donarem la benvinguda a l'Andrés d'Andrés.
De nou, Andrés d'Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
A banda de parlar-nos de bon cinema,
que ja hem sentit, més o menys,
hem fet un petit estat de la presentació.
Sí, sí, sí.
Jo he eliminat amb balant, amb balant, escolta, sí.
Bé, t'ho diré una manera ràpida.
El dijous, aquest dijous, dia 3,
allà al Centre Cultural, com dius tu,
per l'antiga audiència de la plaça Pallol de Tarragona,
perquè, cuidado, que a vegades em diuen de Reus o de Tarragona?
De Tarragona.
De Tarragona, sí.
Comencem un cicle de cinema que és el Totes són dones.
i el dia 3, a les 6 de la tarda,
amb entrada d'un euro de col·laboració,
passem la pel·lícula Niagra, de la Marilyn Monroe.
El dimarts, dia 8,
Que fue de Baby Jane, amb Bette Davis i Joan Cranford.
El dijous, dia 10,
Imitació a la vida, amb Lana Turner,
Joan Gavink, Sandra Dee, Mahalia Jackson.
El dimarts, dia 15,
La tia Tula, amb Aurora Bautista,
Carlos Estrada i Dene Gutiérrez Cava.
I pel dijous, dia 17,
La senda de los elefantes,
amb Elizabeth Taylor, Dan Andrews i Peter Finch.
Tinc fins al dijous, dia 17,
perquè resulta que l'altre dimarts i l'altre dijous
i el següent dimarts i el següent dijous,
o sigui, els dos últims dimarts i els dos últims dijous,
estaven ja compromesos per altres actes,
com per exemple el Tàrrec o Viva
i alguna altra cosa més que s'ha de fer.
Però el mes que ve, si Déu vol,
seran tots els dimarts i dijous, si no són festius.
Això és el que tenim ja per aquest mes.
O sigui, pel·lícules,
procurem que siguin de gran qualitat,
pel·lícules que siguin de l'agrat de tothom.
A més, una cosa curiosa,
que és que moltes d'aquestes pel·lícules
les programen els mateixos espectadors que venen,
que per això venen.
Ho demanen també, d'alguna manera.
Llavors em diuen,
escolta, a mi m'agradaria que algun dia fes.
Mira, l'altre dia una senyora em diu,
escolta, l'emissió que la podria fer.
Dic, doncs sí, la tinc prevista per fer.
L'emissió, que bona és aquesta.
És molt bona.
El que passa és que la volia fer jo el mes de juny,
ay, de juliol,
però m'han demanat cinc cas per l'any que ve,
si Déu vol i es fa,
per quan arriba el mes de Setmana Santa,
fer el que feia antigament,
que és l'entorn de Setmana Santa.
Ai, que boníssim.
I llavors durant tot aquell mes
faig pel·lícules que tenen
alguna cosa a veure amb la religió.
No vol dir que siguin jo pecador,
no, no, pel·lícules que tenen alguna cosa a veure.
I sempre, l'última de totes,
sempre posava una pel·lícula
que tingui alguna cosa a veure amb la religió,
però en pla còmic.
O sigui que ja veurem...
I això serà més endavant
i ja continuaràs informant-nos, no, Andrés?
Sí, sí, sí, mira, si vols que t'informi
ja et diré per l'alegria de l'associació sigüenta.
Vinga.
L'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarragona
també tenen el seu espai aquí
pel proper mes de juny.
O sigui, ja tenim tota una sèrie de pel·lícules preparades
i una programació especial per ells
que vindran a parlar sobre aquests problemes.
Dormir, ja saps que també hem de passar per aquí, eh?
Per Tarragona Ràdio, els esperem.
Ja els portarem, sí.
No pateixis, ja els portarem.
I llavors passarem pel·lícules,
doncs, Jo és mi nombre,
Dia Cingüella,
Dies de Vino i Roses,
i, en fi, tantes pel·lícules d'aquestes
que parlen de l'alcoholisme
i que també és molt interessant el tema.
Tant les pel·lícules com el tema
que explicarà les persones involucrades
amb això que han tingut una experiència molt feroxia,
però que, afortunadament, ara estan ja rehabilitats
i inclús amb els seus negocis i les seves feines
i la seva família una altra vegada regrupada.
En fi, tots aquells problemes que vam tindre en una època,
tots solventats per la força de voluntat
i per la rehabilitació que reben.
Fantàstic, fantàstic, fantàstic.
I llavors, avui, doncs, mira, si vols, podem parlar,
fa temps que no parlem, una setmana, oi?
