I ja no m'enrotllo més, perquè ja, Mar, avui hem fet el tàndem ja des del principi, ja no et deixo escapar.
Ja no puc anar a fer el cafè.
No pots, no pots, i anem amb les revistes del cor.
Sóc bé.
Mar, peres, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Ai, quant de temps, sense parlar amb tu.
Encantada. No sé, avui porto un rotllo que és primaveral total.
Bé, ja està bé.
Aquest temps a mi m'encanta.
Ara t'hagués posat la música, que si hagués estat ràpida, en reflexes, t'hagués posat la cançó del Sestop a la primavera.
No, no, no cal, no cal, no cal, perquè tenim un espai atapeït de música i després no tenim temps.
Clar, com sempre. A veure, posem les coses en ordre, perquè és el que dèiem de l'espai.
Vinga.
Tenim poc espai. Avui és dijous, això és Manamanà, benvinguts.
Bienvenidos.
I abans que res, abans de res, de res, de res, de res, avui hauríem de dedicar el programa.
Aquí.
Perquè sí, perquè a mi m'encanta, tu, m'encanta.
Com que hi ha aquella sèrie de M'agusta, que les coses salgan bé, no?
Vinga.
M'encanten.
L'Ignasi m'ha parat pel carrer i m'ha dit, a part de ser un forofo de Tarragona Ràdio,
que hi ha vegades que riu tant, que riu tant en Manamanà, diu, t'ho juro, Mar, m'encanta.
I jo dic, clar, a mi m'ha caigut tota terra.
Dic, hòstia, gràcies, Ignasi, que m'encanta el programa que els entro cada setmana i que ric molt.
Doncs mira, saps què? Que te'l dediquem, Ignasi.
Clar que sí, Ignasi.
El nostre oient.
El nostre oient l'ha de cuidar.
El nostre oient declarat, sí, sí, sí.
Doncs mira, avui el dediquem.
I ara sí, Michael Jackson.
Vinga, Michael, estira't.
Aprofito per fer el cafè.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'acord, de fet, ja et dic, són espurnes de coses que dius, retallets...
Qualsevol cosa que durés..., a partir de que dure un minut i mig dius, ja es pot vendre.
Ja es pot vendre.
posem-ho, allò que fes
un no acabar mai
que comence i acaba
un non-stop, un non-stop, pim-pim-pim-pim
i fas que la cançó duri 10 minuts
i la vens com si fos
bueno, llàstima, Marc
d'això s'anirà aprofitar-se de la situació
i ara aquí ve, perquè tu ara et preguntaràs
què té a veure
el Michael Jackson amb això que t'he demanat
sí, escolteu, escolteu
home, no era del club de fanjo
d'aquesta xica
no, no, que no, que no
jo en tinc una casa que sí que ho era
sí o no? sí, sí, sí
és que a mi m'agafa cara de deta
és hora d'ara i encara li canta a un fill
què dius? a mi fa com a vergonya
però què vols que et digui
és allò que dius, bueno, deixa el que fa de pare
encara que sigui amb la xuxa
això que té a veure, la xuxa
amb el Michael
no ho sé ben bé
sí
què és el que ens vol vendre
no ho tinc clar
on diguis?
però ara explica
on diguis, vols dir?
no ho sé, alguna cosa ha de fer
ara, espero que sigui una ONG
tot i cara
ara explica
que ella sap de bona mà
que el rei del pop volia tenir fills
i casar-se amb ella
Anna?
