Partim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Si et cases aquest any, tria el teu vestit de nuvi a Pizarro.
Pregunta pel nostre PAC Cerimònia.
Vestit de nuvi, armilla, camisa, corbata, cinturó i mitjons.
Tot a partir de 400 euros.
També tenim tots els complements com botons de puny, sabates...
Tot el que necessitis.
S'estria a Pizarro i Pizarro Gala.
Al carrer Mallorca, número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977-22-8073.
Especialista en mides grans fins a la 80.
Informem als nostres clients l'opció de la sestreria Amida.
Vingui a veure'n si li donarem pressupost sense cap compromís.
Sestreria Pizarro.
Som professionals.
Smart Park Tabacalera.
Un nou concepte d'espai verd pensat per a tu.
Amb 3.200 metres quadrats de jardí vertical,
el més gran d'Europa.
8.000 metres quadrats de jardí horitzontal.
i un sistema pioner de gestió intel·ligent de l'aigua
que estalvia fins a 26.000 litres diaris.
Tot això i molt més a l'Smart Park Tabacalera,
el jardí del futur al costat de casa teva,
Ajuntament de Tarragona.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Teatro, lo tuyo es puro teatro.
Doncs sí, ara mateix i dins de la mostra de teatre jove,
el nostre és el teatre.
I ens agrada molt investigar, saber aquestes noves representacions
que arriben per aquesta setmana.
Demà mateix, la companyia Sala, la butxaca,
ens presenta darrere el mirall
i ens diuen una sèrie de preguntes que ens faran reflexionar.
Què ens reflecteix el mirall?
Què veiem a través d'aquest mirall?
Què hi ha darrere?
Per saber una miqueta més d'aquest teatre,
d'aquesta obra de teatre,
tenim via telefònica a una de les seves protagonistes.
Ella és la Úrsula Benet.
Úrsula, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Úrsula versus Alice.
Perquè l'Alice és el paper que tu interpretes.
Correcte, sí, bé.
De fet, començo fent Alice,
però després ja veurà amb qui vingui a veure'ns de mà,
que entrem dins un món una mica màgic
i que aquesta Alice es transforma en una mica un personatge
entre la fantasia i la realitat.
Més aviat, tapa la fantasia.
No trobarem un conillet blanc, ni hauràs de buscar, ni...
Bueno, conillets blancs no,
però alguna cosa que recordi algun conillet de l'Alícia,
potser sí, de l'Alícia en el País de les Meravelles,
sí que hi haurà alguna cosa així.
Hem de dir, Úrsula, que aquesta obra,
darrere el mirall, és de creació pròpia.
Sí.
Expliqueu-nos una miqueta què s'entén per això,
però, clar, és allò que dius,
ostres, vau agafar i vosaltres la vau inventar,
la vau fer del no-res.
No, de fet, hi ha dos companys de la companyia, sobretot,
que els agrada molt certes històries màgiques
i els agrada...
ho han investigat una mica per aquí
i a partir de contes des de Shakespeare
fins als típics contes que coneixem,
també de l'Alícia en el País de les Meravelles,
diferents històries que ens transporten una mica
al món oníric i al món de la fantasia,
doncs ells s'han com inspirat una mica en això
i buscat, doncs, paral·lelismes
o jugant una mica en això,
portar-nos una mica cap a la màgia
i això és el que han fet, sobretot, dues persones,
la Madalena i el José.
Sí.
I nosaltres, l'Elia Zahar i jo,
hem anat, doncs, ajudant a conduir aquesta història
amb idees per anar enllaçant
totes les històries que agafem
de diferents contes màgics, diguéssim.
Sí, perquè...
D'aquí vindria la creació.
Que tots ho heu fet tot, pel que m'has explicat, no?
Bé, hi ha dues persones que s'encarreguen més del guió
i que saben més com posar les frases i això,
i l'Eli i jo potser som més de
ah, doncs podria passar això, podria passar allò,
i amb això, doncs, acabem d'anar guiant la història,
la historieta que explicarem demà.
Perquè ara mateix, explica'ns, em deies més o menys
qui ha anat a portar una mica el pes d'aquest darrere el mirall,
però la companyia, la vostra companyia Sala de Butxaca,
quanta gent la crea?
Quant de temps fa que esteu fent teatre?
És el primer any que col·laboreu dins d'aquesta mostra de teatre jove?
Mira, nosaltres, de fet, un dels components de Sala de Butxaca,
el José és de Tarragona, i ja hi havia participat amb una altra companyia que es deia Toy Boy.
