d'Aragona Ràdio.
No ens toca el moment ara mateix de parlar de cinema.
I ho fem amb el gerent d'Ocina de les Gavarres, Josep Eduard.
Bona tarda, benvingut de nou.
Bona tarda.
Quan arriba el final de mes ja pensem en tu, eh?
Sí, bé que sí, i m'agrada estar.
M'escoltes bé? Així, així, no?
A veure, toca bé el botonet, perquè són els botonets que algunes vegades fan de les seves.
L'has de tenir per aquí a sobre.
Sí, no, no, sí, això és el directe, eh?
Que es noti, no és cap excusa, tot el contrari.
Sí, ja hem recuperat, vinga.
Ja et tornes d'aquí.
Ell està a l'altre costat de la peixera, jo estic al control per entendre's, i clar, no estem junts.
Jo sóc el Nemo, no?
Exacte, tu ets el Nemo.
I jo sóc la Doli.
Bueno...
Que ha llegat a dir, a Síndia, a Austràlia.
A veure si arribem, algun dia a Austràlia.
Hem de parlar de moltes coses, Josep Eduard.
Déu-n'hi-do.
Hem de parlar dels Gaudí, que va ser això fa dues setmanes, dues o tres setmanes, crec.
La setmana passada va ser els Goya.
Aquesta setmana, aquest cap de setmana, doncs ja tenim els Òscars.
I tant.
I que ja comencen a...
Estan matxacant-nos, entre cometes, amb allò d'aquesta pel·lícula té tantes nominacions,
aquesta altra, tantes altres.
Però, clar, després, una vegada que el jurat i la companyia hagin fet la seva tria
i donin el seu veredicte, ho sabrem fins a la nit del 26 al 27.
La matinada, sempre, no?
Sí, la matinada que queda del plus.
A la diferència horària.
Exacte, exacte.
Ho veuràs.
Tu ets el que et quedes fins a les tantes acabant de gaudir el dia.
És que no tinc el plus, Sílvia, no tinc el plus.
M'ha queixin.
No puc fer-ho.
Internet.
Internet, ah, sí?
Home, jo crec que alguna cosa hi haurà.
Bueno.
Així té una sorpresa.
Piratilla.
Jo sé dos que el dia...
Bueno, prefereixo que no.
Llavors, jo sé dos que el dilluns m'aixeco a internet,
llavors sí que miro.
Ah, molt bé.
Jo sé dos que em desperto, sorpresa.
Clar, i algunes vegades l'encertes o no?
Normalment no.
No.
Normalment no.
Home.
Llavors no podràs participar en un cúl vostre.
Mira, l'última vegada que la vaig encertar va ser amb un gladiator.
Amb un gladiator.
Imagina't.
Aquesta era ja...
Imagina't.
Sí, fa temps.
És com la del Titanic.
Tenia superclar, aquella ho tenia superclar.
És com la del Titanic, no?
Sí, sí, doncs, miraves...
Però bé, és que hi ha hagut anys que hi ha hagut sorpreses majúscules.
L'any d'abatar, per exemple.
Per exemple, que aquí tothom donava part cerca,
abatar-se-les en portaria totes de carrer.
Se van portar les quatre tècniques i ja està.
I a poques feines.
I en Guai, què tal?
Com ho veus?
Bueno, aquest any tenim dues candidates molt clares,
que és The Artist,
aquesta pel·lícula en blanc i negre, muda, francesa.
Francesa?
Ja, però tenim a Hugo, per aquí al mig, també, no?
Hi ha un amb 12 nominacions, 10 i 12.
Aquí serà la gran batalla, crec que jo.
Pot ser que hi hagi sorpreses, però seran minúscules, crec que jo.
Segurament, en tema d'actors, actrius, però pel·lícula,
dubto que no surti aquestes dues.
Si m'equivoco, serà la de sempre.
Ho veurem dilluns al matí.
Ai, el dilluns, direu, mira, el Josep no en sap.
Potser sí, potser és veritat.
Saber sí que en saps.
El que passa és que és allò que deies, no?
Que moltes vegades, clar, penses,
pel·lícula francesa, The Artist s'han portat molts premis,
perquè déu-n'hi-do els que parlen als Globus d'Or.
O sigui, està guanyant premis cada setmana.
Tots els festivals, sense anar més lluny,
els Goya va guanyar la millor pel·lícula europea.
Perquè vegis.
Per anar, d'aquí dos dies, faig això.
Però, clar, tu ja saps que els americans tenen aquesta doble vessant,
que tenen el patriotisme molt, molt, molt accentuat.
I, clar, dius, donar-li una pel·lícula com a millor pel·lícula...
Una pel·lícula francesa, clar, és difícil, eh?
Mmm.
Jo no sé que va ser l'última,
bueno, una italiàra va ser La Vida és Vella,
però, clar, estem parlant de coses molt...
Molt puntuals.
Molt puntuals, eh?
El cine europeu normalment no triunfen com a produccions europees.
Si són produccions americanes,
però amb actors, directors, actrius europeus,
no hi ha cap problema.
Però producció francesa, ostres, difícil, eh?
Però, bueno, allí està, eh? A la línia de foc.
Sí, sí, sí, esperant a veure què sé el que passa.
I després de la dimensió en Déu-ho, clar,
és la típica pel·lícula que va encarrilada
a ser la gran triomfadora
sempre i quan d'àrtis no doni el salt.
que estem parlant de Scorsese, Judy Laut,
bueno, estem parlant d'Anne Kisley...
Sí, sí, una pel·lícula fantàstica també,
que és una llàstima,
però que normalment podem assaborir-les
abans que arribin els Òscars,
però aquesta ha arribat avui mateix.
Sí, sí.
No ho sé per què, és una cosa curiosa, eh?
Normalment sempre s'estrena molt abans,
si no s'estrena molt després,
és molt abans, no?
Un més abans perquè la gent es pugui veure,
perquè hi ha alguna cosa que haurella vagi sentint,
perquè això t'ho van repetint,
la dimensió en Déu-ho ja fa un mes
que t'estan dient que està nominada,
que té un munt de premis,
que és de Scorsese,
que ho ha fet en 3D,
que és una pel·lícula infantil,
i clar, això ho vas sentint cada 15 dies
o cada setmana o cada programa de cinema,
t'ho van repetint,
com d'Àrties,
que d'Àrties va estrenar al desembre.
Exacte, i tens temps per poder assaborir-la.
Llavors, en cartellera des del desembre,
des del 17 de desembre,
que està en cartellera, d'Àrties,
una pel·lícula muda i en blanc i negre.
Increïble, eh?
A vegades també,
perdem una mica,
veurem-vos,
estem amb la tecnologia,
estem amb el 3D,
estem amb els canvis de format,
amb el canvi digital,
amb el canvi tecnològic,
i després el que triomfa
és un en blanc i negre,
que no és ni sonora.
Vull dir que sonora,
però vull que no té ni diàlegs, no?
Sí, sí, sí,
però és allò de
Qualquer Tempo Passado fue mejor.
Sí, home...
Doncs mira,
amb aquesta pel·lícula funciona, no?
Suposo que una cosa
que a vegades ho parlem
i crec que potser és la clau d'aquesta pel·lícula,
és dir que això és impossible de piratejar.
És impossible.
Una pel·lícula en blanc i negre
muda a casa teva,
senyors i senyores,
no té cap sentit.
Has de vindre al cine
per disfrutar-la.
Clar.
És impossible
que puguis disfrutar
un tipus de pel·lícula així
a casa teva.
Ja te'l poses a carregar si vols,
però la veuràs allí
i et quedaràs...
Sí, no,
i fins i tot
arribarà un moment
que potser fins i tot
t'avorriràs.
