostre dia, eh?
Avui he començat malament, eh?
Avui és dijous.
Això és Manamana.
Benvinguts.
A la tercera.
Home, què?
Abans s'ha escapat sol,
ara no volia sortir.
Ja passa, ja passa.
Això és la influència.
És la influència del nostre convidat d'avui, eh?
Avui tenim convidat de pedra.
Sí.
A més, ha posat micro i tot, eh?
Sí.
Li he quedat sorpresa.
No sé si li treurem alguna paraula.
Ho intentarem durant el programa.
Un bona tarda, sí, no?
A veure.
Hola, bona tarda.
Ah, sí, molt bé.
És com espuma, no?
Ves de pedra?
No.
Rollo te lañeco.
Què m'has posat, de fons?
Doncs mira, vaig trobar aquesta cançoneta l'altre dia.
Sí.
I mira, l'estic promocionant.
Ah, sí.
Aquesta gent són nova, en el món de la música, fa poquet que estan.
i mira, anem a donar una miqueta de canxa.
Ah, em sembla bé, doncs.
Sí, no, no, sentim-la, sentim-la.
La comencem, la comencem.
És un tal Sergio Dalma.
Ah, que és nou, de fa quatre dies.
Que és nou, nou.
I una, l'Eire, una cantant d'un grup que es diu La Oreja de Van Gogh, que també.
Ah, que el coneixem, també és nou.
I s'han ajuntat tots dos per a veure si entre tots dos fan alguna cosa, no?
Perquè ja, ja, ja.
Sí, sí, és que ho tenen difícil.
Està molt difícil, el món de la música.
Està el món de la música molt, molt petat, sí, sí, sí.
No te has de ser la mujer que toda la vida pedí.
Contigo hace falta pasión
Y un toque de poesía y sabiduría
Pues yo trabajo con fantasía
Recuerdas el día que te canté
Fue un súbito escalofrío
Por si no lo sabes, te lo diré
Yo nunca dejé de sentirlo
Contigo hace falta pasión
No debe fallar jamás
También maestría
También maestría
Pues yo trabajo con el corazón
Cantar al amor ya no bastará
Es poco para mí
Si quiero decirte que nunca habrá
Cosa más bella que tú
Cosa más linda que tú
Único como eres
Inmensa cuando quieres
Gracias por existir
¿Cómo comenzamos?
Yo no lo sé
La historia que nunca supe
¿Qué es ese misterio que no se fue?
Lo llevo aquí dentro de mí
Serán los recuerdos que no
No dejan pasar la edad
Serán las palabras
No dejan pasar la edad
No dejan pasar la edad
No dejan pasar la edad
Ni sabrás
Mi trabajo es largo
Cantar con amor ya no bastará
Es poco para mí
Si quiero decirte que nunca habrá
Cosa más bella que tú, cosa más linda que tú,
único como eres.
Inmensa cuando quieres, gracias por existir.
Cosa más bella que tú, cosa más linda que tú,
única tú eres.
Inmensa cuando quieres, gracias por existir.
Uau!
Gràcies de res, de res. Has vist? Has vist, Marc?
Quines cançons et dediquen?
T'has adonat, t'has adonat?
Sí. T'has adonat, no?
No, m'ha anat bé, m'ha anat bé.
Has vist?
Tenia els meus dubtes perquè ja sé que és gent nova,
que està començant, com t'ho deies.
No, no trobo que sí.
Tenen un futur, tenen un futur.
Clar que sí, clar que sí.
I ara espero que algun dia, mira, si volen, jo m'ofereixo
Sí, que vinguin.
Poder fer una petita entrevista, poder comentar,
si tenen algun bolo així excepcional.
Sí, si poden donar entrades pels concerts.
Exacte, sí, coses d'aquestes.
Nosaltres promocionem.
Bàsiques, bàsiques.
Coses bàsiques i vitals.
Coses bàsiques i vitals.
Bàsiques i vitals.
Nosaltres tenim aquí els micròfons per a tothom.
Sí senyora.
I aquesta xica també.
Si vol, Arianna, que passi.
