Fins demà!
Un espai que pretén posar damunt de la taula temes, propostes, iniciatives en el món de l'educació, en el món social.
I avui amb un estudi ple de goma-goma.
Avui ens acompanya el director de la Fundació Casa l'Amic, que és el Jordi Collado.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Però ell no és el convidat especial, perquè els convidats especials són, d'una banda, la Cinta Fabregat,
que ella és la directora d'un camp de treball anomenat Caixa d'Eines per a Joves Educadors.
Cinta, molt bon dia.
I amb la Cinta tenim fins a vuit noies, perquè tots són noies,
que participen en aquest treball, que són la Laura, la Tati, la Sara, la Judit, la Belén, la Maïra i la Jordina.
Després parlarem amb elles, perquè venen des de diferents punts de Catalunya, em sembla,
i no sé si acaben d'arribar a Tarragona o ja fa uns dies que estan aquí.
Van arribar dissabte a la tarda, van arribar a Riuclar, que és on tenim el camp base,
que és allà on dormim, a l'escola de Riuclar.
I res, avui és el primer dia elaborable que tenen.
I una mica són el segon torn de camp de treball.
Van tenir un torn fa una setmana que van marxar a l'altre torn,
i és el segon torn del camp de treball d'aquest Caixa d'Eines per a Joves Educadors,
aquell que intenta fer una mica de formació lúdica en el camp del Lleure,
que coneguin des de l'adolescència tot el sector del Lleure i de l'educació social.
I quin és el paper que fa, doncs, la Fundació Casalamic?
La Fundació Casalamic el promovem, el vam generar ara ja fa cinc anys,
si no m'equivoco, i anem fent dos torns cada any,
i una mica el que fem és acollir-los, vincular-los a la xarxa comunitària
i fer tota aquesta formació, posem l'equip educatiu
i fem tota la programació d'activitats.
Molt bé. Cinta, a veure, explica'n.
Van arribar dissabte?
Sí, van arribar dissabte.
Aquí estan totes les components de la segona tongada?
No, no, no.
Al final en són 19, en aquesta tongada, en l'anterior en van ser 24,
i van arribar dissabte i avui, en principi, tal com ha dit el Jordi,
era el primer dia laboral i ens dividim en tres grups,
per això han vingut vuit,
i els altres estan als altres dos llocs,
que són els dos casals que fem al matí.
Molt bé.
Què fareu durant aquests dies?
El camp de treball quant dura?
Quinze dies.
Van arribar dissabte?
Sí, i acaben el dia 4 d'agost.
Durant aquests dies fan diverses coses,
de dilluns a divendres, tots els matins,
fan dos casals.
Un és a Camp Clar,
que participen amb els nois de 4 a 12 anys,
i l'altre és a la Fundació Estela,
amb nens amb discapacitats,
però són els xavals de 3 a 21 anys.
I què faran durant aquests dies?
Quin tipus d'activitats fan?
Mira, fan des d'ajudants, com si diguéssim, de monitor,
als casals,
també rebran tallers de llengua de signes en català.
Teràpia de gossos,
veure com funciona una mica això,
també faran intervenció comunitària al barri,
ja que vivim a Riu Clà ara mateix,
i estan de festes,
avui comencen les festes de Riu Clà,
muntarem com unes gincames,
jocs amb els xavals del barri,
per fer-los durant aquestes festes,
i aniran fent una sèrie de tallers també,
perquè ells tinguin també eines,
per després poder aplicar.
Estem parlant de nois i noies,
de quines edats?
De 14 a 17 anys.
Aleshores, faran vida a Riu Clà,
el campament base és a...
Riu Clà, l'escola.
L'escola de Riu Clà.
Sí, allà vivim, dormim, netegem, mengem, tot.
I el dia a dia, quin serà, més o menys?
El dia a dia, doncs, ens aixequem sobre les 7 i mitja.
Carai.
Bueno, el grup que prepara l'esmorzar a les 7 i quart,
però sobre les 7 i mitja esmorzem,
i llavors a les 8 i quart, 8 i mitja,
ja comencem a agafar busos,
o anar caminant,
als llocs on hem d'anar.
