I set minuts. Ens anem al cine amb l'Andrés d'Andrés.
I set minuts.
Molt bona tarda.
I allò que dèiem, no?, que hem de parlar d'aquest Batman Returns, a la qual ja et dic jo, que continuo barallant-me.
Ei, que guanyarem, eh, Andrés?
Sí, ja ho sabia jo.
I si no, una cosa farem amb l'ordinador.
La posarem cap per avall.
A veure, a veure, trata d'arrencar-lo, Sílvia, doncs jo també estic així, amb el Batman Returns, a veure si podem.
Què ens pots dir d'aquesta pel·lícula? Per què allò del Batman Vuelve o Return?
Mira, la pel·lícula, la pel·lícula és de l'any 1992, dirigida, ja ho estem dient, de Tim Burton.
I els actors van ser Michael Keaton, Danny DeVito, Miquel Feiffer, Christopher Walken, Michael Gown, Michael Murphy.
Bueno, en fi, un grapat d'artistes que es van portar molt bé amb això.
La productora va ser una coproducció, no va ser totalment americana, va ser dels Estats Units i del Reina Unit.
Van ser la Warner Brothers Pictures i la Polygram Filmet Entertainment.
Els prèmits van ser, l'any 1992, que és quan és la pel·lícula, va tindre dues nominacions a l'Òscar,
Millor Maquillatge i Efectes Visuals, i al mateix any, dues nominacions als Premis BAFTA,
Millor Maquillatge i també Efectes Visuals.
La pel·lícula es pot considerar del gènere fantàstic, thriller, acció, seqüela, còmic, superherois,
o sigui que té un grapat de coses.
La sinopsis, doncs mira, la ciutat Gotham City s'enfronta a dos nous i peculiars criminals,
que són el diabòlic i sinistre Pingüino, una criatura solitària i estranyament deformada,
i la guapa i seductora, encara que fatalment perillosa, Catwoman, o sigui la mujer gato.
Batman s'ha d'enfrontar a Pingüino, que vol convertir-se en l'amo de la ciutat.
Aquí hi ha un parell de crítiques que es van fer amb el seu dia,
per exemple, per la revista Valentí, el Tomàs Fernández va posar
autèntic cine fantàstic.
Després, pel diari El País, Fernando Morales, el crític en aquells dies,
va posar lo següent, entretinguda continuació,
no és millor que la primera, encara que en ocasions la superi,
i el conjunt deixarà satisfets a quasi tots.
No del tot satisfet és el resultat final de la pel·lícula.
Burton, ja més assentat, va decidir que la seqüera de Batman
de Batman no havia d'acabar sense donar alguna concessió,
i per això, encara que costa de pèrdua de popularitat,
hauria d'aportar la seva impronta personal,
o sigui el seu segell personal de director.
i així va ser, efectivament, es va notar amb el resultat final,
ja que aquesta vegada vam veure un Batman més fosc,
amb una trama dual amb la que no solament veiem
la clàssica i típica lluita de l'heroi contra els seus antagonistes,
sinó una lluita contra les pròpies contradiccions,
o sigui, contraindiques contradiccions internes
del mateix protagonista,
o sigui, el mateix aquí demostra una sèrie de problemes interiors
que s'han de fer reflexar a la pantalla.
Així, de totes maneres, la pel·lícula és un joc constant,
com diria jo, de miralls,
on el pingüino representa la part animal inadaptada al personatge,
i la dona gat, o sigui, Catwoman,
és la línia que Batman no va creuar
i que fa pensar de la categoria de justicier abutgí.
El director Tim Burton traspassa la seva visió gòtica
a un nivell superior,
convertint la ciutat de Gotham en una ciutat barroca,
com diria jo, més aviat, tenebrosa,
quasi sense esperances,
com si cada edifici, cada racó, cada cantonada,
tingués, com ho diria jo,
amargantor,
i que demanés a crits una salvació,
que algú tregués la llum a aquella foscor,
fins al punt, inclús, de confiar en qualsevol
que ofereixi una mínima oportunitat de redenció.
En fi, de tal manera que no es pot identificar
quins són els herois i qui són els dolents.
Els bons, sí, els dolents, no?
Aquelles coses que dius,
arriba un moment que ara mateix,
m'està indicant l'Andrés,
que si dèiem alguna cosa...
