Cómo pudimos llegar a querernos tan mal de verdad no lo sé
Cómo has podido decirme que aquí cada uno sabrá lo que hacer
Cómo caímos tan bajo tú y yo
Cómo pudimos echarnos en cara que el odio nos vence a los dos
Bastaba darnos todo aunque sea poco o que entiendes tú por poco
Bastaba de tragarnos las palabras en las calles de Ginebra
Bastaba esta noche abre los ojos y nos mira
Viendo las caricias pobres en guerra
Esta noche abre los ojos y nos mira
Viendo lágrimas de plata cayendo en la tierra
Cómo pudimos llegar a querernos tan mal de verdad no lo sé
Cómo has podido decirme que aquí cada uno sabrá lo que hace
Cómo pasaba ya sabrá lo que hace
Cómo pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasaba
Cómo pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasaba, pasalle
Parlem amb Z30.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
al·lucinats, no? Que la gent s'hagi
agafat carinyo i per nosaltres és increïble,
la veritat. No sabem què dir-los, però sí,
hem rebut molts inputs tant a les xarxes
socials com en directe. Hi ha hagut gent que ens ha fet
alguns discursos de molt mèrit, eh?
No, jo m'ho recordo
un dia que vam estar aquí,
no la darrera vegada, però l'anterior
que vam fer en directe, Helena, te'n recordes?
Sí, sí, sí. Que vam tenir aquella noia que us coneixia
i que al final vau quedar al concert,
exacte. Sí, sí. Que deu estar
pobra, feta caldo, no? Ens va enviar
un correu, feta caldo. Veus?
Jo m'ho imaginava, home. Sí, sí, sentaven les llàgrimes,
deia. Entre moltes altres, no?
Tot s'ha de dir que esperem poder
conèixer-la. Encara no l'he coneguda. Encara?
No. Ai, quina llàstima.
I també, bueno, a mi m'agradaria
dir, no?, que
que hi ha un feedback, no?, que per nosaltres
també, no?, al públic, la gent que ve
a veure'ns, doncs també
tenim molt...
ens hi tenim molta estima.
No m'imagino, eh? A més, a més, allò que dius,
quan fa que vau començar aquesta aventura
que es dius Zeta 30,
Chus, Lolo, Elena... 5 anys, 5 anys.
5 anys. El 2007.
Un 5 anys que, a veure... Un lustro.
Un lustro.
Molt bé, ahir va puntillant
de Lolo, eh? Sembla que no es digui, eh?
Sí, sí, que està, eh? Tu, Lolo, que sigui, punt.
Te tires de la piscina i guarda.
Un lustro que és aquella de l'impero
està dató, no? Men lustro, no? Men lustro.
Però una cosa, una cosa. A veure, donem un puntet d'esperança.
Però, clar, el Zeta 30 com a tal, almenys aquest concert que es farà el dia 18,
o sigui, demà mateix serà el de comiat, però encara tindrem una altra opció,
un altre dia per tornar-vos a veure què serà dintre del que és el concert del dia,
de la música, no?
Correcte.
Els tindreu fent versions dels Queen.
Ah, exacte.
Sí.
No? Que tenim l'altre moment aquí també per tornar-los a trobar, no?
Però ja no seran amb els temes de Zeta 30, però la mateixa força i la mateixa energia
que ens caracteritza, no? Això sí. Fent Queen o fent Elvis Presley o el que faci falta, no?
I des de demà fins al dia en qüestió, no pot passar alguna cosa?
Dir, mira, és que ens ho hem pensat, Lolo, no sé, Xus...
Helena, que no es pot passar i jo.
En principio ya está pensado y se habló, y bueno, de hacerlo poco a poco, no?
No una despedida así de golpe, a ver, como normalmente rompen las bandas
que de repente ya no están, nosotros lo hemos hecho pues tomándonos tiempo
y eso es lo que vamos a hacer.
Aquí hi ha moltes altres inquietuds que us criden a les portes o què?
