i ja la tenim una miqueta
aquí i encostipada
Mar Pérez, bona tarda
digueu, digueu, que estàs refredada
a més a més, la pobra xica aquí intentant
amb aigua, amb parlatuts
sí, perquè tu saps
que a mi la moda em torna boja
i ara està de moda
clar, clar, jo vaig
i soc de des desmodes
tu t'encostipes a l'estiu
jo quan me surt, no, tampoc tinc una fita
així, una bata
el tema mocs no em preocupa perquè jo trec mocs tot l'any
perquè és el que té a ser, mocosa
però allò de la veu, la tost, que ja ho anireu sentint
durant l'espai
en sec m'agafa la tost i tal
sí, és ara, jo cada 15 dies
però el cafè t'anirà fatal
no, no, no, prenc cafè, és una infusió
és un te amb mel i llimona
amb mel i llimona
sí, molt calent que em va molt bé per la gula
molt bé, així te farà la vista clara
bueno, no ho sé
jo de vista no tinc cap problema
per això porto aquestes ulleres tan bones i divines
això és veritat, de la muerte de la muerte
bueno, vinga, que me disperses
jo sempre, jo sempre t'ho faig
ja ho saps
anem per feina perquè després no ens arriba el temps
i em vas fent el senyal de tallarem el coll
tallarem el coll
tallarem el coll
avui és dijous, això és mana mana
benvinguts
i jo per començar
ah, ja està
t'he demanat una cançó
fa molt de temps que no la sento
i venia a l'autobús
perquè jo ja saps que vinc del cul del món
vinc amb autobús
com cada setmana
i venia a pensar en aquesta cançó
i la Sílvia que és com el déu
com el déu de la música
i jo la dic una cançó que té
i l'hi canto
i ella me la planta
tu que ets bona cantant
és diferent
en mi clan
en mi clan
en mi clan
en mi clan
en mi clan
aquí
no me enrío
y en ver
no me da vergüenza
no, no
que yo jamás la conocí
ni quiera hacerlo
y ahora puedo
ver más allá
los espíritus
me van a ayudar
porque sé
que me voy a quedar
Aquí, oh, oh, oh, oye, ya estás, donde el río hierve.
Oye, ya estás, donde el río hierve.
Oye, ya estás, donde el río hierve.
Oye, ya estás, donde el río hierve.
Oye, ya estás, donde el río hierve.
Oye.
¡Vamos!
¡Vamos!
Unas botas negras y una chaqueta azul.
El gordo camarero, el conductor del autobús.
Y aquí estoy en una buena ciudad.
Y en aquel viejo cacharro está sonando una canción.
Y ya no tengo ni un cigarro, que es terrible decepción.
Te esperaré, te esperaré.
Estaba en la estación.
Cae la lluvia.
No hay anochecer.
Las sombras me acompañan.
Y me gustaría saber.
Si después de la tormenta, cuando pase el huracán.
Voy a poder encontrarte, nena.
Perdido estoy en la ciudad.
¡Oh, eh!
Com m'agradaria que això...
Veig, que aquí a la ràdio tinguéssim televisió.
De veritat.
El concert que m'acaba de fer...
Mira-la, mira-la, mira-la com està.
Que l'escada...
Sí, senyora.
Marc, Marc, quina energia t'he notat de cop i volta amb la cançó del Semiclan.
Genial, genial.
Que la poso cada dia, eh?
Te la tinc guardada aquí per entrar així, eh?
És que ha sigut com un subidón.
Venia a l'autobús...
Un, no, uns quants, eh?
Venia a cantar la cançó allò per mi.
I dic, ostres, li demanaria la Sílvia.
I mira, pam, me l'has clavat.
A més a més, l'estava aquí, bueno, cantant, interpretant, destrossant, el que fes falta.
És aquell punt que se t'enfot la gent del voltant, que sembla que estigui sola.
O sigui que els pobres companys també ara...
Els pobres companys de Tarragona, ràdio, que em miren a través del vidre, dirà...
Ostres, tu, el té...
Aquesta xica està fatal, eh?
Sí, he posat unes gotes d'algo, aquesta xiqueta, en el té.
No, doncs recordava, a part d'això, recordava, i tu també ho recordaràs,
un concert de Meclan, en el que anàvem quatre amb un cotxe,
però en realitat hi havia com una presència.
Dies després vam descobrir que anàvem cinc.
Sí, però això va ser després.
Tu te'n recordes, no?
Oh, i tant, jo me'n recordo.
