Bona nit
Sabem que ja fa alguns anys d'aquesta cançó, però no ens cansem mai de sentir-la, eh?
I és que avui tenim l'oportunitat de tenir l'excusa perfecta per posar-la,
i és que tenim a l'altre costat del telèfon el Paco Laluna. Paco, hola, bona tarda i bon any.
Hola, bona tarda, bona any.
Com estàs? Ja sé que tens el País de les Meravilles i que tens un munt de coses més,
però tu ja saps que sóc una nostàlgica d'aquest treball histogràfic concretament, entre d'altres, eh?
Sí, sí, ha sigut bon any, dic, mira, si no ha passat el temps, és com si fes del 2003 aquesta cançó.
He tingut un déjà-vu, he tingut un déjà-vu, què està passant?
En gairebé deu anys, gairebé deu anys.
Deu anys ja?
Sí, sí.
Però, Paco, com han canviat les coses en aquests deu anys, eh?
La de coses que has fet, que potser no t'haguessis ni imaginat que te posaries en segons quins hidrals, eh?
Buah, què va, què va, què va, ni m'imaginava, ha sigut molt fort.
I la de viatges que faries, i la de coses que, eh?
Algú dia hauríem de fer el remeix de veritat del Paco.
No l'anem a veure des que va començar, els primers pinitos i fins ara, eh?
Déu meu, Déu meu, moltes coses, moltes coses, i coses molt rares, també, eh?
Coses que potser ni m'imagino, no?
No, ah, bueno, algunes sí, algunes que no es poden explicar per la ràdio.
Ah, és el que t'anava a dir, dic, cuidadin, cuidadin, que estem en horari infantil encara, eh?
Però suposo que parlem de lo professional, no?
Sí, sí, sempre, sempre, no?
No canviem, no canviem.
També coses molt rares, també, sí.
Però amb el Paco tenim l'excusa perfecta, perquè feia uns, res, de l'any passat,
que vas tenir una actuació, que jo de cop i volta vaig sentir, què?
Què ha passat?
I me voy assabentar així de cop i volta, no sabien res,
dir, Paco, què ha passat?
Explica-ho tu mateix, home, explica-ho, explica-ho.
Bueno, sí, vam tenir fa poc al Haïm, vam presentar un espectacle nou,
basat en cançons que, d'aquestes com la que t'ho has ficat ara, cançons nostàlgiques.
No vas, no vas, la trinca.
I aviat vam barrejar les cançons noves amb aquelles cançons que no toco habitualment,
perquè penso que són molt profundes o molt, no sé, i sempre les demanen, no?
I em feia com una mica de ràbia, no?
El Veras 2 és Soledad o el Veras 2 entre les Cuerdes,
són cançons molt íntimes i molt personals i me les demanaven sempre.
Dic, bueno, doncs faré un espectacle amb un pianista,
en el qual deixaré una miqueta de tocar la guitarra de vegades
i així puc expressar aquestes cançons d'una manera més tendra i més propera.
I és el que...
I és el que vas fer al Haïm.
Exacte.
L'any passat.
L'any passat.
Perquè va ser l'any...
Ara ja es pot dir, eh?
L'any passat va ser...
L'any passat fa un parell de setmanes, l'any passat.
Per això, l'any passat fa el desembre de l'any passat.
I resulta que parla de malpar com diu, no, però és que de cara a aquest...
No sé si aquest dia podré estar perquè estic liat, perquè vull fer, no sé, començar a gravar un disc.
Mira, aquelles coses que mira, hi ha gent que mira, està rascant la panxa i a tu et dona per gravar discos.
A veure...
Sí, una cosa que avui en dia és una bogeria, gravar un disc, perquè evidentment els discos ja no són un negoci, ni molt menys, no?
I quan ara els discos és, no sé, una manera de... no sé, com de passar una etapa, no? Això està bé.
No, però també és tendre, eh? També és allò de dir, físicament tinc alguna cosa que ha de mostrar, no?
Sí, exacte.
Encara que això d'internet és molt àgil, molt ràpid i arriba a tot arreu, jo crec que el disc, allò de tenir-lo físicament, de posar-li els crèdits, d'agrair a la gent...
Exacte.
I fins i tot hi ha moltes coses que a dintre dels discos, dels CDs, potser us despulleu una miqueta més, si pot ser, no?
