Andrés i començam amb ell.
I ja tenim aquí amb nosaltres, com us dèiem, Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Comencem i ens anem primer al cinema, perquè tenim, durant aquesta setmana, anem treballant o no?
Ai, era aquella setmana del Tàrrec o Viva.
Aquesta setmana i la que ve ja vam comunicar que teníem el del Tàrrec o Viva
i que l'altre dia seria l'últim dia.
I per postres, per més inri, el dijous de la setmana passada,
que teníem que fer la senda de los elefantes...
Sí, què va passar?
Resulta que l'Andesa, l'empresa elèctrica Andesa,
va avisar tots els veïns de la zona
que el dia que tenien precisament que fer el cine,
ells no ho sabien, eh?
A partir de les cinc de la tarda fins a les set i mitja,
tallaven la llum a tot el sector.
O sigui que, a més a més, l'últim dia ja no vam poder fer la senda de los elefantes.
Ostres!
I no va ser culpa del rei, eh?
No, no, no, no.
Va ser culpa d'Andesa.
Cuidado, cuidado!
Ai, la tos.
Sí, sí, sí.
Ara, si em permets, si em permets, mira, jo et diré el que farem a partir del proper mes de juny.
Vinga, som-hi.
Això estarà patrocinat per l'associació del Quòlics Rehabilitats de Tarragona.
Ah, Rehabilitats.
Vindrà la seva presidenta, vindrà gent qualificada per ajudar amb aquella gent que pugui tindre problemes
o per donar a entendre molts els problemes que causa el tindre aquesta enfermedad.
Molt bé, i això serà de cara al mes de juny, o sigui, ara a la setmana vinent.
Jo, si em permets, el dilluns que ve, jo vindré amb la presidenta, ja perquè faci ella mateixa la presentació.
I a més a més, podem parlar també una miqueta d'aquesta associació i que ens expliqui una mica les arrels.
Aquí està.
I de com va sorgir, i de quanta gent, quants membres hi ha.
Mira, la primera experimentada va ser ella, que va perdre tota la família, va perdre tot, tot, tot, tot, i es va quedar amb res absolutament.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Ella va tindre ajut, va saber rehabilitar-se, i ara inclús té una empresa.
Molt bé.
Té una botigueta, empleats i tot.
Bé, mira, pel dimarts dia 5 del proper mes de juny, que quedi ben clar, a les 6 de la tarda, allà al Centre Cultural, al Pallol,
bueno, a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol, començarà amb la primera pel·lícula que serà El Callejón de les Almes Perdides,
amb un tirone power o Tyron Power.
Tyron Power.
Sí, fantàstic.
El dijous dia 7 farem Quan un hombre ama a una mujer, a Mandy García i Meg Ryan.
Pel dimarts dia 12, L'angústia de Vivir, Bing Crosby, Grace Kelly, William Holden...
No, no, no, uns cracs.
Dijous dia 14, Una de l'Oeste, El Dorado, John Wayne i Robert Mitchum, que fa de xèrif borratxin.
Sí, sí, sí.
Perquè totes les pel·lícules que passem tindrà alguna cosa a veure amb l'alcoolisme.
Pel dimarts dia 19, El Fuego Fatuo.
Pel dijous 21, Dia Cingüella, de Ray Millen i Jane Wiman.
El dimarts 26, Mi Nombre és Joé.
I per acabar, el dijous 28, Dies de Vi Nois Roses, de Jack Lemmon i Lee Remig.
No podia faltar aquesta pel·lícules.
No, no, no, clar, clar, són d'aquelles pel·lícules, també d'aquelles memorables.
que farem pel mes de juny.
I recordem que es troba dins, Andrés, d'aquest cicle que comentàvem.
Exacte.
Del cicle, recordem que està fet especialment...
Sí, un cicle, el cicle es diu cicle alcohòlics.
Molt bé.
Bé, i pel mes de juliol, que també farem cinema...
Ja m'ho avançàs, també és juliol?
Ja farem un pupurri.
Aquí no patrocina ningú, o sigui, no col·laborar ningú.
