Mones dels Terraconins.
Nova 10 i inscriviu-vos a
www.terraconins.cat
Molta sort, Terraconins!
I no us empatxeu, eh?
Bon profit!
Abans, al descanso, al final de cada partit,
comenta la jugada amb els amics, com sempre,
al restaurant Tenis Nàstic.
I ara també, al bar Pavelló Nàstic,
on els dies que hi hagi partit el nou estadi,
podràs gaudir d'un Frankfurt i beguda
per només 3 euros.
Recorda, restaurant Tenis Nàstic
i bar Pavelló Nàstic,
el punt de trobada dels nàstiquers
els dies de partit i durant tota la setmana.
Aragona Radio
Comença Tràfic d'extraccions
amb Núria Calvó
Tu els hi ves a riu?
Bona tarda, Montçol Espaterrana,
aquí a l'Avinguda Andorra, de Tarragona.
Perdó, l'Avinguda Andorra, no, l'Avinguda Roma,
a l'emissora de Tarragona Ràdio.
Confessem que ens fa falta
aquesta hora de temps
que ens ha mancat aquesta setmana.
I dit això, també us confessem
que anem a recuperar el programa
que teníem preparat pel mes passat,
que van faltar aquí a la cita mensual,
amb el programa de Tarragona Ràdio,
per causes de força major, diríem.
Ara sí, us anem a proposar
unes quantes músiques
que considerem interessants
i mantenint la línia d'aquesta temporada,
ens quedem aquí al país,
ens quedem a Catalunya
i anem a escoltar un tema
d'un grup que considerem força interessant,
són els Surfing Circles.
Van tocar aquí el mes passat, el febrer,
i havia preparada
tota la informació pel concert
que havien de fer el 17 de febrer al CAU,
i deia així,
els Surfing Circles
celebren el divendres de Carnaval
amb la presentació tarragonina
de Romaní, Semen i Sang,
el seu segon àlbum.
Els concerts del Cirla
són incendiaris en general,
igual com les seves cançons,
igual com aquest nou disc
que presenten ara,
un disc on tornen a posar a prova
els límits del rock and roll,
actitud, soroll,
derivacions psicodèliques,
moltes idees,
arts poètiques,
canalisme il·lustrat
i sentit de l'humor,
i com a novetat,
unes trompetes.
El primer single es diu Taxista,
però no és una versió de Pau Riba,
sinó un homenatge.
Entre els personatges homenatjats al disc,
aquesta vegada hi trobem
Francisco Casabella,
Donna Summer,
Jacint Verdaguer i Flowers.
Els Surfing Circles
són Martí Sales,
veu i guitarra,
Guillem Caballero,
orga i veus,
Oriol Caballero,
guitarra,
i Xavi García,
bateria.
El disc l'ha produït
l'habitual Joan Colomo,
l'han registrat Santi García
a Ultramarinos,
Costa Brava,
i s'ha viscut intensament
al bar del costat.
Per il·lustrar-ho,
escoltem un tema d'aquesta gent
que es diu el trineu,
i després continuem parlant.
Fins demà!
Bé les pistes
del Font Romeu.
Vés en compte,
aprobarem el trineu,
aprobarem el trineu,
ja descuida'm,
escobarem el trineu,
escobarem el trineu.
De les promets felices,
llences coets,
prossegueix l'escrutini
de la G7.
Dibuixes setentines
de molt la neu,
a tots fes molt de fàstic,
perquè vas al trineu.
Vés en compte,
et trobarem el trineu,
et trobarem el trineu,
ja t'escuites,
escobarem el trineu,
escobarem el trineu.
Vés en compte,
et trobarem el trineu,
aprobarem el trineu,
et trobarem el trineu,
enquadarem el trineu.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Esclaten per regalar-nos una explosió d'idees.
Els Surfing Searles canten a la Fageda d'en Jordà, a Verdaguer i a Casabella.
I els jonquis de Cantunis, a les pubilles de Cuixa Forta, als paios punks rumberos.
I fins i tot perverteixen l'himne del Barça.
Sembla complicat, però quan els escoltes tot és molt senzill.
És gratja, és rock and roll i és poesia, afegiria jo, perquè el Martí Sales no és un qualsevol.
És un poeta punky, és un explorador impenitent.
És el net del Joan Sales, és a dir, l'editor i alguna cosa més de la Rodoreda.
És el codirector, junt amb l'Eduard Escofet, del Festival de Poesia de Barcelona.
I justament ahir, així ens ho confirma la casualitat,
van presentar el Cabret Elèctric d'ICTFM, de la Competència, un programa de ràdio.
Ara és el moment, un llibre amb l'epígraf de Breu Crònica Oral dels Indis Catalans,
publicat per Amsterdam Llibres, i que parla d'això, dels indis catalans,
els Van Robert, el Bar Elio Gaval, el Joan Colomo, els Love of Lesbian, Becore, Manel, Antonia Font...