Té micròfons i té mòbil.
I això és un perill molt gran.
Què li ha passat?
També com l'altra famosa, que també va tenir un...
Ah, t'ho explico.
Que se li va anar el número.
Ah, t'ho explico.
Where have you been?
Cause I never see you.
Wow.
Are you hiding for me?
Yeah.
Somewhere in the crowd.
Yeah, yeah, yeah.
Yeah, yeah, yeah, yeah.
Rihanna, que potser és una de les dones més desitjades del món.
Oh, sí.
I aquest mos, que és la model més famosa del planeta, per diverses coses.
S'han ajuntat i han fet un còctel.
Anda.
Vale.
Les han fusionat per fer unes fotos d'alt voltatge, amb molt poqueta roba,
que han...
Donar la volta al món.
Donar la volta al món.
Això sí.
A tots els fans.
I és, simplement, per un error.
Aquelles fotos es van fer recentment per a la revista, em sembla que es diu UV, la revista,
pel mes de desembre.
Vale.
Van fer les fotografies i Rihanna se les va endur, doncs com podria ser qualsevol altre model.
Pum, les descarrego un mòbil.
Sí, per mirar-me-les.
Per mirar-me-les.
I me les enforto perquè m'agraden i tal i qual.
I va cometre l'error de tuitejar algunes d'aquestes fotos.
Anda.
Clar, només va estar un parell d'hores.
Sí, sí, però just.
Quan se'm va donar que el que havia fet era...
Enviar-les.
Representar-les a tot el món, perquè de fet han donat la volta al món diverses vegades,
aquestes fotografies, les va retirar, però ja era tard.
Clar, recordem que aquestes fotografies són propietat de la revista i eren la portada de desembre.
És a dir...
Això és una...
Anava a dir una paraulota, eh?
Sí, sí.
Però estem en horari infantil, eh?
Elena, controla...
Ostres!
Molt d'estil i amb molt poca roba.
Va.
Els dos en cada fotografia surt nueta completament i l'altre surt vestidet amb una lenceria així una miqueta suggerent,
suggerent, tapant, així com d'esquitllevis, la part de l'altre que potser no voldríem ensenyar, no?
Encara que les hem vistes a tot arreu.
Però estan molt suggerents, són unes fotografies molt, molt sexuals directament, amb molta càmera sexual.
I, clar, estan superbé com a reclam per vendre una revista.
Que, lògicament, potser no en van de tantes de revistes perquè aquestes fotografies ja les ha vist tothom.
Ostres, però, clar, els hi han fet...
Els hi ha fet una...
Sí, sí, sí, del segle, eh?
Una mala jugada.
Una mala jugada.
Una mala jugada.
De tancar l'any amb la millor portada de la història.
Aquella xiqueta amb el mòbil, doncs perquè tenia les fotos al mòbil i li van agradar, perquè estan molt ben fetes,
li van agradar tant que les va penjar al Twitter i, clar, la gent va començar a tuitejar i a compartir, compartir, compartir.
Quan això va arribar a mans del fotògraf i de la revista li van dir, nena, tu saps què has fet?
Clar, hem de trencar contracte perquè això ja ho has fet públic.
O s'ha de repetir una sessió o s'ha de fer alguna cosa diferent, perquè, clar, com comprendràs, has rebentat l'exclusiva.
A més, de veritat, eh? I la paperiana, l'assieta, l'assieta, l'assieta, l'assieta.
Em sorri, em sorri, em sorri.
Ella és perfecta, ho hem dit abans, té una veu prodigiosa.
No, no, és espectacular, sí, de veritat.
És una showwoman espectacular, però amb el mòbil...
No, això que les cicles no li van.
Les estrelles de cine i de la música amb el mòbil són un perill.
No, i les presentadores de televisió també.
També s'hi van les tecles, també s'hi van les tecles.
La tecla s'ha de controlar molt bé, si no se't desquadra la tecla.
Se te van los dedos, se te van los dedos.
I és el que passa.
Bueno, què, anem a Milán?
Ahora prendo el calendario y te digo el mío diario.
