Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Per si de cas, per si havíem oblidat que arribava la setmana santa.
O que, per exemple, que aquest diumenge ja és diumenge de Rams.
O que ja tindrem que anar encarregant la mona.
Que hi ha la mona del nàstic per aquí fent furor.
I d'altres històries.
I tot això en menys d'una setmana.
Imagina't com van els rellotges.
I també mirant el compte corrent.
Però, clar, tot això s'ha de sortir d'algun lloc.
I gràcies a Déu que arriba a final de mes.
Però bé, avui estem a dimecres, com us dèiem.
28.
I anem a veure què és el que us hem preparat per avui.
Tenim ja preparat, i més que preparat, el Beta.
Beta, bona tarda, benvingut. Com estàs?
Hola, bona tarda.
Com prova, com prova.
Ja tens encomanada ja la teva mona de Pasqua pel teu fillol.
Encara no?
No, encara no.
Encara no.
Però algun pensament segur que deus tenir, no?
Sí.
O si no, ja te'l donarà ell.
Ell o ella, no t'amoïnis.
Ella, ella.
La fillola.
Fantàstica.
Sí.
Molt bé.
Ja et dirà, m'agraden les Monster Heights, o m'agraden...
Ja et descombrarà una miqueta per veure cap a on vol anar, no?
Sí.
Ja saps com són els nens o les nenes.
Que ho tenen molt clar, segons quines coses, no?
Doncs sí.
Sí.
De cor, de cor.
Passem del tema i demà a lo nostre.
Sí, bé.
Què és el que em portaràs avui a la Terra Esplana?
És que...
Què et duràs?
Perdoneu, però la qüestió de les mones, doncs, no...
No és el teu fort.
No és el teu fort.
Molt bé.
Ja està, ja està.
Ho entenem, ho entenem.
Ho enteneu, no?
Sí, sí.
Bé, la qüestió és que avui...
Avui, avui, avui...
He de dir que m'ha fa por.
Sí.
Perquè m'ha comentat.
Te preguntaré?
Preguntes culturals, quantos, per a veure com estàs, o no sé què.
Geogràfiques, de geografia.
De geografia, però m'has dit així en general, a veure què.
Que ja us dic ara, que pencaré segur, eh?
Perquè estic molt despistada en aquest tema.
Bé, bé, no...
He d'agafar un mapa mundi o un mapa d'Espanya?
No crec, no crec.
Ja hauràs, te n'en sortiràs.
Però bé, la qüestió és que avui la Notícia Central parla de donar una segona oportunitat a un estri que fa anys i panys que ens acompanya en la nostra vida diària.
sobretot a l'hora d'anar a comprar un estri, doncs que...
Una bossa?
No, no, no, no, no, no, no, no.
Però va per aquí, va per aquí la cosa.
Va, m'ho desvetlla'm, home, i així m'ho vaig preparant una miqueta, val amor de Déu.
No m'enganxis així.
I aleshores, doncs, com les noves tecnologies, una tecnologia que podríem dir que gairebé s'havia quedat no obsoleta, però ja una mica antiquada, doncs se li pot donar un nou ús.
O sigui, podríem dir, una segona joventut.
Què és després de la...
La llista de la compra?
No.
Tampoc.
Ho dic perquè ara ja ho pots fer des de l'ordinador des de casa i que gairebé tu ho portaràs a l'aparta.
O sigui que com no sigui...
Té relacionat amb vista de la compra, amb les bosses...
Ai, me fas...
Desvetlla'm, home.
Sóc una joventut.
M'aspiro, m'aspiro, a veure què passa.
Espera-vos.
Bé, i també tindrem un bon viatge cap a Planeta Vinília, que ens esperaran...
Sí, que és aquí on farem les preguntes.
Sí?
Sí.
Les preguntes de geografia.
Ostres.
No, però serà divertida aquesta...
Bueno, a veure, a veure.
Aquesta interviu.
Jo de primer, perdoneu-me, perquè segur que sortirà una de les meves que utilitzarà després el Miquel de cara al dimecres.
Ja ho saps, a les sífies.
Sí, sí, sí, que tot...
Aquelles coses que millor no...
Tot queda enregistrat i el Miquel està a la white.
