I molt més.
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Què és primavera?
Flor, sol, color i sastreria Pizarro.
Aquí trobaràs tot el que busques.
Fixa't, vestit d'home.
Més camisa, corbata, més cinturó i mitjons.
Des de 180 euros.
Vine a sastreria Pizarro aquesta primavera
i sortiràs vestit de cap a peus.
Des de 180 euros.
Sastreria Pizarro, al carrer Mallorca número 1.
Telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Som professionals.
Sastreria Pizarro, especialista en mides grans fins a la 80.
Coneixes mésquefruites.com,
el nou model de servei que ja ha revolucionat
el concepte de les fruiteries a Tarragona.
Mésquefruites.com, la millor relació qualitat-preu de Tarragona.
Mésquefruites.com, Rovira i Virgili número 9,
cantonada amb Estanislau Figueres.
I ara també al carrer Montblanc 21 de Torreforta.
Aragona Radio.
Mésquefruites.com, Rovira i Virgili número 10.
Mésquefruites.com, Rovira i Virgili número 10.
Mésquefruites.com, Rovira i Virgili número 10.
Mésquefruites.com, Rovira i Virgili número 10.
Fins demà!
Mésquefruites.com, Rovira i Virgili número 10.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O sigui que parlarem d'aquí una miqueta amb ell!
Exacte!
I resulta que el guitarrista de nostra banda ara precisament és el senyor Agusti Gussaud!
O sigui que tot f…
Si ho sé, el porto també i el poso a la mateixa hora que vosaltres.
Així estem tots dos junts?
Sí, sí, quasi que sí.
De fet, ara veuré també, ara ens veurem.
Jo penjo, ara agafo el metro, i quan jo arribi,
suposo que ella estarà parlant amb vosaltres per tant.
Ja t'ho dic que sí, ja t'ho dic que sí.
Sí, sí.
Per cert, també perquè he llegit,
fa res que portes tu en el món de la música, no?
Fa poquets anys, no?
No, que va, que va.
Ho estàs dient irònicament, oi?
Ho has notat, eh?
Ho estàs dient irònicament.
La veritat és que nosaltres, mira, el primer grup,
quan acabà vam muntar va ser el 95, més o menys.
Però això ho deia, que deu ni d'hora que portes, eh?
Sí, sí.
Ostres.
Vam començar joves, també ho dic, perquè no sabíem tant aquests tios.
Bueno, tenim una edat, sí que la tenim, això és innegable,
però això també té les seves virtuts.
Home, clar.
A més, t'agafes experiència, no?
Que és potser allò que dius, mira,
a lo millor en aquell moment, quan vam començar,
clar, pacàvem del que explica,
quan comences d'innocent, d'acabars amb una altra història,
i ara ja s'agafen aquelles tables
i ja saps per on s'ha de caminar.
Que sempre et sorprèn alguna cosa.
És que sempre, la vida sempre et dona alguna coseta,
com dient, no ho estiguis tan segur per aquí,
que anirem cap a la dreta i a millor t'ha sort per l'esquerra, no?
Exacte, no?
I també t'ajuda una mica això,
que quan ets més fec,
que igual a vegades tens molta il·lusió amb el que fas,
que això és superimportant,
però també a vegades et costa molt també posar direcció a les coses, no?
Tens molta il·lusió, però costa més posar la direcció
i dir, va, doncs si vols fer, fes-ho, no?
I no espero que les coses passin, sinó...
Bé, i més a dia avui, no?
Jo crec que bàsicament a dia avui,
tant i com estàs doblegat,
és molt important que si vols fer-ho,
tinguis tu la determinació
i no espero que ningú vingui a dir-te
que el que fas és la repenència que tu volen evitar, no?
Jo crec que és una cosa d'un mateix
i de ganes vitals de fer-ho, sobretot.
I que s'ha de treballar molt.
I que s'ha de treballar molt.