Tornem a les 2,
perquè anem als llocs on ens toca,
tornem a les 2, dinem,
temps lliure,
que poden gaudir-lo, fer siesta,
perquè si està molt cansat o que sí,
llavors a la tarda tornem a fer això que et deia,
o llengua de signes,
les activitats programades.
Sopem,
i després també tenim una activitat programada,
cinema a la fresca,
ballades, jocs,
pel·lícules, documentals,
anem fent així.
I el cap de setmana, dissabte i diumenge,
canvia el ritme?
Sí, canvia el ritme.
Ens aixequem una mica més tard,
lògicament,
i fem platja,
fem activitats així més de llarga durada,
que també venen i també és el seu temps lliure,
trien un camp de treball,
però també ens ha de gaudir del seu temps.
Heu tingut ja una primera tongada,
que van marxar ja fa una setmana.
Sí, dissabte passat.
24 van ser.
I com va anar l'experiència?
Molt bé, molt bé.
D'aquests 24,
7 o 8 ja em van demanar
llocs on poder fer voluntariat després.
Per tant,
molt motivats,
i sobretot en camps socials
com discapacitats
o com treballar amb infància,
que a alguns els hi era més desconegut,
doncs això,
se'ls hi va obrir aquest camp
i ara s'hi volen incorporar.
Perquè l'objectiu del camp,
quin és?
L'objectiu més filosòfic o més genèric del camp?
Què preteneu amb aquests nois i noies
que venen aquí?
Bé,
de diverses coses,
una mica que vegin la realitat,
que experimentin,
que accedeixin en aquests espais
on poden treballar en diferents camps,
ja sigui el social,
bé, el social bàsicament,
però en diferents rames.
Després,
en alguns és una mica de creixement,
i en altres és poder decidir-se
cap a un monitoratge,
cap a una carrera de ciències socials o així.
Volem una mica obrir una finestreta
i construir,
o que es puguin construir
justament aquesta caixa,
tothom té la seva caixeta
i una mica es posaria eines
i que descobreixin.
Així,
el concepte filosòfic seria allò
de vincular-se a la pròpia comunitat
en clau de transformació.
Si participem tots,
tot és una mica més fàcil.
Venen de diferents punts a Catalunya,
per tant no es coneixien pràcticament,
cap de vosaltres us coneixieu.
És a dir,
que el dissabte va ser com una mica
la trobada, no?
I l'organització interna,
m'imagino.
Sí, sí,
molts jocs de coneixença,
molt de repetir el nom, no?
Sí, perquè clar,
19 persones,
Déu-n'hi-do,
t'has d'aclarir la cara,
associar la cara amb el nom.
Això ja ho tenim superat.
Sí, ja ho tenim superat.
I ahir, per cert,
per curiositat,
què vau fer el primer dia?
Què vam fer ahí?
Què, algú?
Què vam fer ahí?
Va.
Ui, ara no en parlaran ni cap d'elles, eh?
Què vam fer ahí?
Va, sí, sí.
Vam anar a platja
i després vam anar a dinar.
Molt bé.
I què, bé, el primer dia?
Sí.
Molt bé.
A veure, ara aniré parlant
amb totes elles.
Primer la Roser,
que m'han dit.
Roser, no?
Sí, Roser.
Ara es posa com cara de...
Sí, és la Roser.
I tu ets practicant,
m'han dit.
Sí.
Què és exactament ser practicant
en aquest camp de treball?
Bé, és fer...
Vaig fer un curs de monitors
i et demanen unes hores
per fer les pràctiques,
per tenir el títol,
com si diguéssim.
i aleshores ja feia uns anys
que havia col·laborat en la fundació
i quan vam veure-lo al camp,
quan vaig tenir l'oportunitat,
vaig dir, aquí, això és el meu,
perquè, a més,
és una cosa per educadors.
Vull dir,
és que no és només fer pràctiques
en el casal
o en un...
No, és que, a més,
veus moltes realitats
i molt d'això.
I llavors penso que és una experiència
que sí,
que s'ha de fer
i que, a més,
com a persona,
com a educadora,
com tot, de tot.
Tu ets de Tarragona.
Sí.
Tu ets de Tarragona
i ja havies tingut contactes
amb la fundació, amb el casal.