Home, i si ja l'iríem nosaltres, si s'ho va així.
D'aquesta manera.
Per agafar.
Dius, Miquel, l'altre dia vaig inventar una altra història i ja li passo directament perquè ho posi, eh?
Sí, sí.
Som així.
No, hi ha canals de televisió que diuen això va a la PM i aquí, doncs, va al Miquel.
Cap a l'última mitja hora.
Sí, cap al Miquel, sí.
Doncs, Beta, esperem a veure què passa.
Sí, espereu-vos un moment.
A veure si m'has velles totes aquestes incògnites que m'has posat a la taula.
Aquesta segona joventut.
Ostres, me la tens així, eh?
Sí, sí, sí.
Bé.
A sovidors també.
Sí, sí, tots, tots ens han quedat ara esperant a veure de què hem de parlar i com ho hem de parlar.
Bé, bé.
Esperarem que seran uns instants, eh?
No trigarem gaire.
També avui recuperem, després de gairebé dos mesos, el tràfic d'extraccions.
Tornarem a tenir amb nosaltres els micròfons de Tarragona Ràdio de la Núria Calbó.
i avui pararem a partir de les 6, ai, de les 7 de la tarda, les 6 a Canàries, eh?
Ja, per allò de...
A la gent de l'Habitació en Roja.
Ells seran un concert demà mateix, a partir de dos quarts de 10 a la sala 0 conjuntament amb els Febrero.
La gent de l'Habitació en Roja que ens presentarà el seu darrer treball historiogràfic fue eléctrico.
i pararem amb el cantant de l'Habitació en Roja, es diu Jorge, que jo crec que ja ho saps, no?
Si ens dona temps, tot això depèn de com inculquem tot això,
anirem a Ocina a les Gavarres per recordar-vos quina és la cartellera
i, a més a més, avui tenint en compte que és el dia de l'espectador.
Però no triguem més, anem a començar a desvetllar totes aquestes incògnites que ens posava el Beta,
com dèiem, a sobre de la taula, i anem a la terra esplana.
La terra esplana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs bé, aquí estem a la terra esplana, de nou, Beta, bona tarda.
Hola, un altre cop.
Que mudes vell, que mudes vell.
Ara va, ara va.
Qui és aquesta segona vida, aquesta segona oportunitat?
Aquesta segona joventut seria.
També.
Perquè en el seu moment va ser molt innovador.
Els supermercats, doncs, quan van tenir aquesta eina,
fa més de 30 anys,
va ser, doncs, la salvació,
el mal de dits,
perquè quan havien de passar els productes
s'havien de picar en una caixa registradora.
És veritat, és veritat.
Jo me'n recordo d'això.
Que ara es fa pip?
Sí, ara es fa pip.
Pip.
Ara fa pip?
Pip.
I alguna vegada fa pip-pip i dius, no,
que me l'has cobrat dues vegades, eh?
Compte, compte aquí, compte.
Al tanto, al tanto.
Les caixes registradores?
Els codis de barra.
Ah, els codis de barra.
Els codis de barra.
De car, de car.
És que, mira, veus,
jo anava una miqueta més a lluny encara, eh?
És que les caixes registradores
és abans dels codis de barra.
Per això, per això,
que anava encara més enrere.
I, aleshores, els que teníem una certa edat,
ho hem viscut, doncs,
que passaves un producte
i amb les tecles que picaven, doncs,
la referència de producte
i sortia lliure una llista
de tot el que havies comprat.
Clar, paciència t'havies d'armar.
Sí, sí, per mirar a veure si tot estava correcte
i tot anava bé,
que aquestes eren una altra.
Sí, perquè, esclar,
el processus és una mica lendi,
per això que, dir,
molta paciència t'havies d'armar.
Aleshores, doncs,
fa més de 30 anys
és quan se va implementar
l'estat espanyol el codi de barres,
després d'haver-ho fet a altres països,
aquí portàvem un cert retard
i quan, possiblement,
doncs, a altres països
ja em portàvem 5 o 6 anys
que ja corria el producte,
aquí ens va arribar, finalment.
Bé, la qüestió és que,
finalment, va arribar,
que és el que compta,
tard, però va arribar
i això va salvar, doncs,
molt de dits,
fets pols al llarg d'una jornada laboral,
després de picar tantes tecles.