És un pupurri de riure, d'espases, de l'oeste...
Molt bé, molt bé.
De tot una miqueta, eh?
I llavors a l'agost descansem.
Vols avançar-ho ara, o anem pel Jorge Negrete?
No, ja ho virem dit, ja ho virem dit, perquè si no, escolta...
I jo ho dic perquè la gent vagi sapiguent...
És clar, hem estat tant temps en blanc,
que la gent vagi mica a mica entrant...
Tornant una altra vegada, sí.
I al mes de setembre tornarem a començar.
Fantàstic, fantàstic.
Bé, anem pel Jorge Negrete.
Recordem, Andrés.
Espera, espera, espera, recordem l'hora.
A les sis de la tarda.
A les sis de la tarda, durant aquest mes de juny.
Juny, recordem, eh?
Sí, abans era allò que dèiem entrada lliure,
bona butaca, bona pantalla,
ara és bona butaca, bona pantalla,
col·laboració d'un euro.
D'un euro.
Un euro.
És una cosa molt senzilla, sí.
Perquè, esclar, com que no hi ha diners per cobrir gastos,
doncs amb la col·laboració d'un euro,
un sols euro,
doncs, bueno, podem tirar endavant i farem els sacrificis,
però ja que ho fa...
El que convingui.
...el amic que ven a veure al cinema,
nosaltres també hauríem d'adaptar-se.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Bé, doncs mira, l'altre dia vam estar parlant del Jorge Negrete.
Vinga, anem amb ell.
Sí, que va néixer a Guanajuato,
el 30 de novembre de 1911,
i va morir a Los Ángeles, als Estats Units,
el 5 de desembre de 1953,
amb 42 anys només.
Molt jove, és veritat.
Exacte.
Ho recordem que va ser d'una malaltia mal curada.
Exacte, tenia una malaltia,
i això li va aportar les conseqüències aquestes.
Bé, vam arribar l'altre dia,
fins a l'any 1938,
i allà va fer el rodatge de la pel·lícula La Valentina,
La Valentina, sí,
i l'altre era Juntos, però no Revoeltos.
I aquí, amb aquest rodatge,
va conèixer a Elisa Christie,
el nom artístic,
que era Elisa Zubaran,
amb qui es va casar l'any 1940 a Miami.
El matrimoni va ser bastant curtet,
però d'ell va néixer Dayana,
l'any 1942,
a qui Jorge Negrete li deia Minegrita,
i cantava cançons de cri-cri.
Cri-cri és una espècie de cançons infantils,
que es canten així.
Bé, de nou va tornar a Nova York,
però l'any 1941
va ser contractat per la pel·lícula
Ai, Jalisco, no te rajes.
Resulta que tant la pel·lícula...
Déu-n'hi-do.
Tant la pel·lícula com la cançó
d'Ernesto Cortázar i Manuel Esperón
van portar a Jorge Negrete a l'èxit
i ràpidament es va convertir
en l'actor més cotitzat.
Això el va portar a protagonitzar
una sèrie de pel·lícules
que van des de la comèdia ranxera,
per exemple,
A si se quiera en Jalisco,
1942,
Mede com era Satuna,
1945,
o Hasta que perdió Jalisco,
també l'any 45.
I llavors els drames,
com El penyón de les ànimes,
que l'ha de fer l'any 42,
Història d'un gran amor,
el mateix any.
Aquesta obra està basada
en un llibre de Miguel Lira,
que l'obra es diu Linda.
Després va fer també la pel·lícula
d'una altra novel·la de Paulo Ferbal,
l'any 1943,
que és El jorobado Enrique de la Garder.
a l'any 45,
també basat en la novel·la
de Rómulo Gallegos,
fa la pel·lícula Canaima.
Després,
En tiempos de la Inquisición,
això va ser l'any 1946,
sobre l'obra,
que literàriament era
La hechicera,
de Victoriano Sardou.
Única producció
amb la que Jorge Negrete
no va cantar.
Que estrany, no?
Per què?