Sí, sí, ja havia estat col·laborant
i en aquest camp
vaig tenir l'oportunitat de venir
i vaig dir, doncs, sí, aquí.
I ara què estàs fent
o què faràs aquests dies?
Bueno, en principi,
estic també d'acompanyant,
però també participo, evidentment.
D'acompanyant què vol dir?
Acompanyant vol dir
que sí, que estem...
Estic, clar,
perquè no estic en un grup sola,
estic amb la Cinta
i vaig amb ella...
Et fa com d'ajudant-te.
Realment fa com de monitora educadora
l'únic que no pot tindre
la responsabilitat d'un grup
ella sola.
Llavors, clar,
normalment està amb mi,
però té el mateix pes,
té el mateix que un altre,
que jo o que un altre.
Només és la particularitat
que, clar,
no pot assumir
la responsabilitat del grup
en soledat.
Rossell,
i aleshores tu et vols dedicar
a aquest món?
T'agradaria treballar amb això?
O què vols fer?
Bé, estic estudiant magisteri.
Llavors,
és una cosa
que va bastant lligada,
penso.
I vaig fer el curset
de monitors
i tal com estan
les coses ara mateix,
també és una altra sortida
i com més coses millor
i és una cosa
que m'agrada molt
l'educació aquesta també.
I has tingut
alguna altra experiència?
Sí,
vaig estar fent
de voluntària
al Casal de Camp Clar,
precisament,
que és on també farem
algunes activitats allà.
I quan vaig estar allà
ja ho veig perfectament.
I quan?
Quan no ho vas fer, això?
Fa dos
i tres estius.
Carai.
Ja fa...
Doncs bé, no i do,
ja tens una experiència...
I t'agrada aquest món.
M'agrada, m'agrada.
Per això et vas apuntar
al camp de treball,
clarament,
i volies participar.
Sí.
I d'alguna manera,
tu amb aquestes companyes
que avui tens aquí,
què els hi diries
ara que comença
el camp de treball?
Moltes ganes
i molt d'aprendre.
Realment,
molt d'aprendre.
Aprendrem molt,
això seguríssim,
és que ho tinc molt clar.
I una experiència
molt valvosa.
Tu què creus que serà el millor?
Què passarà els propers dies?
No sé.
Hi haurà algun moment màgic?
És un misteri.
És un misteri.
Ah, és una sorpresa.
Una sorpresa.
Molt bé.
La Roser,
quants anys tens, per cert?
20.
20.
Clar,
ella és més gran
que tota la resta
de les nostres convidades
que tenen entre 14 i 17 anys.
A veure,
jo tinc aquí la Laura,
la Tati,
la Sara,
la Judit,
la Belén,
la Maïda
i la Jordina.
La Laura,
a veure si em volen dir alguna cosa,
perquè estan així com neguitoses.
Laura,
d'on vens tu?
De Vilanava de Bellpuig.
Vilanava de Bellpuig.
on està això?
És un poble
que està a 30 minuts de Lleida.
Quants anys tens?
14.
I per què t'has apuntat?
Perquè m'agrada,
bueno,
m'agrada molt això d'ajudar nens,
sentir que els ajudes
i que amb tu
poden donar un pas més.
I m'agrada sentir això,
que els nens aprenen de tu
i tu aprens d'ells.
És una experiència molt gran
i molt bonica.
És la primera vegada
que t'apuntes
a un camp d'aquestes característiques?
Sí.
I què tal la primera impressió?
Molt bones.
molt bones.
Ens van dir les activitats
que faríem amb els nens
i va deixar perduda.
És tot molt bonic.
Perquè tenen problemes
i tu els ajudes
a donar un pas més
o a donar mig pas.
M'agrada tot aquest món.
Una pregunta aleshores logística,
Cinta.
Aleshores,
aquesta noia de Vilanava
de Bellpuig
per què ha vingut a Tarragona?
Perquè ho ha demanat ella
o com funciona això?
Sí, sí.
En principi demanen ells,
bueno,
tenen referència
a un o dos camps,
no?
I demanen
sobre quin interès,
no?
En aquest cas
és un camp social,
n'hi ha camps
sobre medi ambient,
n'hi ha diferents,
però ells tenen l'interès
en el camp social
i n'hi ha diverses sol·licituds,
preferències,
com abans feies
de la universitat,
no?