sí
diu que
ell la va
trucar un dia
i la va convidar
a anar a
Neverland
onda
i
es veu que ell
ho sabia tot
sobre ella
tot sobre la seva vida
recordem que ara
fa quatre dies
va ser notícia
que ella havia sigut
víctima d'abusos sexuals
quan era menor
i aquestes històries
sí, sí, jo
ho va passar francament malament
aquesta noia
doncs ella diu
que ell ho sabia tot
sobre ella
que va sopar
amb ell
veus
i
després
va arribar
una proposta
de
de mans del representant
del senyor
Michael Jackson
una proposta
de matrimoni
i
fills
ostres
jo no sé
ai jo
és que aquestes coses
ara que el Michael Jackson
no et se pot dir res
ni pot defensar-se
ni pot explicar si això és cert o no
trauria la música de la xutxa i tot
sempre pot venir el representant
i dir si és cert
no cal que me la tornis a posar
sempre pot venir el representant
en aquell moment
i dir-lo si és cert o no
que el Michael Jackson
li va dir
escolta
em truca a aquella nena
i digui-li
que vull tenir fills amb ella
i m'hi vull casar
home
per això jo que ho he fet
el propi Michael
no, no, no
jo et dic que és el que ella explica
que ell la va trucar
la va convidar
a casa seva
van sopar junts
van estar parlant
i que després
el representant de Michael Jackson
ens va posar en contacte amb ella
per oferir-li
aquest tema
jo si vols que et digui la veritat
jo clar
a mi em sona estrany
que
després de tant de temps
exacte
que després de tant de temps
ella ara
tregui això
per què?
home
perquè
els quartos
perquè ha d'escriure
algun llibre
sobre la seva vida
potser
perquè té alguna feina
que no acaba d'engegar
per això et dic
que jo espero que sigui
per una ONG
i que tot això
guanyi molts diners
de cara
als nens
que passen gana
perquè si no
no entenc
per què
aquesta bona senyora
de l'Hil·lari
la ha dit
eh
eh
a veure què
a veure què
quartos
no ens enganyem
són quartos
que m'està passant ara també
amb la Whitney Houston
que també estan
traient de tot
i si no és
directament
amb ella
és directament
amb la filla
i si no és amb la filla
tornem a tenir
una època
negra crítica
la setmana passada
just quan penso el telèfon
de fent
el nostre programa
des d'Austràlia
just quan penso el telèfon
poso la tele
i surt la notícia
jo em vaig quedar
que li vaig enviar
un missatge de text
a la Sílvia
de pressa i corrent
dic
jo vaig llegir a la nit
ho vaig llegir a la nit
dic
ostres
una de dos
com pot ser
que ho facin públic
fora del moment
en què jo ho estava dient
home
perquè ja ho haguéssim dit
vull dir
estàvem al programa
m'haguessin avisat
que ha passat això
ho diran d'aquí 10 minuts
perquè ho haguessin pogut
donar l'exclusiva
i Mar
encara estem
amb l'ensurt
de la dona Summer
perquè estem parlant d'ella
i després resulta
el Robin Gip
el Robin Gip
que a més
l'estàvem seguint
però recordo
que vam dir
en una de les notícies
que havia despertat en coma
o intentaven
que despertés en coma
amb la música
si no recordo malament
de Titanic
fixa't tu
o era el guardaespada
és que me vaig liar una mica
amb això
com havia tanta gent
per aquí cantant
jo no ho sabia
si era una cosa o l'altra
però bé
que pobra
que el Robin Gip
que també el cel sigui
tenim una temporada negra
una temporada negra
ara que ens deixin descansar
ara que arribi l'estiu
que ens deixin descansar
que no es mori mai més
tothom malalt
però que no es patint
però que no es mori
que aguantin
que aguantin
que hem d'anar a una pel·lícula
no?
marxem al cine o no?
no és ben bé al cine
marxem
a parlar
d'algú
de cine
que de seguida
que sentim el trailer
sabrem de què va
però bé
sobre
això que dèiem
a vegades
al fi justifica
els medis
¿Quiénes somos?
No somos nadie
Durante años
han protegido
a la Tierra
de la escoria
del universo
¿Para quién es
el vulva espinoso?
Para nadie
Me estoy haciendo viejo
para esto
¡Eh!
No te digo
cómo te sentirás tú
En mayo
K ha sufrido
los efectos
de un viaje
en el tiempo
¿Qué?
El único modo
de salvar
a su compañero
Tiene usted
que viajar
a 1969
Es un retroceder
en el tiempo
¿K?
¿Cómo sabes
mi nombre?
Soy un hombre
de negro del futuro
y tu compañero
Tú dirás
hombre del futuro
No sé qué decir
Se ha decidido
una invasión
¿Hay de esto
en el futuro?
¡No!