Clar, clar que sí, és un moment aquell que no hi ha vergonya possible, ja ho agafes i et despulles i fiques allà tot el que tens i recopiles una part de la teva vida en aquell trosset de plàstic.
Exacte.
O del que sigui.
I després també, el mal de cap que és per vosaltres, que jo dic, de buscar, què és el que posem a la portada, com ho posem, les lletres, de quina manera perquè siguin originals, tot això, depèn de com, també és un mal de cap que dius, mira, potser en el moment no me'n sortiré, però després una vegada que tens el resultat i t'agrada...
I tant, això és una pasada. Tot i que a mi em costa molt després sentir els discos, és un tòpic, però és veritat.
Què dius? No et sents ja després?
No, perquè dius, això ho canviaria, això també, això sempre passa, no? Jo penso que la majoria dels artistes ens passa, no? El passa amb tot.
Però a mi em passa especialment... Però bueno, de vegades un dia estàs en un bar i ho sents i dius, ah, mira, això no està malament, no?
Ai, i això soc jo, això soc jo.
Sí, està bé, està bé, sí, sí, o no sé, o algú que te'l posa o que vas en un cotxe i el fiquen i, bueno, s'agreeix, eh?
Jo posar-me a la casa jo sol, no, però això de sentir-lo, doncs sí, sí, això sí que es fa, sí que es fa.
Parlem d'aquest nou treball discogràfic, més o menys així per sobre, no ens donis detalls, perquè el que sí que m'agradaria és convidar-te un altre dia, quan ja estigui,
quan ja el tinguem, allò que dèiem abans, físicament, que ja el podem palpar, el podem tocar, ja el podrem sentir,
més o menys cap a on enfila ara mateix el Paco? Segueixes més o menys com amb el País de les Meravilles?
Doncs...
Ho hem canviat de tot.
Ara saps el que passa? Que un pensa que ha canviat molt i ha fet alguna cosa molt diferent i després us sents i dius, bueno, he canviat, però està el mateix ell, no?
És la mateixa cosa.
I en aquest disc, bueno, de moment hem canviat alguna banda, perquè estic treballant amb una banda nova d'aquí de Barcelona,
tenia ganes de treballar amb una banda que estigués ja constituïda, i he treballat amb uns músics.
Evidentment sempre hi ha les col·laboracions dels de sempre, i seguirem fent els concerts amb el Joanet i amb els de sempre,
que són els meus amics, a més de músics.
Sí.
Però... I penso que he aconseguit una cosa que volia els altres discos, que anar una mica més als extrems.
A veure, què significa això?
Bé, tenir cançons molt properes i molt íntimes, i tenir cançons molt canyeres, i en aquest disc hi ha des d'uns temes més funk,
a un altre que sembla com un disco dels anys 70, un altre...
I dius!
Sí, sí, ho estic passant, no t'ho imagines.
Heu de gravar, eh? Ai, perdó, m'explico. No només el disc, sinó també un vídeo.
Això s'ha de veure, eh? Això s'ha de veure.
Mira, dissabte anem a l'estudi, que a més, això sí, gravaré a Tarragona, això sí que ho tinc claríssim,
a l'estudi del Miguel Ángel Barberán, que... Ai, no em sé...
Que tampoc el coneixes, que tampoc el coneixes de res?
Que tampoc el coneix, sí, sí, perquè això sí que seguiré fidel a la terra, gravar a Tarragona.
Allí passarem a casa meva un parell de dies i començarem a gravar aquest dissabte.
Fem una cosa, eh, per pams. Com va ser que vas enredar aquesta gent de Barcelona?
O com et van enredar tu perquè també fossis part de la seva família?
Com va anar aquesta història?
Bueno, tenia molta complicitat amb un baixista d'aquí a Barcelona que es diu Guerra.
Si et dic la veritat, no sé el nom, perquè li hem dit Guerra a tota la veïna.
I ja està, no?
I és un músic molt consolidat aquí, que ha tocat, bueno, amb el Juan Perra, amb moltíssima gent.
I tenia dos companys, un bateria i un guitarrista,
que també han tocat amb moltíssima gent, de primera fila, almenys a nivell de popularitat, no?
I ell m'ho va proposar i... No, li vaig proposar també i em va proposar aquestes dues persones, no?
I jo he dit, doncs mira, em ve de gust.
Jo penso que s'han de provar coses noves, s'han d'experimentar.
I, evidentment, jo estic contentíssim amb tota la feina que he fet amb el Joanet Blasquez,
amb el Nando Terino i amb el Rafa i amb tots, no?