No, és com vaig comentar l'última vegada, vam parlar,
és una qüestió d'energies, de motivació i potser també de cansament o no sé,
no sé què dir a la gent, no? Perquè quan ens pregunten, de veritat que, bueno,
doncs aquestes coses passen.
No, deu ser molt dur per vosaltres, sí, clar.
Es decideix trencar Z30, però no trencar-ho violentament, sinó dir,
escolta, estem esgotats o d'idees o de filosofia o d'estructura o de lideratges
o del que tu vulguis, no? Però al final la meva decisió és abandonar el projecte
i però no perquè hi hagi una altra nòvia, no? De ningú, és a dir, no som infidels
i, bueno, a partir d'aquí ja es veurà, però jo ara mateix la idea que crec que és
és que mai més, però mai se sap això.
No se sap mai, eh? Exacte.
Mira que hi ha grups que ens ha sorprès i al cap dels anys allò que dius
mira que tenim el mono, hem tornat una altra vegada i és el que dèiem, no?
Que no se sap mai. Bueno, la porta la tenim allà i el dia que decidiu vosaltres
ens aviseu i ja saps que ha visposat el que ens doneu, eh?
El més important és que l'amistat de tots nosaltres, tots els que estem a Z30,
perduri i a partir d'aquí després es poden recuperar coses si algun dia toca, no?
Però per sobretot ha d'estar sempre a l'amistat, no?
Nosaltres pensem que els projectes comencen i acaben, no?
I, bueno, doncs ara hem decidit que aquest projecte acabi
i s'ha de dir que nosaltres tenim molt bon feeling com a grup i el tindrem.
Tot i que el projecte s'hagi acabat, el tindrem, no? Aquest feeling
i, bueno, doncs ja el temps ho dirà, no? Com heu dit.
Per cert, com s'espera aquest concert?
Recordem que serà a Salou, que serà al carrer de Saragossa, a les Salagares
i que jo em pensava, parlant amb el Xux la setmana passada, te'n recordes?
Jo deia, dic, sé, ho sé, aquell primer lloc on vau tocar per primera vegada com a grup
i diu, no, no, no, mira, va ser espontani i després va sorgir la cosa com va sorgir, no?
Sí, sí, va ser així. No em sap greu, no? Perquè no té cap...
És com el nom de Feta 30, no té cap cosa bonica ni cap història que diguis que és xulo, que és épico, és épico, no?
No, no hi ha cap romanticisme ni en el nom ni en la sala que hem decidit que sigui l'última que ens vegi com a banda, no?
Va sorgir així i nosaltres esperem i estem posant tota l'energia possible perquè demà surti tot de pel·lícula,
perquè la gent s'ho passi bé. Intentarem que la sala tingui també el feeling amb nosaltres,
que sigui benevolent amb les dues hores que pensem tocar, dues llargues.
Molt bé.
És a dir, tot el repertori de Feta 30 i alguna cançó que es queda por ahí en el camí
i inclús també adelantem que farem les dues cançons que presentarem al dia de Queen.
Com ja les tenim bastant assajades, ens atrevirem i possiblement vindrà algun col·laborador amb sorpresa.
A la pregunta, segur que per ser aquest darrer concert amb alguns companys, amics,
heu enredat perquè demà sigui tota una festassa, no?
Sí, sí, sí.
Pot dir algun nom? Ja, deixa caure.
Tu ja saps que l'Alberto segur, l'Alberto segur.
Has vist, eh?
L'Alberto segur.
Vinga, l'Alberto.
L'Alberto també, correcte, correcte, correcte.
La Feta està al Néxter, si no passa res, també vindrà.
I pensàvem comptar amb el Miguel Ángel Fernández de La Perra Gorda,
que ha sigut guitarrista de Feta 30 durant uns quants mesos amb nosaltres,
però ha sigut pare recentment.
Ostres, felicitem-lo.
I hi ha prioritats, hi ha prioritats a la vida.
Sí, felicitem-nos des aquí.
Ens felicitem.
A ells i al Leo, que sigui benvingut en aquest món, que sigui músic.
