Contigo me voy, mi santa, aunque me cueste morir.
Tú me quieres dejar, yo no quiero sufrir.
Contigo me voy, mi negra, aunque me cueste morir.
Tú ambos dejar, yo no fui pas pa' ti.
Quan vaig amb tu, santa meva, malgrat em costi morir.
Doncs estàvem amb la Marc Pérez i les revistes del cor.
Hem de dir que la Marc mai pot estar aquí amb nosaltres, encara que ens encantaria.
I és una d'aquelles coses que passen quan l'ordinador falla, que es nota moltíssim que no estem en directe, almenys amb les revistes del cor,
i que va ser una gravació que vam realitzar ahir a la nit.
El que sí que estem en directe, i tenim aquí amb nosaltres, que amb la guitarra en mà, t'ho dèiem al principi a la presentació del programa,
és a la gent del Tuab, ell és el Jaume Blanc. Jaume, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, Sione.
Com estàs?
Molt bé, molt content d'estar aquí.
Jo també, a més a més, he descobert aquesta cançó, i m'ha posat l'espelle de gallina, i ja saps que tinc un problema ara mateix amb l'ordinador,
però encara així l'orella se m'anava amb aquest treball discogràfic i amb aquesta cançó que has recuperat d'una manera molt personal i que ha quedat preciosa.
Sí, la veritat és que és una cançó que ha quedat molt bé, i jo és una cançó que vaig descobrir en un viatge a Cuba, a La Habana,
i vaig escoltar la cançó que havia fet, Compay Segundo, i em vaig enamorar.
Home, no m'estranyes gens, però no m'estranyes gens ni mica, eh?
I vaig començar a descobrir música que jo abans no havia sentit, havia escoltat però no havia prestat atenció, no?, com el son i tal,
i les cúmbies i aquest tipus de música que a mi allí a la illa em va interessar i que vaig aprendre molt, no?
I jo, quan vaig tornar, vaig dir aquesta, me l'apunto i a veure si un dia m'atreveixo la falla.
Dica, el teu guapa, et trobarem aquest cap de setmana, aquest dissabte, a Bequeria, a les 10 de la nit,
que tenim un concert per presentar aquest treball discogràfic que jo ara mateix tinc a les meves mans,
amb molt de color, amb molta vivesa, també amb ritme i amb 100% tu, no?
Sí, un treball molt personal, és un disc que, bueno, les cançons les he fet totes jo i que són cançons que un les fa a casa sol
i que després jo he volgut, doncs, compartir amb grans músics i que s'impliquessin en aquest disc, no?,
perquè jo volia aprendre molt d'ells i que ells aprenguessin de mi, no?
I he volgut fer alguna cosa molt especial que, com que jo he sigut baixista i...
Tu baixista? M'estranya, eh? M'estranya.
I sí, volia fer alguna cosa especial i les col·laboracions sempre, normalment,
se fan amb el cantant o amb el guitarrista del grup, amb el líder, no?
I el baixista sembla que sigui una figura que queda més apartada, que està en segon pla,
un músic que no se'l té molt en compte, no?
El baixista sempre és aquell músic que no se li para atenció i només quan no toca, no?
Quan no l'escoltes, on està el baix?
I jo, doncs, vaig voler fer això, agafar i cada cançó col·laborar amb un baixista diferent,
perquè era una manera que els baixos quedessin molt elegants i, per l'altra banda,
doncs, que cada cançó agafés un color diferent i que jo també, doncs, això, poder aprendre d'ells, no?
Però ja m'ho va estranyar, segurament, que moltíssim.
A veure, per què és allò que dius, un baixista? Per què vols tants de baixistes?
Perquè clar, són unes quantes les cançons que es troben en aquest treball discogràfic.
I m'ha costat, però m'ha agradat, perquè, bueno, el fet de coordinar-los, de parlar amb ells i tal,
és un treball que, bueno, es treça una mica, no?
Però també és una cosa que a mi sempre m'ha agradat, el contacte amb la gent, la interrelació,
i és una cosa que, bueno, també són com uns petits objectius que t'ho vas marcant
i que també és el que motiva i el que et dona il·lusió per tirar endavant, no?
Els baixistes...
Has respirat, eh?
Sí, perquè...
És que ho portes a la sang, ho portes a la sang, ho dels baixistes.
Ara tens una guitarra a les mans, però tens el baix que corre, eh?