És el que dius tu, que ningú t'ha arreglat res
i tot el contrari,
potser alguna que una altra pedra
hauràs de treure el camí
abans d'arribar on se suposa que s'ha d'arribar, no?
Exacte, però bé,
jo crec que l'important és que alguno ho faci,
sobretot perquè té moltes ganes
i perquè fa il·lusió
i perquè mínimament creus en el que fas tu,
que també és important.
Míral o pitjor, però jo amb el que faig, crec,
i ho vull mostrar i vull tirar endavant,
això és important.
I som-hi, som-hi, no?
Eugenio, com ho fas tu per a l'hora de les lletres?
Mira, fa una mica, aquí a la ràdio
teníem un cantautor que és aquí de Tarragona
que es diu el Teobab
i ell em comentava que fa poc
va estar d'experiència per Berlín,
o sigui, va agafar carretera i manta
i va tocar pels carrers com es feia abans, no?
Ah, que xulo.
I, clar, ara diu, d'aquestes experiències
intentaré de cara a un futur
treu un treball discogràfic
de les coses que he viscut.
Com ho fas tu?
Mira, això és molt interessant
perquè a més fa uns anys
amb un amic amb el Ramon
de Clementines i de Plou
fèiem la conya de fer una etapa barruïnesa,
que és també com el típic mix
del Lurí, dels U2,
de molta gent que ho ha fet això, no?
S'ha d'anar a Berlín,
tirar-te uns dies
i jo pensava el mateix,
anar amb la guitarra,
l'ordinador i composar
i tornar aquí amb material.
No ho he fet mai,
però queda allà pendent.
Jo no sé, depèn del moment.
A vegades hi ha coses que t'inspiren
i molt puntualment a vegades
he escrit primer la lletra,
però en el meu cas habitualment
és més com tenir una melodia feta,
uns acords,
una melodia que m'agrada
i després intentar trobar l'esperit
del que vols explicar
en aquella cançó.
I llavors, un cop que detectes l'esperit,
intentar plasmar-ho en paraules,
després està clar que cadascú
té les seves obsessions
i els seus mons, no?
Sí.
I és el que acaba transpirant.
Però bé, suposo que per mi
és important detectar l'esperit
de la cançó,
el que vols transmetre
i després intentes trobar les paraules
dins de cada sona,
que cadascú escriu això.
No, m'imagino,
m'estic imaginant
com deies,
amb la guitarra,
amb l'ordinador,
intentant composar
i segurament que sorprenda
de tu mateix
amb coses que no sabies
i això també
m'han comentat d'altres.
Dius,
és que tot això
no sabia que ho tenia dintre.
Una vegada que comences
dones amb una paraula clau
que no saps
per què has arribat
en aquella paraula
i a partir d'aquí
tot ve brudat,
ve sol.
És veritat,
a vegades passa
que les letres són molt complexes
perquè no tens aquesta fluïdesa
i a vegades passa exactament
el que dius tu,
que pel que sigui
ha de ser una paraula clau
i aquesta paraula,
sense que t'esforcis massa,
et va aportar
en tota la resta,
inclús la melodia a vegades,
vull dir,
només la paraula
pot desenvolupar
les dues coses,
la resta de la lletra
i inclús la melodia
que ha de tenir
allò que vols expressar.
És curiós.
I tot això
i molt més
és el que ens trobarem,
recordem,
demà mateix
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
a la bequeria,
al carrer de Bellodo
de la nostra ciutat
amb els Vera Benzel
i els abús
i una altra cosa
que, bueno,
l'agenda,
què tal?
Com la teniu?
Ara,
no sé si en aquest mes d'abril
heu d'anar cap amunt
i cap avall,
ho teniu una miqueta
de parada
i després,
el cap mes de maig
a revolucionar allà on sigui?
Com està?
Mira,
de fet,
tenim ara,
tenim aquest volu
que ens fa molta il·lusió
i després de la setmana següent
tenim també
un cicle
que ha muntat
el Ramon Garriga
dels Carles Carolina,
amb els que també
jo toco la guitarra amb ells,
al final tot és molt així,
molt endogàmic
i tot el temps de mi que amb ells.