És a dir, com nosaltres, aquí, el tràfic d'abstraccions de Tarragona Ràdio.
Els Surfing Searles afirmen que Rodoreda també era una pang,
estem parlant de la senyora Mercè Rodoreda,
i fan cançons com aquesta que hem escoltat,
que, com hem dit, pertanyia al seu disc, romaní, semen i sang.
I, per no cansar-vos, continuarem amb una altra melodia dels Artur Caravan,
que són un altre grup així de poesia, diríem.
Artur Caravan era un poeta maleït, dadaïsta i boxador.
I ells venen del coi i diuen,
volem que tothom, el qui vulga, tinga les nostres cançons,
i és per això que aquest disc està disponible per a descarrega lliure a si.
Només heu de posar zero euros a By Now.
Si voleu col·laborar, podeu fer-ho amb la quantitat que considereu.
Siga com si va, descarregueu-vos el disc.
Escolteu-lo, gaudiu-lo i copieu-lo, regaleu-lo, compartiu-lo.
I per a tots vosaltres, l'harmonia de les esferes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A la mort se la mata vivint, solo gente.
A la mort se la mata vivint, grandíssima frase dels Artur Cravant.
Són uns altres que en aquest cas són en pop, quasi amable, però també saben treure les urpes.
Es nota que són cultes, sense anar més lluny aquest tema, l'harmonia de les esferes, fa referència a Aristòtil.
Aristòtil que tenia aquella teoria de la música de les esferes que feien enfregar-se els planetes i tot l'univers i tal.
Com dèiem, Artur Cravant era un poeta dadaïsta i Artur Cravant venen del coi
i ens expliquen així el seu disc, el seu últim disc, publicat ara fa uns mesos, però ja se'n parlava d'ells el 2009.
Diuen, més guitarres, més potència i més brillantor, sense deixar de banda la intensitat de les melodies i el lirisme que caracteritza el quintet.
No és el mateix món que el del director d'una gran corporació, però el coi és el coi, el món cabré és el món cabré i el món és un desastre.
En harmonia és precisament això, dues notes musicals són les mateixes, però són diferents segon el context i la forma en què s'arriba a interpretar-les.
Artur Cravant juga amb aquest concepte musical per explicar que, encara que el seu segon treball sona un tant diferent del primer, al final tot és essència, Artur Cravant.
Atlas en harmònic, aquest és el títol del disc, recull, documenta i plasma un itinerari musical que arrenca i finalitza al mateix lloc.
Artur Cravant, el seu esperat segon treball discogràfic, el quintet Alcoyà, mostra un gir que torna a si mateix, un itinerari que recorre les geografies de la melodia,
valls dels pantagrames i turons de solfa, serres de partitures i oceans de polifonies,
per oferir un treball que presenta aquest bagatge en forma d'evolució de potència i intensitat musicals,
de dramatisme i angúnia poètica, però sense abandonar el substrat líric que caracteritza la banda.
Un territori acabat d'explorar, que Artur Cravant ens convida a descobrir.
Això va ser publicat l'octubre del 2011.
I aprofitant que tenim la sintonia així activista i una mica punk,
aprofitem per recuperar un text publicat en l'últim número de la revista Catalunya,
de la CGT, de la Confederació General del Treball,
una entrevista amb l'Enric Casasses, el nostre venerat poeta, també punk,
del qual extraurem uns fragments.
Ell va néixer a Barcelona l'any 1951, és a dir, ja passa dels 60.
I l'Enric és un trobador, un rapsoda, un dramaturg, un traductor, un savi, un visionari,
un company de lluites, una persona viva molt interessant.
En sap molt de poesia i de la vida.
Té més de 20 llibres publicats i és reconegut socialment, no pels poders,
com un dels grans de la literatura catalana.
És una persona especial.
És un poeta contra el poder.
I li pregunten, el teu pare era químic i poeta, et ve d'aquí la passió per les lletres?
I ell contesta, suposo que hi devia influir.
A Casas s'hi respirava literatura, de l'Odissea i el Quixot, a Rimbaud i Papaseit.
I també ciència.
Quan jo i ma germana eren petits, el pare i la mare, també química,
tant ens podien recitar un poema com explicar la teoria atòmica,
per saber de què està fet el món i de què està fet l'esperit.
És a dir, les lletres i les ciències juntes.
I li pregunten, hi ha poesia de classe, la que pren partit pels de baix, poesia de resistència?
I ell contesta, sí, però no de partit.
La poesia no pot existir sense la llibertat de l'individu.
Els seus grans enemics són els ramats humans i els pastors que els acondueixen.
Quins són els poetes d'Esperit Llibertari actuals més importants?
No conec tots els poetes actuals.
Ara hi ha aquí Joan Josep Camacho Grau i Josep Grifoll.
També el mexicà Orlando Guillén, el tuarec Avald...
O millor, tu que ets un bon coneixedor de la poesia,
parla'ns dels poetes falsos, xerlatans i dels bons poetes.
Els falsos poetes xerlatans tenen una cosa en comú.
