Entra, per l'amor de Déu, deixa el xerrar aquí fora.
Entra, dona!
Mar, vols entrar?
Vinga, tanca la porta, tanca la porta.
Mira, posem bé, posem en situació el mana-mana, eh?
Tornem-hi, tornem-hi, tornem-hi.
No cal, no cal, ja estic sentada, va, ja estic.
Ja?
Ja està.
Vols aclarada?
Però posa't bé els cascos.
Els estic tots.
Els estic tots.
Sí.
Però perquè es porten així, tots.
Ah, i es posen així, en plan modern?
Sí.
En plan que així ho sento tot.
Però tu ho sents, Mar?
Jo ho sento.
M'estàs sentint, Mar?
A tu et sento molt, molt, molt a dintre.
I amb els crits que t'he fet, amb els crits que t'he fet.
T'he sentit, qualsevol, eh?
I tot l'edifici t'he sentit.
Bueno.
Què?
Què?
Què vas fer la setmana passada, que no t'he de preguntar res.
Estava, estava ausente.
Estaves ausente.
Estava ausente.
Ja t'ho vaig notar, que no estaves.
Estava en el dolce farniente.
Dolce.
Ai, que m'ha sonat això del dolce farniente, eh?
Sí, sí, sí.
Però no estaves ben bé a l'Itali, eh?
Apropetit, apropetit.
Estava en una illa italiana.
Apropetit.
Però bueno.
Estava sent en el gol de la bota.
Ara que estem tots amb la història de l'Eurocopa.
Ah, jo no, jo no, eh?
Aquest matitxat que anava a donar un tomet pel mercat.
Sí.
I gairebé totes les parades on hi havia un senyor
i hi havia, estaven parlant, que si posen el llorente,
que si posen-nos aquí, que ficarem gols,
que a veure què passa en França.
Quan juga Espanya?
Ja.
Avui?
No sé si avui, sí, i juga contra França.
No, no tinc ni idea.
No, jo tampoc.
Jo sentia els comentaris, jo que dius,
ai, però es nota, es nota que estem amb el futbol i l'Eurocopa, eh?
Sí, claro, és el que hi ha.
Com que no hi ha lliga ni hi ha no sé què, no sé quantos,
però n'han de parlar de això.
No acaben mai del futbol.
I espera't.
A la gent que no ens agrada el futbol és avorret.
Bueno, vinga.
Vinga, què?
Deixem-nos de futbol perquè avui és dijous.
Benvinguts.
Benvinguts.
Benvinguts.
Benvinguts.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un seria, cuando el río suena, hace hueco, aquí hay como eco, cuando el río suena, agua lleva, o no hay mal que 100 años dure.
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En Jorn i con Vanessa feien vides totalment separades, perquè en el fons sempre havíem dit que ell no parava amunt i avall amb la seva feina rodant, fent promocions, amunt i avall.
I ella es quedava a casa amb la família.
Sí, sí.
Doncs, les males llengües ja diuen que és possible que el senyor Capitán Sparrow tingués un afer amb la seva companya de la pel·lícula de l'últim repart que estan fent, que es diu Amber Heard i és Diarios del Ron.
Ai, espera, que tinc el tràiler, Diarios del Ron, que es va...
Es van conèixer en el rodatge, és a dir, no es coneixien abans i saps que sempre a tots els actors se'ls hi posa un afer amorós amb la companya de Torn.
Amb la típica guapa de Torn.
Si s'ajunta amb la història que realment es veu que sí que és cert que al final s'han separat, clar, la cosa encara sobra més fort.
Sentim-ho en el Diarios del Ron?
Sí, sí, sí.
Puerto Rico. Vien en busca de una historia para un artículo.
Esto es periodismo.
Tu currículum, ¿eh?
Tranquilo, no te habría pagado el hotel si no te hubiera contratado ya.
Pero encontré el paraíso terrenal más extraño.
¡Eh, has llegado!
¿No dijiste que tenías tele?
La tiene el tío que vive ahí enfrente.
Yo tengo prismáticos.
Un lugar donde los secretos salen a bailar.
No le mires el peluquín.
¡Wow!
Y el vudú.
¡No!
Obra milagros.
¡Ah!
¿Y si el alcohol no te mete en un lío?
¿Cómo puede beberse alguien 161 botellines?
¿No eran obsequio del hotel?
Las mujeres seguro que lo harán.
