Així tot cada dia torna fos, com un negoc de gos en bot.
I de clar que volia fer el remor, de camp en camp, de brot en brot,
de tant en tant, un suratge de l'amant.
Li feia recordant la feina a l'aig i es va xeure davant un fèl.
Cada pinyó era un desig, així tot va bé.
Així tot va bé, així, així tot va bé.
Va germinant, sa llavor que et va sembrant.
Seràs febrer com cada any, com una llum, com un estel a l'horitzó.
Com cada nit a la tardor, com un hebre despoat davant la pregó del món.
I contemplava el seu entorn, com un hebre despoat davant la pregó del món.
I contemplava el seu entorn, contemplava el seu entorn.
Així tot va bé.
A principis d'aquest mes, d'octubre, llegíem Ja t'ho diré, torna una altra vegada al escenari.
Si tot va bé.
El grup del Menorca torna una altra vegada a ajuntar-se per oferir-nos cançons tan maques com aquesta.
I ens hem posat en contacte amb el Cris Juanico perquè ens expliqui, que ens digui què és el que ha passat.
Cris, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
A veure, a veure, la meva sorpresa va ser quan vaig llegir això de que torneu una altra vegada al Ja t'ho diré.
Perquè feia aproximadament, si no recordo malament, o ho tinc mal entès, 10 anys que no sabíem ni res com a Ja t'ho diré en si, no?
Sí, bueno, l'últim procés el vam fer el 2003.
Si feien uns anys, realment ja feia dos que estevem parats.
O sigui que sí, fa 10 o 11 anys que no feíem, no estàvem durant voltes.
I, bueno, de fet, no és un retorn ni una tornada, és més bé un retrobament.
El que hem decidit, i és un...
Bueno, senzillament han passat moltes coses.
No hi ha un motiu, són diversos.
El primer és les ganes que en tenim, el CUC.
Això és que ens adonem ara del CUC que tenim,
que és el punt aquest de tornar a estar a un escenari
i sentir, trobar, retrobar sensacions,
aquestes que feia gent que no sentíem, no?
Entre nosaltres, no?
I jo crec que tot això ho fa també el temps,
el fet que probablement el temps
et dona un altre tipus de punt de vista,
una altra perspectiva,
i t'ajuda moltes vegades a entendre les coses.
Això, després la gent,
però també paral·lelament a tota aquesta història,
hi ha hagut des del mes d'abril un grup a Facebook
que ha apretat fort, que tornem...
Però ha sigut coincidència que es fes paral·lelament
al que nosaltres estàvem una mica parlant i pensant, no?
I, bueno, jo què sé,
i que tots hem crescut, que són grans,
que són majors...
Enmadurats, enmadurats.
Enmadurats, tenim família...
Jo tinc un criu de 8 anys que no ens ha vist mai,
que també, doncs, també...
Tinc curiositat per veure quina cara fa, no?
I, bueno, altres coses, no?
Això vol dir que en aquests aproximadament 10 anys
que, com ja t'ho diré, sobre els escenaris,
no heu perdut mai el contacte entre vosaltres.
O sigui, de tant en tant, segur que alguna trucada,
de tant en tant, allò que dius,
mira, encara que només sigui prendre un refresc
i parlar dels vells temps, com a bons amics.
Sí, sí, sí que hi era.
A veure, fins i tot amb alguns hem estat treballant,
vull dir que no hi ha hagut un tall absolut.
O sigui, que és cert que era difícil que tots ens trobessin.
de fet, ja fa 11 anys que estic visquent a Menorca,
fins que vaig coincidir en l'última època d'estar allà,
amb els últims concerts que vam fer,
coincidiria estar visquent a Menorca.
I d'alguna manera, doncs, és més difícil,
coincidiria és difícil entre dos, no?,
però entre cinc encara molt més.
però, bé, la lletra és que, doncs,
dels trucades i una mica d'intenció d'uns ho hem aconseguit
i hem anat buscant, doncs, els punts de retrobament.
