El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonell, el nostre amor i catorze mariners
eren escuts a Calella, eren escuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat.
Mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
Visca, que aquí ho havíem de dir. Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està de nou?
Avui m'acostava donar-li la benvinguda.
I això?
Aquesta cançoneta, que em sabia greu, aquells dies que estàs així com més tendra,
i aquesta cançó avui, mira, estàvem aquí vostè i jo cantant-la,
que jo crec que si l'haguéssim deixat sonar sencera, s'hagués agraït, no avui avi?
Sí, és que aquesta cançó, com altres cançons, per exemple,
el cost te'l situen a llocs i moments de la vida,
com potser sentiràs una cosa flamenca o el que sigui, et recordarà.
També m'entens?
A vegades, si no t'haguessis ara un pas doble o una altra peça flamenca,
doncs, me recordaria coses.
I clar, a vegades hi ha coses que només no escoltar-les,
perquè et recorden coses que no val la pena recordar-les.
I en d'adolescència de bones també, no?
Per això et dic que aquestes sempre et recorden un puesto bo, saps?
Doncs sí, doncs sí.
Avui, doncs, el que li deia a la presentació,
avui és el Dia Internacional dels Nens, de la Infància,
però fem una cosa, si li sembla.
Parlem-ne amb propietat i parlem dels avis,
que jo crec que ara, gràcies als avis,
moltes famílies s'estan salvant de moltes coses
i són els avis també els autèntics protagonistes, no?
A part dels nets.
Però avui puc parlar de dues maneres, jo.
Ah, doncs, com vulgui.
Diuen, hombre viejo dos veces niño.
Veus? Doncs és fantàstic.
Doncs jo puc parlar com a niño.
Doncs felicitats per la part del nen que li toca.
Clar.
Hombre viejo dos veces niño,
doncs, com te puc parlar com a niño
i puc parlar com a avi.
Per exemple.
O sigui que puc concentrar les dues coses,
m'entens?
I puc parlar dels nens i dels avis.
Vaja, puc parlar.
Home, sí, clar, per això he vingut, no?
Per això, el comentari d'això,
tu, doncs, dius el que et sembli,
o et contestaré, o...
O no?
No, no, el que passa, saps què?
És com això dels avis, per exemple.
Tot canvia i no canvia.
Per exemple, abans,
quan hi havia tantes televisions,
ni ràdios, ni coses d'aquestes,
per exemple,
l'avi sempre el pintaven d'una manera,
amb el petofet,
amb els contes d'abans,
o el que sigui.
Allà a vora del foc,
amb els crios,
amb els nens petits,
o el que sigui,
explicar-los-hi, doncs,
viències que no en tenien,
o contes,
o rondalles,
mentre els pares,
que llavors també,
si era al camp,
anaven l'home i la dona,
si era a la capital,
doncs,
també hi havia moltes dones
que,
que per necessitat,
o per poder viure una miqueta de cens,
també anaven a treballar
amb feines adequades,
o sigui,
que no és ara que la dona treballi,
no treballi,
el que sigui.
El que passa que ara potser,
potser,
deixem el potser,
no?
Sí.
M'entens?
Però llavors també la gent,
doncs,
per arribar al final de mes,
o el que sigui.
I clar,
i doncs,
clar,
passava això.
L'avi era el que havia de,
com que havia passat tantes coses,
havia viscut,
doncs mira,
li feia gràcia...
De poder estar amb els nets,
no?
De poder estar amb els nets.
A més,
segons l'avi,
segons m'expliquen,
m'han comentat,
que clar,
potser amb els fills
no es pot disfrutar
del tot
el que se disfruta després
amb els nets.
No?
Vostè ho sabrà.
Sí.
Inclús amb això
hi ha una cosa,
per exemple,
que diem dels nets.
Tenen èpoques.
Èpoques que l'avi,
doncs,
és l'avi que sap,
l'avi...
Ves?
En canvi,
hi ha una època
en busca de l'avi.
