Desde hace unos años hago el Ultrashow, que es esto que vais a ver ahora.
El Ultrashow se basa en que explico mis ideas, una tras otra.
Dura aproximadamente unos 50 minutos, 50 minutos una hora, por ahí.
Y bueno, gracias por haber venido a todos y estoy muy contento.
Espero que os guste.
Y bueno, vamos a empezar un poco, ¿no?
Sí, sí, perquè ens queda poc temps.
A dos quarts de 10 de la nit del Teatre al Magatzem
tindrem el Miquel Nogueira també presentant-nos a nosaltres d'aquesta mateixa guisa.
Un aeroporto.
Aquest Ultrashow.
Ai, Miquel, quina ensurt que m'has donat.
Bona tarda, Miquel.
Hola, què tal? Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Que seriós que se't veu al principi, eh?
Al principi d'Ultrashow.
Exacte, d'aquest, a partir d'aquí, humor, monòlegs,
idees i tot el que et puguis deixar anar sobre l'escenari, no?
Sí, sí, però bueno, soc seriós tot el temps.
El que sí que la introducció és més tranquil·la, moltes vegades.
Això són els nervis?
És la manera també de relaxar-te tu mateix?
De dir, bueno, ara ja estem, anem per feina?
Sí, pot ser, no?
Sí, la introducció vull dir que sigui així de tranquil·la i relaxada, sí.
Jo crec que és una forma de relaxar també, sí.
Molt bé.
Per cert, explica'ns una miqueta, com va néixer aquest Ultrashow que podrem veure avui mateix
a dos quarts de vuit al teatre al magatzem?
Bueno, és dos quarts de...
Ai, perdó, a dos quarts de...
D'onze és?
Tinc a les vinti...
Tinc a les vinti i una trenta, jo.
No, no, és que va haver un problema ja...
Ah, d'acord, d'acord, d'acord.
No, no, va ser...
Diec i media, diec i media.
Diec i media, diec, diec i media, eh?
Dos quarts d'onze.
Dos quarts d'onze de la nit?
Sí.
Molt bé.
Doncs això, ara ja ha aclarit, explica'ns, com va anar aquest Ultrashow?
Bueno, al principi no era un mitjà de vida, vull dir, d'això...
O sigui, porto quasi dos anys dedicant-me, diguem, fent-ho les suficients vegades com per guanyar-me la vida.
Però, diguem que els cinc anys anteriors era com una activitat a part de la meva feina,
que jo feia esporàdicament, vull dir, no ho feia cada setmana.
No, però jo m'imagino, Miguel, que algú t'hagués dit, ostres, això m'ho expliques sobre un escenari,
això ho fas amb un munt més de gent i ja ho veuràs tu com ho... això ho petes.
Algú t'ha de guiar d'alguna manera, no?
O tu ho tenies clar?
No, això va ser... no, jo ho feia durant anys i ja ser, vull dir, era bastant minoritari,
més o menys un cercle entre amistats i... bueno, vull dir, un cercle bastant reduït i es feia,
bueno, d'una forma, et dic, esporàdica.
I va ser una mica arrel del primer llibre que vaig treure que es va interessar, bueno, el Teatre Neu.
Em van trucar i em van proposar fer-lo setmanalment, però jo no l'havia fet setmanalment fins a aquell moment.
i jo crec que ha canviat aquests dos anys o, bueno, any i pico que porto fent-ho setmanalment.
És una mica més com que tens una hora de temps o, bueno, has de fer com més ritme d'alguna forma.
Però, bueno, que realment la base és sempre la mateixa.
Però, bueno, que ja et dic, que a mi jo soc el primer sorprès en que funcioni, vull dir, en que a la gent li agradi.
O sigui, tant com per poder fer-ho una vegada per setmana, però a mi em sembla sorprenent.
I segur que, entre tu i jo, que segur que repeteixen, no? Més d'un.
Sí, però quan vas canviant.
Perquè aquí està el repte, no? Precisament per això, que la gent que vulgui repetir que no gaire bé es trobi sempre el mateix.
Alguna cosa, potser sí, de referència, no?
Però, clar, però, bueno, si repeteixes d'una setmana a l'altra és el mateix, no sé o menys.
Vull dir que la gent que repeteix potser va després de quatre mesos o tres mesos.