Sí.
Seria aquest sedoll, això?
Sí, sí, sí, sí.
Això mateix, molt bé.
La va ser des del so que tenim aquí
en aquesta emissora.
La Sílvia sempre atent a tot.
Per això no m'agrada desballar les coses
perquè...
Clar, perquè si no hem de donar temps
a buscar-les.
M'agrada a tot.
No, però així també té la seva emoció,
ho ha trobat, eh?
Això és veritat, és veritat.
Tot és improvisat,
és en view indirecte,
no li he dit res
i ell ha anat a buscar el soroll
com confiant a base
les màquines registradores, no?
Avui dia, doncs, esclar,
els dits es cansa molt
perquè només han de passar el producte
pel feix de l'Àcer,
que llegeix, doncs,
el codi de barres
i fa el VIP,
que tothom sap, no?
És molt descansat, eh?
Només has de passar el producte per sobre.
Home, depèn, eh?
Depèn, és el que t'anava a dir.
Bé, bé, però en comparació
com es feia abans...
Com es feia, clar, a veritat.
És molt descansat.
Ara.
Aleshores, aquí és on volíem arribar nosaltres.
És un invent que, bé,
no és que s'hagi de jubilar
perquè de moment...
No, no, no, encara funciona
i va ser bé, és així.
Encara funciona i llarga vida, no?
Les dependentes dels supermercats
no li treguis això,
que si no tornem enrere, no?
I tampoc de moment no hi ha res nou
perquè així és prou efectiu.
Això està molt bé.
Passes el producte per sobre,
te detecta el codi de barres
i et diu el preu del producte aquest i tot, no?
O sigui que no es pot demanar més.
Al contrari.
El que passa que aquest invent
que ja tenia uns quants anys
i que és com tots aquests invents
que ja comencen a tenir solera,
doncs ja a les tecnologies modernes
se li pot donar una segona vida,
una segona joventut,
una altra utilitat fora dels supermercats.
Fora dels supermercats?
Sí, fora dels supermercats.
Si parlem dels lectors de codis de barres
dels smartphones,
els telèfons intel·ligents.
Anna?
Sí.
Aquests telèfons, doncs,
que la casa Apple,
tornem a insistir en aquesta camessa comercial,
que van fer referència la setmana passada,
doncs amb el seu iPhone
va obrir fronteres
i li van seguir la resta de competidors,
Samsung o Sony Ericsson,
no sé,
tots els fabricants de telefonia mòbil,
doncs van voler fer
el que va obrir,
doncs,
l'empresa aquesta de la poma mossegada,
no?
Amb els telèfons intel·ligents
que ja no servien tan sols per parlar,
sinó servien per fer fotografies,
per baixar-se a internet,
per moltes coses,
moltes coses,
per navegar,
pel GPS,
o sigui,
pràcticament,
avui dia els telèfons serveixen per tot,
menys que gairebé per parlar,
no?
Però bé,
la qüestió és que
una de les widgets,
que són les aplicacions,
aquest seria el terme en anglès,
el widget,
doncs,
aquestes aplicacions que podem trobar
aquests telèfons intel·ligents,
aquests smartphones,
doncs,
és la de llegir coses de barris,
però barres,
no de barris,
de barres.
I per què?
Doncs,
perquè ens dona referència
al producte
en el qual,
doncs,
estem consumint
i un,
i a més a més,
un afegit,
no?
Doncs,
ens diu les qualitats del producte,
la composició,
les propietats nutricionals
i fins i tot,
doncs,
una empresa de l'àctic,
de iogurts,
molt coneguda,
doncs,
si tu poses el teu smartphone
damunt del seu codi de barres,
doncs,
fins i tot,
et diu la procedència
de la llet
que han fet
en aquell iogurt,
perquè...
Molt bé,
no?