De fet, nosaltres, fa dos anys, l'Eleazar, el José, amb una altra noia,
vam presentar una obra de teatre que feia no és tan fàcil.
L'any passat nosaltres també, sense l'Eleazar,
però la Madalena, jo i el José vam presentar Enseñando peligrosamente,
amb un altre company.
I aquest any, doncs, ens hem trobat tots quatre i presentem això,
i ho presentem no com a Toy Boy, sinó com la companyia que vam crear des de l'any passat.
Després d'haver fet Enseñando peligrosamente, ens vam crear com a companyia
i vam començar a veure per on podíem anar.
Portem bastant temps en teatre, cadascú a la seva,
però som tots companys de classe del Col·legi de Teatre de Barcelona.
I, de fet, som tots una mica de diferents llocs.
El José, com deies, de Tarragona, jo soc mig de Sant Cugat, mig de Reus,
la meva companyia, la Madalena, és italiana, de Nàpols,
i l'Eleazar és de Barcelona.
Vull dir que som una mica una barresa de diferents llocs.
Som com les Nacions Unides, eh?, gairebé.
Gairebé.
Gairebé, gairebé.
Doncs fem una cosa, ja que hem conegut una miqueta la Úrsula, l'Alice...
Exacte.
Et passo...
Espera, espera, espera.
Vinga, vinga.
Sí, sí, però fem-ho una miqueta en pla en teatre, mai millor dit,
perquè l'Alice ha de conèixer amb algú o ha de trobar-se amb algú
i aquest algú el tens al costat.
fem-ho així com si fos un fil conductor.
Com, com? No té sentit, digues.
Per exemple, tu ets l'Alice...
Sí.
I l'Alice diu, doncs jo ara mateix camino cap al carrer
i me trobo amb...
I me presentes al company que tens al costat?
Doncs mira, jo ara mateix estava cuinant aquí amb la meva parella,
amb el Pere, que estàvem fent uns espaguetis per demà.
Ai.
Te'l passo, d'acord?
D'acord, d'acord.
Guarda'm, eh, d'espaguetis.
Qui és, l'Alice?
Hola.
Hola.
Hola.
Sí.
Què tal, queda?
Perdona, és que estava jugant a les meves joguines i no...
Qui ets, perdona?
No, mira, que et trucava de la ràdio.
Ah.
Que resulta que vosaltres, que estareu demà al Teatre Metropol,
no sé si...
T'ho has explicat a l'Alice o no?
Ah, d'acord, sí.
D'acord, sí, sí, farem alguna cosa demà, sí.
Demà, no?
Sí, demà a les 9 de la tarda, a l'an de la nit, vaja, ja,
al Teatre Metropol, sí.
Sí, sí, sí.
I res, bé, digue'm, digue'm.
No, digue'm tu, no, no, explica, explica.
No, res, doncs jo soc el Pere, d'acord?
Soc el xicot de l'Alice.
Sí.
I, bé, soc una, bueno, com a personatge,
jo soc bastant, una miqueta infantil,
i m'agrada bastant la màgia, bueno, les fantasies,
els contes, no?, com a personatge.
Sí.
Bueno, com a Jose, realment, també bastant.
I, Jose, pel que veig, és molt fàcil posar-se a la pell d'aquest noi, no?
Home, sí, sí, és fàcil, el que passa que de vegades té, doncs,
clar, l'Alice és molt, molt organitzadora,
molt, molt realista, molt, això es fa així,
molt, una mica quadrada,
i, clar, combatir, combatir aquest tipus de personatge,
doncs, el Pere s'ha de reprimir bastant,
com l'estima tant, doncs, accepta com és.
I, clar, i que l'Alice no accepti la fantasia del Pere,
doncs, de vegades, no, no rotlla molt la, la, la relació.
Però, i el Pere té molta paciència, no?,
i per això, de vegades, costa,
perquè al Jose, ja no, màgia, li agrada,
però la paciència ja, no...
S'hi desborda, no?, directament.
Sí.
S'hi desborda directament.
Però, tant com el Pere s'estima a l'Alice,
el Jose també, ai, perdó,
el Pere s'estima a l'Alice,
el Jose també s'estima molt a l'Alice.
Molt bé.
Digue'm, digue'm.
I el Pere, jo no sé si, a través del Mirall,
arriba a trobar-se un altre Pere totalment diferent?
Realment...
Si es pot dir, digue'm-ho, si no, no, eh?
