El meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonet i el nostre amor i catorze mariners.
Home, catorze, catorze ara mateix com a mariners tenim tres, eh? Som tres, no, avi? Bona tarda.
Sí, bueno, jo diria que més de tres, perquè a un lloc que hi ha una dona ja augmenta la cosa.
Ja ha començat, acaba d'arribar i al front, eh? Ja porta dos, eh? Ja porta dos.
Avi, que me'ls apunto, eh? Que vostè i jo quan arribem, quan estem sols, què parlarà ja? Ja em dirà, ja em dirà.
Bueno, no. No que és broma, que és broma, ja ho saps.
Ja, ja, ja, saps.
Bueno, doncs avui...
Has presentat el nostre convidat, avi?
Doncs avui, com que ve Nadal, i hi ha una cosa que a vegades vas a puestos primeros sabien lo que era,
i ara pregunten i deixen de preguntar.
Doncs, com que ve Nadal, i una de les coses que he fet molt populars del Nadal,
perquè, clar, has sigut Papà Noel, l'altre això, l'altre quió, el que sigui,
però hi ha una cosa que és curiosa, que abans no ho veies i ara vas a puestos fora d'aquí,
inclús fora de Catalunya o el que sigui, i veus que hi ha el caganer.
O sigui que és una cosa, jo crec, jo crec, i que em perdonin, no?,
el Sant Pare, amb això de la mula i la vaca, el murro i la vaca, el que sigui,
clar, ho ha dit d'una manera que hi ha moltes males interpretacions.
Uns que si diu que no hi ha, l'altre que si hi ha, l'altre que d'aixòs, que no ho ha escrit.
Però hi ha una cosa molt important, que allí el pessebre ja hi havia el primer caganer.
perquè Sant Josep cagava, no hi havia seu, ni hi havia res,
si ho mirem d'aquesta manera, sí, tots som humans.
Vé, havia d'anar a fer aquesta necessitat.
Exacte, el que l'anava a dir, tots som humans, tots som humans.
Dintre el pessebre em fa l'efecte que el primer caganer, per mi, que és Sant Josep.
Home, espero que no ho fes al pessebre directament, que m'ho fes una miqueta lluny.
Doncs per això el caganer sempre posa uns puestos com els pessebres, recordant aquest tema.
És que ara avi m'ho ha banalitzat tant, allò del pessebre, explicant-me això, que m'ha tret tot l'encant, eh?
No sé si és que, clar, ja m'imagino totes les figures del pessebre passant pel tema, eh?
Però ell sempre es posa, ell en totes les èpoques, el que sigui, sempre ha sigut educat.
Sempre s'han posat a un puesto que no ho ofengui ni d'això, vull dir que amb respecte...
Això sempre.
Amb respecte, doncs això.
I ara, clar, jo crec que el més adequat per parlar de caganers, tenim aquí el senyor Rossell,
que no explicaré qui és, com és, des de ser, perquè si dic que si aneu a Setmana Santa, el coneixeu.
Sí.
Si aneu a... En fi, el que sigui, sempre a Tarragona, dintre d'aquest món de pessebres, va ser un dels fundadors,
o el fundador dels caganers.
I ara m'agradaria, per això, dir que vingués aquí, perquè així, d'aquesta manera, l'agafem, el lliguem aquí i el comprometem,
que ens expliqui la història, com i què, i què opina el caganer i de Sant Josep.
No cal dir-ho, perquè no cal que en parlem, perquè això va ser una història a part.
O sigui que, a veure, explica'ns l'assumpte del caganer, d'on ve i com ve, i tu d'aquest bé, això del caganer.
Doncs mira, bona tarda.
Bona tarda.
Tu comences amb Sant Josep, has començat molt fort.
Sí, eh?
Sí, jo crec que sí, eh?
Jo crec que l'artista o el figuraire que va posar el caganer al pessebre, que és propi de Catalunya,
i és un patrimoni nostre, que després ens han copiat francesos, italians, la indústria de passebrística de Múrcia,
molts ens han copiat, però el fet que estigui el caganer al pessebre és patrimoni de Catalunya.
