Sintonia ja de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous,
un altre matí d'aquells freds de cru hivern,
un matí que compartirem amb tres convidats.
Carles Tepero, director de l'Institut Municipal d'Educació.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el periodista Francesc Domènech,
director de la nova revista de Reus Nord-Oest.
Quico, molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya l'advocat i ex-diputat del Parlament, Matías Vives,
entre moltes altres coses.
Matías, molt bon dia.
Molt bon dia.
Amb ells en repassarem l'actualitat de la jornada,
avui també marcada per qüestions econòmiques.
Ja fa setmanes, ja fa mesos,
que l'economia omple totes les informacions de la ràdio,
de la televisió, de la premsa.
Avui, però, curiosament, amb una bona notícia,
dic curiosament perquè és poc habitual,
però avui, com a mínim, tots els mitjans reflexen una dada positiva,
que les empreses terrainines, durant el 2011,
van exportar un 25% més que en el 2010.
I, en fi, en aquest context de crisi,
sembla, Quico, que sigui una dada.
De fet, ja les grans indústries i molts sectors
ho havien apuntat durant el 2011.
Tot i així, i no per posar-li aigua al vi,
també en les últimes setmanes,
aquestes són xifres del 2011,
en les últimes setmanes i fins i tot en l'últim trimestre del 2011,
alguns sectors apuntaven que la cosa no havia anat tan bé.
La gràcia seria poder-ho consolidar, això, no?
Però una mica la sensació que hi ha,
i no tant fixant-nos en la gran indústria,
en el sector químic, per exemple,
sinó que la petita i mitjana indústria,
per exemple, a Tarragona,
però també a Valls, a Montblanc,
on hi ha, per exemple,
el potent sector de la indústria auxiliar de l'automòbil.
Clar, s'ha passat en relativament poc temps,
i això ja era un símptom,
que aquesta xifra ve a comprovar,
dels expedients de regulació d'ocupació,
allò, no vingueu a treballar els divendres a la tarda,
per exemple,
a que els treballadors fan hores extras,
sense contractar nova gent,
perquè encara falta aquesta dosi de confiança
que suposo que arriba en el moment
que tot plegat es consolida allò que dèiem.
És a dir, l'empresari en el curt termini
no li van malament les coses,
però no acaba de confiar en el mig llarg termini.
Seria el que falta.
Matías, què et sembla aquesta xifra?
És rellevant, sobretot quan ahir a la tarda
el senyor Rajoy ens deia
que enguany s'esperava un nou decreixement.
Sí, ara anava a posar a la tertúlia
el contrast de la informació econòmica.
M'he avançat.
No, no, ja ho podem lligar-ho tot.
Les perspectives de tenir un 2012 terrorífic
des del punt de vista de les dades a l'atur.
Jo crec que té una explicació.
És a dir, si ho mirem des del punt de vista
del producte interior brut català,
això del PIB també és una cosa molt curiosa,
perquè jo crec que hi hauria d'haver un mesurador
que relacionés el PIB amb la felicitat de les persones,
i aquest encara no el tenim.
I per tant és una dada escèptica,
és neutra, és una dada d'economistes,
de gent que es dedica a aquestes coses de la mala vida.
Però té tres potes el PIB català.
Les exportacions, el turisme i la demanda interna.
La demanda interna ve a representar
aproximadament un 60% del producte interior brut.
És clar, que en aquest moment,
des del punt de vista turístic,
no tinguem notícies dolentes, en general,
en les últimes etapes.
Que des del punt de vista de les exportacions,
les notícies venen sent positives,
des d'aproximadament mitjans de 2011 cap aquí.
I que en canvi la demanda interna estigui en recessió,
és el que hauria de fer reflexionar
aquests senyors de l'Eurogrup
que es reuneixen avui aquesta tarda.
És a dir, o hi ha un esforç
per part del Banc Central Europeu
i per part, sobretot, de la comissió
i de la senyora Merkel i el senyor Sarkozy
en generar aquesta demanda interna,
en estimular-la.
I per tant, això vol dir fer-ne la màquina
dels bitllets en el Banc Central Europeu.
o tots aquests esforços que està fent
els determinats sectors privats,
i a casa nostra són bàsicament els sectors exportadors
i el sector turístic,
es pot quedar amb no res,
des del punt de vista de consolidació,
que és el que ara demanava el Quico,
i per tant, que malgrat aquests esforços,
diem-hi, les prediccions nefastes del senyor Rajoy
puguin acabar complint-se.
I per tant, jo crec que és una notícia extraordinària
per explicar-los-hi a aquesta gent
que poden decidir o que tenen a les seves mans
les mesures d'estímul per aquesta demanda.
Sí, perquè a més fins i tot pot sorprendre el ciutadà de carrer
dir, ostres, les empreses poden exportar un 25%
més que l'any passat,
i en canvi totes les altres dades, no, Carles?
Tot l'altre context de la nostra vida quotidiana
és, des del punt de vista econòmic, molt negatiu.