Creía que eras una sirena.
Soy de Connecticut.
¡Manos pa' arriba!
No te acerques a ella.
Es la prometida de Sanderson.
Toma el sol desnuda.
Es una preciosidad.
Estaba mirando la embarcación.
Todos hemos montado en ella.
Es una experiencia inolvidable.
Puede que todo esto parezca una mera alucinación.
Pero es la pura verdad.
Creo.
Este sitio es un mar de dinero.
Y hay personas como yo que sabemos extraerlo.
¿Eso no es más o menos ilegal?
Es un comentario inadecuado.
Podemos trincar a ese cabrón en su puerta.
Tengo una historia para ti.
Voy a por él.
¿Te ha vuelto loco?
Verás como grites antes que yo.
¡Sermi!
¡Sermi!
¡Sermi!
¡Aaah!
No existe el alcohol de 230 grados.
Lo que hacemos nosotros es privado.
¿Y el asiento de delante?
Tengo una idea genial.
Tú disimula.
Doncs, Mar, ja pots veure que ja hi havia alcohol, dones,
i molta acció per part d'aquest periodista,
que és el Johnny Deeb,
i que, bueno, es veu que haurem de fixar-nos més
a l'hora de veure el tràiler
per a veure qui és aquesta dona
que, teòricament, en la qual...
És una noia rossa.
Sí, sí, sí, la protagonista, sí.
No sé què dir-te, ja et dic.
És possible que aquesta xica no hi hagi tingut res a veure.
O que sigui una més.
Hi ha les dues versions.
Però, bueno, que...
O que, a lo millor, després, Mar,
tot això queda en aigua...
Exacte.
I al final resulta que...
Tantes vegades ho hem dit
que al final tantes vegades va al Cantaló a la Fuente...
Que se compra un monobús.
Exacte.
Que això ho deia el Jean-Marie, eh?
Sí.
Si ho són tantes veces,
has comprat un monobús
pel viatge.
Què li passa a la Lady Gaga?
Que està com un llum.
Però com un llum.
Però de ganxo, ganxo.
Però sense ganxo.
Ja sabem que...
Què li fa falta
a la Lady Gaga
al seu guarda-robes.
Què li fa falta?
És una cosa que ella no té
i que...
Se li va ocórrer...
És que és difícil d'enfrontar, això, eh?
Vinga.
Se li va ocórrer la idea,
després de llegir un article
sobre un estudi fet
pels estudiants d'enginyeria
en què observaven
que les peneroles...
Les què?
Les cucaratxes.
Ah, ah, ah.
Les peneroles
responien a la música
de l'estrambòtica cantant
més que a qualsevol altra.
O sigui, no li servia aquesta de...
La cucaratxa, la cucaratxa...
No li servia aquesta.
No, és a dir,
per alterar...
A alterar a les peneroles
els hi posaven música
de la Lady Gaga.
Què passa?
Que ella ha decidit
i, de fet,
ha demanat
a l'equip de disseny
de vestuari
que li facin un barret
amb algunes d'aquestes
bestioles vives.
Però això què és?
Està fatal.
Sí que està fatal, eh?
Eh, que sí?
I que li corrin pel cos.
No, no, no.
una vegada.
Barret, barret.
No, no, però a veure,
això es pot trencar,
no?
Sí, bueno,
també es podia trencar
el vestit de bistecs
i no es va trencar.
Però entenem,
però això,
els bistecs no estaven vius.
Jo no sé què dir-te.
Jo no sé què dir-te.
Ja és allò que dèiem
abans de la Madonna.
Sí, sí,
que ja no saben què fer.
Què he de fer per tirar l'atenció?
Doncs tu imagina't,
ara, clar,
més que no estarem vigilant
que de vegades
que ella porti un barret
per veure si...
Per veure si estan les peneroles.
La cucaratxa,
la cucaratxa...
Corrent,
l'únic pel barret.
Tu diràs.
Ostres,
seria molt heavy, eh?
Molt.
Molt desagradable,
a més a més,
perquè a mi fa fàstic,
a mi no m'agraden.
Home, jo,
de lluny,
sí,
que dius,
que mones d'allà corrent,
que mones d'allà corrent.
Monicíssimes,
monicíssimes.
Ai, que monicíssimes.
No, no, no.
Mira,
se'n van cap a la Lady Gaga.
És una miqueta cruel,
la débil,
amb la massa...
amb...