Veus? Ahora prendo un calendario, te digo un medidario.
Qué bonito, qué bonito, ¿eh?
Qué bonito, ¿eh?
¡Eco l'acqua!
Parlem de Pedro de Petruz.
Què li ha passat?
No, no li ha passat res, tolent.
Es tanyeix de vermell a Milán.
Oh.
I desafia les supersticions amb una presentació del calendari de Campari.
de color vermell Campari.
Bueno, però està molt bé, no?
Espectacular.
No, no, perquè el color vermell em pensava que no vas a dir color groc,
perquè clar, és superstició.
Espera, espera, espera, espera.
Ai, ai, ai.
Calendari Campari.
Recordem que és un calendari exclusiu,
dels que només s'adicten 9.999 còpies i que no es ven.
Mar, ens ho van demanar tu i a mi l'altre dia.
Espera, un moment, però vam dir que no i l'ha fet la PNLOP.
Veus?
Però per què vam dir que no?
Per què?
Perquè és el calendari de l'any 2013.
Ai.
En el qual les fotografies estan fetes amb gats negres,
amb miralls trencats.
Oh, que xulo.
Això és Halloween.
No, no, és...
És portaventura.
No, és com si fos una alegoria a les supersticions.
A les supersticions del 13.
Amb una escombra, alguna cosa d'aquí, una aferradura.
Li escombra a les peus.
Veus?
Veus?
Es mira amb uns miralls trencats.
Les fotografies...
Bueno, els vestits són tots de color vermell.
espectaculars.
Fantàstic.
Ella està superben maquillada i millor retocada.
Veus?
I el Photoshop que fa mirall.
Però que està espectacular.
Que és raro que jo ho digui.
Sí, és veritat.
Però que la veig super mediterrània.
O sigui, molt ella.
O sigui, molt italiana, molt mama, molt espectacular morena.
Jo he de dir que sí, que els maquilladors, l'estilisme està super buscat i que em sembla que no ho hagi de dir jo, però que la felicito, perquè és un calendari que m'agradaria fullejar.
Mar, torna'n tu, torna'n tu, Mar.
T'ho juro, t'ho juro.
T'ho juro.
Estàs posseïda.
Què t'ha passat?
Ja et dic, són 13...
Et recordo que és la senyora de...
No, no, t'ho recordo, t'ho recordo.
Però cada vegada em cau pitjor el seu marit, eh?
Sí?
Sí, perquè cada vegada està...
Que ha passat?
No, no, no.
Està posseïda.
Està posseïda.
No és la nostra, Mar.
No, que sí, que el benigno com a actor, però com a persona cada vegada em cau més els peus.
Està caient, pobre.
Sí, sí, sí, perquè des de...
No des de que està casat.
Des de que viva a Miami o des de que viva a Hollywood, doncs ja no és tan espanyol i ja no és tan de casa com sempre.
Ja trobo que ja no és.
Molt bé, molt bé.
Llavors el que està posseït deu ser ell.
No ho sé.
Per l'aire de Miami.
Bueno, la qüestió és que això, que havíem de...
Se torna en vigiliandios.
Havíem de felicitar la Penélope Cruz perquè està 13 fotos, són 12 mesos i la portada, són 13 fotos de l'any 2013.
Que xulo.
Amb totes les imatges que tu diries, com se pot fer una foto sota unes escales, o unes mirets trencats, o rodejada de gats negres.
Són unes fotografies, ja et dic, amb uns vestits espectaculars i una posada en escenes molt bonica.
Ai, buscaré després, eh?
Val la pena.
Així ja podré veure el que és.
Calendari o campari.
Campari.
És que sona una altra cosa, tu ja saps que en català...
Campari, que no el pari.
Campari, que em tiro.
Campari, que em tiro.
Campari, que em tiro.
Feia temps que no la sentíem, aquesta senyora, eh?
L'altra vegada vam parlar d'illa però vam tenir una altra banda sonora.
Sí.
Te'n recordes, no?
Sí, sí, sí.
Vam parlar de separacions...
Doncs, justament, van a separar a ells des que està separada del pirata més espectacular del món,
ha de buscar la vida perquè s'ha de guanyar les garrafes.