La veritat és que suposo que si no ets un expert en economia
i com s'esbelluguen els mercats
i com funciona tot això,
d'alguna manera et pots quedar relativament sorprès,
perquè tinc entès que l'exportació de productes
no és el primer any que té beneficis
o que té aquest balanç positiu, aquest augment, eh?
Crec que hi ha en els darrers anys i hi era,
potser no en aquest 25%, però ha anat pujant,
s'ha mantingut malgrat la crisi
i les dades de l'atur i de la desocupació, no?
I potser sí que t'acabar amb aquests comentaris que feia Matías, no?,
de que la demanda interior, el consum, doncs és diferent,
porta uns altres ritmes respecte al que és el mercat exterior, no?,
perquè, doncs, evidentment, la producció que es fa en els diferents països,
en el cas, doncs, de Catalunya i d'Espanya,
és d'un determinat producte, en aquest cas, doncs, potser derivats químics
i del petroli, que hi ha demanda, doncs, exterior,
o sigui, d'Europa o fins i tot de més enllà, no?,
d'Àsia i Nord-Amèrica.
Llavors, clar, sí que sobte, però, en fi,
jo crec que totes les notícies que en aquest àmbit financer i econòmic
siguin positives, doncs, a la llarga resultaran també positives
pel propi mercat de treball.
Vull creure això, eh?
També segurament és una via d'escapament per les pròpies empreses,
clar, en aquest context de crisi, escolta, sortim a fora, no?
He sentit que la cambra de comerç estava llogant de nou, no?,
per fer més excursions, entre cometes, no?,
cada cop hi ha més expedicions...
Desvisites al mercat exterior.
Sí, sí, sí, i, per exemple, el continent àfricà és un dels punts,
vull dir que també, clar, s'ha d'entendre que els propis empresaris, no?,
siguin més grans o més petits, Quico, també, clar...
Potser quan aquesta crisi s'acabi...
Han de sortir del clot.
Potser quan aquesta crisi s'acabi a espai i balanç,
s'arribarà a la conclusió i diu, home, ho hem aprofitat bé,
en el sentit que hem obert mercats nous, que ara ja eren impensables,
he sentit que explicàveu que la cambra està espavilant-se
en obrir mercats, per exemple, a Nigèria, Ghana, països africans,
per exemple, que probablement, temps enrere, ningú hi hauria pensat, no?
En canvi, si ha vist una oportunitat, doncs, endavant les haches, no?
El tema serà fins a quin punt, no?,
aquestes exportacions les podem...
Jo crec que és una notícia esplèndida,
és a dir, que aquí ara, lògicament, hem de posar-li cara al tema,
però que per si mateixa és una molt bona notícia,
que efectivament consolida una tendència de fa temps,
amb uns percentatges molt més petits,
i que jo crec que és tònica general de menys a Catalunya,
de la indústria de casa nostra, no?
Però això obliga, lògicament, a posar-hi l'altre contra el contrapunt,
és a dir, per què?
Perquè les exportacions no les veiem,
els ciutadans que anem normalment pel carrer,
i en canvi veiem les cares de molta gent,
que no s'ho està passant gens bé en aquest moment, no?
I per tant, aquestes cares hem d'intentar canviar aquests rostres,
i per tant, s'imposa, jo crec, en l'àmbit de casa nostra,
en l'àmbit europeu, una mica aquesta necessitat d'impuls,
és a dir, que prenguin consciència,
qui pugui prendre consciència i qui pugui decidir,
que en podem sortir d'aquí o tots més empobrits,
o només empobrits una certa minoria quasi majoritària en aquest moment, no?
I per tant, que tot allò que es faci
perquè l'equilibri social, que la cohesió es mantingui, és bo,
i en aquest moment hi haurà que el que està en risc,
malgrat aquestes bones notícies, és precisament aquesta cohesió social, no?
Aquestes dades positives de les quatre cambres de comerç de la demarcació,
que es fèiem públiques ahir, coincidia,
ja ho dèiem al principi de la tertúria,
amb altres anuncis no tan positius,
per exemple, amb el president Rajoy al Congrés dels Diputats,
ahir, per cert, en el primer cara a cara, podríem dir-ho,
amb Pérez Rubalcaba, com a líder de l'oposició del PSOE,
va anunciar, en fi, un 2012 negríssim, pel que fa a les dades de l'atur.
Ho interpreten fins i tot com posar-se allò que diuen la Vena
abans de tenir la ferida?
És a dir, de fer un anunci molt negatiu,
perquè, clar, ens podríem situar en unes xifres a nivell d'estat espanyol
de 5.700.000 persones sense feina,
un 24%, crec recordar gairebé la xifra.
Aquest anunci tan negatiu només comença l'any,
i pràcticament només comença de la legislatura,
perquè es pot parlar pràcticament del primer debat fort
al Congrés dels Diputats amb el govern del Partit Popular.
Carles, tu ho interpretes també una mica...
O realment és que les coses creus que aniran així?
No, no, jo puc sospitar que sí, no?
Que, evidentment, les dades anteriors
que s'han anat durant aquests darrers anys anunciant
apunten cap aquí,
que la recuperació no es pot produir de cop i volta
en un, dos, tres anys,
sinó que va una miqueta més enllà.