Sí.
I per això, per fer aquest retrobament,
aquesta tornada puntual als escenaris,
per recordar aquestes cançons i per fer-les sentir,
sobretot que la gent també les pugui, evidentment,
gaudir i cantar, no?
I com a excusa, què millor que dos concerts, no?
Sí.
I una altra casa vostra, com aquell que diu.
Sí, nosaltres havíem de fer, a veure,
havíem de fer un...
La idea ja era fer un concert,
però teníem un problema existencial important,
i era que nosaltres vam néixer com a grup a Menorca,
va ser allà on el públic,
ja si ho té,
allò on el públic ens va esperonar per fer el salt
que vam fer fa una mica més de 20 anys,
i vam anar a caure, a parar a l'Empordà,
i sobretot vam calar molt fort a Girona,
els d'estants de Girona.
i era difícil,
si l'haguessin fet només a Girona,
a Menorca s'emprenyarien,
i al revés també.
Vam decidir que era una mica salomònit,
en aquest sentit.
Tenim tota la gent contenta?
Sí.
I som-hi, no?
Sí, però també ens ve de gust
fer-ho als dos llocs,
és a dir,
en els dos han passat coses importats pel grup,
musicalment per cadascun,
i crec que és força lògica
que triem aquests dos llocs
per fer aquesta zona amb la gent.
Però una cosa, Cris,
jo crec que encara l'agenda pot estar més que oberta,
perquè és allò que dius,
mira, surt el boom de la notícia,
tenim aquests dos primers concerts,
celebrem-ho,
passem-ho bé sobre l'escenari,
però si surt alguna coseta més,
no es pot dir que no, no?
Bé, la veritat és que no ho sabem.
Ara mateix estem molt centrats en aquest dos,
i hem tingut una entrada molt forta,
i nosaltres ho vam anunciar el dimarts passat.
Sí, està calentet, calentet.
Sí, fent una entrevista i un tema així,
com una missió de ràdio,
cosa que es van posar a la venda
al cap dels dies de les entrades,
va ser una cosa que m'hem quedat molt al·lucinat,
perquè portem més o tres mil entrades a nosaltres
en qüestió de...
un poc més a la setmana.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, és allò que a mi ens esperava ni,
però ni en conya,
sincerament.
I crec que això ha fet reforçar moltes coses,
i em passa moltes coses pel cap.
No ho sabem.
La veritat és que ho hem de deixar refredar una miqueta,
a veure com acabem de gestionar tot això,
però el que sí que és cert
és que ara mateix, a dia d'avui,
podem assegurar que anem el dia 31 de maig a la Mirona
i el dia 19 de juliol a la Ciutadella.
És l'únic cert,
i la resta són espaculacions,
que hi podríem entrar tots,
però ara mateix no hi ha res més.
No, i segurament que si ja et truco d'aquí
a dos o tres mesos,
a lo millor em dius,
mira, te'n recordes que vaig parlar
que només teníem aquests dos?
Doncs mira, s'han d'anar afegint...
Digo, digo, digo, Diego, no?
No, no, és això.
Es van afegint, però clar,
no se sap el que dius tu.
Ara mateix està tot molt verd,
la il·lusió segurament està en alça.
Clar, clar, clar.
I ara...
Com ara es desagiu?
És perquè m'encantaria veure-us per un foradet, eh?
És allò de les bromes,
de tornant altra vegada,
a dir, hòstia, te'n recordes que em fèiem així?
Te'n recordes?
Mira, nosaltres...
I crec que hi ha una cosa
que ens n'hem adonat,
i això ho fa, doncs,
el madurar,
i sobretot que, doncs,
segurament...
Nosaltres vam fer una cosa
molt important,
a dir,
vam fer una cosa
que crec que cap altra grupa
o que ja ho coneguin,
o no ho han fet,
per assimilar-s'hi,
però igual no.