La la sabiesa.
Tot depèn de l'època,
la família
com s'ha format,
perquè aquí també
entren moltes coses.
A vegades,
critiquem i no critiquem,
i ens sabria greu
que jo el que parlo
no voldria molestar
amb ningú.
Són realitats
que he viscut,
he viscut,
no les he viscut,
les he conegut.
M'entens?
Sí, sí, sí.
I clar,
hi ha vegades
també els fills
s'han criat
de moltes maneres.
Abans amb respecte,
amb educació,
tal com s'ha de fer.
Altres,
per circumstàncies,
no han tingut
aquesta sort
de tindre aquest caliu.
I clar,
i això
depèn també
quan s'ha format.
Perquè
els crios
de petits
també et fa gràcia
que els pares
estiguin amb tu.
Lògic,
lògic, sí.
Fa gràcia, no?
Però quan veus,
per exemple,
que hi ha pares
que per circumstàncies
es barallen,
que marxen,
que tomben,
aquell es viu
en un món
que pensa...
És molt dur.
Què és això?
Llavors,
van puestos
i veu potser
una altra família,
a un altre nen
que el van a buscar
amb aquell caliu
i pensa,
doncs,
com és això?
O sigui,
que també
hi ha aquesta cosa
que els crios,
a vegades que no ho sembla,
jo a vegades
m'he trobat amb el sentit.
Per exemple,
l'altre dia
puja a l'autobús
i hi havia dos seients
a l'autobús,
un una senyora
i l'altre una nena.
Una nena
que tenia els seus
set o vuit anys,
o potser no els tenia
encara, no?
I la senyora diu...
I la senyora diu,
nena,
senta la meva falda,
aquest senyor se sentarà.
jo no m'aixeco.
Jo vaig pensar,
bueno,
ja m'imagino
com està pujada
aquesta d'això.
Bueno,
aquella senyora
s'aixeca
i m'assento.
Jo me la miro,
que he aixecat,
mira així amb una cara
i dic,
nena,
no te'n recordes
quan eres petiteta
que buscaves
la falda de la teva mare?
No te'n recordes
quan això?
I anant-hi recordant
coses de petiteta.
Veus que en sec,
diu,
mama,
assenta't,
jo m'assento a la falda.
Vull dir,
que a vegades
les coses
depèn també
de com les
protagonitzem.
I també
com li fem veure
a la canalla,
no?
Sí, sí, sí.
A vegades
veus que fan una cosa,
un cri,
com un que tira un paper
després del baranar,
dic,
senyora,
a l'Eli ha caigut
un no sé què.
Ai,
no ho fa mai.
Ves quina coincidència?
Veus,
quina casualitat.
que quan passa
una cosa d'aquestes
no ho fan mai.
Jo crec
que l'important
és el caliu.
Encara que dues persones
adultes
tingui els seus problemes...
Ara m'ha agradat,
aquesta parada
sinuosa
d'adultes,
ara m'ha agradat.
No,
em refereixo
que aquests problemes
no ho facin
davant dels crius.
Que ho facin
a part
o el que sigui.
Els seus problemes
que els resolguin...
Han de ser seus, no?
Seus.
Exacte.
Però que el criu, no.
Perquè aquell criu
puja amb una il·lusió,
amb un pensament,
amb una infantesa,
amb una cosa
que això li trenca.
Li trenca el camí
i ja posa en dubte
el que està pensant.
Exacte.
Què passa?
No,
i si veus
segons quines coses
se troba a casa
ja pensa
que és normal,
depèn de com,
de cara a un futur,
no?
No t'has trobat a vegades
a l'autobús
o a un puesto
que hi ha un criat
amb el cotxe,
el que sigui,
i està marrenejant,
està marrenejant,
allò,
i et poses davant seu
i te'l mires.
I veus que comença,
arriba un moment
que deixes de marrenejant.
Mira,
deu dir,
què mira aquest?
Sí,
què està passant,
no?
Què està passant?
Busca el per què.