Bé, el Pere no acaba de passar al Mirall.
El Pere, com ja té tanta fantasia dins de la seva ment,
que a ell no li cal entrar al Mirall.
De que no necessita.
Perquè, exacte, no...
O sigui, és una aventura que viu més a l'Alice
que no passa al Pere.
Aquesta proposta, comentàvem fa un momentet amb l'Òrsula,
ha nascut de vosaltres mateixos,
i això va ser idea pròpia, com hem comentat.
Sí.
Quan van començar a sorgir les primeres idees de fer l'obra,
segurament vau pensar, ei, signem-hi, fem-ho, no?
O va haver alguna cosa que dius, ostres,
però a mi m'agradaria això,
però jo de que, clar, sou uns quants,
i cadascú aporta lo seu.
Doncs sí, realment va ser així,
és a dir, havíem de fer...
Va sorgir tot una història accidental,
que ens va sorgir un problema,
i vam dir, ei, hem de sortir d'aquest...
D'aquest toll, hem de sortir d'això, sí, sí.
I llavors un va dir, escolta, mira, fem això,
l'altre va dir, ostres, i si ajuntem això a això altre?
I pam, pam, tots vam anar fent comparses a l'obra,
i vam crear això, vull dir,
que no és que vagi, és com ha dit l'Úrsula, no?
Dos han escrit, dos han posat més idees,
però al cap i a la fi tots hem millorat
cada cosa que feia l'altra, vull dir.
I segurament que quan forma s'anava fent l'obra
i s'anava acabant de veure, jo que dius,
els assajos i mirar i tot,
sempre sortien petites coses noves
que encara feien que fos més maca, no?
Doncs sí.
És a dir, un dia de l'obra,
bé, ahir ja estàvem canviant cosetes
en comptes de fer això, fes l'altre,
o en comptes de dir aquesta paraula,
perquè com el Pere és així,
doncs no pot dir aquestes tipus de coses.
Saps? Com el Pere és molt així,
per exemple, la paraula impossible,
a ell no la pot dir.
Clar, no li pot sortir, no li pot sortir.
Exacte, llavors, el Pere,
en comptes de dir això impossible,
doncs de moment no ho podem fer-ho.
Ho prouem més tard, o coses així, no?
Anem polint tot això que hem creat
durant tots aquests mesos.
S'ha pogut estrenar,
o s'ha fet una preestrena
abans que arribi demà al Teatre Metropol?
Recordem, a les 9 de la nit,
entrada totalment gratuïta.
S'ha pogut veure?
Una, en algun lloc?
Doncs volíem fer aquest diumenge
un passe pels amics,
perquè ens diguessin una mica l'opinió,
però no va poder ser.
O sigui que estrenem completament demà,
en públic,
ens han vist dos amics
per ajudar-nos
a l'allar de dues setmanes,
per res,
dos dies comptats per dir-nos
ostres, fes això, fes l'altre,
perquè clar, nosaltres,
de vegades estem escena als quatre,
no ens podem dirigir completament.
La direcció l'hem fet entre nosaltres,
però clar,
les escenes que eren
un parell sobre l'escenari
i l'altre mirant,
però quan era mirant els quatre,
doncs,
no acabàvem de mirar com fer-ho bé.
Llavors,
un company que es diu Carles,
doncs,
ha vingut un parell de cops,
que res algué,
i res,
ens ha dirigit quatre cosetes
perquè quedi,
doncs,
perquè quedi bé,
perquè es vegi bé
des de la part de l'espectador.
I a més,
segur que et dirà,
mira,
a més a l'hora d'això,
fer-ho una miqueta més lent
perquè així la gent
s'acaba de assabentar
del que es diu,
de quina manera es diu,
a l'hora de moure...
Exacte,
i o,
per exemple,
com és una comèdia
amb més ritme
o amb més tensió
quan hi ha una discussió,
sí,
que ens vegi
els punts
que podem
estar fluixos,
que nosaltres
no ens hem adonat
perquè cada dia
estem aquí amb nosaltres,
junts,
ho hem fet d'una manera
i diem,
vale,
creiem que així
ja quadra,
però després
una visió externa
que no ha estat amb nosaltres
i diu,
ostres,
doncs això no ho he entès.
Llavors,
busquem la manera
que es faci entendre el públic.
Molt bé.
I tu te baralles,
Pere,
no, José,
el Pere es baralla molt,
es baralla amb algú
que tingui al costat,
per exemple?
