Fins demà!
No hay Dios en Barcelona
que se ligue a una virgen con la carpintería.
Si Jesús volviera
por estos días
trabajaría en Hacienda
por aquel rito sagrado
de estar en todos lados.
Papá iría directo
a la oficina del paro
estando el jefe en persona
¿quién querría tratar con un intermediario?
Si Jesús volviera
tendría siempre
las chanclas
en las de bolsas y latas
de andar por las aguas
del Mediterráneo
es un milagro más buscador
de inquinar hipotecas
y que los ciegos
no dieran 0,25
ni con 30 cervezas.
Pero aunque cambien los tiempos
llegan virtuales los templos
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
sacando tajana
de la historia sagrada
pero aunque pase la vida
y lleguen nuevos Mesías
una cosa no cambiará
siempre habrá un Pilatos
lavando fajos de guita
con el agua bendita.
Si Jesús volviera
por estos días
Magdalena viviría
vendiendo exclusivas
televisivas
la sagrada familia
nos escaparía en dos días
con un divorcio exprés
del pobre San José
y de la infiel María
si Jesús volviera
Quina tarda que portem
avui divendres, eh?
No sé si és el cap de setmana
el feide que
ens trobem de passar molt bé.
Hem parlat amb els Beri Pomelo
hem parlat amb els xicanos
i tu ja saps que teníem una cita
i que aquesta s'ha de complir
amb el Paco en la luna.
Aquesta nit a les 10
t'esperem al Teatre Metropol.
Paco, és així, no?
Bona tarda.
Sí, hola, bona tarda.
Esta noche, ¿dónde?
El Teatro Metropol.
El Teatro, todo el mundo al teatro.
Venga, todos para el teatro.
Avorrios, que seis una...
Ah, no, no, que se n'ha.
Hombre, ahí en casa.
Avorrios, venga.
Que quedan unas entradas todavía ahí libres.
Claro, que em diu el Tomeu Penya.
M'ho veus, ses cul, l'home.
Vinga, vinga, m'haurà tot.
Vinga, va, que s'ha d'omplir
que ens desitem del sistema aquí.
A més a més que això s'ha de gravar
després pel vídeo
i després segura la de coses
que s'han de fer amb el Teatro Metropol, eh?
Exacte.
Tenim ja preparada la càmera aquella
i la que t'agafa després de dalt i tot.
Aquella que vides cap amunt
i que com depèn de com estiguis assegut,
no, deixa-m'ho, deixa-m'ho.
Aquesta no la posis, aquesta no la posis.
Aquesta val molta pasta, eh?
Aquesta no la posis, arribarà.
Aquesta, potser pengem alguna
que hi ha en un cable
i ja està, una miqueta en un cable
i com a molt, eh?
Aquesta val molta, molta pasta.
I de tant en tant a buc
que li doni un cop
perquè es vagi movent, no?
Que es vagi movent, sí, sí.
Però això és casolà.
Això és de casa.
Va, que sí.
Paco, que m'ha vingut ara
la història de que semblava
que estiguéssim al mercat.
Ah, al mercat.
No t'ha vingut la sensació?
Senyora, comprem l'entrada.
Que me la quiten de les manes.
Que me la quiten de les manes.
Comrem-me-la.
A 10 euros, a 10 euros.
Què quieres?
¿Quieres dos?
Toma dos euros, Pati.
Vinga, guapa.
Maria, que totes som maries.
En el moment que passes...
Mira, m'acabas donar una idea.
Posarem una persona a la porta
quan quedi en poques entrades.
Vinga, guapa.
Vinga, Maria, vinga.
No quedarà molt sèrio, Paco.
Ja t'ho dic jo ara
que no quedarà molt sèrio.
És que jo ja no quedo sèrio.
Faci el que faci,
ja no quedo sèrio.
Ja no és possible, no?
Ja no és possible.