I nou mesos després.
A més a més, els carolinos aquests, en un principi, el concert, nosaltres vam anar d'hora,
allò quarts d'onze.
Allò que sopem, veiem la pientilla.
Exacte, sopem, mirem, perquè el concert, en un principi, nosaltres teníem previst que era a les dotze de la nit.
Sí, sí, sí.
Però no, va ser fins a les dues de la matinada que no van sortir els McLean a sobre l'escenari.
Bueno, en qual cosa, jo a les tres estava ja que m'adormia pels racons.
Sí.
Sí, m'agradaven, però no a les dues de la matinada.
Ja passa això, ja passa.
Que no la trobo jo a la Calolina, ja, pel cal joc, ja, mira, no me salin a Calolina.
Mai més te'n demanaré que m'acompanyes en un concert de Meclan.
No, no, tu ja saps que sí, però amb una hora raonable, per l'amor de Déu.
No, horari infantil, a les nou.
Bueno, ja val d'explicar extensitats i intimitats nostres.
Vinga, deixem els McLean.
Parlem dels Thyssen?
Ui, la senyora aquesta del teatre, però cada vegada que entra, eh, per l'amor de...
A veure, a veure si li baixem una miqueta la tonalitat, eh.
La Lupe, tu.
Ostres, amb la Lupe, a més a més és allò del...
Teatro.
Digimelo, dimelo.
Vale, vale, vale.
Com ho has dit?
Teatro.
Com?
No, ja està, ja està.
Si la vida és pura...
Sí que és puro, puro i duro.
Puro duro és.
A veure.
Digues-me, digues-me.
Hi ha problemes, hi ha problemes al...
al supermundo de llupí dels Thyssen.
Que raro i que extraño, eh.
Que raro.
Fa quatre dies que Borja Thyssen i Blanca Cuesta es feien unes fotografies a Lola amb el Sacha, l'Eric i ens mostraven una casa que el Baron Thyssen va regalar al fill de Tita Cerveres, és a dir, a Sacha, que en va complir els 18 anys.
Sí.
Vale, és una espectacular casa que està a pocs quilòmetres de la villa favorita, de Lugano, d'aquell llac espectacular en el que tu saps que el Nespresso té una casa, també, no?
Oh, i tant, i tant, que m'agradaria anar a veure el Nespresso.
Ara la posa a lloguer, la posa a lloguer perquè són moments apretats i tothom s'ha d'apretar el cinturon.
És que...
Justa, i ell més que mai. La lloga per 300.000 euros...
Ai, que no la tinc suelto.
Per solventar uns problemes de liquidesa, clar.
Són 240 metres quadrats, eh. Són dos dormitoris, dos banys, un ampli saló i una cocina, imagina't.
Un ampli saló, un comedor i una cocina.
Amb dos dormitoris, sí, sí, sí.
Clar, això ho fan perquè no la fan servir gaire, saps, aquesta casa?
No.
Saps que viuen a Madrid?
Ah, no? No en tenien tèc.
Sí, amb una urbanització de luxe que van construir la casa, bueno, la van comprar feta ja el 2010.
Una casa que els va costar 5 milions d'euros.
No res, no res, no res.
Que només en comunitat l'han de pagar 4 milions d'euros al mes.
Perquè vegis.
Només en comunitat.
Només en...
Clar, potser la qüestió és que en comptes de tenir problemes de liquidesa o que has de fer és baixar una mica el...
El teu tren de vida?
El peu del palau.
Tu ja saps que el milió, si no arriba a final de mes, no deu ser per...
Eh?
Perquè no gastis potser més del que tens.
I no serà perquè ell no posi judicis per aconseguir més diners.
També, eh?
Perquè potser no ho sabràs, però ell rep cada any 300.000 euros que li dóna la seva mare, que formen part d'aquella famosa herència.
Sí.
A part de...
I qual li donarà del tot, tota l'herència?
Li havia de donar uns diners com va complir els 20, un altre tant com va complir els 25, m'assembla, i ell demana que en comptes d'esperar-se cada X temps per donar-li una mossegada, doncs que li doni el que li toca de cop.
Perquè ell diu que el vol veure, perquè és bo que no l'ha vist, vol veure el...
El testament.
Ja podria estrenar el soroll de les monedes perquè m'atabalen.
Sí, el dret, d'acord, d'acord.
I tants diners m'atabalen.
Sí, sí.
Ell volia veure el testament perquè vol saber què és exactament el que el seu pare, entre cometes, li va deixar.