Aleshores, quan vam decidir fundar l'associació l'any 1990, érem nou col·leccionistes que estaven preocupats perquè anàvem cada any a la fira de pessebres i no trobàvem figures noves.
Per buscar, doncs, hi havia un recorregut per antiquaris, a veure si algú havia recollit un pessebre d'alguna casa, d'algun pis, i si hi havia un caganer.
Però això estava totalment estancat.
Aleshores, vam pensar, bueno, fundem una associació i donem a conèixer el caganer.
Però, esclar, això va anar molt bé al principi, perquè van començar a veure negoci els figuraires i van començar a fer caganers nous.
Però, al final, jo crec que es va desmadrar, perquè ara de caganers n'hi ha de tot tipus,
i cap, cap, o pràcticament cap de català, que és l'origen de la figura del caganer.
Bueno, jo crec que això n'hi ha per cagar-s'hi.
Abi, abi, m'està escandalitzant avui, eh?
Estem parlant de caganers.
Sí, sí, però que estem en un horari infantil.
I com que resulta que això típic de Catalunya, i ara, no surten de puestos que valdria més...
De tot arreu, eh?
Per això dic que ja n'hi ha per cagar-s'hi, tot això.
I el senyor Rossell segurament que ens podrà dir que d'associacions també han sortit com els bolets, no sé si...
No, d'associacions en pro de la figura del caganer, només hi ha la que vàrem fundar l'any 90.
Ah, d'acord.
No, però dic, amics del caganer també ha sortit una... N'hi ha una altra o no?
No, no, no. Amics del caganer n'hi ha una sola.
Som vosaltres.
El que passa que hi ha hagut, doncs, figuraires que han aprofitat la benentesa que promocionéssim el caganer,
i ara actualment hi ha caganer.com, que està sortint de caganers, doncs, a tot el món.
Perquè es ven per internet, però caganers, un 10% caganers de pessebre i un 90% caganers de tot tipus.
És que ara n'hi ha molts que hi ha en plan de broma, i aquí està.
Per això he dit jo, que em perdoni la paraula que he dit, perquè vaig per aquí.
Perquè ara per aprofitar això de vendre caganers, s'han agafat personatges...
S'han agafat, per això et dic que em marxa i sembla que sigui una miqueta de conya el caganer.
Quan el caganer és el que diu ell, un personatge creat aquí, símbol, que és guidiò,
que sempre hi ha sigut, perquè això és una feina que ha fet tothom,
i més en aquell temps, que no hi havia vàters ni hi havia altres coses,
vindrà al camp, al darrere un arbre, una pedra, o el que sigui,
i clar, quan vam fer-ho, vam fer-ho d'una manera discreta i bé.
Ara no, ara davant, un personatge, per riure'm, ara el compraré i l'enviaré.
Ara, saps, per això jo reconec la labor, i ell sé que té històries de fora de Catalunya
i de fora que el caganer és símbol de parlar-ne com ell pot parlar-ne.
Sí, sí, Nora, i a més a més que deu xocar molt al principi, no?
Sí, bueno, quan hem vingut aquí, sobretot, en Noles,
hem vingut a estudiar el fenomen del caganer,
i a la darrera va ser una noia alemanya
que va fer la tesis doctoral d'antropologia,
perdona, he dit en Noles, però són més aviat antropòlegs,
va fer la tesis doctoral d'antropologia
i va treure una matrícula d'honor parlant només del caganer
i de la seva influència en el pessebre
i la seva, diem, ramificació en altres àmbits.
Sí, sí, sí, sí.
I de fet ara vam estar a Colònia presentant un caganer que es va fer allà
i es van intervindre aquesta noia que va tornar a parlar dels orígens del caganer
i des de l'UE Catalunya queda com la capdavantera amb aquest tema.
Després l'han seguit altres, no?
Ara, moltes vegades ens pregunten com surt el caganer.
Mira, l'hi anava a fer, de veritat que l'hi anava a fer.
No, perquè és la pregunta que ens vam fer a tot arreu.