Però no sé, penso que s'havia d'experimentar i fer coses noves.
I dic, bueno, ja que estic vivint aquí a Barcelona i és fàcil, doncs vinga, va.
Allò que dius, els tinc a mà i, mira, a més a més, potser també són més objectius, no?
Sí, sí.
El no conèixer tatuar el 100%, o el que dius musicalment parlant,
ells també poden ficar la seva cullera, no?
I dius, mira, em sembla si fer això així o provar això o aquesta altra història, no?
Exacte, exacte. És com tenir una nova nòvia o algú és així, no?
Sí, no?
A la que tens sempre te l'estimes molt i estàs molt a gust amb ella,
però de vegades la nova et diu, no sé, trobes coses noves i està bé.
I que, bueno...
És com si fos una amant, això, eh?
Em sembla que he fet la pitjor comparació...
Sí, és el que t'anava a dir, eh?
Perquè això ja no és una nova nòvia, és una amant,
perquè si t'estimes l'altre, és l'altra, eh?, aquesta banda de Barcelona.
La llei que m'estic escutant dirà, i aquest tio és compositor i fa metàfora?
Sí, sí, per això, per això.
Així que ho diguem-ho de la nòvia.
D'acord.
Doncs, bueno...
Aquestes noves sensacions, no?
Que de tant en tant també van bé a la vida.
Exacte, exacte.
I després hi ha, per exemple, hi ha un tema que està dedicat als meus nebudets,
que ho gravaré solament amb piano i guitarra amb l'Isbel,
que és amb qui vaig fer l'Isbel Domínguez,
amb qui vaig fer el concert l'altre dia.
Molt bé.
I, bueno, ell encara no ho sap, em sembla, ho hauria de dir.
Ah, doncs, si us estàs sentint a la mateixa Trabana Ràdio,
doncs ja ho has sentit.
Exacte.
És un missatge directament per tu.
Exacte.
Després hi ha un altre tema que l'he treballat jo sol a casa,
que això em feia també molta il·lusió,
que tot el que sortís al tema estigués interpretat per mi,
i he jugat una mica amb seqüències electròniques
i amb coses que feia amb sorollets i guitarres, baixos,
i he fet un tema que...
No te la conec, eh, Paco?
Sí, sí.
Amb això dels sorollets, electrònica...
Bueno, poqueta cosa, eh, jo sempre soc molt...
M'agrada molt la fusta i la corda, no?
És el que t'anava a dir, pobra guitarra teva,
que t'he deu mirar des de la llunyania.
Se'm va trencar l'altre dia la guitarra.
Veus, ja sabíem que per alguna cosa no l'havies agafat tu.
Alguna cosa devia passar.
Sí, sí, en sèrio, eh.
Després del concert de Highland la portava a la moto,
la portava mil coses a la moto,
vaig caure en un carrer de Tarragona...
Però tu estàs bé, no?
Sí, sí, no, va caure la moto sola.
Vaig deixar la moto i del pes va caure la guitarra trencada.
Ostres.
M'ha catxin.
Bueno.
Però bueno, però bé.
I això m'he deies que aquest dissabte ja començaràs a gravar.
O ja heu entrat i ara...
Allò que dius, mira, acabem de fer quatre relatocs més,
i ja entrarem en sèrio o com ha anat?
No, no, no.
Estem assallant ara tres dies d'aquesta setmana molt a saco, no?
Sí.
Hem fet avui, demà, i demà passat.
Hem assallat fins ara molts dies, i entrarem dissabte per primera vegada a l'estudi.
A més a més, teníem pensat gravar bateria solament,
però resulta que el baix i la guitarra diuen
nosaltres anem també i intentarem fer una cosa que sempre sol resultar
i és molt interessant, que es grava diverses coses a la vegada.
Ja saps, suposo que molta gent que no està al dia del tema musical
no saben que les coses es graven quasi sempre per pita.
Separat, no la remesia.
Exacte, primera bateria.
Perquè molta gent, jo pensava que això sonava perfecte,
però molta gent diu, hola, graveu per parts.
Sí.
Sí, sí, es grava per parts, però ara intentarem que no sigui així del tot
perquè sigui més real.
Paco, hi ha una pregunta, que això sí que m'ho feia.
O sigui, tu quan estàs cantant, tu teòricament allà amb els cascos
escoltes la música i escoltes la teva veu també, no?
