del Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta,
amb l'actuació de DJ Sergi Realita,
versió en pirata i vergüenza ajena.
Acompanyant-se en aquesta nit tan especial.
Concert solidari, dissabte 20 d'octubre,
a dos quarts d'onze de la nit,
al refugi número un del moll de costa.
Col·labora Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
T'està feliç!
Tarragona Ràdio!
Juguem a devinar
el que s'amaga
darrere els teus ulls.
Poder descobrir
de pampas a pas
tot el teu cos, no?
Cada minut
que passo sense tu
és com si
al menjar no hi quedes ningú.
Tot té sentit
si tu estàs amb mi.
Amb tu sóc jo.
menjar-te petons
per tots els racons,
de sota els llençols.
veurà com t'adons.
Veure com t'adons
quan jo no tinc son,
no hi ha res millor.
cada minut
que passo sense tu
és com si
al món
ja no hi quedés ningú.
Tot té sentit
si tu estàs amb mi.
amb tu sóc jo.
Estàs amb mi,
en aquí ho sóc jo.
Tu, mi生!
Ja us dèiem que avui dilluns sembla que ho tinguéssim preparat
i disposat només per la bequeria, el carrer velló de la nostra ciutat.
Abans parlàvem amb en Morrison el Magnífico,
que el tindrem aquest dijous a partir de dos quarts d'onze a la bequeria.
I ara ens ajudem al divendres, amb un grup que es diu Pòquers,
que ens arriben des d'arreus i que tenen un EP sota el braç que es diu El Mirall.
I per parlar-nos, que millor que els propis protagonistes.
Tenim amb nosaltres dos els components d'aquest grup de Pòquers,
com són l'Emili i també el Joel. Bona tarda a tots dos, benvinguts.
Bona tarda.
Bona tarda.
Que aquest divendres us tenim a la bequeria, recordem a dos quarts d'onze,
però abans d'arribar a la bequeria, quant de camí porteu ja dins del que és el món de la música?
Per on heu hagut de passar fins que tenim aquest EP sota el braç,
sota aquest mirall que és vostre?
Déu-n'hi-do, sí.
Bé, llarg depèn de com t'ho miris.
No, han de passar quatre anyets ben bons,
que en aquest camí també hi ha un primer EP,
encara molt verd,
ara quan l'escoltes el sents encara això, verd.
i després també amb canvis dintre de la formació i canvis no només dins de la formació,
sinó també dintre de la nostra música, no?
Mateix, doncs te n'adones, primer comença fent una música,
després acabes agafant un altre camí, no?
I per tant, i després tocar molt, no?
Jo crec que la clau per arribar on som ara és haver tocat molt,
que és on realment et corteixes com a músic, no?
Vull dir, dalt dels escenaris.
O sigui, ja teníeu, a part d'aquest, mira, ja teníeu un altre EP,
o sigui que ja va sortir, Joel?
Sí, sí, sí.
Em rapet, carinyo, sisplau.
Em rapet, sí.
El 2009 va ser, quan...
El 2009.
Sí, aportàvem un anyet bo.
Però sou molt valents, eh?
Per això de dir, ja tenim aquest EP, te l'ensenyem i a veure què és el que passa.
Sí, sí, no, la idea sobretot era entrar per primer cop a un estudi
i sonar, gravar-los nosaltres com sonàvem, com quedava,
i per veure després la posterior evolució, no?
Que ha estat una de les coses més grans que hem vist, no?
Que fent el segon, hòstia, quin canvi, quin canvi he fet.
Sí, heu rotat molt fort el canvi d'aquest, bueno, de l'anterior a aquest.
És allò que dius, heu madurat.
Jo sé que encara us queda, perquè sou molt joves.
Sí, sí.
Però bueno, és allò que dius, no?
Home, sí, hi ha hagut un canvi.
Home, estilísticament tampoc no tant, no?
Perquè doncs sempre hem fet la música que ens agrada
i per tant, doncs el segon EP continuen sent unes cançons
amb unes influències que són bastant semblades al primer.
Però sí que a l'hora de curar-ho més
i pel que fa als detalls i a la producció,
doncs amb això sí que s'ha notat molt.