Hem anat a fer exposicions perquè portem anys fent exposicions arreu de Catalunya.
Aquí a Tarragona, l'Associació Passebrista també ens en va proporcionar una.
doncs ens pregunten qui s'ha inventat el caganer.
Doncs la veritat és que no hi ha res escrit.
I no hi ha res escrit perquè, com sabeu,
antigament el caganer, al segle XVIII,
estava mal vist i al segle XIX no en parlem.
O sigui, les associacions de passebristes no volien saber res del caganer.
Aleshores, els diaris, el més antic, el Diari de Barcelona,
hem consultat l'hemeroteca i hem vist que per la fira de Santa Llúcia,
que té molta antiguetat, es parla de molts personatges que surten a la venda
i no es parla mai del caganer. Estava prohibit.
Per què? Perquè es barreja el sentit escatològic irreverent amb el pessebre.
Jo crec que això és una equivocació.
El caganer està estimat per la canalla.
La canalla, antigament, això l'avi ho sabrà més bé que ningú,
s'amagava el caganer i els nanos el havien de buscar
i mai, de cara a la cova, sinó sempre amagat amb algun racó.
Això avui dia s'ha desvirtuat.
Bé, cada ús lliure de fer-ho.
Però amb un diorama mai hi havia un caganer.
Per això jo, perdona, amb ironia, amb broma i no broma,
he fet un resum d'això que estàs dient tu,
de que per què s'havia d'amagar?
Per què si era un personatge que existia?
I he posat Sant Josep per la ironia de la vaca i d'allò, no?
Però com Sant Josep podia ser un altre.
Clar, un altre està en un palau, l'altre estava aquí.
Però, com que és el pessebre, doncs m'ha vingut això.
Vull dir que...
I a més a més, també, avi, seria una manera, jo penso, eh?
Una manera com una col·locada d'ells de cara als més petits de la casa.
Perquè trobin, potser, fins i tot més atractiu.
A l'hora que comentàvem, aquest ajoguès que a l'hora d'anar a buscar,
o no trobava el caganer...
Per això dic que és una cosa...
I una manera també d'involucrar els petits de la casa, no?
Jo he fet amb broma i amb ironia,
perquè, en realitat, a vegades, nosaltres som hipòcrates.
Perquè, a vegades, critiquem coses que, en realitat, les veiem.
Entens com vull dir?
I que tots hem fet.
Jo crec que és un personatge que no li hem de dar més importància
de la que va tenir en el seu moment.
No l'hem ni de dignificar,
ni tampoc amagar i fer desaparèixer.
Ara, si busquem els antecedents del caganer,
el que ens porta són les rajoles aquelles antigues dels oficis,
ja representaven caganers.
I això ho situem segles XVI i XVII, molt antic.
Per tant, creiem que el fer,
l'incorporar la figura popular al pessebre,
deixem estar la figura napolitana, típica,
que es feia a les cases benestants i que s'exposava,
sinó quan surten les figures populars,
la dona que renta, tot normalment anacrònic,
també apareix el caçador i també apareix el caganer.
I l'únic antecedent que hi trobem
són a les rajoles de València,
aquestes que dibuixaven arts i oficis.
I això jo crec que és el que seria l'avant passat del caganer.
Per això, si t'hi fixes, també avui dia,
els pessebres hi posen coses que dius,
com pot ser que s'hagi rentant el riu amb això de fusta
o l'altre, una altra...
O sigui, una sèrie de cosetes per anar omplint.
Amb un d'això, vaig veure amb un pessebre,
roba estesa amb agulles d'aquestes de fusta,
petites, de miniatura.
Com pot ser que posin la roba amb agulles d'aquestes,
estendre la roba de fusta?
Però això et fa el pessebre més teu.
Per això et dic que criticaven una cosa
i en realitat ara la fan posant de noves,
més modernes,
quan en realitat el caganer és típic,
normal i propi.
És propi.
No, i l'has de conservar.
És un patrimoni nostre.
És una necessitat.
I clar, la feia on podia,
perquè abans un pastor, un pagès,
o el que sigui,
no hi havia altres.