Andrés, no hi ha alguna idea.
Està, està això.
Bueno, jo tinc coses per anar explicant.
Si no, no ho expliquem.
I si no, també tenim la banda sonora per poder sentir, no?
No, tenim la banda sonora, també, sí.
Que també seria el seu.
Jo et diria que encara, potser el més destacat
és l'anàlisi psicològic dels personatges,
que és el que en Barton intenta remarcar molt.
Així, Batman apareix com algú que té una tortura,
que no està tranquil amb el seu mateix
i que és conscient de la seva missió,
però està massa condicionat pels traumes d'un Bruce Wayne,
fart de la seva doble vida,
que aparenta ser algú que no és.
I això el va traumatitzant.
Llavors, tenim el Pingüino,
que per la seva part apareix com un ser de format penjatiu,
molt lluny de l'habitual imatge dels còmics
i que, curiosament, per això, aquí és més creïble.
Així, quasi un aconsegueix sentir,
jo diria així d'aquesta manera,
pena pel Pingüino,
o almenys entendre les seves motivacions.
Aquí ja tenim un altre personatge,
Catwoman,
és potser el personatge més interessant de la pel·lícula.
jo diria que es tracta...
A més a més, va obrir també per fer altres Catwoman, no?
Exacte, sí, sí, sí.
Al final, a veure,
ella, d'alguna manera,
es va entendre en el seu paper,
teòricament,
en el seu moment la van posar com a...
també com a la dolenta de la pel·lícula,
però que, de veritat,
després, mirant el que li passa i com li passa,
no és tan dolenta.
És el que deies, no?
Herois i dolents...
Arriba un moment que potser d'aquí es confonen, no?
Precisament perquè comences a entendre
el paper de cadascú d'ells, no?
Sí, no, aquí en aquesta pel·lícula es tracta...
Ella fa el paper del...
O sigui, el revers tenebrós de Batman,
d'una dona que, a diferència de Wayne,
no pot deixar enrere el passat
i que es consumeix pelodi contra tots,
però, sobretot, contra síu mateixa,
per ser dèbil
i haver-se convertit en la visió degenerada
de la dona forta
que ella sempre havia somiat ser.
Ella desitjava ser,
doncs, realment, una heroïna.
I, bueno, aquesta manera d'aconseguir aquesta heroïcitat
és precisament, doncs, sent dolenta.
Clar, clar, clar, clar.
És l'única manera que tenia per poder estar.
Exacte.
De tot el que la pel·lícula, lògicament,
com és normal i hauria de ser així,
no, i té que ser així,
no falten les seves excenes d'acció, per suposat,
però aquestes realment són comptades
i jo crec que en absolut
determinen el to de la pel·lícula.
És més centrat en ser una pel·lícula
que es desenvolupa més sobre la naturaletza humana
i els seus clars i foscos
que amb ser una adaptació més de superherois.
Potser per la seva temàtica adulta,
jo crec que va desenganyar molts,
però aquest Batman Returns
és potser la pel·lícula més fidel,
si bé no tant a nivell de fidelitat al còmic,
però sí a l'esperit de l'univers Batman.
És que Déu-n'hi-do, eh?,
la cua que va portar després
totes les pel·lícules de Batman,
que aquí és fàcil,
però clar, en aquell moment
podríem dir que després d'aparèixer
la primera pel·lícula, Andrés,
que va portar un cert éxit...
La primera pel·lícula es considera la millor de totes.
I després va venir una segona
a la qual s'arriscava
i a més a més posava també allò que dius,
ostres, les primeres,
és el que passa, tens grans èxit,
a les segones encara esperes més.
Sí, però precisament amb aquesta
hi va haver una miqueta més de pèrdua,
no tan beneficis.
Home, jo t'ho dic perquè els actors que es veuen
i que van sortir a la gran pantalla,
xapó per ells, eh?
Sí, sí, sí.
Aquesta pel·lícula, estrenada l'any 1992,
com he dit abans,
en principi semblava una promesa
de ser un dels més grans productes cinematogràfics
relacionats amb el món del còmic.
I més en concret, el de Batman.
Si mirem el seu anterior,
doncs que va tindre un èxit tremendo.
Per què aquesta va fallar una miqueta?
Bueno, se suposa fent estudis
i així molts entesos.
