La banda sonora de la pel·lícula El Mago d'Oz
Per què acabar ja el programa?
No, no, avui, Andrés, tinc dillunit i seguda, eh?
Ho estem preparant bé, eh?
Sí, sí, sí, deu ser jo, eh?
Però s'espera la setmana vinent, que tindrem tres dies.
Si avui no m'accentro, espera la setmana vinent.
És igual.
No, no, és aquells dies que vols dir-ho bé
i quan més ho vols dir bé, pitjor et surt.
O sigui, ja és allò de dir-ho, no pensis, Sílvia.
M'has convençut, m'has convençut.
Tira endavant, tira endavant.
Li estava dient fora d'antena a l'Andrés.
Andrés, canvia-ho per avui al cinema,
però si et dic que avui, que ha de ser avui?
Doncs no, el cinema de l'antiga audiència...
Els dimarts i dijous, com cada setmana.
Bé, acostuma a ser els dimarts i els dijous,
però aquest mes ens hem trobat...
Veus, ja m'ho està canviat, ja m'ho està canviat.
El dijous passat no vam fer cine,
perquè hi va haver unes conferències mèdiques i tal.
La propera setmana, en dijous, tampoc hi haurà cine,
però aquesta setmana sí.
Aquesta setmana tenim per demà,
a les 6 de la tarda,
amb una bona butaca, una bona pantalla.
Això és a la plaça del Pallol,
allà a l'antiga audiència.
Passem la pel·lícula D'aquí a l'Eternitat,
una fantàstica pel·lícula de l'any 1953,
amb Burlancaster, Montgomery Cliff,
Deborah Kerr, Frank Sinatra,
Donna Reed, Ernest Borgnine
i dirigida per Fred Thineman.
Una pel·lícula d'aquelles clàssiques magnífiques.
Una pel·lícula d'aquelles antològiques.
I pel dijous, també a les 6 de la tarda,
com ja és normal,
Gox, Massallà de l'Amor.
Una pel·lícula que, bueno,
va fer furor amb el seu moment
i gràcies també a la melodia,
una melodia que ja pertanyia
a una altra pel·lícula que s'havia fet anys enrere
i que va ser molt popular també amb el seu temps.
Melodia Encadenada.
Bueno, hi ha qui li diu Melodia Encadenada.
L'Ange Melody.
Sí, Melodia Desencadenada.
Però, bueno, una manera o l'altra,
la melodia és preciosa
i serveix per tema principal d'aquesta pel·lícula
on es van lluir Demi Moore i Patrick Schweitzer.
A veure, com has dit això de Patrick Schweitzer?
Sí, Patrick Schweitzer.
Mira, mira, mira.
És un concert en directe.
Vols que la sentiu?
Una miqueta, no és?
M'ha encantat sempre.
Sí?
I li ballada.
I li ballada.
Va, vinga, anem, anem.
M'ha encantat sempre.
M'ha encantat sempre.
M'ha encantat sempre.
M'ha encantat sempre.
M'ha encantat sempre.
M'ha encantat sempre.
M'ha encantat Lightning Love diyor ça
Madison que巧
M'ha encantat sempre.
M'ha encantat tous contattants
M'ha encantat siempre.
I need your love, Godspeed, your love to me.
Lonely rivers flow to the sea, to the sea.
To the open arms of the sea, Lonely rivers sigh, wait for me, wait for me.
I'll be coming home, wait for me.
Oh, my love, my darling, I've hungered, hungered for your time.
Oh, my love, my love, my lonely time.
And how the light goes by so slowly.
Ai, mira, Andrés, mira, mira, cabells de punta, eh?
Cabells de punta d'aquesta magnífica cançó, eh?
Jo recordava aquells guatecs que feia el menjador de casa als meus pares
i veníem allà, els parelletes, a ballar,
que llavors, esclar, en aquell temps també va sortir aquesta cançó.
