Fins demà!
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Doncs jo sí que me'n recordo com es diu. Es diu La Terra es plana i és l'espai que cada dimecres ens ofereix el Beta, que ja el tenim. Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Has vist, no?, que aquí el senyor Portet ens diu que no sabem qui som, ni res, no, no, Tarragona Ràdio, 96.7 FM i el que convingui.
I a més a més diu que la Terra es plana, ves quines coses.
L'hauríem de portar un dia, eh?, que ens expliqués el per què d'aquesta cançó, no?
Sí, a veure, la seva teoria científica, per què la Terra es plana, segons ell.
Exacte.
Quan, sempre, sempre, no sé per què, quan parlem de coses de l'espai, tots els objectes són rodons.
Exacte.
Sí, sí, sí. Però ell diu que la Terra es plana.
Però a mi jo depèn de la seva mateixa dimensió. A mi jo la dimensió del Quimi Portet és tot pla.
Tot pla.
Tot pla i a més a més que es pot veure d'un costat a l'altre, no?
Podria ser. Doncs bé, una de les notícies és això, que ens allunya una mica de la Terra i des de la distància estant, eh?, queda bé així, no?
Que és preciós.
Des de les distàncies estant, doncs la Terra es veu rodona. Però bé, en parlarem després, que és d'aquell satèl·lit que havia de caure, que ens amenaçava el cap.
Això és veritat, que m'ho vas comentar, ho vas deixar caure la setmana passada, que avui, però...
Això, això, ho vaig deixar caure i encara no havia caigut.
Ja ha caigut, ja?
Ah, sí, sí, ja ha caigut. Per sort, sembla que no ha fet mal. Ha estat aquest cap de setmana, però ha anat a poc, com sempre, no?
I té nom i cognoms. És un satèl·lit rus, ho vam dir que era rus, però en aquell moment, la setmana passada, no vam dir el nom.
Es deia, o sí, es deia perquè hi ha passat a millor vida, Fobos Grunt.
I va ser un experiment que van fer els russos, d'enviar aquest satèl·lit cap a Mart i el cubet, doncs, només llançar-lo el passat mes de novembre, doncs, es va desbocar.
I se li va marxar d'òrbita i, bé, doncs, milions i milions de rublos, de rublos, no d'euros ni de dòlars, milions i milions de rublos, la moneda russa,
doncs, se'n van anar...
Ara m'ha sagradat.
Se'n van anar a Norris.
Perquè les altres sàries encara continuem pensant en pessetes, sense voler.
Allà no han adotat.
No, no, no, però entens que nosaltres ja podíem haver dit encara pessetes, no, no, euros, rublos, no? Parlem amb propietat.
Bé, bé, ara en parlarem perquè us vam anunciar la setmana passada que Apple tenia entre mans una notícia que semblava de ciència-ficció.
Però, és clar, quan ells, els d'Apple, es presenten davant de l'oficina de patents i marques dels Estats Units d'Amèrica,
això, la patent d'aquest invent de ciència-ficció, repetim, doncs, sembla ser que no és tan ciència-ficció.
Pot ser el que hagi passat aquí és que s'hagin avançat una mica, no?
Pot ser que la cosa encara no estigui madura, saps?
No està...
No estigui acabat de parir-ho tot.
Li falti un bull encara, no?
No em refereixo a cap persona, eh?
Em refereixo a l'invent aquest, no?
Que li falti un bull, però ells, per si les mosques, doncs, ja han anat a registrar que no n'hi hagi una altra
i també m'ho registro jo i després si la cosa arriba a bon port, doncs els diners estaran per a mi, no?
Doncs les Apple no són tontos i bé.
I bé, doncs, tot i que ho posem tot en prevenció,
que sembla, ja t'ho dic, una notícia de ciència-ficció,
pinta bé, pinta bé, perquè, esclar,
si van a la fusina de patents, per molt d'avulls que li falti a l'invent,
tenen alguna cosa, tenen alguna cosa.
I potser no és per demà, però potser que sigui per passat demà.
I això és bo.
Doncs mira, us vam anunciar que Apple sol·licita la patent d'una bateria d'hidrogen
que durarà setmanes.
