I ara segurament que hi haurà molta gent que deu dir
com, com, la sintonia de les Gavarres, ens anem cap a...
Si anem a les Gavarres, sí, sí, sí, sí, ens anem cap allà.
Perquè és que li estava dient a Josep Eduard, bona tarda, Josep Eduard.
Hola, bona tarda.
Que ens faria demà innocent.
Què tal?
Com t'hi veus, tu, demà innocent?
Malament, però ho hem pogut intentar, ho hem pogut intentar.
A la tarda, tu ens has anat sentint aquestes setmanes?
Ui.
No, perquè estàs al cine.
Estic treballant, si jo m'escapo per venir aquí.
Ja ho sé, que t'escapes.
És el meu horari.
Per això, més innocent que tu, ara mateix no hi ha ningú.
Perquè no has pogut sentir el programa perquè et trobes a la feina.
Sí.
A la qual cosa, anem amb la seguretat.
Llavors, una mà super innocent.
Super innocent.
Tenim de l'1 al 41.
I m'has de dir dos números.
Dos números.
Vinga.
El 40.
Vinga, el 40.
I el 2.
El 40 i el 2.
Doncs vinga.
El 40 i el 2.
Jo demanaria, i te trec una miqueta del teu temps, que el número 40 i el número 2 ens truquessin aquí a Tarragona Ràdio,
perquè els han tocat dues entrades a cadascú per poder gaudir de Port Aventura.
S'ha de tocar en ràpid.
Ràpid, ràpid.
Bona tarda.
Hola.
Tu qui ets, el 40 o el 2?
El 40.
Hola, Àlex, com estàs?
Hola.
Felicitats per la part que toca.
I tant.
Qui la sigui, la consiga, diuen.
Mira, veus?
Doncs mira, ha tocat i a més a més ha estat el teu número.
Sí, sí, sí, molt bé.
Àlex, ja saps que pots venir a recollir-les quan vulguis.
que les tenim aquí a la ràdio.
Si vols venir avui per anar aquest cap de setmana, doncs endavant.
T'esperem.
D'acord.
Molt bé.
I res, molta sort i felicitats.
Vinga, gràcies, home.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Anem al número 2.
La persona que té el número 2, jo crec que també hauria de saber-ho, no?
Ens va trucar a més a més la setmana passada, tilluns de la setmana passada.
El número 2 pertany a la Dora, que jo esperava que m'ha trucat més ràpidament.
Perquè es coneixia.
Però crec que la Dora, ara mateix, Josep Eduard, entre tu i jo, deu estar amb el net.
Està amb la família.
O això s'ha fugat a veure el diàtre de Tarragona.
Jo calculo que estarà per allà.
Si teniu a la Dora per aquí al propà, aviseu-la que ha estat la guanyadora també de les dues entrades per poder anar a Porta Aventura.
Sobre que els hi ha reserves, no?
Exacte, els hi guardem, els hi guardem.
Mira, mira-la.
Bona tarda.
Hola, guapa, bona tarda.
Bona tarda, Dora, com estàs?
I quan he sentit el patito, dic jo, jo, jo, jo, jo.
Molt bé, molt contenta, mira tu.
Ja has vist que més i no sent que el Josep Eduard ningú, eh?
Ah, pues mira.
I a més a més s'ha anat d'una punta a l'altra.
S'ha anat de la setmana passada avui mateix, eh?
O sigui que...
Escolta, ha dit el contraúltim...
No, el contraúltim...
Ha dit el dos, exacte, el dos i el 40, o sigui...
Mira, mira, mira, oi, aquest xic.
Ja li vols donar les gràcies un dia que passis per allà al cinema?
Lluís, on està el Josep Eduard? Que vinga, donar-li les gràcies.
Això mateix.
I ja està, i el saludeu.
Josep Eduard?
A Josep Eduard, ah, vale, molt bé, molt bé.
Vaig a la meva filla que me vol portar un dia a veure una d'aquelles tranquil·letes i guapes.
Ja preguntaré per ells.
Molt bé, molt bé.
Ara ja saps, Josep Eduard no te'n salves.
Molt bé.
Dora, bon cap de setmana i t'esperem per aquí per la ràdio.
I va haver-hi per tot, guapa, vinga.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau, gràcies, adéu-siau.
Gràcies.
Doncs hem de dir a tota la gent que no li ha tocat, que no passa res,
que la setmana vinent tornarem a rifar dues entrades més,
que són les dues darreres, i que els esperem.
Que tornarem una altra vegada a partir de dos quarts de set de la tarda i fins a les set,
obrir els telèfons per tornar una altra vegada a anar a Porta Aventura.
Però ara sí, ara sí, ens centrem a Ossina les Gavarres,
perquè havíem de parlar d'una pel·lícula que...
No ho sé.
Ostres, Josep Eduard, mira que la tenia abans a la punta de llengua,
i és que m'estudia...
Jo, que és massa difícil.
M'estudia sola.
És que, mira, m'estudia...
Jo crec que aquesta pel·lícula que vam parlar avui, jo no em sé el nom, mi què et diré.
No? No te saps el nom.
No, no.
Fem una cosa, què fem? Fem un recordatori, parlem del futur...
Mira, tu manes, què vols fer?
Potser que parlem del passat o del futur, que començaria?
Com començaria amb el cuento de Navidad, això?
A veure, com comencem? El passat o el futur o amb el present?
No ho sé.
Comencem amb...
El primer dels fantasmes era el del passat.
Del passat.
No, per anar...
Sí.
D'acord.
Bé, recordeu-vos que a part de moltes pel·lícules que encara segueixen donant guerra,
com Skyfall, com Lo Impossible, com L'Amanecer,
com Campanilla, Sintregua, el xef...
Bé, i moltes més que tenen cartellera,
vull que realment estem en una temporada molt bona de cinema.
Comentar-vos dues pel·lícules, que a mi m'atenen una mica així encandilat
i per la temàtica, que són dos molt diferents.
Una molt lleugera i molt fresca, que és del Sesgai,
i una molt més complicada i molt més filosòfica, que és de Langley.
La primera seria Una pistola en cada mano.
Anoche, soñe, que hacíamos el amor.
¿Por qué no escribes una carta?
De verdad, ¿te parece que mi problema es que no me atrevo a hablar con mi mujer?
¿Qué te pasa?
Ansiedad, miedo, en general...
Alguien tiene que tener la culpa.
Yo no, ¿no?
No, que algún otro día podemos hacer algo.
¿El qué?
Tiene una disfunción.
Eréctil.
¿Dónde?
Bueno, María, por favor, decime lo que quieras.
Se va a hablar.
¿Sólo que hubiera llevado un paraguas?
Nada de esto hubiera pasado.
Nosotros hablamos de cosas importantes.
No como vosotras.
Tienes razón.
Nosotras solo hablamos de nuestras parejas.
Sí.
Porque sois idiotas.
¿Y lo mío?
Llora, llora tranquilo.
Llora tranquilo.
A mí no tienes por qué mentirme, ¿eh?
Que yo no soy tu mujer.
Lo hemos pasado bien estos años juntos, pero todo tiene un límite.
No se puede fumar, ¿eh?