Exacte, sí, sí, sí.
D'acord? I llavors és quan vas compaginant.
Però clar, de veritat, de veritat, o sigui, la persona que estigui al teu costat
només te sent a tu bociferar.
Exacte.
Ostres, és que curiós, eh?
Això fa molta vergonya, eh?
Sí o no?
A més, quan estàs animant, emocionant, no?
I dius, ai, però si aquest home canta bé, canta bé, però que canta sol,
perquè no hi ha res, no?
És que jo moltes vegades m'ho he preguntat.
Perquè, clar, veus els vídeos, aquests muntatges de la música
i veus que estan allò, les gravacions i això,
però, clar, la música queda també amb la veu.
Sí, exacte.
Perquè, clar, tu deus imaginar, home, si ho graven separat,
o sigui, la veu aquesta que estem sentint, sí, se sent, però la música no està.
Exacte.
O almenys no se sent per fora, no?
Exacte, exacte.
A més, a més, quan estàs fent la mescla de la cançó allà al final,
doncs sents la veu sola també, perquè l'has d'equalitzar i tal,
i el que l'ha gravat fa una miqueta com de vergonya, no?
Posa-li la música ràpid, que no vull sentir molt la meva veu sola.
És que deu ser una mica, eh?
I a més, quan dius, hola, sí,
per trencar una mica el gen al principi deus fer...
A veure, vosaltres ja esteu més que acostumats, jo crec, no?
O encara rutlla això.
Encara et passa?
A mi em passa una cosa, que és que m'imposa molt...
Jo, en realitat, sóc una persona molt timideta,
tot i que el que passa és que no ho sembla, ja ho sé, els directes i tal,
perquè has creat un personatge, no?
I aquesta timidesa m'arriba també fins a l'hora de cantar
i que estigui allà el tècnic i escoltant-te i això.
A mi em costa molt, això.
Sembla que s'arriba a l'estudi i com la meitat de la veu se te'n va, no?
Sí.
Ja tinc poques i la meitat se m'envalla, em queda...
No, no, és complicat.
I aquest disc intentaré també una cosa, que és cantar com canto els directes,
que això és molt complicat a l'estudi, perquè sense aquella...
El que tu dius, no?
Estàs amb els cascos sense la teva veu tan forta i tan potent
que sempre talles una miqueta
i després quan poses el disc no era tant com tu pensaves, no?
Sí, que ara intentaré...
Perquè el tècnic en qüestió ha baixat el volumen.
Clar, després ja...
És una altra casa, no?
Sí, quan ho sento en un equip normal i en una persona la cosa no...
O sigui, que en aquest moment intentaré cantar com canto els directes,
que és més desgarrat, potser més imperfecte, però més real.
I això és difícil.
També agrada, també agrada.
I has trucat alguna porta més?
I a dir, doncs, per aquest treball discogràfic m'agradaria que vingués...
Doncs amb aquest encara no, però bé, estem en un moment
en què encara estic molt concentrat en que les bases estiguin bé.
Després, a nivell de músics...
A nivell de músics sí que tinc pensant de parlar amb algun més,
quan la base estigui ja feta.
I a nivell de cantants, no ho sé,
a l'últim visc va col·laborar el Joan Masdeu,
em va agradar molt,
i sempre hi ha col·laboracions...
Sí, possiblement alguna persona pensaré...
A veure, a veure...
Ara m'imagino el Paco jo agafant-se les mans...
A veure, a veure...
Vols venir tu, Sílvia? Tu tens una veu molt maca.
Sí, per la ràdio queda perfecta, però em passa com tu, eh?
Una vegada que entres, segons quins llocs,
queda petita, petita, petita.
M'haginim...
M'haginim...
M'haginim...
M'haginim...
I començo a sortir per qualsevol racó,
o sigui que no me busquis després.
És collons això que no cantis, no?
Perquè els locutors de ràdio tenen aquesta veu tan maca, no?
Tu tens una maquíssima...
Sí, sí, sí.
Gràcies, Paco!
Que maco!
Que bona entrevista!
Fins ara!
Bé, potser pots fer una intro parlada o alguna cosa.
Bé, això, mira, no t'he dit que no.
Vinga.
Però per l'any vinent o per l'altre, no tinguis pressa,
no tinguis pressa, Paco, no tinguis pressa.