Oh, que bé, quina meravella.
Això sí que és un regal del cel.
Tu saps el que és?
Del cel, no com els satanits que acaben.
Que el carregues a la nit i quan arriba ja mitja tarda, depèn de com,
ja no t'arriba la bateria.
Sí.
I en aquell moment és quan has de fer aquella trucada urgent,
que no saps per què l'has de fer, però és necessària per tu en aquell moment.
i el mòbil te diu tit, tit, tit, tit, tit, tit, i cacs.
No sé què ens passa avui, Sílvia, que estem inspirats, no?
I tot ho fem en...
Sí, això que ha dit...
Perquè volem tenir força i ganes.
Sí, sí, però és que m'ha sortit ara, m'adono,
que sense voler he tornat a fer indirectament un anunci
a això dels satèl·lits que cauen
i en aquest cas no cau una cosa dolenta,
sinó que ens cau un regal del cel bo, no?
O ens caurà, vaja.
Mira, la companyia Apple està treballant
a una nova bateria alimentada amb cèl·lules combustibles d'hidrogen.
Això ja sona...
Cèl·lules combustibles d'hidrogen.
Això sona allò, Terminators i...
Aquests robots que també...
No se li escava la bateria, perquè van amb piles, aquests robots.
Jo no he vist els robots de Terminators endollats allí.
Però deuen anar amb panels solars, home.
No, per mi que van...
Deuen tenir alguna història.
No, no, no, els robots, els Terminators,
van amb cèl·lules combustibles d'hidrogen.
I nosaltres, doncs, ja ho estem començant a treballar, això.
Bé, la qüestió és que amb ella,
la bateria de cèl·lules de combustibles d'hidrogen,
els dispositius, tant els telèfons mòbils
com les tauletes, els ordinadors, els smartphones,
els iPhones, els no sé què,
dirien adeu a les grans i pesades bateries actuals
per incorporar unes altes més lleugeres
i que, a més, poden durar setmanes
sense necessitat de recàrrega.
Apple segueix investigant per millorar els seus dispositius.
Malgrat que els models de la companyia de Cupertino,
sembla que és l'asseu social o l'asseu central d'Apple,
doncs, malgrat que els models d'aquesta companyia,
doncs, Cupertino, el mercat,
estan a l'avantguarda pel que fa al disseny,
o sigui, són...
Són de l'últim, de l'últim.
Són fashion total, no?
Sí, sí, sí.
Això no ho discuteix ningú.
Què dimecres me tens avui?
No ho sé.
Cupertino, què t'està passat?
He vingut inspirat, no?
Són fashion total i aquí, doncs,
a l'article que hem trobat,
diuen que l'avantguarda pel que fa a disseny i tecnologia,
però fashion total, no?
Sí, sí, sí.
Doncs bé, el que té per debò,
doncs, la banda dolenta és que les bateries
encara són un punt molt, molt, molt dèbil dels seus telèfons, no?
I per això la companyia està treballant en diverses patents, esclar.
Clar.
A més, ara amb la història de la telefonia mòbil,
que pots connectar-te a internet allà on vulguis,
i els ordinadors, clar,
que no se't quedi penjats allà on estiguis,
allò que dius, mira, me'n vaig a la muntanya
i me'n porto amb l'ordinador,
però no tenim on endollar que alguna vegada passa, no?
O que es marxa la llum,
que et pugui aguantar la bateria el que sigui, no?
És que és l'evolució de les coses, no?
És el que dèiem també,
que no fa gaire,
els telèfons només servien per parlar per telèfon.
I màxim t'enviaves una SMS, no?
Però una SMS tampoc no era un dispendi molt gran d'energia, no?
No, no.
El problema ha estat quan aquests mòbils,
a més a més de servir per parlar,
serveixen per connectar-te a internet,
per baixar-te a pel·lícules,
per veure pel·lícules, per veure televisió...
Per tot, per tot, ara mateix per tot.
Aleshores, esclar,
és un mestre que ja no serveix tan sols per parlar,
i què passa?
Doncs el consum és bastant gran.
No, no, i tant.
Bé, i una de...
I seguim parlant d'això,
doncs una de les últimes que...
de les patents, no?
