.
Tinc una afecció que has devingut constant,
una afició a sentir-me irritat,
si tu no em fas cap.
Sensible paranoia, em poso rondinaire,
tot per fer d'una cabòria una desgràcia.
I em surto a somriure, tot fent caret de boner.
Sembla mentida creure'm centrat de l'univers,
intangible, mai t'has sentit mal i tal món.
Tinc una afecció que has d'acord.
Tinc una afecció que has d'acord.
Caio, malalta tant donar-li voltes al cap.
Marejat, per la por trobar-me aïllat.
Que perdo proporcions i gravetats,
enmig de tanta terra i tanta gent.
Un bon remei seria un tractament.
I després d'estar una bona estona al microones,
el que toca ara mateix és convidar-te al concert
que aquesta mateixa nit tenim a la bequeria.
Serà a partir de dos quarts d'11 de la nit.
Tenim una cita amb el Joan Pau.
I nosaltres també, via telefònica.
Joan Pau, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, com esteu?
Home, desitjant.
Ens vam quedar amb les ganes aquesta setmana de parlar amb tu
i no pot passar de que abans que comenci,
com ahir que diu el concert,
perquè queden poquetes hores almenys de tenir-te aquí amb nosaltres
i poder comentar una mica com anirà aquest concert, no?
Doncs mira, em fa molta il·lusió de poder estar aquí amb vosaltres.
A més, Joan Pau, jo no sé com t'ho fas,
però he estat mirant una miqueta el que estàs fent ara mateix en actiu
i on treus el temps?
Doncs, bueno, no sé, de sota les pedres.
Els teus dies què són?
De 34 hores?
No.
48?
S'allarguen?
Com els fas?
Ja m'agradaria.
Ja m'agradaria per poder descansar bé,
per poder disfrutar més de tot el que faig,
però no em queixo, no em queixo gens ni mica
i tot i així disfruto molt del que faig
i bé, les coses van com van.
Hi ha èpoques que estàs més relaxat i hi ha èpoques que estàs més ple.
Sí, sí.
Hem de dir que el Joan Pau el tenim amb els pets,
el tenim amb la gent de refugi.
A més, a més, els dijous a la nit el podeu veure,
que no me les puc treure del cap amb aquest programa de TV3,
i a més a més presentant aquest treball discogràfic
malic del món que vas enregistrar amb la gent de música global
i que aquesta mateixa nit en tenim de concert a la bequeria.
Per això te deia de totes aquestes coses que fas
i que espero de veritat pel teu bé emocional
i que no es posin totes d'acord en la mateixa nit un dia qualsevol.
No.
Alguna vegada ha passat, eh?
Sí o què?
I com t'ho fas?
I com t'hi divideixes?
A veure, quan et passa això o quan veus que et pot passar això,
doncs home, has de renunciar a coses.
No, no, m'imagino, m'imagino.
Però, sí que és veritat, i això molts músics i, bé,
jo penso que actors també i molts artistes així en general.
Bé, jo crec que totes les persones a vegades
ens fan que se'n solapen coses i llavors,
bé, passa allò del doblete, no?
Sí.
I a vegades, sí, dos o tres concerts en un dia, sí, sí.
Ostres!
Així no m'estranya.
Deus estar en forma i per la feina, no?
Abans sí que passava.
El que passa és que, bueno, ara ja també...
Tampoc hi ha la necessitat.
Si pots fer, tampoc hi ha la necessitat.
Per cert, estava pensant que, no sé si,
Joan Pau, amb aquest treball isogràfic,
aquest melic del món,
deus estar com un noi amb sabates noves, no?
Home, i tant.
Em fa molta il·lusió, em fa molta il·lusió
perquè, bé, he treballat i treballo amb molta gent,
amb molts projectes,
i, bueno, i per fi vaig posar fil a l'agulla
amb el meu propi projecte,
que tenia moltes ganes,
i que anava fent estones,
i, clar, lògicament les sensacions són unes altres.
Malgrat que tinguis una mica de recorregut,
una mica de bagatge,
les sensacions són molt bones, molt bones.
Feia poc, com parlàvem precisament
amb un noi que també s'ha tirat a la piscina,
en pla, estava abans en grups,
i ara ja va en solitari, i clar, dius,
per lo bo i per lo dolent, no?
I és aquella sensació de dir, jo capit, capit,
capit, capit aneixo,
ara em sortirà la paraula,
doncs el que he de fer, com ho he de fer,
i com m'agrada fer-ho, no?
També és el teu cas, jo crec, no?
Més o menys?
Sí, sí, sí.
A veure, jo ara mateix em sento que no estic renunciant
a altres projectes que tens.
Que tens, sí.
Perquè no vull fer-ho.
O sigui, jo disfruto molt de totes aquestes,
perquè crec que totes aporten moltes coses,
i em sento, doncs, molt realitzat, em sento molt ple,
i fins al 2010, doncs,
tenia una part important d'aquesta, bueno,
d'aquesta plenitud que encara no existia,
no era possible, no?