Estamos en un momento difícil de la vida, señora.
Una película espanyola.
A més a més, déu-n'hi-do, quins munt de cracs que surt en aquesta pistola, ¿eh?
Estic apuntat, si vols te faig la llista.
Vinga, endavant.
Ricardo Darín, Luis Tosar, Javier Cámara, Leonor Gualding, Eduardo Noriega, Leonardo Sblacria, Candela Peña, Eduard Fernández, Alberto San Juan, Cayetana Guillén Cuervo, Jordi Mollà i Clara Simó.
I tot això, els homes per un costat, les dones per un altre.
I, com sempre, els homes quedem superretratats, sempre, supermonos tots, allò en fila índia, guapito, guapitón, guapo, un darrere a l'altre, i tots quedem com el que som, molt divertits, els homes.
Això sempre, això sempre, divertidíssims.
Sí, la veritat és que val la pena per, també, tot el que està caient, aquests moments que sembla que tot hagi de sortir al revés, anar a riure un rato, amb gent coneguda, que a més a més tens complicitat, que t'agraden com a còmics,
perquè la majoria han fet pel·lícules còmiques i ho fan bé, i aquests actors tan bons, i rius, i veus que són coses com imatges nostres, no?, d'alguna més, més fresca, més del costat de casa, no?
I molt quotidià, jo que dius, una cosa de gairebé...
Sí, més de carrer, més de carrer i menys de tele, que dic jo.
Molt bé.
I crec que val la pena, i que si tinguis a arribar un bon ratet, anem a veure aquesta pel·lícula, que ho farem. A més, és un català del Sesgai, no?, vull dir que, a més a més, directe patada.
Diu que ser, per tot, aquesta, parladora.
Parladora.
Què et sembla?
Parladora, ara ja que ens ha dit que volia portar-los la seva filla al cinema...
Així s'enrirà un rato de naltros, no els homes.
Bé, i la segona, la segona recomanació que faia és la vida de Pi, que és totalment el contrari de la pistola en cada mà, no?
O sigui, estem parlant de coses d'alguna, coses més filosòfica, molt més interior, però basada en un llibre, i que realment està funcionant molt bé i està agradant molt,
perquè les imatges i tot el 3D són espectaculars.
Són bestials, eh?
És espectacular, la gent surt encantada.
Anem a sentir-la.
Anem a sentir-la.
Anem a sentir-la.
¡Vámonos, de prisa!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
¡Vámonos!
A partir de aquí comença la història!
Comença la història!
Comença el que el tigre se decideixia!
El tigre que se llevo, no?
El que el tigre se llevo!
I aquí comença la història i llavors és molt interessant perquè està basada en un llibre
que està molt ben fet i crec que és molt filosòfica però a més l'importància de la supervivència
i molt màgica i molt mística.
Jo he vist unes escenes de la balena que salta i després també els peixos voladors.
I sobretot les recomano en 3D, ja us ho dic ara.
Normalment a vegades hi ha pel·lícules que en 3D dius més igual una que l'altra
tot i que sempre l'espatruïtat del 3D sempre dona un valor afegit a les pel·lícules
però a vegades consideres que hi ha pel·lícules que no fa falta
que es pot veure en digital i no passa res, no?
Però en canvi aquesta en 3D guanya moltíssim.
O sigui que si podeu permetre veure-la en 3D...
Millor que millor.
en 3D.
Doncs en la vida de Pi, que algunes vegades penses la vida de Pi.
Si no saps d'acabar la història, penses dius ser un matemàtic.
Clar.
La vida de Pi.
Ja està.
Un tio que està tot el...
El hombre que inventó el 3, 14, 16.
El Pi.
Però no, no t'has de veure.
Ha t'agradat, eh?
Bueno, deixeu.
Anem a parlar del futur.
Vinga, anem a parlar del futur.
Deixem el fantasma del passat i anem al fantasma del futur.
Vinga, saltem, saltem.
El futur serien 4 pel·lícules, que dues s'estrena el dia 21 i dues el 25.
Si vols comencem amb les del 21, que seria una infantil i una per adults.
La infantil seria El alucinante mundo de Norman.
Dos vinga, anem a Santia, al Norman i al Seumon.
A veure què dic.
Os presentamos a Norman.
Su familia es un pelín pesadita.
¡Norman!
No puedes ser como los críos de tu edad.
¿No decías que los críos de mi edad se pasan el día mangando tiendas y coches?
Su amigo es un poco especial.
¿Podés abrir la puerta?
Estoy ocupado.
¿A qué estás viendo otra vez el DVD de aeróbic de mamá?
¡No!
Y tiene un don...
Buenos días.
...que es un tanto extraño.
Me alegro de veros, tío.
¡Eh, paz, colega!
Lo mismo digo.
¿Qué tal?
Hola.
¿Qué tal tú?
¿Y ves fantasmas a todas horas?
Sí.
¡Qué alucine!
Ahora...
¿Sabes quién soy yo?
¿Ese vagabundo cutre que vive en la colina?
¡Se lo preguntaba a él!
Seguro que nadie te ha contado lo de la maldición de la bruja.
¿A qué no?
Para salvar su ciudad...
...un fantasma se despertará y levantará los huertos de sus tumbas.
Tú eres el que debe impedirlo.
Necesitará algo de ayuda...
¡Te pillé!
¡Ay!
...y un montón de valor.
¿Qué hacemos, Mick?
¡No lo sé! ¡No lo sé!
¡Eres el mayor!
¡No, de mentalidad!
Próximamente...
¡Norman!
¡Norman!
Típico de Norman.
Cuando los zombies llamen a la puerta...
¿Estáis bien?
¿Os han mordido a alguien?
¡Y un mojito de vengua!
¿Ese cosa?
¡Sé los verdaderos héroes!
¡Lo imaginaba!
¡Ya sé cómo parar esto!
¡Toma ya!
¡Pueden responder a la llamada!
¡No hay mucho miedo!
¡No hay nada de malo en tener miedo!
¡Pero no permitas que eso cambie tu forma de ser!
¡Ay!
¡Sos capaces en el alucinante mundo de Norman!
¡Qué bonica es!
Té un...
Sí, la veritat és que estem en un moment que estan experimentant, estan canviant, estan
i els puixos estan arribant a continguts més...
més...
més grans, no?
Perquè...
Avui una temporada que sembla que hagués de ser mà de descarts, ajades, animalets, tot...
que són molt bonics, que estan molt bé...
Però comença a haver-hi temàtiques més...
més complexes, no?
Sí.
I més divertides i...
més arriscades, com podria ser l'Hotel Transilvània, encara l'estem fent.
O també la de Frankie Winnie, no?
Sí.
De Tim Burton.
I fa poquet, també, encara, com...
veiem el Tadeo Jones.
El Tadeo Jones, sí.
Ten de les seves, és veritat.
I la de Brave.
comença a haver-hi temàtiques i idees, i això és molt bo per la indústria del cinema i no pels exhibidors,
que cada vegada hi hagi gent que s'arrisqui més a fer un cine infantil més difícil i més arriscat.
I realment jo crec que la percussió és molt bona i que els nens també ho agraeixen, no?