Sí,
perquè,
doncs,
aquesta casa,
no direm marques,
doncs,
aquesta casa
és a nivell estatal,
aleshores,
doncs,
de diversos
ramaders
que li s'administra la llet,
aleshores,
tu no saps en aquell moment
si la llet del iogurt
és d'un ramader d'astúries
o d'un de l'osia
i tu tens curiositat,
doncs,
bé,
ja que tu permets
aquestes noves tecnologies,
posa el codi de barres,
te diu la procedència
i t'estàs menjant
un iogurt
que la llet
procedeix d'astúries
o de Galícia
o de Catalunya,
sí,
mira,
coses de...
I després,
segurament,
que potser també
t'ho deu explicar
de la manera tractada,
d'arbitats nutricionals,
la composició del producte,
tot,
tot,
tot,
tot és a la pantalla
d'aquest petit ordinador
que és aquests telèfons moderns,
no?
Doncs,
a l'altre que,
amb motiu del Saló Alimentària,
que és,
que és,
doncs,
una mostra
sobre els aliments
que es fa a Barcelona,
la Fira de Barcelona,
fins avui,
avui s'acaba,
doncs,
el Saló Alimentària mostra
com obtenir
tota la informació
d'un producte
al mòbil
amb el codi de barres,
no?
I,
i,
doncs,
tot plegat
ha evidenciat
que el codi de barres
viu una segona joventut,
i és gràcies
als telèfons mòbils,
com deia,
ara,
telèfons mòbils intel·ligents,
i a les aplicacions
de lectura
del codi de barres
que permeten
al consumidor
disposar
d'informació
d'un producte.
L'Associació de Fabricants
i Distribuïdors
em presenta
una que,
molt aviat,
donarà al consumidor
informació veraç
de més de 30.000 productes.
30.000 productes?
Més de 30.000 productes,
però saps
quina feinada
hi ha aquí darrere?
Perquè a tot això
hi ha una persona
que s'ha dedicat
a introduir
totes aquestes dades
perquè tot això
després arribi a sortir
al lloc, no?
Això és màrqueting,
això és màrqueting
i aquí està al darrere
les empreses privades.
Clar,
que són els que els interessa
vendre el producte.
I tenir-ho tot indexat
i que el seu producte,
que ho llegeixi
un lector
de codi de barres
d'un telèfon mòbil
interessa
que si poses
damunt
d'aquest codi de barres
aquest telèfon mòbil
hi aparegui
alguna cosa.
Si no,
doncs estan perdent
quota
de mercat
o d'informació.
Aleshores,
les empreses
ja es preocupen
que
el seu codi de barres,
a més a més
de ser llegit
pel làser
del supermercat
que donen la informació
del preu del producte,
doncs també
en un telèfon mòbil
t'acosta
a una pàgina
a internet
que et diu
la informació
del que dèiem abans,
de procències
del producte
a les propietats nutricionals.
I l'empresa
ja s'encarrega
que això
estigui actiu.
O sigui,
que no sigui
un codi de barres
que només doni el preu,
sinó que doni
molt més.
Moltes més coses.
Ara estava pensant
que hi ha també
una espècie
com de codi de barres
quadrat
a les parades
dels autobusos.
Ara ho estava buscant.
Ara en parlarem.
No vull avançar.
No avancem
en els esdeveniments.
Estàvem parlant
del codi de barres
al que té solera,
al que té més de 30 anys.
D'acord, d'acord.
I bé,
és aquest que se li vol
donar una segona joventut.
I és que
la mostra,
l'inventari,
ha permès veure
com funciona
l'E-SCAN,
que és el lector
promogut
per aquesta associació
de fabricants
i distribuïdors,
que és la mateixa
que va introduir
el codi de barres
fa més de 30 anys.
L'usuari
trobarà dades
sobre les propietats
nutricionals
i la composició
del producte.
Això, doncs,
és
el codi de barres.
Els lectors,
els lectors
de telefonia mòbil,
d'aquests smartphones,
fins ara
el que llegien
eren
aquests codis
que es diu tu,
els codis quadrats,
que són
codis de barres
de dues dimensions.
o sigui,
el codi de barres
normal
és el que tothom
troba
totes els productes,
i són aquelles barres
blanques,
vermelles,
blanques,
vermelles,
blanques,
vermelles,
és com un codi binari,
però en lloc
de lector
a l'àsser,
en lloc de llegir
números,
1, 0, 1, 0,
llegeix
el negre
i el blanc
i en aquesta alternació
negre-blanc
és el que produeix
el codi binari.