Se nos acaba
el tiempo
Se nos acaban
las pistas
Tenemos que irnos
inmediatamente
Muy bien
Genial
Quines ganes
que tinc de veure-la
Bé
doncs
Will Smith
que és el que
s'entra la notícia
que us deia ara
Per què deia
si el fill justifica
els pedis
A veure
Un periodista
ucranià
Estan fent
la promo
de la pel·lícula
Aquest senyor
que no és
la primera vegada
que ho fa
perquè li agrada
filmar
com reaccionen
els famosos
davant d'aquesta acció
Es li lança
damunt
del famós
atorn
i li fa un petó
a la boca
molt apassionat
Vale
Doncs estaven
promocionant
Men in Black
tres
tres
Will Smith
estava
al photocall
allí
rebent les fotografies
esperant les entrevistes
i aquestes històries
i ve aquest periodista
se li tira el damunt
i li intenta
fer un petó
Què va passar?
El Will Smith
i aquí és on ve la història
el va
el va rebutjar
lògicament
el va empenyer
Sí
Li va preguntar
quin era el seu
pip
problema
i acte seguit li va donar una cleca en tota la cara.
Sí, però va ser un mínim astagot, eh?
Què passa? Que ara el criticat és Will Smith.
Però per què? Si es veuen les imatges,
que clar, l'home aquell se li tira a sobre.
No és pas el periodista.
El criticat és el Will Smith castellat de violent.
De món?
Clar, la història és...
No sé fins a qui...
La gent pot fer el que li doni la gana?
Un actor que mai ha tingut problemes de cara...
Al contrari, a més a més, li agrada molt la marxa
i li agrada molt, és simpaticíssim.
Cada vegada que ve Espanya reacciona superbé davant de tota la premsa.
Hi ha programes que ha repetit fins a la societat, les entrevistes.
No ha tingut mai cap problema amb ningú.
Jo crec que és la falta de respecte de cara amb ell.
Què penso, eh?
Tu no vas pels carrers donant petons a la gent.
Però, clar, és el problema que aquest periodista decideix
gravar a tots els famosos que pugui en aquesta situació.
És a dir, bueno, aquí tenim el...
És que no puc dir parerrotes,
però al principi sempre hi havia un periodista...
Bé, un periodista...
Un col·laborador d'un programa de televisió
que li deien al Gilipi...
Que anava sempre empaitant la gent, no?
Fins que ara ja, pobreté, està en programa per si mateix.
I un munt de premis, i un munt de premis.
Però, bueno, la qüestió és que...
Vols dir que calia arribar en aquesta situació,
posar el Will Smith entre les cordes
perquè ara, a més a més, el que critiqui sigui ell?
No, no, ja t'ho dic ara.
És ridícul.
O fins i tot, mira que t'ho dic una cosa,
que jo crec que depèn...
Perquè ni li estem donant publicitat,
ni hem dit el nom, ni el del programa, ni el del periodista...
No, no, no.
I a més a més, una altra cosa, Mar,
jo crec que si aquest periodista,
perquè això normalment el que fan és...
Es parla abans...
Jo crec que el Will Smith, perquè no deixa de ser també un actor...
Ja, però és que si ho parles abans
no captes una reacció espontània, està clar.
Doncs mira, la reacció espontània és
tu et dones petons, jo t'acleco.
Però ha sigut una cleca,
fins i tot, a veure, és una cleca més en plan
deixa'm de separació, que vaig veure les imatges...
Però no és per dir-lo...
Que no és cleca de que jo l'hòstia...
No és per dir-li violen, ni molt menys.
A més, el moment que, clar,
ell a més no li dona a les llavis, eh, els petons...
No, perquè no arriba.
És de...
De costat a costat,
encara que sí que sembla d'allò que el busca,
però en dècimes de segon, i clar, el que fa algú i les lliures
li aparta la cara,
però no en plan cleca, jo que dius, li ha fotut una hòstia.
No, no, no.
Però bueno, si l'home el vol vendre així, Mar,
espectacle per ell.
A mi no em sembla bé, tu que vols que digui.
A mi tampoc, a mi tampoc.
A més a més, podem fer-ho de bon rotllo?
Quines ganes de ficar merder.
De fer merder, sí.
Escolta'm, parlant de fallos, de bon rotllo i de merder.