Doncs bàsicament també perquè al darrere hi ha hagut...
Vam gravar-ho a Casa Morada, que és un estudi que està molt bé,
i a més a més al darrere hi ha hagut la producció del Jesús Rovira,
que vulguis o no ens ha ajudat moltíssim, no?
Clar, vull dir, és per si, per treure's el barret.
Per tant, tot això sumat amb aquesta experiència ja
que en lloc d'un any, que el primer EP portàvem un any,
en canvi aquí en portàvem tres,
tot això sumat fa que el resultat evidentment és més bo, no?
Clar, i també segurament que de la primera vegada,
de la primera experiència, entrar a un estudi de gravació,
de veure tots els tics que en aquell moment
no sabies què s'han de fer ni com s'ha de fer,
el productor sí, et pot donar un cop de mà o la persona que està...
Clar, ara ja ho saps, i dius, mira, per aquí no caiem una altra vegada,
hem pecat de perdillos, que jo crec que passa tot el grup...
Sí, i encara hi peguem i hi peguem durant molts anys,
i sort que és així, no?
Sí, una manera d'aprendre, no?
Clar, però és això, a cada gravació nova aprens coses,
i evidentment tot el que ja tens après ja ho tens a la motxilla,
i ho fas servir perquè el resultat sigui millor.
Bueno, aquí hem comentat el Jesús Rovira,
hem comentat així com si fos ja Vox Populi,
i sí, per la gent que més o menys segueix el món de la música,
sap que és un dels components dels l'accent,
i com va ser que vau anar a caure?
Podríem dir que a casa d'ell o amb ell?
Com va anar?
Com va ser?
Bueno...
Estàu allà, que dius, mira, volem gravar,
us vau topar amb els l'accent, no?
Amb vosaltres per aquí, vosaltres també...
Coneixi amb l'estudi, coneixi amb l'estudi,
i sobretot referències, no?
Referències i una mica en altos va ser l'aposta de dir
hem d'anar aquí, és el lloc ideal, no?
O sigui, creiem des del nostre humil punt de vista
que és potser el millor estudi de gravació de rock
que pugui tenir Catalunya,
i a més amb un bon productor, no?
Que ha fet tants temes importants que tothom coneix
i es canta i balla.
Clar, i a més a més també, clar,
nosaltres dintre de les nostres influències
escoltem molta música en català,
però de la molta cara ja segurament
l'accent Bustó és potser una de les més properes en altres, no?
Com a influència i, per tant,
tenir allí el tio que ha composat, no?
Els grans èxits de l'accent Bustó,
que és una música que s'apropa a la teva, clar,
et serveix moltíssim, no?
Perquè ell té molta traça a l'hora de polir detalls
i de girar-te les cançons al revés, no?
Perquè sonin millor.
I us ha donat molta canya o què?
Sí, moltíssima, i tant, i tant.
És a dir, Jesús, ens ho pensarem la propera vegada?
No, però no.
Sí, però no, diguéssim.
Sí, però no, perquè no ens ho pensarem,
no ens ho pensarem perquè tenim ganes
que ens continuïn fotent molta canya,
que és una cosa que crec que és superpositiva, no?,
pel grup, que et fotin canya,
perquè quan acabes el bolo, qualsevol bolo,
o quan estàs en una gravació,
jo crec que el pitjor, no el pitjor,
però que et vinguin i et diguin
no sé què bé que ho fas i escolta, fantàstic...
Això passa amb la família i els amics.
Clar, exacte, i tu els hi agraeixes,
perquè tu ho necessites, no?,
però també necessites algú que,
més o menys del món professional,
que et digui, escolta, sí, això està bé,
però hi ha moltes coses a polir,
perquè si no tens una crítica, no?
No prens.
Doncs exacte, no prens.
Bé, però ja està bé, no?,
que és una miqueta de tot.
És allò que dius, una miqueta de cal,
una miqueta de sucre, no?
Exacte, sí, una miqueta de cal.
Perquè, si no, tot es canya,
tot es canya, arriba un moment i dius,
bueno, deixem-ho.
Llavors ens desanimaríem, també, sí.
Segur que deveu ser molt dolents,
però no, no, és el cas, no?