Perquè diu que està treballant diverses patents, no?
Però una de les últimes que s'han conegut
està relacionada amb un nou concepte de bateria.
O sigui, tot és nou, no?
És clar, és que les bateries actuals són de liti-ion.
És el concepte que tenim ara,
que ja és prou avançat pel temps, no?
Ja, sí.
Perquè les liti-ion són recarregables
i estan força bé,
però el que passa és que el problema
és que la durada de la càrrega no és molt excessiva, no?
Però la tecnologia és molt bona.
Doncs bé,
una de les diverses patents que s'han conegut
està relacionada amb un nou concepte de bateria,
tant per a ordinadors com per a dispositius mòbils.
Aquesta patent presentada, recordem-ho,
davant de l'oficina de patents i marques dels Estats Units,
revela que les noves bateries estarien compostes
per cèl·lules combustibles d'hidrogen
capaces de convertir l'hidrogen i l'oxigen
en aigua i energia elèctrica.
O sigui que,
en un dispositiu molt petit,
molt petit,
perquè diu que...
ara ho diem, no?
D'aquesta manera,
la capacitat de la bateria seria molt més alta
i així podrien passar setmanes
abans de tornar a recarregar-la
i no seria prejudicial per al medi ambient.
A més,
segons s'obratlla Apple a la patent,
aquestes cèl·lules,
els ser minúscules,
poden fer que les bateries dels dispositius
siguin més petites i lleugeres.
I aquí és on volia arribar jo.
A més de que seran més petites i més lleugeres,
allí tan petit,
se produirà una cosa
entre l'oxigen,
entre l'hidrogen,
aquí hi haurà aigua,
se convertirà en energia elèctrica.
O sigui, serà una petita bomba atòmica?
No, no, no,
no vol dir...
M'ha fet por, eh?
Però tu,
en un dispositiu tan petit,
tan petit que ho volen aconseguir,
les coses que passen allà dins,
la gent fins i tot tindrà curiositat d'obrir,
què passa allà dins?
Aquí s'està produint
una quantitat d'energia
que en dures setmanes.
A mi em fa por això pels nens.
No, però...
Ah,
no, no,
però aquesta curiositat
és més de nen que de dur.
Ara sí que estic...
Dins de l'inspiració
que he vingut avui de migres,
estic fent volar una mica
la imaginació,
però l'hidrogen
combinat amb l'oxigen,
doncs, evidentment,
no té res de reactiu.
I això de la curiositat,
doncs,
m'ha vingut ara fent la cosa,
com pot ser que un dispositiu tan petit
produït tanta energia,
allò que sents curiositat
per dir què passa allà dins,
però no,
no crec que la gent
estigui per aquestes coses.
Ui!
No, no.
No,
la gent quan li venguin la bateria
que durarà setmanes,
doncs,
no s'estanarà per obrir-la.
Dirà,
ah, mira què bé,
doncs,
això com està el bé d'anar carregant
cada nit, no?
Ja està,
i no passa res.
Doncs bé,
d'aquesta manera,
doncs,
aquestes cèl·lules combustibles
poden arribar a altes densitats
d'energia,
cosa que potencialment
pot permetre
l'ús continuat
de dispositius electrònics
portàtils
durant dies
i fins i tot setmanes
sense necessitat
que siguin recarregats,
segons s'assegura
Apple.
I això és
el que diuen
ara,
a veure què passarà.
A veure,
saps que també hi teníem
una altra notícia,
ho deia el nostre company,
el Miguel González d'Illums,
que Apple també ja treballa
amb l'idioma català
com a tal.
Ah, sí,
no, no,
ja està disponible,
sí,
és molt important.
Home,
és un pas cap endavant també,
allò que dius,
doncs,
mira,
s'ha obert una miqueta més
i també reconeix com a tal
el català, no?
Sí,
a veure,
el català ja s'hi podia treballar
amb els dispositius
iPhones,
Smartphones,
ja s'hi podia treballar,
però quan passaves
d'aquests dispositius
de telefonia mòbil,
que sí que ja estava,
doncs,
el català com a idioma opcional,
doncs,
passaves d'aquests dispositius
a el que és estrictament informàtic,
a s'ordinadors d'Apple,
al de la poma,
doncs,
allà te trobaves
que no tenies aquesta opció.
