Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tis demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bef potser!
Fins demà!
Fins demà!
Foi un demà!
Fins demà!
És l'inici, no?
Perquè les coses que s'acaben
han d'altres que han de començar, no?
Sí, sí, sí, esclar.
També és una imatge que s'ha fet servir molt
en la literatura, en el cinema...
Home, i en guany us arriba com a anill al dit,
perquè recordem que, teòricament,
segons els maies,
el 22 de desembre
hi ha finiquito i cierre.
Bé, això...
Això és el que diuen, eh?
Això, en tot cas, tampoc ens ha condicionat.
El que sí que és això,
és una imatge que sempre que s'utilitza
té una càrrega, doncs, per una banda
de desesperació,
de desolació, sí,
però per una altra també és un alliberament,
no? Perquè és en plan...
Bé, ja dona igual tot.
O sigui, ja, fem el que sigui,
perquè ja el que queda ja anem-hi, no?
Clar, exacte.
Fins a cert punt és alliberador, llavors.
Aquest contrast
ens quadrava molt
amb tot el que ha significat aquest disc
per nosaltres,
com l'hem fet, etcètera.
Molt bé.
I us ha costat molta feina,
aquest treball isogràfic,
la criatura,
ha costat molt
d'acabar de fer-la,
d'arrodonir-la,
i que quedi aquest,
la fi del món,
ben presentable
de cara a la gent
i fins i tot per vosaltres?
En realitat
és el disc que hem treballat més
a la nostra vida.
Sí?
Ha estat un procés molt llarg,
molts mesos,
hem fet una preproducció molt llarga,
avui vam començar l'any passat
i han estat sis mesos
ben bé de preproducció,
que hem estat nosaltres
tancats al local
amb el productor,
enclaustrat,
hem fet servir
un volum molt gran
de cançons,
vull dir,
hem intentat
donar-li moltes voltes
precisament per això
que et deia,
perquè volíem sortir
una mica
del que havíem fet fins ara,
volíem evitar
ses clitxers
i no fer
el que ja sabem fer,
saps?
Fer coses que realment
encara no havíem fet.
Per això és allò que dius,
mira,
una vegada que ja ho hem tret tot,
que ja ho hem ensenyat tot,
ara ja podem anar
cap a uns altres miralls,
no?,
cap a una altra història.
Però...
Bé,
sí,
també,
una mica de ganes
també de...
doncs,
de fer un disc
que realment
ens sortís molt de dins,
que no ens condicionés
absolutament res,
ni les ganes
de tenir èxit,
ni la música
que es fa en aquest moment,
ni res més que...
Sí, sí, sí,
el que sentíeu.
Sí, exacte.
Molt bé.
Dic que la gent de Mind
ja fa,
des del 2007,
ja fa
aproximadament
cinc anys
que va pel món,
que hi ha molta gent
que potser
us descobreix
a través d'aquest
treball discogràfic,
però que ja...
ja teniu,
si no recordo malament,
amb aquest,
seria el tercer?
O m'equivoco,
Bernat?
En realitat,
seria el quart.
Seria el quart,
d'acord.
Sí,
perquè hem fet
quatre discos
i dos EP's,
però de tot això
només hi ha dos discos
i un EP publicat.
D'acord.
Sí,
la resta,
diguéssim,
que són treballs professionals,
que s'han invertit
el mateix
que en el disc
de...
amb sèxit discogràfic,
però no han arribat
a tenir publicació.
D'acord,
d'acord.
I aquest serà,
segur que,
podríem dir que
la part anexa,
o la part central,
diguem-ho millor,
del concert que tindrem
aquest dissabte al cau.
Sí, sí, sí.
A partir d'aquest
treball discogràfic,
segurament que
ja el que duri el concert
ja anireu agafant
diferents píndoles
dels altres
treballs discogràfics
i que us han marcat
a vosaltres,
oi?
Que la gent
és la que coneix,
no?
Bé,
en realitat,
el que farem
serà un concert
molt,
diguéssim,
molt festiu
per nosaltres,
perquè també tenim
moltes ganes
de tocar
el cau de Tarragona
perquè
és un lloc
que ja hi hem anat
dues o tres vegades
i sempre
han estat
bolazos
i sempre
hem tingut gent
que ha respost
molt bé
i
és un dels jocs
que tenim marcat
al mapa
de Catalunya
com
un dels jocs
que s'ha de tornar
sempre.