Ell diu, ell que assegura que aquest bon senyor li havia dit que li deixava la meitat de totes les obres d'art que Tita Cervédera diu que són d'ella.
O sigui que potser encara vol sucar una mica més, no?
Diríem que aquell museu la meitat és d'ell, diu aquest bon senyor.
Clar, ell no ho sap del segur, del dret, perquè no ho puc dir.
No li ensenyen.
Ell vol estar informat i no el volen informar.
I mentrestant, per solventar aquests problemes de liquidesc, segueix, perquè mira, aquest nen ja li està sortint el bigoti, segueix regatejant amb la revista Hola,
perquè recordem que la Bancacú estava a parir un nen que no hem vist.
I no hem vist perquè es nega, la revista Hola, a pagar els 150.000 euros que ells demanen per ensenyar la cara d'aquest criu.
Anna!
I clar, jo penso, quina desgràcia, aquest nen que semblarà els fils d'El Marquette Jackson,
que de vegades que surti no el que reuran de sortir amb la cara tapada, perquè com que no paguen per baralir la cara, no la podran veure.
Home, ja sortirà. Jo crec que arribaran a un consens econòmic i jo crec que aquest nen sortirà, ja ho veuràs.
Jo crec que estan esperant, perquè el bateig ja l'han fet.
No, a veure, si no et paguen per baralir la cara al criu, quan demanaran pel bateig.
No, però jo crec que pel bateig alguna cosa faran, ja ho veuràs, que tot això s'està encara en tràmit.
Ui, la cadira.
El nen amb 15 anys, aquest mon fill...
Claro, el nen amb bigoti, ja. El que no saben els tíciens és que arriba un punt que quan més es refrega el tema, al final deixa de tenir importància.
També és veritat.
I si a nosaltres ens importava un pebrot, la cara que té aquest criu, d'aquí dos mesos encara ens en portarà més.
Oh, però a mi m'agradaria veure'l. A veure si s'assembla amb ell o amb ell.
Ah, sí? Vols dir que t'interessa?
No, no, però bé, què t'ha de dir-ho aquí?
Ah, bueno, que falsa.
Asquerosa.
Que falsa.
Con H, con H.
Hasquerosa.
Hasquerosa.
Jennifer López.
Jennifer López.
No me havies dit que acabarías d'una manera i jo te diria no sé què?
¿De què?
Ah, bueno, sí, sí.
Ah, espera, espera.
O que me la estàs riando, me la estàs riando.
Te estava dient que tot això me anem en els quartos, perquè caballero, dondinero, poderoso, comé de jo?
Poderoso caballero, es don, don, don, don, don, din, don, es don, dinero.
Gràcies a Déu, gràcies a Déu.
M'està fent efecte l'illuprofeta, nena.
Gràcies a Déu que havia massajat.
I si no arribava a massajar.
Veus, Marc, com tu i jo, no podem massajar.
Aquí vols ensajar.
No podem.
Aquí vols enganyar.
Xumi, xumi, xo.
I'm a old dirty dog all day.
No way, Jose.
You could only go one way, I'm in my way.
You should check that out.
Maybe you ain't turn around.
Maybe it's none of my business.
But for now I'm working out, let's get this, darling.
Nobody knows what I'm feeling inside.
I find it so stupid, so why should I?
That I love to make love to you, baby.
Xumi, xumi, xumi, xumi, xumi, xumi, xumi.
Vinga, va, ja està.
Ja he begut aigua, he begut te i m'he menjat una galeta amb melmelada.
i jo trobo que tot això amb aquest trosset, eh?
Imagina't si ho has fet.
Sí, sí, uf, pim pam, pim pam, pim pam, una màquina, una màquina.
Jo ara trobo que ja estic bé, Sílvia.
Hi ha més entrada, no?
Ja està, ja està.
Normalment és al revés.
Jo li passo, li passo a la Sílvia un paper amb l'ordre de la música i els talls de veu, saps?
I ella fa el que li surt d'allà.
I avui, que el dia passat, i ella ho fa correcte, jo no me'n recordo de l'ordre.
Bueno, I want a dance, no, lo que ya quiere, lo que ya quiere no es dance.
Què? Què és dance?
No, no és dance.
Què vol, què vol?
Les males llengües i les males fotografies, perquè clar, una cosa és la llengua i una altra cosa és quan hi ha imatges.
A veure, Jennifer Lopez està ara mateix fent la seva gira a Austràlia.