Sí, el baix el tinc a la vena i és una cosa que sempre he estat fent, no?
Però, bueno, ara també les cançons les he composat a casa amb la guitarra
i també em venia de gust, doncs, això de defensar-les com jo les havia fet,
amb guitarra en mà i la veu, no?
I rodejar-me de músics i que ells, doncs, aportessin el seu granet d'arena
i jo deixant una mica el baix de banda, no?
Ostres, ostres.
I aquest treball discogràfic ha costat molt?
Això precisament de fer-ho en primera persona,
això de portar tota la responsabilitat, costa més?
O sé, és el que jo dius, és més àgil?
És que no sé com ha sortit, però el tinc aquí, no?
Sí.
Com ha anat?
Bueno, per mi ha sigut molt natural i molt espontani.
Ha sigut un bon part, pel que sembla, no?
Sí.
Dos crits i fora.
Sí, perquè jo tampoc no m'he plantejat ser pare.
A mi m'ha vingut com de penalti, saps?
Ostres, són els millors, eh?
T'ho dic per experiència pròpia, que jo soc un penal.
Sí.
Aquí no em veus?
Sí, doncs, una mica això, no?
Jo...
Que ton germà riu, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Diu, aquesta gent, on anirà a parar?
On anirà a parar?
Amb dels penals i...
Sempre parlem de futbol.
Sempre, sempre.
Com arribem al futbol?
Sempre parlem dels futbolistes i d'elles.
Bueno, jo...
Digues, digues.
He anat fent...
No sé, he tingut la necessitat d'escriure, la necessitat d'expressar-me, la necessitat de fer cançons, no?
Jo, amb el títol del disc, m'assembla que vull defensar això, no?
El fet que la música, doncs, s'ha de fer per passió i no s'ha de perdre aquella il·lusió que un té quan és un nen i està escoltant música a casa i està sentint els primers discurs, està veient els primers artistes en els que se sent identificat, no?
De mica en mica, en què tu comences a agafar responsabilitats dintre d'un grup i comences a ficar-te una mica dintre de la indústria de la música, anem oblidant tota aquesta passió i aquesta il·lusió i ens anem preocupant per altres coses, no?
Per aconseguir èxits immediats, amb coses que a vegades no s'aconsegueixen i que, bé, fa que te desgastis, no?
I jo el que volia reflexar ara era això, la passió i la il·lusió per fer alguna cosa que, bé, que forma part de la meva vida, que jo si no ho faig, doncs no soc feliç, no?
Sí, sí, la música és la música, no?
És l'amor.
A més, exacte, exacte, són les experiències, el que t'agrada, el que no t'agrada i la manera potser d'enfocar-ho i de fer-ho és a través de cançons com aquesta que estem sentint i que segur, segur que aquest dissabte ens cantaràs a la bequeria, no?
Sí, dissabte estaré a la bequeria i a més estaré rodejat de, com deia abans, de grans músics dels que han col·laborat amb el disc.
Vindran tots?
Quasi tots.
O gairebé tots.
Els has enredat d'una manera bona i dius, mira, ja que ho fem, fem-ho bé i veniu, no?
Sí.
Bueno, el Pepo estarà a la bateria, Pepo Busquets, un gran baterista, gran amic.
Després estarà el Ramon Teixidor, que és un baixista que és boníssim.
Va ser ell el primer que em va ensenyar les primeres notes en un baix i el que em va fer una mica de...
Sí, és el pare de la criatura.
Sí, és el que era el meu mestre.
I que després amb els anys, doncs qui m'ho anava a dir a mi que estaríem tocant junts, no?
I després el Candy Álvarez, a la guitarra, que és el que m'ha produït el disc i el que m'ha fet tots els arrenjaments.
Una miqueta el que ha donat espènta amb aquest projecte, no?
I com vas conèixer, precisament, el Candy?
Com va venir que un dia tu li ensenyessis aquestes cançons, unes cançons que tu tenies guardades,
no sé si fins i tot oblidades, no sé si dir aquesta paraula perquè són així molt dures,
però les tenies allà i dius, bueno, a veure, Candy, què et sembla?
Va anar una mica per així aquí o com va anar?
Sí, mira, jo el Candy el conec de fa molts anys.
Primer, abans de conèixer-lo personalment, jo li tenia molta admiració
perquè a l'època dels 90, quan jo tenia 16 anys, 17 anys, 18,
hi havia grups com Números Rojos, Pisquerra, que m'agradaven molt
i que jo em sentia identificat i que jo somiava en un dia ser com aquells músics que veia, no?