A l'Alice, a la Miguel Ángel i al Leo, que sigui un músic com nosaltres
i que visqui aquest desastre, que esperen que s'hagi millorat quan ell sigui gran.
Que agafi carrerilla i d'aquí a quatre anys espero com a molt trigar
que ja tot això s'hagi arreglat.
Sí, sí, sí.
I només sigui un mal somn, no?
I te'n recordes d'aquella crisi?
Sí, sí, sí.
No només la crisi, te'n recordes quan els músics no els tenien valorats per res?
Recordes quan eren uns que te'n mandurries?
Tot ha canviat, tot ha canviat, tot ha canviat.
Exacte, exacte.
Ostres, espero que sí, espero que sí.
I què més, què més?
Què més?
A veure, a què més heu enredat?
I les cançons...
Ah, sí, també baixarà el Daniel Lanzas, que vindrà d'Esterri d'Àneu, expressament,
també a fer una col·laboració, perquè va ser també el primer concert que vam fer
a la platja de la... com es diu?
La platja de la Paella de Torre d'en Barra.
I ella ja ens va donar un cop de mà, també va baixar d'Esterri,
i aquest cop també baixarà per donar-nos un cop de mà, no?
El que també m'agradaria dir és que nosaltres, Teta 30, de veritat,
que no som ningú, que en el món de la música,
evidentment som ningú a l'esquerra, no hem fet res per al món de la música.
Puc descrepar?
No, no, no, a veure, eh?
A veure, eh?
Primer ho llençam, però després...
Que l'únic que hem fet ha sigut, perquè no hem innovat en res, no passarem a la història de la música per res, estic segur.
El que sí que crec que deixem és que sempre que hem pujat a un escenari, primer que hem sigut molt sincers,
hem deixat tota la nostra energia, ens hem deixat la pell, ens hem deixat la pell també assajant,
intentant millorar, intentant corregir els nostres errors.
Hem intentat crear una xarxa de companys, d'amics músics a Tarragona i als voltants,
i això és l'únic important de nosaltres.
Per la resta, no som ningú, no hem fet res, ni passarem a cap història de la música, ni tan sols a Tarragona.
Però, tot i que no som ningú, estem molt agraïts de tot aquest suport,
que la gent hagi vingut a veure'ns a tots els concerts,
que segurament hauran vingut no per la qualitat que tenim, que no han tingut cap,
sinó per aquestes altres coses,
i ja està, que li hem posat moltes ganes i que estem superagraïts a la gent.
Bueno, que sàpigues que no estic d'acord, en res del que has dit, eh?
Només amb el de la xarxa de mixi, aquí, mira, tot això, però tota la resta no.
Perquè amb la il·lusió que heu estat treballant, hem parlat de 5 anys de 7 a 30,
però tot això segurament que venia fent-se de fa més temps,
fins que es va arribar aquell nucli que van dir, vinga, això ens ho prenem en sèrie i tirem cap endavant.
S'ha hagut de fer molta suor, s'ha hagut de canviar molts horaris, s'ha hagut de fer moltes coses.
I això, jo t'ho dic, que potser de cara a allò que dius, el gran llibre de la música, potser no.
Però per cadascú de vosaltres ha representat una aventura, que jo dèiem, no?,
que potser ara s'hi ha acabat, però que ha format part de la vostra vida i que marcarà.
Jo crec que, no potser ara, perquè no ho acabeu de veure,
però de cara a un futur qualsevol cosa, que a lo millor tingui una miqueta de feeling,
dirà, oi, és per això ho fèiem.
Sí, sí, potser.
I ara no ho veieu precisament per això, perquè entreu en aquesta etapa de dir,
bueno, doncs ja ho deixem córrer i ja està.
Però de cara a un futur.
Bueno, difícil, difícil.
Ja ho explicareu, ja ho explicareu, ja ho explicareu, xus.
Fem alguna cosa, perquè casualment,
aquelles coses de la vida, jo les deixo entrar si no porten la guitarra.
Correcte.