Diuen que Tim Burton va aconseguir en Batman,
que es va fer l'any 89,
una de les millors pel·lícules portades al cinema
durant molt de temps.
Llavors tenim el Michael Keaton,
que va brodar el seu paper de Bruce Wayne,
així com el de Batman,
amb aquesta pel·lícula, amb la primera.
El que feia ja adelantar,
doncs que això seria ja una pel·lícula bomba, fantàstica.
Uns altres genis,
com Danny DeVito i Michelle Pfeiffer,
o el mateix Christopher Walken,
van crear més expectació si s'hi cabia.
És el que et deia, Andrés,
que és que hi ha una gent,
podríem dir que a la pel·lícula,
que són fantàstics.
No, no, és que la pel·lícula està considerada
molt bona.
És una pel·lícula molt ben aconseguida.
Sí, sí, sí, i a més a més,
els actors,
el Danny DeVito fent de pingüino,
de l'home pingüino,
és que està genial.
Sí, sí, sí.
I home, la Michelle Pfeiffer,
que és guapíssima,
que a fet de Catwoman encara guanya més, no?
Bueno, però mira,
el que diem,
s'adaventava en aquell temps
una gran pel·lícula,
i ho va ser, eh?
Sense allò que dubtes,
va ser un gran producte de Hollywood.
però perquè mai va arribar a agradar
a tots els seus fans...
Això t'ho hauria de preguntar jo a tu, eh?
Sí.
Què és el que va passar?
Què és el que va fallar, Andrés?
Doncs mira,
jo crec que la pel·lícula
va ser molt més fosca
que la seva anterior,
que la primera.
Era també un film,
una pel·lícula,
100% Tim Burton.
Ja saps que ell,
molta foscor,
personatges i escenes grotesques,
i en algunes ocasions,
no sé si potser això
et farà despertar el record,
la pel·lícula
recordava la família Adams.
Hi ha escenes que tenen
alguna cosa que dius,
home,
la part tenebrosa,
la part foscota,
tot això
es feia recordar una miqueta.
Llavors aquí hi ha una altra cosa
que això ho han criticat
també molts personatges
de la premsa.
La trama i els diàlegs
de la pel·lícula
eren molt més allargats
que la primera.
el que feia
que molts
perdessin el fil
de la pel·lícula,
o sigui,
molts,
vull dir,
els espectadors,
i acabessin dient
que la pel·lícula
era avorrida
o pesadíssima.
Un altre tema
és que la pel·lícula
Batman Vuelve
no va recaudar
tant a les taquilles
com Batman
i van fer
els directius
de la barra nerviosa
plantejar-se
l'excel·lent labor
que havia portat a cap
Tim Burton
i així
deixar-lo fora
de la direcció
de la propera pel·lícula
del murciàleg
Batman Forever.
Aquests directius
preferien
els juguets
i la propaganda
abans que
fer un bon cinema.
Era el que es venia,
el que arribava
a tota la canalla
i el que arribava
però la primera pel·lícula
va ser una gran pel·lícula
i no era
de juguets
i propaganda.
Andrés,
he trobat alguna coseta.
Aviam.
Què et sembla?
Anem a sentir algú.
Sentim un extracte,
a veure si algú
localitza en quina part
de la pel·lícula
es troba aquest
en el qual
hi ha un got
d'aigua gelada
que s'ha de manar.
Escoltem, escoltem-ho.
Han de dir que a l'escena
apareix en una espècie
com de cova,
deu ser la bat cova
i el pingüí
surt ferit
de dintre de l'aigua
i el Batman
està intentant
arreglar alguna cosa
que s'ha espatllat
després de la baralla.
El calor
me está afectando.
le mataré
enseguida, Wayne.
Me refrescaré
con algo frío.
Un vaso de agua helada.
en aquest moment
és quan mor el pingüí.
quan ens deixa
diguem-ne així
apareixen també
l'escena
aquests sorollets
que sentíeu
eren els pingüins
que d'alguna manera
venien a buscar
o venen a rendir
homenatge
al seu rei
en aquell moment,
no, Andrés?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No, aquesta segona part també
una pel·lícula
que val la pena,
el que passa és que es
diferència bastant
de l'altre
amb aquests aspectes
que he anat explicant.
Clar, no, no, no,
llogic, llogic.
Mira, aquí a Espanya
es va dir
Batman
returns
a Espanya
i a Argentina
allò que et deia abans.
