i a tarragonaradio.cat.
Tarragona Ràdio.
Él es el sobrino del diablo.
No sé si anirà així d'aquesta manera,
però segur que el sobrino del diablo aterra
a partir d'aquest mes d'octubre,
a la primera setmana d'octubre, a la vaqueria.
Hoy os traigo una historia de terror, de pavor.
Howard Philip Lovecraft, el escritor norteamericano,
en su ensayo El horror en la literatura,
libro de bolsillo de Alianza Editorial,
afirma que el miedo es la sensación más antigua
sentida por el ser humano.
Yo esto lo complementaría diciendo que, además,
el primer ser humano que tuvo miedo,
a lo que tuvo miedo fue a trabajar.
El trabajo, sí, en Atapuerca se han documentado
unos prehominidos que ya hacían campana,
no iban a currar, ¿sabes?
Absentismo laboral, que se llama eso,
que es te quedas en casa viviendo absenta, ¿no?
Y ellos no iban a trabajar.
Y es que el trabajo es un error.
Como decía Eusebio Poncella en la película Martín H.,
el trabajo hay que evitarlo como sea.
Porque el trabajo es malo en sí,
pero como dice Kim Vila, encima tienes que ir, ¿sabes?
Que te parte el día.
Y tú tienes que ir a trabajar, ¿sabes?
Lo malo, además, de trabajar es que vas a unas horas que no mola.
O sea, 7 de la mañana, en el metro de Barcelona.
Pues tú ahí tú no eres persona aún.
¿Sabes ahí?
A mí me pasó, un día iba a trabajar,
yo hace 8 años que no trabajo, ¿no?
Me dedico a esto, pero a veces me olvido, me olvido,
y me voy a trabajar a donde yo he trabajado hace 10 años,
que ya ni existe el sitio,
pero yo me olvido y me voy.
Cojo el metro, 7 de la mañana,
que es la hora en que te das cuenta de la miseria de la existencia.
Eso no es mío, es de Mafalda.
O de Schopenhauer, no sé.
I iba en el metro y me daba cuenta que lo que me rodeaba
era como una especie de zombies, ¿no?
Muertos vivientes, porque, claro, vas a trabajar,
eres como un muerto viviente.
O sea, tú estás ahí, no estás viviendo la vida,
estás viviendo la muerte, ¿sabes?
Estás ahí y la gente una cara de...
¿No?
Qué bien, ens ho passarem.
Y entran otro tipo de zombies, ¿no?
Aquest dijous, dia 4, a partir de 2.15 de la nit,
amb el sobrino del Diablo,
autor-humor, humor-autor,
i a més a més, amb el seu monòleg,
que ens arriba des de Barcelona.
Tenim el Toni, biotelefònica de la vaqueria.
Toni, bona tarda, benvingut.
Ai, doncs sembla ser que s'ençà de la comunicació.
Anem a trucar-lo una altra vegada.
No sé què hacer.
De repente, el metro se mete en un túnel, ¿no?
El ruido de túnel no me sale muy bien.
Y por un extraño efecto óptico que yo desconozco,
pero soy de letras,
las ventanas del metro, con un fondo negro del túnel,
se convierten en espejos.
Y entonces me vi a mí mismo,
en el espejo de la ventana del metro,
rodeado de zombies...
Doncs el que dèiem,
que ja tenim el Toni amb nosaltres,
programador de la vaqueria.
Toni, bona tarda, benvingut.
Hola, buenas tardes, ¿cómo estás?
Molt bé.
Estàvem aquí sentint el sobrino del diablo,
que jo, quan abans li he fet la presentació,
jo crec que ja és més que Nebot és ja fill,
o és una de les seves mans, perquè...
Hizo predilecto ya de la vaqueria, eh, prácticamente.
També, també, això també, eh?
Perquè ara ja no s'entendria,
jo crec que el sobrino del diablo sense la vaqueria
i la vaqueria sense el sobrino del diablo, no?
Sí, va todo unido, va todo unido.
Com a sé, com a sé que un día
va a conèixer a la gent del sobrino del diablo?
Pues fue mediante Paco, Paco en la luna.
Hubo una temporada que formó un grupo
con más gente, ¿no?