Doncs,
realment,
Pere no es baralla mai,
però s'estima molt
a una de les seves millors amigues
que des de petits
van viure junts,
que es diu l'Helena
i bé,
en aquells temps
eren veïns.
Ara no ho som,
però farem veure
que surts al carrer
i me la trobo.
Hola, Helena.
Hola, Pere,
com estàs?
Et passo la Sílvia,
Helena,
t'agrada una ràdio.
Vale.
Un petó, Sílvia.
Gràcies, José.
Gràcies.
Hola, Sílvia,
què tal?
Hola, Helena.
Quina alegria
que t'has trobat el Pere
que feia molt de tot
que ho deia.
Sí,
quina casualitat.
Bueno,
són aquestes coses
que diu ell,
que existeixen coses impossibles
i ens trobem així
per casualitat.
És que el Pere
no ha crescut, eh?
Bueno,
al Pere li agrada molt
la il·lusió
i això és molt bo.
Sí,
és molt bo.
A més,
a veure,
jo crec que sí
que ha crescut,
però se li ha quedat
aquella part
que necessitem tots
de somiar
i de ser idealistes
i de ser romàntics
i per això
jo me l'aprecio tant
i els coneixem
des que érem petits.
És una mica Peter Pan,
el Pere,
o no?
És una mica Peter Pan,
és una mica Peter Pan.
Doncs que no canviï, eh?
Que no canviï.
Guarda, guarda-la així, eh?
Guarda-la així.
Sí, sí, sí.
Ho intentarem, ho intentarem.
I qui és de veritat l'Helena?
L'Helena és una noia
que es diu Madda,
Maddalena,
i...
Hola, encantada.
El mateix.
I també una mica,
com t'explicava el José abans,
també de la meva part
hi ha bastant il·lusió
en tot el tema
de les històries màgiques
i onídiques,
i de fet,
tant jo com els meus companys
ja hem participat molt
en tota la creació de l'obra
perquè ens fa il·lusió
tractar aquest tema.
Clar.
Podríem dir que l'Helena
i el Pere
són les dues llumetes
d'aquesta obra,
en el sentit d'aquesta,
d'aquesta il·lusió i de...
Sí, diguem, home,
tot i que l'Helena
com a personatge
i juntament amb la seva parella,
que és l'Eric,
que també són dos personatges
molt positius
que venen del món del Pere,
surten poquet,
perquè després ja
entrem en un altre joc.
Però sí que l'idea,
l'idea és que
aquests mateix...
Bueno, la mateixa ànima
que tenen aquests dos personatges
es va traslladant
a d'altres personatges
que van sortint.
Molt bé.
I que farem sempre nosaltres,
i el joc també.
Hem volgut jugar bastant,
a canviar de coses
i esperem...
esperem que agradi.
Entre tu i jo,
que voleu enredar l'Òrsula
i no hi ha manera.
Què, que voleu en què?
Enredar l'Òrsula
i que no hi ha manera.
Entre tots sí,
ho estem intentant,
amb totes les nostres forces.
A veure si es deixa convèncer.
A veure, a veure, a veure.
Que ha de veure una miqueta la llum.
Ha de veure la llum.
Sí, de fet,
això va a la història,
d'intentar
que tothom trobi la llum.
Sí, sí, sí.
Em deia que
anava a dir el Pere,
el José,
m'ha comentat
que vau intentar
fer aquest diumenge
com una preestrena
de cara als amics,
que al final no ha pogut ser...
Sí, però...
Clar, no ha pogut ser
perquè...
Per diverses raons.
Sobretot perquè
som quatre
i fem d'actors,
fem de creadors,
fem de directors
i durant els assajos
també fem de tècnics
i, clar, llavors,
és com...
Tot es fa bastant complicat.
de fet,
jo he d'agrair
als meus companys
per tota la paciència
i per tots els esforços
que hem estat fent
durant aquests mesos
perquè, realment,
ha estat vocació, eh?
Ha estat una cosa vocacional
per part de tots
i, clar, llavors,
ens trobem en situacions
que volíem fer
un pas
davant dels amics
i, clar,
necessitàvem algú
que almenys
ens fessi de tècnica
aquell dia
i no va poder ser.
Llavors,
ens preparem per demà
per...
Demà serà la gran,
per preparar-ho
directament davant
del públic.
Sí, sí, sí,
de fet,
estem bastant nerviosos,
però bé.
