Bona nit, bona nit.
Aquí fora hi ha una munt de gent.
Ui, els dijous de la tarda, les festes aquí a la ràdio.
Les festes...
Entren, surten, entren,
i jo estic al mig, i pim-ma-la,
i ja està.
I com a tu tampoc t'ha de passar com a mi, que no ens acabava de parlar.
Jo vaig néixer muda.
I després em vaig arreglar.
Ma mare es deia, ah, aquesta xica, que no parlarà mai.
No es quedarà muda.
No, no es quedarà, no.
De moment, no.
Mar, què estem aquí?
Per cert, com a ser les revistes del cor.
Mudes.
No, home, no.
Alguna cosa bona hora de treure, no?
Hi ha molt comentari, però totalment...
Poc que xixa.
Palla, sí.
Perquè el de Cans no ho comentarem ja fa dies.
Ja, és que sempre ens enganxa, sempre tard.
Sí, que ja ha passat.
Tothom molt guapo, clar, tothom molt bé,
però ara fa tants dies que ja hem de dir que no hagin sentit.
Clar, que el Bràpid va triomfar, que estaven totes parelles.
No tenim notícia, el Bràpid, eh?
Ai, sí?
Ho deixarem pel final.
No, ja ho comentaràs, ja.
Vinga, escolta'm.
Què? Digues.
Avui és dijous.
Sí, sí.
Això és mana-mana.
Oh, sí, sí, sí.
Per tant, benvinguts.
Que he venido.
Bé, bé, bé, bé.
Que he venido.
Ai, que és feliç la Sílvia.
Bueno, relativamente.
Como Einstein.
Ai, la Sílvia, que n'és de feliç.
No, no.
Així em fa d'anys, aquesta cançó.
La Carina dijo no.
Bajo la lluvia y bajo el sol.
La Carina dijo no.
Bajo la lluvia y bajo el sol.
Bajo la lluvia y bajo el sol.
Bajo la lluvia y bajo la lluvia y bajo el sol.
Que ellos e inmóviles los dos
Se prometieron no crecer
No sé por qué me convenció
Hace tanto de aquello
Bajó la luna y les habló
Para volver la condición
Es que hay que transformarse en ola
Y no dejar tu orilla sola
Ni siquiera un momento
Pero les pudo la ambición
Quiso acariciar la luna
Ella se rosa y amapola
Esperando visitas
Esos gel margaritas
Pasaron los años y ella se marchitó
Deslocando fantasías
El niño se hizo mayor
No han vuelto a verse en la vida
La margarita dijo no

Ai, la Margarita que dijo sí, la Margarita.
Sí, sí, sí.
La Margarita, no sé, però la Raquel sí que va dir que sí.
Oye, ella loca.
Home, i ell també.
I jo, i jo també.
I ell també.
Però per què no ens van trucar?
Tu imagina't, tu imagina't, escolta.
No és que no estava tan contenta.
Sí, Lluia.
Per què no van trucar?
Potser et van trucar i no hi eres i no...
Home, tinc el mòbil que tinc molt fet caldo.
Jo sé que tens un mòbil de Juràssic que va a pedals.
No t'estranya que t'haguessin trucat com jo t'he trucat aquest dematí
i no m'ha contestat ningú.
Doncs ja està, ves que no sigui això.
Tu imagina't el quadro.
Ells dos, Alejandro Sanz i Raquel Pereira, són pares de Dilan.
Sí.
D'aquí no res farà un anyet d'edat.
Els convidats pensaven que anaven amb un bateig.
Veus?
Es celebrava a una finca, la Jarendilla de Vera, que està a Càceres.
I la sorpresa de tots és que la celebració era doble.
Però que els convidats no ho sabien, no?
No ho sabien. Els convidats pensaven que anaven al bateig del Dilan.
I una vegada estaven allí, tots emperifullats, tots a la mar de bé, tots periplentats,
els van dir que fem un dos per uno.
i que bategem el Dilan, però...
Però...
Que també, doncs, saps què?
Que ens casarem.
I tots...
Alejandro, Alejandro...
Bueno, de cantada havien cantat molt bé, perquè el padrí del xiquet és el Paco de Lucía.
Sí.
Però convidats, entre d'altres, hi havia la Polina Rubio, l'Antonio Carmona...
Home...