T'avorriràs perquè,
clar,
canvi,
la gran pantalla
és l'avantatge que té.
I la música.
La música,
la sonoritat de la sala,
clar,
i llavors els personatges
que es veus en grans
i veus com se desenvolupen
i és una gran interpretació.
Per això dic que
pot ser la campanada
dels Òscars
per aquest sentit,
perquè és tornar una mica
a lo primogenit,
als orígens,
a lo més genuí,
a lo més genuí del cinema.
Bueno,
esperarem, no?
Sí.
Però una cosa molt important
per tota aquella gent
que s'ha apropat aquests dies
al cine a les Gavarres,
han tingut l'oportunitat
i poden encara,
crec que fins al propi diumenge,
d'entregar la seva butlleta
i de veure si poden ser
els guanyadors
d'un fantàstic viatge.
Sí.
Com cada any
fem el concurs dels Òscars,
tenim l'oportunitat
de fer la quiniela,
llavors fem un concurs,
bueno,
regalem un viatge
per anar a Nova York.
Molt bé.
O sigui que el guanyador
tindrà aquest viatge tan maco
i han de simplement
tenir una butlleta
quan vagin a les taquilles
que la demanin,
poden participar
una vegada cada persona
i s'ha de posar simplement
quina és la millor pel·lícula
segons ells,
el millor director,
millor actor,
millor actriu
i millor pel·lícula estrangera.
Quina travessa, eh?
També,
ara, eh?
Bueno,
són les cinc més puntuals,
que tampoc demanem
els millors efectes especials,
no?,
perquè seria més complicat
o el millor documental,
no?,
per això dic que són
una travessa bastant senzilla
en el sentit
que les pel·lícules
saps quines són,
que, bueno,
són pots,
que en aquest cas serien
aquest any
dels Descendientes,
Criades i Senyores,
Invención de Hugo,
Moneyball,
Warhorse,
Tan Fuerte tan Cerca,
The Artist,
Midnight in París
i Arbol de la Vida.
Veus,
la Criades i Senyores,
mira que no doni també
el bombàs, eh?
Aquí també hem parlat
del seu moment.
que és molt bona, eh?
Per això dic que
jo penso en aquestes dues
indeclant-ho més
per la d'Escorsese,
perquè representa
el que representa,
i a més és un trencament
molt important d'Escorsese,
Escorsese sempre ha parlat
de violència,
de, bueno,
de temàtiques molt més dures,
molt més agressives.
I la cosa és gairebé
intocable en segons
aquests moments de la història.
Sí, i molt agressives, no?
I en Sec diu,
vaig fer una pericula infantil,
una cosa extraordinària
per Sant Martín i Escorsese, no?
I a més a més diu,
no, no,
i a més a més,
de fer-la infantil,
ho farem 3D.
I futurista,
perquè clar,
tracta d'un tema
de robots i coses d'aquestes que...
Sí, però estem parlant
d'una pel·liquia
que representa
que estem als anys 30, eh?
Sí, sí, però, bueno,
però de veritat...
Però no...
No, no, no...
Ai, doncs llavors
el tràiler m'ha descol·locat, eh?
Doncs t'ha tancat una mica
el tràiler,
perquè estem parlant
al revés d'un retrocés,
parlem dels inicis del cinema.
D'acord.
O sigui, anem al revés,
i un dels personatges,
el Ben Kisleid,
que és el famós Gandhi, no?
Sí.
Doncs recordem.
Doncs fa de mil iers.
O sigui, que imagina't
si fa cosa en darrere.
Sembla que...
És que quan veig
hi ha un robot,
una expressió de robot.
Sí, bueno, però...
Jo penso que potser està...
Està ambientada, però...
Però si anem lluny,
per exemple,
anem a Metropolis,
amb Fritz Lang,
als anys 30,
ja feien pel·lícules amb robots,
vull dir,
això d'atmàtica del robot
és una cosa molt antiga
ja dins del món del cinema, no?
I és més que res
un retrocés.
Per això,
aquestes pel·lícules,
una parla dels anys 30,
del segle passat,
del cinema
i de la imaginació
i dels canvis
i de robòtica
i d'aquest avançament tecnològic
des d'un punt de vista
de fa 80 anys
i després d'Artist,
que és una pel·lícula
de fa 80 anys, no?
O sigui que la cosa està...
Està...
El segle passat,
el tema està.
Sí, ja veiem
que la part del present
no ens agrada gaire,
ni artísticament,
ni a través del cinema, no?
Suposo que això és cíclic, no?
Cada vegada,
recordem una mica l'anterior
i tornem a renombrar-ho,
a recuperar-ho,
vull dir que tampoc està malament,
no?
Perquè a vegades
hi ha coses d'aquestes
que està bé,
que tampoc tot el que és passat
ha de ser passat,
pot ser present i futur
una altra vegada.
Exacte.
I en el cinema
no hi ha res escrit.
I hem de dir també
que aquest concurs
no és un concurs
que ho sou tret
de, jo que dius,
del Barret,
tot el contrari,
que també és tornar
una miqueta
als arrels del vostre cinema
de quan es deia Òscar
i que ja fa molts anys
que el feu, aquest concurs.
Sí, fem 20 anys
ja que estem fent aquest concurs.
Deu-n'hi-do, eh?
És de Ramon i Cajal,
vull dir que fa un munt d'anys.
Sí, sí, sí.
Per res,
que us apropeu,
que agafeu aquesta butlleta
i que participeu
i a veure si tenim l'oportunitat.
Pensar que la probabilitat
és alta.
Clar,
et toca més aviat
el viatge a Nova York
que la loteria a Nadal.
O sigui que
més fàcil i impossible.
Jo el que sí que m'agradaria
és que quan tingueu l'oportunitat
ja sapigueu qui és,
el guanyador o guanyadora,
a veure si el podem portar.
i que ens expliqui precisament
com és que la va encertar
o si li van donar un cop de mà.
La clau sempre cada any,
sempre,
la clau,
i ja ho fem expressament,
és amb la pel·lícula estrangera.
A vegades...
És complicada, eh?
I amb la Polònia i...
Clar,
una de Belga,
una d'Iran,
que jo aposto per aquesta,
però no em feu cas.
Una d'Irael,
una de Polònia
i una del Canadà.
Entre tu i jo.
Jo quan,
ja saps que t'ho he comentat abans,
t'ho he dit
que li vaig dir al meu home.
Mira,
a veure si ja tenim son.
I vam fer,
aquest últim vam fer
el pito-pito-colorito
dels meus fills
i vam posar Polònia.
Polònia.
Per posar?
Jo dic Iran
perquè com està la cosa
tan xunga mirant...
Almenys perquè tinguin
una miqueta de llum, no?
No, sí.
És clar,
és un director
que està una mica en compte
també d'Iran, no?
També enganxa de temàtica.
Dilluns.
Dilluns, dilluns.
Va, va.
Ja tornarem a parlar d'això.
Molt bé.
Per cert,
anem a la cartellera
d'Ocina de Gavarres
i veiem que,
no sé per què,
tenim el no abra pas
per a malvados.
Què ha passat?
Què ha passat?
Josep Peslarca,
torna'm a reviscular
aquesta pel·lícula.
Bé,
la farem només un pas
i tot s'ha de dir
perquè la cartellera
també està molt apretada
i com bé comentaves,
aquest dimenses
són els Òscars
i anem com anem
d'espai.
Però clar,
ser la guanyadora dels Goya
l'havíem de tornar a fer, no?
Ai, va ser la guanyadora...
No.
Sí.
La guanyadora dels Goya?
Sí, hi ha una que no va guanyar.
Però no era una
que era de l'Almodó.
No hi havia aquest, aquest...