I el Candy era el guitarrista i cantant del grup aquest de Pisquerra.
I, bueno, de mica en mica amb els anys, ell va anar fent projectes més de cantautor,
i que jo li vaig anar seguint la pista, li compro els discos, li vaig a veure els concerts,
fins que l'acabo coneixent.
I a qui coneix, doncs, bueno, neix una amistat i de mica en mica ens anem trobant,
ens anem parlant i, bueno, això va néixer que fa qüestió de res a l'agost de l'any passat.
A l'agost? Només des de l'agost de l'any passat, tot això?
Sí, sí, sí.
Però m'estranya que siguis, miri, dintre d'una bombolla, eh?
Jo a l'agost de l'any passat...
És que no t'acabes de creure, és ella que dius com si t'hagués tocat la loteria,
però d'una altra manera ben diferent, no?
I a més a més, de la part que més t'agrada a tu, no?
Jo crec que sí, que m'ha tocat la loteria, i m'ha tocat la loteria amb alguna cosa que no es pot pagar amb diners,
que és la passió, no?
Sí, sí, sí, sí.
I la flama va sortir a l'agost de l'any passat, jo, el que em dius, me'l vaig trobar un dia,
vam anar a fer un cafè i em va dir que estava gravant coses noves ell,
i a mi m'interessa el que fa, perquè com a cantautor el trobo molt bo,
i vaig quedar a casa seva per escoltar el que ell estava fent.
I vaig anar a casa seva, vaig estar escoltant el seu,
i allí va sortir una conversa en la que ell me deia que estava fent i tal,
i jo li vaig dir que, bueno, estava molt cansat,
me sentia una mica derrotat,
i que la meva etapa em té verd d'arribar al subfinal,
que no, que no, que bueno, ja necessitava descansar i no fer res,
i que m'ho volia deixar.
Podríes canviar d'aire, si no sabies com fer-ho,
sabies que dius, he entrat en una espiral, potser,
i que ara vull sortir, però encara no me decideixo.
Sí, però crec que, sent sincer, jo no era conscient,
jo no era conscient fins que ho he fet.
De totes les veritats de veu alta que estaves dient en aquell moment, no?
Sí, perquè fins que no he fet el que estic fent i estic vivint el que estic vivint,
el que és el meu projecte en solitari, el tubap,
jo no m'havia donat mai la necessitat que tenia de fer això,
vull dir, i me sento molt a gust i molt feliç, sí.
I també em porta la guitarra,
i no sé, he tingut ara mateix com una espècie de déjà-vu,
que podíem fer alguna cosa, no?
Però t'ha passat a tu també ara?
Una sensació que com si això ja ho haguéssim fet?
Ara estava tan a gust parlant que ja no pensava en la guitarra.
Però t'ha semblat o no?
Sí, si vols.
Com si haguéssim tingut un déjà-vu ara, com si això ja ho haguéssim passat?
Sí.
Què et sembla?
Podríem fer un tirant enrere, no?
Tocarem una cançó, va.
Quina?
Una cançó per tu, eh?
Vinga, per favor, sisplau.
Una cançó que es diu Es genial, i que és això, no?
Vinga, que ens ho passem bé.
Jo que també tengo mis dudas,
No, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo estar, no, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo dar la razón, no?

No, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo dar la razón, no?
No, siempre puedo dar la razón, no?
mis sueños, con tres acordes llego a volar, yo que ya sé que todo acaba,
ya sé que en poco tiene tu duda, hoy grito al cielo por los dos, vives muy lejos de mi habitación,
vuelve muy pronto, te echo de menos, un rato juntos, por favor.
Me gustaría acariciar tus finos labios, libertad, me gustaría que dejaras tus huellas en mi colchón,
al oír el tic-tac en mi corazón, que dejaras tus huellas en mi colchón,
al oír el tic-tac en mi corazón, que dejaras tus huellas en mi colchón,
en mi colchón, en mi colchón.
A la de una, a la de dos, a la de tres, vinga. Ara, ara, ara, ara, ara. Home, ara ja...
O, o, o, o. Espera, espera, que tinc els altres. O, o, o, o.
És que tenia dos, tenia dos, és que no sabia ben bé ara quin dels dos, eh?