Con un chico de Barcelona,
con Joaco Malavirgen, junto con él.
O sea, con Paco.
Un cuarteto de humor,
así como muy espectacular.
Y vinieron a la vaqueria
y después, pues, por separado han ido viniendo todos
porque la verdad es que cada uno por separado
son fantásticos.
Sí, sí, sí, no, son unos cracks, eh?
Son...
Sí.
Chapó, eh?
Chapó por esa gente, chapó, chapó.
Però fem una cosa, Toni,
perquè abans que arribi el sobrino del diablo,
que serà la setmana vinent, el dia 4,
aquesta mateixa nit teniu alguna cosa entre mans
i que no sé si és l'inici,
d'ell que dius, d'una bona amistat,
que a partir d'ara els dijous
s'han de tenir en compte també a la vaqueria, no?
Pues sí, sí, vamos a empezar en una relación
con el antiguo Greenback, digamos,
si conocéis Greenback del Puerto,
que hacían unas fiestas universitarias
como muy festivas, ¿no?
Con DJ Moncho, que es residente en Pachá
i en diferentes sitios,
y vamos a probar a hacer los jueves aquí
lo que hacían en Greenback,
la misma gente que lo monta,
o sea que espero que nos lo pasemos todos muy bien hoy.
Ah, pues mira, sí,
a més a més amb DJ Moncho,
DJ Pau Brull,
i amb el Skipping Class.
Exactamente.
Y esto de Skipping Class,
no sé exactamente lo que es,
porque no ha llegado Christian,
el que lo monta,
que están ahora mismo montando todo aquí en la sala,
pero me imagino que será una sorpresa
esto de Skipping Class,
yo aún no lo sé lo que es,
lo dejamos ahí.
O sea que es allò que dius,
mira, també serà una sorpresa per vosaltres.
Pues sí, espero que no traigan bicicletas
si no se'n van a hacer gimnasia.
No sé.
Home, no, perquè a veure,
també, també hem de dir
que per la forma que és la bequeria,
moltes, moltes bicicletes
hem de dir que no hi cabrien, eh?
No creo, no creo.
I clar, si ha de venir molta gent,
que és el que esperem,
millor que deixeu les bicicletes aparcades,
ben aparcades fora,
i dintre vingueu amb moltes ganes, no?
I a passar-s'ho bé.
Ja te digo.
Això pel que fa avui,
doncs fem una cosa.
Ja ho hem parlat abans,
si arriba el noi de l'Skipping Class...
Sí, yo te lo pasaré ahora
y te explicaré exactamente lo que es,
a ver,
que no es de una sorpresa.
Una cosa,
i la festa d'aquesta nit,
Toni,
és per tothom?
És obert,
o ja és una cosa que és més o menys,
que s'ha quedat ja prèviament,
i és per una gent?
No, a veure,
digamos que había una serie de gente
que ya se ofrecian
a ir a estas fiestas universitarias,
los jueves,
en Greenback.
Greenback,
ahora mismo, pues,
ha cerrado.
Entonces,
el sitio de estas fiestas
va a ser ahora aquí,
en la vaquería.
Ah.
Y empezamos,
inauguramos con esta fiesta universitaria.
a esta fiesta universitaria.
Molt bé,
molt bé.
Home,
ja està bé.
Hemos que sea el inicio
una larga amistad.
O sea,
veremos.
Mira,
teniu,
ui,
anys acadèmics,
buf,
cada any se renova,
imagina't.
Sí,
o sigui,
amb això ja t'ho dic tot,
eh?
Ja,
i crec que no tenen pensat,
no,
tancar l'Aurebé,
no,
no,
no,
com el que ens ha costat d'obrir-la
com per ara tancar-la.
No donem idees,
no donem idees.
No,
no,
no,
per favor.
Doncs bé,
aquesta festa,
el que dèiem,
serà avui,
aquesta nit,
però a partir de la setmana vinent,
s'obre de nou una llarga amistad,
esperem que amb la bequeria
i amb tota la gent que passarà per allà,
de primer,
el que dèiem,
aquest dijous,
el dia 4 d'octubre,
a partir de dos quarts d'onze de la nit,
El Sobrino del Diablo,
ben conegut per tots.