Ja no hi piel.
No hi piel.
Ja no hi piel.
No hi piel,
no es que m'havíem tots.
No hi malvados, ja.
No hi malvados.
Però s'ho van portar
tot de carrer.
Sí.
Bé, a veure,
vam estar bastant dividit
per el que serien
els premis bons,
els de millor pel·lícula,
millor actor,
millor actor,
que són els més importants,
doncs els van portar
no bravats per a l'Almodó.
M'hauria agradat veure
per un foradet
el senyor Almodó,
no, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
Molleres de sol.
Veus?
Aquest home sap, eh?
Aquest home és molt llest.
Fia cara de pòquer,
però Molleres.
Clar, no se les va treure,
hi ha unes llàgrimes.
No crec, bueno, no ho sé.
La veritat és que
és d'aquelles coses
que sempre acabo d'entendre,
però sí que s'entenen, no?
Vull dir,
Almodó va sempre estat valet
amb l'acadèmia
des de fa molts anys,
ara ha tornat,
ha vingut amb 15 nominacions
als Goya,
amb premis BAFTA,
amb us d'or,
vull dir,
carregat de premis internacionals,
però aquí potser hi ha gent
que encara...
Rellisca, aquí rellisca.
No, que no li perdona,
o...
A vegades aquestes votacions
també són relatives, eh?
M'imagino.
Jo estic convençut
que la dona
Paz per els malvados,
i us ho dic,
no és que estic convençut,
ho sé,
és una gran pel·lícula
i va vindre moltíssima gent,
que això és el que sempre dic,
que per mi acredita
que és una gran pel·lícula,
perquè quan a la gent li agrada
és perquè és bona
i si és bona
doncs dona
una programació més estable, no?
Però et dona aquesta sensació
a vegades
que quan poden triar,
si tenen A o bé,
doncs trien més
el que els hi cau millor, no?
Clar.
Perquè a Piel Cavito
també es va anar en pel·lícula
i es va quedar allí
amb un premi
a la millor atriu
i poca cosa més.
Sí, sí, sí,
no va enganxar a massa cosa.
Sentim-la, no?
No i tant.
Repudem per on anava.
Està cerrado.
Si vale una copa
al senyor inspector, hombre.
¿Qué es esto?
Tres muertos atrius
sin documentación.
Le ha dicho usted
al inspector
que vio a un hombre.
Vestió una chaqueta marrón
y el pelo ladro.
Un hombre oscuro.
Busco a Rochi.
300.000 euros.
Hace tiempo que la mayoría
de la cocaína entra en España
por la vía africana.
Somos un coladero.
Se llama Santos Trinidad.
En 1997 mató usted a una persona.
No nos está permitido
hablar de los operativos
en los que hemos participado.
Es malo trabajar
para tanta gente, Rochi.
¿Por qué en inteligencia exterior
se hicieron cargo
de un caso de estupefacientes?
Célulos yihadistas radicales.
Terroristas.
Rock and roll.
Eixida dura
i eixida contundent
sona aquesta nobre
a paz
per a malvados
canya i rock and roll
i a què convingui.
Que tothom que s'hagi perdut
té l'opció
de tornar a veure
però que no tardin gaire
perquè és d'aquelles coses
que es fan com un detall
pel guanyador dels premis
però que té la seva continuitat
a curt termini
i que si volen venir
que vinguin ja.
I recordar-vos també
que José Coronado
és un dels actors principals
de la pel·lícula
de Jesús Montlleó.
I que exacte
és el que t'anava a dir
que Déu-n'hi-do
el Ramon Bori
que va causar
perquè en aquell moment
estava en Nobre a Paz
per a malvados
en totes les sales
de cinema
i el teníem aquí
a Tarragona
donant un tomet
i dius
ostres, que bo, no?
Que magnífic.
Que també es toca
alguna cosa d'aquest premi
que estem amb ell
amb altres coses
aquí a Tarragona.
La tenim a la sala 4
a les 4 de la tarda només.
Sí.
A primera hora de la tarda
o sigui que espavileu-vos.
Sí, ja dic
que és una cosa
molt concreta
molt especial
és una restrena
estem parlant
d'una partícula
que va funcionant molt bé
per tant
és simplement dir
t'has despistat
no l'has vist
o la vols tornar a veure
perquè tens ganes
a les 4 de la tarda
cada dia
fins al dijous que ve.
Molt bé.
Farem un altre kitkat
perquè no continuarem
ara mateix
amb les novetes
que ens oferiu
sinó parlem també
dels Premis Gaudí
que va ser uns altres
també
que donen el seu puntet
de dir
ostres
va ser una mica polèmica
aquests Premis Gaudí
i que vas estar in situ
t'ho entès
no?
Sí, va estar allí
va estar els Premis Gaudí
per dues vessants
una perquè al Gremis
ens donen invitacions
per anar a veure els Gaudí
i jo vaig anar
per la part de la sala
8 i mig
que vam passar
per fer el Catalunya Cinema
que vam fer un cicle
cada dia
a pel·lícules de 2 euros
vam fer el Bruc
a l'ofici de Cullera Poma
vam fer totes
no sé quina més
vam fer així
a l'Herois
per exemple
de Pau Freixas
que va venir Pau Freixas
a presentar-la
el director
que és el director
de Polseres Vermelles
i va haver un seguit
de gent que va venir
i vam presentar les pel·lícules
llavors
un del
de retribució
no econòmica
sinó amb espècies
era poder anar a veure
la gala dels Premis Gaudí
jo he de dir
que vaig estar allí
i com la gala en si
està en directe
va estar bé
a mi m'agradar
a part de les
coses que es van sentir
que aquí
aquí parlo una mica
com a Jutta Padua
no com a Ocina
aquí parlo una mica
com
a mòdu personal
de lo que et passa
de manera personal
pot dir que
van passar a diferents coses
també s'ha de dir
que m'agrada molt
que el dia següent
per exemple
el
Bueno
el Museu de Cultura
posarà mascarell
els rebuters
Sí o no?
Sí, que no havia agradat gens gens gens
la gala
Què dius?
Sí, el dia següent
Jo vaig sentir les crítiques
ja saps que els periodistes
som així de dolents
i només van treure els fragments
podíem dir de
Bueno, la ve de tot
de les dificultats
que van passar
que van passar per qüestions de guió
o per qüestions de guió
o per qüestions que no es trobaven els sobres
o perquè...
Sí, va haver bastant temes així
però en directe no m'han semblat tan caòtics
crec que televisivament
era molt més difícil de fer
De pair
i potser d'ha de passar
perquè en aquell moment
és el que passa moltes vegades a la ràdio
un segon de ràdio
en silenci
potser caòtic
Exacte, potser caòtic
però és un segon
no deixa de ser un segon
però clar, la televisió
és un mal de cap
Encara és pitjor
La veritat és que
televisivament ja ho vaig veure
que potser era més difícil
en directe
era com un gran cabaret
ho vam fer molt bé
jo vaig riure molt
m'ho vaig passar molt bé
i que a vegades
havien fet sortides a to
interessants
ofensives
perquè ens van ofendre
però em va agradar
molt això que et dic
que el dia següent
el Consell de Cultura
el Ferran Mascarell
vaig dir que no li havia agradat
gens, gens, gens
perquè l'havien atacat
directament
li vam dir que
els corruptes
els polítics
els havien relacionat tots
i havien fet allà una mica de
Si se m'han deixat
títere con cabeza
Sí, de sang i feig
mira, ostres
potser hi ha algun polític
que té sang a les venes
i em va agradar
algú que es defensa
dic, ostres, ja era hora
que no sé si és bon polític o no
si està fent bona feina o no
però com a mínim
vaig pensar
clar, hi ha algun que es defensa
normalment els dius de tots
i sempre miren cap a l'altre costat
Sí, sí, com si anaven
per a la història
Qualsevol crítica que li facis
a un polític
et dirà
Sí, sí, demà plourà
i ja està
i tu remi, no?
