Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que saben!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ben!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el més bàsic? Sí. I fins a l'infinit
i més enllà? Bé, infinit, no.
Vam posar un cas infinit.
Ah, gairebé. No, però dius, home,
aquí arribem al mecenes, mecenes,
aquell que té bous de petrol i
que no sé si existeixen encara. A ver-los,
eh? Estan assecant, ens sembla. No, no, diuen que
existeixen i que tenen mines de diamants i coses d'aquests.
Però que aquí, de prop
no els hem vist mai, eh? No pas, no els olorem
aquí. I que diuen de cop i volta, vinga,
jo vull posar dos milions d'euros.
Bé, vam tenir
i bé, la mínima
inversió eren cinc euros, no?
Sí. La màxima sí que eren
setcent cinquanta, que era
doncs fer un concert a casa del mecenes,
no? A més a més de dir samarreta,
xapes i, bueno, absolutament tot el que teníem.
I bé, al final doncs en va sortir
un, no? Que el realitzarem
hospitalet d'aquí a X temps.
Molt bé. I bé,
molt contents, i tant. I va sortir.
Sobretot, el gran èxit va ser que
gairebé vam doblar els diners que
nosaltres demanàvem.
llavors, clar, nosaltres també
anàvem amb una mica de por, perquè realment vam demanar
el mínim, de lo mínim que necessitàvem
per fabricar el disc. O sigui, allò que dius,
no estirem més del braç que la màniga, no?
Exacte.
Posem el que necessitem o allò,
apogrant, apogrant, apogrant fins i tot per no passar-nos
allò que dius, ostres, que no digui la gent
que estem demanant aquí massa. Exacte,
però tot i així, inclús estàvem demanant
una mica massa poc. Sí, sí.
Anàvem molt justos i ens va anar molt bé
que al final obtinguéssim molts més diners
dels que havíem demanat.
Perquè, a més a més de poder-ho fer tot,
que després sempre costa més del que et penses.
Després sempre et portes de la sorpresa,
de tot, no? Sempre, sempre coses que no havies
tingut en compte. A part, doncs, vam poder
millorar el que era el producte final.
Vam poder posar més pàgines al disc,
vam poder-ho promocionar al disc
a través d'una agència de comunicació
que ens ha fet molt bé la feina. Sí, sí, sí.
Hem pogut fer un videoclip, doncs, amb una mica més de
medis que els que teníem. Tot, bé, tot plegat, doncs,
el producte ha sortit millorat, no?
Sí, sí, sí. I tot gràcies al públic, al final.
Jo penso, ara que m'estàs dient això,
la sorpresa vostra, no? Sí, sí.
De dir, ostres, volíem demanar
el mínim precisament per això, per no passar-nos,
i veus que la gent s'ha volcat.
Sí, sí, va ser molt maco.
Això et dona ales de dir, ostres, doncs, sí, no?
Que val la pena per aquesta gent
fer el que estem fent i tirar endavant, no?
I tant, i tant. Et dona ànims, no?,
per seguir fent coses, perquè veus resposta
de la gent, que és bé, és que tot
és un rotllo molt positiu, no?,
molt amical i
està molt bé. I que, clar,
tots aquells dubtes...
Clar, almenys te'ls treus de sobre.
No, no, però, a veure, tots aquells dubtes en aquell inici
després desapareixen. Sí, sí.
Quan veus la reacció i que, de veritat,
tot ha pogut funcionar, no? Exacte.
Sí, sí, ha sortit bé.
Ara, que hauria pogut ser un desastre, però...
Aquí ho tenim. Però no ha estat així, no ha estat així.
I són deu cançons les que trobem en aquest treball discogràfic.
Sí, sí. Un treball discogràfic que...
Mira, mira, mira què tenim ja.
Mira què tenim aquí.
Guaita'l.
A veure, a veure, a veure, vine cap aquí, vine cap aquí.
Mira l'Adrià, que ja està per aquí.
Doncs un treball discogràfic que dèiem que...
Que costa deu cançons...
Deu cançons exclusivament fetes per aquest àlbum.
Hi ha algunes que s'han quedat fora.
Com ha anat la trià?
No, de fet, va ser bastant premeditat.
Ja teníem pensat fer un àlbum de deu cançons.
Totes les cançons han pogut entrar finalment.
Cosa que ve al final, a vegades, doncs, t'hi trobes, no?
