Comença Tràfic Destraccions amb Núria Calvó.
Bona nit, esteu sintonitzant Tarragona Ràdio i aquí comença aquest espai que ens deixa la Sílvia cada setmana dins del Ja Tardes, el Tràfic d'Abstraccions.
I avui anem a reivindicar un artista que ha estat tradicionalment admirat per la crítica i poc valorat pel públic.
Tenia molts premis Puig Porret d'aquells de Vic, tenia premis en derroc, però li faltava potser una mica arrossegar gent.
I al final se n'ha sortit. Ha mobilitzat tota una cobla i s'ha passejat tocant per tot el país.
Ens va emocionar i us ho diu una que en principi els flabiols i les tenores se li entrebanquen una mica.
Estic parlant del Roger Mas i del seu projecte amb la cobla Sant Jordi.
Vam ser al concert de Cambrils a l'estiu i avui us volem recomanar el d'aquest proper divendres al Fortuny, que s'acaba la gira, així que ja us podeu espavilar.
Com dèiem, ha mobilitzat més de 20 persones, tots excel·lents músics, i és dels artistes que més s'han mogut durant aquesta temporada.
I no para, i ens consta que té nous projectes.
Anem a repassar una miqueta aquest disc que ha gravat amb la cobla Sant Jordi
i comencem escoltant el tema que ell va dir que era l'embrió del projecte,
que ja venia d'aquell disc que va dedicar a textos de mossèn Cinto.
Escoltem Caminant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Li agraïm al Roger Mas la recuperació i difusió de textos de mossèn Cinto
i, sobretot, alguns dels menys obvis, segons el que podria semblar.
I ara anem a escoltar un altre tema, que és un exemple d'ell mateix,
on ens demostra que és molt bo escrivint.
Es titula El dolor de la bellesa.
La bellesa en ve alta, no en ve baixa.
Aquesta nit he obert aquella porta d'oia tancada, qui sap els dies.
Diamants, rovins, maragdes, orifils, d'argent, convulsions i tensió muscular
de sota l'arc, frontera del desert.
No distingeixo el de fora del de dins.
Els núvols passen a set vegades el seu temps.
Donaix llengut o més gripau sobre un gran roc.
La nena està corrent pel camp, la porta oberta pat a pat.
I ja ho sabia d'altres cops, que quan l'obres ets un.
I ja ho sabia d'altres cops, que qui torni ja no ets tu.
En temps dels tripis, quan els hippies eren hippies,
algú va veure un cel espaterrant,
com un ramat d'ovelles que han mort el pastor,
un paradís borratxo de dolor.
Dent catabàtic, mirall del fotre,
les fronteres són cul de mal seient.
He deixat sola la meva nina,
i ara no sé on és la meva nina.
La meva nina on és?
He deixat sola la meva nina,
i ara no sé on és la meva nina.
La meva nina on és?
He deixat sola aquella pàngela,
i on s'haurà ficat,
que a tamal ets un xai en pell de lloc.
La nina està corrent pel camp,
la porta oberta va tapat,
i ja ho sabia d'altres cops,
que quan l'obres ets un.
i ja ho sabia d'altres cops,
que qui torna ja no ets tu.
que qui torna ja no ets tu.
a a a a b a a a a a a a...
a a a a a a a a
a a a a a a a a a a a
a a a a a a a a a a a a a a
a r a b a a
a a a r a a a a a b a i a a a a a à a a a a a a a a a a a a a a a b a a a
a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a b b a a a a a a a a a a a a a r a a a a b i a a a a a a a a a a
I no deixarem de banda l'amor i la devoció
que té el Roger Mas per als tradicionals,
per musicar melodies conegudes, anònimes,
o en aquest cas una de John Lamott de Grignon,
que es titula El testament d'Amèlia.
Escolteu la lletra, que és boníssima també.
El testament d'Amèlia.
El testament d'Amèlia.
El testament d'Amèlia.
Malalta està, malalta, la filla del bon rei,
com t'és la vana veure, com t'és inoble gent.
Ai, que el meu cor s'envira com un pont de clavés.
Filla, la meva filla, de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc mare, ve prou que me'l sabeu.