Ah, s'ha de mantenir la família, eh?
Un pirata no sempre porta un botín a casa.
I ara que no té pirata i té illa deserta necessita mantenir-ho.
I ha de treballar.
Que bé t'ha quedat, això, eh?
Has vist, has vist.
Deserta, pirata...
Vanessa Paradis forma parella còmica amb Woody Allen.
Woody Allen.
Ah.
Ha tornat als escenaris, que no els de la música sinó els del cinema.
Ah.
A les ordres de John Torturro, una pel·lícula, en la que jo voto...
Mira, que a mi Woody Allen com a director no m'he inventat.
No és de la teva gràcia, és veritat.
És veritat.
Però com a actor sí que el trobo que té un puntasso molt diferent.
Doncs imagina't amb una mateixa pel·lícula a la veritat.
La parella és al Woody Allen, a la Sofia Vergara i a la Sharon Stone.
Oh!
Sharon Stone.
Sharon Stone i Sofia Vergara.
El cul de Hollywood.
Jo em pensava que ja s'havia retirat.
Que ja s'havia retirat.
No, no.
Perquè ara està més esplendorosa que mai, claro.
Sí, ara que sí.
Però és que normalment quan dius aquests noms que fa molt de temps que no has sentit,
és, oi, em pensava que s'havia retirat.
Ah, ja pensava que estava morta.
Sí, també acostuma a passar.
Jo em pensava que estava morta, doncs no, no, no.
No, no, no.
Que duri per molts anys la Sharon, eh?
És allò de dir que...
També està molt sexy, és veritat.
Per ser la primera feina pública, diguéssim, que fa des que està separat,
per mantenir-se uns fills, comença per todo lo alto.
Home, home.
Comença més a la bona pel·lícula.
Perquè ella, clar, és cantant, és actriu.
És poli-facètica.
Que no se sap si de cara a un futur no gaire llenya la tornarem a tenir una altra vegada, eh?
Damunt dels escenaris.
Exacte, exacte.
No se sap.
Tens el temps, clar, arriba un punt que...
Que torna a començar.
Sí, n'haigut res de fer, a veure què.
No, no cal, no cal.
Anem d'estrena cinematogràfica?
Anem d'estrena?
Sí.
Després de 18 años de mediocridad, por fin descubrí que podía brillar.
Había nacido para ser vampiro.
Eres tan hermosa.
Ahora tenemos la misma temperatura.
No esperaba que parecieras tan... tú.
He venido a denunciar un crimen.
Los Kulen han hecho algo espantoso.
Esta es mi hija.
Los Vulturis creen que Renesma es inmortal.
Nació, no fue mordida.
Ella, créte, no es como nosotros.
Vaya.
Ahora más que nunca, mantener nuestro secreto resulta algo imperativo.
Que ves, Alice.
Los Vulturis.
Vienen a por nosotros.
Si muchos de los nuestros supieran la verdad, tal vez podríamos obligar a los Vulturis a escucharnos.
Mi familia corre peligro, necesito ayuda.
Os apoyaremos.
Nos uniremos a vosotros.
Hay muchos ojos rojos por aquí.
Nunca permitiré que te hagan daño.
Amanecer, segunda parte.
Crepúsculo.
Crepúsculo.
Bueno, ya sabes que...
Ostras, tira pasada, eh.
Tot i que les he vist totes, no són vampirs de la meva devoció.
No, és veritat.
Però, però, però, imagino l'estrena mundial de l'última entrega de la saga a Los Angeles.
Robert Pattinson, Kristen Stewart, que recordem que s'han reconciliat.
O és, o és una treta.
Perquè comercialment queda més bonic que siguin parella que no pas que estiguin barallats.
I, per tant, s'aguanten, s'abracen i somriuen a la càmera, mentre per dins potser s'estan apunyalant.
Però, però, però, funciona.
Com a estrena mundial, funciona.
Bé, ells dos, perquè potser estan al punt de mira, no?
Són les estrelles més brillants de la pel·lícula.