A Austràlia, en el país de les cangurros?
I la van enganxar perquè se'n van anar de compres i se li va córrer a entrar a la botiga Tiffany & Company
i demanar que li ensenyessin els anells de...
Boda?
O de promesa?
De què, dona?
Sí, sí, sí.
És que m'acabes de dir que no, no li van dir que sí ni que no, no me dius res.
De què va això?
Però ho van comprar?
Ella ja s'ha casat.
Bueno, és que clar, tenim fotos que els estan ensenyant i els estan mirant si els estan allò consultant l'un a l'altre i tal i qual.
no sé dir-te si van sortir amb bossa o van pagar i li van deixar encomanat perquè els portessin cap a l'hotel perquè no ho veiessin i tal, no ho sabem.
La qüestió és que les males llengües, una altra vegada, ens expliquen que ell no està gaire per la labor de casar-se.
Anda.
Que sí que fa de pare dels fills de la Jennifer quan estan amb ells, però que és jove i que ell ha de fer moltes coses.
Que encara és un experto.
El de les bodes potser sí. La qüestió és que això ha fet saltar les alarmes.
És a dir, que ell en els cercles més íntims digui que no està preparat per casar-se, per lligar-se d'aquesta manera,
però perquè en un altre costat els veiem emprovant-se en ells, doncs claro...
Aquí jo crec que juguen amb els sentiments del periodisme.
Jo crec que juguen com els pitjolí.
Sí, que si ara que sí, que si ara que no, que si ara no és com l'equipto jo.
Jo crec que l'amorat pit va dir que cada vegada estava més a prop el dia de la boda.
Sí, i teòricament havien de casar-se a França i que ho tenien ja agafat i no sé què, no?
Doncs m'ho he negat.
Va passar o no? A veure si ens vam entrar tu i jo.
I s'han casat així d'estrangers.
Ni tu ni jo ni ningú s'ha entrat.
Doncs això, que s'han casat d'estrangers, el que et deia.
Això qualsevol dia van a un pizzajat i es casen allà i tu...
Doncs mira, acabem avant.
Ara que no existeixen.
No, està bé, està bé.
No, no, però jo què sé.
Ai, espera, espera, que m'agrada molt al principi, eh.
Espera, a veure, perdona.
Digue'm allò del xixi.
És el caraguat aquest, no?
Xipi-xipi-jou, xipi-xipi-xipi-jou.
És que ara venen les xupi-xupi-xup.
Que tantes, ai.
Un rato largo.
I què li s'ha passat a la Spurco?
Aquesta tia també està encestimada, com jo.
També, també.
Segueixo indignada.
Per què?
Perquè ni a la cerimònia d'obertura
ni a la clausura dels Jocs Olímpics de Londres
van fer servir a
l'Elton John.
A mi no cantant, però sí que va sortir, eh.
Però, home, em porten allà
aquestes...
Xiques, xiques.
Xiques, guel, païs, guel.
D'adjectius que no.
Xiques, xiques.
Aquests cadàvers musicals.
Xiques, xiques, xiques.
Sílvia, la llibertat d'expressió.
Xiques.
Porten els cadàvers musicals aquests
i es deixen al Sidelton John sense actuar,
s'ho fa de casa.
Perquè ara ja està centrat en altres coses.
A mi jo el van trucar i va dir no.
Mira, que tinc aquí...
Ai, que ho dubto.
La qüestió és que, clar,
la gent estava espitosa per veure el retrobament
d'aquestes macacos cantant.
Aquestes macacos.
Bé, doncs, sí,
l'han agafat el gust.
A què?
A reviure els 90 i els bons temps.
Oi, oi, oi, oi.
Allò de totes per una i una per a totes.
I es veu que de tant en tant se les veu
que queden per sopar,
per ajuntar-se amb les famílies, amb els fills i tal,
i que porten un...
un de tant en tant un que va,
un fer un cafè, saps?
Ah, doncs bé, està bé, no?
Totes menys una.
Quina?
Qui ha de ser?
Quina?
La pija.
La pija estúpida.
Què?
No ho facis ara, eh?
Hasta el punt...
La pija.
Mira si és pija estúpida
que estrenen el musical
de les Spice Girls
i a Londres, clar,
van totes,
es posen boníssimes al fotocall
per fer-se la fotografia,
totes,
menys la Victoria.
De veritat.