El que és preocupant,
preocupant relativament,
perquè jo crec que la majoria dels ciutadans
també ho podrien sospitar,
és a dir, aquí no es tracta només d'economia,
també hi ha ideologia pel mig,
perquè, si no, si tot és mercat i si tot és economia,
doncs, en fi, anem a buscar,
com han fet en altres països,
allò, els tecnògrafs més experts en economia i finançament
i que portin ells al país.
I, per tant, bueno,
jo crec que l'actual govern es posiciona
i davant les notícies
que això no repunte fins més enllà
de dos, tres o quatre anys,
doncs ja ha de ser...
ha d'anunciar un cert pessimisme,
perquè, si no, no ho encertarà,
és a dir, s'allunyarà tant.
Un cert o un molt pessimisme.
Bueno, però, si no l'encerta d'aquí un any
o d'aquí un any i mig,
doncs, en fi, ara el personal encara...
Per tant, els ciutadans, no?
Estem encara allò esperant a veure què passa
i a veure si millora tot això
i si canvia la tendència.
Però, clar, llavors s'ha de posar una mica d'escut,
jo crec, eh?
És a dir...
Ei, tu sí que creus que es posa la vena
abans de la ferida, jo te'n dius.
Sí, sí, jo crec que sí.
Segurament hi ha una part d'això.
Sí? Tu, Matías, també ho interpretes així?
Jo crec que hi ha una part d'això.
És a dir, jo ara anuncio més de febrer
que la situació serà aquesta a finals d'any.
Si a final d'any he millorat,
és gràcies a mi, gràcies a la meva intervenció,
gràcies al bon fer del govern del Partit Popular.
Si la situació és aquesta,
que és la pitjor de les possibles,
ja ho vaig dir jo,
això era culpa de l'herència que havíem rebut, no?
Què passa?
Que segurament aquesta frase
que se li escapa al senyor Rajoy,
que últimament se li escapen moltes frases
quan hi ha micròfons oberts, no?
I sembla que no estan oberts.
Ja més, estic aquí dintre del lío, no?
Bé, primer que l'hauria de preguntar-li
si és que esperava trobar-se una altra cosa.
Estic vivint d'un lío, no?
Estic vivint d'un lío, tal.
Esclar, jo crec que realment el tenen, no?
És a dir, escoltar el senyor,
per exemple, el ministre d'Economia,
dient, no, no, és que si el país no creix,
no ens en sortim, no generarem confiança,
per tant, la nostra situació seguirà sent molt delicada.
I l'hem de mà,
adoptar la decisió que els bancs han de provisionar
moltíssim més del que havien provisionat fins ara,
moltíssim més del que són les exigències europees,
i per tant, escoltin,
els bancs no poden deixar ni un euro a ningú
perquè se'ls han de quedar
per generar aquestes reserves al cuixi,
al cor capital, en definitiva,
consolidar la seva posició en el mercat.
Són missatges contradictoris.
Expliqui'm vostè com es fan les dues coses.
És a dir, no li obligui vostè a un punt.
Diu, escolti, si té un euro que pot deixar,
guardi-se'l per vostè per ser més sòlid.
Diu, però sobretot deixi-ho.
Diu, miri, aclareixi'm el panorama
perquè realment no m'acaba de quadrar.
I per tant, jo crec que una cosa són
aquestes afirmacions genèriques
de cap on anem i quin any serà,
i per l'altra, quina és l'actuació de govern.
I esclar, el que comencem a veure
és que el govern va una mica despistat.
I per tant, això és el que jo crec
que és la preocupant a hores d'ara
quan el senyor Rajoy fa aquests anuncis.
Si veiessis que el govern respon amb aquesta lògica,
segurament la sensació seria una altra.
Quico?
I una certa sensació que pot ser tot plegat
és una estratègia per preparar el terreny
pel que ha de venir,
és a dir, per les retallades que ha de venir.
És a dir, s'està parlant que hi haurà
una reforma laboral, allò, molt a fons.
Que potser s'aprova demà?
Però no s'ha explicat, esperem a demà,
però no s'ha explicat encara
en què consistirà aquesta reforma.
S'ha parlat de nova revisió
de l'expansió, en fi, mesures
que en el context actual
té molt difícil imaginar-se
que siguin diferents
al concepte retallada.
i, per tant,
en fi, dibuixar un panorama una mica negre
per justificar,
per tenir un argument
per justificar tot el que ha de venir,
doncs, és una estratègia, suposo,
que acompanyar tot això que dèiem ara
probablement té una certa lògica, fins i tot.
Creuen que la reforma laboral
serà molt dura, per cert?
No sé, perquè s'especula molt aquests dies
i, clar, de fet, no sabem els detalls, eh?
Algú pot explicar-me
que és una reforma laboral dura?
O tova?
No, però es veu que la reforma laboral
en si mateix no és bona,
perquè sembla ser que l'anterior
era pèsima, dolenta
i un resultat...
I no va servir per res, no?
I aquesta altra reforma
serà bona, positiva
i millorarà l'economia.
Per tant, per definició,
reforma laboral, en fi,
depèn del que es faci, no?
Però vostès sí que creuen
que ens estan preparant, doncs...