Helena Tablada, també.
També, què feia l'Helena?
Del mundillo, del mundillo.
Ara ja són amiguetts, són amiguetts que van fent amics allà a Miami, a Miami, a Miami.
Doncs això, que a tu haguessis rebut, segurament, una invitació amb un bateig i haguessis dit, saps què?
Que jo, per anar al bateig del fill d'Alejandro Sant.
Home, jo hagués anat, home, fill d'Alejandro Sant i tant, va conèixer'l, clar.
Sí, no n'hi dies...
Dilan, guapo, ai, ets igual que ton pare.
Ai, no t'hagués sortit.
I ja he practicat-hi tot a casa, eh?
Ja ho veig, ja ho veig.
Mira, mira, mira, mira, que mono.
Ai...
Doncs no.
No.
La qüestió és que la gent va rebre la invitació del bateig i va anar amb el cor allò content perquè anava amb un bateig
i es va trobar amb això, amb una cerimònia de boda.
I a més a més...
I a més a més?
I a més a més...
Què?
Han enviat una...
Fotografia.
Una nota de premsa a tota la premsa amb una fotografia d'ells dos, vestidets de blanc.
Ella, ho sento, Sílvia, molt guapa.
Ah, sí?
Ah.
Ja sé que m'estaves fent gestuda, no diguis res, no diguis res.
Sí.
Ella molt guapa, amb una tolla que jo no acabo d'entendre.
No, jo tampoc.
És una mica diferent, ni millor ni pejor, diferent.
Ell sí que estava guapo, ell sí que estava guapo.
Però sí, tots dos estàvem guapos, Sílvia.
Ell sí estava guapo, ell.
Segons la Sílvia, ell estava guapo i punto.
Ella estava.
Es va casar la Raquel i van batejar el Dylan, però l'Alejandro estava guapo i punto.
Ni es va casar ni res de res.
No, no.
L'Alejandro estava guapo.
Estava guapo.
L'Alejandro dona la casualitat que es va casar.
Sí.
Però la història important era el bateig del nen, no ens equivoquem.
No, era la història principal.
No matisseu, no matisseu.
La història principal era el bateig, i d'aquí ja hi girava tot un univers que m'enrocava.
Tu pots aprofundir o no?
Clar, diu, sí que era.
Doncs que sí.
Resumint, que el Dylan ja està batejat, eh?
Veus? Molt bé, Dylan.
Que guapo, veus?
Igual que és un pare, igual que és un pare.
Igual que és un pare.
No he vist fotografies, però igual que és un pare.
Igual que no li he vist la cara, però és igual que és un pare.
Igual que és un pare, igual, igual.
Sí, sí.
Igual que és un pare, igual, igual.
El Justin Bieber no sabem...
Igual, igual, igual.
Si és igual que és un pare o no.
No, el Justin Bieber és igual que és un pare.
Igual que és un pare, no?
Però sí que sabem que té molta mà a la Bahandrí, com molts famosos.
Té mà a la Bahandrí?
Molt.
Ai, que m'agrada això, que t'agrada la Bahandrí.
La mà a la Bahandrí.
Ai, que m'agrada la Bahandrí, eh?
Que te viene del barrio.
Jo sí que sóc una nena de barri.
Ja ho sé, igual que jo.
Què te penses?
Oh.
Bueno.
Vinga.
A veure, una de dos.
O tenia un mal dia.
A mi, on n'havia vingut?
Era un d'aquells dies, eh?
Que el Justin Bieber també a vegades deu tenir regles mentals, no ho sé.
o la pel·lícula que sortien de veure, perquè estaven al cine, surten del cine i la pel·lícula no li devia agradar i va pagar amb el primer que es va trobar.
Què va passar?
Que el primer que es va trobar era un fotògraf.
Veus?
Que estava allà a la porta dintre d'un cotxe esperant que sortís aquell xic per fer-li quatre fotos.
Doncs no, havia d'estar dintre de cine mirant la pel·lícula també.
Així hauria entès el nerviosisme del Justin Bieber, quan ha deixat de sortir.
La qüestió és que va sortir en persecució d'aquell paperatge.
En persecució?
Quasi, sí, sí.
Què hi dir?