Doncs n'alegro molt,
eh?
Per la part que ens toca,
ens n'alegrem molt
perquè tu ja saps
que normalment
la queixa
que me deixen caure
els grups
que em diuen
que és molt complicat
o molt difícil
venir a tocar
a Tarragona
i si la vostra
experiència
és positiva
jo que me n'alegro
molt, eh?
Home,
en la nostra
experiència
és més difícil
tocar Barcelona
que Tarragona.
Sí, per què?
I mira que
jugueu a casa
dintre del què, no?
Ja, però
a Barcelona
sempre tenim
molts problemes,
els tractes
de les sales
solen ser
molt pitjors,
hi ha una
sobreoferta
d'events
culturals
cada dia
de la setmana,
vull dir que
tens el problema
de no coincidir
amb el futbol
però també tens el problema
de no coincidir
amb el concert
del Llorrit
o de qui sigui.
Per exemple,
sí.
I realment
es pot ser poc
a Barcelona.
Si ets un grup
d'aquí
has de tocar
un cop a l'any
i has d'estar
molt ben buscat
perquè et puguis
sortir bé.
En canvi,
a Tarragona
sempre que hem vingut
ens ha sortit bé
i hem tocat
més cops a Tarragona
que a Barcelona.
Ja està bé,
podríem dir
que toqueu
a casa nostra
però de tant en tant
jo que dius
tingueu-nos en compte
que també estem per aquí
que hi ha molta gent
que vol tocar
i que de cara
a segons quines festes
ho podien ampliar
una miqueta més
en nombre de grups
que segur que tocaríeu
per menys
i poc
no només
sobretot
per tocar a casa
però ja que estem
fem-ho bé
i no?
Sí,
diguéssim que el mercat
però a Barcelona
és molt complexa
i realment
als grups locals
li costa molt.
Sí,
sí,
però bé,
toqueu a casa
almenys a la nostra
que estem molt contents
de portar-vos
que ens presenteu
aquest treball isogràfic.
Per cert,
abans d'arribar
aquest dissabte
heu tingut altres bolos,
com ha anat
aquesta final
d'estiu tardor
i com està
el futur
de la gent de Main?
Aviam,
en realitat
he s'ha aviat per dir-ho
perquè fa tres setmanes
he sortit el disc
i bueno,
ara estem fent
com l'escalfament
que estem tocant
cada cap de setmana
però bueno,
en realitat
portem,
ja et dic,
cinc concerts o sis
i la veritat
és que estem molt contents
o sigui,
la presentació
que vam fer
amb petit comitè
a l'Eliogal
va ser increïble,
vam tocar
aquella mateixa setmana
a les festes de Sarrià
va ser increïble,
hem estat a Andorra,
també va ser
superguai,
a Blanes,
a Garriguella
i realment
està passant
doncs que
ostres,
estem fent
aquests primers concerts
i ja hi ha gent
que està cantant
les cançons
i que d'alguna manera
ens venen ja
amb el disc.
Això és molt xulo,
eh, Bernat?
Això és una passada.
Això està molt bé,
això és una cosa
que no ens havia passat mai
amb l'anterior disc,
sens dubte,
no va ser així,
no va ser tan ràpid.
I aviam,
és aviat per dir-ho
però sembla que
la cosa pinta bé.
I no l'heu convidat
aquella persona
i diu,
ei,
no marxis
que et convidem
amb Xupito
o el que sigui.
Home,
és una manera
també d'amimar-vos
i de crear
fins i tot
més il·lusió
encara al grup,
no?
El què?
Prendre Xupitos?
No, home,
no,
veiem precisament
això,
la reacció de la gent
que partint el febrer,
que se sapiguin
les cançons.
És una miqueta
també un revulsiu
per a vosaltres
de dir,
ostres,
la feina que estem fent
nosaltres
i que ens ha costat
tant de temps
i que ara ja
l'hem tret,
l'hem ensenyat,
doncs que la gent
respon,
no?
I respon amb ganes.
I tant,
i tant.
El del Xupitos
ja parlarem
un altre dia,
home.
No,
tant una cosa
com l'altra,
no,
el tema és que
només que sigui
una persona
que ens vingui a veure
i que se sàpiga
de les cançons,
vull dir,
per a nosaltres
ja és un orgull.
