Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Bona tarda, continueu escoltant Tarragona Ràdio i aquí estem per fer una estona de tràfic d'abstraccions,
un programa sense guió normalment i avui més que mai, perquè avui tenim un convidat que ens ajudarà a fer el programa
i ens explicarà un munt de coses interessants.
Volíem acabar la temporada així una mica optimistes i el Salva Miranda, que és la persona que tenim aquí avui,
Hola Salva, ens ho va posar amb safata perquè va publicar en el suplement del diari de Tarragona,
el cultural, l'Encuentros, un article parlant d'una suposada, presumpta escena musical tarragonina
i nosaltres avui ens dedicarem a repassar una miqueta bandes, punts satèl·lits que circulen per aquesta escena musical.
Hola Salva, una altra vegada.
Què hi ha?
Ens has portat musiqueta, sobretot podríem dedicar-nos a escoltar aquestes bandes,
que segur que algunes ja hauran sonat per aquí, però pot ser que n'hi hagi alguna que encara no sigui tan coneguda
i que està potser a punt a punt de publicar o de tocar més que mai o de guanyar algun concurs.
Sí, he intentat portar les que són menys conegudes, per no incidir sempre en el mateix punt de vista.
Aquí, bueno, tinc la llista aquí al davant, parlaves de febrero, febrero fa un temps més fan indie pop, de manual, dius tu.
L'espalt de maceta ja ha sonat aquí, entre altres coses l'he punxat jo mateixa.
Gran gallina són els windskis sense Joan Masdeu, el Joan Masdeu crec que també està fent coses pel seu compte,
per tant hem guanyat dues bandes i aquí ja comencen potser els que són més tresors amagats.
Què escoltarem, Salva, primer de tot?
Doncs s'havia pensat començar amb l'Ecirque, que és una banda molt jove d'aquí a Tarragona,
que acaben de publicar el seu primer disc, el van presentar dissabte en un concert a l'Amagatgem
i, bueno, van guanyar el Déu de Tarragona de fa...
El 2009, poses aquí.
Molt bé, 2009, en el primer concert que feien.
Molt bé.
Va ser una entrada, sí, triomfal, en el sector musical.
I veig que estan fent l'artista gent ruta, el qual vol dir que estan girant per tot Espanya.
Sí, van fer-ho.
O sigui, són la representació catalana, és a nivell de comunitat, això, de província o no sé com,
però hi ha bandes...
Hi ha uns quants representants catalans i on era l'Ecirque.
Molt bé, i això els permet fer gira per tota la península.
Subvencionada per l'aella.
Molt bé, doncs anem a escoltar-los.
Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs el Salva, que és periodista de professió i escriu superbé, ha vingut aquí avui per explicar-nos una miqueta el tema aquest de la nova escena musical.
que escena musical, en aquest article, ens deies que no vol dir només que surten unes quantes bandes com bolets, que són de la mateixa ciutat o de la mateixa comarca, sinó que hi ha un treball més ampli al darrere.
Això implica estudis de gravació, implica moviment de concerts, encara que...
Sí, bueno, jo és que ficava com una coda en aquest article, que deia que el present és fruit dels últims anys de treball, no?
Jo crec que va ser important que el D.O. comportés tocant festivals com la Fira de Vilaseca o el Gea, i també és important que hi hagués concerts a les sales de Tarragona durant anys.
Cosa que abans no s'havia vist mai i cosa que ara està potser més difícil que mai, però bueno, anem aguantant.
Aquest és el tema, les bases del D.O. d'enguany encara no s'han publicat, ningú sap què passarà.
Ja.
I la programació en sales està cada vegada més complicada.
S'han fent coses, però tothom penja d'un fil i no saps mai què passarà el mes que ve, no?
O sigui, fan coses perquè hi ha ganes i perquè, clar, vulguis o no, havíem començat a fer rodar la màquina i ara sap greu tornar-la a aturar.
Llavors jo la lectura que faig és que ara mateix Tarragona té un planter de bandes molt correcte,
però si es deixa de fer la feina que s'estava fent, d'aquí deu anys potser planteja que torna a ser el que hi havia.