O sigui, que hi ha una sèrie de coses
que si les pensem, són lògiques.
No, no, que tothom ho havia de fer.
Va, no tothom ho havia de fer.
Deixem-ho així.
Hi ha moltes paraules que avui dia diem,
que abans eren, ostres,
i ara a la televisió te les diuen com si res.
No dic la paraula perquè ja en podeu entendre, no?
Sí, sí, però en canvi,
doncs això,
doncs era un personatge.
Sí, sí, sí.
Que ha sigut.
I per cert, senyor Rossell,
com li ve?
Aquesta, no sé,
no sé si diria febre,
cap al caganer?
Com m'anarà que un dia...
Bueno, jo, sí, sí,
t'explicaré...
Perquè jo crec que és passió, no?
De cara a aquesta figura d'Albert.
Això és un...
Antecedents familiars són.
De la família de la meva mare,
el meu besavi va ser el primer president
de l'Associació de Passebristes de Barcelona,
amb el que
no podíem parlar de caganers,
a casa dels avis no es parlava de caganers,
ni tan sols n'hi havia cap,
dins d'una col·lecció important de figures.
En canvi, la família del meu pare,
d'aquí a Tarragona,
ells sempre havien posat el caganer al pessebre.
Aleshores, aquesta tradició
es va seguir fent
quan érem petits.
I un bon dia,
jo soc col·leccionista d'altres coses també,
doncs un bon dia decideixo
fer col·lecció de caganers.
Me'n vaig a la fira,
recullo tots els de la família
que vaig poder recollir,
i quan vaig tenir aquests,
me'n vaig anar a la fira a buscar-ne de nous,
sense trobar massa cosa.
Després ja va venir la fundació,
això va ser als anys 70.
Del 70 al 90 que vam fundar l'associació,
es trobava molt poca cosa.
Us tinc a dir la veritat.
Però encara així,
de quan ens estem parlant de caganers?
A dia d'avui en tinc més de 1.400.
Més de 1.400?
Però ara també reconec
que fa anys que no compro tot el que surt.
O sigui que selecciono els caganers
que crec que es poden...
O sigui, el meu lema és
caganer que pugui incorporar el pessebre,
que és una figura
que es pugui incorporar el pessebre,
la compro.
Si no el puc incorporar el pessebre,
no la compro.
Però també reconec
que fa anys enrere
que no n'hi havia en tants,
doncs comprava tot el que sortia.
Però ara penseu
que una sola,
que és caganer.com,
aquest any ha tret 85 al mercat.
85 al mercat?
Un sol fabricant.
Si mireu el caganer.com,
el catàleg de novetats...
Esclar, hi ha tot l'equip del Barça
amb l'entrenador, etcètera.
Té personatges que d'això...
I ara jo,
en plan d'així ja,
que estem així amb confiança,
els caganers que tens tu,
els tens a prop de la seu?
Els tens amb arbres,
posat arbres al costat?
O com els tens?
Tu ho explicaré.
Home,
de por una miqueta d'això,
no,
no,
amb confiança,
perquè queda aquí entre nosaltres
i no ens escolta ningú.
Compte, eh?
Compte.
Amb confiança.
els caganers
és l'única col·lecció
que tinc a casa meva,
al meu domicili.
Les altres col·leccions
les tinc fora del domicili habitual.
I tinc una sèrie de rajoles,
reproducció de rajoles,
que n'hi ha unes 30,
i aquestes sí que les tinc a la seu.
La reproducció de rajoles,
perquè és pla
i permet tenir...
Els altres caganers
els tinc tots en vitrines.
o sigui que no...
No, clar,
de parlar allà que parlem
doncs amb cosetes
que sempre pot ser pire...
No, pensa que a Tòquio
hi ha un espanyol
que es diu Benito Castro Verde
que en el lavabo
té una col·lecció de caganers.
El lavabo d'un restaurant.
Que ell és restaurador.
No ho vaig equivocar.
I mira com són els japonesos
que en lloc d'anar allà
i fer la fotografia,
que és el que faríem nosaltres,
van i li demanen permís
per fer una fotografia.
