Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 FM,
també a través de la xarxa, la ràdio online a tarragonaradio.cat i per la TDT.
Avui és dijous, dia 29 de març, dia de la vaga general.
Nosaltres aquí estem a mínims, perquè aquí la persona, podíem dir,
que fa aquest programa és qui us parla i que es troba a la locució i també al control,
gairebé com a cada dia, encara que avui tinc la sort que ens acompanya.
Com els dijous, que li toca i li pertoca, a Mar Pérez.
Mar, bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, també de serveis mínims.
També de serveis mínims, no?
Sí, sí.
Que no ens queda un altre, estem tu i jo soletes avui, eh?
Avui en comptes de dos cafès en prendrem un sol.
Sí, a més, a més, estem solidàries almenys per aquesta banda.
Ah, exacte.
Que ja ens agradaria estar fora, eh?
A més queixant-nos perquè no estem d'acord amb el que està passant ara mateix.
Ah, exacte.
I que hi ha moltes injustícies que està pagant...
Els de sempre.
Exacte.
No, que estem aquí no vol dir que no estem d'acord amb la base general,
sinó que jo en aquest cas pensava, a veure, per prendre el cafè sola a casa,
doncs el vaig i me'l prenc amb la Sílvia.
I ja de pas, com m'has d'explicar-ho de les revistes del cor i tot el de més...
Ja que estem aquí i tu...
Doncs ja està.
I aprofitem.
I per cert, com estan les revistes d'avui?
Doncs bé, bé, a veure, hi ha poca cosa, però el poc que hem tret té suc.
Té el seu suquet, eh?
Farem bon caldo, farem bon caldo.
Doncs mira, dedicarem a tota la gent que ens pugui estar sentint,
el que dèiem, via internet, a través de la TTT o...
O a través dels auriculars mentre estan a la manifestació.
Per exemple, per exemple.
La manifestació que sortia a les 6 de la tarda des de la plaça de la Font.
Recordem-ho.
Molt bé.
I què?
Que me'n vaig a buscar els cafès.
Ja?
No te quedes aquí, m'acabes d'escoltar el cadí i tot això?
No, vols marxar?
És que després no em dóna temps.
Vinga, marxa, vinga, vinga.
Va, ja busca els cafès i torno, va.
Vinga, vinga.
Jo acabo de fer la presentació del programa i de seguida et crido, eh?
Fes, fes, com si estigues a casa teva.
Gràcies, gràcies, ja que maca.
Doncs sí, amb les revistes del cor, amb la Mar Pérez, amb el Manà Manà.
I també avui hem convidat a la gent de febrero.
Ells actuen aquesta mateixa nit a la sala cero amb la gent de l'Habitación Roja.
Ahir parlàvem amb l'Habitación Roja, parlàvem amb el Jorge i avui ho farem amb l'Adrià dels febrero.
Però no serà l'única de les entrevistes, parlarem amb la gent de The Club.
Ells actuen també aquest divendres, demà mateix, a partir de dos quarts de deu de la nit també a la sala cero.
I és que un darrere l'altre, eh?
I també, si podem, agafarem així a correcuita la gent dels The Ice Vault, que també tenen la seva actuació.
Ells estaran aquest divendres a Reus.
O sigui, com podeu veure, avui tenim Overbooking al programa.
I tot això, si ajuntem encara més, que hem de recordar les 16 sales que hi ha als Ocine, les Gavarres i les seves pel·lícules.
Tot això en un flash-flash d'ara i fins a dos quarts de vuit de la tarda, aquí a Tarragona Ràdio.
T'hi apuntes?
Doncs vinga, nosaltres anem a cridar la mar, que això comença ja.
Mar, bona tarda, Danau.
Molt bona tarda, preparada amb els cafès, les Gavarretes.
Ai, que calenteta, eh? No sé si és que tinc avui el cos així com d'estemplat, però a mi mira, el cafetonet, aquí de pena apropet, va molt bé, eh?
No és que és d'estemplat, és que es veu com a desengelat, això tan buit.
Sí, deu ser això, deu ser això.
Fa eco, l'emissora fa eco.