Fan merdes molt semblants entre ells.
Els poetes bons, en canvi, són tots diferents.
Cada un és un cas únic.
Quins són els teus poetes preferits?
M'agrada el trobador Pere Cardenal,
que malgrat la Inquisició no tenia por d'anar contra Déu i els seus abusos de poder.
O la veu arra d'Eusias Marc, barallant-se amb ell mateix
perquè la trempera física no quadra amb la moral dominant.
O el gran i emocionant revolucionari nord-americà del segle XX, Kenneth Patchen.
O el mag carregat de foscúries i dispenser de llum, que és Joan Vinyoli.
I si voleu seguir gaudint d'aquestes reflexions poètiques,
proveiu-vos de l'últim número del Catalunya, de la revista de la CGT.
I ara, per desdermatitzar una mica,
permeteu-me que us llegeixi un text que corre pels murs del Facebook
i que vam atrapar fa uns dies.
El missatge original diu així.
El títol és
Oportunitat per artistes.
I diu així.
Hola, Igor.
Junto con Salutarte, te cuento que som un local
nuevo i petit dedicat al rubro gastronòmico
amb interès en la música i la difusió.
Te queremos ofrecer
nostre espai per a que promuevas tu treball
i tus CDs a través de tu música
i tu bajo.
Eso sí, más bien smooth jazz
y música más ambiental y suave
para que la gente pueda a la vez comer.
Siempre manejamos
una muy buena cantidad de público
con los cuales podrás promover tu música.
Si luego de algunas visitas
vemos que la acogida es buena,
estamos en condiciones de ofrecerte
un arreglo económico muy atractivo
para que vengas cada cierto tiempo
a nuestro local
a deleitar nuestros oídos.
Esperando tu respuesta,
se despide atentamente.
XXX.
Es a dir,
una proposta de tocar de gratis
i encara gràcies en un local.
Y la resposta del tal Igor es...
Hola.
Junto con saludarte,
te cuento que soy un músico experimentado
con una casa muy grande
con interés en las artes culinarias
y su difusión.
Te quiero ofrecer mi espacio
para que promuevas tu trabajo
y tu restaurante
a través de tus platos.
Eso sí,
más bien cóctel
y platos livianos
para que mis invitados
puedan a la vez
escuchar música en mi casa.
Siempre tengo una buena cantidad
de invitados
con los cuales
podrás promover
tu comida y tu restaurante.
Si luego de algunas visitas
veo que la acogida es buena,
estoy en condiciones
de ofrecerte un arreglo económico
muy atractivo
para que vengas
cada cierto tiempo
a mi casa
a deleitar nuestros paladares.
Esperando tu respuesta,
se despide atentamente.
un que no vol
treballar de gratis.
Una invitació
a la reflexió,
si més no.
És a dir,
per què aquells que viuen
del que els agrada,
és a dir,
els músics,
han de treballar de gratis?
Especialment els músics
i per què no
els restauradors?
I ja per acabar
el tràfic d'abstraccions d'avui,
uns altres xalats entranyables,
avui que estem així
una mica punquis
i reivindicatius,
amb un accent mallorquí
imperdible
i una mica fals,
perquè que jo sàpiga
no són mallorquins,
els Veri Pomelo
amb el seu disc
Churra Casclat,
que està descatalogat ja,
però que treu un disc nou
el 23 d'abril.
Escoltem
En Joan i la Rosa.
En Joan arriba
sempre puntual
a la feina,
s'aixeca
just una hora
abans
per esmorzar.
i per fer caca.
Quan arriba el migdia
té el dinar preparat,
la seva dona
s'ha passat
tot el matí cuinant
i planxant la roba.
som una parella
feliç,
això salta a la vista.
a la feina cuinant la roba.
a la feina cuinant la roba.
a la feina cuinant la roba.
i la feina cuinant la roba.
a la feina cuinant la roba.
a la feina cuinant la roba.
La Rosa i la Rosa són tal per a qual.
És admirable que després de tants anys de casats,
l'amor encara no s'hagi evaporat.
Quina cosa més rara.
La Rosa sospita que en Joan té una mà
darrerament està més estrany que mai.
I s'ha canviat de colònia.
S'ha feita i s'arregla tres cops per setmana.
S'ha gastat una fortuna en una americana.
La Rosa no es pot quedar de braços creuats.
La Rosa no es pot quedar de braços creuats.
i s'ha gastat una il·ligència d'una gastada.
Lastrong va agafar una aguda allà fora dels condons.
Ara està embrassada.
Després de saber la notícia per Joan,
s'ha tornat a feita ni s'ha posat mai més.
Fins demà!
Com un infant
Joan arriba sempre puntual
Doncs una de crisi matrimonial
i així ens acomiadem
fins al mes que ve
en què us avancem
que segurament tocarem
cançons d'amor, per variar.
Us esperem aquí al tràfic d'abstraccions
cap allà el 25 d'abril
si no passa res.