És el fet de deixar,
ja no a casa teu,
i traslladar-te a un altre lloc a viure,
i per intentar dedicar-la a la música.
Deixem una illa,
que tot això també té una sèrie
de connotacions,
i que fa que el caràcter sigui
d'una manera determinada,
i veig-nos-ho a la sala d'una manera,
i vam fer el salt,
aquest ho van deixar tot,
i això ara és el que veiem
amb el temps, no?
Vull dir, segurament,
per aquesta, diguéssim,
moltes ganes o necessitats
de dedicar-hi moltes hores,
perquè la cosa tira front davant,
no en passareu anys seguits
sense parar en absolut,
cosa que podeu vam pagar
també pròpiament com a grup,
perquè també som persones,
i cadascú tenia una vida individual,
no?
No, no, és el que sempre passa,
no?
I ara, amb aquests nou anys que han passat,
tot això ho veiem,
ho valorem,
i ens queda lo...
lo que és lo bo,
lo millor,
i és el que busquem,
ara ens queden les anècades divertides,
ens queden els bons moments de música,
de concerts,
amb la gent...
De convivència,
el bon rotllo,
no?
I això és el que ens ha tirat una mica
a fer, doncs,
el que fem,
no?
Sí, sí, sí.
Però hem de dir que,
sí,
potser com ja t'ho diré,
va operar el vostre caminar,
però el Cris Juanico no va ser així,
tu vas continuar,
i Déu-n'hi-do,
eh?
Vas continuar amb els Mareja Troat,
també la teva carrera en solitari,
i sempre bevent de tota una miqueta,
no?
Però tots,
els 5 membres de ja,
hem seguit amb la música,
alguns,
en el cas meu,
doncs,
molt més,
que es veu molt més el que he fet,
però a la Reixa també,
doncs,
hem seguit sent de cançons,
hem seguit fent altres,
altres cosetes,
no tant,
no tant,
no tant en primera fila,
no tant a la vista de tothom,
però, bueno,
la música és una cosa que,
jo crec que senzillament es porta,
no hi ets,
i,
i,
bueno,
i això és el que hem seguit sent,
és a dir,
jo he tingut la,
poder la vessant més,
més de cara a la gent,
però tots hem fet coses,
i,
per sort,
doncs,
la música,
a part de ser una manera de,
doncs,
de guanyar-nos la vida,
segueix sent encara el nostre fòbic preferit,
que és el que,
amb el que disfrutem més,
no?
Ja sé que estem parlant de ja t'ho diré,
ja sé que estem parlant d'aquest retrobament,
com tu l'has anomenat,
però sé que aquest cap d'aquesta setmana,
almenys,
tens alguna cosa important per comentar-nos dels menaix?
que teniu aigua també,
no?
Sí,
a veure,
aquesta setmana presentem el disc a la mina de salt,
sí,
i comencem una mica,
doncs,
la continuació,
una miqueta d'aquests concerts de presentació que hem fet,
amb menaix,
vam estar,
doncs,
al Mercat de Música de Viva de Vic,
o l'off,
de l'off,
del Mercat de Música de Viva de Vic,
que dic jo al Casino de Vic,
però seguim ara,
comencem a,
doncs,
estem a la Mirona,
estarem,
doncs,
estarem a Manresa,
doncs,
el dijous,
dia 8 de novembre,
quan comença,
la Fira de Mediterrània,
a la Sal del Cielo,
estarem a Sabadell,
a l'Àgora,
estarem a Gran Llerc,
a la Nau B1,
bueno,
van sortint cosetes,
a poc a poc,
i anem mostrant,
i podem,
doncs,
ensenyar les cançons d'aquest disc,
que també té algo d'especial,
i és el fet que aquest disc ha sigut
una col·laboració
col·lectiva important,
i pensant un micromecenatge,
el guia de petits senyals,
que neix amb la intenció
que molta gent sigui partista,
i també ho vam aconseguir,
una cosa que,
per nosaltres,
a més,
ens en plena molt d'alegria.