Però, bueno, tu m'has posat una peça musical
de la pel·lícula que farem el dijous.
Però és que la pel·lícula que farem demà, d'aquí a l'Eternitat,
també té una música que va ser molt popular i és molt bona.
M'has donat una mica de temps a buscar-la, home.
Aviam si me la trobes que tots...
A veure, recorda'ns això de les pel·lícules, a veure, recorda'ns...
Demà, a les sis de la tarda, amb l'entrada que només costa un euro,
l'entrada, un euro.
One, one, l'euro.
Imagina't, d'aquí a l'Eternitat, demà i el dijous,
gos més allà de l'amor.
Ja me l'has trobat.
És aquesta?
Ells es veuen a la platja, corrents, es donen petons...
Sí, però és un dels temes que té la pel·lícula.
Però el principal no és ben bé aquest.
No?
Aviam si m'ho jo he d'entrar.
És que hi ha diverses.
No, no, ja no s'acaba.
Aquí és un extracte de la pel·lícula just en el moment...
Doncs és un dels fragments de la banda sonora de la pel·lícula.
Doncs això és el que tenim per aquesta setmana.
Ja dic, demà, d'aquí a l'Eternitat,
i el dijous, gos més allà de l'amor.
Les dues pel·lícules és per gaudir.
I, si em permets, et diré que per l'altre dimarts
passem una pel·lícula de Charles Chaplin,
no Charlotte, aquí és Charles Chaplin,
amb una meravellosa pel·lícula que es diu Candilejas.
Un dels grans èxits.
Aquesta sí que és fantàstica i la banda sonora és...
I la banda sonora també, exactament.
Bueno, t'he de dir que trobo trossets de pel·lícula,
però que no acabo de trobar...
així com la marxa melodi i la melodia desencadenada és la que és...
Bueno, no té importància.
Però ara anem a parlar d'Ima Sumac,
que ja hem dit la passada setmana
que aquesta dona, es diu que de nena, quan era petiteta,
tractava d'imitar el cant dels ocells.
I aquí va començar la seva passió pel cant.
Llavors, es va descobrir la seva gran facilitat pel cant als 13 anys,
perquè resulta que ella tenia un inusual registre vocal
que arribava a abarcar cinc octaves.
Algo inverossímil.
Sí, sí, sí.
Si s'havés dedicat a l'òpera,
ho hauria sigut l'única en el món,
perquè hi havia personatges molt importants que deien,
sobretot del Metropolitan House de Nova York,
l'home va comentar,
diu, hi ha hagut algun artista,
algun cantant,
que ha fet servir quatre octaves.
Sí, sí, sí.
N'ha fet servir quatre.
Però s'han acomodat amb una o dues,
i d'aquí no han sortit.
No s'han atrevit a fer-les servir totes.
En canvi, l'Ima Sumac les feia servir totes,
en qualsevol moment,
sense desafinar ni un punt.
I, en fi,
si es vol saber com cantava aquesta dona,
que no fa gaire temps va morir,
escoltem un tema que es diu,
ella era peruana,
d'aquí li ve també el seu encàndix,
cant a més a més i exotisme.
Un tema que es diu Taki Rari.
Taki Rari.
S
MAMBO
MAMBO
MAMBO
Que te m'edidja
Rica, rica, rica, rica, chupurle tu.
A ti solita yo te amaré,
a ti solita yo te querré,
a ti solita yo te amaré,
a ti solita yo te querré.
MAMBO
Wow.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Exacte. No hi ha cap problema.
Què més podem saber de bona veu?
Mira, aquesta dona va començar a fer servir el nom artístic d'Ima Sumac,
que és una vocalització d'un idioma que tenen allà al Perú,
i que vol dir niña linda.
Bé, ella va gravar com a mínim vuit cançons del folclore peruà allà a Argentina l'any 44.