Quasi l'atropellen, quasi l'atropellen per un vehicle allò que fa el Justin Bieber, sense sabatilla, perquè va perdre una sabatilla i la gorra pel camí per perseguir en aquell bon home que estava fent fotos.
Sí que ha de ser empipador que tu surtis fregant-te les llaganyes i rescant-te el cul del cine perquè estàs tranquil i relaxat.
I que ho veus així una mica raro tot i encara que tens la sensació del cine.
I més si és en 3D, que s'ha de marxat.
És el que t'anava a dir.
I surtis i et trobis amb aquell home cric, cric, cric, cric, fent-te fotos, però xato, és clar.
Per favor, deixeu-me respirar, home.
No siguis el Justin Bieber i digue't, Manolito, agafotes i segurament no et passaria tot això.
No, encara que no.
Entens?
Ara, anant darrere d'aquesta gent i donant-li més hòsties que el papa de Roma, pues claro, no, no ho fas bé.
No fas bé la teva carrera, perquè ara parlem, però parlem malament de tu.
Però veus, és allò que dèiem sempre, Mar.
No, però aquesta fama no...
Que malament, donem perquè parli.
Però en aquest xiquet que va de Bollicao i ja comença a ser duret, ja no té la imatge que fins ara estava venent,
i això no li convé.
A veure si m'he explicat bé, perquè he fet un torn molt llarg per dir-te que ja no té pinta de nen que canta,
sinó que ja té bigotet, ja la cosa, ja és més d'adolescente maduro, ja, saps?
I la imatge que estava venent de tio violent, doncs no li queda bé.
No, no, no, millor que no.
Entens?
Perquè ja va creixent les hormones, fan la seva feina.
És el que t'estic dient.
Fan la seva feina.
Clar, el canvi de veu no sabem si el fa o no.
Que arribarà un dia que farà quatre galls i...
però que ja no té edat d'anar de càlida adolescente, m'entens?
Però tampoc de quilló o machacón.
Però una cosa, Mar, la darrera vegada que va estar per aquí, per Espanya,
la seva, bueno, la relació amb els mitjans,
exceptuant el puntualment televisió i programa determinat,
tota la resta es veu que va ser de dir...
Aquest nen que es quedi a casa seva, sisplau, que no el toqui, no el toqui més, eh?
Perquè potser va d'estrella ja.
Ai, ai, ai.
Marc, no vindria de veure...
¿Me prestan atención, por favor?
¿Se acuerdan de cuando su hijo ganó un pececito de colores en aquel concurso del cole
y como a ustedes les parecía asqueroso lo tiraron por el váter?
¿Bien? Esto es lo que pasa.
Marc, qué bonica que la pel·lícula...
Sé que és una miqueta pesada del tema.
Ja me l'ha explicat dos cops.
Me l'ha explicat del dret i me l'ha explicat del revés.
Ara què? Ja no cal que hi vagi, no?
No, tu vés a veure-ho.
No m'he d'anar a veure si estaré llista...
Ara passa això.
No, no, perquè l'has de veure, l'has de veure.
Són aquelles coses que s'han de veure.
Encara que passi el temps, s'ha de veure, s'ha de veure.
Ja la voré.
Sí.
Per no me'n recordi de la història que m'has explicat, la voré.
Encara hi haurà alguna història.
Mira, te volia posar el pitbull, que és el que posa la banda sonora.
Sí.
Espera que se pararà d'aquí a tres, dos, un, zero.
Ai, encara durarà més.
Tu saps que li van oferir al Will Smith participant en aquesta cançó, en aquesta banda sonora.
Ai, què dius?
I va dir que no?
I ell va dir que no, que no li venia de gust.
Quan m'ha sentit la banda sonora, es va empenedir i va dir, ho hagués hagut de fer.
A més, la cançó jo crec que la coneixes.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs li va agradar tant que va pensar...
Llàstima.
Llàstima.
Que Will, Chato, i a més a més tenint en compte que són els Men in Black.
Però és que és el que feia malses coses en la pel·lícula, ja.
Sí?
Va a un punt que va dir, ja potser no cal, només falta que a més a més faci la banda sonora.
Centrem-nos, no?
Centrem-nos ja.
Deixem ja que algú faci alguna cosa.
Deleguem, deleguem.
Ja t'hi dic una cosa, el Justin Bieber no sortia de veure els Men in Black.
No, no?
No.
Hauria sortit amb un altre tarannà.