No, no, no, no, aquí dintre no, vull dir fora.
No, no, no, jo pensava, ja està, ja parla de l'avió en si, ja hem de posar l'aico.
Vinga, no ho parlem avui.
No?
No, no, no, no.
Llàstima, lllàstima.
Escolta'm, deixa'm-ho dir.
Vinga.
Perquè avui és dijous, això és mana mana, benvinguts.
Bienvenido.
Bienvenido.
Doncs sí, benvinguts a la cinteria de Tarragona Ràdio.
Sorpremme.
Torna una altra vegada.
No, no, no, no, sorpremme, perquè m'has dit, no em demanis cançó de capçalera perquè jo en tinc una.
Tu abans me preguntaves per un concurs que va començar.
Sí, fora d'antena parlàvem d'un concurs de televisió.
I que hi havia molts números uns, de música.
Musical, sí, sí.
Doncs jo te poso un dels membres del jurat, que és el senyor Miguel Boset.
Sí.
I que no va sol cantant aquesta cançó.
Un duet.
Sí, amb la Gloria Keinor, no sé si et sona aquest nom.
No, fotis.
Aquella de la Will Survive que es cantava als anys 80.
Sí, sí, sí, sí.
A veure què et sembla.
Que fort.
A sentim o què?
I tant.
La noche de mi vida será terra para un loco.
Y sabrás si hay que seguirme o dejarme volar solo.
Y yo me pongo entre tu espada y mi pared.
No sé qué hacer o más bien deshacer.
No sé si hacer lo mal o hacer lo bien hacer por hacer solo para deshacer lo que nunca se hace.
No sé si hacer o más bien deshacer.
No sé si hacer lo mal o hacer lo mal o hacer lo bien hacer por hacer solo para deshacer, solo para deshacer, solo para deshacer, nunca hacer por hacer.
La noche que me gusta no me pide nada bueno y me muerde la manzana regalándome el veneno.
Esta noche que me pierde se resiste a ser mujer y conquista mis camisas con el tacto de su piel y me pone entre su espada y mi pared.
No sé si hacer lo mal o hacer lo mal o hacer lo bien hacer por hacer solo para deshacer lo que nunca se hace.
No sé si hacer lo mal o hacer lo mal o hacer lo mal o hacer lo bien hacer por hacer solo para deshacer lo que nunca se hace.
Nunca hacer por hacer.
Nunca hacer por hacer.
Què, Marc, què t'ha semblat aquesta cançó?
M'he quedat de ratlles, tu.
Miguel Bosé i Gloria Gaynor junts en una cançó que semblava que hagués estat una cosa d'aquelles extraordinàries.
Doncs sí, ho va ser i vam posar aquesta cançó.
Què, xinga, no?
Però què és que ha tret un nou...
No, no, és de l'antic.
Sí, però vull dir, no l'havia fet amb ella, aquesta cançó.
No, a principi va fer...
Bueno, la cançó aquesta, que la tens...
Exclusivament pel Miguel Bosé.
Sí.
I després, no, no sé si va ser per aquells de duets extraordinaris que va fer.
I vols dir que ja era amb la Gloria Gaynor?
Ja era amb la Gloria Gaynor, sí, sí.
I com se'ns va passar per alt?
Ah, xata, no ho sé, no ho sé.
Jo la tenia per aquí, igual que un...
Saps que hi ha gent que et va ensenyar la setmana passada, no?
Sí, sí, sí.
Que avui no hem sentit, avui no hem sentit encara, eh?
A mi m'agrada això, sorpreses com aquestes, a mi m'agraden.
Sí, sí, sí.
Escolta'm.
Digue'm, vostè.
S'han acabat les guapes a Espanya.
Guapes i guapos o només guapes?
De moment les guapes.
Perquè si fos guapes a mi ja m'està bé, eh?
Si s'acaben les guapes de rebot, s'acaben els guapos, això està clar.
Tu creus?
Sí.
No, dona, no.
I de fet, no em sap Déu, eh?
De què? Que s'acabi les guapes?
Perquè, escolta'm, en altres ja n'hi ha prou.
Per això pateix.