I el que dèiem d'estudis de música i tal, això també provoca doncs que la gent se va buscant la vida, se va anar agrupant,
t'vas arrasarant suposo allà on te trobes bé i van sortir coses.
Va sortir tot una mica de cop, no?
Gent que està al mateix fosbar, al mateix concert parlant, que munten grups de música,
que estan relacionats amb estudis de gravació.
Jo per exemple vinc...
Agraven per discogràfiques locals, perquè per fi tenim dues discogràfiques locals bastant fortes,
com són Filatèlia i La Productiva.
La Filatèlia, Reproductiva.
La Productiva.
Qui són?
La Productiva està a cavall entre Tarragona i Barcelona i està publicant a Gran Gallina, a Febrero...
Bueno, té una vintena de bandes i ho estan treballant bastant fort.
Perfecte.
I no sé si ho continuem amenint amb una miqueta més de música per anar posant en situació la gent.
deies que, en segon lloc, punxaríem de transistor orquestra.
Què ens expliques d'aquesta gent?
També guanyadors del D.O.
Està liderada per Pablo, un noi de Canàries.
Sí.
Que tocava amb Sovietlov.
Tocava amb Sovietlov.
Aquests grups em sonen a mi de l'època aquella, com ho diu, el Julio Ruiz,
l'època gloriosa, el territorio indi, tot allò...
Bueno, sona una mica caspós, però...
Sí, però bueno, és un tio amb història, no?
Qualsevol època pot ser gloriosa.
És gloriosa.
I han publicat un split amb el grup de Canàries També Gaf, a Filatèlia,
i estan a punt d'editar on deu polsades.
I comparteixen un membre amb la circa, o sigui que és allò que dèiem de la interacció, no?
Sí, sí.
Que al final tots som una mica els mateixos.
Sí, sí.
I en Pablo forma part també de Filatèlia, de la discogràfica,
monta concerts al grup...
Està implicat a tope.
Sí, sí.
Doncs vinga, escoltem Transistor Orquestra.
Ingrid Brea
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De fet, no és ni el mànster final, que ara faltarà algun apanyo.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
Islàndia,
com sona això?
Bé,
això és més difícil d'explicar,
quan estàs involucrat.
Ho sentim?
Així et sembla?
Sí, bueno, sona rock,
hi ha influències de rockabilly,
també dels 80,
d'allò la tengo,
és pop rock,
no ho sé.
Entra bé.
Xulo.
Escoltem-ho, doncs.
Escolta.
En uncovered crown
And so much farther to go
This time your silent song won't bring me round
It won't bring me round
No, it won't bring me round
Not even the strongest wind
Will ever bring me round
Cos I'm in the wrong parade
I was casting the wrong parade
Don't wanna sting in the wrong parade
Again
I'm in the wrong parade
I was casting the wrong parade
Don't wanna sting
in the wrong parade
again
In a sealed crease
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Guitarres!
Guitarras!
Migs Mahoni Nirvana!
Mitjellac!
I coses aquestes més post hardcore!
Molt bé!
Però aquesta cançó que he portat és més suaveta
i té un aire a planetes i tot!
Segons com és Miri!
Perfecte!
Ens dius que són la banda directa de l'Albert Jordà
però sense l'Albert Jordà
i anem a escoltar-los!
Dius que han gravat dos EP's
que se'ls han autoeditat ells en aquest cas!
Sí!
Es poden baixar al bancamp!
Molt bé!
Doncs si estigui interessat ja ho sap!
Anem a sentir-los!
100 anys!
Perins demà!
Perins demà!
Eosclim!
Perins demà!
Liberti d'ascoltядot!
Cringles!
Ai!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allò, els bons propòsits, ho faré molt bé, seré bona nena, i ja està.
I ja està. A mi ja m'has convençut.
I potser canviarem de sintonia.
Sí? No, llavors ja... Ah, ja he trobat el pero. Ah, ho sento.
Si canvies de sintonia, ja no seràs tu.
Això ho parlarem fa una ventana.
Ja ho negociarem. Gràcies.
Gràcies. Núria, gràcies, bones vacances.
Igualment.
I fins a la tornada.
Fins a la propera.
Adéu-siau.
Fins a la propera.