I ara sí,
a partir de la setmana passada
doncs s'ha anunciat
que sí que els nous,
els nous,
i ja que et complis
ara de nous de trinca,
ja vindrà incorporat
i els que tinguis tu
doncs els podràs baixar
d'una aplicació
perquè...
Sí,
el diccionari català
o que sigui
per poder treballar.
Sí,
en aquest sentit
també és una bona notícia
perquè...
Ara falta que el Windows,
sí,
per exemple?
El Windows...
També ho té?
Sí,
em sembla que té l'opció
català.
No l'opció,
però que ja ho tingui com així,
com a Apple,
que ja treballi com a tal.
Ah, sí.
Que no sigui l'opció,
sinó que ja estigui dintre.
Bé.
Si no hagis d'anar a buscar tu res,
ni hagis de moure't,
sinó a buscar-li l'aplicació
directament català
i ja està.
I el tu reconegui com a tal,
no?
Sí,
estaria bé.
Jo també estic jo avui...
Molt bé.
És dimecres, eh?
Sí, sí,
estem a dimecres.
Estàs tan bé.
Sí, sí,
no sé què passa a dimecres
aquí a Treuña Ràdio.
Però bé,
anem per feina
perquè el temps té sort
i parlem d'aquest satèl·lit
que hi han posat noms i cognoms
que la setmana passada
vam dir que era rus,
però no sabíem
si tenia pare o fills
i ara té noms i cognoms.
Es diu Fobus Gran.
El mes de novembre
el van llançar
perquè havia d'anar a Mar
a investigar,
encara no sabem ben bé,
però se li va
desbocar.
Se li va anar a Mar.
Se li va anar
i l'òrbita va sortir,
el coet no el van poder controlar
i en lloc de col·locar-lo
a l'òrbita A
va anar a l'òrbita C
i tot descontrolat,
doncs al final
què ha passat?
Doncs que ha caigut, ha caigut.
Però el que dona molta ràbia
és que el xuclament de la Terra,
per entendre'ns,
l'hagi tornat a portar cap aquí.
Sí,
perquè com no va anar
a l'òrbita estable
per mantenir-se
una òrbita
per després poder sortir a l'espai,
i anar al seu viatge
a mar,
doncs es va quedar
una òrbita equivocada,
doncs en lloc de sortir cap a fora
va tornar
i és el que ha fet
ha tornat.
Ha trigat uns quants mesos
perquè de novembre fins al gener
i han passat tres mesos.
Però,
doncs clar,
és el procés que té
això de l'atmosfera
que s'ho comença a xuclar
però no és una cosa
de nit al dia,
sinó que va a poc a poc
i al final,
clar,
una cosa sense control
és el que ha passat.
Mira,
deixa'm dir-te
que va passar
per damunt
d'Europa
i al final,
doncs,
se'n va anar
a l'Oceà Atlàntica,
va anar a morir allà,
no?
I...
i la disintegració,
doncs,
com va anar la cosa?
Doncs,
el travessar l'atmosfera
ho va fer a 7 quilòmetres segons
i el fragment destruirà
per el fregament de l'atmosfera,
sí, sí,
no el fragment,
el fregament de l'atmosfera
va destruir part de la sonda,
però diem part,
perquè uns 20 o 30 fragments
no es van desintegrar
i van arribar a la Terra.
Esclar,
torno a repetir,
van caure a la mar.
Més dades,
13.500 quilos
és el pes de l'entrada
a l'atmosfera,
o sigui,
13 tones i mig,
13 tones i mig,
que és el pes que tenia
a l'entrada a l'atmosfera.
Saps quan va quedar,
quan va passar
ja l'afregament de l'atmosfera?
No,
quan?
200 quilos,
que no és poc,
es va quedar en res,
no?
No, no,
però,
a veure,
de 13 tones o 200 quilos,
Déu-n'hi-do,
el fregament de l'atmosfera,
la fènica va fer,
però 200 quilos
fan mal també,
i és el pes total
de les peces
que van arribar a la Terra,
en aquest cas,
a la mar.
perquè no va caure a Terra.
Pesos comparats.
El pes de la Fobos Gran
equival a un camió carregat,
o sigui,
abans de desintegrar-se,
equivalia a un camió carregat,
Déu-n'hi-do,
un camió carregat,
però fins a dalt de ferro.
i el pes del material
que va sobreviure
equival al d'una moto mitjana,
o sigui,
que et cau una moto a sobre...
No, no,
i t'aixafa,
i depèn de la velocitat
que vingui aquesta moto,
a mi no pots arribar a comptar,
no?
Si cau del cel,
ve bastant ràpid,
em sembla,
i ve com una moto.
Avui no sé què ens passa.
Però bé,
a l'altre dia...
T'ho sou que ets el beta, tu?
Sí, soc el beta,
el que passa que avui,
no sé què m'han donat avui,
però bé...
Això perquè ja veiem el cap de setmana.
Ja tenim més el bon rotllo.
Això es diu ciència recreativa,
perquè la gent no s'avorreix,
no comença a batallar.
i dic, ostres,
una altra vegada...
Una altra vegada tornar a parlar d'escuets,
ai, quin avorriment.
No, no, senyors,
que la cosa té la seva gràcia.
I pensint que,
fins i tot,
vaig anar un pas més endavant.
Vaig dir,
doncs,
anem a explicar
que això que ha passat
no és res
amb el que tenim voltant a la Terra,
perquè me vaig anar a informar
i el que tenim a l'espai,
ho hem dit altres vegades,
però és que hem trobat un títol
per dir el que tenim
al voltant de la nostra Terra, no?
Tenim un embús a l'espai,
Sí, sí,
aquesta seria el titular.
Tenim un embús a l'espai
i és que la gent no sap
el que li pot arribar a caure del cel, no?
Des del llançament
del satèl·lit soviètic Sputnik,
el 1957,
un total de 6.000 objectes
han estat posats en òrbita
en objectius tan variats
com facilitar les telecomunicacions,
o sigui,
a veure la televisió,
millorar la previsió meteorològica,
o sigui,
a veure què passa amb el temps,
si plourà o no plourà,
o si nevarà o no nevarà,
i també espiar l'enemic,
això de satèl·lits,
espiar l'enemic.
A veure què fan els altres, no?
És allò que deies tu,
te'n recordes fa uns dies,
que la Guerra Freda,
que sembla que s'hagi refredat de veritat,
però que encara està allà, eh?
No, no,
encara es llancen satèl·lits
per espiar els enemics,
els amics enemics, no?
Home,
o sigui...
Però jo crec que
aquests amics enemics
ja crec que estan variant
una miqueta, no?,
l'adreça,
i tenen, jo crec que,
més preocupació
per la part de les Corees
i els Irans,
que potser ja
pels propis russos en si, no?
Sí,
però tot i així,
els russos,
de vegades,
treuen pit, eh?
No, segur, segur que treuen alguna cosa.
Perquè el Putin...
Té una bona maquinària.
Sí,
el primer ministre,
bé, és que s'estan canviant els càrrecs,
el càrrec fa de primer ministre,
però vol tornar a ser president de Rússia,
però bé,
el Putin,
que és el que talla el bacallà de la Rússia,
doncs,
de vegades treu pit
i vol recordar els temps passats
de l'època soviètica
i vol convertir una altra vegada,
doncs,
doncs,
l'AUR,
en aquest cas Rússia,
perdó,
amb una primera potència,
i sí, sí,
i fa despesa enormement
i hi ha moltes coses per dir
que nosaltres encara hi som aquí, eh?
Però el que sí que m'agrada
és que quan se necessiten
per alguna cosa,
sí,
comentem qualsevol història espaial,
no?
Ah, sí, no,
en aquest sentit...
Els russos estan allà donant el caio
i donant un cop de mans americans.
Això sí que ha canviat,
això sí que ha canviat
i compartim amb els russos
i amb els americans
i els europeus,
que són nosaltres,
doncs,
l'estació espacial internacional.
És una estació,
doncs,
que la compartim europeus,
russos i americans.
Potser no li diran...
Sí que m'ha arribat a una bona entesa.