I tries
i ells
els hi va sortir.
El camp de treball
queixent
està dins
de la campanya
de camps d'estiu,
de camps de treball
de la Generalitat,
de joventut,
llavors té tota una oferta
a nivell de Catalunya
on ells van a buscar
i trien.
Hi ha diferents opcions.
Exacte.
Després es fa un sorteig,
que això és un novedor
d'aquest any,
és a dir,
entre tota la gent
que s'apunta
es fa un sorteig
i s'ho has escollit o no.
Laura,
tu havies triat a Tarragona
en primera opció?
Sí,
va ser la primera
i l'única.
I per què havies triat a Tarragona?
Perquè, bueno,
més que res
pel treball que faríem,
saps?
I perquè jo soc molt de plat,
m'agrada Tarragona,
però va ser més que res
pel treball.
Sí,
per el que faríem els nens
o, saps?
Podré haver-hi una altra experiència.
A tu t'agradaria dedicar-te a això?
Sí.
M'agradaria ser educadora
amb un centre de menors.
Carai,
si ho tens clar.
Sí,
amb 14 anys.
Aquesta és la Laura,
al seu costell a la Tati.
A veure,
la Tati quants anys té?
Jo en tinc 16.
16.
D'on vens?
De Barcelona.
De Barcelona.
I per què has vingut
aquí a Tarragona?
L'any passat
vaig tenir l'oportunitat
de participar en aquest camp.
Bé, el mateix,
però era a Camp Clar.
I aquest any
em va agradar moltíssim.
La veritat és que
em vaig endur
un molt bon sabor de boca,
però em feia il·lusió
provar una altra cosa.
Llavors vaig escollir
com a primera opció
un altre camp
que es centrava
en un festival musical
i havíem d'organitzar i tal.
Però pel sorteig
no em vaig entrar
i de rebot, diguem,
vaig entrar aquest,
però jo encantada de repetir.
Sí, no tens cap problema
en repetir.
Cap.
I quina experiència tens
l'any passat, doncs?
A mi la veritat
és que em va agradar molt
i a l'acabar el camp
em sentia com millor
en mi mateixa
només pel fet
d'haver ajudat algú.
Bé, aquest any
és una cosa diferent,
però l'any passat
estàvem només amb nens
i la veritat
és que a mi em va agradar moltíssim.
M'agraden molt els nens.
Tu et voldries dedicar
a aquest món?
Home,
com a professional
no.
Sempre m'estaria bé
com a
com a algú alternatiu
al que jo vull estudiar, però...
Què vols estudiar?
Geologia.
Geologia.
Sí.
Déu-n'hi-do,
que no té res a veure amb això, eh?
No, però també m'agrada.
No, no,
evidentment,
pot ser perfectament complementari
que t'agradin dos
i tres i quatre coses,
però vull dir
que no té res a veure.
Què els diries a les companyes
o què els has dit
sobre l'experiència
de l'any passat?
Jo a algunes
ja els he explicat
que els agradarà molt,
que sortiran molt contentes
i que és una cosa
que no s'oblida mai.
Al costat de la Tati,
la Sara fa que sí
amb el cap,
perquè suposo que la Sara
és una de les que li han dit
que s'ho passarà molt bé.
Sara,
tu quants anys tens?
Jo 17.
17.
I vens de?
Barcelona.
Barcelona també.
I com has vingut a Paraterra?
Era la teva primera opció o no?
No era la segona.
Jo tenia a la veua fònica
un altre camp de treball
i les places es van acabar
i vaig venir a aquest,
que era la segona opció
i de veritat que
m'ho estic passant superbé.
Però si ja acabeu de començar.
No, no, però ja el primer dia.
Sí, sí.
Les noies són supersimpàtiques
i els monitors són superatents
i sí, sí, no ho sé,
està molt bé.
I per què t'has apuntat
a aquest món
d'aquests tipus de camps de treball?
Doncs perquè, no sé,
els nens m'encanten moltíssim
i, clar, com vull ser psicòloga de nens,
doncs això de parlar amb ells
i de distreure'ls
i de jugar amb ells
i amb els que tenen incapacitat,
això és discapacitat, això.
Em tornen boja,
o sigui, m'encanta, m'encanta.