I com va anar l'experiència,
precisament,
d'això d'aquest micromecenatge,
de poder dir,
a veure,
si voleu que la música
que continuïs donant amb els menalls,
necessitem ajuda, no?
Sí,
ha estat una pel·lícula,
perquè sembla fàcil,
però no ho és,
en absolut.
És a dir,
aconseguir que la gent s'involuïa
que ho has d'estar constantment
dient i anunciant,
però sí,
diguéssim,
que és una molt bona manera
que,
tant per un coset dels músics,
ens adonem del que em costen les coses,
com,
precisament,
també,
el propi públic,
que,
diguéssim,
que els dealls
que estem fent nosaltres,
doncs,
els sentin
una mica més seus,
sinó que els Wagachos paralvos,
els homes.
Jo crec que és una mena de tu a tu,
que jo el recomano per...
amb molta veiemència,
i el disc, estem molt contents,
és un disc molt interessant en molt d'aspectes musicalment.
Hem treballat des de zero sense cap tipus de...
Fa una construcció constant dels tres de les cançons.
És el disc més difícil de distingir les cançons de l'una i de l'altra.
Doncs sí, perquè la guitarra del Toni...
Què vols que et digui?
Els menaix també som un grup que anem a aparèixer cada 4 o 5 anys.
Sí, és veritat.
No sé si és una mica com l'escapada teva, també, els menaix.
És un altre Cris, una altra base meva, no?
És una molt bona...
Per mi és una molt bona teràpia, la veritat,
perquè són dos grandíssims músics, com són el Faça i el Toni.
i nosaltres ja crec que anem fent un camí,
anem igual cadascun,
amb les seves pel·lícules, amb les seves històries, amb les seves coses musicals.
Quan ens trobem, ens les ensenyem i anem creixent tots.
I això és fantàstic.
No ens pot demanar més, no?
Cris, a mi m'agradaria continuar parlant.
Si pot ser...
Jo no sé si, clar, aquests concerts que m'acomentaves
o aquestes presentacions que teniu previstes d'aquest nou treball discogràfic dels menaix.
No sé si teniu pensat o passareu per Tarragona,
perquè a mi m'agradaria que aquesta conversa
s'entraix ja dels estudis de terreny de ràdio, si pot ser amb vosaltres aquí.
Jo prometo que sí que venim, que vindrem.
Això espero i desitjo.
Per les vostres terres vindrem segur.
No sabem ben bé ni quan ni com, però s'està mirant.
Convèncer el mar, convèncer el mar.
Prometo que sí que vindrem i evidentment vindrem a saludar-vos a la ràdio
i estar amb tota la gent total.
Aquí us espero. Felicitats per les dues parts.
Per la part de Ja, t'ho diré, per la part dels Mareixa Troà,
per la part de Cris Juanico, també el solitari,
que també déu-n'hi-do la guerra que ens estàs donant
i que sàpiguis que t'anem seguint, eh?
Ja sigui al Facebook, al Twitter i allà on convingui, Cris.
Moltíssimes gràcies.
Un petonàs. Gràcies.
Una abraçada. Fins ara.
Gràcies.
Adéu-teu.
Adéu-teu.
I ara sé que és per tu que puc estimar algú altre.
Era el teu busset i no m'ho vas fer veure
i miràvem les teulades que adoraven el sol.
Qualsevol racó era un gran paisatge
i els camps llaurats tots per nosaltres.
A mida que perdia, era més a prop
que entendre que havia estimat per primer cop.
Ara sé que és per tu que puc estimar algú altre.
ara sé que és per tu que puc estimar algú altre.
tant de mica en mica se n'aniran els teus records que m'uniré.
que moriré tenint-los tots, que moriré tenint-los tots, que moriré tenint-los tots.