Per això te deia que...
Va't tancar el mollo, tu.
Perilla, perilla i molt.
Es veu que el rotllo aquest de Miss Espanya
podria dir adéu definitivament després de 83 anys
ensenyant pit i cuixa
i fent lluir la intel·ligència de totes aquelles dones.
Home, però això no m'agrada.
No hi ha quartos, xata, no hi ha quartos.
Allò val molts diners i total,
ja ho sabem que hi ha moltes nenes guapes a Espanya.
I tant.
Començant per tot per mi.
I a Tarragona més encara?
Oh, perquè no han donat un tomet per aquí, eh?
Que si no...
El que s'han perdut?
El que s'han perdut?
No, però em refereixo al fet que potser hi ha...
A veure, no vull ofendre ningú.
Ui, me fas por quan dius aquest...
Després ja...
Però potser hi ha una cosa com a molt caducada,
això del Miss Espanya.
Ja, el que passa és que, clar, hi ha els certaments i...
No?
Perquè hi ha Miss Tarragona, hi ha Miss Espanya, Miss Univers...
No, no, no, deixa estar.
Això aquí dona diners.
Si vols que et digui la veritat, no en tinc ni idea.
Com no sigui que serveixi de cara a un futur
per a elles perquè siguin models...
I ja està.
O presentadores de televisió...
Però que a fi al cap...
O es puguin guanyar la vida d'alguna manera.
Una setmana sencera, totes aquelles xiques i aquells xics...
Sí.
Jo trobo que no, que costa molts diners
pel que la realitat després aporta en aquest país.
La Miss Espanya em sap greu, però que tampoc no...
Que passa que, clar, és el que dèiem, eh?
I com que normalment aquest tipus d'històries
les mantenien promotores de construcció...
Sí, de construcció.
On sortia la paraula, tenia allà un ús a la llengua.
Empreses que vivien en aquell moment un...
Un boom mediàtic.
Un boom, exacte.
Doncs ara potser no poden permetre's el luxe
de gastar diners amb un certamen que...
Què vols que em digui?
Em sembla que ja no el veia ningú a la terra, tampoc.
Home, jo me'n recordo d'aquells que deien
Ciudad de Vacaciones, que ja se celebrava precisament.
Sí, sí.
Els darrers anys s'ha anat celebren allà i què es feia?
I a Canàries, em sembla que també.
No, no, no, de fer-se es va fer, però és el que dius tu,
si no hi ha quartos...
Jo trobo que potser és un moment, mira, que ens han fet un favor.
Bueno, jo prefereixo que no, mira.
Que tornin.
Va, però clar.
Home.
Doncs a mi no, a mi m'asobren, tu ja t'ho dic ara.
Ja parlarem tu i jo.
M'asobren tantes coses en aquest món.
És que és això, eh?
No sé, estàs molt de sobrada tu últimament, eh?
Estic enfadada amb el món sencer.
I tot això ve per la cançó de la Madonna, no?
Creieu que és una altra història, eh?
Per el videoclip que encara no he pogut veure.
Però després parles amb la Mar, i és la fan número uno.
De la Madonna?
No, de tots els concursos al món mundial.
Això és mentida, posida.
Què li ha passat amb aquesta cançó a la Madonna, Mar?
Doncs dic que estic indignada perquè no he pogut veure el videoclip.
Digues el títol de la cançó, Sílvia.
Gael Gungual.
Perdó, és que se m'ha posat...
Se me'n va cap a l'altre costat.
Espera, digue'm una altra vegada.
Gael Gungual.
Això mateix.
Guau.
El portal de vídeos YouTube ha censurat aquest videoclip
perquè diu que podria ser que fos massa, massa, massa...
Pujat de to.
I per tant l'hem...
L'hem vetat, seria?
L'hem tret?
A veure, que te busco el verb, si vols, a la pobra Madonna, però...
Ai, com estàs de constipada.
No, han decidit que només és per majors de 18 anys.
Home, però ja...
És que el YouTube entra a tothom.
Clar, ja és més complicat.
I el videoclip es veu...
És de ser el control parental.
Es veu que la cosa...