El codi binari
està format per
1, 0, 0, 0, 1, 0, 0, 0, 0.
I aleshores,
doncs,
aquest codi de barres,
quan ho llegeix
el làsser,
llegeix negre, negre,
blanc, blanc,
negre, negre,
negre, blanc,
i aleshores
el negre
representa que és 1
i blanc
representa que és 0.
I això fa aquest codi binari,
aquesta combinació,
que dona aquesta informació.
És la base de la informàtica.
Aleshores,
aquest és el més bàsic,
el més senzill,
el codi de barres
de tota la vida.
Aleshores,
la cosa va anar evolucionant.
Van variant la història,
com sempre passa.
Van evolucionant
perquè, doncs,
el codi de barres,
és clar,
ja existia
per productes comercials,
per llegir-ho
a les caixes registradores
dels supermercats
i, aleshores,
algú va tenir la pensada
de fer codis nous
de cara als smartphones,
per obtenir informació.
En aquest cas,
doncs,
són els codis de barres
de dues dimensions
o també,
altrament dits,
bidimensionals
o vidis.
Vidis.
Vidis.
Aquesta seria la seva
paraula familiar,
no?
Un vidi
és un codi bidimensional,
un quadrat d'aquells.
i dels bidis,
doncs,
hi ha diverses versions.
Agafo el meu smartphones
i aquí,
en vivo en directe,
doncs,
de vidis
hi ha el codi EZ,
el codi QR
i el codi DM.
Són diverses variants
del mateix quadradet.
El que passa és que uns
doncs tenen més punts negres,
més blancs,
altres que és com si fos
un joc de Tetris,
que seria el codi...
Sí, perquè és com blocs
així allargats,
aquest seria el codi EZ,
el codi DM
d'aquests,
d'aquests, diguéssim,
codis quadrats,
aquests bidis,
doncs,
el DM és ja més,
més negres,
blancs,
puntets,
més, més puntets.
I el codi QR
és com més jeroglífic,
no?
Jeroglífic, clar.
Més jeroglífic.
Sí, sí, sí.
I aleshores,
el codi de barres,
el tradicional,
el nom tècnic en anglès
és UPC barra EAN,
aquest seria la seva nomenclatura
en terminologia anglesa,
no?
Aleshores,
què passa?
Qualsevol smartphone
llegeix...
I me l'està ensenyant el Beta,
perquè el vegi.
Llegeix els codis bidimensionals
i, a més a més,
també hi han afegit
per llegir el codi de barres,
o sigui,
es va pensar
de fer uns codis especials
per llegir els smartphones,
què feien?
Doncs aquests codis QR.
Aquests codis QR,
tu posaves al mòbil,
te llegia aquest codi
i aleshores t'adressava
a la pàgina web
on, en aquest cas,
els padres dels autobusos,
te sortien totes horaris
de les línies d'autobusos
mitjançant l'esmartphone
i tenies tota la informació.
Gràcies a aquest codi BIDI.
Que estàs davant d'un cartell,
estàs amb un pòster
que han penjat a la paret
d'un concert
i te diu,
doncs avui aquesta nit
hi ha un concert de tal
i després hi ha un BIDI.
Doncs tu agafes el mòbil,
fiques el BIDI aquell,
enfoques
i aleshores
la informació del grup,
les cançons,
tot el que envolta,
fins i tot l'adressa...
Tot el que no hi ha cap al cartell,
doncs estàs cap a l'esmartphone,
i això són les aplicacions
d'aquests codis
de barres bidimensionals.
Però nosaltres
és el que volíem explicar,
que aquí a la Terra Esplana
d'aquests codis BIDI
ja n'havíem parlat.
Quan va sortir en el seu moment
vam dir que havia aparegut això
i és una mena de sinèrgia.
També ho podem trobar
a les revistes,
als diaris.
Tu agafes,
per exemple,
el cas de l'altre dia,
el periòdico de Catalunya,
doncs...
Sí,
en aquest cas
el periòdico de Catalunya.
Ho vaig poder comprovar
en viu en directe,
no?
Parlava d'una manifestació
en la qual,
doncs,
a sentir disturbis
al País Valencià
van tenir una mica...