Deus tenir un mal de cap
perquè arriba un moment
que dius,
a veure,
en quin grup estic ara,
no?
En quin grup estic ara?
No,
però bueno,
diguéssim dels que estem així
a la perifèria
de la gent
que ha reiixit més
en els últims anys,
no?
Els que estem a la perifèria
i seguim aguantant
i intentem també una mica
ajudar-nos entre tots plegats,
no?
Com cada cop és més difícil
mantenir els projectes
i muntar bandes,
sobretot, no?
Quan van passant els anys
intentem ajudar-nos
una mica entre tots.
I el Ramon ha muntat
d'aquest cicle
l'Orfeo Gracien,
que a Barcelona,
al barri de Gràcia,
que és bastant xulo.
I que, bueno,
vam tocar amb Carles Carolina,
va tocar també l'Àlex Torío,
ha tocat també l'Estivet Munnar
i al cap de setmanes aquest,
no,
el següent
tocarem nosaltres
a Mera Bénzel
i després també estarà tocant
també la bus,
com no podia ser d'altra manera.
Serà ell també al Maix
qui tancarà aquest cicle.
I de moment
és el que tenim ara així
tancat.
Tenim un parell de coses a la vista,
però també tenim bastant...
o jo tinc bastant el cap posat
en fer la gravació
del segon disc
aquest d'estiu.
És el que s'anava a dir,
que està també amb vistes,
no?
Ara mateix el teniu allà
a veure què és el que passa.
Exacte, sí.
Però jo crec que es veu bé, no?
Té un futur...
Això ho farem,
això ja està.
Sí, sí,
és el que deia abans.
Jo crec que, sobretot,
no ha de fer les coses
sense grans expectatives,
és molt important,
i amb molta il·lusió.
Crec que l'important és això,
no?
Perquè el moment en què comences
a pensar que estàs amb compensa
o no compensa,
segur que no.
Ui, no, millor no comença.
i així mai et compensa,
però ho has de fer perquè et fa il·lusió
i perquè vols continuar
i perquè penses que, bueno,
que si continues també,
doncs cada cop ho faràs millor
i que també té de gust
veure amb qui pots arribar
a convertir si segueixes
per aquesta vida, no?
I és aquell puntet de rebeldia
que teniu els músics, no?
Sí.
I és el dia de dir
que no, que no em rondeixo,
que aquí s'ha de sortir
per on sigui,
però s'ha de sortir, no?
Exacte, sí, sí.
I el que deia abans,
és una cosa molt de necessitat i tal,
que ho fas perquè
si he d'arribar a casa
després de la feina
i posar-me a bord de la tele
i m'agafa una de...
No, prefereixo agafar la guitarra
i pensar en arranjaments
i en melodies de veu
i en lletres.
I tot el que t'ha de portar, no?
Exacte.
Que encara t'han de portar
moltes aventures més.
Esperem que sí.
Esperem que sí.
Eugenio, que res,
que jo et deixo a tu,
però ja saps que vaig a trucar a l'Abus.
A veure, que m'explica ell.
Saluda el departmeva.
Ja li diré,
dic, ai,
un tal Eugenio,
que crec que no coneixes de res,
que et doni una salutació,
per si de cas.
Exacte.
Moltíssimes gràcies per l'entrevista.
Esperem que a qui ens estigui escoltant
li vingui de gust a apuntar-se
i això,
demà estarem a la bequeria
amb il·lusió
i amb ganes d'haver-ho bé.
I tant.
Així ja ho donem per fet, eh?
Moltes gràcies.
A tu, que vagi molt bé.
Adeu-sia, bona tarda.
Bona tarda, adeu-sia.
Asia suena fuerte.
Asia suena fuerte.
Asia suena fuerte.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Sympfield!
retrouve!