És a dir, parlo per parlar, des de la indignació,
perquè no he pogut veure el videoclip.
Jo, si vols que te'l busqui, a veure si està.
La qüestió és que si a internet no te'l deixen veure...
Sí.
...des de YouTube, perquè és massa pujat de to,
vol dir que les emisores de televisió que es dediquen a fer videoclips
tampoc no el passaran.
Doncs segur, perquè depèn de quines hores i depèn com.
Ai, jo l'acabo...
Ai, mira, és veritat.
¿Es posible que este video contenga material
marcado por la comunidad de usuarios de YouTube
inadecuado para algunos usuarios?
Sí, és en l'any negra.
Hola.
I surt ella amb diversos senyors.
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no, no es pot veure, eh?
No, no, he vist algun fotograma.
He vist algun fotograma, però no et deixen veure el vídeo.
Ostres, ostres, és fort.
Sí que és fort, eh?
Mira, jo et diria una cosa.
Què, carinyo?
Amb una paraula t'ho dic tot.
Què?
Publicitat.
Ai.
Jo crec que l'has clavat, eh?
És publicitat.
Doncs segur, segur, segur, segur.
Perquè ara...
Ara tenim més ganes de veure-ho que mai.
Exacte.
Ara moltíssima gent estarà dient...
Bueno, i com deu ser aquest videoclip?
I què és el que deu fer aquest videoclip?
I tant, tant, tant deu ser, tant escàndol.
Ai, ai, ai, que és un escandalosíssimo del Mundo Mundial.
Ens hem fet un altre favor.
Ja està, ja està.
A la dona li hem fet el mateix favor que nosaltres hem vist a Espanya, traient-lo.
Ja t'ho dic ara.
Un gran favor.
Sí, sí, sí, ja.
Ella ha fet una cullerada per aquí.
Vinga, tira cap allà.
I un anti-dantiditos.
Mira, t'he posat aquest.
No sé si era el que tocava, però te l'he posat.
¿Quién te llena de alegría?
Sí.
Mm, como yo.
¿Quién te ves y quién te mima?
Mm, somos tú.
¿Quién te da tanto cariño?
No, no, que era ell també l'altra vegada.
És que sí, sí, sí, sí.
És que sí, sí, sí, sí.
Ah, no, no.
Ah, ja ve colat, ve colat.
Sempre per col·lo, amb aquesta.
Sí, sí, ja passa, perquè tu veus massa l'anunci de la tele aquí en dels seguros.
Ai, ai.
I ja veus amb ell, i ja veus el porcospit, no el veus amb ell.
És veritat.
El espinete, el mini espinete.
Escolta'm, que em ve de gust anar de boda o què?
Ai, no ho sé, depèn, depèn.
I l'escorial?
L'escorial, a Madrid.
Mira, tinc ganes d'anar a Madrid, tu ja saps que m'agrada molt Madrid.
Doncs podem fer un compèndio.
Madrid, escorial, boda de Caur-les-Bauté.
Una que estem, vinga, fem-ho.
Sí?
Sí.
Contesto que sí.
Sí, sí, sí, vinga, digue-li que sí.
Suposo que en breu sabrem més.
Sabrem dates, començarem a...
El típic, comencen a explicar més o menys com anirà la cosa.
Només et puc dir que, de moment, sí, es casa i serà a Espanya.
Molt bé, no?
Perquè, a més, sí, és una cosa que ell, jo crec que fa anys que volia.
Te'n recordes?
No sé si va ser amb l'altra noia que estava, que van tallar,
però que també estaven també en plans de boda.
Sí.
O almenys s'havia escoltat que alguna cosa havia de fer.
I que van anar a final, es va quedant no res.
Esperem que no sigui el cas.
Que no sigui el cas, exacte.
Exacte.
Per tant, prenc nota i contesto que sí que anem.
Sí, digue-li que sí.
Ja farem el que hagi de fer.
No ho sé.
Tinc un vestit d'any passat, tu creus que servirà?
No serà...
Serà l'estiu, quan es cacis, que no ho sé.
Quan és?
Ja t'ho diré, quan tingui més dades.