Després ens anem ja cap al dia 13,
o sigui,
anirem ara per ara,
allò que dius,
anem fent piano, piano,
a poc a poc,
que després ja anirem agafant ritme,
no?
Exactamente,
cogemos ritme a partir de la cinta setmana ja,
con un Terce in Rain,
que, bueno,
es un grupo de Tarragona,
la mayoría de componentes,
y pues ya te puedo decir
que es un grupo de versiones
de los ochenta,
finales de los setenta,
el post-punk este que hubo en La Terra
durante esa época,
con Peter Murphy,
Snake Corps,
toda esta gente,
pues bueno,
hacen versiones de esta tipologia de música,
es bastante chula,
a mí me gusta mucho,
la verdad,
me gusta mucho.
Bueno,
estuve viendo los ensayales hace poco
y lo hacen muy,
muy bien,
eh?
Home,
estàvem per aquí buscan la música,
el que passa que he trobat un muntatge
de Blade Runner,
que dic,
no sé si eren ells,
millor que no.
Jo veus que m'he estat intentant documentar,
eh?
Perquè veigis,
eh?
Que pasa que no me ha acabat de sortir bé la historia,
eh?
No me ha acabat de sortir bé.
Bueno,
te digo que es una banda
básicamente de covers,
eh?
De covers,
de todo este tipo de música.
Sí,
és el que deies,
de Cure también,
pues bueno,
el más famoso de esa época,
pues quizás llegan de Cure y los Ramones,
no?
Pero hay muchos otros,
pues que son más,
más bandas de culto,
no?
Todo con los Ajón y demás,
como los May Night Toil,
los Real Life,
Jeremy Days,
pero,
pero bueno,
también son temas,
parece que no son conocidos,
pero son de esas bandas
que tienen dos o tres temas conocidos,
no?
Que te los tocan y dices,
ostras,
vaya,
es este.
Sí,
sí,
sí.
Entonces,
esperemos que sea así y todo.
No,
i que hi ha molta gent
que potser,
jo que dius,
no són les típiques músiques
que van sonar
i que es van matxacar a les ràdios
durant l'època dels 80,
però que hi havia molta gent
que entrava en diferents moviments
que en aquell moment s'estilaven,
el New Age i companyia,
que agafaven,
no?
La música,
precisament la música aquesta,
el estilo de música más oscurito,
de esta época,
el indie también,
indie sinfónico.
Estava pensant en aquells d'aquell moment
que potser era on s'agafava
tota la gent més,
New Wave,
que era la part de Caix i...
No?
De Quiligua.
Ahí está.
T'he agafat la idea, eh?
T'he agafat la idea, Johnny.
Ahí está, ahí está.
Eso es exactamente.
Molt bé, molt bé.
O sigui,
alguna,
a part de The Cure que deies,
de Peix Mot,
OM-D,
alguna d'aquestes també caurà, no?
Sí, sí, seguro, seguro.
Ya te digo,
Snickers, Ramones,
todo esto queda.
Segur.
Segurísimo,
porque tienen una horita y media larga
de repertorio,
o sea que seguro que nos caen
un montón de canciones que conocemos.
Toni,
i ya saps que m'has de passar telèfons, no?
Sí, sí, sí.
Quiero hablar con ellos.
Lo tengo apuntado.
Quiero hablar con ellos.
Una manifestació aquí enmig de la Rambla.
Hablarás,
hablarás con ellos.
I també em fa molta ilusió
perquè jo crec que també,
com ha dit que ell ho torna també a casa seva,
el dijous, dia 18,
tenim a Morrison.
Molt bé.
Perquè, ostres,
és que feia molt de temps
que no sabíem res d'ell.
Sí.
Què li ha passat?
Va haver un kitkat,
va haver una parada.
Bueno,
ha tenido...
No,
él ha ido trabajando,
quizás más fuera de Tarragona,
en Barcelona,
en Madrid,
ha ido haciendo cositas,
ha montado una escuela de magia.
Molt bé.
Ha sido papá,
o sea que,
sí,
lo ha tenido...
Ha sido bastante movido este año para él.
y ahora tiene un nuevo espectáculo
y viene a presentarlo,
el nuevo espectáculo que tiene.