Que era una mica la part, doncs, això,
més propi, no?
I, bueno, jo sempre he anat fent coses,
ja sigui arrenyaments o cançons pels altres i tal,
però sí que, bé, tenia ganes de fer
algú per a mi mateix.
I llavors, doncs, bueno, efectivament,
com havíem dit, per lo bo i per lo dolent.
Bueno, no m'ho penso jugar...
O sigui, aquesta història, aquest projecte,
sóc jo al 100%, és una cosa molt sincera,
però jo no em plantejo d'estar amb coses al 100%, no?
O sigui, jo crec que això,
la música per mi són moltes coses
i per mi tot suma, no?
I no vull estar únicament i exclusivament dedicat a una cosa.
Puc dedicar molt a un projecte,
però no vull renunciar a fer altres coses.
Sí. A més, segur que, clar, tot això que dèiem, no?
Tot això suma de cara...
Jo sempre comento que a la vida tenim una motxilla a l'esquena
i anem posant les coses que més ens agraden, no?
I tot això fa que enriqueixi encara més tot el que fas, no?
Exactament.
Amb més ganes.
Exactament, molt bé, molt bé.
Això de la motxilla està molt bé.
Realment és això.
I tenim també videoclip.
Ho dic per si no només us voleu quedar amb el concert d'aquesta mateixa nit a les 10,
a dos quarts d'11, a la bequeria, sinó que ja tens el teu propi videoclip al tornar enrere.
Explica'm com va anar, perquè es veu molt divertit, eh?
Bé, sí.
és que volíem fer una cosa diferent.
Bé, i aprofito per dir-vos que la setmana que ve, o bé l'altra, encara es falta una mica per determinat, però res, en 15 dies com a molt gravarem el segon videoclip.
Ah, molt bé.
Sí.
i, bé, és el tema, no?
Llavors aquest primer volíem fer una cosa realment diferent, o sigui, els videoclips realment estan coses fantàstiques i meravelloses.
Nosaltres volíem fugir una miqueta del típic videoclip de sortir tocant i amb el grup i tot plegat, no?
I, bé, la veritat és que tinc gent molt propera que treballa molt bé, que són bons dissenyadors, que són bons il·lustradors.
Sí.
I en aquest cas, doncs en David Salit i l'Aina Jaume em van fer una proposta de fer, doncs, aquesta animació com a videoclip de la cançó Torna enrere.
Però hi ha una feinada aquí darrere, eh?
De gent, una feinada.
Sí, no, no, i a més a més està molt ben feta, que et quedes parat precisament per això, el que deies, no?
De la novetat, que normalment en un videoclip sempre, no sé, busques més o menys el que et diu la cançó que tingui alguna cosa que reflecteixi,
però en aquesta cançó és que ets tu, no?
Sí, sí, sí.
Jo ho sé.
No ho busquem més, no?
La veritat és que és molt simpàtic i, com has dit tu, va portar una feinada, a més a més.
I vegi, no.
Va ser tot molt artesà i va, bueno, va ser una qüestió, a veure, lògicament de talent i de ser minuciós, no?
Però ha estat una qüestió més de temps, no? Ha necessitat molt de temps per això.
I aquest segon videoclip? Ja teniu la idea, ja sabeu més o menys per on caminarà?
Sí, sí, sí. Únicament és una qüestió de posar-nos d'acord amb el dia.
Vale, però no s'ha pot avançar res, no?
Doncs s'agravaran i quina idea tenim.
No tindrà res a veure amb el concepte de videoclip que ha estat el primer per obrir la llauna, que ja t'ho dic, a mi estic supercontent i m'encanta.
No, serà un altre tipus de videoclip, serà un plano seqüència i, bueno, de moment no puc avançar res.
Molt bé, molt bé. Te dic una cosa, no ens queda temps, Joan Pau. Sé que m'agradaria continuar parlant amb tu i que te faci una proposta de cara a un futur no gaire llunyà.
Amb qualsevol excusa que tingui ja sigui la presentació d'aquest segon videoclip o un altre concert per aquí per a la nostra ciutat,
a veure si ho podem fer no via telefònica sinó aquí en persona i així podem estendre'ns una miqueta més i de parlar d'aquest malic que tant ens agrada i que aquesta nit presentaràs a la bequeria i que esperem que vagi molt bé.
Que vagi molt bé. Què et sembla?
Encantat, no sé, jo sí, sí, ja ho farem venir bé perquè estigui a Tarragona, doncs, sí, per acostar-m'hi allà on digueu i xerrar una estona.
Així que dius, mira, passava per aquí davant i aquí estava, no? Dius, passi, passi, ja farem un cafè, encara que només sigui farem un cafè, no?
Clar que sí.
Doncs, Joan Pau, moltíssimes, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, que ara estàs venint cap a Tarragona, que vagi molt bé a la carretera, no corris gaire, que aquesta nit et volem veure, eh?
Molt bé.
Gràcies, un petonàs ben gros.
Gràcies a vosaltres, un petó.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia.
Adéu-sia, bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!