Digue-m'ho, digue-m'ho, perquè tinc aquell...
Aquell dels Oscars.
I sempre li puc posar les mànigues llarques,
si és l'hivern i si no li trec, perquè hi ha bastions de mànigues.
Un vestit que porto les mànigues de velcroix,
se les va posant i treient, segons que convé.
Aprofitar, xata, que no estan les coses com per llançar...
No, però bueno, ja et puc deixar jo alguna cosa.
Sí que ho ve, ja ho arreglarem, muntarem i...
Si és així, fem-ho, eh?
Si és així, fem-ho.
La qüestió és que tenim boda de Carlos Baute
i hi haurà molta, molta fan que farà peregrinació.
Seguríssim.
Saps on volvi fer peregrinació?
Tu.
Al castell de Tamarit.
Ja ho vam comentar la setmana passada.
Ja ho torno a recordar per si de cas, per si les mosques.
Pobre home.
No hi ha uns fills cap allà.
Sí, sí.
Perquè són ells qui volen veure'ls.
Sí, sí, sí.
Home, clar, a veure si hi ha el Xavi o el Piqué.
El ni està així perquè està de casa.
Però és molt trist, aquell home és el dia de la seva boda
i hagi de...
No, tindran el quartet de seguretat i coses d'aquestes
que no ens deixaran apropar-nos.
Bueno, ni a 3 o 4 quilòmetres.
És el que ens has d'agafar l'helicòpter
per poder veure alguna coseta.
Quina por.
Escolta'm.
Exacte.
Parlam de por.
Jo esperava, a veure què he dit.
Quina por, quina por.
Què?
No vam assistir, entre altres coses,
perquè no ens interessava en absolut,
a l'estrena de les memòries bibliogràfiques,
escriure-ho com dir-ho,
de l'Anita Obregón.
No, no, ja...
El cuento ja el vaig fer la setmana passada.
No torno, eh?
No torno, perquè, si no, al final
ens trauran el programa del Miguel González
l'última mitja hora,
que ja tenen xitxa amb nosaltres,
perdona i per vendre.
Per què?
Home, perquè ens agafen allà totes les errades...
Nostres.
Ja.
Bé, escolta'm.
Ja m'agafes, no?
Som humanes, som humanes i ens equivoquem.
Bé, doncs ja hi ha els primers comentaris
sobre aquestes històries.
I jo trobo...
Sí.
Que potser és més...
Està lògic, és un llibre sobre ella,
ha de parlar d'ella,
però vols dir que cal salpicar
i inventar tantes, tantes, tantes històries d'amor?
Sí que té amor, aquesta dona, per donar i vendre.
Què dius?
Hi ha una rècula d'homes...
Perquè, a més a més,
t'especula que hi ha uns 40 homes, no?, més o menys.
Però alguns són realment sorprenents.
Sí?
Sí.
Alguns que dius...
Xatona, no, per aquí no passo.
Com quin? Com quin?
Es pot dir o no?
A veure, Robert De Niro, què vols que et digui?
Robert De Niro?
No.
Spielberg, perdona.
No.
David Beckham,
no ens ho creiem,
per molt que tu venguis la moto.
No.
A més, a més,
ella va vendre a través d'un programa de televisió
que el David Beckham i ella van ser amics.
I que van passar una nit junts,
que van dormir junts però que no van passar res.
Però que no va passar res de res,
o sigui, això ja...
Poden dormir junts al mateix hotel,
cadascú amb cinc plantes pel mig.
Ah.
I així, sí, és així.
Jo també he dormit junts amb moltíssima gent.
Home, i tant.
I no he fet mai cap orgia, imagina't-ho.
I a més, a més, amb parets i tots,
tota la gent que hi havia.
Clar, sí, és així.
En segons quins hotels, no?
Home, per l'amor de Déu.
Sí, però que jo trobo que ja sabem que ella és molt donada a inventar,
però veure-ho escrit és realment, fins on arriba,
ho sento, és així de clar,
la malaltíssima d'aquesta dona.