No, no, ja he perdut
ja el tren de la sèrio.
No se sap en quin moment.
Se't va caure i ja...
Si algú el troba,
que sisplau que no ho porti aquesta nit
al Teatre Metropol.
Que s'esperi d'aquí a cinc o sis o set anys
perquè necessitem el Paco tal com està, eh?
Necessitem tal com és.
Completament.
Paco, i com estan els nervis?
Perquè quedan poques hores.
És que és ja.
Doncs saps què passa?
A mi els nervis no em venen
fins que no estic al darrere
i sento allò de apaguen
els seus telèfons mòbils.
Apaguen els seus telèfons
i no sé què.
Quan sona aquesta frase
és quan començo a tremular.
No els apagueis.
Queixant-los.
Si podeu gravar, podeu gravar.
I després el poneu en el Facebook.
Això és una mentida, eh?
Després de tants anys
i encara et poses nerviós.
Jo faig 10-15 actuacions al mes
i encara cada vegada
que surts a l'escenari
estic tremulant això.
Però, Paco, això és molt xulo.
Mira, avui ho comentava
amb un grup també
que es diuen Los Demás
i deia
és que jo crec que aquest és encara
el que et dona la vida, no?
D'estar a sobre l'escenari.
Perquè dius
encara que passi molts anys
el respecte
al saber que vols fer
les coses ben fetes
i que la gent se'n vagi
satisfeta del que acabes
de fer a sobre l'escenari.
Aquesta responsabilitat
és la que et dona també, no?
La il·lusió de continuar.
Clar, és que quan no et passi això
tu has de plantejar, eh?
i de dir-te una altra cosa.
Què m'està passant, no?
Què m'està passant?
Sí, sí, sí.
Però no, però la tarda d'abans
ja et dic
sigui molt tranquil, molt normal.
Encara no t'ho creus, no?
Sí.
I quan s'apropa el moment ja
dium...
que ja està aquí, que ja està aquí,
que ja està aquí, que ja està aquí,
que és aquesta nit,
que el tenim al Teatral Metropol,
que ja està.
A més, presentant recordem
aquest treball discogràfic
que són bufones i antihéroes
que per cert he de donar les gràcies,
que m'ha agradat molt, eh?
Ah, la dedicatòria, no?
Gràcies, que bojo.
M'ha emocionat, m'ha emocionat.
T'estimo ja tant,
ja t'estimo.
Jo també, jo també.
Aquí a la classe,
jo també, jo també.
Jo de vegades vaig a casa
i em fico a la ràdio,
sense voler.
Ah, no, que aquí no és.
A veure, què fa la Sílvia,
oi, què fa la Sílvia?
Sí, sí, sí.
Home, és que ens passa ja...
Paco, és que és això,
que fa molts anys que ens coneixem
i ja és allò que dius,
ostres, i vols que les coses surtin bé, no?
Exacte.
I m'encantaria que aquesta nit
el Teatre Madrobola estigués a rebentar,
si és possible.
Jo també, jo també.
Encara faltan unes quantes entradetes
que, vamos, estaria molt content,
perquè és la meva ciutat
i per mi avui rebre el recolzament de la gent
és el doble de bo, no?
Perquè quan pas por ahí dius,
bueno, sí, la gent va a veure un tio
que coneix o que li agrada o que ha sentit,
però quan veig a la teva ciutat dius,
hòstia, no,
això de ser profeta a la teva terra,
que jo sempre he tingut la sort de seu,
doncs és un plaer enorme.
I a més, a més,
serà perquè no tens gent aquí a Tarragona,
per l'amor de Déu.
Home, que jo crec que necessitaries,
no el Teatre Metropol,
necessitaries el Palau de Congressos
i encara així, Déu-n'hi-do.
És veritat.
Per això que dius,
s'han d'encerronar tothom, eh?