Com has dit que es deien?
Paneroles.
Ai, amb les paneroles.
És que hi ha cucaratxes
de tota la vida, eh?
Però són paneroles.
Ai, són paneroles.
Que bonica,
t'ha quedat...
Sí.
Ai, eh.
Ai, sí,
a més és per duplicat,
aquest nen, eh?
Sí?
Sí.
Oh, aquí.
Un és segur.
Val.
I l'altre és un rumor.
Ah.
És que se't queda la cara
així com de...
Bé,
Sílvia Abril.
Sí.
Parella.
Actriu, sí.
Exacte,
actriu i parella
d'Andreu Bonafuente.
serà mamà.
Molt bé.
A finals d'aquest any,
a l'hivern.
Papa Buenafuente.
Sí.
Ostres.
Sí, sí, sí.
Felicitat.
Feia temps que...
que ella tenia ganes
i ara que hi ha un paró
a la feina i tal
han decidit que és el moment
i està de quatre mesos.
Per tant,
aquest hivern
tindrem una altra
Buenafuente al món.
A veure, a veure.
O una altra Sílvia?
Perquè ara mateix no n'hi som, no?
Que sigui, serà Buenafuente.
Sí, això també és un...
Serà Buenafuente a abril.
No, és així de clar.
Ho dic per la gran nena o nen, dona.
Sigui el que sigui.
És que també...
Claro.
Des de la notita de l'Ali digaga
que ja no eres tu.
Des de la panorola
que no sóc igual.
Ja no eres la misma.
I aquest nen que riu també té a veure
amb unes fotografies molt cruels
que li han fet a Penélope Cruz.
Unes fotografies en les quals està passejant
amb el seu marit, el Javier Bardem,
porta uns taxants
i una samarreta
d'allò com diríem
dudosament té anxa.
Sí, que pot ser que estigui embarassada
d'un altre cop.
Clar, hi ha moments en què l'aire
fa que la samarreta se li enganxi al cos
i...
Deixi veure una barrigueta.
I en juga la mala passada
que potser s'ha fotut un empatxo d'hamburgueses
i la xiqueta té l'estomac una mica onflat.
I això ja fa disparar la notícia
que està embarassada per segona vegada
i que aquell lleuger augment de pes
doncs...
Clar, ells, fidels als seus estils,
no han fet públic res
ni han fet cap comunicat
ni per desmentir
ni per assegurar que això sigui cert.
Però, clar, aquestes fotografies
estan donant la volta al món ja.
I d'aquí, que saps que normalment
ells ni diran ni que sí ni que no,
o sigui, que diguin el que vulguin,
que fins que no hagi de parir
i no us ho diré, exacte.
Però, bueno, és allò que ara ja...
És el típic.
És a dir, quan hi ha parella,
quan es casaran?
Quan s'han casat, quan tindran un fill?
Quan han tingut el primer,
quan aniran pel segon?
I per això ara els persegueixen constantment
per veure el què.
Clar, potser és això,
que havien anat a dinar un kebab o el que sigui
i les xiques han fotut dos gots de Coca-Cola
i el gas, pum!
L'ha omflat com una bombolla.
I el gas, pum!
El gas, pum!
Clar, no?
I hi ha gent que quan veu...
Gas?
Gas.
Ja, se'n va.
S'omfla, s'omfla, diguem-ho que s'omfla.
Com un globus.
No, no, no és el cas, eh?
Un globus, sí, però un globus mental,
d'aquesta xica.
Qui és?
Xica o xico?
Jo em vas a quedar xico.
No, no, no, és xica.
És xica, xica.
És xica, xica, pum!
Però, pum, va fer el cotxe.
A veure, estem cansades ja de dir aquesta notícia.
Lince i Lohan...
Però no ho diguis.
No, perquè és que ja algú ho ha de dir.
Ah, digue-ho, digueu.
Lince i Lohan surt indemne d'un accident de tràfic, tranquil·lament, és que va estrellar el seu Porsche contra un camión a l'autopista.
Allò...
A mi jo no li va donar temps a frenar, a la pobra xica.
A mi jo li vas donar temps a frenar, dona.
És que també...
No ho sabem, a mi jo, a la pobra xica.
De fet, sí que diuen...
No fa falta que anava del drinking.
Bé, tu saps que a ella l'alcohol i les drogues li agraden més que a tu i a mi, l'organitzat de llimona.