Sí.
Sí, d'un senyor que es diu Tim Burton
i que hem anat explicant
diverses pel·lícules d'ell
i les maneres de fer-les
i els perquès i còmic i contres.
Avui voldria parlar
La gran aventura de Pee Wee,
que és una pel·lícula d'any 1985
i que, lògicament, va dirigir Tim Burton.
I va ser un guió de Paul Rubens,
Phil Hartman i Michael Bartol.
La música de Danny Efman,
la fotografia de Victor J. Kemper
i el repartiment va ser Paul Rubens,
Elizabeth Daly, Mark Holton,
Diana Salinger, Jude Holmer i Rick Hellman.
En fi, una pel·lícula de bones veus amb això.
De què va la pel·lícula?
Doncs mira, Pee Wee té una flamant bicicleta vermella i blanca
que és l'enveja dels nens del barri.
Un d'ells, el seu veí Francis,
intenta comprar-se-la,
però Pee Wee es nega.
Llavors passa alguna cosa, però terrible.
Mentre Pee Wee està comprant una bocineta,
una bocineta nova per la seva bicicleta,
quan surt algú li ha robat la bicicleta.
En aquest moment començarà a buscar-la incansablement
per trobar-la.
Pee Wee desitja recuperar-la,
sigui com sigui,
decideix anar amb una adivinadora
perquè li digui on la pot arribar a trobar.
Lògicament, aquesta s'equivoca
i el pobre Pee Wee comença un accidentat viatge
en busca de la seva bicicleta
amb la que es munta amb el cotxe d'un presfogat.
Viatja amb una camioneta fantasma,
perquè aquesta camioneta havia mort feia un any.
Munta un toro salvatge
i així un grapat d'aventures
que sembla que no s'hagin d'acabar mai.
Això és la sinopsi del que és la pel·lícula.
Estava per aquí buscant-te Andrés.
Sí.
Si trobàvem el tràiler d'aquesta pel·lícula de Tim Burton,
hem trobat un extracte.
Vols que el sentim?
Sí, sí, sí, sentim-lo.
Doncs mira, anem a escoltar-lo.
Anem, anem.
Anem a veure.
El que por fin pudieron extraer al conductor
de entre los hierros retorcidos por el fuego
estaba así.
Estava.
Estava.
Estava.
Andrés, pel que estic veient, que és un extracte de la pel·lícula,
no un tràiler en si, és molt subrealista, no?
Sí, sí, sí.
És una mica radíssima, per dir.
És la de les maneres de fer de Tim Burton.
No, no, però aquesta s'emporta la palma, eh?
Sí, sí, sí.
T'haig de dir una cosa curiosa,
i és que el personatge de Pee-wee serà, després, més endavant,
lleugerament renovat per Roman Atkinson,
i així naixerà aquest conegut personatge, Mr. Beam.
Els mateixos caminars, situacions quasi iguals,
mirades d'aquestes bubalicones semblantes,
s'ha de dir que Mr. Beam i Pee-wee podrien ser pare i fill.
I no sols ell, sinó que molts gestos del Pee-wee
són reconeguts, millor dit, amb el futur Jim Carrey,
aquell que va fer tanta cara, tantes ganyotes i tanta comèdia.
En aquest cas ja podríem parlar més aviat d'un, com diria jo,
un cosí llunyà o similar.
Cap de tots ells és la meva manera,
una predilecció de molta gent,
perquè hi ha gent que no els agrada el Jim Carrey,
ni aquests personatges.
Però, bueno, la risa de Pee-wee es posa en un bon lloc.
Danny Elfman, amb una banda sonora meravellosa
durant quasi tot el metratge,
fa aquí la seva primera incursió en aquest camp,
on tantes i tantes generalitats ha creat,
iniciant així, començant així,
de pas la seva fructífera col·laboració amb Tim Burton.
O sigui que aquí l'home ja començava a tindre sort
amb els seus col·laboradors,
que li han anat ajudant amb la seva trajectòria.
I sobretot, Burton,
no sé fins a quin punt estava interessat en el projecte,
o el va acceptar per començar, no se sap.
El que sí està clar és que ell ho va aprofitar per experimentar.
Ja has vist aquí amb aquestes escenes
la sèrie de coses rares que surten.
Sí, sí, estranyes.
A més, a més, podíem dir que a part dels, podíem dir, actors,
també hi ha molts ninotets i moltes històries
que es barregen constantment, no?
Exacte.