Com que fas una cara
de...
Una ganyota
o alguna cosa així.
Una ganyota,
cara de tonto,
el passament,
no?
Vull dir,
doncs això també és molt important.
Per fer-li riure.
Sí, sí.
I això,
si t'hi trobes,
veuràs que té efecte.
Vull dir,
que a vegades
som culpables
o innocents
a moltes coses que passen,
perquè clar,
la vida a vegades
també ens porta
per camins
que no són els que volem.
I tant.
I llavors,
però,
però,
nosaltres seguim
aquest camí
que volem
o no volem,
perquè l'hem creat
nosaltres el nostre camí.
Però,
davant dels crios,
davant,
veus que,
després,
veus una llibertat.
L'altre mateix,
el diari,
portava...
T'ha passat.
portava al diari
unes fotografies
de gent,
per exemple,
que són,
que per desgràcia
han estudiat
i tenen carrera
o el que sigui.
Ai,
que per desgràcia,
però què diu això
de per desgràcia?
No, no.
Serà per sort,
no?
No, no.
Diguen estudiar,
per desgràcia,
m'ha acabat de parlar,
és que m'interrem peixes.
No,
òbvi,
és que ho ha ajuntat.
Li dic en sèrio
que ho ha ajuntat.
Per desgràcia,
no tenen
la recompensa
del que han fet.
No tenen feina,
el que sigui.
però m'ha fet gràcia
que en una
li pregunten
les coses
i surt la seva fotografia
i deia
que també era educadora
i em va dir
el que sigui.
No ho dic en plan
de cap d'això,
però m'ho refereixo
i es veu ella
amb la foto
sentada
en un banc
d'aquests de fusta,
sentada al raspalde
amb els peus
damunt de l'assiento.
Llavors jo penso,
si tu has d'educar
els nens
i tu t'assentes
d'aquesta manera,
com hem d'anar?
No anem bé.
Vull dir,
que hi ha coses d'aquestes
que a vegades
presumim
però arriba el moment
que no demostrem
el que volem figurar.
Doncs sí.
I a la vida
hem de pensar en això.
No el que pensem que som,
sinó el que som.
Les circumstàncies,
els moments...
Vostè creu que estem
molt equivocats,
sàvi,
del que som
el que volem ser?
Sí.
Sí,
perquè arriba un moment
que a la vida,
si tu ets com ets
i la gent ho coneixen com ets,
te tractaran com ets.
Més bé o més malament,
però tindràs
un caliu
a el que tu representes.
Sí, sí,
el que tu vols donar
o el que dones també,
no?
Entens?
Sí, sí.
En canvi,
si vols aparentar
una cosa que no és,
arriba un moment
que tens...
Que la mentida
no s'aguanta per allà.
Que llavors ve un moment
que aquella t'agafa,
un moment desprevigut
i llavors veuen qui ets.
I tant.
Vull dir que
la vida
em destina
una sèrie
una sèrie
de circumstàncies.
Això per part dels crios
doncs
ha de tenir molt d'en compte
el que veuen.
Clar,
llavors pugen
i veus que un xicet
a vostè què li importa,
està fent una malesa,
arrencant coses
o fent el que sigui,
a vostè què li importa?
I llavors,
llavors penses,
llavors penses
qui deu ser.
Entens?
Com a dir,
penses qui deuen ser.
I potser són bones persones,
el que sigui,
però llavors
tenen fallos,
tenen moments dèbils
i aquells crios,
perquè els crios
són més punyeteros
i més vivos
del que es pensem.
Oh, i tant.
Perquè provoquen
a veure
per on et poden enganxar.
I fins on arribes?
I fins on arribes, avi?
Per això s'ha de tindre
diplomàcia,
perquè parlem de diplomàcia,
els polítics,
els d'això
s'ha de tindre diplomàcia.
Tu n'has de tindre ja
a casa
amb aquests crios.
Amb una cosa
sí que ho ve,
enredar-lo,
que vegi
que no és el que es pensa.