Doncs que quan passes pel productor veu que alguna cançó no és adequada,
o se surt de l'estil o del que sigui.
Però en aquest cas, doncs, tot va anar rodat, va...
Estava tot...
Bueno, va entrar tot dintre dels plans que teníem, o sigui que...
Perfecte.
Doncs, ostres, és allò que...
Com a anella el dit, eh?
Sí, sí, sí.
Tot i que no ha estat fàcil, eh?
Vull dir, l'anell anava petit i el dit...
Era massa gros, no?
Diu, posem-ho a règim, posem-ho a règim aquí.
Adrià, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Què són aquestes hores?
Què són aquestes hores?
Això és el sistema d'aparcament d'aquesta gran ciutat en l'aquestes hores.
Ui!
No, no m'expliquis, no m'expliquis, que hi ha hagut d'agafar un pàrquing.
Això ja t'ho dic tot.
I acabem abans, acabem abans.
Cami, que estàvem parlant de la financiació d'aquest treball geogràfic.
Que gairebé, que el Xavi ens ho ha explicat més o menys tot, eh?
Ah, doncs està, jo marxo.
Ah, ja, doncs està, gràcies, eh?
No, no passa res, adéu-s'hi-do.
I acabo jo només, eh, avui.
No, que estàvem parlant també amb el Xavi, que fia res, que havíem parlat-te a tu.
Sí.
Com fa? Fa dues setmanes, dues o tres setmanes que havíem parlat per telèfon?
Sí, diferent, clar, per telèfon.
Sí, sí, sí.
No, que havíem comentat que teníem una actuació, no sé si va ser a la bequeria o...
Exacte, a la bequeria.
Que teníem alguna història, també a Salou, si no recordo malament, també alguna història d'aquestes, va ser?
Sí, no? Sí, exacte.
A Terrano vam tocar a la bequeria pel motiu de la presentació del llibre Aplegats.
Exacte, sí, correcte.
Sí.
No, no, sí, hem estat darrere de la gent de febrero intentant anar a veure què.
I ara de concerts una miqueta paradet pel que hi veus, no? Aquesta setmana...
Bueno, a veure, una miqueta paradet.
Digue'm, digue'm, digue'm, que castiga'm, que castiga'm.
No, no, home, no, què vull dir? Vull dir per un grup com nosaltres, doncs està bé, sempre anem tocant, un cop al mes, com a mi, que no està gens malament, tal com està el panorama musical.
No, però jo ho deia perquè tu posis... No, no, que... Sí, està paradet, a veure si ens doneu guerra, que volem tocar, que volem presentar el disc a tot arreu, no?
Sí, clar. Bueno, ara aquest dissabte toquem... Ja ho has dit, això?
No, encara n'hem arribat, encara n'hem arribat. Ara ens estàvem barallant amb les cançons que estàvem dient que són deu, les d'aquest treball discogràfic, altres vuelos,
i que m'estava explicant el Javi que especialment que tot ha anat molt rodat amb aquest disc.
Sí, sí, la veritat és que, bueno, era el pas natural, no? I suposo que en ser tan natural doncs anava tot bastant rodat, la veritat és que sí.
Sí, sí. Per cert, que jo tinc dos dels components de febrero, però no m'ha faltat altra gent, que no ho hem dit a l'inici de l'entrevista, ja m'ha anat a sac.
Digueu-me qui ens falta a les d'aula, que no ha pogut venir per motius de feina i companyia.
Qui em falta?
El Gerard, el Teclista. Hola Gerard, espero que ens estiguis sentint, si és així és que no està treballant, llavors ens ha enganyat.
No, però a mi ho he deut posar a la ràdio, ho he deut posar a la ràdio.
Segur que sí.
Molt bé, qui més?
Els tenim l'Àlvaro, el Bateria.
Hola, Àlvaro.
També està treballant, i el senyor Egebi Escolar, que...
Que també deu estar treballant.
Que el vagi, i esperem que també estigui treballant.
Que aguantant el país.
No, no, clar, que ara s'han de fer grans.
S'han de fer grans, i algú ha de treballar.
Sí, sí, sí.
No, i vosaltres, que també segurament que treballeu pel matí, i teniu l'oportunitat d'estar a la tarda aquí amb nosaltres.
Ah, exacte.
Més o menys, sí.
Més o menys, no?
Molt bé, molt bé.
Comentem, altes vueles?
Per què això d'altes vueles?