Oh, i tot és a veure amb això?
Sí.
Eurovision, fallos?
Eurovision, no, no.
Merder, eh?
Espera, sí, merder, sí.
Ai, això no ho treguis.
Aquest verba no el toquis.
M'agafa l'error també.
Adjetiu.
Se m'ha acabat el cafè, m'estic ofegant.
Xanta, et porto una mica d'aigua i sentim a la pastora.
No, no, deixa'm que m'ofegis.
No, no, que t'avui la setmana vinent.
Mar, no t'ofeguis.
Tus en directe, tus, tus.
Ja està, ha sigut la galeta assassina.
A veure.
Digues-me.
Error de pastora Soler.
Pobre.
Potser un error...
No, t'explico, deixa'm que t'expliqui.
Potser un error de massa sinceritat.
Pot ser.
Ara ha reculat.
Es l'ha pensat, es l'ha pensat.
Quan t'explica la notícia, jo a mi em sembla supercreïble.
A veure.
Ella va realitzar unes declaracions en un programa de ràdio, amb les quals va dir que Televisió Espanyola li havia demanat que no ganés Eurovisió perquè no tenien diners per organitzar el festival l'any que ve.
Home, és que estem en crisi.
I, entre bromes, inclús va matitzar.
Me han llegat a decir, por favor, no vayas a ganar. Antes tenemos que salir de la crisis y salir del batxe.
Claro.
Home, és que clar, quan organitzen, organitzen.
Què passa? Que això ha creat un rebombori espectacular.
Home, m'ho imagino.
A no res de començar aquest concurs.
I ha hagut de recular i dir que era tota una broma, i que sí, havia sigut tot en un context de conya, i que no, que en absolut això havia passat mai.
Què? Tu què creus?
A mi, jo crec la primera versió, és a dir...
Crec la primera versió.
La xiqueta es trobava còmode, la xiqueta estava a gust, i pum-pum, es va sincerar i va comentar allò.
Que potser li haguessin hagut de dir, però no lo digues.
No, però...
No ho haguessin, però no lo digues.
A veure, jo crec que ja, segons que en quin cap cap, que no s'ha de dir segons quines coses, encara que sigui veritat, no?
És allò dels nens. Els nens, segons quines coses no se li poden dir?
Perquè després, raca, raca.
Bueno, doncs...
Doncs mira, la pastora és com una nena.
Ara, sí, ara resulta que tot era una broma.
No, però sí en parlarem d'això.
Ostres, no, l'olent és que...
T'imagines que ara guanyi?
És el que t'estava pensant.
Després et trobes per altres costats, a la...
A qui?
Ai, com es diu?
La concursant que vam enviar d'Operació Triomfo Rosa, no em surt a la rosa?
Ah, la rosa d'Espanya?
No, no, no, molt després.
Molt més després.
Ara, que fa versions discotequeres, a mi m'encanta.
Ostres, no, ara no me'n surt, a mi també.
Bueno, és igual.
Quan surti que vingui.
Ja ho direm.
Quan surti que vingui i passi per aquí per la tisora.
Que soy yo, la Soraya.
Esa.
Que diu que no en tenim cap ni una d'oportunitat de guanyar.
Per què?
Perquè no va ella?
No, perquè a ella li va passar el de sempre, que si la política, que si los puntos comprados,
que si pim pam, que si l'audiència, que si...
Bueno, trobo que ja la xiqueta se'n va, la pastora de Soler, se'n va cap a provisión
amb una maleta carregada, però carregada, eh?
Que com l'hagi de portar a la xepa, quan hagi de cantar, t'asseguro jo que va de canto.
Ah.
Ai, guanyarà?
No guanyarà?
Jo no me'n recordo quan es fa allò de l'eurovisió.
Si no m'equivoco...
No m'ho deies, però no...
A mi em puc equivocar, eh?
Però em sembla que és aquest dissabte.
Bueno, estarem pendents.
Bueno, o no, però...
Sí, encara que...
Només sigui per curiositat.
Veus ara mateix aquesta notícia?
Sí.
Dóna la curiositat.
Bueno.
I us hi si guanya.
Ho comentaré la setmana que ve.