Sí,
la mà llarga.
La mà llarga,
no?
Sí, sí, sí.
Aleshores,
hi havia al costat de la notícia
un vídeo.
Vaig agafar el meu smartphone...
I ho vaig comprovar.
Vaig comprovar
i aleshores
que em va aparèixer
el vídeo
de les garrotades
dels policies nacionals
contra les garrotades
de València.
Què dius?
Et va sortir el vídeo?
Em va sortir el vídeo.
Això són sinergies
entre els diaris
d'escrits d'escriptura
d'en paper,
els diaris de tota la vida
i les noves tecnologies.
Ostres!
És aquelles sinergies
que tu estaves llegint
la notícia,
veies una fotografia
en la qual,
doncs,
els policies
fotien garrotades...
Però era una cosa estàtica,
no?
I tu dius...
Ostres,
vull entrar al segle XXI.
Vas enfocar
aquell vídeo
que hi ha al costat
i et va aparèixer
el vídeo
en el qual
es veien les garrotades
en viu en directe,
no?
Ostres,
que bo,
no?
Sí,
és l'aplicació...
No per les garrotades,
sinó perquè t'apareixia
directament...
Aclarem-ho,
perquè això del que bo
ara ha quedat
una mica així a l'aire.
Sí,
pobres estudiants.
I aclarir-ho,
clar,
lògic,
lògic.
No,
no,
el que passa
és que hem tirat
una notícia
que hem viscut
per donar-te un exemple
que he pogut comprovar
com funciona la cosa.
Que podria haver sigut
aquesta o d'altres notícies.
O una altra notícia.
Fas una notícia
sobre la borsa
i a mi al costat
t'apareix un vídeo
i t'ensenya en temps real
a la mateixa
com està la pujada
o baixada
de la borsa
en aquest moment,
no?
També,
també.
I aleshores,
doncs,
els vídeos,
aquests codis de barres
de dues dimensions,
doncs,
es van crear
de cara a
aquestes sinergies
entre el paper
i els smartphones
i aquests smartphones
que estan connectats
a internet,
no?
Vull dir,
era l'enllaç
entre el paper
i internet
gràcies a aquests estris
que tenim portàtils
que portem gairebé tots,
no?
Doncs,
te dic una cosa,
que no sigui també
una segona oportunitat
pel paper.
També,
també.
Que també sigui la manera
que encara restar-li
funcions,
no?
Hem de fer una reflexió,
Sílvia,
hem de fer una reflexió
perquè és que
sempre s'ha dit,
ai,
és que el paper morirà,
no morirà,
és...
És impossible.
És compatible,
és compatible
amb les nostres tecnologies.
És com la ràdio,
la ràdio també se l'ha donat
moltes vegades
com a mort,
però gràcies a internet,
i a internet,
doncs,
hi ha aquesta sinèrgia...
Continuem revisculant,
si és veritat.
Sí, sí,
aquesta sinèrgia
que podem escoltar
la ràdio també
per internet,
que també,
doncs,
podem dir,
doncs,
mira,
si voleu més informació,
doncs,
us dono tal adreça
d'internet
i,
és clar,
hi ha aquestes sinèrgies
entre la ràdio
i les noves tecnologies,
no?
Diríem la ràdio colors,
no?
Que bé,
que dona molt de joc
i això,
doncs,
ha passat
amb aquest món
dels codis de barres.
Doncs,
bé,
recapitulem.
Vinga.
que els que van
començar a fer
les aplicacions
dels smartphones
de dir,
doncs,
mira,
farem uns codis de barres
especialment dissenyats
perquè,
doncs,
la gent
pugui interactuar
amb el seu mòbil
i els diaris
a les revistes
i qualsevol cosa,
i van inventar
aquests nos codis,
doncs,
això,
perquè poguessin
interactuar.
però el que no van pensar,
el que no van pensar
els que van dissenyar això
és que ja hi havia
un codi de barres,
ja hi havia un codi de barres
que era el que s'utilitzava
a supermercats
i va,
esclar,
i algú va dir,
home,
però si tenim això,
ja el tenim fet,
però què anem fent una cosa nova?