Exacte, no hauria estat tan, tan, tan agressiu.
Doncs no tinc clar de què sortia a veure, vaja, però...
El show el va muntar ell.
Gigolo.
Gigolo.
Gigolo, gigolo, gigolo.
Com ha dit que ja plouria?
Ja no ve d'aquí.
Ja no ve d'aquí.
Una miqueta més.
Escolta'm.
Diga més.
Aquesta cançó...
Aquesta?
Va per l'Aston Kutcher.
L'Aston Kutcher, gigolo.
L'Aston Kutcher.
Treu-la.
Treu-la la música, Sílvia.
Ah, sí, senyor.
Treu-la.
No, no, no, no, no.
Perquè hi ha una doble notícia.
A veure.
Comencem per la primera, que no és la del gigolo.
No.
A veure, la premsa, que ens agrada parlar, ha estat dies i dies rumorejant sobre una possible reconciliació.
Tot i que estan en ple procés de negociació pel seu divorci.
Divorci.
Sí, a mi n'has sap mai.
S'han hagut de veure les cares, diverses vegades, perquè estan negociant que si aquell vídeo era meu, que si aquest llibre amb aquests CDs el vaig comprar jo, i això ens ho hem de repartir, i pim pam.
Vale, tot aclarit, estan negociant un divorci, però hi ha una festa d'aniversari d'una mica en comú, tots dos hi van, i les males llengües i les bones orelles comenten que l'Aston Kutcher va dir que havia comès terribles errors l'any passat.
Terribles errors l'any passat?
Sí, clar, això a la Demi Moore la va emocionar sobremanera.
Ai, ai, tonta, que te deixes vendre molt fàcil, tonta.
Que li vinguessin a dir que ell se penedia d'això, però, mentre la meitat de la premsa del món diu que aquestes trobades que estan fent per negociar el divorci està traient aquell mal rotllo que tenien entre ells dos i que tornen a ser amics i que hi hauria una possible reconciliació, l'altra meitat de la premsa diu que no és cert.
És a dir, que simplement, bé, més val acabar com a amics, però que en cap moment estan pensant en tornar junts.
D'acord?
Bé, doncs el vull, i ara ve-ho, de Gigolo.
He existit una notícia que a mi m'ha deixat a ratlles.
Què ha passat?
A ratlles.
Hi ha un diari, ara mateix és que no m'he apuntat el nom, però hi ha un diari als Estats Units que assegura que...
Ramer Willis, que és la filla de la Demi Moore i el Bruce Willis, és molt, molt, molt amiga de l'Aston Kutcher.
És a dir, que durant el temps que l'Aston Kutcher va estar casat amb la seva mare van portar molt bon rotllo i que ara que ells dos estan divorciant,
ella segueix portant molt bon rotllo anant amb ell de festa, anant amb ell a les festes i amb una confiança i un bon rotllo que la gent no acaba d'entendre.
Ai, ai, ai, m'estàs dient el que crec que m'estàs dient?
Jo no t'estic dient res més que el que he llegit.
El que supuestament et diuen entre línies...
És que hi ha algú que pensa que la filla de Demi Moore...
Està enamoradíssima de l'Aston Kutcher.
De l'Aston Kutcher, que en el moment era una sort tenir-lo com a pedrastra, perquè, bueno, doncs, este pedazo de hombre por mi casa en calconcillos,
i ara, que ja no hi ha sa mare pel mig, doncs ella entra com una molt bona amiga i rotllo,
papa, Aston Milló, és esta fiesta, tal, tal, saps?
Però és un mal rotllo, sobretot que ara la mare de lo malament que ho ha passat.
Però no t'estic dient que sigui sent, sinó que hi ha un diari als Estats Units que ha tret aquesta notícia...
Ja, ja, però ara t'imagina la gràcia que li faria...
I que explica diverses festes en les quals no s'hi han trobat, sinó que hi han anat junts.
Però ara t'hi ha imaginat la mala història amb el que fas...
A veure, segurament que la Demi Moore deu saber el que hi ha i com hi ha, i que això,
a millor aquest bon rotllo no passa de ser potser una gran amistat,
a veure, que potser va trobar més que un pedrastre un gran amic,
i que les males llengües sempre arribem a canviar tota la història.