Quan parles amb els empresaris
demanen dues coses.
Que tot plegat sigui més fàcil, per tant...
Flexibilitat, no?
Flexibilitat,
flexibilitat i flexibilitat
i que l'acomiadament
no sigui tan car.
Això és el que demanen els empresaris.
A partir d'aquí,
no ho sé...
Matías.
Sí, però és que en aquest moment,
és a dir,
que l'acomiadament no sigui tan car,
què vol dir?
Situar-nos per sota dels 20 dies?
Per any?
És a dir,
perquè és clar,
és això el que estem...
El que està plantejat en aquest moment.
És a dir,
hi ha molt poques situacions
d'acomiadament en aquest moment
que ripassin dels 20 dies
per any treballat, no?
I per altra banda,
cada vegada,
a partir de les successives reformes
i laborals,
que efectivament és un concepte
que formarà part de la mitologia
del segle XX i XXI,
aquest concepte,
cada vegada afecta gent
amb menys anys de treball a l'empresa
i per tant,
no entenc aquest plantejament.
per altra banda,
home,
si l'objectiu que tenen
les organitzacions empresarials,
que no els empresaris,
que a mi jo crec que és...
A mi m'agrada distingir-ho, això.
Les organitzacions que teòricament
representen
les patronals d'aquest país
o els empresaris d'aquest país,
el plantejament que tenen és
que per créixer,
per millorar la situació de l'empresa,
l'únic que s'ha de fer és millorar
l'acomiadament,
home,
en una situació
en la qual tot el país
està fent els esforços
que està fent,
és més que discutible
que això sigui possible.
És a dir,
jo crec que si això
anomenat reforma laboral
passa
per què fem
amb tota aquella gent
que s'ha d'incorporar
al mercat de treball,
parlem-ne.
I segurament estaríem tots d'acord
i segurament els sindicats
serien els primers
a donar suport
a determinats tipus de plantejaments.
Si el plantejament que es fa
és que perquè millori
aquesta situació
s'han de ficar al carrer
gent amb 55 anys
perquè no sé què passa,
home,
no és per aquí
on jo crec
que s'hagin de portar les coses,
no?
I amb un fet afegit
per mi molt preocupant,
és a dir,
aquests missatges estan negatius,
anem molt malament,
això anirà pitjor,
el que està portant
és un fet
jo crec que inqüestionable,
que és que la nostra millor gent jove,
és a dir,
la gent que surt
més preparada de les universitats...
Té ganes de marxar.
Marxa.
O marxa directament
o té ganes com a mi?
Jo crec que ja marxa.
Jo crec que tenen molt assumit
que hauran de marxar.
I que hauran de marxar.
La suma de tot,
que marxa,
que estan pensant en marxar
i que tenen molt assumit
que segurament hauran de marxar.
Això és terrible.
Sí,
perquè s'està consolidant
des de fa temps
un ambient molt negatiu,
no?
Això és terrible.
Jo també estic a punt
amb el tema
de l'ocupació,
no?
Perquè la flexibilitat
del mercat i tal,
sí,
acomiadament,
doncs no ho sé,
arribarem a un moment
que anirem baixant
tant els dies
per acomiadament
que quan li toqui ja
no sé en qui,
es queda a vostè despedida.
Exacte.
Molt bé,
acomiadament lliure,
no cal plantejar-ne
quan porta treballant.
Exacte,
de carregar-la.
Però això de l'ocupació
per aquest percentatge
que ara jo no sé quin és,
no?
Suposo que de joveu
o de persones
que no han tingut
ni la primera feina,
no?
Potser aquí és on s'ha de llogar
perquè si no...
No,
i només tenim aquestes taxes
del 48 anys
molt a la porta del 50%,
això vol dir
que un de cada dos joves
no té feina,
no treballa.
Imaginem-nos la població
que pot estar realment
no només desocupada,
desesperada,
deprimida,
deprimida.
Amb un to...
I això és el que hem de resoldre
també potser
per animar
tots a bellugars.
Que es faciliti
aquest tipus d'ocupacions,
jo no sé
si ho hauria de dir jo,
però penso així
perquè també tinc
callada jove al meu voltant,
no?
De contractes
a temps parcial,
en curt temps,
i que l'empresari
també pugui
tindre facilitats
en la contractació,
jo de veritat
crec que això
sí que s'hauria d'explorar
i de tirar endavant,
perquè això pot generar
altres dinàmiques,
no només de consum,
sinó també
de l'estat
pròpiament anímic
de la població activa.
Amb això posem-s'hi,
amb això posem-s'hi.
I si realment es vol dir
no, no,
és que no volem pagar
ni un euro
en el moment
en què acomiadem algú.
Escolti,
si volentament parlem,
però què fem
amb aquesta gent?
És a dir,
la persona
que té en aquest moment
45-50 anys,
que va començar
a treballar
sense una preparació
determinada,
o que si la tenia
en aquest moment
s'ha convengut
tan especialista d'allò,
que és dificilíssim
que es recicli
i que vagi en un altre lloc.
Que pugui fer una altra feina.
La societat,
què en fem?