Potser no li diran
el meu coet està fet
d'això, d'això, d'això,
però si el necessites
per a qualsevol història,
crec que fins i tot
no sé si s'arriba a n'oferir,
però almenys sabem
que quan ha passat alguna cosa
també els russos estan allà.
Sí, sí, estan allà.
I tenen uns...
unes naus molt fiables
amb molt d'anys,
a veure,
evidentment renovades
tecnològicament,
però la base
d'aquestes naus,
d'aquests coets,
que són els coets Soyuz,
que és la tecnologia
de començaments dels 60,
que és quan van començar
a investigar també els russos
per enviar coses a l'espai.
Doncs aquesta tecnologia
dels coets Soyuz
encara es fa servir,
evidentment,
millorada,
però és allò que diem
de tecnologia russa,
que és robusta,
és forta
i té anys,
però és fiable.
I és el cas
que ens troben els americans.
El jubila l'any passat,
els transbordadors
esperials,
doncs ara utilitzaran
coets Soyuz
per enviar coses
a l'Expressió Especial Internacional.
Doncs no res,
que tota aquesta faralla
que tenim al voltant de la Terra,
el problema és que
quan es van llançar
no es van dissenyar
pensant
què passaria
quan deixessin de funcionar.
I aquest és el problema.
Per sort,
els satèl·lits més moderns
poden dirigir-se
perquè acabin caient al mar.
És l'únic consol.
Els més moderns,
ja quan tenen
el seu servei caducat,
els dirigeixen
caient al mar.
Però els antics,
aquests són descontrolats
i aquest és el problema que teníem.
Que haurien d'haver pensat
de posar-hi un motoret
o una història
perquè es tornés
una altra vegada cap aquí.
I mira que van
des dels 57
que van llançant coses a dalt
i no hi vam pensar.
I això anem de parlar.
Últim moment,
i ja quan ja comencen
a fer-se malbé les coses
és quan se comença a pensar, no?
Anem de parlar,
anem de parlar
més tranquil·lament
perquè aquí hi ha
te que parlar-ne, vaja.
Molt bé,
doncs tenim moltes més setmanes, crec, eh?
Sí, sí,
esperem que sigui així.
Doncs anem a fer aquest viatge
de final de secció
que és el viatge a Venília
però en aquest cas
dins d'aquest planeta Venília
anem a una regió
que curiosament es diu
igual que la planeta Terra
que es diu Escòcia.
Sí, sí, sí, sí.
A Venília també hi ha una regió
que es diu Escòcia
i allà també fan bona música.
Sí, i un grup
que fa bona música
al 100 pelmenys
doncs escoltarem
una cançó
dels seus primers anys
del 1979
una cançó d'un disc
que es titulava
Life in a Day
o sigui, vida a un dia.
i era la cançó
que donava títol
també al disc
i és que no sé
què passa amb Escòcia
que últimament
es donen molt bones notícies
perquè sembla ser
que d'aquí dos anys
poden ser
un nou estat europeu
i bé, doncs mira...
A veure si posa
una miqueta més de seny.
Sí, sí, sí.
A veure, que jo no dic
que els alemanys
no la posin de seny
que passa que posen
massa seny
i massa madura
alhora, no?
També?
Sí, sí.
Que podria portar
les coses
d'una altra manera
no ho sé com dir-t'ho.
Sí, sí, tens raó
tens raó
Doncs bé, dins d'aquestes bones notícies
que ens porten els escocesos
doncs una bona notícia
s'escolta la seva bona música
i els sempre en manys
doncs ho he dit ara
per activar i per percivar
doncs eren
i són escocesos, no?
Molt bé.
I és una cançó
que potser pot ser una familiar
a tu
perquè la fem servir
de sintonia
d'un programa musical
aquí a Trenó de Ràdio.
Molt bé.
No direm res més.
Resta.
Torrem la setmana vinent, no?
Aixa mateixa.
A la mateixa hora
en mateix lloc
que a Reguna Ràdio
amb el nom, amb la Terra Esplana
i amb el que convingui, no?
Sí, 96.7
Sí, internet
Ja està, ja està
Vinga, a reveure
Gràcies
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!