Saps?
Sí, sí, perfectament.
Fer-li alguna trampa
que vegi
que no és tan viu
com se pensa.
No, no,
i agafar-lo
sempre amb petites sorpreses.
Per això et dic...
Jo parlo per la part
que em toca,
perquè ja sabem
que els crios,
el que deia avi,
se saben totes
i intenten precisament
enganxar-te
sempre fora de joc.
Per això, per això.
van a els llocs
on tu saps
que et poden deixar
i que, clar,
et fan allà l'espectacle.
Doncs tu has de fer
com el pòquer.
Una carta...
Sí, no?
Mantens una carta
per jugar-la...
I, escolta,
a mi...
I, clar,
passa això.
I els avis...
I els avis,
doncs també som...
som...
no diré víctimes
perquè hi ha satisfaccions
que no es paguen
de cap manera.
Doncs sí, avis, sí.
Dic víctimes
en el sentit
que a vegades
la gent...
que a vegades
no et respecta
gent.
Sí, sí, sí, gent.
Que no et respecta
com te mereixes.
Perquè,
per desgràcia,
i ara es veu molt bé
que moltes famílies,
gràcies
a la manera de ser
dels avis,
poden anar
aguantant una miqueta
la cosa.
M'entens?
Sí, sí.
perquè la nostra generació
i la nova
ha viscut molt diferent.
La nostra generació
procuraves tindre
de cinc,
n'hi guardaves quatre,
alguna cosa,
doncs,
deies,
bueno,
això avui me n'estaré
i m'ho compraré.
En fi,
hi havia una sèrie de coses
que miraves per tu
i pels fills.
És veritat.
O sigui,
que llavors
havies de mirar per tu
i pels fills
mentre es pujaven.
Ara resulta
que has de mirar
molts, eh?
No dic...
Jo parlo en general.
És el que parlem en general.
Llavors havies de mirar
pels fills
i ara molts han de mirar
pels fills també.
O sigui,
que les generacions
s'han canviat,
han canviat les èpoques,
però hi ha coses
que s'hauria de comprendre
i això.
Perquè,
per exemple,
això que et deia jo,
els avis
es trobaven
a la vora del foc,
ara molts avis
els veus
a la porta del col·legi.
Sí,
amb el cotxe.
I fan una escorradissa,
s'avi.
Abans,
abans,
molts de joves
anaven amb el cotxe
per aquí,
per allà.
Ara veus que
pel carrer veus
molts cotxets
amb l'avi,
que porten
el que porten.
No m'entens?
Sí,
home,
i aquí a la Rambla
moltes vegades,
l'avi,
es poden veure
tota la família sencera
gairebé.
Per això hauríem
de pensar
que la societat
l'estem creant
nosaltres
a la nostra manera.
Entens?
I hem de dir
aquest respecte,
aquesta cosa.
Això s'entra.
Veus,
ara dius,
mira,
mira com xalen,
se'n van a aquell poest
i van a ballar.
Escolta'm.
Ja s'ho mereixen?
Ja l'hem ballat prou.
I encara la continuen ballant.
Ja l'hem ballat prou.
Doncs aquells dies que vagin,
doncs,
com s'ha de ballar?
L'intimitat?
I les excursions?
M'entens?
Hi ha moltes famílies
que jo crec,
eh?
Penso que quan senten
parlar
o diuen la paraula
incerso
ja tremolen.
Però clar,
dius,
ara l'avi
o l'àvia de torn
marxaran a l'excursió
i què farem
aquella setmana
amb els nens?
Perquè és com
la setmana blanca
que es van inventar
el seu moment,
no?
Però hi ha coses
perquè jo sí les parlo.
És perquè les he vist.
Clar,
lògic.
Quantes vegades
hi ha hagut algú
que han posat
els avis
en una residència
el dissabte
i el diumenge
per poder anar
on han volgut anar.
Això ha passat.
Sí,
sí,
sí.
I passarà,
i passarà,
avi.
Jo dic coses
que han sigut.
Sí,
sí,
sí.
Després,
clar,
després,
amb el d'anys
se'n donen compte
que els avis
és un complement
de la família.
Perquè,
clar,
què passa?
I molt important.
Llavors també passa un moment
perquè llavors els joves
quan s'han d'un problema,
alguna cosa,
d'aquella manera
aconseguir,
van en busca de l'avi
a veure si l'ajuda
o que l'aconsella
o que opina.
M'entens?
O sigui,
que tant els crios
com els avis,
per això dic dos veces niño,
hi ha aquesta compenetració
d'avi i nen.
M'entens?
I a vegades,
a vegades nosaltres mateixos
fem mal
sense donar-se'n compte.
I sobretot
hem d'anar al tanto amb això,
amb els crios
tal com pugen,
que llavors
se'ls veu sense respecte
i dius,
bueno...
I és una llàstima,
eh?
I qui ho ha creat, això?
No, no,
i després,
avi,
com pots,
si aquest arbre
ja està una miqueta tocat
o ja està una miqueta
envoltejat,
diguem-ho així,
com el tornes a redreçar
cap al seu camí?
Com el tornes a posar ferm
i recte
i perquè vagi bé?
Clar,
que aquest és un altre.
Després hi ha una altra cosa
també que a vegades
també no és convenient
i és que a vegades
sense pensar-s'ho
un vol mirar més
més un que l'altre
perquè estiguin més amb un
que estiguin més els altres.
Perquè així,
si alguna cosa o altra,
doncs tinguin
més comprensió
amb la persona
que es porta més bé amb ells.
Però,
com és portar-se
més bé amb ells?
Clar,
què significa,
no?
De quina manera
és portar-te més bé?
Donar-li els compliments,
els capricis,
aquestes coses...
Deixar que faci el que vulgui?
El que vulgui,
perquè no digui que d'això,
a vegades per tapar alguna cosa,
consentir altres,
després ve el que ve.
Menys problemes,
aquestes coses...
S'ha de tenir una mica
de mà ferma,
però fins a un límit,
no?
Clar,
clar,
clar,
no deixa que faci el que vulgui,
penso jo,
jo com a mama també...
Per això et dic,
per això et dic,
i ara a mi saps greu
perquè algú pot serà,
mira com parla,
no,
parlo doncs
per allò que he vist,
per allò que he sentit.
És les lliçons de la vida
del nostre avi,
m'entens.
que ens explica.
Jo no és que sigui més viu
o més llest que un altre,
jo per desgràcia o per sort,
no ho sé,
perquè a vegades no s'ha de sort,
jo no he pogut estudiar,
ho dic ara sincerament
i em confesso
davant dels jovens,
dels nens
i dels gent gran.
Jo no he dit,
la sort,
perquè abans de la guerra
va acabar vindre la guerra,
a la guerra ja amb 12 anys
hi vaig anar a treballar,
després ja no he parat de treballar,
per això gràcies a Déu
visco com puc,
entens,
perquè sempre he treballat.
Sí, sí, sí.
Però,
llavors,
he vist,
he viscut
tanta cosa
que el que ensenyen els llibres,
perquè clar,
cada escritor
o cada història
és segons qui l'escriu,
però n'hi ha una
que és la que has de viure.
Sí.
I si m'escolten molts
que han viscut
el que han viscut
i han passat el que han passat,
veurà que hi ha coses
que els llibres no les diuen,
no,
però seran de pres
agarrotades,
home,
agarrotades s'entén
que la vida et porta a vegades
no el que tu vols.
i és una agarrotada,
no?
Fa il·lusió a una cosa,
ara dius,
bom,
no pot ser.
Doncs són cops
que ensenyen.
Clar,
i són cops
que algunes vegades
t'agraden,
diguem-ho així,
entre cometes,
perquè te fan
precisament
ser més valent
o enfrontar la vida
d'una altra manera,
més fort,
i d'altres que potser
a la llarga
t'ensenyen precisament
a arribar a aquesta mateixa lliure.
Per això et dic que
la vida,
la vida,
si la mires,
ensenya molt.
Doncs sí.
I a vegades fora convenient
molta gent per viure bé
i tindre el caliu
que hem de tindre
i la convivència
que hem de tindre
és pensar,
pensar
i pensar
a veure què hem fet,
què podem fer,
què hem de fer,
saps?
Sí, sí.
Perquè resulta,
a vegades dintre nostre,
hi ha uns valors
que no els aprofitem
perquè no els hem pensat.
A vegades dintre nostre.
Sí, sí, sí.
I en sec,
un dia passa a veure
que no ho pensava jo.
Per què?
Que podia haver-hi així, no?
Perquè no t'has estudiat
a tu mateix
el bo i dol que tens,
perquè tots tenim
bo i dolent.
Doncs si estudiem
el que tenim
dintre nostre
bo o dolent,
doncs treu-lo dolent
o aprofita
per ensenyar
amb un altre
el que és dolent.
Clar,
oi tant.
Entens?
Perquè a vegades
ensenyar el que és dolent
també és convenient,
saps?
Clar,
i fa que precisament
el nen
o l'adolescent
de torn
pugui pensar
ostres,
fins a on puc arribar, no?
Pensa tu,
per exemple,
són lliçons de la vida, no?
Vas per un carrer
que està mullat
o el que sigui
i a mi vas dir
una persona
que no coneix
i dic
cuidado,
cuidado que és tothom.
Doncs veu
que és instint.
Clar.
Aquella cosa
que aquella senyor
ha après
que allò
sense conèixer
m'ho ha après
escolti'm
vagi el tanto
que aquí
veus aquest instint,
aquesta cosa.
Vol dir
que encara no ho vulguem
portar-me
a algú dintre
que ens porta.
Sí, sí, sí.
M'entens?
És veritat.
I com això,
doncs,
a vegades
te poses
a ajudar.
El que passa
és que avui en dia
et desenganyes
perquè a vegades
vols ajudar
amb alguna persona
i encara surts
d'aquella manera.
Escaldat.
Ja ho pot dir.
Però dius
jo he fet
el que havia de fer.
Què he de satisfet?
Jo he fet
el que havia de fer.
I a mi
m'assembla ara
molt estrany,
no sé si
s'ha trobat amb el cas,
que hi ha molta gent
que no vol
que se l'ajudi
perquè pensa
que després s'ha de cobrar.
Saps per on vaig,
la idea, no?
Dius, no, no,
si te vull ajudar
perquè te vull ajudar,
no necessito
que tu me corresponguis
o que tu m'hagis de pagar
amb què.
Senzillament ho fa
i perquè en aquell moment
s'ha necessitat
o s'ha fet.
Sí, ja et surt
de tu mateix.
Ja està, exacte.
El que passa també
que la gent
a vegades
està en escamades
perquè molta gent
que no necessiten
i aprofiten
les circumstàncies actuals
per treure un profit
i hi ha d'altres
que potser
per allò que sigui
no ho fan.
i llavors tu et desenganys
i dius,
coi,
aquella,
mira-la.
Sí, sí, sí,
mira com va
i sembla què, no?
I ves d'on t'ho treu
i com d'allò
i tu et dius,
és possible
i llavors
te quedes d'aquella manera
i llavors dius,
hem de ser solidaris
però,
però escolta,
fins a quin punt,
fins a quin punt, no?
Amb els solidaris
però els altres
hem de comprendre
la solidaritat
d'on ve,
m'entens?
I cap a on va,
que aquesta és una altra.
Per això et dic
que estem vivint
una època
que els avis
a vegades
amb ganes o sense ganes
molts s'assenten
en un banc,
veuen passar la gent,
veuen com canviar
les èpoques,
els vestits,
les maneres de ser,
com són,
veus
tipus
gambarrisme pel carrer
i no li pots dir res
i veus aquella persona
que dius
t'aixecaries a ajudar'l
perquè veus
que va patint
o sigui
veus
veus el que és això
perquè a la vida
ja t'ha ensenyat
el que no t'ensen
els llibres
els llibres
t'ha ensenyat matemàtiques
i saps que
per les matemàtiques
mira què passa amb els bancs
les matemàtiques
te serveixen
perquè et fotin
Abi
ha posat mal exemple
no, no
ha posat mal exemple
home
les matemàtiques
ens han donat molta ciència
t'estic dient
que a vegades
que dolent
val més
no matemàtiques
i la vida
viure tal com l'has de viure
no, no, no
a veure, a veure
Abi
aquí jo ara discrepo de vostè
ara jo discrepo
ara aquí entraríem en baralla
potser no m'has entès
no, no
ja sé
ja sé que va per la part dels bancs
però dic que
no els bancs
no, jo he dit els bancs
però altres
però l'ha posat com a exemplar
home
perquè és el més actual
però quantes vegades
t'han vingut
i t'han enredat
amb alguna cosa
i t'has fot
d'acord
3x2, 6, 8
2x1, 3, 4, 8
veu vostè tindre això, això, això
i com que tu
no estàs allò
després ve la de la veritat
o no és que hi havia
una lletra petita
que vostè no la va llegir
ai
és que no portava les ulleres
ah
veus
m'entens com vull dir
ja estaven de dreta
així d'esquerra
si ja l'hem liat
una altra vegada
m'entens com vull dir
però això que la vida
doncs
si t'ensenyes
d'anar
hem d'anar
avi
fem una cosa
ho guardem
aquesta lliç
per avui
que jo crec que ha estat
ben apresa
hem tractat una miqueta
de tot
jo el que voldria
és que els que m'escolten
per exemple
que vegin
que tu i jo
parlem de temes
doncs mira
no estudiats
perquè són imprevistos
i el ser imprevist
pot ser que diguis
alguna paraula
o alguna cosa
que no és
normal o que sigui
però que no està estudiat
ni està escrit
que tot això surt
de l'ordinador de l'avi
m'entens
jo surt d'aquesta manera
i penses
i potser algú
dirà
mira
potser si pensa
dirà
potser tenia raó
o potser no
però vull dir
que a veure això
això és el que m'agradaria a mi ara
que algú per exemple
truqués
digués
escolheu
amb això
aneu equivocats d'això
o teniu raó amb això
això a mi em donaria molta força
em donaria molta força
que algú
avui
o el dia que vinguem
allò que va dir
doncs a mi em donaria força
perquè llavors
potser em donaria ànimos
perquè ara veieu un altre dia
ara com que no sé
com ha anat la cosa
em puc trobar cohibit
avui
i per què?
perquè s'ha de trobar cohibit
no l'aliem
no l'aliem
no em refereixo
vostè és lliure
i a més a més
amb tot el respecte del món
de poder dir
el que li sembli
per això
que jo dic
penso ofendre
és el que fem
penso el que he vist
per això
però també fora bonic
que algú
digui
escolta m'avi
parleu d'això
un dia parli d'allò
un dia
o allò que va dir
avui
entre vostè i jo
això ja ho hem dit
això només comença
el programa
ho hem dit
i hem dit
el telèfon
però com que no sabien
el que diríem
clar
però hem parlat
una mica de tot
i la propera
que ens truquin
i que ens diguin
precisament per això
que si hem d'obrir
un altre diàleg
o hem d'obrir
un altre estudi
un altre tema
que sigui
perquè compte
de si n'hi ha
la vida de què
no ens acabarem
no ens acabarem
amb les èpoques
que han passat
vostè avi
guardi per la setmana vinent
que ja farem
no si parlem
no ens acabarem
per això
per això
per això
doncs tornem la setmana vinent
amb més de l'avi Ramon
això espero
avi gràcies
molt bé
hasta la próxima
Raúl
Raúl
Raoul
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!