Jo crec que fins i tot, Josep Eduard, pensant en diferents edats.
Sí, que cobres el ventall.
Que moltes vegades englobem tot en una edat determinada i, clar, hi ha nens que estan ja passant d'aquella edat
i que no acaben d'identificar-se en segons quines pel·lícules, no?
Sí, és veritat.
La veritat, el que estan aconseguint és agafar la franja infantil, com sempre, la més petita, la més menuda, de 3, 4 anys, 5 o 6 anys.
La més gran, sempre, perquè acompanyem els nens i disfrutem igual que els nens.
Sí.
Però aquelles de 12, 13, 14, que es podien perdre o que podien començar a diluir-se,
doncs els tornen a rescatar, no?
Aquesta és la clau d'aquest tipus de cinema infantil, que realment és molt més adult que mai.
Sí, sí, sí, i és maquíssima.
A més, els gràfics, la forma de fer-lo, tenen molta cura, que jo crec que també això, per la part de públic, ho agraïm, no?
Sí, sí, sí, que estan fent amb una execució perfecta i que realment veus que aquí hi ha un treball de fons molt fort, no?
Ja tenim aquí el Norman presentat, però hi havia una altra pel·lícula que també...
Llavors, la que faia en contraposició al Norman, ja veus que avui va tot de cara i creu, o A i B,
Sí, millor.
Encara hi creus, no sembla que és positiu i negatiu, i els dos són positius, no té res a veure,
que seria la del cuerpo, que és la del José Coronado, la Belén Roeda i el Hugo Silva,
que és dels productors de L'Orfanato i Los Ojos de Julia.
Ja us podeu imaginar la tercera de què anirà.
Doncs no m'ha sentit.
Mira, mira, mira.
Quiero que me lo cuente todo otra vez.
Uy, uy, quina poco.
Desde el principio.
Qué mal rollo.
Yo también.
Explícamelo.
Al final no, eh.
¿Qué ha pasado?
No, no, ya no estamos seguros.
Lo único que tenemos son sus huellas en el bosque.
Trabaja en el Instituto Anatómico Forense.
El amor, ve.
Es el vigilante nocturno.
Al parecer huía de algo.
¿De qué?
Según los registros, falta un cadáver.
Maica Villaverde.
Fallecida por infarto.
Estaba pendiente de autopsia.
Una mujer poderosa.
A menos que creamos que los muertos se levantan,
alguien tuvo que entrar y llevarse el cadáver.
¿Cómo que ha desaparecido?
Maica ha desaparecido.
¿Qué?
Su cuerpo ha desaparecido de la muerte.
Está muerta, ¿no?
Sé lo que ha hecho y cómo lo ha hecho.
Está muerta.
¿Seguro?
¿Podría alguien querer hacerle daño a usted
con hacer desaparecer el cuerpo de su mujer?
Yo no sé por qué está pasando todo esto.
Yo no tengo enemigos.
Toda muerte es un homicidio hasta que se demuestre lo contrario.
Pero nada es demostrable sin una autopsia.
Tenemos que entender qué ha pasado con Maica.
¿Por qué?
Usted la mató y luego se lo llevó de aquí.
No, no.
Eso es lo que Maica quiere que crean.
No lo ve.
Esta noche, esta noche serás mío.
Dios mío.
Yo quería a mi mujer.
No se sigue queriendo la persona que se ama después de muerte.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Oh, quina respiració.
A veure, això de lo del cuerpo, què era?
Perquè no m'he acabat jo d'entrar que ha passat aquí, eh?
És un cos que desapareix.
És un cos que desapareix.
I que, teòricament, és el cos de la Belén Rueda en un principi, no?
Sí, i sembla que la Belén Rueda torna per venjar-se d'algú.
Jo què sé, al final ja és que te'n fa tanta poc i ja n'hi ha ningú.
Aneu a veure-la?
Sí, sí, sí.
Quan s'estrena? Quan has dit que s'estrenava aquesta pel·lícula?
Aquesta s'estrena el dia 21 de desembre.
Sí, la setmana vinent?
El proper divendres.
Jo crec que venint d'aquí bé, i de l'èxit de l'Orfanato, i dels Ojos de Júlia,
qui tingui l'has d'anar a patir un rato, s'apunti ràpid.
Home, aquí crec que hi ha gent que li encanta això de patir, eh?
Sí, crec que sí, hi ha gent que li patirà l'intriga, el suspens, el susto.
Jo crec que els que vulguin, trobaran, eh?
Jo crec que amb aquestes pel·lícules noteu que les crispetes estan més per terra, o no?
Normalment no sé què passa, que n'hi ha bastantes.
No sé què passa.
Amb cada ensurt cop de crispeta, cada ensurt cop de crispeta.
I jo no sé què us ho fem, que a vegades dic, mira, cada ens posem...
Bé, és igual, una altra història, perquè dius, ostres, tu, posem un cordill perquè no caiguin.
Ja ho fareu, ja trobareu alguna cosa, ja trobareu alguna cosa.
Ja trobareu una cosa, ja trobareu una cosa, ja trobareu-la.
Bé, llavors, les dues que volia recomanar pel dia 25, també estaríem parlant del mateix,
dues opcions, una seria el infantil i l'altra, la musical, en aquest cas.
Que ve de, comencem per Los Miserables, que el director és el de Tom Hooper,
que és el mateix del discurso del rei, està tot dit.
Sí, sí, ja ho per ell.
Ja està, està tot dit, vull dir, el director garantia segura que serà una gran pel·lícula.
A més a més, d'una temàtica d'una novel·la homònima del Víctor Hugo,
estem parlant d'una cosa ja de la història, de la història, de la història,
de les novel·les, del teatre, del cine, vull que hi ha hagut moltes versions,
i ara una nova, fet per algú que et dona unes garanties que pot sortir alguna cosa espectacular.
A més a més, a vegades als ciners estem convertint l'opció barata del teatre,
també us ho he de dir, que a vegades hi ha cosetes, per exemple, fem òpera,
a vegades fem obres de teatre cinematogràfiques,
llavors és una opció de veure els Miserables que no n'hagi vist.
O ballet.
O ballet també, fa poc.
Trencanous, allà mateix.
Sí, sí, sí, en directe, a més a més.
Sí, sí.
Som així, de xus.
Ja està bé, ja està bé.
Llavors es veuran una pel·lícula musical el dia 25, el dia Nadal,
amb la família, i es curta el Hugh Jarman, el Russell Crown,
l'Anne Hathaway, l'Anne Bonham Carter i el Sacha Barakowen, no?
L'hevitat és que la història tothom se sap, la coneix,
sempre, no?, d'aquest, l'home aquest, que és es presidiari,
que troba una nena, que és filla, que el policia vol anar al darrere,
amb tot allò amb el meu ollo, no?,
l'importància dels canvis de classe de França.
Sí, sí, sí, una passada.
És una passada, la novel·la, i és una passada, la pel·lícula.
Per tant, no us la perdeu.
Vols que sentim una miqueta el tràiler?
Sí.
Et sembla?
Vinga, anem.
Tengo frío.
Puedo quedarme esta noche.