El que passa és que aquesta dona, mira,
està traient un llibre,
ara segurament a veure quants venen,
només per la curiositat de saber a veure amb qui ha estat
i amb qui ha deixat d'estar.
I que me lo quita morena, eh?
Em va recordar molt, molt, molt a tu i a mi,
perquè ella comenta...
Què dius?
A tu i a mi?
Calla, que t'explico.
Ella sempre havia dit
que una vegada va anar a la gala dels Òscars
i que es va assegurar al costat de Stevie Wonder.
Sí.
I en aquest llibre l'he sentit dit, no ho he vist,
i surt una fotografia d'aquella gala
i ella explica que va entrar allí
perquè coneixia, tenia una mica, treballava a la cuina.
Que no va ser perquè va ser convidada, com a tal.
No, clar, no la van convidar,
sinó que ella va entrar per la porta de la cuina,
per la porta de servei,
com recordaràs,
diverses vegades nosaltres hem comentat
que nosaltres a les cerimònies
entrem moltes vegades per la porta del darrere.
Hem pogut entrar com s'ha pogut.
Com n'hem pogut, sí.
I per la porta del darrere,
perquè ho hem d'amagar.
Moltes vegades hem entrat a llocs per la porta del darrere.
I espera't.
I que ens esperin.
El que t'explicaré, Morena.
I que ens esperin.
Espera't, espera't.
Per tant, no inventes res.
Estic veient a través del YouTube
el vídeo de la Madonna.
Ah, sí?
Perquè has declarat que eres major de 18
i l'has pogut donar?
No, no, no.
Hi ha un altre que posa el mateix,
el que passa que líric,
subtítols d'espanyol,
que és algú que ho ha posat
i ha començat a traduir el que seria la cançó,
i em posa vídeo oficial.
Però és una cosa així com...
D'estranges?
D'estranges, sí.
I què em pots dir?
A veure, em surt molt d'homes,
surt així imatges una miqueta fortetes.
Molt torso nuet.
Sí, però...
No sé, s'han vist jo crec que altres coses pitjors, eh?
Sí?
Sí.
Bueno, ara me l'ensenyes.
Després t'ho ensenyo.
Ara me l'ensenyes.
I a veure què, a veure, no he acabat de veure'l,
perquè ara hi ha un moment així,
en plan Madonna al mig i quatre homes al voltant.
Sí.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, que això no m'ha acabat.
Ara ja tinc ganes d'acabar, tu.
Posa'm el Josh Michael, que acabem ja.
Ja? Tens ganes d'acabar?
I ara he de veure el vídeo, que vols que et digui?
Doncs vinga, anem-hi.
És qüestió de fer, Mar.
És qüestió de fer.
Sí.
Que vol muntanyes.
I què li passa al Josh Michael?
Que li passa?
Que fa molt de temps que no sabíem res d'ell?
Just, perquè ha estat malalt.
Ah.
Ha de fer una anemonia i ha estat quasi dos mesos
ingressat a un hospital.
Pobre.
Està malalt, tu.
Veus?
No comença la cançó, encara.
No, no acaba d'arrencar.
No, acaba d'arrencar, tu.
Arrenca, trata d'arrencar-lo.
Michael.
Ara.
Sí, mira, ja et diré.
Escolta'm, Sílvia, ara em va vingut a la ment.
Amb els primers quartos que jo vaig estalviar,
em vaig comprar aquest treball amb cassete.
Què dius?
Amb cassete, que sortia a la portada d'ella
amb aquella guitarra així de canto.
Aquell cassete que jo em vaig comprar a Mallorca.
Nena, però el compré a Mallorca, a l'aeropuerto.
No t'ho creuràs, perquè jo me vaig comprar el mini.
El mini?
Sí.
El single?
El single.
Què dius?
El single de Josh Michael,
que portava amb l'arrecada,
que estava mirant així de costat amb l'arrecadeta.
Que fuerte.
Perquè veigis, eh?
Sí, sí, sí, és veritat que sortia en primer plano.
Que fuerte, que fuerte.
Bé, doncs et deia que és generós.
Per què?
T'explicava.