Això mateix,
fem una cosa,
el codi de barres
de tota la vida
també,
doncs,
a més a més
de llegir
i que doni preus,
doncs,
també pot donar informació
i que també ens l'adreci.
I així ha estat
i és el que s'ha presentat
ara aquesta fila de l'inventària,
doncs,
que s'han creat,
sí,
s'han creat els vidis
i ja que s'han creat,
doncs,
bé,
aquí estaran,
no?
I ben fets,
perquè ara estava pensant
fins i tot,
ara hem parlat
de productes determinats,
però de cara a propers,
no ho sé,
ara no em surt la paraula,
dóna un cop de mà,
de les publicitàries,
temes publicitaris,
en el paper,
que et posin,
oi,
que dius,
ostres,
doncs,
com aquí no m'hi cap,
tot sencer.
Ah, sí?
M'entens?
Sí, sí,
no, no,
és que ja ho fan,
per més informació,
per més informació,
doncs,
adreça't aquí.
Però serà el producte determinat,
però ara t'ho imagina't
una d'aquestes grans marques,
Erosquist,
Carrefour,
etcètera,
etcètera,
en vez de posar en paper
tota la garantia
o totes les històries
que tenen ara mateix
de novetat,
que ho passin
a través de
diverses,
diverses cosetes
i després,
a través d'internet
o a través del teu mòbil,
puguis acabar de veure
el ventall sencer
del que t'ofereixen,
no?
Sí, sí,
és que van per aquí,
van per aquí,
és això,
és oferir,
primer,
doncs,
el producte oferiran
o ofereixen
la informació més bàsica,
no?
D'acord, d'acord.
És que el que està obligat,
no?
Han de posar els ingredients,
la teca de solidaritat
i aquestes coses
que tothom sabem,
no?
Més o menys,
però ells,
gràcies a aquests cosos de barres,
tant els de tota la vida
com els bidimensionals,
doncs,
podran donar més informació
i diran,
doncs, mira,
si vols saber més,
doncs,
entra aquí,
si vols saber més,
entra allà,
no?
I bé,
doncs,
és el que dèiem,
no?
Que ja un cop
ha inventat els codis de barres
de dues dimensions,
bé,
ben trobats
i bé,
ja estan bé,
no?
Vull dir,
tenen les seves utilitats
i segons uns,
doncs,
sabeixen per unes coses
i altres,
sabeixen per unes altres,
no?
Perquè,
doncs,
tenen més,
més,
facilitat per donar més informació
d'una determinada cosa
uns codis que un altres,
i el codis de barres,
doncs,
és això,
que si li dóna una segona vida
i gràcies,
doncs,
a aquesta associació
de fabricants i distribuïdors
que ha introduït
l'ESCAN,
que és aquest lector
nou,
intel·ligent,
doncs,
que ja no llegeix
tan sols
el preu,
sinó llegeix
més informació,
és clar,
i d'un codis de barres,
doncs,
se li dóna
una segona utilitat
i ara,
doncs,
tu agafes
a casa
qualsevol producte
que tinguis
d'iogurts,
de llet,
de qualsevol cosa,
tu agafes el teu smartphone
que suposo
que està preparat
també per llegir
el codis de barres
de tota la vida,
perquè,
és clar,
s'han d'acord,
home,
si tenim aquest codis de barres,
doncs,
també l'han introduït
quan...
Modifica'm a mi
algunes dades
i actualitzem-ho tot
i fora.
Tu, quan compres un smartphone,
doncs,
a més de llegir
codis bidimensionals,
també llegeix el de tota la vida,
que és el cas
del que disposo jo.
Aleshores,
doncs,
poso damunt
d'un codis de barres
d'un producte que he comprat
i, aleshores,
m'enllaça directament,
automàticament,
sense tocar cap botó,
a la pàgina del producte
i et diu
les qualitats del producte,
tot això,
i, bueno,
és clar,
és un nou món.
És una meravella.
És una meravella,
com deien,
que hi poden haver
fins a 70.000 productes
que tu podes escanejar
amb el teu mòbil.
És tornar a descobrir
en Pardobeta
la lluna
per segona vegada,
no?
Sí, sí, sí.
de diferent manera,
no?
És la segona joventut,
perdona que insistim,
però és això, no?