Llavors sí que ha canviat en gran part el material.
Llavors, renovant cada setmana, però una mica.
I, bueno, sí, bueno, suposo que és una de les formes de fer que la gent continuï venint,
que és renovant el material quasi cada setmana una mica.
Almenys algunes idees de les que explico o fent algun canvi a la introducció o el que sigui.
I, bueno, sí, funciona així.
Vull dir, suposo que la gent repeteix més que altres espectacles
que saben que és exactament el mateix després de cinc mesos.
Comentaves abans que, clar, havies escrit llibres,
també t'hem vist al teatre, també t'hem vist a la televisió.
Ara què et queda?
No, no, vull dir, no, en realitat no soc gaire polifacètic encara que sembli.
No, sempre faig el mateix.
Vull dir que el que faig al teatre és explicar idees així d'una forma més o més improvisada
amb un guió, diguem, del que he d'explicar,
però la forma d'explicar-ho varia una mica cada altre show.
I després, si em van proposar fer el llibre aquest,
llavors són les mateixes idees o, bueno, material del que vaig recollectant
explicat a format llibre.
Però vull dir que, en realitat, sempre faig el mateix.
Vull dir, el que canvia és el format, però no...
Home, i segurament que també les idees, perquè tal i com...
Sí, no, el llibre fico algunes idees més complicades o més de llibre.
Més de pensar, també, o no?
Sí, bueno, que no tenen un efecte tan bo davant d'una audiència
i funcionen millor com a text o com a dibuix o com...
i, bueno, del que faig.
Vull dir que és una sort que li ha agradat.
Podria no haver agradat perfectament.
Mira, però, mira, ha agradat.
Et tenim, a més a més, avui mateix, recordem,
que és a dos quarts d'onze de la nit,
eh?, que aquesta variació, aquesta petita variació en l'horari,
avui mateix al teatre, al magatzem.
Et tindrem una hora, més o menys, sobre l'escenari.
Sí, una hora, hora i deu.
Més o menys, sí.
Quines són aquestes idees que tu tant t'amoïnen
i les vols compartir amb tota la gent que vingui a veure't?
Bueno...
Alguna d'elles, eh? No totes, eh? Alguna d'elles.
Ah, que vols que digui...
Home, alguna coseta.
Una cubana, la paja cubana.
Hem d'entrar en detall, no ho dic perquè sembla un horari infantil,
hem d'entrar en detalls, depèn de com, o...?
Igual, no, la paja cubana entre senyores ancianos.
Esto solo entienden los mayores.
Tienen que apretarse mucho los pectorales para formar el canalillo.
Estos señores mayores, ancianos, hombres.
Ja està.
Ja està.
Un niño no sabe de què estàs hablando.
Que som molt llestos ara, eh, Miguel?
Som molt llestos, eh?
Bueno, entonces ja saben tot i da igual.
Entonces no importa, no se ha herido ninguna sensibilitat.
No fa falta entrar en detalls, no?
No, no, no, ja està, ja està la imatge.
Ja està circulant aquesta imatge.
Ja està corriendo.
Ja està corriendo por la zona, entes?
Sí, ja corre, això.
Això també és el que fas a través de Twitter?
O sigui, de cop i volta...
No, no, el Twitter no el fa servir d'aquesta forma, no.
No, perquè no, no, és que ho fa servir com a difusió.
Avui vaig dient, estaré en Tarragona, estaré en no sé què...
Però no explico idees per Twitter, no.
Home, però mira, no estaria gens malament, eh, en plan, deixar anar, deixar anar.
No, perquè, no, perquè realment m'agrada explicar-les o gràficament o per escrit o al teatre.
Però realment el Twitter, per mi, vull dir, hi ha gent que és molt ingeniosa i li agrada molt explicar, a mesura que se li acudeix, per Twitter, compartir-ho i fotos i tal, però jo trobo que no és un mitjà que a mi m'agradi tant com per fer-ho, la veritat.
De clar, de clar. Però bé, és una eina, no, és una bona eina per arribar a molta gent, també, i igual que el pla que tens, no.
Sí, sí, sí, sí.
No, i la gent molesta perquè no faig servir el Twitter d'una forma així com més estètica, no, de comentaris graciosos i tal, però no, no ho faig.