Pujar a l'escenari,
puja!
No te n'estiguis,
no et quedis a baix,
no?
Home,
també segurament
que teniu
les vostres
reds socials
a través de Facebook,
Twitter,
allà on
segurament
que abans
que sortís
físicament
al disc
també l'he donat
una miqueta
de sortida,
almenys perquè la gent
també comenci
a saber cap on va
la vostra història,
no?
Sí,
esclar,
evidentment,
el tema
de les xarxes socials
i, bueno,
tota la comunicació
per internet
és una feina
que amb els anys
hem après
a anar fent
cada cop millor
i evidentment
que és essencial,
però també
és cert
que no és
una
vareta màgica.
No,
s'ha de treballar,
eh?
Clar,
la gent que veu
el que poses
al Facebook
és gent
que ja
et coneix,
és gent
que ja ha fet
m'agrada
a la pàgina
del grup.
Sí,
el repte
està
en arribar
a la gent
que no sap res
de tu.
Home,
però això també,
mira,
a través de Spotify
també trobem
el treball
desogràfic.
He vist
que teníeu penjat
dos,
tres dels àlbums,
aquest últim,
també el de
Les Maresmes
Malaïdes
i la d'un brindis
pel nen androide.
O sigui que,
bé,
és una altra manera
també
que us busquin
i també donar
tota la sèrie
de facilitats
perquè us trobin,
mai millor dit,
no?
Sí,
ara a més a més
hem estenallat
la nostra pàgina
que és
mine.cat,
tal qual,
mine.cat,
sense exclamació
ni res,
i des d'allà
es pot accedir
a la nostra agenda
de concerts,
a tots els links
a Facebook,
Twitter,
bancant,
totes aquestes coses
i també
pots veure
tots els nostres vídeos,
bé,
una mica
aglutinar
tota la informació
en un lloc.
Clar,
molt bé.
No,
i també la teniu
al MySpace,
no,
si no ens cansem,
eh?
que això s'ha de moure
i a veure si,
per què no,
la propera vegada
que parlem,
doncs mira,
hem estat a Glasgow,
hem estat a no sé què,
quina seria la il·lusió
de la banda?
Quin seria el lloc
on heu pensat sempre,
ostres,
com ens agradaria
acabar
o fer un concert
o fer un concert
en aquell lloc?
Home,
en realitat
suposo que
la gran il·lusió
seria tocar Liverpool.
Ostres,
seria una passada.
Al Cavern?
Clar,
sí,
sí,
exacte.
Allà on van passar
els Beatles?
Sí,
sí,
a la Cavern,
perdó,
que jo també li he canviat el nom.
Sí,
sí,
al Cavern de Liverpool.
I en sé el mateix,
no?
Sí,
sí,
sí,
allà seria
per nosaltres
el fetit
ser més gran.
Seria bestial.
Bernat,
no sé on esteu,
però teniu un munt de soroll
per aquí,
on estàs?
Sí,
sí,
no,
estava jo aquí al carrer,
ara m'estic movent.
Passa't,
passa't,
perquè si no no et sentirem,
no acabarem de sentir.
Doncs,
fem una cosa
que no ho hem fet.
Qui són ara mateix
els Mind?
O sigui,
una vegada que sortiu
aquest dissabte
sobre l'escenari,
qui t'acompanya?
Surt el Bernat,
que és multiinstrumentista,
m'han dit,
teclista,
bueno,
fas de tot,
el grup.
Bueno,
jo tinc un amic
que diu polivalent,
polivalent.
Ah,
polivalent,
polivalent,
ah,
fantàstic.
No,
però a part de mi
hi ha l'Oriol Romaní,
que toca el baix,
el Ricardo Malo,
que toca la bateria,
el de Rams,
que toca la guitarra,
i tots cantem.
Molt bé.
No és un grup
en un cantant principal,
sinó que tots cantem,
i de fet tampoc
hi ha un convocidor principal,
tots els temes
que els fem als quatre,
vull dir,
és,
en realitat
l'estic parlant jo
perquè,
mira,
només hi ha un telèfon.
No,
perquè el Joan m'ha dit
que t'ho truques a tu.
Sí,
exacte.
Perquè veigis,
és que...
No és un grup
en un líder,
és un grup
que funciona
com una mena
de cooperativa
anarquista.
Molt bé.