Tenint en compte
que precisament és el que més venia d'ell.
Sí, però precisament
ella qui va intentar
demostrar
les seves qualitats d'actor.
D'acord.
Això li va passar a Francine Atre.
Clar, també, també.
El que passa, clar,
és allò que dius,
d'acord,
te volem com a actor,
però és que el que de veritat
tens boníssima
és la veu, no?
Sí, sí, sí.
Jo ara pararia un momentet
i escoltaria
un tema d'Eliseu Granit
amb la veu de Jorge Negrete
que és
Cuba de mi vida.
Cuba,
la del claro cielo,
la del verde suelo
y el ardiente sol.
Cuba,
o al camió taerita
en el mar tendida
y ves de dolor.
¡Ay, el dule me brisa!
¡Tú, místico rumor!
Tú, que surgiste del hondo mar
en sus limpias aguas
te duermes rendida
con una sonrisa
y la brisa suficient
y la brisa suficient
te acaricia gentil
cuando te besa el sol
con alrededor.
Tú, que naciste bella sin paz
con una sonrisa
a tu paz prendida
¿Cómo es que no puedes
al fin encontrar
una de mi vida
la felicidad?
con una sonrisa
y ojalá
si no puedes
con una sonrisa
y ojalá
se aclar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Polvo d'estrelles, una peça
de Carmichael i Parrish.
Escoltem amb la veu de Jorge Negrete
aquesta peça que dóna la volta al món
Polvo d'estrelles.
Fins demà!
Fins demà!
Polvo d'estrelles que quedó
de aquel amor
en mi corazón
y en la canción
que no olvidaré
recuerdo de un romance en flor
que murió al nacer
tus despotos son mi pasión
pero eso ya pasó
y mi consuelo
es el canto
de mi corazón
en el jardín azul
de mi pena
te vuelvo a besar
igual te besé
y vuelve a pillear
con más fulgor
mi estrella fiel
vano es mi soñar
en mi corazón
en mi corazón
quedó
tan solo el suspirar
por la ausencia
por la ausencia
de tu calor
de tu calor
de tu calor
de tu calor
de tu calor
de tu calor
de tu calor
de tu calor
de tu calor
de tu calor
No, no, no, però fatal, eh?
Avui no m'està agradant gens, eh?
Com no m'està agradant?
No diguis això, si estàs aquí, que estàs encandilada escoltant-lo.
Per això mateix, per això mateix.
Déu-n'hi-do, eh?
Bueno, mira, durant el rodatge de la pel·lícula
I Jalisco, no té rejes, allà va conèixer
a Gloria Marín,
en qui viuria 10 anys amb ella
amb, com ho diria jo,
amb Unión Libre,
com diuen allà a Mèxic, saps?
Aquí diuen ajuntats o rejuntals.
No, per ella, de fet.
Bueno, ara sí, ara ja és per ella, de fet.
Llavors van adoptar amb una filla
i amb qui protagonitzaria
12 de les seves 43 pel·lícules.
No n'hi-do.
Hay Jalisco no té rejes,
Seda, Sangre i sol,
Història d'un gran amor,
El jorobado Enrique Lagarder,
Una carta d'amor, Can Aima,
aquí fa una petita aparició marín,
hasta que perdió Jalisco,
en tiempos de la Inquisición,
si Adelita se fuera con otro,
siempre tuya,
Un gallo en corral ajeno
y, después,
Hay un niño en su futuro.
Aquí, en aquesta pel·lícula, precisament,
Negrete surt res,
una escena molt corteta.
Això ja és l'any 51.
El esbojarrat argument
d'aquesta última pel·lícula
sembla ser, patològicament,
inspirat, almenys en part,
amb les complexes relacions
de Negrete i la Marín.
I va ser feta
quan la parella
ja s'havia separat.
Es diu que per la infidelitat
de la Marín
amb Hugo del Carril,
un altre gran artista.
I també sembla ser
que la ruptura definitiva
va començar
amb un romans
de Jorge,
Jorge Negrete,
a Melsa Aguirre
durant el rodatge
de Lluvia Roja.