I aquest va dir
No, no, jo m'enfado
i dic que no estic d'acord
Ostres, mira, perfecte
Un polític
Però, clar, li va tocar
és allò que dius
li va tocar de prop, no?
Clar
Home, també d'hi havia estat
president de la Generalitat
Sí, no va dir res
Sí, no va comentar res
Bueno, que jo sàpiga
i d'altres, no?
Allí hi havia
de polítics
estaven tots, eh?
El d'Iniciativa
el d'Esquerra
allí estava tota la
la florenata
Aquests feien allò de
Xiu, Xiu
Sí, allò
A veure, a veure
A veure, a veure
A veure, a veure
A veure, a veure
A veure, a veure
A veure, a veure
Sí, sí, demà
Ui, demà
Demà és un bon dia
M'agrada, m'agrada això
Llavors, també comentar
coses que es van dir
ja dic com a títol personal
que teniu un problema
una mica important
crec que amb el cinema català
Primer perquè
jo no vaig entendre gaire
que tampoc
jo, que allí
als Premis Gaudí
es parlés bastant
del tema de les descargues
de les descargues legals
de les descargues
no sé què
o sigui
com si hi ha el tema
a font les descargues
jo crec que tampoc
vull dir
està bé que les
no, no, que es faci
que siguin legals
però sempre hem de pensar
que el cine està pensat
per exhibir
per estar a la sala del cinema
ja sé que defenso
el meu territori
però és per exhibir
llavors hi ha coses
que em van xirria
en aquest sentit
que el president de l'Acadament
i el Joan comentés
el tema de les descargues
com descarregueu-se
l'Esperis legalment
no, no, sisplau
aneu al cinema
no, clar
és una gala
per promocionar
el cinema català
llavors m'ha sorpèn
què m'estàs dient
què m'estàs dient
què m'estàs dient
és un dels punts
que no vaig acabar d'entendre
que no incités a la gent
a anar a les sales
sinó incités a la gent
a fer descargues legals
no vaig acabar d'entendre
i després una cosa
que crec que
com a catalans
hem de millorar moltíssim
que a França
ho fa molt bé
que és anar al cinema
propi català
propi
aquí ens costa una miqueta
a l'autòcton
o sigui
quan el Ferran Mascadell
s'emprenya
pel tema del cinema en català
perquè diu
s'està fent un esforç
és veritat
s'estan estrenant
moltes pel·lícules
en català últimament
evidentment
ens estrenen
totes
les que voldríem
els que diuen
que hem d'estar
a una paritat
està claríssim
però si
nosaltres
som els primers
com a espectadors
que no triem aquesta llengua
és difícil
que els exhibitors
ens espongin
i més difícil
encara
que les distribuïdores
es doblin
o sigui
és evident
i vull parlar
d'un tema
que és
d'aquesta setmana
se va estrenar
la mujer de negro
això
jo t'ho anava a preguntar
ho tenia
encalat
la mujer de negro
nosaltres vam fer
la dona de negra
exclusivament en català
te'n faries creus
de la gent
que van tindre
d'enviar
Vilaseca
perquè la feien en castellà
perquè nosaltres
la feien en català
i ells la volíem veure en castellà
llavors aquí
hi ha un problema
importantíssim
ja no és tant
del fet
que es puguin doblar
o noves pel·lícules
sinó que no ens faci por
veure el cinema
amb el nostre idioma
exacte
i a més a més
també té la mateixa qualitat
perquè la gran majoria
de vegades
són els mateixos dobladors
és el que t'anava a dir
són els mateixos dobladors
i sonarà igual
tant a la dreta
com a l'esquerra
per això
amb això
hem de fer una reflexió interna
una mica tots
dir a veure
si un dia trobem una pel·lícula
en cartellera en català
provem-ho
si no ens agrada
no provem la següena
però provem-ho
no ens tirem enrere
abans de provar-ho
i això ens està passant
moltes vegades
que ens fa por provar
llavors és una de les coses
que a mi em va sorprendre
també de la gala
que ens donem premis
a pel·lícules
que no estan rodades en català
o que estan semirrodades en català
tipus Ueva
que era 50-50
o donar premis a un gallec
el Luís Tossar
que s'ho mereix
que és un gran actor
però dius que és gallec
no és català
i per exemple
quan José Ballesta
va fer el Bruc
i va aprendre
a parlar en català
doncs donar-li
com a millor actor a ell
que a més a més
ha fet l'esforç
de parlar el nostre idioma
exacte
per exemple
se li dona a una persona
que bueno
potser mereix un Goya
i no va guanyar
però vull dir que
sí, sí
que no escombrem tant
cap a casa nostra
o no volorem tant
tot el que tenim
també va guanyar
l'actriu de
l'actriu del
de l'Odeiva
de Can Mandú
ah, de Can Mandú
la Verónica Aixegui
en sortia
la Verónica Aixegui
que és de Madrid
que no passa res
però arriba el moment
que dius
ostres
sembla que vulguem fer
els Goya
la catalana
i això
em va sorprendre
perquè jo crec
que hi ha pel·lícules
més petites
més pròpies
més catalanes
producció catalana
actors catalans
per exemple
Catalunya Verades
que l'han fet aquí
doncs
els personatges negres
parlant en català
sí, sí, sí
han fet un esforç
estan lluitant
és un cine petit
és un cine minoritari
però és el nostre cine
i reconeixeu-lo
llavors també
és una mica
jo vaig estar
jo m'ho he passat
però
veiem un munt de fletxes
i d'a veure
la Generalitat
està doblant pel·lícules
i és veritat
perquè jo les estic fent
els espectadors
li estan donant l'esquena
també és veritat
perquè està passant
els que fan pel·lícules
diuen que anem a prou cinema
en català
però quan se fan
no s'hi va
després
quan nosaltres fem les pel·lícules
les fem en castellà
no les fem en català
perquè clar
si no
llavors no les volen escoltar
donem premis
a gent de fora
no donem premis
als catalans
i són els premis catalans
a què estem jugant
dius
aquí on desgavell
llavors clar
jo sé que hi ha darreres
hi ha
per exemple
Filmats
que és la banyadora
de la pel·lícula
de Mientras duermes
del Balagueró
que com a millor director
de pel·lícula
de parla no catalana
va donar gràcies
a la televisió espanyola
sí, sí
que diu
gràcies a la televisió espanyola
se poden fer
aquestes pel·lícules
no?
va bé
bueno
clar
és que si no encertem el tiro
i després pot passar això
que et digui
que gràcies a la televisió espanyola
se poden fer fin
o gràcies a Antena 3
per haver-nos recolzat
bueno
doncs està perfecte
però llavors deies
ostres
realment aquest és el camí
que volen els premis Gaudí
o si volem ser
la passarel·la Gaudí
també
no
la passarel·la Goya
sí, sí
ja
però
volem anar per aquí
o volem defensar
el nostre
i diferenciar-ho
ja que és poquet
perquè tenim poquet
i a més a més
els propis catalans
malauradament
acaben fent sempre
les pel·lícules en castellà
perquè els interessa més
per tema de subvencions
per tema de difusió
o sigui
quan poden triar
trien l'idioma castellà
per tema de
per els avantatges que té
llavors
els que servisquen català
no se'ls hauria de premiar
per exemple
sí, sí, sí
no, estic amb tu
en aquest aspecte
llavors
clar
veus aquestes coses
i dius
bueno
aquí hi ha alguna cosa
que no acaba de quadrar
que volem ser
de casa
però volem ser internacionals
perquè volem ser tot
i a vegades
ens hem de definir
i no arribem a res
jo crec que un dels papers importants
de l'acadèmia catalana
seria defensar
el nostre idioma
cosa que actualment
només defensa
la producció catalana
Mingait en París
també és una producció catalana
és el Woody Allen
bueno
també darrere està Mediapro
i els Roures
vale
també
s'ha de saber tot
el què?