454!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
No em donar!
Nosaltres en tornem amb illusionlar!
Fins demà!
ni la seva salut, ni això que comentàvem de les ambulàncies,
res de res, no?
No, no, no, cap problema.
Ara m'havies espantat, eh?
Ara m'havies espantat.
No, no, no, que va, tot broma.
No, no, no, i tant, i tant.
Per cert, com és l'abús?
Com són la gent d'abús a sobre l'escenari?
Us tindrem aquest divendres a la bequeria,
conjuntament amb els Vera Benzel.
Sí, doncs bé, fem una mica de soroll.
Demà a la bequeria no farem tan soroll
perquè només serem dos de bus.
el Ferran Recines i jo mateix, Agustí Buzón,
i farem un set més acústic,
o sigui, més la part de la creu,
del que és l'estrampos del sostre.
Però, bueno, els formats varien molt, eh?
L'altre dia a l'auditori vam fer la presentació
i hi haguem set músics a l'escenari.
Vull dir, que és rock and roll, rock and roll.
Clar que sí, i xampany i pastes.
I com us va anar, precisament, a l'auditori?
Encara us esteu pestigant i jo què dius, ostres,
ens va sortir també, també, també, que sembla mentida,
de lo bé que...
Com, com?
Dic que, dic, que com...
Si encara us esteu pestigant, de lo bé que va anar...
Ah, no, no, perquè saps què passa?
Que va haver-hi la vaga general el dia següent.
Ostres!
I això va fer que alguna gent, doncs, tampoc no vingués,
per amor de no poder tornar després, totes aquestes...
I també, després, va coincidir amb el Mila amb Barça.
Sí, va anar molt bé, però es va notar que...
El poder del futbol...
Però qui va agafar aquest dia?
Qui va agafar aquest dia, per l'amor de Deus?
No, no, no, va ser perquè nosaltres teníem...
En l'auditori fèiem molt el 29.
Ah.
Llavors, doncs, va convocar la vaga.
Ostres!
Bueno, la vaig convocar jo, de festa.
La vas convocar tu, la vaga.
Sí, sí, sí.
Doncs haver-ho dit un o dos dies més tard,
que ja no vindria de dos dies.
Sí, són coses... són coses que passen.
Però la veritat és que va ser molt xulo, va anar molt bé
i a part d'això, vam... vam disfrutar.
Tinc un molt record i la veritat és que també va ser força rossó.
Home, ara ja, vine, us tenim demà mateixa a la vaqueria
per presentar precisament aquest treball discogràfic.
No pot ser a la mateixa escala, com deies tu,
allà al Palau de la Música, però, bueno,
amb una altra escala que també ens serveix, eh?
Només que estiguem a casa i ja està, eh?
Home, es tracta d'això, de disfrutar-ho, tu.
Clar que sí, clar que sí.
I, per cert, la gent d'Abus,
explica'm quan vas decidir-te a tirar endavant...
Jo que dius, mira, ja faia el meu grup,
a banda que faci col·laboracions
o que tingui alguna altra història per aquí, dius,
és que jo tinc les meves coses, tinc els meus plans,
tinc les meves idees.
Quan va començar a forjar-se una miqueta?
Això, doncs crec que l'Abus va començar a sortir el 1998,
o sigui, el segle passat.
Jo no hi era, encara.
No, no, que és broma, que és broma.
No, no, que és broma, que és broma.
No, és broma, és broma.
Bueno, hi havia una part de mi,
jo no sé quina, eh?
No sé clarament quina,
però hi havia una part de mi, el segle passat.
i res, va ser això com un projecte personal,
on l'Augustí Busó,
li dona, explota i explora cançons
que no entraven en altres grups que tenia,
en altres formacions que estava tocant.
i és un projecte molt personal,
per tant,
a cada disc he intentat explorar coses diferents
i depèn emocionalment de l'estat d'ànim i tot.
Bueno, no sé, energèticament com estàs,
vas explorant les coses altres.