Ara què estàs estudiant?
Jo, bueno, ara faré
primer de batxillerat
i, bueno, estudiar,
faré el científic
per biologia,
ciència de terra i tal
i psicologia també
i sí, sí.
I vols ser psicòloga?
Sí, de nens petits.
Carai,
si ho tens clar, també.
Moltíssim, moltíssim.
I així que les primeres hores
ja han estat, bueno,
fantàstiques.
totes molt simpàtiques,
molt obertes,
molt extrovertides,
sí, sí,
són...
i venen de diferents llocs,
doncs expliquen coses i...
Sí, que això està molt bé, no?
Coneixer gent d'altres...
Estan d'altres bones amistats.
Sí.
La Sara és de Barcelona,
la Tati dèiem que també de Barcelona
i la Judit,
a veure, d'on és?
De Navarcles.
De Navarcles.
Això està a la comarca del Bages?
Sí.
A prop de Manresa?
Sí.
I què?
Està bé.
Què fa una noia
de la comarca del Bages
aquí a Tarragona
aquest estiu?
Mira, perquè
en principi no volia vindre
però ara que estic aquí
veig que és divertit
i com a dir deia
que són tots molt simpàtics.
Tu volies anar a un altre lloc?
No, no volia anar a ningú.
Ah, i aleshores
que et van puntar els pares?
Sí.
Per què?
Perquè em porto malament
i em van dir que així ens aprendria
i que aprendria coses noves.
És a dir, que vens una mica així
com forçada, no?
No, bueno.
Obligada pels pares a...
Però molt poc.
A veure, espera un moment.
Cinta, no digues, digues.
Jo crec que és més, no?
Els pares van pensar
que li aniria bé una experiència
per veure
què és el que fem una mica, no?
Ens mimem els uns als altres,
uns cuinen,
quan vens a treballar
cuinen perquè
aprenguis a no exigir
allò, vull això a la taula,
avui no,
però que veigis tot l'esforç, no?
Sí.
I van creure, no?
Que era una bona experiència
i la de veritat
que l'altre dia ho deies, no?
Que estàs veient que sí, no?
Sí.
Clar, perquè les feines s'intercalen,
per dir-ho d'alguna manera,
es reparteixen, no?
Sí, avui, per exemple,
abans de vindre aquí,
què hem hagut de fer?
Netejar.
Netejar.
Netejar el dinar
i vindre aquí
tindreu tot preparat
perquè els que han anat als casals
arriben a la una i mig
amb dos amb una gana.
Ah, i heu fet el dinar?
Sí.
Carai, és a dir,
que el dinar ja el teniu fet,
així que quan marxeu d'aquí
de la ràdio
anireu cap allà
perquè vindran els altres
que han treballat més d'un avui.
Sí.
I demà o un altre dia
faran ells una altra...
Demà nosaltres marxem a uns casals
i uns altres ens fan el dinar.
Aquesta és la Judit,
la Belén.
Hola.
A veure, Belén,
tu d'on venys?
De Barcelona.
I de quants anys tens?
16.
I què tal, l'experiència?
Bueno, de moment bé,
de moment estic contenta,
o sigui, jo venia aquí
per passar-m'ho bé
i per conèixer gent
i a més volia...
Bueno, volia tenir experiència
amb els discapacitats i això
i a més m'encanten els anys petits
i tenia moltes ganes
d'estar amb ells i jugar i això.
Era la teva primera opció a Tarragona?
Sí, bueno, era l'única.
Era el que volia.
Volies venir aquí?
Sí, sí.
I de moment bé?
Sí, sí, de moment molt bé,
tothom molt simpàtic
i de moment molt bé.
Tu què vols estudiar?
Bueno, jo començaré
el batxillerat científic
i potser...
no sé si anir-me cap a Medicina
o potser alguna cosa...
Psicologia també,
Psicologia infantil,
m'agradaria.
No ho sé.
I t'agradaria dedicar-te, doncs,
a ser també monitora,
estar en aquest món de l'educació,
com a voluntària o...
Com a voluntària,
això ho tinc molt clar.
Això ho faré segur.
I la primera impressió,
què tal,
d'aquestes...
No porteu ni 48 hores aquí?