A les 9,
recordo que serà
quan pujareu a l'escenari,
quan s'obrirà el teló,
però quan teniu pensat
de venir,
de començar a muntar,
com ho teniu distribuït demà?
Home,
vindrem demà a la tarda
després de dinar
i llavors ja estarem
pel metropol
per muntar coses,
per fer memòries de llums
i totes aquestes coses
prèvies
que també
que també s'han de fer
i, bueno,
per fer un passi tècnic
i totes aquestes coses.
I fins a les 9
que és quan
que quan comencem.
I ja ho he enredat
de prou gent, ja?
Ah?
Ja ho he enredat
amb molta gent
perquè vinguin?
Bueno,
hem convidat
bastant gent
i a veure demà
quan se responen.
Home,
jo crec que bé, no?
Sí,
esperem que sí,
esperem que sí.
És allò que dius,
a més,
el lloc és un lloc
molt maco
i jo no sé si ha segut
és molt bonic.
Has tingut la oportunitat
de veure-ho, Magda?
Sí, sí, sí,
perquè jo també
vaig estar amb l'Úrsula
i el José,
també vam presentar
l'obra l'any passat
i la veritat
que s'agraeix molt
poder presentar
una obra allà.
I nosaltres
no estem molt agraïts
de poder participar
a la mostra
i realment
és una oportunitat
molt bona.
No,
m'imagino.
A més,
tenint en compte
jo que dius,
doncs mira,
preparem aquesta obra
amb tota la il·lusió
del món
i a menys
fem-ho
en un lloc
com és el Teatre Metropol
que és entranyable,
maquíssim
i és un lloc
que dius,
fins i tot
és coquetó
de cara a la família
perquè dius,
mira,
la gent que ens vindrà a veure
només ho calçó,
les primeres files
ja saps qui el toca,
no?
Les primeres files
són per la família,
els amics,
o sigui,
el tindrem de barbúquin,
eh?
Sí, sí,
a veure,
a veure,
és possible.
Doncs Magda,
bé,
Helena,
que tinc l'Èric,
no?
És que em sabia greu,
no podré parlar amb ell.
No, no,
no,
que va,
aquesta aquí.
Cariño,
vine,
cariño,
ara te'l passo.
Gràcies,
gràcies.
És el meu amor,
és un encant,
ara te'l passo.
Bueno,
que volen parlar amb tu,
sí,
adeu,
un plaer,
adeu.
Adéu,
guapa,
molta merda per demà.
Gràcies.
Adéu.
Hola,
Sílvia.
Hola,
Éric,
com estàs?
Molt bé,
molt bé,
aquí estàvem acabant
de posar les coses al cotxe
que tot ja estigui endreçat
per demà.
Que maca és la Magda,
eh?
És molt maca.
Bé,
l'Helena.
L'Helena,
l'Helena,
totes dues són molt maques.
Totes dues em tenen enamorat.
No,
no,
ja ho veig,
no m'estranya,
eh?
A més a més,
té una xispa,
té una vida que,
clar,
no imagino que sobre l'escenari
i fora de l'escenari,
aquesta energia que teniu,
jo crec que tots,
perquè m'ho esteu encomanant
aquí a la ràdio.
Sí,
sí,
sí,
són molt positius,
és el més maco d'estar amb vint.
Que,
bueno,
estem assajant l'horari de nit,
que és molt difícil,
perquè ja l'energia
al cap del dia
es va esgotant,
però arribes aquí
i és una bucanada d'aire fresc
que,
bueno,
que et puja l'energia
d'una manera
que dona gust,
dona gust.
Si no fos per ell,
jo crec que ja ho haurien deixat,
ja.
És que,
clar,
tot això s'ha de mirar
en el context
que durant el dia
teniu els estudis,
venen exàmens
i tot el dia
s'acompliquen les coses,
però dius,
mira,
aquest raconet
que sigui nostre,
no?,
per assajar,
per treure-ho
i per canviar la ment,
no?,
per buscar altres històries.
Exacte,
i menys mal que tenim això,
perquè,
malauradament,
la feina d'actor
està bastant difícil
ara mateix
i,
clar,
ens ho hem d'acompaginar
amb d'altres feines,
d'altres estudis,
anar fent,
però,
bé,
al final del dia
saps que arribaràs aquí
i que faràs el que realment t'agrada
i que serà amb gent
que t'estimes
que és el millor de tot.
Pel que m'estàs dient,
un...
podríem dir que el futur,
almenys de l'Eric,
li agradaria continuar
sobre l'escenari?