Però segur que t'ho han dit un munt de vegades i si no també, jo que dius, alguna vegada ho faré, no, jo que dius, mira, deixem-ho aquí que no se sap mai, no.
No, clar, no se sap mai, però no crec, no crec.
No ho tens claríssim, no ho tens claríssim.
No m'agrada mitjà com a... està molt bé, però que no el faig servir com a fuente, diguem, o medio para difundir idees.
Ja està bé, ja està bé. Si t'ho tens clar, nosaltres també.
Hi ha que responsabilitzar-lo, hi ha que ser clar.
Molt bé, molt bé.
A l'Ultra Show...
Capitalista, normal i corriente.
Normal i corriente.
Clar que sí, no.
Ara m'has agradat, eh? Ara m'has agradat.
Que és de gratis, nada de gratis.
No, no, no.
Per cert...
Un medio de vida como cualquier otro.
Doncs sí, doncs sí.
Propiedad privada.
Bueno, te tenim gairebé totes les setmanes al Teatre Alexandre de Barcelona, em comentaves.
Avui et tindrem a Tarragona.
Sí.
Després una altra vegada cap a Barcelona, segur.
Sí, demà, demà, sí.
Demà mateix.
però també tens alguna altra escapada més on podem tornar a veure aquest ultrashow?
Ara mateix hi ha una a Màlaga.
No sé.
Ai, em queda una mica lluny, eh?
Em queda una mica lluny.
En enero, Màlaga.
Enero, Màlaga.
Que dius, mira, t'ha tocat la loteria, vas de vacances, passa't a veure el Miguel, no?
Enero, Màlaga.
Que quiera que vagi a Màlaga.
Doncs vinga.
Sevilla també n'haurà.
També.
Sevilla i Màlaga.
I com t'ho pots compaginar?
Que no sirve en este medio.
Sevilla i Màlaga.
Sevilla i Màlaga.
Molt bé.
Bueno, i tot això, no tens cap problema, no?
Estar a Barcelona allà i anar fent petites sortides.
No hi ha cap problema, no?
No, està molt bé.
És compatible, és compatible.
Sí, sí, és compatible.
Molt bé, molt bé.
Ho dic perquè moltes vegades dius, mira, ja que estem a Màlaga, ens quedem aquí una setmaneta de vacances.
No.
Arribar a moldre i marxar, no?
No, perquè un parell de dies ja està com molt.
D'acord, d'acord.
Sí, sí.
Bueno, ho deixem aquí, deixem aquí.
No ens expliquem més idees?
Vols més idees?
Miguel, no, no, no, que no me l'expliquis, no me l'expliquis.
Que guardem el secretisme de cara aquesta nit.
Cubana entre ancianos, hombres.
Ara, tu saps que aquesta imatge me quedarà, me seguirà, ho saps, no?
No ho sé.
Fa una mica he parlat amb la gent del Sobrino del Diablo i el Juan Antonio, el equilibrista, que m'han dit tots dos junts en un tanga.
Ara tu, tots dos junts en un tanga.
Ara tu m'he véns amb aquesta història de la cubana i avui no sé si acabarà el programa, eh?
No sé si l'acabaré, no sé, ho intentaré, almenys ho intentaré.
Doncs, Miguel Noguera, moltíssimes, moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Gràcies a vosaltres.
I que res, que esperem a tota la gent, recordem, a dos quarts d'11 de la nit.
Importantíssim, al teatre, al magatzem.
Gràcies i fins la propera.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau, bona tarda. Adéu-siau.
He estado con bacterias.
Hoy he estado tratando lo bacteriano.
¿Qué he utilizado? Pues yo qué sé, un spray antibacterias, ¿no?
Ya me captáis, ¿no? Esa pegatina muy pegada, muy vieja ya.
Pues yo viniendo hacia aquí, en el aeropuerto de Barcelona.
Alguien había puesto, había como una casilla, ya anticipando un poco el problema,
en que no ponía nada, en que solo estaba el cuadradito y una línea de puntos,
como dando entrada a cualquier, no sé, a cualquier ente como de ese aeropuerto,
algo muy, muy, muy local, ¿sabes?
Como de, no, es que no es un microbio, no es...
Y había ahí como una pequeña puerta abierta, ¿no?
Alguien había puesto dinosaurios.
Alguien había jugado ahí.
Había hecho dinosaurios, ¿no? No puede ser.