Ja, no sé si de moment
ja et dic molt bé,
molt divertit i tot.
Què tal l'escola?
Com està?
Bé.
Per dormir,
per netejar
i per menjar i tal?
No està bé,
la primera impressió
em va semblar...
Em va semblar
que estava currada,
o sigui,
estava ben construïda i tot.
No ho sé.
Ben construïda?
Sí,
no sé com dir-ho.
Sí, sí,
jo espero.
Home,
esperem que estigui
sempre en perfectes condicions.
Sí, sí.
Però és acollidora,
la...
Això, això.
És que no em sortia
la paraula acollidora.
On dormiu?
On dormiu?
A les classes.
A les classes?
Sí,
amb atalassos inflables.
Però en una aula tots
o en diferents aules?
Entre dos.
dos aules.
Heu ocupat dos aules
amb els matalassos.
Sí, sí.
I a les nits
hi haurà una mica de festa.
Bueno...
Bueno,
de moment no,
que acabeu de començar.
Els primers dies.
La primera nit...
Ai, la primera.
L'última nit
o la penúltima
potser hi ha
una mica més.
Al seu costat,
la Maïra.
Maïra,
tu d'on vens?
Jo de Castelldefels.
Castelldefels.
Quants anys tens?
Setze.
I per què t'has apuntat
a aquest camp de treball?
Jo primer havia agafat
el de la veu afònica,
però en segona opció
sí que havia posat aquest.
I m'està agradant molt
perquè és una experiència única
la que coneixes molta gent
i de tot tipus
i aprens moltes coses.
La veu afònica.
La Sara també havia dit
que s'havia apuntat allà.
De què va això
de la veu afònica?
pel títol de nou.
És un festival,
un concert
i tu tens
que organitzar-ho.
La publicitat,
venda d'entrades,
les cadires
i tot això.
I això t'atreia més
en principi
que la proposta
de Tarragona.
Però també
m'agrada molt.
Tu què vols fer?
Jo
el batxillerat artístic.
I després?
O quedar-te aquí?
Què t'agradaria?
A mi m'agradaria
anar a l'estranger
a estudiar
al principi.
i a veure com va.
I què esperes
d'aquests dies?
Doncs
una experiència única.
Però vens
per passar-t'ho bé,
bàsicament?
Vens per aprendre?
Sí, per...
Vens per conèixer gent?
Per conèixer gent
i com és la gent aquesta?
Perquè
ningú
té una
com es diu?
Una impressió
de com es comporta
aquesta gent.
I aleshores...
Vols dir
els nanos...
Digues, Cinta.
És el primer any
que des del camp
es fa
el camp de discapacitats
i moltes vegades
n'hi ha més dificultat
des de fora
d'accedir a una escola,
a un casal
o a un taller ocupacional.
I clar,
molts els crida l'atenció
al poder,
no?
Perquè casals
n'hi ha molts,
però accedir
a aquest tipus
de treball
amb discapacitats
és una mica
més difícil.
Llavors,
amb la col·laboració
amb la Fundació Estela,
ens dona aquesta oportunitat
i per ells
els hi és
molt més...
Bé,
els hi és molt atractiu,
no?
Començar treballant
amb xavals autistes,
xavals amb síndrome de Down
i amb diverses patologies.
És a dir,
que aquestes noies
tindran el contacte
amb les persones discapacitades
de la Fundació Estela.
Sí, sí.
Heu arribat a aquest acord.
I això és la primera vegada
que com a camp de treball
teniu aquest contacte
amb discapacitats.
Sí.
Anteriorment,
i aquest any també es fa,
es fa col·laboració
amb la Muntanyeta,
amb el Centre de Paràlisi Cerebral.
Però també,
clar,
aquest any hem incorporat
l'anar assiduament,
o sigui,
anar cada dia
a Fundació Estela.
Molt bé.
I l'última que em queda
és la Jordina,
Jordina,
que s'està mossegant
fins i tot les ungles.
Jordina,
quants anys tens?
14.
14.
I d'on vens?
De Banyoles.
De Banyoles.
Doncs de totes
la que ve de més lluny,
no?
De Banyoles.
Sí.
I què?
Vas venir aquí també,
has vingut en primera opció
o buscaves una altra cosa?