És a dir,
d'acord,
perquè és que a més a més,
al final,
emportar-se a la indemnització
és un mal molt,
molt, molt, molt,
molt menor.
La persona segueix
igual de desesperada,
seguirà igual d'agressiva.
Veurem créixer
les incidències
de violència de gènere,
segur,
perquè hi ha cada vegada
més agressivitat
a l'interior de les cases,
fruit de la incertesa laboral,
de no poder respondre
davant dels fills,
de què pensaran aquests fills
de la meva,
de son pare,
si veuen que està aquí a casa aturat,
que no surt a treballar,
que no tinc horitzons,
és a dir,
i per tant,
tot això,
tot això
és responsabilitat col·lectiva
de tots nosaltres,
per tant,
escoltin,
què volen vostès
per començar,
per invertir de veritat,
per generar ocupació,
què volen?
Que la indemnització
sigui zero per acomiadament?
Si convé,
parlem-ne.
Però llavors,
la societat ha de donar
la resposta amb això
i ha de veure
d'aquestes persones
de quina manera
les protegim, evidentment.
En aquest context,
ja l'espera de saber
com va la reforma laboral.
En fi,
aquesta setmana es parla
molt també d'economia
a nivell de pressupostos
de la Generalitat.
Abans,
crec que el Matías comentava
al principi de la tertúlia
la importància del turisme.
S'ha debatut molt
sobre la taxa turística,
Quico,
que finalment sembla
que el govern,
per pressions del Partit Popular,
el govern de la Generalitat,
l'ajorna fins a la tardor,
hi ha tot aquell tema
de la recepta,
de pagar un euro per recepta,
i ara,
en ple debat,
està el tema
de la taxa de l'aigua.
El govern vol imposar
a les empreses
una taxa,
però, clar,
també les empreses distribudores
d'aigua diuen
que això anirà
en detriment del...
És a dir,
ho haurà de pagar,
finalment,
el consumidor.
Tot aquest debat
que està aquests dies
i que, teòricament,
hauria de culminar avui,
perquè avui els pressupostos
passen per la Comissió del Parlament,
com ho veus?
És a dir,
aquest anunci
del govern de la Generalitat
dels últims dies
ha aplicat noves taxes
per fer quadre
els números del govern.
Des del punt de vista nacional,
que el govern de la Generalitat
es plantegi
una política fiscal pròpia,
convenim que,
probablement,
ja tocava,
fins i tot.
A partir d'aquí,
els casos concrets.
Taxa turística.
Sentia els arguments
del representant
del sector hoteler
de Tarragona.
Suposo,
en fi,
té la seva part de raó,
però,
des del punt de vista conceptual,
tenint en compte
el turisme
ens porta molts beneficis,
però també genera costos
i aquests costos
s'han de pagar
d'alguna manera.
Per tant,
conceptualment,
que hi hagi una taxa
més a cap nivell,
estem parlant d'un euro per nit,
per entendre'ns,
que estàs dient
que la factura
de l'hotel,
del turista que vingui,
si s'està una setmana,
pot pujar
7, 8, 9, 10 euros
per barba,
home,
posem-hi una mica de seny
i, bueno,
és probable que...
Altra cosa és
quina destinació tindrà
la que es recapti
en aquesta taxa.
però, en principi,
conceptualment,
a mi no em grinyola massa.
Per el cànon de l'aigua,
per exemple,
que pot repercutir molt directament
en tots nosaltres,
en els consumidors?
El preu de l'aigua,
quan parles amb la gent
que s'hi dedica,
tens molt la sensació
que no som conscients
del cost que té
que l'aigua
t'arribi a casa
i el cost que té
el manteniment
de canonades,
tot el tema
del sanejament,
etcètera,
etcètera.
I ens diuen
és que no estem pagant
el que val això.
A partir d'aquí
s'obre el debat,
si va de pagar
directament l'usuari
o hi ha d'haver
altres mecanismes.
A més a més,
en un sector
que està molt dominat,
estranyament,
sent un servei bàsic
per l'empresa privada
i això pot generar
una certa desconfiança.
Però jo he de dir
que no tinc prou elements
de judici
més enllà
d'aquesta reflexió
sobre que no som conscients
dels costos
que implica
el tenir aigua corrent.
Carles, Matías,
taxes,
que és una mica
la paraula de la setmana,
no?
Taxes per aquí,
taxes per allà.
M'agradaria dir dues coses.
Primer,
jo conceptualment,
la taxa,
comparada,
quan té finalitats
recaptatòries,
no m'agrada.
És a dir,
la taxa
l'estem prostituint,
el concepte teòric
de taxa.
És a dir,
perquè la taxa
és l'equivalent
o la contraprestació
a unes tasques
administratives,
tècniques,
que són imprescindibles
per donar al ciutadà
allò que ens demana.
És a dir...
Seria la taxa universitària,
per exemple?
No,
seria, per exemple,
una taxa universitària,
seria, per exemple,
la taxa d'una llicència urbanística,
seria, per exemple,
la taxa
quan vas a demanar
un permís d'obra,
seria...
És a dir,
és el que costa
l'activitat administrativa
necessària
com per fer possible
que aquells permisos,
aquelles llicències
estiguin concedits.