És el cas, precisament per això
i perquè porten moltes ganes
i perquè aquest mateix divendres
us tenim a la vaqueria.
No sé si és la primera vegada
que passem per aquí, per la vaqueria.
Sí, sí que és el primer cop que passem.
És l'estrena a Tarragona dels tòquers,
a la vaqueria.
A la vaqueria sí que és l'estrena
i realment estem molt lesionats
perquè, bueno, és un lloc mètic, no?,
i sempre el teníem al cap, a nai.
Sí, a tocar-hi no hi hem tocat mai,
però emborratxant-nos ens hem emborratxat
bastant a la vaqueria i fa gràcia.
Sí, ho coneixeu.
Sí, exacte.
Fa gràcia ara veure-ho des de dalt de l'escenari,
en lloc des de...
Ja m'ha enredat a tota la gent
perquè vinguin aquest divendres?
A la màxima possible.
Sí, sí.
Estem encara, estem intentant...
Exacte, estem en procés.
No, però jo crec que ho tindreu fàcil, eh?
Ho tindreu fàcil.
Home, comptant que som de Reus...
L'Emili em diu.
Comptant que som de Reus
i toquem a Tarragona...
Pasa res.
Doncs, bueno, esperem que...
li entrat tu i jo.
Això és només una mica de cara en fora.
Ho sabem, ho sabem.
Jo també et diré un secret.
Jo treballo a Tarragona
i tinc molts amics a Tarragona.
Això que és de cara en fora,
tot això de cara en fora, sí.
I sembla que hi hagi moltes guerres entre nosaltres.
No, no.
A l'hora de la veritat...
Ja ho sabem que no,
però ens agrada burxar una mica.
Això sí, burxarem, burxarem.
Però és recíproc, eh, això?
Sí, sí, sí.
Perquè vas a segons quin moment
de les festes de Reus i dius
que t'assamarretes perquè les portes
i vas a Tarragona no tant,
però també, Déu-n'hi-do, eh?
Deixa que l'està, eh?
Home, però també t'hem de dir una cosa,
que és que a Reus,
clar, segurament al ser de Reus
ja hem tocat moltíssim,
però Tarragona que està aquí al costat
i que també hi tenim molta connexió de tot,
bueno, doncs d'això ja...
La majoria de gent del grup treballa a Tarragona
i tenim molts amics a Tarragona,
coneixem i baixem a totes les festes de Tarragona.
Però, en canvi, a Tarragona
ens costa moltíssim tocar,
per tant, jo crec que des d'aquí
és un bon moment, eh,
per fer una crida...
No, fes una crida...
A que, per favor,
que portin grups d'arreu.
Que es demostri que es d'araona a la gent que reu, no?
Perquè, una cosa,
com ho teniu vosaltres, precisament, per allà,
per tocar això?
Hi ha moltes sales,
està...
Donen confiança, diguem-ho així,
la gent de casa
o teniu una miqueta complicat?
Pel que fa a sales...
A sales, bueno, en general,
fins i tot a l'hora de, no sé,
amb festes...
No sé, teniu barraques,
que de tant en tant es fa,
sobretot per les festes...
Sí, a veure,
el que són...
Hi ha dues coses diferenciades.
Una cosa són les sales, no?
I les sales, doncs,
a Reus, cada vegada n'hi ha més
que aposten per la música en directe.
Per tant, això...
Millor, millor.
Sí, sí, jo crec que amb els anys
anem guanyant, anem guanyant.
Pel que fa a contractació,
doncs, hi ha més, diguéssim,
de l'Ajuntament.
La veritat és que nosaltres
aquest any no ens podem queixar
perquè, doncs,
hem sigut també molt...
Hem anat a burxar molt
i hem aconseguit de poder entrar,
però sí que és més complicat,
clar, que et contracti a l'Ajuntament
és molt més complicat
amb els temps que corren.
I potser és...
I nosaltres sempre fem la crítica,
tot i que ja et dic que naltos aquest any
no ens podem queixar,
però sempre fem la crítica per naltos
i per tots els grups que vinguin darrere
o que ara mateix estiguin tocant,
que és que jo crec que els ajuntaments
de cada ciutat
haurien d'apostar més pel que hi ha aquí, no?
