Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Joan, bona tarda!
Hola, bona tarda!
Com estàs?
Bé, molt bé!
Aquesta nit us tenim al cau, a dos quarts d'onze de la nit.
Jo no sé si deveu estar, com ell que diu, a punt d'agafar els bàrtols i venir cap a Tarragona.
Ho fareu una miqueta més tard.
Com va? Com va això?
La programació?
Sí, amb un breu estem a punt de sortir perquè tenim que anar a fer la prova de la sala i d'aquí res ja anem cap allà.
O sigui que, és clar, una horeta, perquè vosaltres sou de Barcelona, una horeta i poc i ja estareu per aquí, no?
Sí, correcte.
Molt bé, molt bé.
Per cert, fa quatre anys que aneu pel món, almenys com a Chinese Christmas card.
Què va passar en aquell moment que us vau decidir a dir, vinga, Mario, vinga, anem a fer les coses ben fetes i anem a posar-li una miqueta més de cara i ulls al nostre grup.
Què va passar, Joan?
Bueno, en realitat, sí, vam començar el 2008 a fer música en plan així com a amics.
Sí.
El que passa que jo em vaig apuntar en un concurs de Levi's i llavors vam ser finalistes, vam guanyar el concurs i això va ser 2009 i a partir d'aquí doncs vam començar a sortir en alguns medis,
algunes revistes, algunes ràdios en plan locals també.
Llavors, allà es va crear potser l'interès d'algunes discogràfiques i no va ser en plan com el Mario i jo, vam dir, va, anem a buscar algun segell,
sinó que seguíem fent música, vam crear l'interès de diverses persones i al final doncs em baixo un piló, ens va acostar a nosaltres i nosaltres també era el que volíem, també tenir l'oportunitat de treure'm disc.
A portes obertes, dius, entrem-hi, no? A veure què és el que passa, investiguem?
Sí, totalment.
I vau investigar i mira, tenim aquesta música aquesta sonant i que sona molt rebé i que Déu-n'hi-do, no?
Sí, nosaltres estem supercontents, vam tenir una gran sort de poder anar a gravar a Madrid, a uns estudis com el Joaquim Pizarro que es diu en RedBlet i, bueno, nosaltres el resultat va ser genial.
Aquest Barcelona, que hem de dir que estem sentint i que pel que també sé o pel que he pogut llegir de vosaltres, no només ha fet la presentació aquí a Espanya, sinó també heu fet una sortida fort important, que estem parlant del Japó ni més ni menys.
Sí, hi ha una licència amb Tower Records al Japó, el que no sé com ha estat funcionant allà, encara no tenim, bueno, almenys el Mario i jo no tenim gaires notícies, però sí que les tendes d'allà han fet com una promo espacial amb uns rètols i tal, i bueno, no sé, també supercontents, no ens ho esperàvem per res.
Molt bé, però vosaltres físicament encara no heu anat, no?
No, cap allà no.
Ojalà algun dia arribi.
Ei, no se sap, eh?
No, no, no.
Tu ja saps que els japonesos són molt seus, i com acceptin un grup de música...
Ja, com a algú els agrada i els agrada molt, això està clar.
A més a més, els agrada per sempre, és una cosa de febre, és d'evoció, i a més és allò que dius, estava pensant en estadis enormes,
i plens de gent que sobresurten per tot arreu, i grups a sobre de l'escenari que per nosaltres serien catalogats de novells.
Però ells són autèntics de febre, no?, de passió, es deixen emportar molt, i mira que són freds els japonesos de cara a mostrar el sentiment, no?
Però quan a algú els agrada, com per exemple el flamenco, els apassiona, exacte?
Oh, doncs a veure si us toca aquesta loteria, que estaria molt bé, no?
Esperem que sí, estaria molt bé.
Per cert, el vostre nom, jo dic, ah, Xenay's, Christmas card, bueno, cards, postals de Nadal xineses, no?
Com farien postals de Nadal xineses, sí.
Però què us va passar? Que dius, és que me va arribar una d'un amic meu, i mira, me va agradar per allò del nom i tal, o com va sorgir?
Precisament a mi a l'escola, quan vaig coincidir amb el Mario, teníem una mica en comú, que a mi em deia xino,
perquè tinc els ulls una mica així, en plan, en cabet, i estirat, llavors, doncs, ja com tothom em deia xino, xino,
doncs, el dia que amb el Mario, que, bueno, ja teníem un parell de cançons, i no teníem ni nom, ni res,
llavors, que em dius, bueno, anem a fer un MySpace, però per fer un MySpace, doncs, necessitàvem el grup de la banda,
llavors, doncs, hem començat a buscar alguna cosa amb xineses.
Més o menys donava el Nadal, perquè a l'època, llavors, ja teníem xineses prismes, llavors, era, no podia ser una altra cosa que postals.
Li hem de posar una postal per aquí.
En algun sentit, saps?
