Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501








Sous-titrage ST' 501




Sous-titrage ST' 501

S'estàs enganyant



Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
No em vull fer el xulo, però intento, almenys,
i considero que és la meva obligació,
viure en aquesta intensitat emocional que et crea aquesta fugida.
Això no vol dir que jo vulgui frivolitzar en cap situació,
ni social ni la que jo visc en aquesta situació,
i la valor totalment.
També penso que hi ha molta gent parlant-ne,
i molta gent queixant-se i tot això,
i no crec que jo pugui aportar amb la meva música res en aquesta situació.
Jo el que aporto és música popular amb una accessoració total
dels sentiments més poderosos, els bons i els dolents,
i els porto al màxim, i els gravo en un format digital,
i els sotmeto al públic i a la crítica, i ja està.
I aquí m'aturo.
No, no, no, molt bé.
A més a més, clar, cadascú tria, no?, podem dir,
la forma i com ho vols expressar i de quina manera es vol expressar,
i dius, mira, de gent que diu i que comenta i que canta,
les coses que estan passant, segurament que hi ha molts,
i d'altres, doncs que s'ha triat un altre camí, no?
Per això és la riquesa que tenim a l'hora d'expressar les coses
i a l'hora de fer-ne, no?
Penso que el mínim que li pot exigir un artista és que sigui lliure.
I la llibertat és una paraula molt seguiosa, o sigui.
Sí, sí, sí.
Però això que ningú interpreti com una intenda frivolitzada.
No, no, no, tot al contrari.
Ni pensar que la vida és una tòmbola de luz i de color,
que tampoc ho he dit mai.
Ni en aquest disc ho dic, o sigui.
Tampoc és un disc de Juárez de Flamenca, o sigui.
No.
És un disc d'una sèrie de sentiments entrellaçats,
ni han de positius ni han de negatius,
hi ha una bèstia dintre meu i hi ha altres coses,
hi ha el cansa de l'amor i tot això,
però és una mica, doncs, un còctel igual que la vida mateixa.
No, no, i tant, i tant.
I a més, mira, i si voleu saber alguna cosa més,
el que dèiem, dins de l'Spotify
podeu trobar tot el treball discogràfic de l'Oh My Love.
Jo no sé si també tens alguna coseta més,
jo perquè dius,
abans d'anar aquesta nit al concert,
ens empapem del Quimi Portet
per saber una miqueta més d'aquest treball discogràfic
i els podeu sentir,
si no, veure els vídeos a través de la pàgina web
i podeu investigar,
perquè per arribar fins al Quimi Portet
jo crec que ho heu posat molt fàcil, eh, Quimi?
Bé, això és del que es tracta, no?
Se suposa, només faltaria que fos difícil.
En aquest món tan hiperinformat
ja només faltaria que fos difícil trobar la música.
Però una última pregunta, Quimi, per l'anar-ne.
És que la portada,
aquest mico que has triat,
sí, senyor.
sé que té la seva història darrere,
perquè vaig poder veure una entrevista
que et van fer via a través de TV3,
crec, si no recordo malament, presentant el disc,
i que vas explicar-la, explica-me-la.
Com va ser que es va triar?
No me'n recordo,
devia ser una mentida perquè no me'n recordo, en sèrio.
No, no diguis això.
Aviam, el mal noi que fem les portades,
que és el David Muñoz,
que ja n'hem fet,
em sembla que aquesta és la tercera o la quarta que fem junts,
ell em va portar una foto molt bonica
d'una perruqueria de Mèxic,
que hi havia una paret vermella
i hi havia una, com una noia dibuixada així amb ombres,
i li vaig dir, el disc que es diu My Love,
i diu, ah, doncs hi podíem posar això,
i jo vaig dir, home, sí,
però una noia no,
perquè és massa evident,
és massa literal.
Dic, per què no hi poses un mico?
I ja està, tu és així.
Ja està.
I va posar un mico.
Molt bé.
Quan només es va presentar amb un mico,
jo vaig dir, m'agrada.
I va ser així de fàcil.
Vull dir que...
No, no, sí, això és el que vas explicar, eh?
Vam fer les portades...
Vaig explicar això, menys mal.
Sí, sí, sí.
Si no, ara hauria que...
És que no me'n recordava del noi
que havies anomenat amb algú,
el que passa no es recordava.
Dic, espero que m'ho diguis tu,
llavors jo ho afirmo.
Exacto, doncs amb el David Muñoz,
és veritat.
Primer hi havia una noia,
però em va semblar que una noia
era una mica...
Que un disc es digui El My Love
i sortia una noia era una mica allà,
amb un títol tan llapadet...
No, i a més,
algú de la família
et podies tirar de les orelles.
No, a veure...
Algú de la meva sogra em podies tirar...
No, no sé si la teva sogra...
Algú de la família.
És molt bona persona,
és molt bona persona,
però em podies tirar de les orelles, sí.
Clar, ho vam dir, home,
que dius El My Love,
que al cap i a la fill és el mi amor,
alguna cosa...
i a millor l'amor a la natura, no?
A través d'aquest mico.
Com que a mi em diuen surrealista,
ho arreglo tot amb això.
Bueno, això és surrealista i ja està.
Jo em quedo tan panxo.
Dic, bueno, bueno, surrealista.
Jo ja m'entenc.
Jo ja m'entenc.
Tu ja saps per on va la història, no?
A mi deixa'm estar, a mi deixa'm estar.
Doncs, Química,
moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Bueno, gràcies a vosaltres,
ha estat un plaer.
Que tindrem aquesta mateixa nit
a la sala 0 a partir de les 10.
Recordem que les entrades oscil·len
entre 15 euros anticipades,
no sé si encara la trobaran,
o 18 euros a la porta del concert,
o sigui, allà mateix, a taquilla,
i que, si voleu saber més,
el que dèiem,
us adrecem a la pàgina d'internet
perquè allà trobareu
tot el que no hem acabat d'explicar,
potser per temps,
amb el Quimi Portet.
Quimi, gràcies, gràcies, gràcies.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Salut.
Adeu-sia, bona tarda.
Però i que bé
que ens ho passem.
Vida interior d'un lluç miracle de miracles,
cap bussat evitant palangres d'il·lusió.
Aquest és el seu món,
aquest és el seu carme,
Les pegellides encara ho tenen pitjor,
Neixen i moren a ferranes el seu roc.
Bedocs i descents hi ha peixos sota l'aigua,
que són com internautes
cercant no sé què.
Confessen i combreguen
plànton de penombra.
No riuen ni ploren,
no fan res.
Des d'un cafè del port
jo admiro les senyores.
Comprèn que deu semblar-vos
passa temps obtus.
No sóc artista plàstic
ni tan sols turista.
de tant en tant
veig una llàgrima
de lluç.
Uber.
Suifes,
etc
telesiós.
Fins demà!