Per tant,
una taxa turística,
grinyola,
des del punt de vista teòric,
perquè no...
És això...
L'impost,
doncs diguem l'impost.
servei...
No, però és que és molt diferent.
Un cànon.
L'impost normalment
acostuma a ser progressiu,
és a dir,
i en canvi la taxa
s'aplica igual per tothom.
Per tant,
des d'aquesta perspectiva,
a mi,
em grinyola,
no és el mateix
el senyor
que lloga una suite
a l'hotel Mandarín
de Barcelona
i que ve aquí
i que llavors
porta el seu avió privat
i que, per tant,
hi porta 40 persones
de sèquit
i organitza no sé què,
que aquella persona
que ve a passar
un cap de setmana
a Salou
i que ve a més a més
amb l'ou cost
i que ve no...
I per tant,
segurament,
com a concepte dic,
com a concepte.
Ara,
és evident que Catalunya
ha de mirar el seu finançament,
sí,
és evident que això
té uns costos
medioambientals,
la presència d'ells aquí,
uns costos dels municipis,
uns costos...
També,
per tant,
s'ha de buscar
la compensació d'això,
claríssim,
s'ha de millorar
la recaptació
de la Generalitat,
també.
Ara,
jo tinc una mica
la sensació
que estem fent
per diagonades
i no hi ha
un model clar
i una mica
l'exemple de l'aigua
a mi em serveix.
Jo he vist un estudi,
i diré la localitat,
que és Palamós.
A Palamós,
per cada 20 metres cúbics
d'aigua
que l'empresa
que subministra
l'aigua en baixes,
és a dir,
l'aigua a l'usuari,
col·loca a la xarxa
amb factura 100.
Per què?
Perquè és una ciutat
amb destinació
molt turística,
de segones residències
i com que hi ha
la política
d'aplicar els trams
a les factures
de l'aigua,
hi ha molt
del primer tram
no consumit
a final d'any.
I per tant,
la relació és 20 a 100.
És a dir,
un 80%
del que factura
l'empresa distribuïdora
en baixa
a la localitat
de Palamós
és benefici net.
Benefici net
per l'empresa.
Ahir a la tarda
jo analitzava
la situació
de l'aigua
d'un municipi
que no arriba
als 8.000 habitants
de les nostres contrades.
I,
si les dades són certes,
per cada 700.000
metres cúbics
col·locats
a la xarxa,
se'n facturen
només 400.000.
És a dir,
hi ha una pèrdua
de quasi el 50%.
I això són dos realitats
molt diferents,
molt distintes.
I, per tant,
voler actuar
unívocament
sobre això,
que és una mica
el que comentava el Queico,
és a dir,
el fet que això estigui
en la distribució
i en la comercialització
tan en mans
d'empreses privades
fa que hi hagi
tal situació
tan diversa,
tan diferent
en el conjunt
de Catalunya
que és molt difícil
poder trobar
una política fiscal
sobre això
que realment
sigui eficient.
Jo comparteixo
les tesis
de la directiva europea.
A l'aigua
s'hauria de pagar
el seu cost real,
hauríem de saber
què paguem
per sanejament
a cada municipi
i la factura
hauria de ser
tants metres cúbics
ha consumit vostè,
per tant,
vostè en paga tant
i després en paga
el que costa
mantenir el clavegarà,
mantenir els dipòsits,
mantenir la depuració,
mantenir l'analítica,
etcètera, etcètera.
Llavors seria possible
segurament
fer una política
que fos de generar
l'acceptació
sobre l'aigua.
Però mentre seguim
fent aquestes perdigonades,
mentre no hi ha
plantejaments unívocs,
és molt complicat.
Home, en el cas de l'aigua,
més clar,
l'argument del govern
és que acabar,
atacar el dèficit
immens que té
l'agència catalana
de l'aigua
i per això serviria
teòricament
aquesta taxa.
Carles, com ho veus?
Turisme, aigua,
taxes diverses...
Començaré una mica
a l'inrevés.
El cost de l'aigua
jo estic completament d'acord
amb el que heu estat dient
que el ciutadat
ha de ser plenament conscient
del que costa això
i per tant
fer front al cost real
del transport
i del consum de l'aigua
i dels seus costos que té.
Jo crec que consciència
respecte a l'estalvi
i a l'ús racional
i raonable
de l'aigua
ja s'ha anat millorant
moltíssim
des de les crisis
de manca d'aigua,
de manca de dipòsits
suficients
per mantenir
el consum
que es porta.
Per tant,
ara,
si un segon pas,
si un segon pas,
perquè el primer
jo crec que ja s'ha donat
en aquest potser
baix consum
o consum raonable
que es fa sobretot
a nivell domèstic,
el segon pas
serà fer front
a la despesa.
Per tant,
jo amb això
no hi voldria intervenir massa
perquè crec que
hem de ser conscients
que l'aigua
té un preu
i un preu elevat.
I respecte al turisme,
clar,
aquí xoquen
moltíssimes coses,
no?