Perquè es veu que el tràfic de Londres
la va fer arribar tard
i va passar pel fotocall
ella,
el seu marit
i els seus fills,
la nena no,
perquè és molt petita,
per mal de saraus,
i ella sola,
és a dir,
ella sola,
pim-pava,
amb marido e hijos,
però no con les companyetes.
A veure si és que no es parlen,
a veure si hi ha mala maró
entre illes.
Jo crec que...
Vol d'ajuntar-se,
molt d'ajuntar-se,
però la veritat,
res de recs.
Ja estaria bé,
de fet,
tampoc no cal que s'ajuntin
gaire més.
El musical es diu
Viva Forever
i jo em pregunto,
qui pagarà...
Pregunta-t'hi.
Qui pagarà
un sol euro
per veure un musical
sobre la vida musical
sobre aquestes xiquetes?
És que no trobo...
Xata,
tu ja saps
que haver-les aïles
i que segur que encara
hi haurà aquell fan
que té tota la seva habitació
encara amb els pòsters
de les Espais Hells.
Amb els pòsters
que a les puntes
s'adobreguen
ja dels anys que fa.
Sí, sí, sí.
Ja.
Algú hi haurà, eh?
A veure,
no podria dir-te quants...
Jo crec que l'estrena
va ser un èxit
perquè tothom
que anava a navegaratis.
Ara,
gira, gira mundial,
no sé si farà
aquest musical, eh?
No, jo crec que tampoc.
Que no estem parlant
del Rei León, eh?
No sé què vols
que et digui tu, però...
Que no estic parlant
del Rei León.
No, no,
és un musical que no...
Eres buena, eres buena.
No, no, no,
tu eres buena.
No comença,
no comença
que se n'acabarem, eh?
La qüestió és
que ja me les pots treure de fons.
Sí?
Sí, perquè no tinc el cap
jo per campanilla, saps?
Per campanilla.
Hòstia, avui està...
Sí, sí, sí,
i aquesta és com la capona, tu.
Bueno,
eh...
Què?
Shakira.
Hi ha Shakira ara ja?
Sí?
Sí?
Ah, bueno,
Shakira, Shakira.
Loca.
Que canta en català.
Bueno,
això ho diuen, eh?
No?
Això que va deixar caure
en una entrevista...
Que l'últim...
Bueno,
ho va dir el Piqué.
Per això,
ho va dir el seu home.
Que ens podíem esperar
qualsevol cosa
i que és molt possible
que en l'últim disc
ens sorprengués
amb una cançó en català.
Les albes van ser
quan ja tothom diu
que la cançó serà
Vots per tu,
de Sau.
És bonica, eh?
Sí,
i tant.
I amb la veu de la Shakira
pot ser també...
A veure si li dóna
el seu estil i tal.
A veure,
a veure.
Home,
la va cantar també
l'Oscar Sal
i la va clavar, eh?
Sí,
li va quedar molt bonica.
Home.
A veure,
a veure.
Bueno,
i què tenim
de la notícia
de la Shakira?
Tenim la notícia
d'internet
de cada setmana.
Shakira i Piqué
publiquen a Twitter
la primera fotografia
del seu fill.
O sigui,
hi ha la foto...
La foto?
Una ecografia.
Ja m'ho imaginava,
ja m'ho imaginava,
perquè encara està embarassada.
Home,
tot segueix...
Jo sé que anem ràpid.
No,
naixerà a principis d'any.
I que no ens entrem
de moltes coses,
però tant.
A principis d'any naixerà.
Però ja han penjat
la fotografia
amb el títol
de la primera foto,
no?
Su primera foto.
I ja tothom
està trobant-li
semblances.
A veure,
qui s'assembla,
de qui és aquest nas.
El nas del papa,
els guis de la mama.
Les gaudes de la mama,
les caderes de su madre,
totes aquestes coses.
Bueno,
de fet,
clar,
és un nen mediàtic
abans de néixer,
com la major part
de les panxes famoses.
Però em sembla
lloable
i em sembla
d'aplaudir
que es treguin
a l'abunt
tota la premsa
que es persegueix
fent-ho públic
gratis
i per tothom.
Jo t'he dit una cosa,
que xapó.
Claro,
ho trobo lloable,
ho trobo perfecte.
Perquè a més a més
hi arriba un moment
que jo crec que et deus
cansar
de veure
quina foto
tan enganxat
que no tan enganxat.
Aquesta setmana
Piqué sí
va fer un comentari
el cansat que estava
que la premsa
el perseguís
a tota hora
i a tot arreu.