Aquí es troba entre moltes escenes sortides
sense dubte del cap de Burton,
que farà servir amb les seves futures pel·lícules.
O sigui, aquí va començar a fer experiments
i comença a tindre escenaris i fantasmes d'uns ulls saltons.
Sí.
Això es va fer servir per Viteu Xus, Viteu Xus,
Pallassos de somriure del Joker,
treballar amb personatges raros e incompresos.
I, en fi, això era el comencement ja.
El futur cine de Burton surt ja d'aquí.
El que va intentar amb aquesta pel·lícula
que se sabia que aniria a funcionar en taquilla
pel tir on que donava en si el personatge.
També puc dir que l'última part de la pel·lícula
té, a més, el passeig pels estudis Warner,
on, publicitat a part,
es fa un petit deliciós homenatge al cinema,
no molt anterior, amb Godzilla, surferos,
pel·lícules nadalenques i de més.
Mira, resumint, pel·lícula que, si bé per la història,
no és potser la història molt interessant,
el que és per veure els orígens de carreres posteriors.
Bueno, i crec que on s'entreté amb quantes escenes hi hagi.
Al final, per exemple, amb Pee-wee,
passant i xerrant lleugerament
tots els personatges que s'han anat trobant pel camí,
me'n recordo molt del final de Big Fish.
Són com un recordatori de les històries que han passat
i com un equivalent amb els actors
que surten a saludar amb el teatre.
O sigui, allò que al final fan el pas ja definitiu,
saluden a tots,
doncs aquí estan i aquests són.
Això és el que fa el Burton amb aquesta pel·lícula.
El que passa és que aquesta, Andrés,
és a posteriori de totes les que ja hem comentat?
És una, sí, és pràcticament la primera una miqueta amb força.
D'acord.
No, tu ja, perquè, clar, ens tenia,
o veníem d'un Beatles, veníem d'un Batman...
Aquesta jo potser que sigui una de les primeres del Tim Burton.
Sí, es pot dir que és el primer llarg matratge conegut.
D'acord, d'acord.
És que, clar, veient els trailers
o veient l'extracte de pel·lícula que he pogut veure,
clar, és allò que...
Comenxes a adivinar el que serà després.
No, no, i a més a més també com que dius,
ostres, per portar les que ja hem estat sentint
i veient fins i tot els trailers,
no aquest a través de la ràdio,
però allò que comentàvem tu i jo, fora d'antena,
clar, deies que hi ha una riquesa ja, no?
Hi ha una estructura, la pel·lícula...
El que passa és que hem fet els programes
sense un ordre cronològic,
ho hem anat saltant, han anat fent...
Anàvem fent pel·lícules que, podríem dir,
la gent arribés a conèixer, no?
Exacte, mire, t'has de dir que és el primer film
de llarg matratge conegut i dirigit per Tim Burton.
Hi ha tres genials curts, com Vincent o Frank Wengny,
i després ja vaig jo, que jo tinc una altra pel·lícula,
que és l'Adino i la làmpara meravellosa,
que és el conte clàssic, també feta per ell,
però jo crec que això deu ser de molt, molt, molt els principis,
pel que he pogut anar veient,
el que no he trobat gran cosa per poder-ho explicar,
ni tampoc m'he dedicat força a buscar-ho,
perquè és una pel·lícula molt senzilla
en quant a creació,
o sigui, ja comença a tindre alguns decorats,
fora de lloc, fins a cert punt, no?
Però, bueno, ja aniré estudiant una miqueta més
i mirant d'anar descobrint coses.
S'ha de dir que és una comèdia
amb ocasions divertidíssima,
inocentona, agradable,
i sobretot és entretingudíssima.
El personatge de Pee Wee,
com et diria jo, és com he dit al principi,
és tan tontorron com entranyable,
per això ja hem dit que sembla el Mr. Bean,
saps?
És veritat.
O sigui, que és així.
Però t'ho hem tingut així una pel·lícula
que tindria que agradar a grans
i no tan grans.
O sigui, els petitonets, petitonets,
bueno, també podrien entrar-hi,
però potser no tant.
No es pot parlar d'ella
com una gran pel·lícula,
ni a anys llum, eh?
Però no cap dubte
que és molt divertida,
agradable veure,
i a l'hora de dir,
la primera pel·lícula del director
que no decepciona.
Sí, sí, sí.
Això és molt dur, eh?
És el que acabes de dir ara, eh?
Sí, és cert que té humorosos elements
que rebaixen la seva qualitat cinematogràfica,
com el fet que el protagonista
es tiri a l'aigua
i quan surt
està sec completament.