Pregunta innovadora, nova de trinca?
No, home, però és molt...
És la primera vegada que segur que l'heu fet.
No, però és una pregunta molt lògica, no?
Sí?
Vull dir, clar, per què posem altes vueles?
Per què altes vueles?
També, és que com som, eh?
És que de veritat, eh?
És molt pitjor.
Veníeu de l'abismo, que heu passat d'un costat cap a l'altre.
Això ho acostumem a dir.
Veus?
Bé avançat, eh?
Molt ben encaminada, va.
Sí, sí, no, res.
Altes vueles és perquè per nosaltres és un disc que és potser més optimista, és més brillant, és més alegre.
que no l'abismo.
Ah.
i potser també, això de dir-li altes vueles, doncs, aquesta sensació, no?, d'empenta cap amunt,
doncs, podríem dir que és el que reflexa, no?, les cançons.
Ah, i aquest puntet d'optimisme és veritat que s'escolten aquestes deu cançons?
o hi ha alguna que dius, mira, qui tal?
És que no ha de ser tot tan bo, tan bo, i hi posem alguna...
Home, hi ha de tot.
Ja m'ho imagino.
Sí, no, hi ha de tot.
Home, és un disc que és...
Està molt equilibrat, això és veritat.
Sí, no, i que és molt natural.
Vull dir, nosaltres pensem que les persones tenen moments bons i moments dolents, no?, és obvi, també, això.
Però, bueno, llavors hi ha cançons per tots els moments, però així, en perspectiva general, sí que és veritat que potser, fins i tot les cançons més melangioses, quina paraula, eh?
Més melangioses, doncs, tenen un component també optimista, podríem dir.
O sigui, que dintre del forat, en el qual has caigut, tranquil, que segur que hi ha una finestreta, no?, en el qual podem sortir, no?
Exacte, sempre.
I, per cert, parlant de finestreta, jo he vist, de casualitat, una sèrie de guitarras, no?
Mira, tots dos es miren, i em miren i em diuen, i què?
Que podíem fer alguna cosa?
Home, formen part de la 13.
Ah, però són per fer bonic, no...
Com sempre sortim amb velles, doncs hem dit, ostres, posar-los en geloses, ara sí, les deixem a casa.
Perquè no, per fer alguna cosa, ara, aquí, en direct, així, en plan...
Havíeu pensat, Adrià, Xavi?
Sincerament.
Digues que sí, que és que sí, que és que sí.
No hem preparat res, però com això, nosaltres sempre tenim moltes influències de jazz,
i llavors improvisem molt.
I tant, això que cal de veure, eh?
Ui, ui, ui, ui, ui.
A tots els altres comprovens de febrero, penseu que això és un experiment Filadèlfia,
tot el que se parece a la realitat és fura ficción, diguem-ne al revés, no?
Ja els tenim acostumats, amb aquesta mena de...
Doncs fem una cosa, sentim una altra de les cançons d'Aquest Altos Vuelos,
i preparem alguna cosa, sí?
Molt bé.
Us sembla? Quina cançó triem? A veure.
No ho sé encara.
No, home, no sé.
Una pregunta.
No, jo dic ara, però jo per escoltar i vosaltres ho trieu vosaltres.
Ah, vale, vale, vale.
Doncs per escoltar.
Posem la cançó que donà titular l'àlbum, que és la que tanca el CD o què?
Què voleu fer?
Que és molt curteta.
Ah, no, doncs una altra, una altra.
La de sis minuts ja està, eh?
Home, que...
Adrià, no m'amiris, que la de sis minuts ja està amusada.
No, no, no.
Quina voldràs fer tu, amb guitarra?
A veure, què us agradaria?
M'és igual.
Depèn de la que posi.
M'és igual.
Posa la segona, va.
La segona?
Sí, que és el síndrome d'Estendal.
Doncs vinga, posem el síndrome d'Estendal, anem sentint-la, i vosaltres aneu preparant, eh?
Vinga.
Veo, vengo a contemplarte solo a ti, es ver tu clar oscuro y me estremezco, el corazón se me va a salir, porque...
Ahora soy víctima del síndrome d'Estendal, porque, ah, ahora soy víctima del síndrome d'Estendal.
Fins demà!
No soy entendido en este estilo, incluso odio lo que es dibujar, pero siento un escalofrío cuando avisan que van a cerrar.
Porque ah, ahora soy víctima del síndrome de Stendhal.