Però, bueno,
clar,
és un preu que
t'agrada o no
has de pagar.
I aquesta manera
de fer les coses
és la que fa
que la gent acabi
perdent l'interès
per perseguir-te
perquè com que sigui
al cap no treurà
cap exclusiva
que tu
no hagis ensenyat abans.
Exacte.
Llavors ja dius
mira,
estiguem tranquils
que si no ho farà
d'una manera
ho farà de l'altra
però ens assabentarem tots.
Exacte, exacte.
I ara amb les reds socials
i això
que si no el penja
al Twitter
o penja al Facebook
o el que sigui
tranquil·litat, no?
Sí, sí, sí.
I bueno,
i des que la gent
va penjant números
al telèfon
que sembla que Pipistrada
siguin les pàgines
amerínes
de tots els famosos.
I això que ha dit
que no és ell.
Bueno.
Bueno,
almeig ho va dir
així,
va deixar caure
que no,
no?
No?
No?
Bueno,
el meu no el té.
El meu no el té,
segur.
Tinc claríssim.
Tornar a Friends?
No,
uns capítols?
T'imagines?
M'agradaria, eh?
Ja a punt de demanar
la jubilació.
Vaig xalar molt, eh?
Amb ells.
A punt de demanar.
Ombaix,
estan tots joveníssims.
Bueno,
perdona,
estan tots operadíssims,
però...
Però estan guapos.
Estan tots de 40 per amunt, eh?
Bueno,
40 per arriba
la teva que és la barriga.
Fantàstico,
fantàstico.
Per això,
per això.
Joveníssims,
mar,
joveníssims.
Sí,
que estan tots molt guapos,
Silvia.
jo era una fan afèrima de Friends
i l'he vista
la reposició
no sé quantes vegades.
I espera't.
I reia amb els mateixos gags
i plorava amb els mateixos capítols
i pensava,
però com pot ser tan ridícula?
Doncs sí,
sí, sí, sí.
Perquè és així,
és sentimental.
Hi ha gent que escolta
les Espais Girls
i hi ha gent que li agradava Friends.
Per exemple.
I aquesta cançó
que fem servir de Friends
sempre la fem servir
per parlar
de la Jennifer Aniston.
Jennifer.
Jennifer.
Que et casa o què?
Justa.
Ai,
avui estàs...
Home,
estàs amb la puntilleta.
Sempre m'hi ha sigut
l'eterna abandonada.
Això és veritat,
pebratxica,
no ho ha passat gaire bé.
No, no, no.
Tothom ha tingut nòvios,
novietes,
parelles i parelletes,
però des que el senyor Brad Pitt
la deixés més penjada
que un xorixi de Pamplona
sempre ens ha donat
com una pena,
és a dir,
que no acaba de trobar
la seva mitja taronja.
Ai,
que aquest no funciona.
Aquest que li dura
dos mesos
i un repredat.
No,
doncs es veu que sí,
que la cosa és que ja
han celebrat inclús una festa
de compromís
a haver-la aquí
els que tremolava
tot a tota la residencia.
Ai, que bonic,
no?
Sí.
Molt bé per ella.
Molt bé per ella.
Jennifer,
felicitats.
I de pas també li diem
que Jennifer,
que ens encantaria
que ens facis arribar
les invitacions.
Depèn.
Però fes-les enviar
per internet,
perquè si les envies
per correu
després arriben tard.
Clar,
o trigant més del que...
I això depèn de l'entens,
perquè la Sílvia
s'ha de depilar,
s'ha de fer la penícola,
s'ha de no la provocaria.
No,
perquè, Mar,
des que estic utilitzant
la foto d'apilació,
això ja és una altra història.
Però s'ha de fer les fotos
de la depilació.
Això sí.
I què fas?
Està fent fotos
mentre se depilen?
Clar,
clar.
I s'ho és guapa?
No,
perquè són trossos,
són trossos de carn allà.
Trossos de carn.
Trossos de carn.
Bueno,
doncs qui et senti
que la foto d'apilació
són fotos de trossos de carn.
Exacte,
així mateix.
La qüestió,
Jennifer,
que ens avisis una de dos,
o truques a la Sílvia
per telèfon aquí a Tarragona.
No,
a mi jo no m'ha trucat.
A Tarragona i a ràdio.
No,
que no m'ha trucat.
No,
no?
No,
perquè alguna vegada
em passa que me passen trucades
i no pot ser
perquè estic fent una entrevista
i no.