Bueno,
la primera vaig posar
Caçà,
que era com organitzar
les fesses del poble,
però vaig entrar a la segona,
però,
vull dir,
ja m'agrada igual.
Caçà estava més a prop de casa
i aquí està més lluny.
No sé si això és un impediment,
és un problema o no,
o al revés.
Què?
T'agrada estar més lluny a casa?
Sí.
Sí.
Què tal les primeres hores?
Bé,
molt bé.
Tothom,
bueno,
molt bona gent
i, bueno,
el camp,
bueno,
hem fet poc encara
perquè n'hem anat a casar,
però de totes maneres,
està molt bé tot.
Tu a què et vols dedicar
o què vols estudiar?
A mi m'agradaria estudiar
turisme o hosteleria.
I aquest camp
sembla que no tingui res a veure,
no?
Això què faràs ara aquests dies?
Ja, no,
però, bueno,
per fer coses diferents.
Què esperes?
Tenir una bona experiència?
Sí.
Aquest és el màxim objectiu?
Bueno,
conèixer gent nova,
bueno,
tot,
aprendre.
Això està bé, no?,
de conèixer gent d'altres llocs?
Sí, molt bé.
Perquè sí.
Doncs intercanvieu experiències.
Clar.
Molt bé,
doncs aquestes són les vuit,
són vuit noies
del total de 19,
no?
Del total de 19
que estan participant
en aquest camp de treball.
Jordi,
i vosaltres què espereu?
Nosaltres esperem
diverses coses,
per una banda,
no?,
que ahir just
quan xerràvem,
els explicàvem
què esperàvem,
per una banda,
el que esperem
és que gaudeixin,
que és allò,
que és pel que fem,
que són les seves vacances,
que és d'alguna manera
la seva sortida de casa,
amb la qual
ve a passar-ho bé,
però esperem
que en puguin aprendre,
que es motivin cap al sector,
que el mirin d'una altra manera,
que siguin capaços
de transmetre també
què és el que hi ha,
i per altra banda,
que hi hagi,
intentar també canviar
la imatge dels joves
amb el propi territori,
és a dir,
no?,
que 19 joves,
o 24 o més 19,
una quarantena de joves
arribin a un territori
pagant-se l'estància
i vinguin a col·laborar
amb organitzacions
com nosaltres,
com Estela,
com l'Associó de Veïns,
acompanyant a muntar les festes,
és també un canvi
de xip
en l'imaginari
aquest col·lectiu
que els joves
no sé què,
no?,
llavors,
però d'una altra banda
també és una història
de generar noves oportunitats
per a elles,
no?,
és a dir,
els joves en aquests moments
són un sector
amb situació de risc
per naturalesa,
50% de pobresa,
d'atur i aquestes coses,
llavors també és una història
de poder-los explicar
o demostrar
i què puguin viure
l'experiència aquesta,
d'intentar transformar
la realitat més propera
en el seu espai.
Són tot noies, Cinta?
Ara bé,
en aquest camp
són 18 noies,
un noi.
Carai,
doncs hauríeu d'haver portat
el rei de...
És la relleta.
L'altre van ser
19 noies,
5 nois.
Normalment el camp social
és un camp molt més dominat
per la part femenina,
però clar,
en aquest camp
ha estat 18-1,
però ell no té cap problema
i està estupendament bé.
El tracteu bé o què?
No.
Sí o no?
El hombre más deseado,
el nombre más deseado del camp de treball.
En fi,
doncs aquí estan
la Roser,
la Laura,
la Tati,
la Sara,
la Judit,
la Belén,
la Maíra,
la Jordina,
8 noies d'aquests 19
que formen part
del camp de treball
Caixa d'Eines
per a Joves Educadors,
venen de diferents punts a Catalunya,
hem escoltat el seu testimoni,
acaben d'arribar a Tarragona
i s'estaran fins al dissabte 4 d'agost.
Que us vagi molt bé
a totes 8
i molta sort,
eh?
I gràcies a la Cinta Fabregat,
la directora del camp
i al Jordi Collador,
director de la Fundació Casalamic,
que us vagi molt bé,
que sigui tot un èxit.
Gràcies.
Gràcies.
Adeu.
Adeu.
Fins demà!