T'estava dient que el seu equip ha fet públic que ha sigut problema dels frenos del cotxe.
Veus?
A veure, tu et compres un Porsche amb la milionada que val i no portes els frenos al dia.
No.
Home, però a mi jo s'ha despistat.
Ara sí, ara sí.
S'ha despistat, sí que és una mica de mente dispersa, aquesta xica.
Home, jo em pensava...
De mente distraïda.
Per això, i a més a més, aquesta xica jo crec que necessita algú ja...
Necessita un xòfer que la porti perquè ja no està per conduir.
Ja està, ja està.
Bé, doncs l'amo del camión, és a dir, perdona, el que conduïa el camión, el xòfer diu que la denunciarà.
Sí.
Perquè, quan va succeir això, ella es va baixar del cotxe perfectament
i el seu equip li van demanar, si us plau, al conductor...
El camioner, sí.
Sí, al camionero que...
Que no digués res.
Que no digués qui era, que en aquell cotxe hi havia una persona, una celebriti,
i que el millor que podíem fer era oferir-li diners, no donar part al seguro i no fer publicitat...
Com si no hagués passat res.
Ah, exacte, nosaltres paguem els danys que hagi pogut haver-hi el camión i vostè fa com si no hagués passat res.
I ell vol denunciar perquè diu que no és legal.
Que a ell se li han fotut.
Que aquella persona fos famosa.
Però l'hi arreglaven igual, no?
Però bueno, podien fer un party, tampoc...
Un party amistoso.
Ah, jo crec, exacte, fent un party amistoso.
Però clar, potser amb l'Aleissine Lohan ja no hi ha companyia de seguros que la volia assegurar.
Però el millor és que no anava al cotxe a l'Aleissine Lohan.
Jo anava amb algun d'aquests senyors.
Jo què sé, però és que ja arriba un punt que ja...
Però, pobra xica, jo crec que ja ha trepitjat alguna cosa, eh?
Perquè no acaba de sortir, de treure bé allò que dius, mira, ara sembla que ja no parlem d'ella.
A més, estava gravant una nova pel·lícula i estava ja, que semblava, què?
Doncs au.
Rasca un altre cop.
Doncs au.
Saps què passa, Sílvia?
Que tu i jo em trompessem al carrer i no se n'entén ningú.
No passa res, no passa res.
Però aquesta gent em trompesa i sempre hi haurà mil fotos.
Sí.
I ja et diran que anaves borratxa, que anaves drogada.
Encara que no sigui veritat.
Ah, exacte, encara que el que anaves era fixada perquè el sol te donava la cara.
Per exemple, o que no acabaves de veure bé el cotxe que tenies d'abans.
Anant-ho amb un pos.
No habrá más fuente de la humana.
Això jo no t'ho he demanat.
No, jo sí, perquè és que volia comentar-te que el proper senzill del senyor Alejandro Sanz...
El proper què?
El proper senzill es diu, bueno, no me compares.
Con quién?
I que, no ho sé, no ho sé, es diu com no me compares, dona.
que ja té caràtula i que d'aquí a uns cinc dies aproximadament estan fent la compta enrere via Facebook.
Sí.
I que sortirà.
Ah, molt bé, doncs.
I com d'aquí a cinc dies tu i jo no hi serem...
No.
Doncs dic, he pensat...
Si vols, quedem per anar-la a comprar.
Si vols, quedem...
No, d'escoltar-la.
D'escoltar-la.
Ah, quedem per escoltar-la.
Clar, però encara no es podrà comprar.
Només es podrà escoltar-se.
D'aquí cinc dies.
Es podrà escoltar.
Per internet.
D'aquí a cinc dies, sí.
I sortirà a la venda?
Ai, no ho pots, encara.
Perquè està tan...
tan calentet.
Fixa't tu.
Te'n vaig a la perdonar-te una notícia.
Ja, ja, ara ja.
No sé com ja no farem més programa,
ja fins a la temporada vinent
i ja quan estiguem ja hi haurà l'àmbit per poder escoltar-lo.
Ja serà vell.
No, no, ja ho escoltaré.
Sí, no, claro que no...
Quin remei.
Quin remei.
És per que sàpiguis el que t'espera.
Ara, doncs moltes gràcies per la teva informació.
Ja estic assabentada que el senyor Alejandro Sanz
està preparant un nou treball discogràfic.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Ja sabes que te tocarà?