Ens hem d'encerronar tots,
hem de caure de morros
i ho hem de fer al Teatre Metropol
aquesta mateixa nit a les 10
que tindrem el Paco a la luna.
A més, hem preparat un espectacle
impressionant.
Hi ha molts músics,
músics molt, molt bons
i, bueno,
cançons noves que no hem sentit encara,
audiovisuals,
una miqueta de tot,
una miqueta de tot.
No, ja he vist que tens
el camp de futbol molt ben posat, eh?
L'alineació, no?
Sí.
11 persones, eh?
I encara hi havia més no que hi havia
perquè, clar,
si no hi ha més jugadors
per ficar a la gent, no?
Clar.
He agafat allò,
he agafat una plantilla d'aquestes
del Guardiola
i he substituït
els jugadors del Barça.
Sí.
Ai, perdó, perdó,
del Nàstic.
Ai, ai, ai, ai.
No, no,
t'hem entès, t'hem entès.
La idea l'hem agafat, Paco.
He agafat una plantilla del Nàstic,
he substituït els jugadors
pels meus músics
i ha quedat molt xulo.
Ha quedat xulíssim.
Jo us recomano
que entreu al Facebook
i a la pàgina del Paco en la Luna.
Si no sou amics,
ja trigueu.
Sí, clar.
I ja veureu
que, bueno,
que s'ho ha muntat la merda bé
i una manera de fer
una presentació
d'aquelles originals, no?
Bueno.
Paco,
amb la feina que tens,
amb la feina que tens.
Això t'anava a dir,
t'anava a dir.
Això ho he fet en 5 minuts
perquè porto uns dies,
si porto uns dies
a dormir 3 i 4 hores al dia,
que no t'ho imagines.
Perquè, clar,
les coses
quan són en grans companyies
i hi ha molta gent
darrere teu,
molt bé,
però quan estàs tu sol,
que tot ha de passar per tu,
és una bogeria,
una bogeria,
en sèrio.
I dius,
a veure,
per favor,
vosaltres mateixos,
vosaltres mateixos,
ja em coneixeu,
no?
Ja em coneixeu.
Sí.
Ja sabeu com fa i
de quina manera ho fa i
dureu-me un cop de mà.
És terrible.
M'està aixecat.
Avui què soc?
Soc administratiu?
Soc no sé què?
perquè has de fer factures
també.
S'ha de fer rai,
s'ha de fer,
no sé,
uah,
és una bogeria.
Home,
jo et paco,
si mira,
no sé,
i ara ja arribem a tard,
però per la propera vegada,
pensa i et donem un cop de mà,
home.
Bueno, bueno.
Poc o molt,
alguna cosa faríem,
eh?
Jo m'aporto el Cristian i el Marc
i dir,
mira,
encara que sigui desmuntar coses,
ells també saben desmuntar,
eh?
Doncs,
ara l'ajuda,
eh?
I els nens,
sí,
desmunten sobre el cos.
Per això,
necessites un cop de mà,
ells per desmuntar,
ui,
tenen una facilitat.
Tot el de més no ho sé,
però per desmuntar...
Doncs ho mirarem,
ho mirarem.
Molt bé,
molt bé.
Doncs, carinyo,
que vagi molt bé aquesta nit,
que t'ho passis molt bé,
perquè si tu t'ho passes bé,
això vol dir que també la gent
que anem a veure
també passarà el mateix.
Molt bé.
La primera cançó,
ja t'he dit que no m'ho passaré bé,
eh?
La primera sempre m'ho passo malament.
Que no em situï la primera...
I mira que hem posat una guapa
la primera, eh?
però així que intentaré avui
passar-me bé
des de la primera.
Quina és la primera?
A veure, digue'm, digue'm.
Cuando la noche salen un...
Cuando la noche caben un baile.
Oh, que bonica.
Que és aquella la més...
Més disco,
sembla com que música disco
dels 70.
Sí, sí, sí.
És allò que dius,
bienvenidos, no?