Ràdio Televisió Espanyola que s'ha d'empanyar.
S'ha d'empanyar.
Bueno, el problema és que t'empanyaràs tu i jo.
I portar les arracades i els anells que tenen allà i els vestits aquells de luxe.
Que vengui a l'armari de la tele.
Ah, esto, esto.
Ja el venen, ja.
Per això.
Ai, la Shakira, que feia temps que no sabíem res d'ella, eh?
Doncs mira, ara sí, veus, benèfic.
Està bé.
Tothom sabem que Shakira té una fundació benèfica que es diu Pies Descalzos.
Sí, és veritat.
Vale.
Doncs hi ha el rumor que a vegades, quan el riu suena, agua lleva.
Hi ha el rumor que Shakira podria estar considerant seriosament una oferta de la revista Playboy.
Oh, quin escàndol.
No, home, que no pot ser, que no pot ser.
Per què no?
Home, perquè jo crec que...
Espera, espera.
A veure, a veure, a veure.
No jugis sense saber.
La revista li ha oferit, per convèncer-la amb ella, 50 milions de dòlars.
Ostres.
Per treure's la roba i posar de manera cuidada i artística, però clar, suggerent.
Home, si és cuidada i artística, mira que me la faig una mi també.
De bon gust, abans que tot, escolta'm tu, de bon gust.
Clar.
Clar, ella no vol els diners pel seu compte.
No, perquè ja en té.
Ella pensa que aquests 50 milions podrien anar a Pies Descalzos.
Està segons les males llengües, eh?
Estàs-ho pesant, què li surt més a compte?
Si fer-ho...
Si despullar-se perquè Pies Descalzos tinguin sabates o tapar-se perquè Pies Descalzos segueixin descalzos.
Jo crec que, potser, si és per el que és, jo crec que triarà per aquesta segona.
Sempre és Playboy, eh?
Ja, però home, si ho fan sense ensenyar, sense acabar d'ensenyar res...
No seria Playboy.
Ui, llavors, Mar, jo crec que...
Home, hi ha com els intervius.
Els intervius n'hi ha de molts suggerents, n'hi ha de més explícits, però sempre has d'ensenyar alguna cosa.
Perquè, escolta'm, per ensenyar el melic només cal anar a un concert.
Això també és veritat.
S'ha d'ensenyar alguna cosa més.
Home, estarem. Estarem també.
Mar, que me deixes molt deures, no pot ser, dona.
Estarem al tanto.
Home, és que aquí no pot ser venir pim-pam-pum, no?
Home, és que ara, mira, ha vingut el Paco.
Mira, doncs, vale, molt bé.
Ja estem tots.
El Paco i la guitarra, tu!
El Paco i la guitarra!
Ara entretreva la parada dels papers o les cogombres, perdona.
Les enciams, tot.
No, això serà el divendres, dona.
Hem de fer un mercadillo.
Escolta'm, ja està, ja ha arribat el Paco, ja s'ha acabat i ja fas fora.
No, no, que no dona, no.
No, no, jo em nego que el Paco m'eclipsi.
Estàs sentint? Paco, hola.
No, no ens està sentint.
No ho crec que ens estigui sentint.
Escolta'm, perquè té altres feines, clar.
Clar.
Anem als aniversaris i em deixes marxar amb dignitat.
Home, clar.
Perquè ell pugui entrar.
No, però jo tenia preparat-ho tot.
Mira, encara no t'he tret la Shakira de fons.
Ah, vale, vale.
No, jo és que he vist que ja els ulls ja te feien xiripites.
No, no, de xiripites res.
No, no, no.
El que passa és que dic, arriba.
Ai, cumpleaños.
Ai, cumpleaños, qui fan, qui fan?
M'encanta, m'encanta, la Joan Collins.
Veus, la Joan Collins.
79 anyazos.
Com es deia aquella sèrie que feia la Joan Collins?
Jo és que sempre...
Los Forresters.
Los Forresters.
No?
Jo confong Dalas.
Ai, també, veus?
Però no era Dalas, no era Dalas.
Era Dinastia.
Dinastia.
Oi, follon.
Sempre confong la gent de...
Jo poso la sua lena a Dinastia.