No sé, m'ho passo molt bé,
procuro transmetre això també,
tot i que a vegades la mala llet també està bé.
Home, també surt, també surt, home, i tant,
perquè forma part de tu, no?
Si no, no series tu.
Exacte.
I ja t'ho dic ara.
I potser, a lo millor,
no sé si part d'aquesta mala llet,
però alguna cosa és allò que dius,
mira, trenquem amb el que tenim ara
i tirem cap endavant
i fem precisament aquest abús, no?
Perquè no sé si...
És que t'escolto així una miqueta tallat, eh?
Sí, perdona, eh?
Perdoneu, perquè estic al càrrec,
perquè estic just esperem per entrar un assaig
i una mica així.
Fem una cosa, Agustí,
convida'm a la gent que descobreixi una miqueta més
dels vida bèncer,
que descobreixi una miqueta més dels abús
i que vinguin demà a la bequeria,
que no se n'estiguin, al contrari, que s'apropin.
I tant.
A més que costa molt de venir a Tarragona, desgraciadament,
i o sigui que veniu ja, perquè flipareu.
Primer, perquè flipareu amb el tal abús aquest
que fa veure que és molt divertit i tot això,
però fa unes cançons de l'anel.
Què dius, què dius?
No, no, fa unes cançons superbaques.
Llavors, a l'Eugèni,
que també estarem allà amb Vera Benzel,
i que allí Col·lova Brot,
fa unes cançons precioses,
i està portant un nou disc,
perquè té aquest primer,
però jo he començat a sentir coses del segon,
i són fantàstiques les cançons de l'Eugèni.
A més, la gent de bus tenen carxofes,
tenen l'home que va vendre el món,
podries quedar amb ell,
no sé, hi ha un munt de coses
que encara hem de descobrir vostres, no?
a través de la música.
Jo sempre dic una cosa,
que la gent que no ha vist mai a bus en directe,
es sorprèn,
perquè igual hi ha hagut gent que ens sent a parlar i tal,
però és diferent,
la gent diu,
hòstia,
no sabia que era això,
no?
Havia sentit a parlar,
o hi ha sentit a donar cançó,
però anar a veure un concert de rock o de folk en directe
sempre és potent,
sempre t'emportes una energia diferent
del que puguis haver imaginat.
Doncs ja sabeu,
aquesta energia,
aquest positivisme,
i aquest bon rotllo,
i d'altres coses més,
ho trobareu a la bequeria demà mateix.
Agustí, moltíssimes gràcies,
i no arribis tard també per culpa meva,
perquè si no ja la liarem, eh?
No, no, no,
a veure si després ja...
Res,
estic fent un té zen.
Ah, d'acord, d'acord.
Per continuar agafant energia, eh?
Així m'agrada.
Exacte.
Molt bé.
Gràcies.
A tu, una abraçada.
Gràcies, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Olorarem la mel
avui
fa un dia tan clar.
El sol
és dels teus cabells.
Avui
deixem preocupacions.
avui
avui
pendrem un temps
vora la platja,
vora la platja,
vora el mar.
Així de bé sona la gent de bus,
per una banda,
i els Vera Benzel
per una altra.
Recordem,
demà mateix a la bequeria,
al carrer Bolledo
de la nostra ciutat,
es tenim en concert.
Serà a partir de dos quarts
d'onze de la nit,
el preu de l'entrada
és de cinc euros.
Jo crec que
per dos grups,
cinc euros
és una meravella, eh?
I també us recordo
que aquesta mateixa nit,
Juan Valverde,
ex de la Caja de Pandora,
el tindrem en concert
presentant el seu
darrer treball discogràfic
i a l'hora primer,
Déu-n'hi-do, eh?
Així que
baixeu-vos per la bequeria,
doneu-vos un domenç
i gaudiu
de la bona música
en directe.
Mancan
set minuts
per al Ponià
de dos quarts
de vuit de la tarda.