Sé quién eres.
Eres Jambaljan.
¡Jambaljan!
¡Jambaljan!
Muy bien, muchacha.
Lárgate.
I had a dream my life would be.
¡Ayúdeme, tengo una niña!
So different from this hell I'm living,
so never know from what it's seen.
¿Dónde está tu hija?
No life has killed the dream.
One day more.
Cosette.
Another day, another destiny.
Mademoiselle.
It's never an inroad to Calvary.
¿Y la niña, Cosette?
¿Quién eres a chica?
Cosette.
And yet, with you, my world has started.
But he never saw me blind.
But he never saw me blind.
One day more to revolution.
Heading the pit in the butt.
We'll be ready for these schoolboys.
companyia.
F perlu!
En las barricades!
¡A la carga!
Es veu fantàstica, eh?
I tant.
Per la forma i a més a més per les veus,
perquè comentàvem Faró d'Antena
que les veus són dels autèntics actors.
O sigui, que no és allò que diguis
l'han necessitat amb algú perquè
interpretés les seves veus a través...
No, no, no, són ells mateixos, eh?
Està molt bé, la veritat està molt bé
i crec que és la pel·lícula, per mi, del Nadal, no?
I a més a més s'ho mereix, la pel·lícula del Nadal.
Perquè normalment als musicals costa
i quan n'hi ha un i és bo,
m'agrada pensar que funcionarà, no?
A veure, a veure, creuem-ne.
A més a més, quin munt d'actorassos, eh?
És que jo crec que aquesta vegada, vull dir,
està ben fet, està ben pensat, també fins i tot el dia,
vull dir, crec que estan tots els ingredients perquè funcioni.
S'ha de dir una sorpresa que no funcionés.
M'has dit que arribava, quin dia arribarà?
El dia 25, el dia Nadal.
El dia de Nadal es fa l'estrena?
Si després del torró voleu anar a passar
tres hores de cinema, no, dues hores i mitja,
dues hores i mitja de cinema a gravar.
Això és fantàstic, no?
A gravar els llibres esperem.
Però el dia 28 després també teniu altres estrenes
que també venen.
Ah, que no en surt, per a cas, allò que dius el 25.
Sí, fem dues estrenes especials,
que tampoc pot ser que hi hagi una més,
però especials són dues per mi,
que és la de Miserables,
i després seria la Romper Ralf,
que és la que em guardava pel final,
que és la que aniràs tu la primera,
el primer dia allí fent cua,
que ho sento, els teus fills, allí, a tapar.
Sí, sí, sí.
No fallaràs, ho sé.
Tot el que són d'adults ja m'he de oblidar,
la meva vida adulta m'he de oblidar totalment,
i he de anar directament a...
A Romper Ralf.
A Romper Ralf.
Me llamo Romper Ralf.
¡Voy a romperlo!
Llevo 30 años haciendo esto.
¡Puedo arreglarlo!
Y cuesta disfrutar de tu trabajo
cuando a nadie más le gusta lo que haces.
Tú no eres más que el malo que rompe el edificio.
Estoy bien, estoy bien.
Si soy sincero conmigo mismo,
debe de estar bien eso de ser el bueno.
Ralf, tú eres un malo.
Pero eso no significa que seas malo, ¿entiendes?
Ya no quiero seguir siendo el malo.
Ralf ha abandonado su juego.
Bienvenidos a la estación central de juego.
¡Que viene un malo!
Todo va a cambiar.
Ahora.
¿Dónde está Ralf?
Perdona, Cuber, soy Ralf.
¿Ralf se ha ido a Heroes Duty?
Miedo es una palabra de cinco letras, nenazas.
Si queréis haceros pipí en esos calzonazos de niño grande,
no se lo digáis a nadie.
Hola, jefe.
Tú no eres de por aquí, ¿verdad?
¿Sugar Ralf?
¿Ha saltado de juego?
¿Eh?
No le pegarías a un tío con gafas, ¿verdad?
Le has pegado a un tío con gafas.
Bien jugado.
Sin mal, estamos perdidos.
Nos van a desenchupar.
¿Qué es eso?
Una medalla.
Me la he ganado en Heroes Duty.
¿De qué te ríes, mocosa?
Tendrás que ver muy bien donde pisas en un juego que se llama Cagarruti.
No podemos cambiar lo que somos.
No puedes cambiar el programa, Ralf.
Todos dicen que aquí no pinto nada.
¿Preparadas?
No pienso dejarte aquí sola.
Terminemos con el credo de los malos.
Soy un malo y eso es bueno.
Jamás seré bueno.
No, no, no, no, no.
Y eso no es malo.
Espera aquí.
Y no me cambiaría por nadie.
Hola.
Oh, ¿por qué reparo todo lo que toco?
Que vuestra mami se sienta orgullosa.
Adoro a mi mami.
Vaya, la poli.
¿Pero qué hacéis?
De juego a juego, Ralf.
Ah, t'imagines que arribés a passar això de veritat, eh?
Home, és divertida la idea, eh?
M'he cansat de ser dolent.
És que no vull ser més dolent.
No vull.
Ja, prou, ja.
No pot ser bo un rato.
Clar que sí.
Està molt bé.
Està molt bé.
La idea és molt divertida.
Ve de Disney.
Ja sabem com són els dibuixos de Disney.
És pel gran públic,
per les nens més petits, no?
I crec que s'ho passarem tots bé.
Ah, sí.
Ens recordarem tots del Sony, del Thangip,
de tots aquests videojocs i d'aquests...
Ah, no, no, què?
Fins i tot quan n'havien les maquinetes,
aquelles de les sales creatives.
Sí, sí, que havies d'anar especialment allà a jugar-ne,
perquè no n'havia en un altre lloc.
Sí, abans no tenia això de les cònsoles,
és una cosa nova.
En aquell moment n'havien d'aquelles maquinetes
i aquests personatges, no?
Eren els dolents, els bons,
i pot ser molt divertida.
I anaves a estar al vien durant tota la setmana
per intentar acabar de jugar aquella partida
que tenies allà i que ja ni sabies si existia, no?
I abans anaves allí...
Vinga, vinga, vinga.
Ai, que no puc.
Jo no puc, no arribo, no arribo al mando.
També, també trobaves, eh?
Queda molt baixet.
Per ser que la idea de veritat, que és molt bona, eh?
Sí, molt original, la veritat és que Disney aquí s'ha lluvit.
Sí, sí, sí.
Ja està bé, ja està bé,
perquè de tant en tant allò modificar,
treure alguna cosa nova i trencadora, no?
És una idea dels dibuixos, no?
Aquest seria un altre vessant, no seria al revés,
no seria en adults, sinó seria més infantil,
però donar una cosa nova també.
Crec que això ho estan fent molt bé, ho estan fent molt bé,
i això és el resultat,
que els infantils estan treballant moltíssim a la cartellera, no?
I estan treballant moltíssim,
i el Tadeo Jones fa tres mesos, perdó,
que ha estat a cartellera,
el Brei va estar dos mesos i mig...
També deu-n'hi-do, eh?