Batman vuelve
en
quasi tota Hispanoamèrica.
Batman
regresa
també
es deia,
o sigui,
Batman vuelve
segons quin país
i Batman regresa
segons a quins altres.
Els creadors
van ser
Bill Fincher
i Bob Kane
i va ser la segona
pel·lícula de Batman
segona
la sèrie fílmica
de Batman
i l'última
de la sèrie dirigida
per Tim Burton
i sobretot
amb Michael Keaton
amb Bruce Wayne
Batman.
La sortida
de Burton
i la posterior
de després
que van treure
també el Keaton
va preparar el terreny
per les pel·lícules
de Joel Schumacher
i va ser
la primera pel·lícula
que es va fer
amb la tecnologia
Dolby Digital.
Això va ser
l'estiu
de l'any 1992.
en principi
Burton
no pensava
tornar
per una segona
entrega
de la saga
degut a les seves
emocions
contraposades
generades
per la primera
pel·lícula
però al final
va acabar fent-ho
després de ser impressionat
per un guió
molt ben escrit
per Daniel Walters.
la pel·lícula
va ser filmada
sencera
amb l'estudi
de Burbank
de la Warner Brothers
i va deixar
anar moltes
polèmiques
i reaccions
contraposades
de la crítica
a pesar del seu èxit
en principi
econòmic
encara que no va arribar
al de la primera
la pel·lícula
va ser considerada
molt fosca
pels infants
pels menors
el que va derivar
en que
per la tercera
entrega
de la Warner
es donués
la direcció
a Joel E. Schumacher
en lloc
de la Burton
tenint
com fi
en conquistar
el públic
i el mercat infantil
o sigui
és una pel·lícula
en aquest cas
ja descaradament
infantil
però aquesta
per exemple
ja
el que dèiem
potser
el derivar-se tant
cap al públic
adult
i deixar una miqueta
la part infantiloida
que la gent aquí
també potser
es va defraudar
una mica
però és que la primera
agafava els dos públics
sí, sí, però aquesta ja no
perquè és el que dèiem
era més fosca
i segons quines coses
clar, estava veient ara
Andrés
el que passa
que només hi ha música
i no hi ha
no hi ha massa
diàlegs
al moment al qual
va néixer el pingüí
que aquí els pares
del pingüí
van ser
dolents, dolents
aquí dius
bueno, pobre pingüí
el van llençar
com si fos una escombreria
no?
Andrés
que no ens queda més temps
i hem d'escoltar
una miqueta de música
aquesta composició musical
que forma part
d'aquest bat
anava a explicar
algunes curiositats
però ja ho direm
un altre dia
si vols
ah sí, si vols
com vulguis
deixem-ho
i anem a la música
anem a la música
que són els crèdits
finals
de la pel·lícula
quan s'acaba la pel·lícula
que hi ha molta gent
que aixeca i se'n va
i a vegades
que es perden
aixeca i se'n va
no, però no m'enceu
quedeu-vos
ja adivinen que ve al final
ja veus que s'aixequen
tapant la visió dels darrere
es posen la xaqueta
l'abric
el que sigui
escolta és criminal
això
jo tinc la mania
de posar-me el passadís
ja
i llavors
a vegades
hi ha continuació
de la pel·lícula
més d'una ocasió
i la música
que hi ha
també és interessant
en moltes ocasions
bé, ens anem a sentir
ara aquest final
que és el final
dels crèdits
i Batman
regressa
i amb això
ho deixem aquí
però que tornem
la setmana vinent
amb un altre
de quina seria?
Mira, la setmana que ve
parlarem d'Eduardo
Manos Tijeras
que t'agrada
que maca
i espero que aquesta
tinguem una miqueta més de sort
i podem trobar
alguna coseta més de diàleg
però sempre va bé
explicar coses
sí, però dic que
també de cara a l'audiència
això de poder posar-los
i de sentir
els seus moviments
de tisores
exacte
que Déu-n'hi-do
el mal de cap
que va posar
si no portaré jo
unes tisores de casa
i faré crac, crac, crac
ah, mira, perfecte
mira, perfecte
i serà Andrés
Andrés Manos Tijeras
no ho sap
no ho sap mai
vinga, fins la propera setmana
gràcies Andrés
adeu-siau






Gràcies