Si van al lavabo,
veuen els caganers,
surten i diuen
puc fer una fotografia?
I ell diu sí, sí,
per suposat, no?
Per descomptat.
I li fan fotografies
d'aquests caganers.
Veus si és important
una cosa, no?,
que sembla que no...
No, riem, riem,
però tu, Tòquio, Colònia...
Sí, sí.
I vas mirant i sempre...
És el que diem.
Després diuen que si és catalans,
si és catalans,
si és catalans,
tenim idees...
Sí, sí, sí, no?
Són brillants.
Són brillants.
Hem d'escombrar cap a casa,
avi, són brillants.
Per mi,
que ens critiquen per això,
per idees i coses
que es fan internacionals.
Doncs avi,
el que comentàvem fa un moment,
doncs, sí, sí,
l'equip sense de Guardiola,
almenys en aquell moment,
tenim la Shakira Caganera,
tenim una senyoreta
vestida de núvia Caganera,
que també ho fan, veus?
Sí, abans l'havia fet més petita,
aquest any l'ha reproduït més gran.
abans, no?
També un cirurgià,
la boda de la família real anglesa,
també ha passat pel bany,
diguem-ho així,
i tots amb el cul a l'aire,
el Superman i el que convingui,
no?
És allò que dèiem abans, no?
El propi Fès Fàbregas,
que també ha tingut que caure,
també,
el que dèiem.
Tots, tots.
Per això et dic que hi ha personat,
hi ha coses que els comencem,
jo he començat dient això,
del pessebre de Sant Josep,
o el que sigui,
però fins i tot tu,
si l'hem imitat gent,
perquè, veus,
tot això és imitació de Sant Josep,
perquè tots ara,
jo te ho faig, això.
Ja em pensava que no.
No,
que vostè, avi, és de sucre,
vostè no fa aquestes coses.
No.
Ara t'explicaré una cosa.
La figura del caganer,
és una persona de fecant,
ja ha existit sempre.
Clar.
O sigui,
que, per exemple,
a Malàcia,
jo vaig trobar
en un antiquari
un home fumant
i fent caca,
de fusta i antic.
I era molt més antic,
segons em va dir l'antiquari,
era molt més antic
que el primer caganer
que vaig existir
aquí a Catalunya.
Ara,
què tenim nosaltres de propi?
Que el vam incorporar
en el pessebre,
entens?
Però,
totes les cultures
han representat sempre
la figura del caganer.
Home,
és una primera necessitat.
Clar.
No, jo diria
més com un plaer,
per lo que he vist,
a la Xina també
n'he trobat
algun museu etnològic,
més com un plaer.
Ah.
Demostrava un plaer.
i aleshores
representaven
una persona fumant
i defecant.
Clar, clar.
Sí, sí, sí.
Amb tota la seva satisfacció,
perquè, clar,
en vens a treure fum,
traig el...
Avi, avui.
Avui,
m'en pot por, eh?
No,
estem en confiança.
No,
ara ja estem
en cosa etnològica
i antropològica.
No, no,
ara ja m'ha agafat carrerilla,
cuidado, eh?
Perquè pensa una cosa...
No, no,
és que pensa una cosa,
que a vegades hi ha hagut
unes coses prohibides
i s'ha obert una miqueta
i s'ha deixat
i ara són normals
i corrents.
No, no,
a mi quan abans em deia que...
No dic coses
per no dir-les, no?
Però fixi-t'hi
quins canvis ha hagut
a la societat
de coses que s'amagaven
i ara surten al carrer
com aquell que...
Allò.
Sí, sí.
Doncs,
si vols,
t'explicaré una anècdota
d'una persona
que jo m'estimava molt,
que era
mossant Salvador Ramon,
el mossant Bombo,
que ell sabia
de la meva afició
a la col·lecció de caganers
i em va dir un dia,
diu,
jo era petit
i el treia sempre
del pessebre
i l'amagava.
A casa meva el posaven
però jo l'amagava.
Diu,
el tinc amagat
en algun lloc de casa.
Diu,
no sé on.