Però trobo que des que està casat aquest home...
No, no, no li canvia la cara a tu.
Jo li dic per punxar-la a ella és que deia...
No, no.
Estic ara mateix en amnèsia.
Sí, no te'n recordes si està casat?
Sí.
T'ha vingut ara un flash.
Sí, però jo recordo que era el bateig de la criatura.
De sa filla.
Exclusivament.
Tot el que més va ser a més a més.
Clar, va ser un afegit, no?
No, no, llavors no és important.
Ah, d'acord.
Clar, la boda està de preparar bé.
I de cases, de cases.
No, que ho portàvem preparant des de Nadal.
De cases, de cases.
No serveis, bateig i després es cusa, boda.
No.
Primer és boda i després es bateig.
No les dues coses com es cusa, boda.
No.
Doncs així, senyora Alejandro Sanz,
faci un favor de comunicar-li a la Sílvia si està casat o no.
Perquè si no, aquí haurem d'acabar amb ensiolítics.
ensiolítics.
Entre altres coses.
Bueno, a veure.
Què?
Anem per feina.
A veure, ja m'està fent la senyal que se m'acaba el temps i m'tanca l'aire.
És com si quan ella diu així amb la mà damunt del coll, com si em tallés el coll,
se m'acabés l'aire aquí dintre, saps?
No, però no, no, ja no te'n faig més.
Ja no te'n faig més.
Perquè jo penso...
Saps?
I ja dic, corre, corre, que se m'acaba l'aire.
Bueno, vinga, vinga, vinga, vai per feina, tu.
Digues.
Jordi Hurtado.
Jordi Hurtado, saber-hi ganar.
Quants anys fa que aquest home fa aquest programa?
Jo crec que tenia 14 o 15 anys que va començar.
Des que li va sortir el bigoti?
I ara ja no el té perquè se l'ha fet cada dia, però vull dir, quan la pel·loxilla ja feia aquell programa.
Sí.
55 anys.
Déu-n'hi-do, doncs molt bé, eh?
Perquè és petit i recollit.
I a més a més que sempre és aquell llibre.
I saps què passa?
Com que el veiem cada dia, doncs no veiem que sigui més vell.
No, al contrari.
El veiem igual, sempre com a primer dia.
Igual, igual, igual.
A millor, clar, si t'ensenyen el que dius, la foto de fa 30 anys.
Jo t'ho diria, només la roba, només la roba.
Ha canviat només la roba.
Només, només.
Ja, mentirida.
Escolta'm, Maria Teresa Campos, una altra que no ha canviat gens, eh?
Ostres, no, sí.
71 anys.
Jo no ho canvia res.
Sento, però ara m'ha sortit a l'àntim.
Que no ha canviat res.
Sí, dona, sí, sí.
L'has vist últimament?
Sí, sí.
Està ella molt pofòia, molt bé.
Ja està.
No en parlem més.
Sense comentaris.
Escolta'm, el Paul McCartney.
Ai, Paul McCartney, sí, que va fer un concert recentment també, no?
70 anys.
Déu-n'hi-do, eh, el senyor Vítel.
Ja, ja, ja.
El senyor Vítel, de les caratxes.
No, sí, de les panaroles.
De les panaroles.
I la Paulina Rubio.
Home, Paulina.
41 anys.
Que per això hem començat amb ella, amb l'excusa.
Sí, sí, sí.
I ja apunto ara que hi ha allò de sempre.
Ja hi ha fotografies del senyor Colate amb una altra rosa.
Que jo que el dolor d'una rúbia con otro me lo quito.
I per acabar, i per acabar de veritat, perquè voldria acabar amb ella,
la senyora Rafaela Carrà.
Rafaela!
Que en fa 69.
69, la Rafaela?
Sí.
Però si està estupenda, eh?
Està com el Jordi Hurtado.
Ella sí que és veritat.
Li va sortir la pelucilla i des d'aleshores que la veiem sempre igual.
Mira, vine, aquesta és moderna, eh?
Rafaela!
Què és això que m'has posat?
Fiesta!
Que fantàstica, fantàstica.
Unes versiones d'aquestes que vam fer noves.
Sí.
A veure què et sembla.
A veure què et sembla.
Rafaela.
Que ens adona, eh?
És que està gran, també.
Això ho ha de preparar.
Ai, ella que aplaudeix i farà el xilcat, que sembla una piton de dos cabezes.