Ha estat quasi dos mesos ingressat en un hospital
perquè va agafar una molt greu neumonia
que el va tenir, xungo, xungo, dos mesos.
Mira'm a mi, no miris el vídeo de l'Amadona
que t'estic parlant.
És que estic al final.
Ja, bueno, però al final,
què em faràs aixecar-me d'aquí?
Deixar el programa mig per anar a veure el vídeo.
Vinga, digues, digues.
T'estava explicant que el George Michael
ha regalat mil entrades
al personal, l'equip mèdic de l'hospital
perquè puguin gaudir del proper concert del Michael...
George Michael, perdó.
Oi, oi, oi.
No, tu fas com jo.
Michael, George, Michael.
Michael, George, Michael.
Com el bon.
Imagina't tu que dóna a mi d'entrades
per veure un concert del Michael Jackson,
que és el que jo anava a dir
perquè m'anava equivocant.
No, no, això ja ho faig jo, no t'amoïnis.
El George Michael regala,
torna-ho a dir la notícia
perquè, clar, la Sílvia m'està interrompint
i hi ha gent que li interessa moltíssim aquesta notícia,
no l'està sentint.
No, digue'l, digue'l, perdona, Marc.
George Michael.
Digues.
George Michael.
Malalt, dos mesos, ingressat, en un hospital.
Això és un telegrama.
Sí.
Regala mil entrades
pel personal de l'hospital
perquè el puguin anar a veure al concert
en agraïment del tracte que ha rebut l'hospital.
Veus? Això que ho facin tots, t'imagines?
Sí, clar, totes les infermeres i les metges
l'han de concert gratis i els altres pagant.
Home, però han de passar per allà.
Tu també fas moltes coses per molta gent
i ningú regala res.
Home, alguna vegada sí que m'ho heu convidat, eh?
Jo a les galetes, quan vinc, els dijous.
Home, algun concert sí que m'han dit que vingui.
És veritat, però no vas.
No, clar, no puc.
Més que no m'agrada maria és que no puc.
No tens temps, no tens temps.
No, ara mateix no.
Escolta'm, anem als aniversaris
perquè ja em piquen els ulls.
Mira, mira, ja tens ganes, ja tens ganes.
Ai, ara aquí la madura.
Ai, ai, ai, ai, ai, per l'amor de Déu.
Ai, quines coses.
Ai, Marc, perdona, perdona.
Digues, per on anàvem?
Bueno.
Hola.
Ai, digues, digues.
Vinga, tenim el paret que en fa 77.
Molt bé, no?
En un regul·lit.
Ah, sí?
El paret que en fa 77.
Sí, la marraia, que veig.
Ai, la marraia.
Nena, 42.
42.
Ben operada.
Home, ja és de...
És de la nostra quinta.
Bueno, de la meva, la teva, no?
De la teva.
A tu et falten com a 5 o 6 anys per agafar-nos.
És noma.
El Quentin Tarantino.
El Qu...
Oi, Quentin.
Té Quentin que fa 49.
49.
Jo n'hi posava més, també.
Jo també.
Jo anava ja a 52, 3...
L'home està una mica treballadat.
Ja fa temps que el veiem, per les grans pantalles.
El veus gran.
L'El Marferson.
Sí?
Qual l'El?
L'El Marferson.
Marferson.
Marferson.
La Marferson.
En fa 48.
48.
Sí.
Molt bé, no?
Superbé.
Sí, està guapíssima, és veritat.
I el dia que ella li doni la gana, li treu la corona a qualsevol model, eh?
Això està clar, perquè...
Que passa que ara és una dona de negoci, diguis, no?
Com que està més centrada en família, en negoci...
Sí, però de tant en tant fa algun favor i puja a la passarel·la i segueix arrasant.
Això ha sonat una miqueta raro, eh?
Això de que fa un favor.
No, és a dir, perquè no ho necessita.
Ho fa quan ho ve, o quan algú m'ho diguis tu, o algú li dius...
Ei, què et semblaria si em pots fer aquest favor de pujar a l'escenari?
A la passarel·la.
Vinga, anem-hi.
Ah, exacte.
Anem-hi.
Tu no ho entenguis tot pel...