Que no és que ho pensi jo, és que ho diu la gent.
És que ho diuen, sí, sí.
I diuen que tenien ganes ja que la saga s'acabés.
No com un Harry Potter, que al final ja el Harry Potter té bigoti.
No, que ells ja volien que la cosa s'acabés i dedicar-se a una altra història
sense que els vinculessin amb aquest Crepúsculo.
Home, ho han intentat, perquè cadascú ha fet les seves cosetes també,
a part de Crepúsculo.
Sempre quedava pendent aquella última pel·lícula de la saga.
Bé, doncs ja està, ja està estrenada.
I la notícia per mi, la notícia per mi és el vestit que va triar
de Zulair Murat per portar en aquesta estrena.
Mira que normalment aquesta xica no m'agrada gens.
No, i a més a més que és més sosa.
A veure, jo sé que és molt vela, molt vela, però...
Doncs jo aplaudeixo...
No, és que ni el vestit de nòvia de la pel·lícula.
Però bueno, aplaudeixo aquell vestit.
Un vestit de color macallatge, transparent, espectacular.
En totes les estrenes de les pel·lícules de vampirs i d'altres en les que l'he vist,
és la primera vegada que m'ha fet realment ampliar la foto per veure aquell vestit.
Ojo vestit, ojo porte.
És l'únic que jo aplaudiria de l'estrena de la pel·lícula, que per fi s'acaba ja.
També s'ha dit.
Aplaudeix, també aplaudeix.
I que el vestit és espectacular.
De fet, és que va donar la campanada.
No es parlava res més que d'aquell vestit.
Perquè, a veure, ja tocava també.
Home, és que sempre s'ha parlat d'ella perquè era molt sosa.
Perquè li posava les banyes.
Exacte, perquè va trencar, que va passar, que van tornar...
I clar, diies, ostres, a veure, jo crec que ella és actriu al cap i a la fi també, no?
Sí, i persona.
I persona, i persona.
Doncs mira, millor que tinguem alguna cosa bona per ella.
Exacte.
Jo no sé si és el bo també d'aquest senyor que ve ara.
Senyoret, senyoret, perquè encara s'està fent.
S'està fent.
S'està fent.
El forn.
S'està fent el forn.
És el Justin Bieber.
Justin Bieber.
Que per ser l'altre dia vaig veure, que no ho sabia, que havia sortit al CSI.
Sí, va empatar de seguida.
Mira, pim, pam, pum, fora.
Dos tiros.
I van...
Ai, i crec que molta gent que està...
Aplaudíem.
Uh!
Del club de fans del CSI, jo crec que aquell dia va ser espectacular.
Aplaudíem, aplaudíem.
Aplaudíem.
I fans del Justin Bieber que van aguantar allí despertes per poder veure aquell capítol.
Sí, sí, sí.
No, i a més, va sortir en varios.
Perquè venia de diverses històries d'abans.
Sí.
Jo només he vist l'altall que el maten i he dit, mira, ja està.
I tu, mira, ja està.
Ara ja hem quedat tranquils.
Ara ja hem quedat tranquils.
Com el crepuscule, ja s'ha acabat el Justin Bieber.
El CSI.
El CSI.
No, el CSI que no s'acabi.
No.
Però el Justin Bieber ja n'hi ha prou.
Estem avui.
Bueno, vinga, Sílvia, anem per feina.
Vinga, Justin Bieber, notícia.
Se les va haver de veure amb la policia per conducció temerària.
Ah!
Mentre es conduïa per els carrers de Hollywood una mica massa de pressa.
Content.
No, no, no.
Una mica massa de pressa.
Ah, per clar.
El cotxe patrulla el va enganxar i que va ser rotllo CSI.
Va encendre les llums, saps?
I la sirena i tutututu perseguint-se per tot Hollywood.
quan per fi va parar, li van demanar los papeles.
Los papeles.
A ver, niña, los papeles.
Los papeles.
Bueno, ho van dir d'una altra manera, eh?
No era aquest...
Sí, però...
El seu anglès no era aquest, precisament.
Total.