Que n'hi ha molts de grups
entre el camp de Tarragona
i a vegades el millor llogar un grup
que ve de fora,
que el coneixen quatre,
que pot ser molt bo,
però el coneixen quatre persones,
doncs amb aquests diners
que llogues a aquest grup
no pots pagar quatre o cinc d'aquí del camp, no?
I això valdria la pena
de fer aquesta crida als ajuntaments
i més en temps de crisi
que ho aprofitin...
No, és una bona reflexió, és veritat.
Per poder donar lloc
en un escenari gran,
en una infraestructura gran, no?
Doncs que això agrada molt als grups,
doncs de donar lloc als grups d'aquí, no?
Exacte.
I també serà una manera
de vendre país, diguem-ho així, no?
Sí, també, clar.
Vendre casa,
que el que ve a la fi
és el que potser més s'interessa, no?
Clar, a veure,
és la denominació d'origen
que tenim aquí,
la nostra música,
doncs és la que hi ha
i valdria la pena
que abans de portar gent,
jo què sé,
i no és per això,
però gent de Barcelona, de Girona,
que ja tenen molts espais allà
per tocar,
doncs home,
que deixin lloc també
la gent d'aquí.
Doncs sí,
per cert,
perdoneu-me a tots dos,
però no he dit res,
però clar,
els pòquers no només és l'Emili,
ni tampoc és el Joel,
és que em deixo un dels components,
perquè en el principi sou tres, no?
Sí, però tres això és complicat.
A veure, explica'm.
Explica'm-me, explica'm-me.
Jo veig les fotos
que van sortint
i van sortint
tres persones constantment.
Sí, sí, sí.
I clar, dic,
jo no sé si m'estic deixant un,
i clar,
com hem entrat molt al drap...
Te'n deixes dos, doncs,
imagina't, dos te'n deixes.
Ai, per l'amor de Déu,
no en parlaran mai més de la vida, eh?
Ja no en parlaran, no.
Ja està, ja està.
Deman-li desculpes de part meva, eh?
De veritat.
Això sí, ja els hi direm.
A veure, Joel,
qui en falta,
de grup pòquers?
T'ha faltat el Gerard Alcuber.
O la Gerard, perdona'm, eh?
I a l'Arnau Maimon.
Arnau, home,
per l'amor de Déu,
Arnau,
que ho he conegut
arreu del món,
l'Arnau,
que ha vingut aquí
a la ràdio
un munt de vegades.
Perdona'm, Arnau, eh?
Se m'havia passat,
se m'havia passat.
No, el problema és que,
clar,
vam pillar un...
quan vam fer el nou EP,
una mica de transició de grup,
i per això
hem sortit nosaltres tres.
Ah, és el que deia
fa un momentet l'Emili, no?
Aquests petits canvis
que han hagut d'entrada
i sortida de gent.
Sí, per tant,
sempre hem sigut un quartet,
però durant,
durant, potser,
durant l'etapa
en què gravàvem
i durant dos o tres mesos després,
doncs vam ser un trio,
però vam ser un trio inactiu,
perquè...
No, però va coincidir
just a les fotografies.
Sí, va coincidir a les fotos, sí.
Estem pendents
de fer una nova sessió de fotos
on ja sortirà el que falta.
No, perquè llavors
ells també
se deuen sentir
una mica estranys.
No, no,
ja sé que els mimeu,
ja sé que els mimeu
i tot això,
però clar,
quan posen pokers
allà al YouTube
o qualsevol lloc
i surten les altres fotos,
dius, i nosaltres.
Que no estem aquí,
per l'amor de Déu.
Clar.
No, però perquè...
Per la propera.
Perquè els jovelios
som els guapos.
Sí, sí.
No, no,
això ho arreglarem aviat,
aviat sortirà tothom.
Com anirà per ser a la vaqueria?
Començareu a dos quarts d'11
que sou molt puntuals,
una gent molt sèria
en aquest aspecte.
Sí, sí.
No?
Sí, sí, sí.
No, cap problema.
Per això anem amb corpater i mormill,
eh?
Sí, sí.
És veritat, eh?