Molt bé, molt bé. I el que dèiem, avui, aquesta nit a Tarragona, estareu presentant-nos aquest treball discogràfic que es diu Barcelona,
i un treball discogràfic que, jo és que l'he estat sentint, i és que et cautiva pels ritmes.
No sé si, perquè jo i l'anglès ens vam barallar, no sé ben bé el que dieu, m'imagino, més o menys.
Bueno, les lletres solen ser bastant quotidienes, són històries d'algun amic,
ni alguna que sigui d'algun amic, coses que ens ha passat a nosaltres, o simplement...
Jo sempre dic que la música és per fer distreure la gent i passar una bona estona, llavors.
Doncs, les lletres aquestes també, potser fàcils que fem, perquè tothom pugui entendre-ho bé i tot,
doncs, ajuda, suposo això, saps?
Sí. No, no, ajuda, ajuda. I a més, el que dèiem, que són, dintre del què, són divertides.
Hi ha una miqueta de tot, no?, en aquest treball discogràfic.
Ara, per ara, si no recordo malament, són sis les cançons que hi ha dins...
Sí, correcte.
No?, d'aquest àlbum. Per què es va decidir amb sis?
O sigui, que dius, mira, agafem les que són ara mateix el nucli d'ú,
podríem dir, del nostre repertori, i després hi ha els concerts...
Justament això va ser, perquè teníem més cançons, però vam decidir amb el Marcos,
que és el...
llavors ell ens va dir que ens va proposar, o sigui, no va ser una decisió...
Bé, és que ell parla en castellà, jo ara hi ha una carta de presentació potente,
escogéis-los.
Buena, buena, no?
Sí, ell no va dir que fossin sis ni que fossin nou,
ell ens va dir, escoged vosotros, escolliu vosaltres les cançons que creieu,
que més poden donar el meu o poden funcionar,
i llavors traiem aquestes i veiem com funciona.
I ara per ara va funcionant, no?
O sigui, que les vau encertar.
Sí, sí, tot ha sigut genial, o sigui, no ens esperàvem parlar amb el Mario,
tot això, i tots els concerts que hem pogut anar a tocar,
i els que quedem per venir, també.
Sí, sí, i per cert, escoltant el treball discogràfic,
si us agrada la música dels anys...
Jo calculo que, no sé si teniu...
Dels anys 80, teniu molt de sintonia amb aquella època?
Sí, és que tenim sintonia amb tot una mica.
D'acord.
Tota la influència de la música dels meus pares,
jo també, per exemple, a mi m'agrada el hip-hop americà
i ningú ho diria amb la música que faig,
però és una mica una influència de tot,
però sí que als 80, sobretot amb el so que tenim,
per als sintetitzadors, i tot això, doncs, funciona bastant.
No, no, i a més, també és allò que dius,
ostres, m'a sona...
Escolta, cada cançó i cada cançó et dona referència d'algú, no?
Sí, pot ser, perquè, bueno, justament,
amb el premi d'en Levis que vam guanyar,
doncs vaig comprar un parell de sintetitzadors,
justament dels 80, que ja no es fan ara,
que no en el so antic, que, bueno,
que a nosaltres sempre ens agrada,
i, bueno, hi ha tots els amants dels teclats,
el soixi més antic,
sempre té com nostàlgia, vull dir,
sempre dona bon rotllo
i sonen molt bé.
No, no, i a més,
jo no sé si a l'hora de composar fins i tot allò que dius,
ostres, és que ens ho posen tan fàcil,
i surten i...
Surten les cançons com sales, també, no?
Com donen aquest cop de mà, no?
Pots tenir la idea, pots tenir...
I el sintetitzador, com que encara aguditza una mica més, no?
Bueno, em han dit que la gràcia,
potser no és que és assuntar la música acústica,
però amb l'electrònica.
Llavors, és com a vegades
jo tinc alguna cosa electrònica
i el Mario veia, acaba,
o és al revés,
algunes incnescitats,
i acabo jo amb els...
Sempre...
Tampoc...
Jo crec que és el que fa que tampoc...
T'estem mig...
Anava a dir-te, Joan,
que t'estem mig perdent, eh?
No sé...
T'has mogut una miqueta, però ara...
Ara millor?
Sí, ara perfecte, sí.
Dic que la gràcia, potser, de Chainís,
és això.
No, el que passa que no.
Si estàs treballant més el so acústic,
doncs potser te pots acabar cansant,
però de sobte li fiques un sintetitzador
i allò agafa un altre color, saps?
És el que et deia, que et dona una altra vida, no?
Sí, correcte.
Fins i tot la cançó l'havies pensat d'una manera
i veus que ella mateixa es va començant a vestir
i el sintetitzador i dius,
ostres, si sembla que ho estiguis fent sol, no?
A veure, a veure, a veure,
que estem aquí el Mario i jo, eh?
A veure, a veure, frenem una miqueta això, no?
Clar.