I després, l'any 46, amb la seva parella, que s'havia casat, el senyor Vivanco,
se'n va a Nova York, on es presenta com Trio Inca Taki,
perquè ella, quan es va casar, es va casar amb un senyor que es deia Moisés Vivanco,
que era compositor i director de la banda Compañía Peruana de Arte,
i es va casar el 6 de juny de l'any 1942 en la ciutat d'Arequipa,
allà als peus del volcán Misti, allà al Perú.
Al Perú, sí, sí.
Exacte.
Bé, llavors, van anar actuant amb ell i al final es va dissolta la companyia
i se'n van anar a Nova York fent un Trio Inca Taki, es deia Trio Inca Taki.
Era Vivanco a la guitarra,
Xolita Rivero, cosina d'Ima Sumac, cantant com contralto i ballant.
I llavors, ella, doncs, també cantava, com és lògic.
I alguns van considerar que era una enganyifa el que s'estava fent allà amb les veus.
Què dius? Se pensava que era la mentida.
Sí, i això que llavors no existia el playback com ara,
ja es podien fer les gravacions i aquests trucos, no?
I llavors, encara li hi ha més l'assumptu,
es va proclamar que era descendente de l'emperador Atahualpa,
imagina't, a l'època dels incas,
i va sortir el volo que havia nascut a Brooklyn.
i que el seu autèntic nom era Ami Camus,
que en realitat era el seu nom artístic,
però llegit al revés.
Ami Camus.
La volien desprestigiar com sigui, no?
Sumac i Ima, Ami Camus, saps?
I el 23 de maig de 1946,
el cònsul José Varela i Arias,
en nom del govern del Perú,
va certificar oficialment lo sigüent.
A mi entendimiento y en concordancia con las excepciones de autoridades
en la història de los incas i la història peruana en general,
Ima Sumac, aquí es deia amb dos M's,
ells deien Ima Sumac, amb dos M's també,
i en vez d'una C, una C-K al final.
Llavors van declarar que és una descendiente de l'inca Atahualpa.
Bé, llavors va firmar l'any 50 un contracte amb la Capital Records,
perquè van passar la temporada bastant malament allà als Estats Units.
anava molt a trompicons a les actuacions.
I llavors aquí va començar l'interès de les cultures llatines
després de la Segona Guerra Mundial,
per això es van fer tantes,
sobretot Xavier Cugat va triomfar,
perquè es van dedicar a fer moltes pel·lícules cap a l'àrea latina.
Escola de Sirenes i tantes pel·lícules,
per això Xavier Cugat tocava molta música llatina.
Perquè sabia que era el que triomfava.
Saps què passa?
Perquè, esclar, els Estats Units van veure que Europa no estava per pel·lícules així com aixís,
prou feina tenien tornar a aixecar el cap.
Llavors vam voler obrir, mentrestant, un mercat a Llatinoamèrica,
fins que Europa comencés ja a recuperar-se,
i va ser afortunadament així.
De fet, amb les seves actuacions,
ella sortia vestida com suposadament ho faria una princesa inca,
segons el gust de Hollywood.
O sigui que tot, un cop arribes allà...
Sí, és el que t'he deia, t'ha monopolitzat d'alguna manera bestial.
Ja t'ho arreglen, però això va servir per tirar endavant.
Anem a sentir una altra cançó d'aquesta magnífica cantant,
que és Sorai Sorita.
Soraya Soraya Soraya sor elles
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Déu-n'hi-do, Andrés, eh? Déu-n'hi-do, eh?
Mira, oh, quina passada, eh?
I a més te deixa un relax.
Aquesta dona va estar, en fi, molt ficada als Estats Units
i resulta que el Perú la van repudiar, les autoritats la van repudiar.
Clar, perquè estava massa als Estats Units, però bé, la cosa després es van arreglant i resulta que el 2 de maig de l'any 2006, fa poquet, després de 30 anys que ja no havia anat pel Perú i ja tenia 83 anys d'edat, ella va tornar al seu país per rebre una sèrie de condecoracions i llavors el nou govern que hi havia i autoritats i organitzacions
i gràcies a les gestions de Miguel Molinari, que és integrant de l'Associació Cultural d'Arts Musicals, Romanza i Masúmac.