clar
s'ha de saber tot
però vull dir que
que bueno
què té el Woody Allen
de català?
el Saxo anava a dir-te
però no
el Saxo
bueno
has vingut
jo he fet bé
diuen
que m'ha fet una mica bé
no sé
potser és que els agrada
molt el Woody Allen
de les pel·lícules
però vull dir que
hi ha coses d'aquestes
que s'haurien de
això ho parlo
s'havien de pulir
s'havien de pulir una mica
moltíssim
com a Josep Eduard
és d'aquelles coses
que jo analitzo
i penso
ostres
jo que crec en el meu país
que crec en el meu cinema
com és
que la gent
que ha de lluitar per això
no ho veu tan clar com jo
imagina't
i que estem davant d'això
i que estem davant d'això
però potser és
per aquesta tanta dualitat
que tenim
potser al carrer
i que
bé però
però no donem allò
a l'oportunitat
donem l'oportunitat
donem l'oportunitat
obrim la porta
i a veure què
l'última cosa
que ja és una mica així
ja estrambòtica
em va estranyar molt
que una de les pel·lícules
nominades
per la millor pel·lícula europea
era
no obrar paz
per als malvados
veus?
europea
europea
va
vaig dir bueno
ara ja sí que ja ve descol·locat
o sigui
mentre duermes
és la millor pel·lícula
de parla no catalana
i
no obrar paz
per als malvados
era nominació
de la millor pel·lícula estrangera
ai pel·lícula europea
dius clar
estem vestits descol·locats
sí que és basc
el director
però tampoc
no sé què
sàpiga
encara no és tan fora
i clar
va fer àsia
i al final guanya
el discurso del rei
i dius hòstia
ara ja
discurso del rei
però si això
ja ha passat
no?
i aquest no és
ni d'aquest any
aquest dia fa dos o tres anys
ja
bueno i Chico i Rita
va guanyar el Goya
de l'any passat
i s'adona el Premi Gaudí
aquest any
clar
hi havia coses
que a mi me
crec que vam definir molt més
i sincerament
vaig veure les dues gales
m'ha agradat més
de les Gaudí
a part que estava en directe
i ho vaig veure en directe
que ho vas viure més
m'ha agradat moltíssim
la gala
m'ho he passat molt bé
i el Goya
la vaig trobar més Susilla
m'havia faltat ritme
la Iba Ache
va posar tot el seu calí
però no
m'havia faltat ritme
m'havia faltat ritme
bueno
a veure
suposo que en directe
hagués sigut diferent
i si has vist
a televisió els ha gaudit
te diria una altra cosa
segurament
però crec que
si ens volem diferenciar
diferenciem-nos
però fem-ho bé
sense por
sense por
no passa res
ja sabem que la majoria
de pel·lícules
que sigui maquillatge
que sigui vestuari
que sigui decoradors
que sigui fotografia
sabem que molts són catalans
hi ha una escola important aquí
hi ha molta gent
treballant amb això
però
defensem
defensem el que ho farà en català
ja sabem que els altres
fins i tot van a Hollywood
és veritat
aquella gent que està treballant
a Hollywood
sí sí
perfecte
ho trobo molt bé
però no acabem
no acabem de saber
sí
ja dic
és una crítica molt
intenta ser constructiva
no?
ja està bé
ja està bé
perquè de cara al futur
teòricament
els Gaudí
han de continuar
sí
potser aquest any
han estat
jo que dius
han estat una miqueta perduts
i a veure si de carall
troben el norm
no hi havia un pa negre
quan ja tens un pa negre
doncs va molt bé
i així ja no fa falta
que pensis
i tires milles
i cap endavant
però quan no hi ha un pa negre
també has de tirar milles
i si has de defensar una pel·lícula petita
defensar
el primer any va guanyar
el cant dels ocells
jo no vull dir
ja dic
callo
no vull dir res més
perquè no anaré
sobre aquesta pel·lícula
però va guanyar
el primer premi
i va dir
el cant dels ocells
però si podem donar
el premi aquest
el cant dels ocells
també podem donar
a una altra pel·lícula
a la quarta edició
que també sigui catalana
perquè aquella també era muda
no sé
és que és igual
que defensi més
el tema de la llengua
és un tema
ja dic
molt particular
que vaig viure en directe
i vaig coses que vaig dir
ostres
per què no ens arrisquem
per què sempre hi ha aquesta
por de dir
defensar el català
la llengua catalana
el propi
i després
la segona part
molt més important
que aquesta
per què quan hi ha
la pel·lícula catalana
volem veure la castellana
què hem de fer
jo crec que l'hem de deixar
aquesta pregunta a l'aire
Josep Eduard
l'hem de deixar a l'aire
jo demano a tothom
que ho intenti
que ho provi
que ho intenti
que ho provi
i que després
compari
si realment al final
resulta que el cinema català
no és lo seu
doncs me sabrà greu
però que ho provi
se respectarà
se respectarà
però almenys ho ha intentat
recordem que la dona de negre
la teniu a la sala 4
i que ja
podran gaudir
d'aquesta pel·lícula
de por
del Harry Potter
que han dit
exacte
però és veritat
que et dones
molts cops
de cadira
i et dona molts ensurs
sí
has vingut veure-la
o no?
no
he vist trossets
serà temàtica
i és una mica
d'aquest estil
de los otros
i està molt bé
però recomanable
la sala 4
si voleu passar una miqueta
de por
que també va
tant en tant
va molt bé
i poc català
que també és por
passa-lo
per cert
que fem
el repàs
de les pel·lícules
que déu-n'hi-do
recuperem
a partir d'aquesta setmana
el cicle 5
aquest cicle
dedicat als infants
que tenim
els dissabtes
si no recordo malament
a la tarda
a les 4 i 4
a la primera sessió
exacte
i que aquesta setmana
o aquest cap de setmana
us estreneu
amb els barrofets
amb els barrofets
que bueno
en 3D no serà
però almenys els tindrem
una altra vegada
amb la barrofina
i companyia
mira avui estava mirant
barrofeta
barrofeta
parla'm amb utilitat
he fet una barreja
ai que ens liarem
ja
no no
que he fet una barreja
inconscientment he fet
pitofina
barrofeta
no no no
m'he equivocat
doncs dir-te això
que comencem el cicle
de cinema català infantil
com cada any
que és cada dissabte
a les 4 i 4
que l'entrada val 4 euros
dir-te que
avui anivien 50
venudes
per tant
si algú
té pensat
vindre a les 4 i 13
que potser
és a les comprivants
aviso
perquè la limitació
de la sala
és la que és
que ens passa cada any
oh és que no hi ha prou
afonament
bueno és que
tenim 400 butaques
per aquesta sessió
i no podem fer res més
i tothom es vol centrar
a la part central
i veure-ho tot perfecte
però no pot ser
llavors comentar-vos
que serà aquest dissabte
el 25 de febrer
el 3 de març
que és la setmana que ve
el folquet de neu
el 10 de març
podrem recuperar
Tintín
que el Tintín en català
i 3D va funcionar molt bé
tot s'ha de dir
és d'aquelles pel·lícules
que va ser una sorpresa
importantíssima
com a
com a
perquè vam fer
en català
en castellà
en 3D
i en català
va funcionar molt bé
però potser perquè Tintín
ja venia de la televisió
segurament
hem vist moltes vegades
Tintín
més a TV3
per exemple
o al Canal 33
que potser
d'altres canals
de televisió
i ja estem desacostumats
tot influeix
tot influeix
i és per això
que sigui bo
sí
per això
que dèiem
que t'ho han de donar
d'una altra manera
fantàstic
que t'apuntis
després el 17 de març
fem el gat amb botes
i el 24 de març
l'avint i els esquirols
aquestes 5 pel·lícules
i recordar-vos
que és això
que si la gent
vol anar
que sobretot
vagi amb temps
perquè a vegades
ja el limitament
ha limitat
i passa
es poden comprar
d'un dia per l'altre
o si algú avui
per exemple
vol anar per demà
que vagi ja
d'acord
doncs ara anem
a altres pel·lícules
abans la comentàvem
parlàvem dels Oscars
i parlàvem
de la invenció
d'Hugo
sentim el tràiler?
i tant


Marilyn Monroe encaprichada de ti.