Total, que accepta l'excés de velocitat, el xiquet ho tenia tot en regla
i no el van poder multar.
Va ser com una cosa...
Ande i bastant de prisa.
Sí.
Corres, carinyo, que prendràs mal i aquestes coses.
Ande vas, ande vas.
que va dir, calla, jo vaig davant del vent i abans que la policia...
Perdona, abans que la premsa vengui això pel que no és, agafo.
Ja ho dic jo.
Exacte.
I què va fer?
Va agafar el seu mòbil i va gravar l'escena del cotxe patrulla
amb la sirena, les llums...
Allí ell demanant els papers, pim, pam, pam, pim, i ho va penjar.
Pum.
Saps què?
Què?
Ho penjo a internet i ho explico jo mateix.
Mira, quina cosa més d'allò.
anava massa de pressa i em van parar i ha sigut així, tal i qual, i no ha passat res més que això.
I ha evitat que moltíssima gent faci servir aquests vídeos o aquestes imatges
per dir que si drogues, que si alcohol, que és el primer que has dit tu,
que si alcohol, que si drogues, que si pam, que si pim.
És que costuma passar, a veure, no ens enganyem, Justin.
Ho sento molt, però la gran majoria de vegades
que han detingut per alguna cosa de drogues o per alcohol
i la notícia aquesta de molta velocitat és allò que dius, com que queda sempre en un segon pla.
Sí.
Que també hi ha, eh?
A veure, les aires com les meigues, això, eh?
Sí, sí.
Però en el fons és allò que, per una vegada, fan servir internet pel seu propi bé.
És a dir, en comptes de posar les imatges i que tothom digui el que no és, jo ho explico i tallo-ho.
I ja està.
Exacte.
Doncs molt bé, ha tingut cap.
Aquest és un que fa servir bé el mòbil.
Ha tingut cap.
I ha tingut cap.
Que un altre, potser, mira, no hagués dit res i tira recte.
Tira recte, i tira recte.
No, però bé, anava a pensar, mira, jo em cobreixo les esquenes. Com m'agrada aquesta cançó.
Sentim una miqueta?
Ema, sí.
La vida se detiene tras el cristal. La ley de Murphy no falla jamás. Vinde el mensaje.
En el espacio hay un astronauta solo flotando. Aquí en la tierra las señales...
Què és aquesta cançó? Perquè la Mar s'ha tornat boja amb aquesta cançó de la Fangoria.
No, fa molts anys aquesta cançó, però m'agrada. I com que tenia notícia, perquè ahir, trastejant a internet, vaig trobar un reportatge que ara et diré que recomano moltíssim.
I veient el reportatge tal, pensava, ostres, aquella cançó m'encantava. I quan he arribat he dit, Sílvia, que la tens? I aquí que ho tenen tot, perquè això és com un armari de doble fons.
No, a veure, expliquem-ho, això com el Justin Bieber. Gràcies al convidat de Pedra, que ens ha donat un cop de mà, tu ja ho saps.
I posa'm aquella cançó perquè vull recomanar una, no una pàgina, sinó un reportatge, que és el make it off de l'exclusiva d'Alaska per interview.
Ah, surt, bueno, doncs tot el que és un make it off, com van fer aquelles fotografies, com es prepara l'atretzo, com es retoca la fotografia per internet, després, pim-pam, pim-pim, amb l'ordinador, sí, perquè es veu que la fotografia és la que hi ha i després surt com la veurem amb paper.
i mentrestant, doncs, l'entrevisten i parlen amb ella i el maquillador, està superbé, són quasi una mica més d'un quart d'hora de reportatge, en el qual es veuen, ella va triar les portades d'interviu que més li van impactar i les repeteix.
i em va semblar curiós que la que ella va triar com a portada, és a dir, jo vull fer-me aquesta foto igual i vull ser la portada amb aquesta fotografia, és una foto amb la que emula la Sara Montiel dels 80.
És que amb ella, jo crec que et mira especialment la Sara Montiel, eh?
L'únic que a la Sara Montiel en el seu moment només se li veia un trosset de mugronet i a l'Alaska li veiem tot el pitram, que en té i molt.