I els darrers anys
de la seva vida
un dia va dir,
diu,
estic fent neteja
i em truca,
diu,
he trobat el caganer.
Bé,
jo tremolava
perquè dic,
un caganer
de l'època
de mossant Salvador Ramon,
quan ell era petit,
dic,
ha de ser una peça
impressionant
i efectivament
vaig anar a casa,
el tenia amagat
amb un forat
d'una paret,
el va trobar
i me'l va dar
i jo el guardo
com una relíquia,
com una relíquia,
en memòria d'ell
que era una gran persona
i després
pel valor
de la figura
que té.
Però què curiositat
aquestes coses
que dius,
una figura
que teòricament
ha de donar
fins i tot
no sé,
certa simpatia
i cert carinyo
que en moments
de la història
s'hagi pogut
com amagar.
Bueno,
hi havia dos corrents,
dues corrents,
els que deien
que al pessebre
no hi podia haver
res catalògic
i els que
tenien una visió
més àmplia
i sobretot
en pessebres populars
que jo crec
que admeten
més variants,
no?
Sí, sí.
Un pessebre,
doncs,
un diorama
potser,
però que consti
que jo vaig guanyar
un premi
aquí a Tarragona
fent un infern,
vaig fer un infern,
els pastorets
al mig
amb l'olla
i al fons
s'obria,
hi havia l'àngel
que apareixia,
s'obria una clariana
i es veia
el naixement
al fons.
I vaig posar
un dimoni
que gané
amb un racó.
Això suposo
que contravenia
en aquella època
totes les normes
dels passebristes,
però vaig guanyar
un premi
amb aquest pessebre.
No, no,
jo crec
que
ens anem acostumant
a coses
que van
estaven prohibides
i ara
qui menos
te penses
està dintre
d'aquell segle
d'aquella cosa
prohibida.
I clar,
el caganer,
ara la gent
està inclús
per ser
més que una altra
creant un caganer
especial,
volem dir
jo he creat
aquest caganer,
jo
tipus de pintura,
saps?
Ara
jo soc emergent
i pinto una cosa
rara
que no saps
el que és
però és pintura
emergent,
jo marxo
dels altres tipus.
No, no, però
tampoc
ho podem criticar
sempre i quan
si ens referim
als caganers
de pessebres,
clar, aquests són
uns altres caganers.
Per això et dic,
però tampoc
podem criticar
que hi hagi
algun artista
que faci
el que vulgui
amb una figura
de caganer.
Per això et dic
que dintre de la pintura
passen coses
que segons que on
no hi entren
i clar,
no posaves
per exemple
un futbolista
del Barcelona
o un personatge
polític
amb un pessebre
llavors diria
escolta'm
aquest que es pensa
que va buscar indulgències
ja pel dia que es mori
perquè va ser mantents
no s'hi dius
segons quin
hi ha
hi ha caganers
que ja s'han fet
per fer popular
a la persona
que el fa
jo he fet aquest caganer
jo he fet això
però el propi caganer
és aquell del pantaló
que se la baixa
tranquil·lament
i està en un puesto
determinat
aquest és el caganer
clàssic
de tota la vida
si home
la tipologia
és per retina
vermella
naturalment
la camisa blanca
pantaló en blau
esparadenyes
i normalment
fumant en pipa
algun figura
que ara ja som morts
em deia
si se'm trencava
la boleta de la pipa
convertia en un cigarret
una cigarreta
la pintava de blanc
buscava sempre l'alternativa
i aprofitava
això et dic
que tota vegada
s'aprofita l'època
i les coses
per això
però
sempre queda
sempre parlem del caganer
el típic caganer
que dius tu
que buscaves
que trobaves
que tenies
i jo no sé
si s'ha donat
un tomat
per la Rambla
últimament
sí
perquè ara tenim
una bona fira
per poder recomanar
és obligat
cada any
faig el meu passeig
i aquí he trobat
algun caganer
de la indústria murciana
que actualment
és la indústria
passebrística
més important
que hi ha
a l'estat espanyol
doncs
cada any
trobo alguna cosa
que a Barcelona
no hi és
que a la fira
de Santa Ilucia
no es pot trobar
perquè esclar
cadascú compra
els proveedors
que té confiança
o que creu en ells
i a vegades
algun article d'aquí
no es troba
a la fira
de Santa Ilucia
hi ha alguna compra
d'aquestes extraordinàries
que no pensava
haver-la trobat
i que la té
també com una altra joia
o sigui