Ahora soy víctima del síndrome de Stendhal.
No puedo reaccionar, no puedo pestañear, no puedo ni respirar, nadie me oye gritar.
No puedo reaccionar, no puedo pestañear, no puedo ni respirar.
No puedo reaccionar, no puedo ni respirar.
Ai, ai, ai, ai, que n'home contra la lletja, encara que sigui una cançó la volem sentir.
Vinga, ja estàs, esteu preparats ja, xiquets, cots, nens, amics, companys de febrero, esteu preparats, sí o què?
Sí, sí, sí.
Podem fer l'experiment a Filadèlfia, a veure com surt això?
Sí, sí, això està totalment controlat.
És que seria lloc per acabar l'entrevista, imagineu com anem, eh?
No, no, sí, jo estic veient el temps i crec que ens cara, bueno, ens queda mogollon, eh?
Sí, suposo que no.
Focarem tot el dia, sí.
Va, això vol dir que esteu a gust, eh?
Sí, no, sempre.
Doncs mira, com haig de dir, amb la cançó que ens feu.
Vale, doncs mira, farem plan maestro.
Vinga.
Sí?
Farem plan maestro?
Sí.
Vinga.
Va.
A la 3, 1, 2, 3 i aneu vosaltres per feina?
Sí, i tant.
Doncs vinga.
A veure, Xavi, a veure, espera, deixa-li.
treure el casc, els cascos del Xavi, no?
Sí, menys cal.
Sí, treure-ho si vols.
Té molts peus, la guitarra.
Deus fer això, deus fer això.
No, ho dic pel, pel, pel, això, pel cordó aquest, que normalment perquè no caigui.
Doncs vinga, som-hi.
Vinga, va.
Vinga, anem-hi.
Vinga, anem-hi.
Vinga, anem-hi.
Vinga, anem-hi.
También se vienen todos los demás, si llueve me da igual
Y seguiremos juntos con los rayos del sol
Y los veremos juntos, no dejaremos de bailar
Y cantaremos esa canción que nos gusta de los planetas
Y haremos castillos de arena que nos sucumbirán a las olas del mar
Ven, déjate llevar, tengo un plan maestro, tengo un plan maestro
Así que ven, déjate llevar, tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro para escapar
Vámonos al cabo a disfrutar, los maití tocarán
Bajemos al acero a beber más y luego a la playa
Y seguiremos juntos con los rayos del sol
Y los veremos juntos, no dejaremos de bailar
Y cantaremos esa canción que nos gusta de los planetas
Y haremos castillos de arena que nos sucumbirán a las olas del mar
Ven, déjate llevar, tengo un plan maestro
Así que ven, déjate llevar, tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Otra, otra, otra, otra, otra
No, no, ara no pot ser, no pot ser, amics de Clu de Fans de Febrero
Relaxeu-vos, relaxeu-vos
Que a part ser que si voleu saber més coses d'ells
Teniu una pàgina que es diu somosfebrero.com
Després febrero.bancamp.com
També
I després, si entreu a internet, ens podeu fer amics a través de Twitter, Facebook i companyia
I estareu en contacte amb la gent de Febrero i segurament que també a través d'allà es podrà aconseguir el CD
I també saber els vostres concerts, per on us moveu, o sigui, tot, tot, tot, tot i tot, no?
Tot, que entren, que entren a la web
Molt bé
Doncs Xavi, gràcies
A tu
L'avant maig, el Xavi ha estat l'avant maig
L'Adrià que se'ns ha unit
Adrià, gràcies també
A tu, moltes gràcies
Per fi ens coneixem
Per fi, per fi ens veiem les cares
I això, bueno, qualsevol cosa ja sabeu on ens teniu
Molt bé
Moltes gràcies
Adéu-siau a vosaltres
Que no sucumbirà a las olas del mar
Ven, déjate llevar
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Así que ven, déjate llevar
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Para escapar
Vámonos al cabo a disfrutar
Los mighty tocarán
Bajemos al acero a beber más
Y luego a la playa
Y seguiremos juntos
Con los rayos del sol
Y los veremos juntos
No dejaremos de bailar
Y cantaremos esa canción
Que nos gusta de los planetas
Y haremos castillos de arena
Que no sucumbirán
A las olas del mar
Ven, déjate llevar
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Así que ven, déjate llevar
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Para escapar
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Tengo un plan maestro
Toleans aunque terez