Des de...
que el turisme
sigui també
una indústria
que,
i en el cas
de Tarragona,
doncs és evident
que hem de mantenir
i potenciar fins i tot
per facilitar
que hi hagi
aquest turisme,
no?
Per tant,
s'ha de ser curós
a on?
I jo crec que no
em vull repetir
perquè ho heu dit
també
als anteriors
contartules,
no?
S'ha de ser curós
a distingir
el turisme
d'altos vuelos,
no?
Que té un consum
desmesurat
fins i tot a vegades
en la seva
estada
d'aquell turisme
més familiar
i més de
també turisme
cultural
i d'oci
que ve a gaudir
de la nostra ciutat.
Aquí s'hauria d'anar
molt en compte
i per tant
s'hauria de defilar
amb la maldita
potser taxa
turística.
I lligant amb això
potser ara estava
pensant jo
en aquest tipus
de turisme diferent
doncs amb la ciutat
de repòs,
no?
Que la ciutat
residencial
que també ha estat
o el que ens dius
està comentant
el seu
furós
perquè
de cop i volta
la Generalitat
ha dit
doncs això
i allí
jo crec que hi anaven
jo no
però evidentment
hi anaven molta gent
d'arreu de l'Estat
i de fora
que venien
doncs a passar uns dies
i a conèixer
i a consumir també
la ciutat
i és un espai
jo crec
que en plena natura
que potser
també hauríem
de resoldre
i treballar entre tots
tinc entès
que hi haurà
una junta de portavells
i que estarà en aquest tema
Sí, el que passa
és que aquest és
aquell tema típic
si em permeten
aquesta expressió
de típic
de primer
posem-nos d'acord
municipals a l'Ajuntament
de Tarraona
i després que la Generalitat
perquè recordem
que allò
és una instal·lació
de la Generalitat
Sí, sí
però recordem també
l'últim desgavell
que hi va haver
el pont aquell
la passarel·la
que havia d'anar
a la platja
que no sé quant
devia costar
però allò
és una obra
important
I ara encara
no l'utilitja ningú
perquè la ciutat
residencial
està tancada
Ojo amb això
que són grinyolades
Ja que estàvem
parlant de turisme
deixi-me acabar
dedicar els últims minuts
a la tertúlia
amb una qüestió
que de retur
que està relacionada
amb el turisme
i que ha omplert
el debat
i les tertúlies
aquests dies
a Tarraona Ràdio
que és el projecte
del tercer fil ferroviari
és a dir
de la necessitat
de treure les mercaderies
del port
dels interessos
de la indústria química
per connectar-se
el més ràpid
i el més econòmic
possible
amb Europa
En fi
el debat
ja ho saben
els nostres oients
des de fa dies
el port
l'Ajuntament
bàsicament
els partits polítics
els agents
econòmics
i socials
i la indústria química
reclamen
el tercer fil
de la manera
més ràpida possible
el Partit Popular
ara el govern
de l'Estat
diu que això
hipotecarà
el futur
de la ciutat
especialment
la façana marítima
Ahir es va tornar
a pronunciar
sobre aquesta qüestió
el president
de la Cambra
de Comerç
va dir que
si no hi ha
un compromís
ràpid
i immediat
per reobrir
la línia
Reus-en-roda
caldrà exigir
el tercer fil
Un projecte
com aquest
que és tan evident
que hauria de tindre
un fàcil
consens territorial
doncs justament
que es produeix
si no seria
el més normal
el més normal
des de la Cambra
de Comerç
hem apostat
des del primer dia
i hem dit
que el més important
avui per avui
és subsanar
amb el possible
la nostra economia
que parteix del port
que el tercer fil
és una solució
viable
i que amb la qual
nosaltres
li donem suport
Avui no repetirem
les declaracions
que ja vam escoltar
ahir
del president del port
o de l'alcalde de Tarragona
que en els últims
ja s'han pronunciat clarament
per dir-li al Partit Popular
i al govern de l'Estat
molt bé
si en 4 o 5 anys
podem reobrir
la línia Reus-Roda
doncs deixem de banda
el tercer fil
Quico
tot aquest debat
quina reflexió et porta?
et decantaries
per una opció
si et demanessin l'opinió?