Déu-n'hi-do, eh?
Però no, no, ja veuràs que, si te'l mires, veuràs que, doncs, li encanta la típica fotografia que es va fer la Sabrina, la típica dels texans coltets i ensenyant pit, la Cici Cuts, o sigui, hi ha moltíssimes fotografies.
Dels 80?
No d'ara, exacte, dels 70 i dels 80.
Ah, que guai, no?
I ella triaria aquesta, perquè ella diu que admira a Sara Montiel, que és la seva diva.
Això sempre ho ha dit, és veritat, eh?
I que ha sigut un orgull poder repetir aquella fotografia.
A més, és una cosa que jo crec que l'Alaska no s'amaga mai i que li agrada la Sara Montiel per la forma.
A més, si no recordo malament, va fer fins i tot un concert amb ella, alguna cosa, alguna col·laboració va fer amb la Sara Montiel.
I a més a més, el recomano perquè podríem veure que, a part d'una dieta espectacular que ha fet, el retoque de bisturí.
perquè és una cosa fort, el cos que té aquesta dona avui no té res a veure amb el cos que tenia fa dos anys.
Que dius, encara està millor?
Està espectacular.
Cata, i què fem jo, tu i jo, per dematí?
És a dir, surt a pell, surt a pell i dius, no, aquesta no és l'Alaska, me l'han canviat.
No pot ser, no pot ser.
Està guapíssima.
Jo me quiero operar.
I el reportatge val la pena perquè...
Qui m'ho paga, això de l'operació?
Tu.
On he d'anar?
I està molt bé el reportatge perquè així veus com es prepara una sessió de fotos.
Doncs mira, i això ho podem veure a tot arreu, si ho posem a l'Alaska, ho trobem enseguida.
A l'Alaska interviu, sí, sí.
Interviu i ja està.
Jo el vaig trobar a l'interviu, perquè jo llegeixo l'interviu també.
I llegeix que m'estàs d'aquest.
Sí, sí, perquè té reportatges científics molt bons.
És veritat, sobretot per això, pels científics aquests bons que estan.
Sí, perquè a mi les mamelles de l'Alaska ni em van ni em venen, ja t'ho dic ara.
Oh, però mira, per dir que dius, a veure, quants més puntes i quants dobladillos...
No se n'hi veu cap, de repunt no sé, perquè estem molt ben amagats.
Ara ja estaríem, no?
Sí, ja estem, sí.
Avui m'ha donat tres quarts d'hora més i ja estaríem contents.
Sí, home.
No?
Ja, però ja m'està fent l'esigna de talla, talla, talla, talla.
De cereje.
Perquè és que em passa, Sèlvia.
A veure.
Què?
Nena, nena.
L'Anabel Alonso.
Anabel, sí.
48.
48.
O que es conserva bé.
Molt.
No, sí, jo no, no.
No, no, t'ho dic en sèrio.
Em pensava que era de la meva quinta, 32, 33.
O de la meva, 25.
A Leonardo DiCaprio.
A Leo, què?
Que es fa gran, eh?
Quant?
38.
Una altra vegada, però no ho vam dir fa 3 o 4 mesos.
Fa un d'anys que fa 25, però ja en té 38.
No, no, no, ja m'ha dit, ja m'ha dit.
Quan par, d'on, nena, que encara està viu?
Home, és que no cobra molts anys, dona.
70.
És que quan par des d'aquells que dèiem abans, que com no se'l sent,
doncs sembla que ja estigui mort, mama.
Doncs fa 70 anys, 70 anys, tu.
No, hombre.
I el convidat, i el convidat.
Riu, el convidat, no puc parlar perquè riu.
I la Gupi Goldberg?
Sí.
Ai, la Gupi Goldberg.
Això és mentida, 57, no?
No, té una miqueta més.
Té més.
Té una miqueta.
Jo el dia que li falten 10 anys al damunt aquí, eh?
És que des que va sortir de monja, que jo crec que a lo millor...
Clar, que terça i jo ben...
No, no, jo crec que 57 són pocs.