Quin t'agrada més? Aquests aplaudiments o aquests en plan concierto d'aquells de...
Camerata d'orquestra, eh?
Aquests són de teatre, en primer.
Exacte, exacte. Aquests són més de...
Eh, televa, eh.
Aquests m'agraden més perquè...
Els segons, que són més de bar.
Mira, has vist? Mira. Parla, parla, que veus?
que ara hem entrat a la cova
Ai, sí
Hola, què tal? Hola, Sílvia
Jaume
I això del Tuab, tu i jo
què ve això?
El nom, perquè no m'ho has explicat
Així a meva ixeta, que no s'escolti ningú
que hem entrat a la cova
A la cova del Tuab, veniu
És una manera diferent de fer una entrevista
Ja pots veure que tenim recursos
No, no, ja ho veig
Aquí s'aprèn molt
Fem quatre vegades l'entrevista i és diferent
Entre l'escova, i mira, perquè no tinc més revers
Segurament, que si la féssim més tard
la faríem d'una altra manera
Llavors, ja t'he dit una cosa
Jo et diria, que canti, que canti
Que canti, que canti
Una altra, una altra
Una cosa faríem de més
Estaríem tot el dia cantant
Estaríem tota la tarda
Perquè tu pressa no entens, no?
Fins a les 3 de la matinada
Soc una persona inquieta
Ton germà porta les mans al cap, jo no sé si és una indirecta
Soc molt inquiet
Però tampoc
Intento portar la vida amb calma
Però és com una cosa que
És difícil, perquè
M'agull el cuquet per dintre
I he encabat
Vull portar vida aquesta de hippie
I és molt difícil, sí
Home, s'ha de saber compaginar, no?
Jo crec que ho estàs portat molt bé
Sí, de moment sempre ho he intentat portar bé
I me'n surto, sí
Per cert, coses de portar
Com portes les maletes?
Perquè m'han dit un ocell que t'has preparat un viatge
M'agrada molt viatjar
I gràcies a la música
M'ha permet
Doncs és com una vàlvula d'escap
És una excusa, no?
Jo també faig servir la música com a excusa per viatjar
I ho he fet sempre una mica a títol personal, no?
Com a persona
Però també la música m'ho permet
I ara
Que és el projecte tan personal i tan íntim
Doncs m'hi serveix per això, per viatjar
Mira, la setmana que ve me'n vaig a Berlín, Sílvia
Com són les maletes teves, aquestes que has de portar?
Són unes maletes en les que acaben quatre discos i una guitarra
Càxim, nena
Jo que volia anar de...
Em parlant d'estrangers
Dic, home, si la maleta és grossa...
Pots venir, pots venir
Pots venir i anem a una ràdio de Frankfurt
I fem un...
No, és que jo porto equipatge també
Ja saps que jo porto dues cosetes, més o menys
D'uns 9 i 7 anys, que tal
També cabria una maleta
Sí, sí
Fem contusionisme i que un vingui per entrar dintre la maleta
Jo si vols venir, cap problema
Si hem de fer
I per què què et piatja cap a Berlín?
Què ha passat?
Què t'has perdut tant tu per allà?
Ho necessito fer
No sé, tinc com alguna cosa que em diu que vagi
Havia estat fa poc a Helsinki
I vaig experimentar, que jo no ho havia fet mai
L'experiència de marxar sol amb una guitarra
I tocar i veure què passava
No t'ha fet por, eh?
A veure, i personalment, a veure
No por, la paraula és d'irrespect
És allò que dius, a veure, que em trobaré
Sí, perquè...
Com la trobaré?
No sé, vull descobrir coses noves amb la música
He tocat en llocs molt xulos, en pavellons
I he tocat també el bar més cutre, no?
I he viscut moltes experiències
He tocat a la presó, he tingut coses molt xules
Però el fet de tocar el carrer
D'enfrontar-me a la gent que passa
I que no presta atenció
Un concert sense anunciar
Una improvisació
Rebre les emocions directes de la gent
No ho havia fet mai
I ho volia provar
I la primera vegada que vaig fer
Va ser a l'aeroport de Frankfurt
I que tal la resposta de la gent?
Bé, mira
Em va impactar molt el fet d'estar tocant
I veure com la gent passa per davant teu
I et mira, no?