Mà, que el meu cor s'envira com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
que el meu cor s'envira com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
over to yahoo nois on click of a chord i rocké.
a wide tallcavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
i neVaynova com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
i n'es m'envira com un pont de clavés.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fóu llavors que jo vaig ser d'aquí
Imatge del passat
Podria tornar-me
I ja per acabar aquest repàs de cinc cançons
amb aquest disc, en té 18, per cert
anem a escoltar
Si el mar tingués baranes
un text de Maria Mercè Marçal
on el Roger Mas mostra un cop més
el seu gust exquisit a l'hora de triar
fons d'inspiració. Sentim-lo doncs
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
Aplaudiments
si el vent tingués andanes brides i estrep el cor.
Si pogués alçar tanques el jardí de l'amor,
però ho sabria on cercar-te, més no hi vindria no.
S'obren les portes, portes i porticons.
La pluja trenca ribes, finestres i falcons.
I és aquí on et cerco, no sé per què ni com.
Dins la nit esmonada, com la tempesta al toro.
Fins demà!
Pel mar sense paranes, pel cel sense mullons.
Pel mar sense paranes, pel cel sense mullons.
I ara ja per acabar el programa, avui no hem dit res d'agenda,
però sí que us vull comentar una cosa.
És una cosa que té lloc avui mateix a Mallorca.
Vull dir que, si no ho sabíeu, ja és impossible que hi arribeu,
però m'ha fet gràcia perquè és una de les típiques marcianades
que ens agraden en aquest programa.
Ens arriba a través del nostre contacte a Mallorca,
que és el Gin Fernández, i és una iniciativa diferent.
Sonaran de fons els Neo-Tokyo.
Neo-Tokyo sempre han estat molt moderns,
estaven implicats en el Festival Isla d'Encanta,
a principis dels 2000-2000 pocs,
i eren un grup electrònic, i encara ho són.
I ara treballen com a col·lectiu,
intenten muntar coses en la mesura possible,
i per avui mateix han muntat la següent cosa.
El proper 12 de desembre de 2012,
és a dir, 12 del 12 del 12,
el col·lectiu Neo-Tokyo organitza un comiat de l'any especial.
La cita serà sa possessió Son Rossinyol de Palma.
I en aquesta increïble localització,
12 bateries i col·laboracions electròniques
oferiran un happening sonor
per entrar l'any 2013 amb les orelles xiulant.
La idea sorgeix com a col·laboració
de tots els amics bateries,
que en aquesta ocasió seran els autèntics protagonistes
d'una performance sonora i física.
Com a col·laboradors no percussionistes,
tindrem la participació d'artistes
de l'àmbit experimental i electrònic.
La participació desinteressada dels músics
donarà lloc a una nit inoblidable,
en què tot el protagonisme correrà a càrrec dels bateries,
que normalment ocupen els seients del darrere
de les bandes en els concerts.
Aquesta nit explotaran en conjunt
amb tota la intensitat física
que produeix el retrunyí de 12 bateries sonant alhora.
Un petit homenatge a l'esperit de la ciutat de Calanda
amb intenció de continuïtat.
Durant la preproducció del happening
se n'establera uns patrons rítmics pàsics
que serviran de guia durant el xou.
El concert es durà a terme a les 10 de la nit
i està prevista una prova porta tancada
a les 5 de la tarda
amb accés a mitjans de comunicació
i la possibilitat d'aprendre imatges daylight
de l'esdeveniment.
És a dir, que això ja ha passat avui, aquesta tarda.
L'entrada serà gratuïta
amb la possibilitat de col·laboració
amb el projecte El Simbòlic Preu d'un Euro.
El cartell és original del Tiamas Ramis
i participa en gent com Clara Ingo
de Les Rasters, el Larry dels Monstros,
el Tony Toledo de Sexy Sadie i Amaral, poca broma,
el Ginés Fernández de Doctor Martín Clavo i Neotòquio,
que aquest no para també amb mil projectes,
el Jordi Martínez, que també és un dels Neotòquio,
i el Quico Barrenengoa, Quico Sol,
col·laborant en Plan Electrònic.
Doncs que us sapigueu que es fa això avui aquesta nit
i aquí us deixem en bona companyia a Tarragona Ràdio.
Fins la setmana que ve, si així ho voleu.
He has been trained to be a soldier
almost from birth.
And any unstoppable mind has been drilled up hamlet
and have to believe the Japanese are descendants of God
and destined to rule the earth marvel at all who lives.
To this end, treachery, brutality, rape, and torture
are all justified in youth against non-death.
and having been freed.
Yeah, yeah, yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!