I que més val que es porti bé, que m'hagi fet mal a mi,
no vol dir que s'hagi de portar malament amb ma filla.
Per exemple, per exemple.
Bueno, a veure, Mar, el que sempre et comento...
Tenen una regla a casa i no poden compartir novis,
és a dir, si m'està casada amb mi, tu no el pots tocar.
No ho sé.
Això arriba un punt que entre mares i filles això s'ha de parlar.
Això, clar.
Clar, tu com que no tens nenes a casa...
Clar, i és que si això, no me trobaré el problema.
Ara mateix no...
Però potser hi ha un moment entre mares i filles que això s'ha de parlar.
Clar, i depèn de l'edat dels nòvios de les mares.
Clar, tot depèn de si ta mare té un nòvio de l'edat teva.
Clar, recordis que és un pedrastre, que no, eh?
Que no hagas el tonto con tu padre.
Que això no se toca.
Caca.
Ai, ai.
Ja venen, ja venen.
Això què són?
Marc, que venen els helicòpters.
Què ha passat?
Bueno, de fet, estan en pràctiques, eh?
Estan en pràctiques?
Sí, sí, sí, sí.
On han de practicar.
Han de practicar, sí, clar, han de practicar perquè un no apren a pitular, no, a pilotar un helicòpter així com així.
No, no, no, només has fet un curset i unes quantes hores, clar.
Ah, exacte, un curset de pilotatge d'helicòpters i un helicòpter...
Ja també t'has feia el pilotatge, tu.
Escolta'm.
Digues-me.
Un curset, un curset...
Espera, és que estic espessa, ja.
Bueno, un curset.
Un curset.
Sí.
De pilotatge d'helicòpters i un helicòpter...
Sí.
...és el que l'Angelina Jolie li ha regalat al seu home a Brad Pitt.
Veus la notícia aquella que tu m'has dit que tenies i que diries més endavant?
Ah, exacte.
Ja ha caigut.
Ja ha arribat.
Jo també t'he fet un curset de pilotatge, si vols.
Per què?
Perquè avui estàs més alta i més guapa que mai.
Mentidera.
Que sí, que sí.
És que no ho saps?
No.
És pilotatge?
És pilotatge.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
I un pilotatge.
El que més rosa i amb els ulls més blaus.
Ai, vostè estàs altíssima i altiva i guapíssima i tot.
Doncs imagina't quan la major part del món sempre es trenca el cap amb què li puc regalar per sorprendre's.
Això m'ha passat a mi amb ma cunyada i encara continuo buscant.
Sí, doncs mira, un helicòpter, tu.
No tinc suelto.
No, doncs un monobús, tu.
Ja li comentaré a veure què li sembla.
Que es veu...
Que m'agafa la tos.
Que es veu que la caseta aquesta que vam comprar a França...
Sí, que ja ha quedat petita.
No.
Té helipuerto.
Ai, ho sé que no li hagués d'altra cosa.
Que aprofitant que té helipuerto, pues li regala això.
Veu...
Que jo pregunto, també té endolls i no li he regalat un curset d'electricitat per a...
Tontos.
Que podia fer-ho?
Que desatres que sostenies en 25 hores.
Ara que tens la casa, carinyo, té, Pit.
Enrajó la teva terrassa.
I gratis?
Que ho faràs tu mateix?
Doncs no, li ha regalat un curs de...
Imagina't tu tota la família, al dintre de l'helicòpter, amunt i avall.
Ah, i mira, que bé.
Mira, tu pagues, no fa falta que tinguis que pagar res més.
No, no, ja està.
No?
Bueno, jo què vols que et digui tu?
Em sembla un regal original.
Sí, diferent.
Diferent.
Si més, no diferent.
Jo no l'hi faria...
Home, perquè tu no li regalies al teu home...
Perquè després on deixes l'helicòpter?
Si ja tens problemes, però jo n'ha hablava per deixar un cotxe...
Imagina't un helicòpter, on el deixes?
On el deixo?
On el deixes?
Aquí, al mig de l'aví de la Roma?
No, perquè hi ha arbres.
Aquí, que ha parat tota la circulació?
No, no pots, no pots.
No, podria, no.
I a més a més m'emportaria a la Guàrdia Urbana, ja t'ho dic ara, segur.
Home, i se l'emportaria a la grua.
Quin drama.