La pel·lícula tracta
d'una dona coqueta
que, en fi,
li és fidel
al seu marit,
que era Abel Salazar,
en qui, després,
es casaria amb la vida real
i realitzaria
diverses pel·lícules còmiques
amb la seva majoria.
Bé,
encara després del divorci,
aquí hi ha una miqueta
d'il·lusió
a la separació
de Negrete i la Marín,
també es podria dir
que és la negació
de la alegada infidelitat
de la Marín?
No se sap.
I que s'empenya
a enviure els arguments
dels llibres
que llegeix.
Anem a dir
com si fos
un Don Quixote
de la Manxa,
que estava ja
emborratxat
amb els llibres
de cavalleries,
no?
Bé,
el que vol serveix
per fer referència
a diverses de les pel·lícules
de la parella
Negrete i Marín.
Doncs ella apareix
com Maria Antonieta,
recordant
la Francia
de la Garder,
com deia ell,
i la Delita
que li va valdre
l'Ariel a Glòria.
Això és un trofè
que donaven.
I una ladrona,
feia una de lladre,
recordant
el paper de Negrete
en un galló
en Correlajeno.
També hi ha una al·lusió
al Niño de la Bola.
Negrete apareix
cantant amb un cabaret
a duo
amb Pedro Vargas,
per tu culpa,
per tu culpa,
per tu culpa,
per tu culpa,
este amor
que te tengo
divaga,
lo rompiste
per ser insoluta
i per això
la pena
m'embarga.
I mentre la Marín,
ella deia
que
ella adora
Negrete,
que hi havia
un tome i daca
entre els dos,
va ser un d'aquells
collons.
Sí, és com el perro
de l'hortelano,
ni comen ni deja comer,
per entendre.
I encara que és incapaç
de saber quin dels dos
cantants és ell.
Ostres.
Sí.
Al poc temps de separar-se,
tant Negrete
com la Marín,
que mai havien formalitzat
la seva relació,
es van casar
Negrete
amb Maria Fèlix,
que va ser el gran boom,
i ella amb Abel Salazar
respectivament.
O sigui,
la Marín amb Abel Salazar.
Anem a sentir...
Sí,
que seria l'últim,
Andrés.
Sí,
doncs anem a sentir
una que jo suposo
que a mi no li ha sentit
cantar mai.
Una pel·lícula italiana
molt coneguda.
O sole mio.
Andrés,
fins la setmana vinent, eh?
Si Déu vol.
Ah, perdó,
la setmana vinent no?
Serà l'altra.
Vaja.
Sí,
recordem que el dia 28 de maig
és festa
perquè coincideix,
bueno,
coincideix,
s'ha agafat aquest 28 de maig
a canvi
que el dia de Sant Magí
coincideix en diumenge.
Sí, sí, sí.
Si algú ha triat
que sigui el dia 28 de maig,
sí que el 28 de maig
que coincideix també
amb nosaltres,
Andrés,
que sigui dilluns,
doncs no podrem estar aquí.
Has vist, Andrés?
Ja no podrem fer allò
que hem comentat abans.
M'hi catxi,
senyor Mar.
Ho fem per l'altre,
Andrés.
Bueno.
Pel dia 4, eh?
Bueno.
recorda,
el dia 4,
aquí t'espero
perquè hem de parlar
precisament
d'aquest cicle
que inicieu
el mes de juny.
Sí,
el dia següent començarem.
Importantíssim,
i el dia següent ja
ho tindrem aquí
calentet,
calentet.
Andrés,
gràcies.
Vinga.
Adéu,
Siau.
Adéu.
Ósale mío.
Vinga.
Olor de campo
que en la arboleda
la brisa enreda
con su canción
de un sol
maravilloso
dios milagroso
e iluminó
el campo
es unido
de inefables
cosas
cantar
de río
y llorar
de alondras
torrente
brilloso
que besó
la luna
va y ven de cuna
en el agua
azul
Ja tardes,
les tardes de Tarragona Ràdio.