Ah, bé, sí, puc dir de col·laboracions,
i ara que parlem això de locucions,
hi ha una noia irlanda,
hi ha una cançó que és Joguer from the Olin,
és l'única cançó català que va en aquest disc,
que hi ha una xica irlandesa, una noia,
que ve a fer una intro d'un petit poema en irlandès,
d'un autor irlandès,
i perquè volia una noia que tingués accents irlandès.
Ah, perquè volia ser-te toc.
Exacte, encara no sé com és l'accent irlandès,
perquè no l'he vist, no l'he sentit encara,
però tinc la idea que hi ha una cançó que comença així,
d'una forma molt subtil.
I bueno, aquesta és una col·laboració.
Que vagi molt bé l'entrada,
que graveu molt bé aquest dissabte,
però abans de dir-te que hem d'acabar el programa,
que ha quedat en revista i aquestes coses que hem de fer,
encara continuem amb la Noelia?
Encara feu alguna coseta amb això de la música,
la dansa, el visual?
Sí.
O teniu alguna cosa en ment?
Sí, el que passa és que, clar,
Sucre ara ja s'ha esgotat una miqueta,
perquè portem dos anys o tres fent-lo, no?,
dos anys i pico, allà.
Sí, sí, llarg, sí.
Ara tenim a Tàrrega l'última actuació,
i ara ella té un projecte nou,
però no descartem fer coses junts, no?
Però de moment no, de moment Sucre,
que encara queda una actuació de Sucre.
Sí, he de dir que la Noelia Linyana,
que és de la companyia de dansa, precisament,
que porta el seu mateix nom,
i que feia conjuntament aquest espectacle,
com dius tu molt bé, Paco, que es diu Sucre,
i que heu estat, doncs, per parts del món,
que jo que dius, ostres, és increïble,
però ja he arribat aquí, eh?
Sí.
Estic aquí, com a Florència, que vau estar allà, també.
Sí, vam estar al Palacio Vecchio, va ser increïble.
Exacte, exacte.
Sí, sí, vam actuar al Palacio Vecchio,
i amb les obres amb la de Miquel Àngel allà al costat.
Que dius, estic aquí, eh?
Paco, que estic aquí al costat, no?
Fua, jo no m'ho creia.
Després, ja amb l'alcaldessa, la televisió,
d'aquí de Barcelona i Tarragona, no sé què.
Molt bé, molt bé.
I després d'aquesta escapadeta,
que a part d'això,
el que dèiem al principi de l'entrevista,
és que el Paco no només va estar amb això que us dèiem del Sucre,
sinó també vas fer alguna altra escapadeta
i alguna coseta amb el Juan Dona, l'equilibrista,
sobre el Diablo, també alguna coseta, també.
Exacte, sí, també estem ficats aquí amb això.
Que compis que sou, eh?, musicalment parlant.
Completament, completament.
El Sobriom el Diablo, el Juan Don,
i jo, el Joaco Malavirgen, sempre fem una ruta.
El Paco Malavirgen, és veritat?
Sí, sí, el Paco Malavirgen, que ets el Mano.
És un...
És un...
És un...
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I molt bé.
I, bueno, és veritat,
amb Sucre hem estat a països tan raros,
tan estranys com Lituània, com...
Exacte.
A tot arreu, tot arreu.
Com un altre dels dies que et vam parlar durant aquest estiu.
Sí.
O potser a finals d'estiu que et vam comentar,
Paco, que marxem a Lituània o alguna cosa així, va ser, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
És que cada vegada que he parlat amb el Paco
tenia alguna cosa entre mans.
O sigui, aquest xic no s'avorreix.
Sí, sí.
És que és impossible.
Sí, saps el que passa?
Aquest tema de ser una miqueta un polifacètic,
jo sempre havia pensat que era un problema meu, no?
Que intentava corregir, no?
A ser centrat, a ser centrat.
Però ara estic molt agraït,
perquè, bueno, quan hi ha temps com aquells,
que són temps complicats,
si tens molts fronts oberts,
doncs acabes treballant,
si no en un front, en l'altre.
Ara estic també protagonitzant una obra de teatre
que estem aquí muntant a Barcelona.
Sí, imagina't, la bogeria.
Si vaig dir que no 20 vegades,
que al final he caigut.
Que van enredar.
Van enredar, sí, sí.
I aquesta obra de teatre es pot explicar o encara...?
Sí, és una obra escrita per un autor valencià,
que ha sigut fitada per un gilipolles.
Jo no soc el gilipolles, jo soc l'altre.