A l'Eric,
jo crec que diu
per estar sobre l'escenari.
Bé,
a l'Eric tu?
A l'Eric i tots dos,
tots dos jo,
jo també,
sí,
sí.
Tant de bo,
tant de bo poguéssim
estar sempre sobre l'escenari
perquè realment
és un lloc
on podem...
Bé,
l'altre dia vaig llegir
una frase que deia
que qui no ha anat mai al teatre
és com qui no té un mirall a casa.
Ostres!
I és,
bé,
és molt adient
per l'obra que fem nosaltres
i a part,
també que és veritat,
dalt de l'escenari
es posen en boga
molts temes
que són difícils
de tractar
normalment així
en societat
i la gent
va al teatre
i pot extreure'm d'aquí
no una moralina ja,
sinó un debat.
Jo crec que una obra
és bona
quan vas al teatre
i el sortir
necessites anar
a aprendre alguna cosa
per comentar
el que has vist.
Sí.
els temes que s'han tractat
i com t'han afectat
perquè realment,
bueno,
ja hi ha moltes obres
que hi vas
i realment ho necessites
perquè necessites
compartir el que has viscut.
A més,
és un lloc molt bonic
perquè és una experiència
única i repetible.
Cada nit
l'espectacle és diferent,
l'energia és diferent,
el públic és diferent
i clar,
és un aspecte cultural
que no s'ha de perdre mai.
No, no,
tot al contrari.
A més,
ho recordo 100%,
però jo crec que a través del teatre
i no són només
per la gent gran
a la que estem pensant
i per la joventut
sinó fins i tot
pels petits
perquè puguin començar
a entrar
en aquest món de màgia
i que no fa falta
que hi hagi un vidre
perquè hi hagi màgia.
M'entens?
Per on vaig, no?
Exacte, sí, sí, sí, sí.
Cara,
tots els menys
estan més preocupats
per estar davant del vidre
de la tele
i...
Com ho saps?
Sí, sí, sí.
I està jugant a les maquinetes
que jo em considero
part també d'aquest món
que he crescut així
però gràcies a Déu
també he pogut
entrar en contacte
amb el teatre
i m'han desempallegat
una mica.
A veure,
en certa mesura
tot està bé.
Clar,
se pot veure a la tele,
se pot jugar a les maquinetes,
se pot veure a teatre,
se pot llegir un llibre...
Sempre hi ha temps part.
Sempre hi ha temps part.
Si tot això
trobem sempre
un bon equilibri,
jo crec que és el millor.
El que passa
és que és tan difícil,
una vegada
que t'enganxes
a segons quines coses...
Sí, sí, sí, sí.
Però bé, però bé.
Doncs aquest lloc
és molt bonic
jo et dic
perquè confluïm gent
de molts llocs diferents.
Per exemple,
la que ens ha dissenyat
l'escenografia,
l'avió,
ve del món
del disseny,
però del disseny d'interior,
del disseny gràfic
i ens ha fet
en l'escenografia,
ha pensat en vestuaris,
ens ha fet
el logo de la companyia.
És a dir,
que aquí
conflueixen moltes arts
i molts esperits
que volen dipositar
el seu horà de...
De sorra, molt bé.
El seu horà de sorra,
sí, sí.
O sigui,
és el que dèiem,
que quan es nota
la il·lusió
i les ganes de fer
les coses ben fetes
i que veniu,
que veniu demà mateix,
que us esperem a tots
al Teatre Metropol
a partir de les 9 de la nit,
que tenim aquest mirall
que ens ha d'enllovernar tots
i que mirarem per davant
i per darrer,
si és possible,
aquest mirall.
Exacte.
Companyia,
sala,
la butxaca,
a tots quatre,
gràcies,
gràcies,
gràcies,
ha estat maquíssima
l'entrevista,
m'ha encantat.
Moltes gràcies a vosaltres
per permetre'us-la.
I que demà,
el que sempre es diu
al teatre,
que molta merda,
moltíssimes gràcies
i que us emporteu
un bon reúst
del Teatre Metropol
i que us doni encara
molt més ales,
moltes més ganes
de continuar treballant
en el món del teatre.
Vale,
ens acomiadem tots junts,
ja que estem aquí tots
mirant el mirall
i parlem per talè.
Apa!
Adéu,
família!
Adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu.
Adéu,
adéu.
Adéu,
adéu,
adéu.
Adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
adéu,
ez,
adéu,
Fins demà!