Ella va visitar, va estar aquí a Espanya l'any 2006. Mira tu el que li van donar. L'Orden del Sol del Perú amb el grau d'acomendador per a l'Estat peruà, això per part de l'Estat peruà.
Medalla Jorge Basadre per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos, això allà al Perú, eh?
Les Palmes Artístiques del Ministeri d'Educació de l'Estat, Medalla d'Honor de la Cultura Peruana de l'Institut Nacional de Cultura, també de l'Estat peruà, i la Medalla de la Ciutat per a la Municipalitat de Lima.
I Masúmac va ser la veu soprano dels incas i va rebre aquí un just homenatge per a la seva trajectòria artística.
El Perú no s'havia retrobat amb ella després de la dècada dels 70.
La soprano, 84 anys, va estar 15 dies amb el país i va tindre temps suficient per visitar Cusco i, com és lògic, el Machu Picchu.
Imaginat.
Va resultar que, ja tinc aquí un escrit del diari, posa El mundo llora, la muerte de la soprano peruana Ima Sumac.
És un retall d'un diari de Cajamarca, una ciutat del Perú, fachada al 3 de novembre del 2008 i posa Ima Sumac, la diosa andina o la diva andina,
com la llamaron luego en su aparició en el mundo artístico por el año 1935, ha deixado de existir el 1 de novembre de 2008, presa de cáncer de colon, luego de ocho meses de sufrimiento.
Ella va dir que posessin, quan li van preguntar què volien que posessin en el seu epitafi, ella va dir,
jo voldria que posessin que jo vaig fer feliç, bueno, ho dirà que algú m'ho posava ella allà,
que jo hice buena música e hice feliz sus corazones.
Veus?
I és ben veritat amb això. Jo crec que ja per marxar...
Fem una cosa, tenia algun repte, hem de parlar de cine, guardem aquestes cançons que tenim per la setmana vinent
i acabem amb aquesta pel·lícula que, a veure si és aquesta la cançó que...
Ah, doncs mira.
A veure, ho explico. L'Andrés m'ha donat un repte, perquè hem posat la pel·lícula d'agost, la d'Ange en Melody,
i m'ha dit que a la d'Aquí a l'Eternitat també hi ha una cançó que és una d'aquelles cançons boniques d'escoltar.
És la banda sonora.
És la banda sonora, crec que és aquesta.
L'hem trobat així en vídeos.
Aquesta és.
És aquesta.
I cantada per Frank Sinatra.
Ets un artista, ets un artista.
I cantada per Frank Sinatra, que és un dels actors que està en aquesta pel·lícula,
però que la pel·lícula no la canta, eh?
No, no, no, amb el Montgomery Cliff, no? També, Montgomery Cliff, eh?
Sí, mira, la pel·lícula, imagina't, entre altres, surt el Burlancaster, Montgomery Cliff,
Deborah Kerr, Frank Sinatra, Donna Reed i Ernest Bosnang.
I això és d'aquí a demà?
Sí, però com que aquesta cançó es va fer tan popular,
Frank Sinatra la va incorporar també amb el seu repertori i es va gravar en disc.
Veus, nosaltres l'hem trobat per aquí, eh?
Andrés, recordem ràpidament, l'Ange en Melody, acabem amb la veu.
Demà, a les 6 de la tarda, d'aquí a l'Eternitat.
I el dijous, a les 6 de la tarda, goix, més allà de l'amor.
S'ha de tindre present, que això és el Centre Cultural Pallol de Tarragona,
amb un euro a l'entrada.
I comencem a les 6 de la tarda.
Molt bé.
Andrés, cada dilluns, a partir de les 6, al Ja Tardàs.
Molt bé.
Gràcies, fins la setmana vinent.
Si Déu vol.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit