Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Farem!
Fins demà!
blindat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
U não!
Fins demà!
Fabio!
Fins demà!
Jo me'n recordo del teu nam perquè t'he trucat.
Sí, sí.
Però res, aquí estem.
A veure, fer una mica de promo a Tarragona,
que no és gaire comú que toquem aquí.
Ja tocava, no? Ja estava bé, no?
Ja estava bé.
La veritat és que és estrany perquè és una cosa que no sé per què.
Som d'aquí i no tenim gaire promo per aquí.
I inclús la gent que quan ens ha vist tocat diu
hòstia, aquests països d'on surten, saps?
Sembla que vingueu, no sé, de qualsevol altre punt,
menys de casa nostra, no?
Sí, sí, portem ja 14 anys, farà.
Ho sé, ho sé.
Sí, sí.
El que passa és que...
Toquem poquet aquí.
És el que t'anava a dir, és veritat.
I quan toqueu puntualment, moltes vegades,
fins i tot aquí afegim nosaltres la nostra meva culpa,
se'ns passa a dir, ostres, o no trobem telèfons,
que moltes vegades també ens ha passat.
Sí.
Però mira, avui us hem localitzat, avui us tenim amb nosaltres
i ja per aquí d'avui jo crec que la cosa ha de canviar, eh?
Sí, sí.
Haurà més comunicació.
A part de pèl, hi haurà alegria, haureu.
Aquí canviarem la història.
Bueno, sí, home, sí.
Per cert, sempre heu estat les quatre persones que jo tinc aquí, davant meu?
Sempre heu estat vosaltres, el Sapelo?
No.
Ha hagut molts canvis en la vostra formació
fins a arribar amb la gent que podrem veure demà a la vaqueria?
Sí, bueno, de guitarristes.
La guitarrista ha estat sobretot el punt potser més tendent.
Bueno, ell va ser, Roger va ser el que va gravar el disco
i l'altra guitarra era Jordi, que és de falset,
un xaval que va estar quasi cinc anys amb nantros.
Sí.
I, bueno, i vam passar diverses cosetes i això,
i vam haver de canviar guitarristes i tot, motius personals.
i, bueno, al final vam acabar Andrés, que era el baixista, cantant.
Va enganxar la guitarra perquè entrés Charlie al baix
i, pues mira, tenim aquí el baixista nou, que ja porta també dos anyets,
bueno, quasi tres.
Tres o quatre.
Tres o quatre, Charlie.
Tres o quatre.
Jo tocava el baix i, bueno, pues vaig canviar la guitarra perquè no hi hagués el malfari o de les guitarrers.
Llavors va entrar...
Ja prou, no?
Ja prou.
Ja prou de calvis, no?
Ja prou.
Ja està bé.
Llavors va entrar Charlie, que era un amic de tota la vida del grup i aquí està.
Sí, estava tocant amb un altre grup i, bueno, va coincidir que vaig plegar d'allí
i enrere els dies m'ha de trucar i vaig dir, pues, endavant.
Charlie, què fas aquesta tarda?
Sí, sí.
Charlie, pues no sé, pues no sé, te vas fer de rogar, espero, no?
No, no, no.
Vam quedar per dinar, dos gons de vi i em va convèncer.
Ei, pues és una bona manera de convèncer, eh?
Sí, sí.
Allò que dius, ja, vine a dinar, home, aquí et convidem nosaltres.
Diu, oi, aquesta gent volen alguna cosa.
No, però...
Aquesta gent volen alguna cosa.
Però molt bé, perquè ja els coneixia de feia temps i no m'ho vaig pensar.
I ho tenies claríssim.
Claríssim.
El pare és més jove que n'altres i, clar, era jovenet, que semblava més nen que home.
Ah, sí.
I ja venia al local i li agradava molt.
Sí, al local ja anava de principis, ja.
Sí.
I, bueno, ja, l'amistat ja fa anys.
Era aficionat, ja.
O sigui que d'alguna manera ja els seguies.
Sí, sí, sí.
No, Charlie, més o menys anaves més...
Que dius, doncs mira, potser no estaven actius al grup.
Exacte, sí.
Però, o sigui, que dius, si faltava qualsevol cosa jo m'hi podia posar perquè m'ho sé.
I els coneixia bé i sabia...
Bueno, els coneixia tots bé i, bueno, és que no vaig pensar res.
I aquell senyor que el tenim allà.
Què, tu?
Buones.
Hola, hola, què tal, eh?
Bona tarda.
Este está de retorno.
Roger.
No, no, sí.
Digue, Víctor.
De retorno, de retorno que está, aquest paio.
Què li passa?
Roger, on estaves tu?
No, jo estava amb Apelo.
Ah.
Estaves amb ells.
Sí, després de gravar el disc vaig marxar.
Anda.
I ara, doncs, després d'uns anys, doncs...
Has tornat una altra vegada.
Sí, fer una mica de canya.
Molt bé, clar que sí, clar que sí.
I mira, tenim l'oportunitat de veure's a sobre l'escenari de la vaqueria,
que jo no sé si és precisament el que dèiem abans,
per tocar a casa quan has trucat també amb més seguretat o que ens agrada més.
Bueno, per la gent que ve també, eh?
Per la gent que ve també és gent que et coneix i que també té poques oportunitats de veure't.
doncs també és una oportunitat de tocar Tarragona
per poder estar amb tota la gent que coneixem i, bueno...
Llavors, ja els ens heu enrodat a tots, no?
Sí, una miqueta.
A base de Facebook, Twitter, ja m'hi imagino, telèfon mòbil...
Sí.
Que què feu aquest divendres, que no quedeu, que passeu per la vaqueria, no?
Que guanulin tot i que vinc cap allà.
Us han posat algun pero, Charlie, no?
Algun?
Algun pero, jo, no, és que aquest divendres...
No, no, no, és que no valen peros.
No serveis, no serveis.
No, no, no.
Et comentàvem que, clar, repassarem, segur que sortiran moltes de les cançons
d'aquest treball discogràfic que sentim, d'altres de les noves.
Les noves tenen molt a veure amb aquest via...
Bueno...
O aquest bajunto, o és una altra via diferent?
Jo crec que hi ha una evolució.
Sí?
Sí, això sí?
Tu creus que...
Sí, sí, sí.
Ja, jo crec que els temes tenen...
No sé, quan vas a estudiar, sobretot el estudi que vam anar, que jo estic molt content...
Bueno, tots estem molt contents amb el treball que va fer Costa de Boicot.
Sí.
Vam aprendre molt, saps?
I els temes d'abans, doncs, eren més temes de cinc minuts, amb...
per fer ratlla entre mitges i no sé què i quan...
No, no, i segurament que molts apunteix a guitarra i allargar, no?
Sí, sí, sí.
Que moltes vegades s'agrada.
Sí, sí, sí.
Està molt bé, però quan vas a estudiar i després, si tens un paio que sap el que fa, saps?
Una bona producció.
Dius, hòstia, treure la palla i a l'hora de composar-te més nous, ho tens molt clar, saps?
Però claríssim.
I, bueno, també fotre més canya, no sé, més arreglos, més tal, més serios, saps?
Una mica més professional.
Això amb els anys també se noten, saps?
Una evolució.
És una realitat que sí.
Però sí, més canyeros.
Els temes jo crec que seran bastant més canyeros.
Home, estem desitjant, eh?
Vinga, sí.
I què m'has dit?
Quant més o menys m'has dit que començaríeu a entrar a l'estudi?
Jo crec que per abans de l'estiu que ve ho tindrem aquí al carrer, ja.
Sí, ho queda molt, eh?
No, home, no.
Ja està aquí.
Queda molt, aquí a l'estiu.
Ja estem a Nadal, quasi.
Home, això sí, és veritat.
Això aquí et dono tota la raó.
Ara, quan comenci primavera, cap a fora.
Amb la mona, vindrà amb la mona.
Home, però si ja teniu més o menys, què teniu de fets ja, temes fets?
Uns 12.
Ja, ja teniu 12?
Sí, sí, sí.
O sigui, ja seria tancat a l'àlbum.
Home, almenys falta arreglar una mica alguns temes que hi ha a mitges, però quasi, quasi ja està...
I ja teniu més o menys també pensat on s'enregistrarà, potser en el mateix on vau enregistrar aquest que sona, o a lo millor heu pensat en un altre lloc?
Repetirem.
Se repetiré.
Probablement, sí.
Per l'experiència, no?
Sí, val la pena, val la pena perquè estàs content amb el treball i vas cap allà a Madrid i estàs amb gent que són professionals.
i ja no és l'experiència d'estar allà, sinó la que aprens allà, saps?
Que aquí també hi ha estudis professionals.
Segur, segur, sí, sí.
Però més que res, el mateix que ens fa la producció costa.
Clar.
Té un estudi i tot, doncs ja va tot, un pack.
I per cert, aquest treball isogràfic el vau entrar a través d'alguna discogràfica? Vau tenir algun contacte?
No, és autoproducció.
És el que t'anava a dir. Igual que passarà amb aquest altre, no?
Sí, sí, però és que avui dia fins i tot grups molt importants,
com Coma Reincidentes o tot el que està en l'àmbit nacional,
estan treballant amb autoproducció ja.
Les discogràfiques no firmen per ningú, no és com abans, no?
Que feies un contracte discogràfic, te buscaven bolos,
anaven amb tant per cent, els discos te feien per l'estudi i et donaven un tant per cent,
això ja s'ha anul·lat directament.
I, per exemple, Maldito Records, que és producciones malditas,
és una companyia que està bastant forta ara mateix,
o sigui, si entres a producciones malditas,
veuràs grups de primera, que estan allà i autoproducció.
Està molt bé perquè t'ofereixen també un contracte digital,
que és gratuït, entre comillas,
és gratuït i tu pots vendre per Spotify,
te fiquen a iTunes, te fiquen a tots els puestos
i tu cobres si vens els temes,
si no, està molt bé, la veritat és que està molt bé.
I tens un segell.
És el que t'anava a dir, que almenys tens algú que té recolze per l'esquena,
no?
Sí, sí, està molt bé.
Encara que sabeu que vosaltres és allò que dius,
anem en caiguda lliure,
però almenys tenim alguna cosa a agafar-nos en un moment donat, no?
Hombre, sempre està bé que facin un cop de mà,
però és que avui dia no hi ha res, eh?
O sigui, esponsos i tot això, oblida-te'n.
O sigui, com a molt pots fer lo típico,
que fiqués un bote als concerts
i eixar-nos una mano con el disco.
Però poca cosa, la gent...
I a més que hi ha molts grups ara mateix de rock,
tothom se grava a casa, tothom no sé què,
i la música ara mateix està com el món.
I internet, que és l'eina per a treballar, també.
És més internet que treure un disco al mercat.
I a més a més també us haureu d'anar compte,
potser gràcies a Twitter,
jo que comentàvem abans, gràcies a Facebook,
que dius una manera també de bombar,
de donar a la gent les nostres cançons
i que les puguin sentir,
que a més és directe.
perquè comentàvem amb altres grups,
no sé si estareu d'acord.
Clar, la gent ara, a més d'escolta una cançó sencera,
s'escolta normalment els 5, 10 primers...
Sí, sí, sí, està clar.
...segons, no?
És molt exagerat, 20 segons, 30 segons,
d'una cançó i canvia.
I això també ens dona que es pugui donar tot
gairebé en uns instants, no?
Sí, sí.
I abans anàvem a penjar cartell
i ara ho fas per Facebook...
Per exemple.
...ens anàvem dos o tres dies allí,
vinga, vinga, penja cartell.
Tot això va canviant.
Però això també és molt bonic, eh?
A veure...
Digueu-me una xica, però és molt xulo.
Ara ha posat el cartell de torn...
Sí, sí, sí.
Quan vas per la carretera,
dius, és meu, és meu, aquest és el meu.
Que es continua fent, però no com abans.
No.
Clar, els mitjans, abans, el mensatge, no?
A tots els contactes.
I ara, no, fas un clic i fiques la foto del evento,
no sé què, l'hora,
inclús fiques el Google Maps,
el lloc on has d'anar i tal.
però, sobretot, no sé,
hi ha una promo molt important per internet ara mateix.
Sí, sí.
Però amb els temes iguals.
O sigui, tu, tindre un disc físic ara mateix
és perquè l'has de tindre,
relativament,
perquè si no vols tindre el no el necessites
perquè fas un format digital
i el pots tindre igual, saps?
Però no sé,
quin músic no té el seu disc físic?
Encara que no es vengui, no?
Perquè després, per exemple,
el disc aquest va junto,
o sigui, el seu valor és molt elevat,
el que ens va costar.
I, per exemple,
el venem a un valor simbòlic de 6 euros
que és que no arriba ni a la imitat
del que ens hem gastat.
Sí, sí, sí.
Que per ser a vaqueria
fem entrada en consumició 3 euros
i si volen el CD per 3 euros més
tenen CD i consumició per 6 euros.
Ah, doncs fem una cosa,
ens quedem amb aquesta segona opció
que jo crec que seria la millor, no?
Per qui no tingui el disco...
6 euros, la consumició i el CD
i se l'emportin cap a casa.
Allò que continuïn la festa al cotxe
i després a casa que també
continuïn posant-lo, no?
I així que repeteixin.
Clar.
Així que podem tenir aquesta opció, no?
La tenim.
Sí, la tenim.
Demà mateix.
Demà mateix.
A les 10.30.
Sí.
Allà a la vaqueria,
per 6 euros,
entrada, consumició,
concert i CD.
I festa.
Si veia pa, què és?
CD de pelo,
s'ha recalcat.
Ah, perdona, perdona.
Que hi ha gent que pregunta
i què CD vendeix?
No, a una,
que no estem en contra amb la rambla.
A una.
Però, Charlie,
què te pregunto a tu aquestes coses,
per l'amor de Déu?
Però això és com lo de Va Junto,
que ja dius,
vamos a llamar el disco Va Junto.
No per lo del nom,
que ho posen separat,
però sí bastant en primer plano
de ho posen separat.
Ah, per lo.
I que té una altra història,
no lo de Va Junto,
però bueno,
poses a pelo Va Junto
i te trobes amb la gent
que ara ho poses separat.
Clar, i te dic una cosa,
i pone presentando Va Junto.
i he estat una de les primeres
perquè la informació que me va arribar
m'ha posat a pelo
i te tornes boja buscant-vos.
Al final poses a pelo,
música, Tarragona, rock,
i el que poses un munt d'alternatives
i el Google diu
segur que deu buscar aquest grup.
Ja m'ha donat directament a vosaltres,
perquè si no...
Si poses Junto m'ha semblat que surt
de lo primer, m'ha semblat.
No, no, i te surt a...
Buf!
Sí, un munt de ressenyes.
Clar, te posa referència a pelo,
te posa a...
O sigui, que t'imagino la cosa
és que t'arribarà a sortir
i m'arriba a vosaltres.
També en portugués també
a pelo també surt molt.
Tenim una història,
això és veritat,
això és veritat.
I per cert, com va anar això
de posar a pelo?
Explica-se-lo a Héctor.
Explica, Héctor, vinga.
Bueno, això ho teníem 18 anys,
bueno...
Va ser el 2000.
Ei, perdona, perdona,
estem en un horari infantil.
El pots explicar?
Sí.
Ah, d'acord.
No té res a veure,
no té res a veure.
És que he vist una cara així com de
que l'expliqui, que l'expliqui.
Perquè soc el més veterano.
Bueno, en guitarra tan com
igual que ell, saps?
A més, anàvem,
el primer concert que vam fer
va anar a veure al seu poble,
a Los Olmos, Teruel.
Ah, molt bé.
I, bueno, anàvem al camí
sense nom.
Sense nom.
Sí o no?
Bueno, Stainforce, en teoria.
Stainforce.
El guitarrista que teníem
era molt americano.
Ah, sí?
I sempre estava
Dragon Lion, Stainforce, no sé què.
I, bueno,
i vam xerrar pel camí
de viatge cap allà,
pues, hòstia, tío,
hay que buscar un nombre,
tal y cual.
Que ens hem de presentar,
hem de dir,
hola, bona nit,
som los...
I va a sortir allà
los N340,
los Stop,
los no sé què.
Sí, sí.
I, bueno,
Apelo, pum.
Hòstia,
aquest me mira Apelo.
Hòstia, Apelo.
Apelo, sin más.
O sigui,
vamos Apelo, no?
Pues, Apelo.
Apelo.
Apelo i Apelo se va quedar.
Sí,
i a més va ser a la època de...
Bueno, no va ser a la època,
però bastant prop
de lo de Platero i tu,
el directe d'Apelo.
A més a més,
això és veritat.
Això és lo típic,
no?
Que la tenéis del CD de Platero?
No.
Sí, sí, sí.
No.
És més,
jo no coneixia encara
el directe de Platero i tu
d'Apelo,
no el coneixia,
perquè jo,
quan teníem el grupet,
en veritat,
les meves tendències
eren bastant diferents.
Sí?
Quines eras?
Jo era DJ.
Eres DJ?
Sí.
I què va passar?
On va ballar la metamorfosi?
No, a veure...
Te van enredar d'alguna manera
i van dir,
mira,
tu du el rock,
pensa-t'ho,
pensa-t'ho.
A veure això,
són les influències,
no ho sé,
tu de petit,
amb la gent que te criés...
Mira el Charlie,
perquè no es veu,
perquè no es veu.
Sí,
que llàstima,
eh?
Això havíem de gravar en vídeo,
eh?
Això havíem de gravar en vídeo.
Perdona,
Hector,
perdona,
em digues,
digues.
No,
no,
res,
no,
res.
Doncs mira,
les influències,
que tu amb la gent que vas,
no,
pues escolten aquest tipus de música,
encara que mon pare és rockero
des que jo he nascut,
bueno,
de tota la vida,
eh?
I jo he dit,
que va a casa aquí,
pam, pam, pam,
mon pare tancava la porta,
saps?
I bueno,
vaig conèixer aquest a l'institut
i no sé,
me va començar a ficar...
Vaya compañía,
vaya compañía.
Escape,
porreta,
no sé què,
pa aquí,
pa allà,
i jo a mi...
Es que sí,
que sí,
que sí.
És fàcil d'enredar,
eh?
El lector,
és fàcil.
I no res.
Vam acabar muntant un local,
jo anava a ser el teclista,
després me'n deixaron allí
quatre palos
i mira,
aquí estoy.
T'he vist la bateria.
Sí, sí,
i va a durar lo del DJ,
lo del DJ va a durar un any més,
ja està.
A pegar palos a la bateria
i ja està.
Bueno,
i molt bé,
no?
No,
no,
no ho canvio.
I molt content,
no ho canvio.
No ho canvio.
A més a més,
jo ara,
perquè mira,
ens estem centrant en aquesta actuació
que teniu,
però segur que de batalletes
ens podeu explicar unes quantes,
no?,
de les que heu arribat a passar
durant aquest temps
i les que us queden.
Les que us queden.
Companys,
i la que encara queda per davant,
perquè a part d'aquesta actuació
que tenim davant,
demà mateixa,
a dos quarts d'onze de la nit,
però d'entrada,
a sis euros amb consumició,
amb concert i amb CD,
què més vols?
a la bateria,
eh?,
jo ja ho deixo caure així.
Això ho poses al diari
i te sale per una pasta,
eh?,
tot això.
Ah, clar.
I has de posar per lletra...
I per paraules,
imagina't, eh?
Sí, va, eh?,
i aquí és gratis.
Quines coses, eh?
I després ho pengem,
eh?,
a la web.
Molt bé.
O sigui,
que aquesta entrevista
va cap allà directament,
o sigui,
la trobareu també
a tarragonaradio.cat.
Quina és la vostra agenda?
Com està ara?
Ara mateix parada.
A part de la gravació?
Parada, també?
Sí,
però és que sí...
És que ho ens hem proposat així,
no busca res
i el que surt,
perquè surt,
però no busca res,
perquè és que hem de gravar el disco.
Clar.
I aquesta de la vaqueria,
com ha anat?
Això una mica de casualitat?
Home,
això és una cosa que està dependent fa temps.
i vam dir,
hostia,
abans de gravar el disco,
pues mira,
fem una mica de promo,
rematamos aquí en Tarragona,
presentem una mica de nous temes també,
perquè la gent vegi a pelo
una mica més fresquito.
O sigui,
hem preparat també alguna versió nova
i tal i qual,
i ja ens metem otra vegada
de cabeza
a seguir amb els temes.
Clar.
A pinyon.
Perquè és que si estàs fent concerts,
no fas res,
perquè estàs preparant
un altre cop el repertorio,
i passen les setmanes
i els temes que estàs fent
ja se refreden
i torna a començar
i després te ve un altre bolo
i és...
Tens que tancar-te una mica
al local
per poder...
Sí, sí.
Per poder treure alguna cosa bé.
Llavors,
el que volem ara
és entrar-nos
a acabar la feina
que tenim començada
i poder anar a l'estudi.
Potser al Genè
fem alguna coseta,
ballarés-vos també aquí,
per aquí,
però bueno,
encara està tot per parlar,
però només una o dues coses més
farem de concerts
i a gravar,
que és el que hem de fer.
Si una cosa que sigui puntual,
una cosa que sigui...
Home,
si surten bolos,
bueno,
a veure,
tot se valora,
saps?
Tot se valora,
però...
Però és que
si busques malament,
perquè si te lies a fer concerts
ja olvida-te el disc otra vez.
A més a més,
clar,
pensem
que és el que moltes vegades passa,
no?,
que això és una afició,
que és una cosa
que us apassiona,
que us agrada
i que no es depèn
al 100% d'això,
sinó es depèn
a un 20%,
un 30%,
encara que us agradaria el 100%,
però,
clar,
s'ha d'estudiar,
s'ha de treballar,
s'ha de...
Sí, sí, sí.
Ja ens agradaria,
però...
Tenim una família,
no?,
teniu una família,
també,
que també us tira
de tant en tant
i, clar,
tot això pesa.
No,
és que és complicat,
el d'un grup,
no és allà,
quan te venen,
et veuen allà
un escenari
i toquen
i borratxera
i no sé què...
Eh,
que bé se li passa
a la música,
eh?
Res a veure,
això de com a boicot
que dius sexo,
drogues i rock and roll
és un mito,
saps?
O sigui,
hi ha molt curro,
molt curro en un grup...
Ui, ui,
crec que acabem
d'obrir un debat...
Bueno,
no sé,
home,
està clar que el rock
incita a moltes coses.
Héctor,
perquè la gent jove
ja s'ho mirarà
d'una altra manera.
Tu també ets molt jove,
però el Charlie
encara és més jove.
I el Roger no diu res,
però també se les mata callant,
perquè el Roger,
ell també,
ell va a la seva,
eh?
Hola, Roger,
habla.
Què, Roger,
estàs d'acord
amb el que acaba
de dir el Héctor o no?
Sí,
no, no,
té molt treball i...
Pensa que porta les paquetes,
ell,
o sigui,
en un moment d'una...
Sí, sí,
no estàs d'acord?
Sí, sí,
ja les tira ja,
alguna surt volant.
No, no,
sí, sí,
de tant en tant
surt alguna volant.
Però estàs d'acord?
És una mica dur,
no?
També compaginar-ho tot.
És que la gent
es pensa que és diversió
i passar-ho bé,
però perquè ens veu
l'hora i mitja,
dues hores
que estem a l'escenari.
El treball que hi ha
al local
i de treure cançons
i preparar les coses
i tot,
això no es veu
i són un munt d'hores.
I pagos
i merchandising,
has de tindre merchandising,
ho has de pagar tu,
has de tindre una pàgina web,
l'has de pagar tu
i clar,
la pàgina web
l'has de fer,
instruments,
tindre un bon instrument
val uns quartos
i local
i no sé què,
i p'aquí i p'allà
és un curro.
Bueno,
i clar,
i l'has de dedicar hores
perquè si no dediques hores
t'he quedat ahir,
saps?
Sí, sí,
que sí,
que has de dedicar hores,
has de dedicar coses
i que l'has de treure
d'un altre lloc
per poder fer-ho
amb la música,
no?
L'altre dia
em comentava
un company
d'un altre grup
que em deia
la part més content
quan acaba el concert
és quan venen els amics
i et donen un cop de mà
a treure
tots els instruments
i et carrega la furgona
dius
no saben
el preu que té allò,
eh?
Sí,
s'agraït molt això.
En aquest moment,
s'agraït molt.
Sí,
és una mica tal
que comentàvem,
no?
Com no tenim pipes,
doncs...
Que tot s'agraït.
Home,
ells comitaven a cervesa.
Sí,
n'altres també.
Penseu-lo,
penseu-lo,
a veure què.
Companys,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
per haver estat aquí
amb nosaltres avui.
Si teniu
la propera cita
als Pallaresos,
compteu amb nosaltres
i si podem presentar
alguna coseta
d'aquest nou treball historiàfic
que ja ho fem així de costat
i que se'ns escapi
per aquí
per la ràdio de Carles.
Molt bé.
Vinga,
que demà i sí,
pues.
Amics,
de veritat,
demà mateix
a dos quarts d'11
de la nit
amb apelo.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-s.
Desde pequeños
buscando algo más
Disparando
o trabajando
sin cesar
La esperanza
no se debe perder
Que algún día
esto cambiará
Lucharemos
sin treno
hasta el final
Gritaremos
bien alto
Libertad
Que se baten
los de arriba
si quieren más
Pero que dejen
ahí no tendrán
Vivir en paz
unomnio
en la
Fins demà!
Fins demà!