És veritat,
simplement homes de negocis, eh?
Ens han de vendre un asseguranç
en qualsevol moment, eh?
Sí.
I a partir d'aquí, què?
Fer un repàs segurament
d'aquests dos EP's que teniu
o alguna cosa nova?
Com anirà el concert?
Bé, aquest concert
i els que venen properament...
Sí, perquè hi ha un futur,
no gaire llunyà, eh?
Hi ha un mes enllà del divendres.
També, no s'acaba el món,
encara no s'acaba.
Digue, digue.
S'emarca dins la gira El Mial,
que és el títol que l'hem donat
a aquesta gira, no?
que ho fem, basicament,
per aquí, a la provincia de Tarragona.
Sí.
Però també hem anat a tocar
fora, bueno,
per arreu de Catalunya.
I li donava El Mial
perquè és el títol
del nostre single de l'EP
i portem tot l'estiu
des de mitjans de junts
tocant cada setmana
i anar promocionant-nos
i a vendre'ns
i que la gent ens escolti
i intentar que s'enganxi.
I crec que al moment
no portem el ritme,
ho portem força bé.
I per això, bueno,
vam poder al final venir aquí.
Sí, el divendres
jo crec que serà una continuació
una mica de tots els bolus
que tot l'espectacle
que hem portat fins ara
a tot arreu on hem anat
aquest estiu
el portarem aquí a Tarragona
que encara no hi hem anat
en aquesta gira.
Per tant,
no farem res de nou
però sí que serà nou
per la gent de Tarragona
perquè, evidentment,
és la primera vegada
que tocarem aquí aquest any.
Llavors serà això,
presentar sobretot
les cançons del nou EP,
les del vell,
que la gent també
les continua demanant molt
i ens agraden
perquè, a veure,
també ens agrada fer-les.
I després,
vindre a un concert
dels pokers
és vindre a fer
una mica de connexió
amb el públic.
No és només veure
allí quatre tios tocant,
sinó que normalment
també tenim una interacció
amb el públic
i això és bonic
també perquè acaba sent
i més en sales
com la Bequeria.
En un concert més gran
no es pot fer,
però en una sala petita
i el que intentem
és ser propers al públic,
vull dir,
que vegin que...
De fet,
quan acabem el concert
no ens tanquem el camerino
ni ens ve a buscar
una limusina,
sinó que baixem baix
i estem amb la gent
i acabem a les tantes
de la matinada
amb la gent fent festa.
Continueu fent festa,
amb els amics,
amb els tolegues
i amb tothom
que s'ha volgut apuntar.
Molt bé, molt bé.
A més a més,
m'agrada molt una cosa
perquè hem de dir
que l'entrada oscil·la.
Teniu dos opcions,
ja us ho dic,
que teniu dos opcions.
Són tres euros
en consumició,
però jo m'agradaria
convences a la gent
que ens està escoltant
que agafi l'altra opció,
que són quatre euros.
És la idea.
I és el mínim
perquè és quatre euros
en el qual entra
un gran concert,
entra una consumició
i a més a més el CD.
O sigui,
què millor per convencer
que amb quatre euros
que ara mateix
no anem enlloc.
No, no anem enlloc.
No hi passa d'er.
És allò que dius
m'hem portat el comè
que jo m'emporto
part del concert a casa
i continues escoltant
la gent de pòquers
al cotxe
o allà on vulguis, no?
És la idea,
sobretot,
que la gent ens escoltés
i per això vam posar
aquest peu
que nosaltres
el regalem.
Sí,
no, no, no,
és que està regalat.
Entre el consumició
al concert,
ja quatre euros
ja estaríem.
A més a més,
el CD, no?
Clar,
és preu de crisi, no?
Nosaltres som els primers
que quan volem un CD
doncs,
bueno, clar,
valo el que val
i a vegades
no pots comprar
o el que sigui
i vam pensar
doncs abans de...
Potser vam escatimar
doncs a l'hora
de fer un gran CD
amb llibret i això,
no,
simplement vam pensar
fem-ho més senzill
per poder-ho vendre
més barat
i per tant
que la gent
ho pugui adquirir,
no?
Perquè el que volem,
acabi a la fi,
el que volem
és que sentin les cançons.