Però és una casualitat, no els obligo, no entreu si no portes la guitarra.
Sí, sí, sí.
No els obligo ni res, i tenen aquí la guitarra.
Fem alguna cosa en directe?
Sí, farem alguna cosa en directe.
Sí?
A veure, tenim l'Helena, Helena.
Com ho tens, com ho tens, com ho tens, xus.
Sí, sí.
A veure, a veure, aclarim.
Avui anem a assajar, després de vindre a la ràdio,
que t'agraïm a tu, Sílvia, i a Tarragona Ràdio,
aquest suport que ens heu donat en aquest temps,
tant a nosaltres, la Feta 30,
com a la resta de músics de la ciutat i dels voltants, no?, que ho sabem.
I, bueno, doncs ara, quan acabem d'aquí, anirem a assajar l'últim assaig,
i demà, doncs, a disfrutar, que convidem aquí a tothom que vingui,
a la sala garage de Salou,
que posarem tota la carn en l'assador, que es diu,
i que no deixarem res, i que, a més, farem dues parts del concert.
Cosa que no hem fet mai, perquè no ens agrada allò de fer una parada,
perquè sabem que les parades, molta gent aprofita a vegades per anar cap a casa
i canviar d'ambient, no?
Però aquesta vegada, gràcies a l'Helena,
que va pensar que potser sí que era bona idea fer-ho,
vam decidir que sí, que ho faríem,
però fent una mica diferent, farem un pica-pica.
Molt bé.
La primera part, farem un pica-pica allà, en directe, amb tothom, també.
No serà un playback, és a dir, els croissants seran de veritat.
I després continuarem.
Soc com el d'El Ferrero Rocher, no?
Exacte.
Molt servicial.
Soc servicial, no?
Sí, sí, sí.
Aprofitarem per fer alguna foteta, alguna foto, alguna coseta, i, bueno...
Home, això s'ha de gravar en vídeo, eh?
Sí.
Però s'ha de gravar, eh?
A mi el vídeo no m'ha agradat molt.
Home, doncs alguna cosa s'ha de fer, doncs això, fotos.
Fotos, fotos, fotos, sí.
I almenys, home, l'últim assaig d'avui s'ha de fer foto.
Estaria xulo, també, sí.
O almenys gravar tot el so, tot el...
Seria molt xulo, la veritat és que sí.
Encara que només sigui amb el mòbil,
que ara mateix els mòbils són com càmeres fantàstiques, eh?
I depèn de com surten unes imatges d'aquelles per...
Ja escoltava un noi que és de Madrid,
que ara em sembla que es diu, el nom no me'n recordo,
però el nom es deia Celada, amb Zeta,
que és de Madrid, un cantautor que està afincat a Anglaterra,
però que està triomfant ara per tot arreu amb alguns temes
i ara ha vingut a Espanya a fer la gira.
I el tio deia que, clar, ell té un iPhone
i que el seu estudi de gravació el té a l'iPhone.
Ell va al metro, va a l'avió, i ell fabrica les cançons,
les mescla, utilitza l'iPhone com a estudi de gravació,
no només per gravar una pista, sinó per fer tota la mescla i tot,
i que, a més, la qualitat és molt bona.
És a dir, que estem en això i és el pan nostre de cada dia.
És que les coses...
Però te dic una cosa, jo d'aquest aspecte sóc una mica clàssica, eh?
Jo crec que l'estudi de gravació, el companyerisme,
el fer, el donar idees...
Mira que no hi ha estat massa,
però pel que m'expliqueu vosaltres, em deixo seduïda d'aquesta idea,
jo crec que és molt més maca.
Perquè allà on tu no arribes sempre tens el productor
o la persona que sempre ha estat treballant allà
i que et pot durar un cop de mà.
I aquí et pot guiar, no?
Sí. Aquestes eines serveixen sobretot per les idees
que moltes vegades desapareixen, tens una idea
i si no l'apuntes, no la documentes,
no queda en algun lloc enregistrada, doncs la perds, no?