Jo només puc dir
que fa 25 anys o més
que em dedico a aquest ofici
i fa 25 anys o més
que sento a parlar
de la necessitat
de reobrir
la via Reus-Roda
que hi ha
a la plataforma feta
que s'havien de canviar
les vigues
electrificats
etcètera
però que
en fi
per tant
allò
ostres
aprofitem-ho
i
tu creus que en 4 o 5 anys
aquest projecte
podria tirar endavant
amb el context de crisi
que és el compromís
que sembla dir
el diputat del PP
Alejandro Fernández
jo no hi entenc
però intueixo
que sí que és una necessitat
imperiosa
pel port
és a dir
per garantir
el futur del port
que hem de recordar
que està en competència
en Barcelona
està en competència
en València
València
que es necessita
la sortida
en via
d'ample europeu
de les mercaderies
per tirar
amunt cap a Europa
i em sembla
que és
en fi
evident
s'aposta
pels contenidors
en fi
ja hi ha
és
una veritat
com un temple
i per tant
necessita una solució
a mi tècnicament
se m'escapa
quina és la millor solució
Matías
jo crec que fins aquí
hi ha acord
en el territori
llevat d'una veu discrepant
que és la del
partit popular
que no és petita
que no és poca
perquè té el govern
de l'estat
però la resta
jo crec que hi ha
una pràctica
unanimitat
pel que he pogut llegir
escolti
si respectem la legalitat
i tu creus que això
seria definitiu
i hipotecaria
el front marítim
de Tarragona
com a legal partit popular
i és que tinc aquí
un gran problema
jo sóc un enamorat
del tren
i a mi les vies
del tren
m'agraden
és a dir
jo ho sento
en l'ànima
però a mi
les vies del tren
m'agraden
i m'agrada
veure circular els trens
i estaria encantat
que tota la mobilitat
d'aquest territori
girés al voltant del tren
per tant
no sóc imparcial
a l'hora de la façana marítima
i confesso
que l'obsessió
per pensar
que serà més bonic
un pla parcial
urbanitzat
amb unes casetes
al serrallo
com plantejava
el senyor Bufill
que no pas
la platja
de vies del tren
doncs no hi estic d'acord
a mi personalment
m'agraden més
les vies del tren
i per tant
si volem recuperar
la façana marítima
recuperem-la
si volem desplaçar el tren
desplacem-lo
virem els costos
beneficis
estudiem tot això
ja sé que ara els béns
bufen a favor
del que jo segurament
estic dient
o si no
plantegem-nos
de quina manera
integrem aquestes vies del tren
en el conjunt
del peixatge urbà
i per tant
comparteixo la tesis
segurament majoritària
a l'Ajuntament
sí majoritària
sí
en principi
si diu que tots
se'n van a Madrid
a la vegada
i juntets
per demanar
la reactivació
de la línia
treu roda
i que si hi ha
aquest compromís
per part del Ministeri
tots juntets
si va a Madrid
amb l'alcalde
jo l'acompanyo
l'altre
jo també vindré
però això també
demostra Carles
que clar
les institucions
d'aquí
l'Ajuntament
i el Port
han d'anar
a remolc
del que
diu en aquest cas
el govern
del Partit Popular
no?
Bueno depèn
si entreu en un benefici
pel territori
i pel Port
especialment
per poder trobar
mercaderies
jo de veritat
sincerament
endavant
la qüestió
és que es lligui
i que no passin
uns altres
quants anys
de 25
quan munt munt
no
home
si
si no
jo també
començo a ser
escèptic
amb el tema
de la façana
marítima
també m'ha anat al tren
potser no tant
amb l'entusiasme
que el matí
però sí
és veritat
que començo
a tindre els meus dubtes
ho sento
i també havia cregut molt
amb tot l'arranjament
de la façana
però ara en tinc
seriosos dubtes
per tant
almenys que m'apunta
a l'altra opció
però si tot s'ha d'aconseguir
i el compromís
també
doncs endavant
clar
és que el tema
de Reus Roda
estaria relacionat
amb el corredor
del Mediterrani
però clar
aquesta és una opció
aquí
a tan llarg termini
que aquest compromís
verbal
que com a mínim
Alejandro Fernández
ha dit
anem a parlar
a Madrid
i a veure si això
ho aconseguim
amb 4 o 5 anys
sembla difícil
de creure
amb aquest context
econòmic
que m'ha anat comentant
al llarg de la tertúlia
i de pressupostos
d'austeritat
i ara un moment
que el govern
de l'estat
haurà de prioritzar
inversions
grans inversions
ha tornat a sortir
el fantasma
del pla hidrològic
veurem
veurem com es concretarà
però una mica
una certa sensació
que aquest país
s'ha acostumat
a viure
les grans constructores
d'aquest país
s'han acostumat
a guanyar diners
a base de grans
infraestructures
la més evident
la del tren
la de l'AVE
doncs
potser el tercer
el corredor
del Mediterrani
pot ser
en fi
un substitut
del que va implicar
l'AVE
per l'economia
del país
de moment
caldrà veure
això
el govern central
el nou govern central
quina prioritat
li dona
el corredor
del Mediterrani
s'ha complicat
tant la vida
amb traçats
que si el corredor
del Mediterrani
el central
de dalt
de baix
però d'això
s'haurà de pronunciar
se suposa que aviat
20 segons
Matías
se suposa que aviat
el que succeeix
és que jo crec que hi ha
tantes patates calentes
en aquest moment
sobre la taula
que no crec
que aquesta sigui
en aquest moment
la seva prioritat
principal
i molt menys
amb la situació
que ells tenen a València
en fi
doncs així
acabem la tertúlia
un dia més
hem hagut de recórrer
també a parlar
del debat
del tercer fil
que continua
damunt de la taula
dels despatxos
del port
de l'Ajuntament
i dels representants
polítics
d'aquesta ciutat
del tercer fil
de taxes
d'economia
d'exportacions
avui hem parlat
amb Carles Tepero
Francesc Domènech i Matías Vives
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
aquest dijous
i fins la propera
tertúlia
bon dia
bon dia
бéu
béu
béu
bd
d'esquid
Fins demà!