I això és molt dur
N'aprens molt
I també t'he de dir que
La primera experiència que vaig tenir allí
A l'aeroport de Frankfurt
Una senyora gran
Una dona
Uns 70 anys
Es va parar davant meu
Em va aplaudir
Em va fer una rialla
És que t'hagués donat de tot
Sí
Te va donar totes les vitamines
Jo estava sol
Estava sol
No podia parlar amb ningú
I no conec l'idioma
I no sé
Però va haver com un
Com una
Com una entrada
Al meu
Mai sentir l'ànima
I això em va animar
I quan vaig arribar a Helsinki
A Finlàndia
Ho vaig repetir
I em va agradar molt
I tenia ganes ara
Quan tingui el disc
Vull provar de fer
Alguna ciutat europea
I a veure què passa
I he anat a Berlín
Perquè me n'han parlat molt bé
M'han dit que hi ha molta música
I que Berlín és una ciutat
En la que hi ha molta música al carrer
Hi ha molta activitat
I bueno
Vull provar o haver a tocar allà
I tal
I bueno
Conèixer gent
I tindre experiències
Per cert
Que quan vinguis d'aquesta experiència
M'agradaria que tornessis a venir aquí
A Tarragona Ràdio
I me l'expliquessis eh
Doncs jo encantat de venir
Queda més que fet eh
Perquè serà xulíssim
De que me diguis
Doncs mira
Aquí he après això
La gent està d'aquesta manera
I és una manera de donar
I de conèixer una miqueta
Això que es diu l'Europa
I que està per aquí
Sí
Que està pujant
També s'allà d'Andorra
Anar cap a Andorra
Cap allà
Que està per Europa
Passat França
Ah
Veus
Mira amb el viatge
Sempre aprens molt
Jo he sigut molt de
Bueno
Crec que he viatjat poc
Però
Però he viatjat
Ha sigut
Ha estat intens
Sí
I he estat per França
I he estat a Alemanya
I he estat a
Anglaterra
He estat a Irlanda
I també he estat a Honduras
O a Cuba
O al Marroc
O a Senegal
I de cada viatge
Sempre he après coses
I m'interessa molt viatjar
Perquè
Mira
A mi m'agrada molt
Escriure cançons
Aquí a casa
Però també crec que
El fet de sortir
I de conèixer coses
I de tindre experiències
T'anima a escriure
Perquè
Si et quedes a casa
De què parles
No tens
Te falten totes les experiències
Que la vida t'està esperant
Per donar-te
Clar
En canvi
Quan vaig estar a Helsinki
La meva última cançó
Està escrita allí
I parlava una mica
De la distància
De la soledat
De quan una persona
Es pot trobar sol
Doncs allò
O sigui
Tu estàs sol
I ho sents
O és molt difícil
D'escriure-ho
O ho pots escriure
Però segurament
No té aquella garra
I aquella força
Que ho té
Quan una persona
Ho està vivint de veritat
Quan de veritat
T'han ferit
Quan de veritat
Se s'alegra
Quan de veritat
T'han fet plorar
Quan tots els sentiments
S'han aflorat a flor de pell
I que no és una cosa
Exacte
Alien a tu
Jo a mi m'agrada
Escriure-ho
Quan t'està caient
Una llàgrima als ulls
Ostres
Doncs jo espero
Que no siguin llàgrimes
Sinó molts aplaudiments
El que tinguis aquest dissabte
Espero que sí
A partir de les 10 de la nit
Recordem-ho a la bequeria
T'emplaçam un altre dia
Avui ja hem esgotat
El nostre temps
Vale, cap problema
Però de cara
Quan vinguis
Sisplau de Berlín
Passa per aquí
Perquè volem tornar
A parlar amb tu
Que ho saps
Jo estaré encantat
De venir
I explicar
Les meves vivències
I jo amb el teu permís
Acabaré amb la cançó
Que hem començat
Perquè m'ha encantat
Ah sí
No és aquesta?
Sí
Perquè m'agrada molt
A més a més
Que li has donat un puntet així
Tan especial
Mira, que l'acabem per sentir
Vinga
Doncs aquesta cançó
Mira, només vull aprofitar
Per dir una cosa
Que és una cançó
Que col·labora un cantant senegalès
I que
Bé, a mi especialment
M'agrada molt
Doncs fantàstic
Gràcies, Jaume
Adéu
Adéu
No hubo despedidas
Si disparos
Al corazón
No hubo despedidas
No hubo despedidas
I que z'v tracing
I should
I
I
I
I
I
I
I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!