És l'Ola ió.
A veure si comença.
Per avui, eh, Rafaela?
Això és Tope Revella de Sant Joan, tu.
Ah, que sí?
Home, és que ara ja hem de menjar la coca, eh?
Ja mateix.
Avui m'hi de la va encarregar.
Ara mateix quan surti.
A tu què?
De fruita i de crema o com la vols tu?
Això m'agrada de crema amb pinyonets per a mi.
Oh!
Que voy a ser...
Saps aniria a buscar-la, jo?
A on?
A Perefort.
Oh, que bona.
Molt bé.
T'has de fer molt bones, eh?
I l'he demanat de crema i xocolata.
Oh, que bona.
Aquestes que no engreixen.
Aquestes són les millors.
Pel Facebook corre una...
Ara ho dic una coca.
No, una coca no.
Agafa-la.
Una història d'aquesta.
És que ara m'has vingut amb la de que no engreixa.
I ara ja m'envai d'allò.
Deixi-me acomiadar després.
Vinga, deixa, deixa.
No podran entrar els d'aquí de la Tabacalera al final.
A veure, a veure.
Primer a veure si el localitzem.
Vale.
Jo tinc clar que jo sóc una noia porno.
Ah, sí?
Jo també ho he dit.
Tu també ets porno, no?
Home, al 100%.
Per no fer esport, per no deixar de menjar, per tot això.
Per moltes pornos que no s'ha fet durant l'any.
Exacte.
Tenim al nostre costat porno.
Però jo és allò, jo compro un biquini i el compro estampat
perquè es vegin moltes flors, moltes flors, moltes flors.
Clar.
Perquè jo penso, aquelles nenes que tenen un minicul
porten un biquini i només hi cap una flora en aquell cul.
Clar.
Jo puc portar un gerro sencer.
Un jardí.
Com el meu.
Agafa-la tot el som de pensar i la mare en biquini.
Bueno, és una cosa fora de ser.
Mar, ho hem de fer?
Què? Anar en biquini?
Jo ve cada any.
Sí?
Jo no, jo no m'atreveixo.
Jo sí.
Jo soc de banyador.
Jo soc de biquini.
A la platja, de Collal, no?
És una mayroitat.
Bueno, mira cap a l'altra.
Després sempre a la patxa no se'n posa morena, no sé per què, però bueno.
Ah, perquè no li poses cremeta?
Clar que em poso crema.
Protecció de 50 plus i així em passa.
Però això no el poso mai morena.
Bueno, ara explicarem aquí intimitats.
Escolta'm, deixa'm acomiadar, perquè com que no sabem
què ens depara la vida, si més no, sí, em de donar les gràcies
a tota aquella gent que no ens escolta,
sinó que ens aguanta cada setmana,
que ens són fidels i que riuen amb nosaltres.
Nosaltres fem el cafè i les galetes,
ara ja a l'estiu fem el granitzat amb les galetes,
perquè les galetes no les perdonem,
però s'agraeix saber que a l'altre costat
hi ha algú a casa, al cotxe, a la platja,
al carrer, escoltant-nos i rient.
I que bé, eh?
I tant!
Jo crec que això, de cara a la propera,
ha de valdre, perquè s'ha de renovar els contractes.
Jo no en tinc de contractes aquí, jo treballo en negre.
Això no ho diguis, dona, per la mort.
És veritat, és veritat.
No, perquè m'agrada tant que jo vinc aquí sense cobrar,
faltaria més, faltaria més.
Home, home.
I és a més, no d'allò, que donin feina per mi?
No, que teniu un forat per mi.
Jo vinc, que no hi hagués un forat, jo vinc.
I ja saps que jo disposadíssima.
Jo soc com una panorola, en qualsevol forat m'hi poso.
No, no, has de ser una altra cosa.
Bueno, un papel lluny, ara m'has agradat.
Soc com una papel lluny.
Ara m'has agradat.
Mar, tornem la propera, esperem que sigui de cara al mes d'octubre,
que ens vulguin, de cara a la tarda, als ja tardes,
i que tornem a reemprendre les revistes del cor i el que convingui.
I si no, moltes gràcies.
No, fins a la propera.
Jo no te dic ni adéu ni res, fins a la propera.
Fins a la propera, molts petons.
Bon estiu.
Gràcies, Sílvia.
Fins a la propera.
Fins demà!