No m'acompres un helicòpter.
I diries allà el dipòsit, vinga a buscar mi helicòpter.
Por favor, hola, buenos dias, buenos dias.
Vinga a buscar helicòpter.
Han vist que vostès un helicòpter per aquí?
Qual és?
Un d'estos.
Qual és l'helicòpter?
Ai, xata.
Poderoso caballero.
Es don, don, don, don, din, don, es don, dinero.
Que hem d'anar a Marbella, guapa.
Ah, sí?
Amb l'helicòpter.
Sí, amb el...
Ja saps.
És que he pensat, dic, ara m'ho veig com a l'ella.
La primera excursió que fem, jo porto la truita de patata i les galetes.
I jo l'helicòpter.
I vinga, tu pots l'helicòpter.
Que després que me'l donin a la Guàrdia Urbana.
Però així no paguem peatges, no?
No.
Però l'han de pagar el blo de gasolina?
No, home, alguna cosa sí.
Jo crec que va amb dièsel, no?
No l'he preguntat.
No sé com va.
Tu sabràs?
Hem d'anar a Marbella.
Ja saps per què, no?
Explica-m'ho.
No, perquè el senyor Briatore, el del senyor de Renault, de Bravo, Alonso, Bravo,
fantàstico Alonso, doncs resulta que ha obert un complex, allò, un plan club per multimilionaris.
Sí.
Jo ara en el multi, sí, milionari ja és una altra cosa, però tinc helicòpter.
Sóc multitarees, jo soc multitarees.
Jo tinc helicòpter.
Un petitet que té un fill a casa.
Va, a una instància.
I arribem allà.
Hola, bon dia.
Hola, que tal.
No estic en els multitarees.
Ja ho passa, passa.
No te m'ho penses, estàs vint a fregar-nos a lavabo, has deixat les passats.
Que vagin entrant.
Un poderoso caballero.
Bueno, deixem-ho.
Perdona, hi ha dies que jo estic més bona que la duquesa d'Alba, eh?
Oh, no fa falta.
I aquesta senyora té diners per avorrir.
No fa falta molt, eh?
Doncs jo faig més patxoca.
Bar, que no fa falta.
Però molt més patxoca.
Oh, i tant.
Ella té molts més diners, però jo sóc més guapa.
I no és el curset de pilotisme, aquest?
Pilotisme.
Vinga.
Sempre que vam plorant, tu.
Un disgust.
Se m'ha secat la gola, se m'ha acabat el cafè.
Bueno, a veure.
Digues-me.
Chiquito de la calzada, nena.
Ai, quan?
Que jo pensava que també estava mort i enterrada.
No, no, no.
80 anys.
Sí, i encara continua.
A mi, com que no m'ha fet mai gràcia.
Jo tampoc l'he acabat d'entendre.
A més, em fa ràbia que la gent rigui,
perquè jo sóc tan sumament tonta que no l'entenc aquest humor tan intel·ligent.
Això me va passar a bona vista.
que vam anar a veure'l.
Ah, vale, vale.
Que va venir el xiquito a bona vista.
Sí, a comprar.
No, a fer un espectacle.
I saps allò que, clar, tothom estava allà i tothom reia
i jo amb els miradors dient, no, ha acabat d'entendre la història.
A mi això no em fa gràcia.
A mi em passa sovint això.
Al final ja reia, però saps allò reia de fer els altres riure.
Soy solidària.
Sí, anava a dir.
Soy solidària com els nostres.
Bueno, doncs 80 anys, tu.
Déu-n'hi-do, molt bé.
Constantino Romero.
Home, el de la Boz.
La Boz.
Sí.
65 anys.
Molt bé, eh?
Li queden dos, però no, que li queden dos.
No, que ell és de l'antiga.
Ell és de l'antiga.
Som nosaltres el de 67, Omar.
Ah, nosaltres els 80.
Ell ja té l'edat.
Jo espero que no es jubili mai.
Jo tampoc.
Perquè aquella veu...
Home, si no es perdria, aquella veu.
I, clar, el Schwarzenegger jo crec que encara pensa en fer pel·lícules.
Entre d'altres, entre d'altres.
Escolta'm, un que també pensa en fer pel·lícules,
i moltes, perquè m'agraden en si,
Clint Eastwood.
Clint Eastwood, molt bé.