Vamos.
Es una rompecorazones y romperá el tuyo.
Yo que tú no me tragaría el número de la niñita perdida.
La señorita Marilyn sabe perfectamente lo que hace.
Lo único que la gente ve es a Marilyn Monroe.
¿Cómo será ser la mujer más famosa del mundo?
Puedes renunciar.
Olvida a Marilyn Monroe.
Olvida a Hollywood.
Déjalo todo.
Bé, com heu pogut comprovar, aquesta pel·lícula no és precisament la d'algú,
que també la tenim preparada.
Se'ns ha sortit d'aquesta manera a mi setmana com Marilyn.
I mira, també és bonica de dir, perquè és tornar a recuperar
l'asseg símbol per excel·lència del món del cinema com és la Marilyn Monroe
i coneix una mica més de la seva història, no?
Sí, és aquells personatges una mica obscurs, no?
Que no saps com va acabar, què va passar,
relació amb el Kennedy, vull dir, hi ha moltes històries allí que han quedat una mica a l'aire
i està bé recuperar aquests mites, no?, aquestes divas, no?, del cinema
i està basada en fets reals.
És un noi que va estar uns dies amb ella i t'explica tota la història, no?,
i què va significar, doncs, la relació d'ell amb la Marilyn Monroe.
I a més, que la noia està força...
Bastant semblant, sí, sí.
Sí, sí, la veritat és que estàvem buscant, potser, i va bé, segurament, que un bon càsting
darrere d'aquesta pel·lícula per trobar a veure quina era l'actriu que més podia semblar.
I la noia d'on i do, eh?
Sí, la veritat és que ho fa bastant bé, a més a més està nominada pels Oscars,
és el Michelle Williams, o sigui que està, fins i tot, en valorat en aquest sentit.
i és una pel·lícula una mica documental i, bueno,
i ens farà una mica gaudir aquest personatge
amb una interpretació que ens fa creure en el personatge,
que a vegades ens passa, no?,
que tenim alguna idea d'un cantant, un actriu, o el que sigui,
llavors la interpretació de la persona que ho fa no ens acaba d'enqueixar, no?
En aquest cas, ha tingut la sort el director que l'ha encertat.
Sí, i realment penses en la Marilyn.
Doncs ara sí, eh?
La humani menció de Hugo.
Som-hi!
Ara sí.
¿Cómo te llamas, chico?
Hugo.
Hugo Cabré.
Un recuerdo del pasado.
¿Quién lo construyó?
Yo diría que un mago.
Es lo más complicado que he visto nunca.
¿Podremos arreglarlo?
Claro que lo arreglaremos.
Una misteriosa conexión.
¿De dónde has sacado esto?
Lo necesito para arreglar una cosa.
Es maravilloso.
Un secreto.
¿Qué es eso?
Creo que es un mensaje de mi padre.
¿Por qué hace encajar mi llave en la máquina de tu padre?
Le ayudarán a encontrar su camino.
Este es un sitio peligroso, ¿entendéis?
Nos confiéis.
Podríamos meternos en un lío.
Por eso es una aventura.
Has tratado de olvidar el pasado durante tanto tiempo.
Quizá haya llegado el momento de recordar.
Esta historia aún no ha acabado.
El director Martin Scorsese, ganador de un Oscar,
te invita a emprender un viaje increíble.
¡Paren a ese niño!
¡Deteíganlo!
Una vez conocí a un niño que se llamaba Hugo Capé.
Hugo quería resolver un mensaje secreto.
Necesito saber qué significa esto.
Y ese mensaje guió sus pasos.
¡Hugo!
Hasta que llegó a su destino.
La invención de Hugo
Doncs aquí és com sona aquesta invención de Hugo,
que a veure què és el que passa.
Estarem pendents de dilluns al matí,
si s'emporten totes les estatuetes,
que ara m'ha dit, si no recordo malament,
eren 11 estatuetes.
12.
A veure si se les s'emporta.
Sí, jo crec que és la principal candidata,
des del meu punt de vista.
Pensant que és una adaptació de novel·la de Brian Selvnick,
que el protagonista és l'Asip Butterfield,
que és el protagonista del niño de pijama de ratlles.
Sí, és veritat.
A veure, alguna vegada aquesta pel·lícula
va quedar encantat d'aquest xiquet i de la pel·lícula,
que també està basada en un altre llibre.
Per tant, aquí tenim un guió fort darrere.
Això sempre és important.
Moltes pel·lícules que tenen novel·les al darrere
normalment tenen una consistència molt més important
que altres que potser tenen guions més...
Ah, guions.
Guions, va.
Sí, no, perquè ja està bé,
que a vegades són més distrets, més divertits,
però potser el tema de les novel·les
sempre recolza molt el que seria
l'adaptació cinematogràfica
i en aquest sentit li donen més matisos.
I sempre ajuda una mica també a veure o a configurar
com seria la imatge del que volen veure
també després dels espectadors a través d'aquesta novel·la.
Clar, és això perquè...
Sí, sí, és una mica que passaria com Millenium, no?
Vull dir, són pel·lícules que...
Hi ha una novel·la al darrere, llavors, esclar,
són novel·les que estan molt llegides,
sub-best-sellers, llavors sempre...
El repte encara és més fort, eh?, en aquest aspecte, perquè clar...
Però, bueno, el ser repte fort és important
perquè la pel·lícula sigui més bona encara, crec que a vegades, eh?
Amb aquestes coses sempre és matisable,
hi hauria novel·les bones,
pel·lícules més bones que la novel·la...
Però normalment és així, no?
Si una novel·la és bona, la pel·lícula,
doncs potser no és tan bona,
però acaba sent més acceptable que potser una altra
que no té cap tipus de novel·la al darrere, no?
Però, bueno, això és...
Cada vegada és diferent.
Cada maestrillo que és el librillo, no?
Sí, cada un a gustos, no?
A què li agrada.
Sí, l'altre dia sortia el de...
El de Mintres Dormes, era?
Sí, em sembla que deia que...
Sí, el de Mintres Dormes deia que això,
que el director havia ficat...
havia fet més bo el guió que...
O sigui que el guió l'havia millorat ell amb la pel·lícula, no?
Vull dir que a vegades...
Que el director havia millorat el guió.
Bé, ja pot ser.
Vull dir que a vegades també passa, no?
Vull dir que...
Que hi ha pel·lícules que potser...
O guions que són fluixets
i el director les fa grans pel·lícules, no?
No, no, i la inspiració també
de com segurament va desenvolupant-se
el rodatge de la pel·lícula en qüestió,
a mi fins i tot arriba un moment
que passa com quan s'ha d'enregistrar un disc, no?