I per cert, aquesta nit, com us dèiem,
us tenim a dos quarts d'onze al cau.
Com serà?
Com és la música vostra sobre l'escenari?
Com us repartiu a l'escenari?
Com està tot?
Com serà el concert?
Els concerts ara són tres,
perquè comptem amb en Luca Monpean,
que és un amic de tota la vida en nom del Mario i meu.
També l'heu enredat, també l'heu enredat.
És que també...
Com sou?
Com sou?
Ell és el bateria pels concerts
i a partir del segon disc
ella formarà part de Chainís també.
llavors el concert és bastant dinàmic
perquè són les sis cançons més una
que no vam editar,
però que cada una de les cançons
té una intro enllaçant el tema.
de què s'encarrega?
Tu o el Mario de fer el de la intro?
Bueno, tota la producció, diguem-ne,
que la faig més jo perquè jo vaig a estudiar so,
un grau mig i tal,
i em controlo amb els ordinadors i tota la història.
Molt bé.
Però sempre dius el Mario a l'hora de composar i tal,
però sí que a l'hora de treballar dins l'ordinador,
teclats i tal,
doncs ho faig jo.
el que et deia,
doncs hem preparat totes unes intros introductories
per posar els temes,
perquè ja que com només són sis
i el disc dura uns 25 minuts,
doncs que el concert tampoc sigui tan curts.
Clar, per fer una mitjana.
a l'hora de 45.
D'acord,
segurament que a part d'aquesta cançó que teniu,
alguna cosa també porteu o no?
Que dius,
mira, si ens demanen algun vist o alguna història...
Sí, sí, tenim un parell d'assers guardaos
que són cançons noves que estem composant ara,
però per si acaso.
Molt bé, molt bé.
I segurament que continuen amb aquesta mateixa línia
d'aquest treball discogràfic que es diu Barcelona
i que us recomano,
podeu entrar a l'Spotify
i allà el podreu sentir sencer
i a més a més jo crec que
les persones que els agradi el que dèiem abans,
la música de sintetitzador,
la música que té aquell regust dels anys 80
però que dona aquest bon rotllo,
jo crec que no s'ha de perdre,
no només escoltar-ho a l'Spotify,
sinó després apropar-se a aquesta mateixa nit al cau.
I per cert,
a partir del cau,
cap a on marxeu?
Cap a on teniu l'agenda ara mateix plena?
Doncs després del cau
marxarem
un festival que es diu Contemporània,
després el Menxa Pop,
després també passen parlant en el Sound,
després també toquem a Vigas,
doncs que n'hi ha uns quants
i ara no recordo molt bé la llista,
però aquests 4 o 5 els tinc en ment.
Això és fantàstic, no?
Sí, sí, no, genial,
ja t'he dit que no ens esperàvem
haver tingut l'oportunitat de tocar tant
i tot el que queda encara,
que quedaran uns 9 o 12 concerts.
I jo crec que encara us quedarà una miqueta més,
perquè tot això, com Aiki diu,
encara està ressorgint,
i ja saps que moltes de les dates...
Sí, està creixent,
esperem que no pari de créixer.
A més, després passa moltes vegades,
que les dates es van tancant fins i tot
no la mateixa setmana,
però gairebé.
Sí, més o menys, sí.
Perquè, clar,
amb la història que els diners van i volen,
més o menys, diguem-ho així,
hi ha molta gent que,
últimament, a veure,
a veure si teniu una miqueta
i ens podeu venir aquí a tocar
i a veure què us sembla.
Clar, tot això no es pot dir que no, no?
No, no,
justament ara i menys quan comences,
que del que es tracta de tocar molt,
nosaltres aprendre
i intentar que la màxima gent possible
escolti les noves dones,
les cançons.
Doncs esperem que sigui així, Joan.
Moltes gràcies per haver-hi atès
la trucada de Tarragona Ràdio.
Jo el que m'agradaria,
de cara a un futur,
no ha gaire llunyat,
si heu de marxar algun dia al Japó,
digue-li a l'Oxia que ens faci un truc
i a veure si ho podem parlar
abans que marxeu,
o a la tornada.
Així us expliqueu les experiències.
Molt bé,
doncs li diré,
si tenim l'oportunitat.
Home, jo espero i desitjo,
amb el teu permís,
home, d'aquí a uns...
que s'acabi la temporada d'estiu,
que tingueu tots els bolos
aquests que han de sorgir
i els que teniu,
i de cara a l'hivern, no?
Si es pot compaginar
amb tota la feina
i altres històries
també segur que teniu.
Sí, ojalá, ojalá,
ja t'he dit que seria genial.
Ojalá.
Esperem,
mai m'ho he dit
i acabem amb el tema dreams,
esperem que aquest somni
sigui una realitat per vosaltres.
Joan, gràcies.
Molt bé,
i un salut a tots els oients.
Gràcies, adeu-sia,
bona tarda.
Adéu, bona tarda.
Adéu, bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!