Anava a dir-te, Toni,
que per nosaltres,
potser,
no hem sàpigut res d'ell,
per això,
perquè no l'hem tingut per aquí a prop,
però, clar,
ell segurament que feina no li ha faltat,
no?
No, no,
a Morrison no.
Es un...
Vamos,
es hiperactivo,
Morrison.
És un megacrac,
també, eh?
Sí, sí,
hiperactivo.
Tiene que bajar.
I el dinam el dia 18,
però com va ser,
que us va trucar ell a vosaltres?
Sí, sí, sí.
Sí?
Ell ho diu,
Bueno, una sorpresa,
una sorpresa.
Ya digo,
yo tampoco sabía de él,
la hacía, pues,
pràcticamente la última vez que vino
fue hace año y medio,
año y medio,
así.
Desde entonces,
bueno,
me contó así muy rápidamente
todo su bagaje
y ha sido por esto,
pero no ha dejado de trabajar,
eh?
No ha dejado de trabajar,
ni mucho menos.
Ostras.
I el tindrem,
recordo que el tindrem
el dia,
el dijous,
el dia 18,
a dos quarts d'11 de la nit,
o dir,
perquè s'ho apuntin
a l'agenda
i que ho tingui molt en compte
de cara a poder venir
i poder veure aquests jocs
de màgia que fa
i que deixen
tota la gent,
o la gran majoria de gent,
bocabadat.
Perquè mira que ens ensenyen
els trucs per televisió
i ens volen matar la màgia,
però no hi ha manera,
eh,
amb ell.
I que continuï,
que continuï.
I que continuï,
que continuï.
Saltem a l'altra setmana,
Toni?
Vinga,
perfecto.
Fem un vot.
No,
és la misma setmana.
Ah,
la misma setmana?
Sí,
el dia 19
tenemos a los poques,
el día siguiente.
Ah,
i no ho tenia jo aquest,
eh?
Sí.
Aquest jo no el tenia.
De última hora.
Ah,
d'acord,
d'acord.
De última hora,
el viernes 19
tenemos a los poques,
un grupito muy joven
de pop,
de Reus,
sí,
que lo hacen muy bien,
la verdad,
tienen sus seguidores
y bueno,
los llaman los Beatles de Reus,
no te digo más.
Los Beatles de Reus.
Los Beatles de Reus
los llaman.
Oye,
podríamos imaginar
que la Fesumía,
a lo mejor,
podés recordar
los cuatro Beatles,
¿no?
Un poquito,
un poquito,
la verdad es que sí.
Muy bien.
Pues bueno,
mira,
después sí que pasaríamos
al jueves 25.
Veus?
Jueves 25
tenemos a Juaco Malavirgen.
Juaco,
mira que me sona,
a mí a Juaco,
eh?
Juaco Malavirgen
es uno de estos cuatro
que te he dicho
que me topa con la luna.
Es una máquina
des de Zaragoza.
Ese tío más cachondo
que...
No, no,
es una bonísima persona.
Sí, tenemos aquí a Juaco otra vez.
Ostras,
no sé ni o quina setmana aquella,
eh?
Em fa venir ganes
de que se acabi el mes
ya desde octubre,
eh?
Mira que te he dicho,
eh?
Bueno,
y tienes a Paco La Luna
al final de mes
también,
pero yo te lo adelanto.
Tens a Juaco,
tens a los de me besos,
tens a Paco La Luna.
Sí, sí.
Quin cap de setmana
més maco, eh?
Sí, sí,
sí,
va a ser muy divertido,
eso seguro.
Bueno,
ja pots unir la porta,
Toni,
guarda'm un reservat per allà,
que m'emporto a més d'una,
m'emporto a més d'una
a la ràdio.
Així que a Juaco,
recordem,
el dijous,
el dia 25,
el divendres,
dia 26,
a dos quarts d'onze,
a l'agenda de me besos,
que encara continuen,
ells encara estan,
clar,
que han de fer,
han de fer Tarragona
i això del 2017,
ells ho porten corrent a la sang,
eh?
A ver,
a ver,
a ver.
Que això s'ha de continuar movent.
S'ha de continuar movent.