I després tenim el Matías Prats, que 62, que bueno...
Ai, molt bé.
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Se li passen els anys bé, normal.
I no tenim cap cantant que faci anys aquesta setmana,
o almenys que ens ho han dit.
No, no ens ho han explicat, i com que no ens ho han explicat,
doncs no ens felicitem.
Però, però, has començat tu amb una versió de l'Ero Ramazzotti,
i jo voldria acabar amb l'Ero Ramazzotti.
El seu nou àlbum, que es diu Somos,
que diu que està ple d'energia positiva,
perquè porta 3 anys sense donar cap tipus de veu,
ni de música, ni de res,
i diu que es tornar a ser pare,
li ha fet omplir-se d'energia i que ho vol compartir.
I que, per tant, treu un nou disc,
que comença la gira el 2013, al març, a Itàlia,
i acabarà al setembre a Espanya.
És a dir, que fa concert a Madrid i a Barcelona,
de cara al setembre, Sílvia,
vés-te'n allà preparant la història,
setembre, Madrid-Barcelona, eh?
Ja ho farem, ja ho farem.
Comença ara, perquè així, quan arribi el temps,
ja poguéssim anar al concert de Barcelona de l'Ero Ramazzotti.
Sí, perquè el de demà no, no?
El de demà jo no puc.
Xata, jo no puc.
Pensa tu, que estan Los Secretos,
que estan Lévia, que estan el Jason...
Ja, el Jason, però el Jason contra...
El Jason que mata.
No, el Jason Marrass, el que m'agrada a mi, ja ho saps.
M'arrasco un mercido, però no el puedo.
Vinga, Marr.
Ja parlarem amb el comidat de pedra, a veure si podem fer alguna cosa.
Parla, parla, a veure si...
Comidat de pedra, per favor, per favor,
deixa-la lliure, libertat, libertat, libertat...
No, no, és qüestió que me deixi.
Síndira, libertat...
La sindicalista, ella.
Bueno, escolta'm...
Què?
Si no, no ho sentirem la cançó.
Això és veritat.
Molt bon dijous, millor cap de setmana,
i ens veiem la setmana que ve.
Gràcies.
Escolta'm, la setmana que ve quedem per sopar o què?
Home, podem fer alguna cosa, no?
No, sí, sí.
Té, ja espéris parlant.
A veure, a veure, a veure.
Sorries provocándome
Tus ojos me encadenarán
Me voy, pero tú sabes bien
Que siempre volveré
You're driving in the deep for me
I love the way I'm drawn to you
Just like oceans rise to kiss the moon
It's gravity
Our love is my gravity
Tú que me das vida completamente
Cálmame y de nuevo pretenderme
Manos enlanzadas que nos salvarán
De las arenas movedizas
Bring me back to life when you light my fire
Makes me feel so high never coming down
It's more than just a fantasy come true
I feel your love rising from deep inside of me
Up to ecstasy
I stay last I see
Your desire is pulling me
To exactly where I need to be
It's so good that I can hardly breathe
I feel it take over me
En ti me vuelvo a sumergir
In ti me vuelvo a sumergir
In ti me vuelvo a sumergir
Tu agua se me apagará
Y tu sabor se volverá
Fuerza de gravedad
Bring me back to life when you light the fire
Makes me feel so high never coming down
Take control and show me how it feels
To go from heaven up to ecstasy
De tu corazón siento los latidos
Todos mis sentidos se abrirán
Un escalofrío, un suspiro feroz
Que intensamente de lo hondo subirán
Hasta el exasinio
You're drowning in the deep for me
Don't fight it, just let it be
Hasta el exasinio
Now your desire is pulling me
Our love is like gravity
It's gravity, baby
Tú que me das vida completamente
Cálmame de nuevo, pretendeme
Take control and show me how it feels
To go from heaven up to ecstasy
De tu corazón siento los latidos
Todos mis sentidos se abrirán
It's more than just a fantasy come true
I feel your love rising from deep inside of me
Up to ecstasy
I feel your love rising from deep inside of me
Up to ecstasy
Up to ecstasy
I feel your love rising from deep inside of me