deu tenir dos o tres joies
d'aquells caganers
ben tocables
jo tinc un caganer
que l'estimo molt
que és del joier Blázquez
que un any
vam fer una exposició
de figures de pessebre
al carrer Major
allà on hi havia
al costat
de l'antic ajuntament
al primer pis
es va fer una exposició
i en Blázquez
va portar
un caganer de plata
molt
molt
de la seva
de la seva línia
i el va exposar
diu
serà el primer
d'una col·lecció
de figures de pessebre
i aleshores
vaig anar
i dic
escolta
fa molts anys
això
dic
aquest caganer
me l'hauries de vendre
és únic
ja ho sé
però
diu
home
no el pensava vendre
perquè vull fer
una exposició
de tot un pessebre
però al final
va ser molt amable
i me'l va vendre
i el guardo
en fi
muntat amb una àgata
el guardo
com una cosa
molt especial
per això
que a vegades
veus en una casa
una cosa rara
i dius
i per què ho guarden això
i llavors
té un valor sentimental
llavors que això
té una història
té un sentiment
si n'hi ha molts
si n'hi ha molts de caganers
que tinc
que tenen història
n'hi ha molts
n'hi ha molts
això donaria
per un altre programa
m'estic veient
perquè a més
no hem parlat
dels caganers personalitzats
perquè hem parlat
de famosos
hem parlat
de la part de fora
i com llançant pilotes fora
mai millor dit
però jo no sé
si es podia fer
segur que de cara
a un futur
allò
sempre mirant el negoci
que a cada casa
hi hagués
el caganer
al cap de família
hi ha gent
que vol personalitzar
hi ha gent que s'ho ha fet
vull el meu caganer
i ja que he de fer
que sigui jo
hi ha familiars
que han anat
aquesta gent
que fan figures de pessebre
amb la fotografia
de l'avi
o del pare
o de qui sigui
diuen
converteix-me'l en caganer
i li han fet
més o menys encertat
depèn de l'artista
però
i de diferents tamanys
ai avi
ai avi
ai avi
que m'estan donant idees
no
el que em faria gràcia
és fer
no pessebre
sinó una cagadoria
ai ja està
o sigui
fer una exposició
ja hem obert la porta
ja
fer una exposició
posar al fondo
que diré
un palau
la Monclo
ui
ui que casualitat
tots pensàvem per allà
posar un fondo modern
he dit això
m'ha sortit això
i llavors
posar personatges
que han fet
d'aquesta manera
a veure com
com estan
com els fan
quina cara
fan
perquè clar
segons com te trobes
fas una cara
no?
sí
això sempre
doncs per això
a veure tots aquests personatges
i si no tenim un altre
compte
qui ha tingut la idea
de fer-los d'una manera
o fer-los d'una altra
fora curios també
però ho pots proposar
a veure si tens seguidors
i
no, no, no
jo
com a avi
a vegades
també tinc les meves
les meves tonteries
penses
i penses en això
imagina't tu ara
que fessis
un d'aixòs
i fes un concurs
a veure cadascú
a un personatge
diferent
per exemple
el president del govern
ui
que tots
el fessin
que el fessin
tots
a la seva manera
com el veuen
vull dir
que fora original
sortiria més
d'un caganer
ja l'hi dic ara
però no
però l'interessant
això sí
l'interessant
és que el clàssic
el bo
la història
és interessant
pel que estem dient
perquè jo a vegades
m'he trobat
perquè jo
ja saps tu
que m'ha agradat
sempre viatjar
vallar meus puestos
i anys enrere
per exemple
a Benidorm
a segons sis puestos
a l'Ajuntament
fan un gran pessebre
un gran pessebre
i cada any
veus personatges nous
cada any
veus personatges nous
i m'ha fet gràcia
la primera vegada
que en un lloc
d'aquests
que he anat
de fora de Catalunya
hi has vist
un caganer
al començament
el veies d'una manera
que quasi que no es veia
però el posa en un lloc
visible
que es vegi
que també hi ha
i és curiós això
perquè a vegades
dius
costa
però l'any passat
aquí vam fer un pessebre
l'altre d'això
hem fet aquí
he anat a llocs
d'Andalusia
per exemple
que està bastant
allum d'aquí
i veies uns pessebres
amb unes figures
amb un italian
saps aquella cosa
d'italià
i llavors resulta
que també hi havia
un italià
que era caganer
veus?