S'ha de fer promoció de la ciudad,
por supuesto que sí.
Claro que sí,
que es lo que hace falta.
Y después el 27
tenemos a Paco en la luna.
Que anava a fer-te la broma,
però com ja me l'ha xafat,
ja no puc.
Ai!
Jo n'he d'haver dit a Paco en la luna,
mira que m'has comentat abans
que era un noi que canta,
no?
Però ja no pot ser,
perquè Paco ja forma part
també de la nostra
part de Tarragona.
Jo crec que si ara
moca alguna planta,
alguna taula,
mira que no em surti
el Paco en la luna
per aquí, eh?
Sí.
El passa a vosaltres
el mateix, o?
Pues ya lo tienes,
ya lo tienes ahí.
Qué bueno.
Y mira, por cierto,
ahora mismo tengo aquí
y acaba de llegar Christian,
que es la persona
que monta esta noche
la fiesta de Greenback.
Tinga.
Y te podrá explicar
mucho mejor que yo
de qué va a tratar
el tema.
Molt bé.
Però fem una cosa, Toni,
no marxis després, eh?
Vale, perfecto.
Que continuo amb tu.
Te lo paso un momentito.
Vinga, pasa'm a Christian.
Això és el Vivi en directe, eh?
Hola.
Hola, Christian,
què tal, com estàs?
Molt bé.
Estàvem parlant amb Toni
que avui teniu una gran festa
i m'agradaria que m'expliquessis
a tota la gent
que n'estigui sentint
si encara hi som a temps
i si hem hagut d'apuntar
a algun lloc
o les portes obertes
i a partir que comenci
que tothom entri.
I tant,
que això que tens d'apuntar-vos,
però això no hi hagi a estar.
Explica'm, explica'm.
Festa universitària.
Sí.
Dos estudiants
de Crieta de Tarragona.
Bueno, l'altre sempre fèiem festes
a la sala,
al Port Esportiu,
i ara aquest any
fem una mica d'atur.
Home, ja està bé, no?
Que la Bequeria
jo crec que també és un lloc
maquíssim
per poder fer una bona festa, eh?
I tant.
Sí, sí, sí.
I com va néixer una miqueta
això del Greenback?
Com va ser que
de cop i volta
van dir,
mira, també
entre estudi i estudi
també
anem a fer una mica
d'esbarjo, no?
Anem a trencar
una miqueta tot això.
Exacte.
Com va anar?
Però fa molt de temps, això?
Bé, ja fa anys.
Sí?
Jo fa...
N'altres fa un any
que hi som,
però ells ja fa anys
que s'hi dediquen
amb això.
Val.
Val.
Jo no estic des del principi
de la tradició aquesta.
I explica'm com anirà.
Per avui sí que me pots informar,
no?
De dir,
ja verà que és el com anirà.
A partir de quina hora hem d'anar?
Fins a quina hora podem estar?
A partir de les 12.
Sí.
Si s'apunten a la llista
que tenim a l'event de Facebook
de Greenback Heineken,
poden accedir gratis fins a la 1.
A partir de la 1 són 6 euros
amb consumició.
Bueno,
està molt bé, no?
Toni?
Fins a quina hora?
Fins a quina hora?
Fins a les 5.
Fins a les 5?
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Que tinguin una bona festessa.
Això sembla que continua sent...
continua sent les festes de Santa Tecla,
almenys per a vosaltres, eh?
Sí, sí,
per a nosaltres, sí.
Per a nosaltres no parar.
Molt bé.
I com anirà?
A veure,
més o menys ja tenim l'horari establert,
ja sabem més o menys
que hem d'anar a viadet
si ens volem estalviar aquí 6 euros,
però després, bueno,
si tenim la copa tampoc passa res.
I com anirà?
A veure,
perquè sé que teniu
el teniu a DJ,
a veure,
deixa'm que t'ho digui,
DJ Moncho,
DJ Pau Brull,
com anirà tot això?
Música per poder ballar,
música per parlar...
Sí,
molt comercial,
molt per a passar-s'ho bé,
molt de festa.
Molt bé.
I teniu també,
potser dintre d'aquesta festa,
algunes històries
de cara a la gent que vingui?