O s'ha d'enregistrar un llibre,
que després es dona un petit tom a la història,
només petit i en aquell glaonet que fas de més
fas que la pel·lícula encara sigui més rodona, no?
O que sigui més maca.
Sí, sí, no?
Tot això depèn del llibre que ho vulgui.
Sí, depèn molt i després ja...
Mira, a mi el cap sempre jo em ve el cap
el senyor dels anells o el padrino
que veus les pel·lícules i dius
estan al nivell de sobres.
Exacte, exacte, exacte.
Pot passar que hi hagi un equilibri, no?
Que dius, vostè veus el padrino o la pel·lícula,
llegis el llibre de Mario Puzo i dius, bueno, perfecte.
Anem bé.
Jo és que soc més de Stephen King.
Bueno, Stephen King també...
Esclar, m'ha encantat.
Per això dir que...
I després, quina és l'altra?
Que també era una que passa un banquer
tota la seva vida dintre de la presó
i que fent el s'escapa.
Cadena perpetua.
Cadena perpetua.
Aquesta també és fantàstica.
En aquelles pel·lícules...
Per això dir que a vegades va lligat, eh?
Vull dir que també era una reflexió,
però vull dir que no...
Per sort, moltes vegades es millora,
s'equilibra, és igual, està molt bé.
Llavors, comentar-te que d'aquesta dimensió d'Hugo
tenim el nen aquest, evidentment,
de Mujo Pijama i Ratlles, no?
Que això ja és una garantia.
Que és un nen orfec
que viu amagat a l'estació de tren,
a l'estació de tren de París,
als anys 30, al 1930.
Llavors és fill d'un rellotger
i llavors aquest rellotger deixa-ho
com una mena de robot, un autòmat,
així, mig de fet.
Però bé, no, que estem parlant als anys 30,
no és del futur, és del passat.
Però veus, veus, veus.
Bueno, vale, vale.
Sí, d'acord.
Assetem robot als anys 30 com a futur.
Llavors el nen vol reparar-ho
i una mica va tot el joc aquí,
no, d'aquells...
Clar, té poc a l'ha fet un orfenat,
té una enemiga seva que es diu Asabel,
que l'ajuda,
el Ben Kilsley, que és el Meliés,
que representa el Jors Meliés,
l'ajuda també.
Després el personatge una mica fora d'allò,
que és el Sasha,
el Sasha,
que dius,
què fa allí?
Que és el que fa de vora't,
que sempre ha fet còmic.
Sí, sí, i ara fa dolent.
L'inspector de l'estació,
dius, ostres,
que és un personatge que sorprèn moltíssim
perquè estàs acostumat
a que sempre se'n riu de tot
i doncs sé que ha de fer un personatge dolent,
increïble, no?
Però, bueno,
se surt bastant bé,
el pare del nen és el Judy Lou
i després surt el mític Christopher Lee.
Ah, molt bé.
I després dir-vos això que...
Que s'ha de veure,
que s'ha de veure,
que s'ha de veure segur,
segur,
que a més a més
poden anar a acompanyats de nens
o acompanyats d'adults,
vull dir que podem anar tots a veure-la
perquè a la màgia no té edat.
Exacte,
la tenim per tota la família.
I això crec que és molt important recordar-ho,
que podem disfrutar tots
de les pel·lícules infantils.
I després dir-vos que
el Martín Escolsès
es va disfrutar molt
fent el 3D
perquè ell diu
és com tornar-la a néixer,
o sigui,
ha de tenir un prisma
molt més artístic
que no pas tecnològic.
O sigui,
ell ha aprofitat el 3D
per donar més de si de la pel·lícula.
Això és molt important.
Doncs sí,
doncs sí.
I llavors ell ho diu
que ha sigut com un juguet,
per ell ha sigut com tornar
a tindre una càmera a les mans,
que fins ara,
clar,
fa 40 anys que està fent pel·lícules
i en s'ha d'haver vingut
una altra càmera
però aquesta és nova.
Llavors,
clar,
és la primera pel·lícula en 3D,
una primera pel·lícula infantil
amb un repartiment brutal.
Ostres,
garanties segures d'èxit.
Sí,
sí,
sí,
i la tenim,
hem de dir que
precisament en 3D
i també en digital,
per una banda a la sala 13
i per l'altra a la sala 16.
Les dues més grans,
imagina't si confio.
Fantàstic.
I ara anem a una altra
de les pel·lícules
que també arriben d'estrena
i continuem amb aquells mites,
aquesta vegada va o bé,
s'arriba,
pujat amb una moto.
O rider.
tenim una part bona
i l'altra mala.
No importa
lo mucho que corras,
hay demonios
de los que no puedes escapar.
Te necesito.
El chico está en peligro.
¡Danny!
Yo no salvo a personas.
Si no nos ayudas,
el diablo tendrá una nueva forma.
Será más poderoso que nunca.
Y el mundo se cubrirá de tinieblas.
Salva al chico
y liberarás tu alma.
He cometido errores.
Pero Danny es lo mejor
que he hecho en mi vida.
Pues me parece
que tendremos que evitar
que se convierta en el anticristo.
El motorista aparecerá.
y destruirá
a todo el que se lo merezca.
No me da miedo.
Pues debería.
Si me voy,
cambiaré un demonio por otro.
y tengo asuntos
que me gustaría solucionar.
Escoria.
Por ahí viene.
Claro que sí.
Aquí el tenim,
aquest gos...
Gost,
gost,
de gost,
no de gos d'atura,
no, de gos d'aire,
de fantasma, exacte.
La segona part,
que torna l'altra vegada
a cavalcar la seva moto
pels carreteres
amb aquesta cara...
Tan particular.
Exacte.
No, és que...
Deixa'm-ho dir.
és que aquest actor,
mira que a mi m'agrada,
almenys m'agradava de jove,
però és que ara,
no sé si té la cara de cartró,
tant quan riu,
quan plora,
quan...
Té la mateixa cara.
És que és una persona
molt...
És insensible.
És insensible o què?
No ho entenc.
Ho sento, Nicolás Queix.
De veritat que me causo molt bé,
però és que...
Jo ara que ets compadre de la perruca.
No, que se posa...
Com és que...
Va, va, va, parlem bé, va, va.
Parlem bé d'ell, per favor.
No, no, com som, eh, Silvia?
Amb tot el nostre respecte que va amb ell, eh?
Fa dos dies estaven fent
Bajo Menaza
i amb ell i la Nicole Kidman,
vull dir que fa dos dies
que estava en cartellera,
vull dir que és un actor molt prolífec,
vull dir que sempre està fent
pel·lícules interessants.
És la segona part d'un còmic Marvel,
o sigui, el motorista fantasma,
representa que el dimoni ja ha tornat a la terra
i es va reencarnar amb un nen
i el motorista fantasma
va impedir que el dimoni torni a la terra.
Acció, motos,
tots els elements
per una tarda grispatera
superinteressants.
Veus, és que de Tarenta ja va bé.
Jo sempre les recomano
a les pel·lícules grispateres
precisament per això,
perquè ha de haver una miqueta de tu.
Hi ha pel·lícules que t'arribaran dins,
altres pel·lícules que potser diràs
ostres, aquesta és la pel·lícula de la meva vida
pels efectes i per tot el que et donin,
hi ha d'altres que senzillament
pel·lícules que, mira,
que són per passar una bona estona.
Per distreure't.
Que no és tan...
I d'aquí a poc hi haurà una per distreure't
que serà molt divertida,
que és American Pie.
Sí? Home!
Jo no sé si va a traire...
Ja no sé si va a traire...
Terrible, eh?
I una pel·lícula
que t'ho he dit abans d'entrar,
que jo m'he quedat una mica parada
pel que tracta i com ho tracta.
Exacte.
Que es diu Poli, sae.