Però jo et dic una cosa,
això ho he vist en moltes pel·lícules sèries,
que el personatge principal
cau a l'aigua per algun motiu
i no s'ha despendinat.
I canvia l'escena,
que representa que han passat uns segons
i està sec completament.
I que no s'ha despendinat gens, ni mica, no?
I això ja és una altra cosa més.
Aquesta és una altra, no?
Sí.
De fet, hi ha algun altre error molt perceptible,
però per tot, a més, no és decepcionant
i jo crec que veritablement
val la pena veure-la,
si es vol veure qual va ser el primer lletmetratge
del que va crear un dels...
Bueno, es van crear un dels més grans genis
que avui viuen
d'aquest home que és el Burton.
Jo te tinc preparada, Andrés,
que ho sàpiguis.
Sí.
perquè abans que anem a la banda sonora,
que sé que també la tenim per posar
i tot això,
te recordes que t'hi he dit una cosa
abans d'entrar a l'antena?
Perquè avui li deia...
Continuem parlant del Tim Burton, no?
Sí, sí.
M'ha dit, sí, sí.
Doncs saps que està ja a punt de treure
una nova pel·lícula?
Sí, algú...
Es diu Sombres Tenebroses,
Dark Shadows
i també protagonitzada
pel seu actor fetitge per excel·lència
com és el Johnny Depp.
Ah, el Johnny Depp surt?
Ah, no ho sabia.
Sí, home, però si jo ho saps...
Que ja és estrany
que en aquestes aventures de Pee-wee
jo crec que encara no es coneixien.
No, no, no, aquí no es coneixien.
Veus? No es coneixien.
És la primera pel·lícula
com llarg matratge, així d'ell.
És el que et deia, és el que et deia.
Després també sentirem,
si et sembla, Andrés,
el que s'ha d'abans acabar
és que t'has de dir
que el millor de la pel·lícula
són uns cops de fums efectius
que surten.
Surten uns cops de fum, saps?
I són molt ben fets
i molt ben buscats.
Això, quan hi hagi oportunitat
de veure la pel·lícula,
que s'hi fixi.
o l'oblidó que tinguem,
que s'hi fixi en aquests detalls.
Què tens preparat ara?
Home, te tinc preparada
abans de sentir
la banda sonora final
que sempre fem.
Exacte.
El tràiler d'aquestes sombres tenebroses.
Anem a sentir aquesta primícia.
Que és una pel·lícula
que encara no ha arribat a la cartellera.
Deuen faltar-li res.
Semanetes, potser d'una o dues setmanes.
Una bufadeta.
Exacte, però que ja comença...
A moure's.
Correcte.
Anem-hi, anem-hi.
Sentim-la?
Vinga, anem-hi.
Llamo Barnabas Collins.
Hace dos siglos
hice de Collingwood
mi hogar,
mi amor.
Hasta que una bruja celosa
me maldijo
condenándome a las sombras.
¿Qué me has hecho?
Por siempre.
¿Qué demonios es esto?
Ya viene.
Ya viene.
Dígame, habitante del futuro,
¿en qué año estamos?
En 1972.
¿En 1972?
Mi amada Collingwood.
Y la familia Collins.
¿Y este de dónde ha salido?
De un ataúd, señora.
Ya.
No se va a quedar a vivir con nosotros, ¿no?
Me cae bien.
Bienvenido a casa, Barnabas Collins.
¿Cuándo pueden estar listos los caballos?
No tenemos caballos.
Tenemos un Chevrolet.
¿Qué tipo de brujería es esta?
¡Manifiéstate, pequeña cantora!
Hola, Barnabas.
¿Te acuerdas de mí?
¡Bruja!
¡Me convertiste en esta horrible criatura!
¡Puedes colocar tus preciosos labios
en mi trasero
y besarlo una y otra vez!
¡Es el horario que me amaras!
¿Con qué?
¿Con un hechizo?
¡Con esto!
He de decir que los años
no pasan igual para todas.
¿Es así, de verdad?
Ya lo creo.
Así no puedes ser mío.
Acabaré contigo.
Y con tu familia.
Fallasme.
Haré que el negocio familiar
recupere sus días de gloria.
Arde, cariño.
Arde.
Lucha, Barnabas.
Lucha por nosotros.
¿Sare?
Ya lo creo.
No me lo creo.
No me lo creo.
¡No me lo creo!
Ni muerto.
¡No me lo creo!
No me lo creo.
Lamentable giro de los acontecimientos.
¿Estás colgado o no parece?