entens com ho he dit
em fa gràcia
parlar d'això
perquè
no és que ho digui
i si gasto ironia
o gasto broma
és perquè ho he vist
i em fa gràcia
perquè una cosa
és quan expliques
fas una conferència
fas un sermó
fas sobre una cosa determinada
però quan la vida
te la prens
pel que veus
i sents
doncs té la seva ironia
i et dic
i en algun temps
ve el pessebre
unes figures
hi havia un poble
que en aquest moment
no recordo
escoltes
unes figures fantàstiques
italianes
tot
hòstia veus
i al cap d'un any
o dos
hòstia veus
conys
conys
te'l cagaré
italià
i tal
on t'ha sortit
vull dir
que ha sigut una cosa
que has fet molt popular
i és interessant
i per això m'ha agradat
avui parlar
amb el Rossell
perquè parléssim
d'una cosa
que a vegades
la gent
ahi vols dir
parlar d'això
però és interessant
és història
i tant
i a més a més
jo crec que
any re d'any
a banda d'altres figures
que potser
mimem especialment
com és
clar
la verge
el nen Jesús
el Sant Josep
tot el que és
el que és
ara ens surt paraula
ajudeu-me
el que és
el de la casseta
de Nadal
o la casseta
del pessebre
l'àngel llipenjat
com si fos
i ara especialment
jo crec que busquem
sembra un caganer
l'hem de tenir
l'hem de tenir
si no ens faltaria
alguna cosa
el pessebre
sí
sí
senyor Rossell
hem de tancar ja
hem de deixar-ho aquí
i si alguna cosa
he dit
o hem dit
que no allòs
ja saben
que l'avi
l'avi està al baró del foc
es pregui amb batalletes
i clar
i a vegades
m'han de perdonar
no?
que ja
però és la vida
és la vida
perquè a vegades
a vegades
ja he trobat el cas
saps allò que vas dir?
no ho vas dir
però escolta
jo ja hi pensava
en això
doncs això vol dir
que jo si ho dic
és una cosa que pensa la gent
i sempre amb bona fe
això sempre
això sempre
senyors
moltíssimes gràcies a tots dos
i fins la propera
gràcies
bona tarda
jo no tinc mai uno per ell
i quan em van venir a veure
els vaig deixar anar de dret
jo no vull ser rei
ni camí ni patja
ni ser Sant Josep
que aguanta la vara
de verge no puc
ai amb aquesta cara
vull ser caganer
passar el Nadal
amb el cul a l'aire
vull ser caganer
passar el Nadal
amb el cul a l'aire
jo no vull ser àngel
parau
parau
ai que fa molta resca
i es passa la nit
parau
parau
penjat davant d'un arbre
parau
i així em deixeu triar-ho
parau
parau
el que em doni la gana
parau
vull ser caganer
passar el Nadal
amb el cul a l'aire
vull ser caganer
passar el Nadal
amb el cul a l'aire
pim-pam-pam
pastorets i pastoretes
quan aneu cap al portal
vigileu en l'espardenya
quan trobeu el meu regal
parau
i sota l'ombra d'una alzina
amb un pastís
descomunal
el figura del pessebre
us desitja un bon Nadal
jo no vull ser rei
parau
parau
ni que me'n vaig
ni ser Sant Josep
parau
parau
aguanta la vara
parau
de verge no puc