Era Dinastia?
Jo crec que era Dinastia.
No ho sé.
Jo és que hi havia...
El Bobby Ewing era a Dalas.
Sí, sí, sí.
Veus?
I el JR.
però jo era una època convulsa de la meva infantesa.
De la joventut.
Jo barrejava l'Espinete con el Dinastia.
I clar, jo no puc acabar d'allò.
Això la tenia dos canals només.
Però tu em dius...
Exacte.
I em dius Joan Collins i jo tinc una imatge molt clara.
79 anys, tu.
Llavors és Dinastia, no?
Què sé jo?
Sí, que era Dinastia.
Que sortia amb aquell senyor del cabell blanc
i la Roseta, la senyora Rosa, que també sortia.
Molt bé, molt bé.
Amb els ulls blaus, no?
Ah, sí, sí, sí.
Te recordes que estaven sempre a fotografia agafats així?
I l'altra que seria la dona...
Dolento, Dolento.
Que seria la ex-dona d'ell.
Fixa't tu, sense dir noms i sense aclarir res,
estem explicant la sèrie que tenia 2.500 milions de capítols.
Bueno, seguim.
Alfonso Arús, que tu ets una fan.
Sí.
51 anys.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
A Rucitis.
No, no crec.
Ja no creus, no?
No, no, no.
51 anys.
Molt bé, però molt ben conservat que està, eh?
Perquè està operat i tan moreno que sembla ja una mica Julio Iglesias.
És que jo crec que és el club de fons.
Ja és...
O almenys van al mateix...
Ja és cara cartó, ja que xiquet.
Bueno, escolta'm, i el Lluís Llongueras.
Què?
Quants fa el Lluís Jongueras?
76.
Però és molt bé també, no?
Bueno, és el que té.
Cuidar-se, cuidar-se.
Si deu posar la crema i de tant del cabell a la cara, i està Terzo.
No, dona, no.
Terzo y Lluiso, el alisado japonès.
El Raimundo Amador.
Ai.
53.
Ai, xiquilla.
Nena.
53, que està bé.
Molt bé, molt bé.
Es cau molt bé, es cau molt bé el Raimundo Amador.
Està bé, està ben conservat també.
I el Bob Dylan.
El Bob?
Què?
El Bob Esponja, no.
El Bob Dylan, que en fa 71.
Déu-n'hi-do també, eh?
Gran, jo trobo gran.
Jo em pensava més.
Sí.
Clar, home, li va des de Bustock donant canya aquí a la música.
És veritat.
Per això, que fa molt de temps, eh?
Vist-te així, clar, és de la quinta de la Joan Collins.
No, no tant.
Home, que us m'he de 8 anys.
Per tant.
Des de Bustock, clar, Joan Collins tenia trenes.
Ja està, ja, vinga.
Bueno, molt bona tarda.
No, no, espera, espera.
No, si ja ho sabia jo, que això no podia acabar bé avui.
Fem-ho bé, fem-ho bé, fem-ho bé.
És que la Mar m'ha demanat especialment una cançó avui per tancar.
Treu-me això de fons, perquè no em puc concentrar.
Ara.
Veus?
Genial.
És que ja s'havia disparat ella sola.
Tenia ganes de sortir, clar.
De sortir ella i que marxés jo, és així.
No.
Oi, Mar, com et penses?
Bueno, encara perquè tu hi ha vist, tu hi ha vist a la cama.
Veig a la galeta.
Veig a la galeta.
No, no, perquè ja no puc ni respirar de l'enugament.
Què dirà l'Ignasi?
Ara què n'estàs sentint?
S'estarà fotent el de riure, eh?
És el que ha de fer, és el que ha de fer.
Escolta'm.
Digue'm.
Molt bon dijous, millor cap de setmana, i ens sentim la setmana que ve.
I ara ens n'anem a rentar les dents.
Sí, les dents.
És que el dia que m'ho va dir, m'ho va quedar clavat.
Ara has d'explicar les meves intimitats sobre la cançó.
És que es diu les dents, aquesta cançó.
Clar, això, les dents.
Les dents.
Fins la setmana, mirem, guapa.
Bueno, un petonet.
Gràcies.
Adéu.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!