Clar, són pel·lícules que estan molt de temps en cartellera
perquè realment funcionen, agraden,
i té un públic que, bueno,
que el boca-orella, doncs, ostres, encara està,
doncs, vaig a veure-ho, no?
El que jo trobo que és estirar les orelles a la gent de Disney,
que triga molt a entrar al merchandising de les coses.
Saps per on vaig, no?
Bé, però a vegades ells tenen el seu canal i van una mica...
No, però que moltes vegades,
quan els nens encara estan amb la falera de la pel·lícula,
en aquell moment no troben res,
i quan ja ha passat un equis temps
que potser la falera ja ha baixat,
llavors en aquell moment quan troben la samarreta,
i les crios ja diuen,
ara ja...
Afanyeus, afanyeus...
A vegades també passa que les estrenes
no van lligades un lloc amb l'altre,
també passa molt, eh?
Vull dir que a vegades,
quan s'estrenen als Estats Units,
no s'estrenen aquí,
això la majoria de vegades no són estrenes mundials,
les infantils.
Bé, anem a parlar d'una coseta
i després de la cosa, no?
Home, com te sentin els hòbits,
que dius que són la cosa,
aquí tu i jo tindrem la cosa.
No, que em referia a l'altre, no, sí.
Bé, anem a parlar del present,
del fantasma del present.
Anem al Nadal del present.
Sí, anem al Nadal del present.
Avui mateix arriba la cartellera,
que jo em pensava,
tindrà un mal de cap perquè arribaran 200,
però no, no,
aquesta setmana el teniu tranquil,
però encara així,
trenca closques per acabar de posar
totes aquestes dues pel·lícules,
una d'elles,
el que deies tu abans,
el gran monstre.
Sí, la veritat és que en tenim
dues estrenes,
una que s'estrena en una sala
i una que s'estrena a vuit.
Per això...
està tot dit.
Comencem per la que està en una
i després, si cal,
parlem de les dades vuit,
que quan ja sabeu tots és el hobby.
Doncs primer comencem
amb una pel·lícula que jo crec que...
Mira, és allà que li dius.
Coral, pel·lícules corals,
crisspateres,
per riure una miqueta
i que toca,
podríem dir,
un puntet força sensible.
Una mica mala hòstia,
Té.
Sí.
Anem a sentir-la
i ara la comandem.
Molt bé.
West Orange,
Nueva Jersey.
Bonito, ¿eh?
El de azul es mi padre
y el otro es su mejor amigo,
Terry,
los inseparables.
¿Cómo has conseguido
que ella ha hecho esto?
Te abrirá el apicito.
Nos vemos en una hora.
Crecí aquí con dos familias.
Tenemos mucho que agradecer
por los clanes Wannin y Ostroff.
¿Quién diría que dos familias
podrían estar tan unidas?
¡Nina!
He vuelto para Acción de Gracias.
¿Están aquí mis padres?
Están detrás.
Podría decirse que la vida
en este lugar es predecible.
Voy a salir.
Vaya, cariño,
estás guapísima.
Mamá,
déjame respirar.
O lo era,
hasta que pasó
lo que pasó.
Kathy.
Mamá.
¡Oh, Dios mío!
Kathy.
Voy a vomitar.
Solo tienes 24 años.
Nos gustamos.
la madre.
Ya has causado
suficientes problemas,
govencita.
Y mírame cuando te hablo.
No funciona
cuando interpretas al padre.
Se ve,
no parece que finges.
Tu padre no está fingiendo.
No estoy fingiendo.
¡Te rías algo!
¿Qué pasa?
Me he torcido el tobillo.
¿Estás bien?
No, no estoy bien.
No puedes ser normal.
¿Qué es ser normal?
Nunca había hecho esas cosas.
No soy así.
Ahora lo estábamos comentando.
Bueno, es que debe ser una situación
una mica,
perdón,
de l'expressión,
xunga, eh?
Complicada,
molt complicada.
Sí, sí,
perquè a més te n'adones
que clar,
tothom té sentiments
encara que tinguis una edat
o una altra
per estar allà,
no?
És difícil
i és un bon enredo,
que la teva filla
se enamori del teu millor amic.
Cuidao, eh?
Clar, clar.
Cuidao que està casat
i té un fill
de l'edat de la teva filla
que a més a més
està enamorat de la teva filla.
Buah,
mare mía.
A més a més,
tenim el doctor aquest
que també està pacient.
És el que la lia.
És el que la lia?
El que la lia és ell.
Sempre la lia.
Hasta quan fa una comèdia la lia.
No para mai aquest home.
És que si no,
no seria ell.
Sí,
l'evitor és que no.
Jo crec que no seria ell.
La hija de millor amigo
és una pel·lícula d'enredo
i ja vereu
que són dues famílies
que viuen una d'una per l'altra.
Els homes van fer footing junts,
els homes van comprar junts,
tots són molt feliços.
Tots vols rotllo,
que guai, que guai.
Jugaran els cabells junts,
per dir alguna cosa.
I en segre resulta
que torna la filla
dels amics, no?
I el doctor House.
Sí,
el Hugh,
Lori.
Hugh,
Lori.
Lori s'enamora d'ella
i ella d'ell
i clar,
a partir d'aquí es munta
un sideral impresionant.
Clar, perquè al principi
intenten tenir la seva aventura
que ningú ho sàpiga.
I després es complica molt
que a més a més
el seu fill
està enamorat d'ella,
vull dir que és una cosa
que el teu pare
estigui liat
amb la persona que t'arrota.
Amb la persona que t'arrota.
Que és la filla
del seu amic,
bueno.
No, no, no, que...
Si voleu passar un bon rato
i veure una bona enredada...
Aquesta seria la seva, no?
Aquesta és la pel·lícula adequada.
I no me l'explicaràs al final,
com ja és tradicional.
No, al final resulta que no.
No, no, no.
No te n'explico.
Que serà segur que el tigre
es menja el Yuhairi.
El tigre se menjarà.
Se menjarà la filla.
A la filla i a l'altra.
I a la cubitera.
I a la cubitera.
I el pi que va sortir
amb el Doctor House.
Segur, segur, segur.
Bueno, ara anem a parlar.
Som-hi, som-hi.
Som-hi, som-hi.
Som-hi, som-hi.
El Hobbit, un viatge inesperat.
A més a més,
em dedica per aquesta pel·lícula,
la teniu en tota la sèrie
de versions possibles,
si és necessari.
I a més a més,
també la teniu
amb una nova tecnologia
que m'agradaria
que m'expliquessis
quina és aquesta nova tecnologia.
A veure,
la farem amb...
Bé, és el 3D HFR.
Sí.
La farem en català,
la farem en castellà,
la farem en 3D,
la farem en versió original,
també,
en 2D i en 35 mil·límetres.
O sigui que la fem tot
en versions diferents,
bé,
d'idiomes diferents,
vull dir que una mica de tot,
perquè tothom que vulgui
anar a veure el Hobbit
no digui,
ep, no falta...
Bé, clar,
si ve un que vol en xino
ja és més complicat,
no?
Però vull que tothom
té versió original,
té català,
té castellà,
té 3D,
té digital,
vull dir,
té 35,
vull que cada cop
pugui triar
la que més li agradi.
Quin és l'avantatge
que tenim a les Gavarres?
Doncs que serem l'única,
en un xonellà de la província,
que farem la pel·lícula
en 3D HFR.
Amb una sala 3,
aquella que ven sempre
tu cada setmana.
Sí,
recordes que ja s'ha de 3?
Oh, home,
si no, no.
La sala 3 és que cada setmana
tu estàs allà clavada
cada dia.
Per veure que ja saps com és.
Sí, sí,
a cada dia,
ui, ui,
que la tens superclara,
la tens superclara.
Bonica de per si.
Bonica, eh?
Que t'he de dir?
Que t'he de dir?
Xula, xula.
Bona butaca,
bona pantalla,
a més a més,
ningú te molesta davant.
És que ja ho sé,
que és cada setmana.
Clar.
Doncs a més a més a la sala...
Que dilenç.
A la sala 3,
que és la que vam reformar,
que és la que tenim
el millor projector,
tenim una pantalla gran format,
tenim la millor 3D,
tenim les millors butaques,
o sigui,
la que tenim
en millors condicions del cinema,
també és l'única
que té l'opció de poder-ho fer,
perquè necessites
un projector especial
i, evidentment,
això té un sobrecos.
Som els únics que la fem,
estem molt contents
perquè realment
el que nosaltres oferim
a l'espectador
és que pugui veure la pel·lícula
en 48 fotogames per segon.
Idràs,
què són 48 fotogames per segon?
Què són 48 fotogames per segon?
Bueno.
Digues-melo.
Quan vi fotogames per segon
vol dir que hi ha 48 quadrets
que passen en un segon.
Això què vol dir?
Que la definició
que veurem a la pantalla
és el doble
de la que veieu normalment.
Déu-n'hi-do.
Què passa?
Que a vegades
no ho veureu tant,
però la gent
que estem al ram
ho veiem més,
la sensació
que el fons
sempre queda més difuminat.
Per exemple,
els detalls
es perden més.
Sempre hi ha
el primer plano,
que és el que es veu perfecte,
que tu veus els personatges,
els actors,
ho veus tot.
Llavors, clar,
com és 24 fotogames per segon,
no pots definir-ho tant
per poder veure,
per exemple,
que hi ha una muntanya
i una caseta al darrere.
Sí, per exemple,
o que estàs al costat del mar
i que darrere hi ha una barca, no?
Però com tampoc
és la principal
de la pel·lícula,
la gent tampoc
té una atenció especial, no?
Clar.
Doncs,
quan he fotograt
el fotogames per segon,
aconsegueix això, no?
Que tu puguis veure
una definició
al doble de bé
del que veies fins ara.
Això vol dir que
si hi ha un petit detall
que abans no el veies
perquè no es podia veure,
el veuràs perfecte.
Aquest és l'avantatge.
I segona,
que és en 3D.
Ostres,
el 3D.
Es converteix en espectacular
quan és 48 fotogames per segon.
Recomano a tothom
que pugui
que ho provi
perquè pugui dir, també.
Com tot,
hi haurà directors
i hi haurà gent a favor, no?
Però jo considero
que és una opció raonable
i que és una opció
que agradarà
perquè estàs donant
una cosa diferent
que fins ara no s'ha donat.
O sigui,
és la primera pel·lícula
que es fa així
i jo crec que és
el futur del cinema, no?
Cada vegada més definició
i sobretot
donar-li aquest valor afegit
al 3D
perquè al fer-ho del 3D
li dones un altre plus
com li va donar l'avatar.
Mira què et dic.
Sí, sí, sí.
No, no,
i que a més a més
et dona la sensació
que puguis estar
si normalment en 3D
ja estàs dins de la pel·lícula,
poder fixar-te
en tots els detalls
que normalment
el nostre cervell
sí que capta
i nosaltres potser
ens deixem anar pels ulls,
encara és més bestial, no?
És allò que dius
m'he portat el Hobbit
cap a casa meva.
Té, mama, seu.
La idea seria aquesta.
Sí, sí, està molt bé la idea.
No, seria això, no?
No, no s'aniria millor.
Perquè és allò de, no?,
el realisme total
i més bestial, no?,
encara.
Sí, sí, jo crec que
aquella sensació
d'estar quasi dins
de la pantalla,
cada vegada ho diem més, no?
Però arriba un moment
que estem avançant, avançant, avançant
i al final
ens embolcallarem
de la pel·lícula
perquè cada vegada
hi ha una cosa
que es supera l'anterior, no?
L'avantatge és això,
que sigui en 3D,
o sigui,
si no ha sigut en 3D
potser no es valoraria tant
com el fet que a vegades al 3D
sí que tens uns flaixos,
tens unes imatges,
tens uns punts forts,
uns punts fluixos
de la pel·lícula,
sinó que ara els veuràs
supernítids, no?
Encara serà més espectacular.
Que bestialitat, eh?
Jo si ho podeu provar, proveu-ho.
A partir d'aquí,
de totes les versions que deies,
que vulgui veure en català,
la podré veure en català.
A la sala 6.
Que la vulgui veure en versió original,
també la podré veure en versió original.
A la sala 5.
Que la vulgui veure en 3D,
sense tanta nitidesa,
també la podré veure en 3D.
A la 13 i també a la 14.
Que la vulgui veure en digital,
també la podré veure en digital.
A la 10, a la 16 i a la 15,
que me la deixava.
Però a la 10 és en 35.
Ah, company.
O sigui, que la vulgui veure en format...
És en 35 mil·límetres.
O sigui, nosaltres tenim,
de les 16 sales,
en tenim 11 digitals,
i 5 en 35,
que són el format antic i el format nou.
Llavors, també la podré veure en 35.
Per tant, li donem totes les opcions.
O sigui, que qui sigui un nostàlgic també del cinema
i prefereixi veure en 35,
també la podré veure en 35.
Fantàstic, fantàstic.
És això, que clar,
on poses el Hobbit?
Amb tantes versions diferents.
Clar, ens hem vist obligat.
Intentant respectar les altres pel·lícules
que també continuen funcionant a la cartellera
i que arribi a tothom, eh?
És molt difícil.
La veritat és que quan hi ha una pel·lícula així,
entenem que s'ha de donar pas
i, a més a més,
quan puguem donar tanta oferta,
perquè el problema és que la gent
pugui veure en la versió que més desitgi,
que és molt important,
que a vegades costa fer-ho.
Clar, la pel·lícula,
hem d'entendre que és llarga, no?
I dura tres hores.
Llavors, tampoc molts passes no es poden fer.
I arriba un moment que també és de fer
malavarismes per fer els passes,
malavaribles per fer les versions.
I aquesta setmana,
doncs, s'estrenem una més i ella, no?
Clar, normalment s'estrenem cinc o sis pel·lícules.
Gràcies a Déu, també,
que ha coincidit en aquest aspecte, eh?
Sí, ja suposo que ja farà esplaçament
perquè ja veuen que no hi hauria pas, no?
Vull dir que arriba un moment
que quan s'estrena una producció d'aquest tipus,
les altres estrenes es canviïn de lloc
o intenten estrenar-se menys, no?
Perquè crec que és important una mica
que la gent pugui gaudir aquesta pel·lícula
que, bueno, què hem de dir del Hobbit?
Pedim el trailer, l'escoltem.
Home, l'escoltem-la.
Mira, t'ho anava a dir, eh?
T'ho anava a dir ara mateix.
Lejos hacia el este,
más allá de sierras y ríos,
se alza una solitaria montaña.
Los enanos están decididos a recuperar su tierra.
Me gustan las visitas,
como a todo Hobbit.
Pero prefiero que me avisen
antes de venir a verme.
Señor Bolsón, a vuestro servicio.
Estoy rodeado de enanos.
¿Qué hacen aquí?
Pero si son muy alegres.
Así que este es el Hobbit.
Me pedisteis que encontraran
al decimocuarto miembro del grupo.
Yo he elegido al señor Bolsón.
A mí? No, no, no.
Los Hobbits pasan desapercibidos
si se lo proponen.
Y eso nos proporciona una gran ventaja.
Será nuestra oportunidad
de recuperar a Eremol.
¡Eh!
Señor Bolsón, ¿a dónde va?
¡Va a emprender una aventura!
Mithrandir, ¿por qué el mediano?
¿Por qué Bilbo Bolsón?
Quizá porque tengo miedo.
Y él me infunde coraje.
¡Eh!
¡Eh!
¿Eso es lo que os proponéis?
¿Adentraros en la montaña?
¿Y por qué no?
Hay quienes no lo considerarían sensato.
Un oscuro poder ha encontrado
la forma de volver al mundo.
¿Por qué no jugamos a los acertijos?
Si pierde, entonces qué.
Bueno, si pierde,
nos lo comemos, mi tesoro.
Si Bolsón pierde,
nos lo comemos entero.
De acuerdo.
Contaría con todos y cada uno
de estos enanos para el mejor ejército.
¡Cuidado!
Lealtad.
Honor.
Un corazón voluntarioso.
¿Qué más se puede pedir?
Has dejado atrás tu hogar.
¡El mundo te espera!
¡Cuidado!
Així és com sona aquest Hobbit,
part d'aquesta estrena camp mundial,
diguem-ho així,
que arriba avui mateix a la nostra cartellera.
I Josep Eduard,
on ubiquem dins de la saga
del Senyor dels Anells
aquest Hobbit?
A veure,
el Tolkien va escriure
dos llibres importants,
que serien el Hobbit
i el Senyor dels Anells.
Hem de pensar
que un el va escriure
l'any 32,
que és el Hobbit,
que és aquest,
i està pensada
quan els seus fills
eren joves,
petits,
eren petitets,
i va posar una història
una mica
pels seus fills.
O sigui,
en el fons està basat en això,
una història imaginària.
És un conte per nens.
Sí,
un conte per nens,
però amb una immensitat increïble.
Déu-n'hi-do.
El Senyor dels Anells
fa 20 anys més després
i estem parlant
d'un altre tipus de novel·la,
estem parlant després
de la Segona Guerra Mundial,
estem parlant
d'un altre tipus de literatura.
Què passa?
Que hi ha un punt d'anexa,
que és l'anell.
L'anell del Senyor dels Anells.
Ah, clar.
Llavors,
el que seria una mica,
el Hobbit és l'embrió
del que serà
del Senyor dels Anells.
Per mi l'obra més completa,
més gran,
més fantàstica
i més bona del Tolkien
és el Senyor dels Anells.
Però el Hobbit
el que fa és una mica
és aquella llavor
que fa que després
es diseixi l'altre, no?
Què passa?
Que el Hobbit
està basat en un sol llibre,
el Peter Jackson
l'ha fet en tres,
jo crec que és arriscat,
però venint d'aquí
i després ha fet
el Senyor dels Anells
per haver fet el mateix director
perquè va estar molt de temps
que no sabien si ho faria,
si no ho faria
i al final ho ha fet ell,
vull dir que
per mi és una garantia
perquè el Senyor dels Anells
va funcionar molt bé
i va agradar moltíssim.
Crec que el Hobbit
li dóna un vessant
més infantil.
D'acord,
més per la canalla,
jo que dius.
Més per la canalla
tot i que després
veurem
el Senyor dels Anells
en pantalla.
De ser una mica conscients
que hi haurà
les mateixes imatges,
més a més amb el 3D,
la QFR,
en aquest sentit.
No us penseu
que vagis amb un nen
de 4 anys, no?
No, no, no.
Estic comentant la història,
una cosa després la imatge, no?
La història en si
és 13 nans
i un mag
que va anar a buscar
un Hobbit
perquè
és el que tria
el Gandalf,
que és el mag,
com a personatge
que pot ajudar més
a recuperar
el tresor
dels nans.
El tresor dels nans
està a la muntanya solitària
costudiada
pel Drac Esmau.
Imagina't.
No, no, sí, sí.
Un Sant Jordi,
saps el que vull dir una miqueta?
No, no, no,
és una cosa molt...
El que passa
totes les aventures
que viu i desviu
fins a arribar aquell moment
i que no li posen
fàcil
i que...
I després hi ha el personatge
que per mi és el personatge clau
dels dos llibres
que és el Gòlum, no?
El Gòlum és un personatge fos...
I te sona.
El tuyo.
Doncs això, no?
El tigre, ja l'he trobat.
El tigre està aquí,
és el Gòlum.
No, però la veritat és que
crec que pot agradar molt.
També s'ha de dir
que el nivell dels senyors anells
és molt alt.
Llavors, jo crec que el Hobbit
serà difícil que hi arribi.
Jo crec que és complicat.
Però s'ha creat també
el que deia,
molta expectativa, eh?
Igualment,
tecnològicament li dóna
un valor afegit
que el senyor dels anells
no tenia,
per tant,
ja només tecnològicament
ja és millor
que el senyor dels anells.
Però crec que el Hobbit,
dins la temàtica,
com és més senzilla,
serà més difícil
d'introduir tants elements, no?
També diuen
que ell ha fet
una versió una mica
seva.
O sigui, jo crec que
sobretot el primer
i el segon film,
o sigui,
les dues primeres parts
seran bastant fidels al llibre,
però em sembla que la tercera
serà bastant lliure.
I aquí és on...
Encara ens falta
moltes més coses
d'aquest Hobbit
per descobrir.
Sí, clar, són tres parts.
Igual que el senyor dels anells.
Clar, són tres parts.
Llavors,
començarem amb la primera,
jo crec que la primera
hi haurà molta acceptació,
agradarà molt,
i la segona i tercera
és la que hem de veure
com acabarà tancant
el Hobbit,
el Peter Jackson, no?
I a més a més,
també enllaçant-lo
amb la que seria
la història o no,
necessàriament?
Jo crec que al final
ell s'aprofitarà d'això,
de que ser un llibre
més genuí,
més pur,
el Hobbit,
ell podrà obrir-se
més amb temes
que el llibre toca
però deixa bastant
a l'aire, no?
No està tan ben tancat
en aquest sentit,
perquè com més estava pensat
pels seus fills,
entendre que la complicitat
del llibre
no radia
ni els personatges
ni les històries,
sinó amb el...
no sempre, no?
El desenllaç,
no, el presentació
i desenllaç i nous.
Ai, nous i desenllaç, perdó.
Doncs a veure,
a veure què sé el que passa.
Jo crec que la gent
de cara a aquest Nadal
s'hi volcarà directament
amb aquest Hobbit.
Jo tinc moltes ganes, eh?
L'any vinent
encara estarem parlant
d'aquest Hobbit,
o sigui, ho tinc claríssim.
Jo si puc la veuré
en català,
si puc.
Sí o no?
Sí, en català.
Passaràs per les tres rames?
En versió original...
Ho veus?
M'ho imaginava,
m'ho imaginava...
I en 3DK a fer...
Home,
és que si no la veus
totalment, eh?
Clar, amb aquesta segona...
Perquè la nova tecnologia
és la primera
que la vull provar.
Doncs si puc,
la veurem les tres versions
perquè realment
crec que puc veur-hi molts matisos
i puc veure diferents coses
perquè crec que és d'aquelles pel·lícules
que necessites una vegada,
dos i tres.
Per acabar de fer.
Sí, jo, per exemple,
amb el Senyor dels anells
l'he vist cada part...
Ja has portat el compte, ja.
No ho sé quantes vegades
l'he vist perquè realment
cada vegada és una cosa diferent
i són pel·lícules que t'arriben,
que t'ho passes bé
i que quan les veus,
ostres, t'imagines el llibre, no?
Sempre hi haurà els matisos,
jo m'he llegit el llibre,
m'agrada molt el Tolkien,
però quan hi ha una cosa
que la veus que se pot apropar
o com a mínim tu podies arribar
a imaginar semblant,
per mi ja és tot un èxit.
Doncs sí, doncs sí.
Per cert, que ens hem quedat
amb les ganes, almenys jo,
de preguntar-te de les pel·lícules
de cara al nou any.
Podem fer així un flash
d'unes de les que s'esperen
de cara d'aquest 2013
que poden donar un bombasso?
Hi ha en segones parts
que jo crec que s'ha deuen
quan estàs esperant candeletes,
no sé si arriba la d'Avatar,
segona part,
que serà una d'elles, no?
Jo crec que per aquest de 2013...
El 2013 està una mica...
Una mica diluït,
acaben de veure grans coses, no?
Jo crec que aquest 2013,
com és...
que diuen que serà una mica duret.
Però ja s'ha de ves al cinema
i veuràs que ens ho passarem perfecte
i podrem veure l'Hombre d'Acero,
que és el de Superman.
Sí, Iron Man, sí.
Ah, no, Iron Man,
també Iron Man,
la segona part,
el Superman,
l'Hombre d'Acero,
però que són pel·lícules
que venen més tirant
cap a mitjans,
final d'any.
Exacte.
O sigui, a principi d'any,
per això tampoc té portat
cap pel·lícula,
perquè, per exemple,
sí que tenim la de Circo de Soleil,
perquè els agradi
el Cid de Soleil.
Sí, sí, el Cid, molt bé.
Fem un documental
en tros del Cid de Soleil.
O sigui que aquí,
per exemple,
també tinc la més...
Això que hi ha de la dificultat
d'anar a l'espectacle,
doncs podres veure el cine, no?
Que aquest s'estrena el 4 de gener.
Aquesta seria més immediata.
Jo estic mirant per aquí
que tenim una Anna Karenina
que vindrà de cara al mes de març.
Hansel i Gretel,
que també és una altra
de les bones que també...
Però la Hansel i Gretel
estarà tractada
com Blancanieves
i la lenda del Cazador.
I són grans.
Clar,
no penseu que serà
la història dels Grimm,
vull dir,
tal com l'han comentat ells,
sinó com l'expliquen
els directors aquests nous
que estan fent una barraja...
Va funcionar molt bé, per cert.
Blancanieves i la lenda del Cazador
va funcionar molt bé.
També he vist que també
per al 2013,
Carrie,
que no sé si és una versió
o una adaptació del senyor...
Un remex, sí.
No?
Sense comentar-hi.
No, hi ha diferents.
També hi ha Jack Bridger
del Tom Cruise,
després hi ha Lincoln,
Lincoln,
l'Estivin Spielberg.
Sí.
Hòstia,
aquest és molt important.
Déu ni no,
Hitchcock,
també comentàvem.
Jango Desencadenado.
La Jungla 5.
La Jungla 5,
bueno...
L'any que m'hi farà,
d'aquí dos faran la 6.
I serà la jubilació.
directament.
Sí que hi ha pel·lícules,
però no hi ha
quan els bombassos,
bueno,
el Hobbit també,
l'altra vegada,
evidentment,
al final d'any,
no hi ha bombassos
en aquest sentit.
O sigui,
jo crec que hi haurà sorpreses
l'any que ve.
Però aquest any,
per exemple...
Esperarem, eh?
Aquest any hi havia
pel·lícules molt clares,
com podria ser
Amanecer,
la segona part,
el Hobbit
i lo Impossible.
Aquestes tres eren
que les tenies al calendari.
Les tenies al calendari.
Les tenies al calendari.
Les infantiles,
les que hi són,
i hi ha moltes...
I clar,
sempre acostumen a venir
totes a final d'any,
com veus,
a l'Octubre,
Impossible,
a l'Novembre,
Amanecer
i al desembre,
el Hobbit.
Per això dic que
nosaltres sempre tenim això,
que les grans produccions
tenen la segona part de l'any.
A principi d'any,
normalment,
és com la pujada
a costa d'aner.
La gent,
que ens costa una mica
tot pujar,
però també...
També fem una pujada,
el que passa que és la temporada
del cine
més crítics
o de més qualitat,
que seria el cine dels Oscars,
dels Globos d'Or,
ja estem parlant d'un altre tipus
de cinema també,
o Lincoln,
per exemple,
estrena ara.
I també una altra
de les que parlarem,
que ho sàpiguis,
que jo te cito
de cara a l'any vinent,
perquè ara el que hem de fer
és tancar l'espai.
Tanquem?
Tanquem,
ja està,
fins l'any que ve,
ja.
Ja fins l'any vinent,
ja.
Però això sí,
Josep Eduard,
tingueu-nos en l'agenda
que de cara al mes de gener
tornem a trucar
per parlar,
exacte,
per veure com ha anat
l'època nadalenca.
I per fer un resum,
per exemple,
podríem parlar de una cosa
molt interessant,
que és com ha anat
el Hobbit
amb les diferents versions.
També,
a veure quina és la versió
que més ha tirat la gent.
A veure si al final guanjo jo.
A veure si m'ha sorprès.
A veure si m'ha sorprès.
Jo espero que sigui el 3D
a fer.
En versió original
i en català,
allò,
fins a la bandera.
Tots els altres,
8.
Bueno,
vale,
ja firmo,
ara on vols que firmi?
Moltes gràcies.
A tu, Sílvia.
Que vagi molt bé als Nadals.
Bon Nadal i bons torrons.
i felicitats per la vostra feina,
a tota la família dos
i a les Gavarres.
Moltes gràcies, igualment.
Adeu-siau.
Adeu.