Vinga.
Que aquí empezamos.
Un secret també,
aquest és el vis.
Si demanen visos,
el tercer vis.
Ah, mare.
Per qui vagi,
que demanin visos.
D'acord.
Sí, que preparin lo de l'un,
un altre,
un altre,
i otro.
Y Paco,
Paco.
Un hijo tuy.
No, no,
los hijos,
no déjalo que es una responsabilidad.
Es que antes cuando no están
y hablas desde la ignorancia,
y ahora ya cuando ya lo sabes,
ya es otra cosa.
Ya no lo pides,
ya no lo pides.
No, no es delicado.
Sí,
porque ahora ya sabes lo que hay
y cómo hay, eh?
Bueno,
pues queremos ensayar contigo
por si ahora ya tenemos un hijo.
Vale.
Vale.
Que s'han gemel.
Ah, no, no, no.
No, no,
deixe-ho, deixe-ho.
Doncs Paco,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
Molt bona feina
per aquesta nit.
Gràcies.
I com estàs al teatre,
molta merda.
Molt bé.
i res,
una cosinha que no hi dis res més.
Aquesta nit ho tenim al teatre a Metropol,
però tens alguna cosa més en vistes,
alguna cosa més a l'agenda?
Com va?
Bueno,
demà marxem cap a València,
ho presentem a València.
És veritat?
Sí,
sí,
sí.
I bueno,
de moment,
ara estem enquadrant tot l'estiu,
l'estiu et volparem per tot arreu,
farem una,
sí,
farem feina.
A més,
estem pensant ara,
estic negociant amb els músics
per agafar el remol,
que jo tinc un remol que escenari,
sí,
que vaig fabricar,
una bugeria que em va inventar un dia,
un remol que es transforma en escenari,
que tinc l'equip dintre i tal,
i em sembla que agafarem un remol
i farem pobles i tirar milles
i en les condicions que siguin,
perquè la guberna es presenta el disc i tocar,
o sigui que,
que bueno,
no hi ha que passar.
No, no,
i que sigui molt bé.
A més a més,
això del remol,
me'n recordo que m'ho vas venir a presentar,
i que dius,
ostres,
de cara ara mateix,
com a sistema anticrisis,
és una d'aquelles idees fantàstiques.
Completament,
completament.
No,
perquè dius,
no, no, no,
vosaltres no heu de posar res,
com a molt,
deixeu-me per poder endullar la llum,
que tota la resta el porto jo,
no?
I ni tan sols,
perquè porto un generador.
Portes generadors?
Sí.
Ah,
doncs mira,
fantàstic.
Sí,
que perfecte.
Jo crec que més d'un poble t'ho agrairà,
Paco.
Molt bé.
Ven a tocar con nosotros,
Paco,
te necesitamos.
Doncs farem,
farem això,
farem això.
Molt bé.
I bueno,
a Santa Tecla em sembla que també estic contractat,
ja m'han proposat mig,
o sigui que també ens veurem a Tarragona.
Ja saps què significa això, no?
Que tornarem a veure't.
Ah, bueno.
Per aquí,
per la ràdio.
Un plaer,
un plaer.
Doncs Paco,
qualsevol cosa,
ja saps on ens tens.
Perfecte.
pel que necessitis, eh?
Gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies pel recolzament.
Un petonàs guapo.
Gràcies.
Adéu.
Donde se encienda un gemido
y la tele se apague.
Donde me tragués entrego
a tus bragas de encaje.
Si lo encontraste,
no seas tonta
y dímelo
en un mensaje privado
en mi Twitter.
El seductor
que ponía parches al tiempo
maquillando a una virgen
ha muerto
aplastado por su agenda.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa en guerra.
Descansa en guerra.
Ego no te absorbo.
Descansa y ve.
Descansa y ve.
Descansa y ve.
Descansa y ve.
Descansa y ve.
Ego no te absorba.