A mi no em surti
la part publicitària
que també és molt important
de cara al productor
o a la persona
que realitza els productes
i també de cara
a tot el que podem arribar
a vendre
a través d'aquest tipus,
no?,
de tema.
I ja sé
que estem a punt
d'accebrir el temps,
però només vol dir
dues coses,
només vol dir dues coses,
que encara que semblin
molt modern
aquest codi de barres,
el de tota la vida,
va ser patentat
a l'any 1949.
El que passa
és que no va tenir
el seu desenvolupament,
o sigui,
no es va posar en pràctica
fins a l'any 1977.
Però
algú va tenir la idea
i l'any 49,
eh?,
49,
molt poc després
de la Segona Guerra Mundial,
algú va tenir la idea
de fer una cosa així,
o sigui,
que hi havia menys,
menys molt avançades.
No, no,
sí, sí, sí.
Gent que ja pensava
en vendre més enllà,
eh?
Ja pensava,
ja pensava fa molts anys.
I ara, doncs,
és això,
una segona vida,
o una segona joventut.
No, no, no,
fantàstic, fantàstic.
Quines coses, eh?
I ara,
anem cap allà?
Ah, sí, vinga, va.
Anem?
Anem, anem allà.
Anem a fer les preguntes.
Vinga, va,
primera pregunta.
No la sé.
Sí.
Passa-la cap a bra.
Vinga.
Tu sabies que existeix
una illa
que es diu Montserrat?
Una illa
que es diu Montserrat?
Sí.
I és la Mujeres,
crec que sí, sí.
Sí, Montserrat, eh?
Sí, Montserrat.
Una illa.
Me la sabries situar, tu?
Home, crec, si no recabo,
crec que és per la zona del Carip.
Molt bé.
Ai, aquí arribo, aquí arribo.
Aquí arribes.
Molt bé.
Què ves, què ves?
Tu sabies que un grup de tecno
dels anys 80,
les OMD,
o aquestes Manoeuvre,
en té d'arts,
que feien música freda
com aquesta que estem escoltant de fons?
Sí, que van dedicar una cançó
a una tal Joana, no?
Sí, Joana d'art.
I en Oleguei.
Per exemple, per exemple.
O en Oleguei,
que és de la bomba atòmica.
Sí, sí.
Sentiu aquesta música
que és freda,
és d'ordinadors?
Doncs, és clar,
ara la pregunta,
la segona pregunta.
Vinga, segona pregunta.
Què passaria
quan un grup
que fa aquest tipus de música així,
amb màquines fredes,
sintetitzadors,
la portem a passar unes vacances
a l'Ella de Montserrat
perquè en resistin un nou disc?
Què passaria?
Doncs que una de dues.
Se calenta molt els sintetitzadors
i que, a més a més,
ells s'agafen al ritme
d'allà de Jamaica i companyia, no?
Em sembla que va partir la cosa.
Sí, no?
M'imagino, m'imagino.
Que és la cançó que escoltarem ara.
És la transformació d'un grup fred,
empulcre,
tecno,
i que pels aires del Carip,
de l'Ella de Montserrat,
una colònia britànica,
que passa que,
mira,
coses de la història,
porta aquest nom català,
doncs,
es van deixar encomanar
pels aires calents del Carip
i els van sortir unes músiques
tan divertides
que a nosaltres,
doncs,
és la cançó,
la proposta que es volen portar
des de l'any 1984,
l'OMD,
un d'aquells temes calents,
calents,
calents.
I que sona així, eh?
Sí, sí, sí.
Vibrant, vibrant, vibrant.
Ui, ja ho veureu.
Ara ens aixecarem les crides
i començarem a ballar
el ritme del Carip.
Mira, mira, mira.
És la fusió britànica caribenya,
que arriba aquí a Tarragona Ràdio.
Doncs, Beta,
ho deixem ja,
no per la setmana d'Inén,
sinó per l'altra,
d'aquí a tres setmanes,
dues setmanes,
perdó,
tornarem una altra vegada
a estar amb aquesta terra esplana
i amb tu.
I a parlar de segones joventuts.
Bona setmana, Santa, eh?
Igualment.
Gràcies.
Fins la tornada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.