Intentaron lapidarme, no colgarme.
Pero no funcionó.
Així és com sona aquesta,
la nova pel·lícula del senyor Tim Burton.
Andrés, què t'ha semblat pel que has pogut sentir?
Bueno, pues suposo que serà tan interessant
com totes les anteriors.
són coses genials.
Em dedica a jugar una miqueta, clar,
amb un avantpassat,
una persona que ve de...
No, per almenys intenta fer coses noves, sí.
Intenta fer coses noves.
I que el situa l'any 1972,
clar, per això diu,
por no es mi el carruaje.
No, no, no.
Carruaje no, el Chevrolet.
La música també és interessant.
Exacte, exacte.
Perquè per almenys són temes que m'agraden.
Amb aquesta que estem parlant ara,
hi ha escenes destacables,
sobretot dels somits de Piuí,
on podem veure escenes
que ens transporten
el que després seria l'obra de Burton
amb els seus jocs
entre lo innocent, lo gòtic
i el contrast amb els colors
del colorit de les seves pel·lícules.
El resto pràcticament està d'adorno,
encara que m'agraig la pena
treure el cap
el que va ser el primer llarg metratge de Burton,
un altre llarg metratge que va fer
sense molta d'això,
que aquesta cinta que se'ns li servirà
a trampolint pel resta de la seva carrera.
perquè ell ja, et dic,
ha fet alguna coseta més abans,
però no en un pla en sèrio
ja com va començar amb aquesta.
Molt bé.
I ja, Andrés, acabem ja amb la música,
la banda sonora d'aquestes aventures de Piuí.
Sí, ara, el que és la banda sonora,
que és la gran aventura de Piuí,
que és la màquina del desayuno,
el títol que se li dona
amb aquest tema musical de la pel·lícula.
jo crec que amb aquest ja ens podem despedir
fins al dilluns que ve.
Quin número és?
El 13.
El 13, fantàstic.
Molt bé, gràcies.
I hi ha el dilluns a la setmana que ve,
si vols,
seguirem parlant d'alguna cosa més del Tim Burton,
si no se't fa pesat.
No, no, al contrari.
A més a més,
mira, anem investigant
i a més a més
s'afegeixen a l'aventura
que ens estàs explicant tu, Andrés,
l'actualitat que també mana
i, clar, una miqueta una cosa amb l'altra
com se'ns fa més a més, no?
Exacte.
No, no, jo t'ho dic per què.
I la propera, quina seria?
Eh?
Quina seria la propera del Tim Burton?
La propera seria Ed Wood.
Ed Wood?
Sí, no saps qui va ser?
No, ara mateix no m'ha de presentar.
El pitjor director de cinema que hi ha hagut.
Ah, i una pel·lícula en bran i negre, potser?
També protagonitzada per...
Sí, i ell fa,
i ell fa, doncs,
el paper d'aquest Ed Wood,
que ja dic va ser el director més dolent
que hi ha hagut amb la cinematografia,
però que, bueno...
I després, si en cas,
ja t'anticipo que jo ja acabaria
amb la pel·lícula Marte Ataca.
Marte Ataca, molt bé, molt bé.
I després hi ha moltes més coses preparades per tu.
Clar, però hem d'anar canviant, no?
Clar, hi ha molta gent espanyola, americana,
mexicana, també...
No, no, sí,
quan obrim la porta del cinema
ens podem arribar a perdre, eh, Andrés?
Jo tinc molt tema musical,
o sigui que el podem anar...
Fantàstic.
Doncs mira, fem una cosa,
la setmana vina
i ja fem l'últim episodi
del senyor Tim Burton
i de cara a la propera setmana...
Així no pot ser,
després el Marte Ataca.
Home, podem fer una barreja,
un Megamix, no?
Exacte, exacte.
I així de cara a l'altra setmana
ja podem encetar una altra història.
I et recordo que pel dijous,
aquest dijous ja,
a l'antiga audiència,
allà a la plaça Pallol,
a les 6 de la tarda,
ho dic perquè aquest mes passat
hem fet cinema,
però va començar a les 5.
i molta gent deia
és que a les 5 no em va bé.
Doncs no,
tornem una altra vegada
a un mateix.
Molt bé.
Ja som nosaltres
que ho tornem a fer-ho.
A les 6 de la tarda
hi farem la pel·lícula Niagra.
La col·laboració serà
d'un euro.
Molt bé,
molt bé, molt bé.
Ja està.
Andrés,
fins la setmana vinent
i moltes gràcies.
A vosaltres.
Adeus i bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.