I que la gent
s'emporti cap a casa.
Sí,
això mateix.
Això també,
no només ho feu a la bequeria
sinó segurament
que ho porteu fent
durant el que dèiem abans,
aquests concerts
que heu estat fent
des del juny
i que continuaran,
hem de dir que
a partir de la bequeria
continua el vostre camí
i que marxeu cap a l'esquera.
Ja li queda poc aquesta gira
però estem a les últimes,
sí.
Sí, sí, sí.
I acabant d'aprofitar
els últims moments,
no?
Exacte, sí,
s'ha d'aprofitar
i la gent ho vol veure
perquè després
ara tenim
aquest diandres a la bequeria
com deies
i després el dissabte
anem a Rasquera
amb una sala
que és lo Submarino
que és una sala
també molt mítica
i per tant
aquesta setmana
ens fa molta il·lusió
encarar-lo
perquè són dues sales
de dos llocs diferents
però que les dues
hi ha hagut concerts
de gent molt bona.
I després
a l'últim concert
de la gira
el fem el 2 de novembre
aquí a Tarragona
també al cau
que és una cosa
que vam començar
a Reus
la gira
i doncs
l'acabarem a Tarragona
perquè després diguin
i...
El dia 2 de novembre
estareu sota el pan
llavors?
Sí, sí, sí
sota el pont
però doncs bé
és una data
que doncs
vam creure
que estava bé
perquè després
al novembre
doncs
en principi
deixarem de fer concerts
perquè ens volem
tornar a tancar el local
ja tenim moltes ganes
de fer cançons noves
i tenim idees
ja
i el que volem
és tancar-nos el local
perquè de cara a l'any que ve
ja poder tornar a gravar
i poder tornar a vindre
a ensenyar-vos
alguna cosa nova ja.
Doncs mira, us esperem
en candeletes, eh?
Fantàstic.
Jo no sé si a la propera
de cara a qui a...
que serien de cara
tres...
dues setmanes
de cara a dues setmanes
que és precisament
el dia dos de novembre
podeu tornar a venir
aquí a la ràdio?
Doncs vinga,
ja ho saps, tornarem.
Això sí,
per això sí
no us deixarà entrar
si no porteu guitarra
i fem alguna cosa en directe.
Fantàstic.
Què us sembla?
No només t'aportarem guitarra
sinó que potser
t'aportarem
els dos components
que falten.
Vinga, vinga,
ei, tracta fet, eh?
Vinga, va.
El mateix dia dos
us sembla?
Sí, fantàstic.
Ho tanquem aquí?
El divendres dia dos.
Ens ho apuntem
el dia dos
a les sis de la tarda
que us espero.
Doncs aquí estarem
tots quatre.
Sí, sí, sí.
Bueno, ara de veure...
Espera, espera, no correm.
No correm.
No correm.
Ara primer
hem de vendre
aquest pastel,
aquest pastís, perdó,
que anava a dir pastelito
que passa més una mica raro.
Pastisset.
Aquest pastisset
que ja venim de rasquera
molt ben trobat,
molt bé, eh, Joel?
Està treballant.
Hòstia, comprarem, eh?
Ajuda ara.
Això se m'havia escapat,
no hi pensava, eh?
I divendres dos
ja ens en portarem algun.
Ja tenim de rasquera
i la teniu a la butxaca.
Ja teniu més que fer.
Doncs primer
passem per la bequeria.
Recordem que serà
res aquest divendres
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
amb els amics de pòquers
i si voleu
passar una bona estona,
ja sabeu que per tres euros
en consumissió,
però jo us recomanaria
que per quatre
i us emporteu el CD
cap a casa.
Amics, Emili, Joel,
moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
El dia dos,
ara m'apunto
perquè jo tinc la ment
una miqueta dispersa.
Ara m'apunto
i així us tornem a veure
aquí a la ràdio.
Doncs molt bé.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Cada minut
que passo
sense tu
és com si al món
ja no hi cadés ningú.
Tot té sentit
si tu estàs amb mi.
I want to show
I want to show
so
I want to show
So
I want to show
Am tu s'oc
Am tu s'oc
Am tu s'oc