Nena 82 anys.
És que...
És que, de fet, està arrugat.
Té com una cara de tortuga, saps?
Així la cara...
Però no és bon rollo, Clint Eastwood.
Si em recorda una tortuga, aquest senyor.
Em recorda una tortuga, què vols que et digui?
Home.
Però fa bon cine.
No està verd, no?
No, no està verd, però les tortugues tampoc són verdes, Sílvia.
Amb verdes aires.
Tu tens el fullet tortuga al cap.
No.
I no, les tortugues són marrons.
Home, però hi ha verdes també.
Les de Califòrnia.
Però no estan arrugades, les de Califòrnia.
Les tortugues de terra...
Ara no entrem, ara no entrem.
Ara que hi haurà un simpòsium sobre cares arrugades a tortugues.
Total, que el Clint Eastwood, que per mi té cara de tortuga, fa 82 anys.
Clar, si és que a les tortugues li queden molts anys pel davant del cinema.
I tant, i tant.
Un altre que també, Déu-n'hi-do, el Morgan Freeman.
Ai, m'agrada molt el Morgan Freeman.
A mi també.
No té cara de tortuga, eh?
No, no.
Però fa 75.
Molt ben portats.
Sí?
Molt bé.
Sí, sí, i tant.
Bé.
Bé, bé, bé.
Sí, bé, bé.
Bé, bé, bé.
I per acabar, que per això t'he demanat que acabéssim amb ella, la Kilimino.
Ah.
Que aquesta sí que els porta bé.
Ui, tant.
44 tacos molt ben operats.
No, no, però està molt jove, no?
Molt ben portats.
Molt bé, molt bé, molt bé.
A més a més, que també a ella li passa una mica com la Madonna, que sembla que s'hagin posat a la nevera.
No?
Sí, claro, claro, claro.
Sí, sí, sí, som multinivera.
Elles som multinivera.
Amb l'helicòpter.
Bueno, si fa d'anys d'això també, avui està a Revival, eh?
Sí.
Què feia amb tu i jo quan sonava aquesta cançó?
Ui, jo ballar.
Sí, claro.
I gravar les cançons de la ràdio amb una cinta de caset i parar-la amb un pau sec quan feien anuncis.
I després diria, a Ràdio Fòrum, aquesta cançó és novetat.
I la tallàvem tant endavant com el de res.
Perquè estava gravada.
I igual.
Què és el que té?
No hi havia l'Spoti, entre d'altres històries.
D'aquí quatre dies se n'en fotrem de l'Spoti-fi, eh?
I tant.
I sortiran altres coses noves que encara s'han d'inventar, no?
I tant, i tant.
I que les veiem, tu?
Clar que sí.
Mar, i ens congelarem i serem multiusos i multi...
Multiterees.
Jo multiterees.
I multifrutes.
Bueno, escolta'm, Sílvia.
Què que dic?
Que jo marxo, mira, ja estic.
Sí, ja marxes, ja.
Ja estic i marxo.
Perquè ja he xerrat amb tothom aquí fora i ja només em queda sortir.
Jo era de trucar al sobrino del Diablo.
Ah, el sobrino del Diablo.
Sí, que actua avui a la vaqueria.
Ah.
I ara parlarem amb el Juan.
I com es diu, Diablin?
No, Juan, es diu ell.
Juan.
Sí, el que passa és que clar, té aquesta família i mira aquestes coses que passen.
És el que té.
Ai, la família no la pots triar.
És això, la família...
Mira, mostra't la boca.
Bueno.
Marc, ens trobem la setmana a mi, no?
Ens sentim la setmana que ve.
Gràcies.
Per això del multiefecte, això ho hem de continuar parlant, perquè no m'ha quedat clar.
No, no, i la tortuga, la tortuga, tu i jo, no m'ha degustat.
Avui, avui, jo l'he dit verda.
Jo l'he dit verda.
Vale, però que les tortugues de terra no són verdes.
Ma...
El micrófono es tauber, Silvia.
Sí, sí.
Adeu.
Venga.
Adeu, Marc, adeu.
Buona tardor.
I should be so lucky
In my imagination
There is no hesitation
We walk together
Head in head
I'm dreaming
Like you're in love with me
Like I'm in love with you
But dreaming's all I do
If only they come true
I should be so lucky