No ho faig res, anem-hi.
O el videoclip de la Madonna.
La Celine Dion.
Quants?
44.
44?
Això està com a girat.
Jo li posava més anys a la Celine Dion que a l'Elma Alpherson i es veu que no.
No, home, és joveneta també la...
La Celine Dion?
La Celine Dion.
Home, no és una nena, però que és joveneta.
Ah, no té 44.
Joveneta és jove, però joveneta no, és jove.
I a ella.
Mira, a ella que s'ha de ser ofesa...
Joveneta...
Joveneta jo.
No, no, joveneta la Calletana d'Alba com fa 86.
La Calletana?
Sí, la Dona Calletana.
Dona Calletana.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
86.
Molt bé, no?
Què li dirà?
El pallasso de l'Ona Mardona a les festes?
Sí, molt bé, no?
M'acabar amb el mateix pentinat, tu?
Anirà a les festes d'aniversari de la Calletana.
Ai, que t'estan fer la bola.
Claro.
I acabarem amb una cantant que m'ha fet gràcia perquè fa més por sense maquillar que maquillada,
que ja és prou.
Lady Gaga que compleix 26 anys.
26?
26.
Ha fet un regal a tots els seus fans pujant a Twitter una foto en la que apareix sense una gota de maquillatge.
I tot, no que se la posi el maquillatge, que se'l posi.
I desitjaries que es maquillés.
Por favor.
I desitjaries que es maquillés.
Doncs mira que maquillada està guapíssima, o sigui que es veu, imagina't sense maquillada.
Bé, ara m'ho ensenyes la foto, eh? Jo t'ensenyo vídeo i tu m'ensenyes la foto.
Suposo que això és per començar a preparar, a calentar motors perquè el mes que ve, si no m'equivoco, comença d'una guerra.
Una altra vegada?
Però no ha acabat mai de donar guerra.
Sí, ha estat quasi dos mesos i pico sense concedir cap entrevista fins que no va anar a l'opera.
No, és veritat, perquè es parlava. Cada dia hi havia una notícia d'ella.
És veritat.
Cada setmana la comentàvem i hem estat un munt de temps en què fins que l'entrevista de l'opera, que va anar a fer el te amb sa mare, van estar totes tres prenent el te i es va sincerar, fins en aquell moment que va estar comentant que havia decidit prendre mides, allò, distància entre el món i ella, ara es comença a preparar, és allò de dir, ara ja vull començar a parlar de mi.
I ara ja està fent-se.
Perquè he de tornar.
Segur que deu tenir en cartera algun treball discogràfic i si no els concerts de cara, no?
Una gira, una gira, en què ja he pogut sentir que és possible que en aquell escenari hi hagi un castell medieval i un pedaço tobogant pel qual ella es podria baixar, que ens deixarà bocabadats.
Però vindrà a Espanya?
Si no vés, perquè no vol.
Exacte, perquè s'ho perd.
L'he deixat així a l'aire i a veure si tenim la resposta ben aviat.
Sí, clar, que vindrà a Espanya.
Mar, tornem no a la setmana vinent, sinó a l'altra, una vegada passat Setmana Santa.
Fem pont.
I que vagi molt bé.
Sí.
Estaràs pendent de les revistes del cor o agafaràs allò que dius, mira, estarem pels nens i pel nen i per les vacances, no?
I per la família.
Per tot. Estarem per tot menys per les revistes del cor.
Bueno, ja agafarem, eh? Ja agafarem quan toqui.
Això és mentida, perquè ja soc d'aquelles persones que dic que no, que no, i després quan en trobo una sempre la fullejo.
I si no la fullejo la miro per internet i si no la miro per la tele i acabo sempre, sempre, sempre, sempre envoltada de revistes del cor.
I això no m'agrada, no?
Això a mi tampoc.
Oh, no, i tampoc.
Ens obliguen.
Gràcies i veure'ns vacances.
Vinga, ens veiem d'aquí 15 dies.
Tant?
Sí.
Ja t'ha trucaré, per si de cas.
Portaré el cafè amb un termo, perquè si no es quedaré gelat.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!