Jo que faig una cosa,
que m'ho envigui per mail.
Envia en correu,
xatona,
o al Facebook de la Sílvia.
O al Facebook,
que aquí sí que estic operativa.
1.500 amics
perquè agafa de mi tothom
i ella a tothom
es podrà a Tarragona a ràdio.
Sí.
Agafa mil amics
i si tu li expliques
a ella de seguida te...
També t'afegeixo.
Sí.
Jo és que jo,
mira,
a mi m'encantaria tot.
I la vida,
sí que parlant-te.
La vida és a Cint.
I la menta doyó.
A veure estos 20 anyeros...
Avui estem espesses
o sóc jo?
No,
no,
bé,
bé,
no.
Sóc jo,
doncs.
No,
som espesses,
som espesses de per si.
Per què hem de buscar
el que hi ha
al com de les paraules,
mar?
Per què?
Per què?
Bueno,
venga.
Hi ha aquí una foto
de la danza hispana
en el corazón de Harlem.
Ah,
que bonito,
no?
No,
li acabo de veure,
però bueno,
és una cosa com una altra
que acabo de veure.
És el problema
d'estar...
Veus com si que estem disperses?
Jo sempre tinc la ment dispersa.
O,
bueno,
o no,
o sóc de pensament entretingut.
Espera,
espera,
espera,
eh?
Ah,
què ho sents?
Què ho sents?
Ja,
ja,
ja,
ja.
És que t'he preparat
una cançoneta per acabar
i crec que la voldràs
sentir sencera.
Vale,
vale,
felicitats.
Vinga,
ja està,
adéu.
Felicitats.
O que jove,
o que jove,
o que vell,
o que vell.
Felicitats.
Escolta'm,
Síria,
hi ha un bell amic teu...
El de la Rambla?
Sí,
un bell amic teu i meu
que una vegada
ens van trobar per la Rambla
i vam fer una xerrada
curta,
però intensa.
La xerrada
l'han fet tu i jo.
A veure si jo li deia
però parem el cotxe
que el tenim allà.
I ella que no,
que no,
que no fa una mica de tall.
Jo,
però si el tenim allà.
que farem el cotxe.
Però deixa que se'n va a l'hotel
a descansar.
Però va igual.
Sílvia,
Sílvia,
que no expliquen les nostres
intimitats de famosos.
Era el senyor John Malkovich.
Sí.
El vam trobar a la Rambla Vella
i anava caminant
amb una senyora al costat
i un senyor.
I anàvem xerrant
i el semàfor...
Ens van haver de parar
els semàfor,
si fixa't tu.
A vermell
i podíem haver parat allà mateix
i haver-nos llançat a sobre.
Mr. Malkovich!
Sí,
i jo m'hi trobava, eh?
No de lletxo a sobre
de cap famós, eh?
Perdona.
Perdona.
Tu saps de qui parles?
Jo que abans he dit
deixa'l estar
perquè ara se'n va a descansar
i jo no tinc ganes
de baixar-me d'aquí
que fa fred.
No, dona,
perquè si ho vam fer tant.
Adeu, senyor John Malkovich.
Això sí que ho vam fer.
Això és molt bé.
Vam saludar.
Bueno,
resumiendo,
Sílvia,
per favor,
per l'amor de Déu,
entre la calipandria
que porto al damunt,
els efectes de l'ibuprofeno,
el té melillibona
que se m'està travessant,
la galeta
que m'estic ofegant.
I no,
si el dient no.
No.
Marc,
digues, digues.
Parla.
Parla,
parla,
fos cortos.
John Malkovich.
Molt bé.
59 anys.
Molt ben fet.
Està,
està,
molt ben fet.
Tu perquè te'l mires
amb els altres ulls,
però està ben dit
entre tu i jo,
està ben dit.
Xus l'empreaves.
Oiga,
Xus,
la tenim una altra vegada
i la tenim encara en acció,
que ja m'agrada,
eh?
Sí,
m'encanta que t'agrada.
Molt bé,
molt bé per ella.
Jo feia temps que no sabia d'ella,
però mira,
anava a dir la frase famosa meva,
deia que estava morta.
No, no, no,
que està,
que està,
en acció.
José Corbacho.
José Corbacho.
47.
Bé,
també,
eh?
Sí,
sí,
en la seva línia,
sí,
bé,
bé.
Nati Mistral.
Nati Mistral.
Mentira.
84.
Ai,
li posava un de menys.
Mira que li posava un de menys.