Perquè pugui,
no sé,
jo vull donant idees, eh?
Jo que dius,
doncs mira,
fem unes joguesques
perquè la gent se pugui apuntar,
jo que dius,
avui ja tenim els noms...
Sí,
bueno,
normalment,
sí,
anem fent cosetes també.
Hi ha dies que regalem coses,
hi ha dies que sí,
sempre fem alguna coseta d'aquestes.
Però no m'ho vols explicar,
perquè si no,
clar,
esbelles tot el que s'ha de fer aquesta nit
i ja la liem,
no?
Clar,
clar.
És que jo trobo el Christian
que és això,
que m'ho sembla,
que m'ho vulgui dir,
però que s'arretreu, eh?
Jo m'ho estic guardant per mi,
eh?
M'estic guardant per mi.
que m'ho vulgui saber,
ja faig què ha de fer.
D'acord, d'acord,
no sé,
Christian,
home,
però hem de vendre una mica l'arròs,
home,
ja sé que ja el teniu més que venut,
perquè la gent que vindrà
ja saben,
segurament,
que d'altres anys
o amb el...
els heu engrascat prou ja
per poder venir avui a la bequeria
al carrer Bolledo
i que s'ho passarà en pipa, no?
I que seran aquells moments de...
que potser també ho feu,
no sé si de cara a la comunió,
allò que dius,
tornem una altra vegada
al curs universitari.
És la volta al col·le, avui.
Exacte, exacte.
Una mica per vosaltres, no?
Sí, sí, sí.
I que millor que començar-ho
amb bon rotllo,
amb bona música,
en un bon lloc i...
Sí, a la bequeria.
I passar-vos-ho bé.
Molt bé.
Doncs, Christian,
et deixo perquè sé que has d'anar,
acabat de preparar el que ha de passar
aquesta mateixa nit
i me passes un moment amb el Toni?
I tant.
Sí? Gràcies.
Gràcies.
Fins ara, que vagi molt bé la festa.
Adéu, adéu.
Gràcies.
De res.
No, res.
Avui, aquesta nit que tenim festa
a la bequeria, eh?
Universitària.
Molt bé.
Toni.
Hola, Sílvia.
El Christian no m'ha explicat res, eh?
No t'ha explicat res, eh?
No, no, no.
No, no.
DJ Moncho, DJ Pau, Brull,
i l'he volgut de dir jo
i estirar-lo una miqueta
que no m'ha dit si hi ha alguna sorpresa,
alguna cosa.
No, no, no.
Me ha dit res de res.
Me ha dit que...
Pues entonces tendrás que venir
a ver lo que pasa esta noche.
No te queda otra.
Tú ya sabes que soy madre
de los niños.
No importa, hombre.
Ande, voy yo con esas edades ya
que son pipiolos.
¿Dónde voy yo, Toni?
Son pipiolos.
Claro, es que son pipiolos.
Son universitarios.
Bueno, hay que recordar un poco
de los viejos tiempos.
Bueno, Toni, gracias.
Bueno, pues nada.
Venga.
No, no, no, no marches,
no marches, que te diga la broma.
Vale.
Recordem que tenim
el Sobrino del Diablo,
que tenim els Tears in Rain,
que tenim el Morrison,
el Póquer,
a ver, a qui més m'has dit?
El Juacom a la Virgen.
El Juacom a la Virgen,
els Amedesos
i el Paco en la Luna.
És un octubre.
Tot això, a la bequeria,
al carrer Rebolledor de la nostra ciutat.
I ara, si, Toni,
gràcies, gràcies per explicar-nos-ho.
Anirem parlant amb els diferents protagonistes.
Espero que pugui passar per aquí tothom
que passi per la bequeria
i així convidar la gent de Tarragona
una miqueta més a que s'engresqui
a anar a la bequeria al carrer Rebolledor.
Gràcies, gràcies, Toni.
Fins la propera.
Un patonàs.
Cuida't molt.
Adéu, adéu.
Doncs sentim el Paco en la Luna.
Això es diu
Girl from Dublin.
That's my ride.
De les cames tan llargues
que puc esfrinar
Una festa de sang i batets
Una ruta de pell sobre pell
que puc esfrir.