I això,
a vegades,
en suposa problemes
perquè són bastant caòtics,
però també té
moltes avantatges,
com ara,
que les idees
no venen només
d'una banda,
sinó que venen
de quatre bandes,
llavors,
és,
jo crec que és més enriquidor
perquè si les idees
només venen d'un lloc
al final
t'acabes repetint.
I una cosa,
Bernal,
qui fa una miqueta de filtre
de totes aquestes idees?
Qui s'encarrega una mica,
precisament,
clar,
tot això s'ha de posar
després en ordre,
s'ha de posar damunt
de la taula
perquè arribi,
precisament,
a fer-se una cançó
o que arribi
a un treball
histogràfic com aquest?
Qui fa de filtre?
En el cas d'aquest disc,
de la fi del món,
hi ha un protagonista clar,
que és el productor,
que és el Pere Jou,
de la quarta primera,
que realment sense ell
seria molt diferent,
seria un llibre
molt menys unitari.
I això que estàs dient tu,
precisament,
això del filtre,
això d'endreçar les idees,
és una cosa que nosaltres
com a grup
tradicionalment
ens ha costat molt.
i per això
hem volgut treballar
tot aquest procés
tan llarg
que ha estat sempre
amb el productor
i realment
es nota molt,
un resultat final
es nota molt.
No, no,
pel que m'estàs dient
heu quedat força satisfets
d'aquest treball histogràfic
que recordem
ens el presentaran al Cau,
serà aquest dissabte.
L'hora puntual?
10, quarts,
11 de la nit?
A quina hora anem?
Està anuncet
a les 9 i mitja.
D'acord.
A la pàgina web del Cau
són a les 9 i mitja.
D'acord.
i vosaltres allà
a les 9 i mitja
clavats
com un rellotge.
Sí, sí, a veure...
O sigui que la gent
que no se'ns adormi
i que vingui d'hora, eh?
Sí, sí, sí,
sobretot
que vinguin a les 9
que allà fan uns sopars
molt bons
i podrem sopar
i després
tocarem.
Nosaltres també estarem allà sopant
perquè ens encanta.
Fantàstic.
Mira,
si porteu el disc
al millor
amb una mica de sort
teniu la signatura
de tot el grup
si esteu per allà.
Sí, sí.
Que s'apropi la gent
i que vagi
amb una miqueta de temps.
Bernat,
amb quina cançó
podem acabar
aquesta entrevista?
Quina és la que et fa
a tu més goig
o la que aquella
que dius
ostres,
amb aquesta
se me posa
la pell de gallina?
Quina seria
de l'Esteritza?
En realitat
a nosaltres
ens agraden totes.
Tot, no?
És el primer disc
que hem fet
que totes ens agraden.
Però vaja,
si vols que te'n digui una...
Vinga, diguem, sí.
Doncs et diria
Els meus ullals.
Els meus ullals.
I per què aquesta,
concretament?
Què té aquesta cançó?
És la cançó
més, diguéssim,
no sé com dir-t'ho,
més fresca del disc
perquè és una cançó
feta a l'últim moment.
O sigui,
amb tot aquest procés,
diguéssim,
de sis mesos,
havent-hi dedicat
tant de temps,
la setmana abans
d'anar a gravar,
jo vaig fer aquesta cançó
i el grup es van emprenyar
perquè em van dir
i em van dir
que està molt bé.
I això,
l'últim moment, Bernat,
això...
Què m'estàs dient?
Sí, sí, però, clar,
els hi vaig tocar
i van dir
que cabron.
Molt espontanis,
com són ells, no?
Com són ells?
No s'ho van pensar.
Sí,
i llavors la cançó
va entrar al disc
i aquí és la més crua,
potser,
la més rockera,
però també està molt bé,
vull dir,
perquè, no sé,
li dóna un contrapunt
en el disc
que està bé.
Molt bé,
doncs acabem amb ella
i recordem
que a partir de dos quarts de deu
els tindrem els amics
de Main presentant
aquest darrer treball geogràfic,
la fill del món,
el cau.
Bernat,
moltes gràcies,
records a la família de Main
i res,
que ens trobem al cau.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia,
bona tarda.
Adéu.
Adéu-sia,
Sona un batec irregular
Quan me n'he oblidat
acaba tornant
a la...
Fins demà!
Cap a l'horitzó
Fins que puguis tocar
Amb les puntes dels dins al sol