Sí.
Potser ho soc a la vida real, però a la obra no.
Ja te dic jo que no.
Ja te dic jo que no.
Sí, molt bé.
Estem treballant amb un director,
amb l'esca Armand Harris,
i una actriu,
Alba,
que no sap bé bé el cognom ara,
i molt malament.
L'Alba?
Home, l'Alba de tota la vida.
L'Alba Nortes.
L'Alba Nortes.
I estem ara...
I bé, això suposo que ho estrenarem també a Tarragona.
Això espero, això espero, eh?
Sí, sí, sí.
Que passa que com coincideixi un concert i això,
no sé com ho faràs, eh?
Ja, ja.
Te veig corrents per tota Tarragona.
Doncs aquestes coses passen, eh?
Aquestes coses passen i són un problema, eh?
Són un problema greu.
I gràcies a teus que tens moto.
Que depèn de com.
Per trobar aparcament no hauria cap problema.
I el que passa és que trenco la guitarra a la moto.
No, home, no.
Això va ser un accident puntual.
Ja no tornarà a passar mai més.
Mai més de la vida.
No, no, no.
Paco, doncs me l'alegro molt de parlar amb tu.
De veritat, el que et deia,
que quan tingueu qualsevol qüestió ja saps, eh?
Aquí ens tens.
Molt bé, ja saps que...
Que poder comentar-nos.
Ja saps quan estigui el disc aniré cap allà volant,
que suposició d'un mes i mig o dos mesos...
Home, avisa'm que obro la porta i entres en moto i tot, eh?
Però has de preparar un especial aquell dia, eh?
Especial, Paco, i la luna.
Mira, què dura el programa?
Una hora i mitja?
Mira, compta una hora més o menys per tu.
Què vols?
Increïble.
Increïble, increïble.
Si podem posar tot el disc.
Clar, home, i fer un monogràfic i tot.
Genial, genial.
Bueno, i t'agafo la paraula, eh?
Que ho sapigui.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Paco, bona feina.
Que vagi molt bé la gravació.
Molt bé.
Que vagi molta merda per la part de teatre que toca.
Exacte.
Clar, és que és una cosa que si hi ha sort,
l'altre dia no hi ha sort.
És que jo no sé com agafar-ho, això, eh?
Bueno, tot servei.
Que vagi bé.
L'important és que vagi bé.
Després ja s'anirà, no?
I tant, i tant.
Un petonàs ben gros i cuida't.
Molt bé, Silvia, gràcies.
Bon any per tu també.
Bon any.
Gràcies.
Adéu.
De què me sirve contar con tantos buenos amigos?
Si tú cierras el postigo, ¿a quién no vistes a Logan?
¿De qué color serán las paredes de tus sueños?
Si duermes con Celestino, Jorge, Juan y el Gran Colón.
De Tiffany's a mi casa hay más de cuarenta leguas, cuatro lámparas de bohemia, cinco espejos sin arañas.
Veinte pares de pestañas.
De Tiffany's a mi casa hay más de cuarenta leguas, cuatro lámparas de bohemia, cinco espejos sin arañas.
Veinte pares de pestañas, postizas como tu risa, cuando una pisa la empaña.
¡Una pisa la empaña!
Cuando una pisa la empaña.
No quiero ser cobrador del frac y vengador, pero no puedo evitar regocijarme al pensar que llorarás cuando recuerdes el ritmo de nuestros besos.
Bailando con el silencio en tu palacio de cristal.
De Tiffany's a mi casa hay más de cuarenta leguas, cuatro lámparas de bohemia, cinco espejos sin arañas.
Veinte pares de pestañas, postizas como tu risa, cuando una pisa la empaña.
De Tiffany's a mi casa hay más de cuarenta leguas, cuatro lámparas de bohemia, cinco espejos sin arañas.
Veinte pares de pestañas, postizas como tu risa, cuando una pisa la empaña.
¡Cuando una pisa la empaña!
Cuando una pisa la empaña.
De Tiffany's a mi casa hay más de cuarenta leguas.
Cuatro lámparas de bohemia, cinco espejos sin arañas.
Veinte pares de pestañas, postizas como tu risa, cuando una pisa la empaña.
¡Ay, cuando una pisa la empaña!
Cuando una pisa la empaña.
¡Vámonos pa' casa!
Parragona Radio
¡Vámonos pa' casa!
Parragona Radio
¡Vámonos pa' casa!
Parragona Radio