Sentim-la?
I tant.
Què te hace tu, papá?
Me toca el pompis.
Sí.
Pregúntale si es por fuera
o por dentro del pijama.
Vale.
Buenos días.
Poli, les presento a Melisa Sallá, fotógrafa.
Así que cuento con ustedes
para que se sienta a gusto.
Es mejor que no empiece con violaciones
o pedófilos.
O nos dices que te explota
o no dices nada
y a final de este año,
como eres guapa,
te harán hacer de puta.
Cuidado.
Cambio de programa.
Nos vamos todos.
Una madre ha secuestrado a su bebé.
¿Y el coche?
¿Dónde está el tercer coche?
Hay que cubrirme el bill
y solo tenemos dos coches.
¡Mierda!
Policía, abran la puerta.
¡Mierda de menores!
Volve a todos los niños.
¡Cálmale, cálmale!
Venga, vamos.
Yo solo la veo sacando fotos
clic, clic, clac, clac
cuando hay niños llorando.
¡Coño!
Me toca los cojones.
No hacemos solo eso.
Es mucho más complejo.
Policía, buenos días.
¿Puede enseñarme su documentación?
Llevan una hora llorando,
no sé qué hacer, ya no puedo más.
¿Le saco de menudo?
A ver, sí.
¿Y cómo se explica
que su primer hijo
siempre estuviera tranquilo
por la noche y el segundo no?
Porque al pequeño
no le hago pajas todas las noches.
El que et deia,
que és una pel·lícula
podríem dir que
forteta, forteta, eh?
Aquesta pel·lícula.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
A més, jo crec que tracta
una cosa
que està molt a flor de pell
a la mateixa.
Sí, sí, sí.
Fa dos dies
no ens sortim notícies al diari.
Vull dir que estem una mica...
Dura, dura, eh?
Aquesta pel·lícula.
Bé, però està bé
que de mica en mica
anem veient cinema real, també.
Vull dir que és un contrapunt
al que estem de les quispetes, no?
Però vull dir que
hi ha coses que a vegades
volem tancar els ulls,
però hi són, eh?
Per molt que els tanquem.
I tant.
El que passa que potser
quan som pares
tot això ho veiem
des d'un prisma
en el qual rius
mare meva,
el que hi ha,
el que ens podem trobar
i que...
Però això és important,
vull dir,
intentar sempre fer les coses
el millor que puguis
i intentar ajudar
amb el que faci falta
a tothom
perquè les coses
estan complicades
i a vegades
hi ha coses d'aquestes
que es podrien evitar
i no s'eviten.
No sé per què no.
I que moltes vegades
pensen que són
gent aliena
i aquí en aquesta pel·lícula
tot porten que fins i tot
mira,
acabem de sentir una mare
que...
Sí, sí,
increïble,
increïble.
I estem parlant de coses
que segurament
si en sapiguéssim
la meitat de la meitat
ho signaríem, no?
I estan passant aquí al costat
al carrer aquest d'aquí
d'aquí a prop.
I segurament
que aquesta pel·lícula
no ho sé,
vosaltres ho sabreu,
no sé si està passada
en feix reals,
allò que dius,
tot això són documents
o feta com una...
Jo crec que...
Crec, eh?
Que és una mica
el que està passant
allí dia a dia
i a partir d'aquí
suposo a partir d'històries
mig reals,
mig fictícies
hem fet la pel·lícula.
Però bueno,
és que a vegades dius
és igual si és real o no.
A mi em puc creure tranquil·lament.
Estem parlant d'una altra
pel·lícula francesa,
o sigui que
la senyora francesa
està en un moment molt important
i aportant temàtiques,
que a vegades
és el que ens fa falta,
temàtiques, no?
Després també comentar-vos
que tenim shame
en aquest tallera.
Exacte,
que també d'un i d'un altre.
D'acord?
que està portant boja
a mitges fèmines
de tot el país
perquè el Fasbender aquest
triomfa com la de Grem.
No sé si ho ensenya tot,
ho acaba d'ensenyar-ho tot.
Tot i més.
Hi ha una alegria
que no t'hi pots imaginar.
I que està allí també
i que són pel·lícules
de festivals,
independents,
vull dir,
cine interessant
per veure,
que la fem a la sala
a la vuit i mig
la fem shame.
però hem de dir una cosa,
hem d'acabar
i acabem-ho d'una manera
doncs podíem dir
que bonica,
a més a més força simpàtica
i una pel·lícula
de dibuixis animats
però feta per adults
i que es diu
arrugàs,
que també la tenim.
Y tú eres un amargado,
Miguel.
Lo que te pasa
es que te da rabia
ser viejo.
¿Quién amargado?
Yo, para nada,
pero a mí me encanta
ser viejo,
es una maravilla.
Cada día está peor
de la cabeza.
Soy Miguel,
tu compañero de habitación.
Yo me llamo Emilio.
No és que de gaire
tens més,
però bé,
ja podem imaginar
que és la vida
d'una gent gran
i que comencen
a compartir
la seva vida
ja amb els anys
que queden.
Va ser la guanyadora
de la millor pel·lícula
d'animació,
Aquests últims Goya.
El seu dibuixant
és el Paco Roca,
que va guanyar
l'any 2008
el Premi Nacional
del Còmic
i que si tot va bé
el maig el tindrem
aquí a Tarragona,
ja t'ho dic ara.
Ah, doncs mira,
ja saps que
xup,
porta-la cap aquí.
Me'l porta-la cap aquí.
Doncs xup, xup.
I segurament vindrà
a presentar el còmic
i després
anirà a veure
a la pel·lícula
a les Gavarres, no?
Dir-vos que és això
que és un tema
d'Alzheimer,
de la gent gran,
fet amb dibuixos
que a vegades
pot ser més agradable,
però clar,
la temàtica és dura,
no ens hem d'enganyar,
és el que és
i a més a més
la importància
de no deixar-te
anar per l'Alzheimer,
que Déu-n'hi-do.
Que tela.
Home, ara et diuen
que han trobat
una manobla
que potser
la tenen els mexicans
que poden detectar-ho
amb 5 o 6 anys
d'antelació,
qualsevol d'aquestes malalties.
Sí, són d'aquestes malalties
complexos, eh?
No, no, m'ho imagino.
Em sembla que
costarà molt erradicar-les.
Josep Eduard,
que he fet un tàndem avui
magnífic, eh?
Que se'n s'ha acabat
el programa, que hem de tancar
i que passeu per assinar
a les Gavarres,
que si voleu més informació...
No és una petita cosa.
Digue's-me.
Digue'm.
Que fem el dia 13 de març
la bohem de Puccini.
Molt bé.
Perquè crirà a dir l'òpera
que ho tingui en compte.
I després un ballet
el 22 de març
de Romeu i Julieta
per a qui l'agrada el ballet.
Molt bé, fantàstic,
fantàstic, fantàstic.
Doncs tornem d'aquí
a final de mes, no?
De cara al dia
30 de març, més o menys.
Vinga.
Som-hi?
Som-hi.
Sí, tenim una cita, eh?
30 de març, aquí estaré.
O si no, mira que no et truquem
dilluns per allò dels Òscars.
Vinga.
Ja som, hem estat a liar.
Gràcies.
A tu, Sílvia.
Adéu-siau.
Doncs nosaltres tornem
amb el Ja Tardes,
el dilluns a partir de les 6.
Gràcies per escoltar-nos.
Bona tarda
i boníssim cap de setmana.
To be loved, loved, loved, loved, loved
So I won't hesitate
No more, no more
It cannot wait
I'm sure
No need
To complicate
Our time
Is sure
This is
Our fate
I'm yours
That's graffiti
Mm dumb
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do
Do