Llavors això et va de pel·lícula, no?
Perquè dius, mira, aquesta tonteria de riff
que sembla que sigui xulo, o aquest estribillo,
o aquesta lletra, o aquesta frase,
doncs l'apunto, no?
I llavors això és fantàstic, tindre aquesta eina, no?
Però bueno, després si entrem en el món del romanticisme,
sí, jo també soc un romàntic, eh?
Bueno, què fem? Fem una cançoneta?
Mira, el Lolo està mirant allà la guitarra
que ja se li està estressat.
Estressat, sí, sí, sí.
Li està acabant la guitarra, el Lolo.
Aviam què hem preparat?
L'altra vegada hem preparat el Come With Me
i aquesta vegada que, clar, com estem a quattro
és perquè el Christian no ha pogut vindre
i la Raquel tampoc,
doncs hem dit, vinga, va, Lolo, tu que ets baixista,
porta la guitarra
i jo que soc cantant, porto també la guitarra
i fem el Never Satisfied
Jo he portat la bateria, eh?
Jo he portat la bateria del Christian
i l'he agafat del...
A veure, a veure, jo havia posat...
Lolo, vols baixar-te una miqueta el micròfon?
Vols baixar-te el micròfon cap a la guitarra?
Sí? Te'l poses cap abans?
Sí?
Doncs vinga, quan vulgueu.
Jo us poso una mica de...
Jo te'l baixo, sí, sí, sí, perfecte.
Dos vueltes, no?
Sí.
Si quieres hago un poco de rítmica...
Hola, pública, estem improvisant
perquè la intro no la teníem preparada, eh?
No, no, però hem de dir una cosa.
Això és com si fos ara mateix...
El menjador.
No, no, o allò a l'estudi...
El menjador de casa.
Ah, al local.
Allò a l'estudi vostre, allò a l'assageu,
i clar, és un dels comentaris previs, no?
Exacte.
Tarragona Ràdio ha entrat en el SAC 230.
Joder, Lolo, ja te lo dije, tío,
que por eso lo dejamos, tío,
és que no nos ponemos d'acord...
Elena, por favor, vístete, vístete.
Hago la introducción así como con una rítmica
y tú haces como si fuera la verdad original.
Venga, perfecto.
Venga, esa a mí.
Venga, perfecto.
Menjador.
People are never satisfied with anything,
people are never satisfied with anything,
never.
Go in a cry, eat a cry, eat a cry for my baby.
Go in a cry, go in a cry,
she's the manless to my mind.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
que...
!
que la sala!
...
t'agrada!
Fins demà!
Fins demà!
l'esmira!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i la gent que ha estat ja la coneix
però no és molt gran
però precisament per això hauria d'estar a tope
que ens toquem uns amb els altres
que sigui un concert social total
perquè la sala de gara m'has dit que no és molt gran
però la part de l'escenari i tot això
tampoc, tampoc, patirem
allò que dius estareu a sobre de la gent
patirem, sí, sí, correcte
el calíl serà bon
que com surti una escopinada
que ens ha volgut
això vol dir que porteu paraigües
per si de cas
allò que estàs emocionat cantant
i surt algo
aguardeu-lo
per cert, tu Silvia vindràs demà?
home, si m'ho permet la ràdio
home, però la ràdio ha de permetre
és l'últim, has de vindre
sol·licitem que
algú de la teva família es quedi amb els teus nens
que vinguis amb el teu marit
a veure si us puc convèncer
tot així ja no depèn de mi
ja saps que són coses ja...
ara farem una cosa, un hashtag al Twitter
i ho posarem al Facebook
i per favor, per favor
liberat a Silvia
com a Willy
moltes gràcies
no, no, que va a vosaltres
i el que deien
si passa qualsevol moviment
qualsevol història
compteu amb nosaltres
que aquí estarem per
per obrir micròfons
i per parlar
i pel que sigui
gràcies
de veritat
moltes gràcies a vosaltres
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeus
adeus
adeus
adeus
The seven seas going to fill me now.