Jo crec que està pel 140,
però no ho poden dir.
Pava xica.
Està a l'altura de fumar-lo,
espero.
los dobladillos i companyia.
84 anys,
bueno,
bé.
Està moltíssima,
a mi m'agradaria també.
Vén en feixada i,
per tant,
llueix molt.
Fantàstica,
fantàstica.
Però bueno,
i ara m'ha semblat del cap
una cosa que et volia dir.
Quina?
Ah, sí,
de la de calxutada?
No, no, no,
és que he pensat en el José Corbacho
i m'ha vingut a la ment,
mira tu,
mira tu quin...
Com estàs?
Com se m'embala la bola,
tu.
Digues.
He vist el José Corbacho
i m'ha vingut a la ment
una imatge que he vist
amb un zàping
del Santiago Segura
vestit de Rafael La Carrara
cantant.
Clar,
que això va ser,
si no recordo malament,
ahir o abans d'ahir
o la cara de la suena.
No ho sé.
La suena a la cara
o la cara de la suena.
He fet un zàping
i m'he quedat,
se m'ha cringut la baba.
Oh,
que bé,
com fa,
com s'assembla
aquest home a la Rafael.
Jo trobo que aquest home
s'hauria de transvestir
a partir d'àrea.
Per sempre.
Per què?
Que està més guapo.
Perquè com un home
és llets,
més llets
que pagar-li un pare
i en canvi,
com a dona,
es resultona, tu.
Veus?
Veus el que passa?
Fixa't tu
quina cosa...
Oh,
ja m'has callat.
Ja està.
No,
però hi ha més aniversaris
perquè jo dic...
No,
ja està,
ja està.
Fixa't tu,
de José Corazzo
hem terminat a parar, tu.
I ara callaré de seguida
perquè si no
no sentirem aquesta cançó
que m'has sorprès,
tu, Sílvia.
Ah,
veus?
Molt bé.
Perquè a més a més
no se l'imaginava, eh?
No,
no me l'esperava.
una altra dels...
Ui,
si em podríem d'explicar
de concerts d'aquest senyor.
Ja, ja,
això em xerqueig.
Molt bon dijous,
millor cap de setmana
i ens sentim la setmana que ve.
Gràcies, guapíssima.
Gràcies a tu.
A veure si veus.
A veure si veus a tu.
Voy a tirar sus tendillas
y espero que un día
demos una oportunidad
a tu vida
y la mía
sin duda
el destino
ha querido
ponernos a prueba
puede que un día
la vida
nos dé una sorpresa
el aire sabe al veneno
si no son tubos de avión
los que besan
los miro
te quiero
te quiero a mi lado
conmigo
conmigo
sin mi música
vive
yo vivo
con ella
sin mi música
muere
mi vida
es estrella
conmigo
¡Oye!
Te quiero a mi lado, eres el veneno
Y si no son tus labios
Los que besan los míos
¡Ay, te quiero a mi lado!
¡Oye!
Sin duda, nuestro amor siempre ha sido tormenta en las venas
Puede que un día la vida nos dé una sorpresa
¡Oye!
¡Arriba!
El aire sabe a veneno
Si no son tus labios
Los que besan los míos
Te quiero a mi lado, el aire sabe a veneno
Ay, si no son tus labios
Los que besan los míos
¡Ay, te quiero a mi lado!
¡Ay, Rosita, Rosita!
¡Que me dejaste aquí colgado!
Y yo creyendo que vendrías a por mí
Pero me has dejado tirado, cariño
Ay, Rosita, ¿por qué?
Porque yo te vi salir del brazo de otro hombre
Y que seguro que estabas borrado
Un anillo en un dedo
Un diamante en el otro
Una esclava de oro en la muñeca que ponía
Amor de madre
Un macarra, Rosita, ¿so es lo que era?
Un macarra, mi amor
Pues sabes una cosa, cariño
Como no venías, no venías, no venías
Yo bebía, bebía, bebía y bebía
¿Y sabéis qué pasó?
¿Y sabéis qué pasó?
¿Y sabéis qué pasó?
¿Y sabéis qué pasó?
Que ahora el bar es mío
¿Y sabéis por qué?
¿Y sabéis por qué?
Porque me enrollé con la dueña
Así que, Rosita, mi amor
Ahora cada vez que venga a salvar
Apagar, apagar
Conmigo
Apagar, apagar
Apagar, apagar
Apagar, apagar
Apagar, apagar
Bona nit-c'est bé.