És la sintonia de l'embalat
que avui ens proposa una activitat
a veure què té a veure, té d'un caire religiós
profundament marcat, el que passa és que també
té un pes cultural molt, molt important.
Estem parlant del misteri de la selva,
una representació que es fa des de fa una vintena d'anys
gairebé, bé més, 30 llescats,
i que l'haurien a terme els salvatants
amb moltíssima implicació del poble.
Avui l'embalat agafa també un ritme diferent
perquè jo no us aniré explicant en què consisteix
i anirem tirant ells de veu, sinó que hem parlat
amb Núria Cavaller, que és qui s'encarrega de difondre,
de comunicar, a la cap de premsa vaja
del misteri de la selva.
Ens ho ha explicat també la Núria Cavaller
que avui l'embalat tindrà forma d'entrevista.
Si voleu gaudir d'aquesta representació sacra,
però alhora d'un valor, ja us dic, cultural
i sobretot musical, es tracta d'una peça polifònica,
de música de Can Gregorià,
a la selva tindrà lloc els dies 14 i 15 d'agost.
Aquesta és la presentació que ens en feia la Núria Cavaller
quan li demanaven per la història del misteri de la selva.
Doncs mira, des de l'any 80 portem ja 34 anyets
representant el 33 del misteri de la selva.
Serà el 33è cicle de representacions
i podem dir que ja s'ha convertit en una autèntica tradició.
En guany estem molt contents,
perquè en guany tenim un munt de canalla joveneta
que s'ha animat a cantar i amb un de veus noves
i és divertit veure com de vegades,
doncs mira, tens a l'àpia, tens a la mama,
tens a la net o tens al net allà cantant, saps?
O participant d'alguna manera en el misteri.
I això, de fet, garanteix que la tradició continuï
30 o 40 anys més o jo què sé quants, no?
Però, de fet, si busquem les arrels del misteri
ens hem de situar a la segona meitat del segle XIV.
Ja sabeu que és el drama somcionista més antic
que es conserva sencer en una llengua romànica,
que en aquest cas, el català de la segona meitat del XIV, com et deia,
i, bueno, doncs, afortunadament el vam poder recuperar
i l'any 1980, com et deia, va començar el primer cicle de representacions,
que no sabíem ben bé què passaria.
Doncs mira, ja portem una colla d'anys representant-lo, no?
On vau trobar aquesta, la peça?
Suposo que això és una peça arqueològica, diguem-ho així,
on ho escriu, no?
Sí, doncs, mira, vam trobar el manuscrit
en una llibreta de censals.
Hi havia diverses coses.
Hi ha unes cançons de Croada, també,
que fan referència a la platja del Miracle de Tarragona.
Vull dir que el misteri se situa per aquí, no?
I el vam trobar aquí, a la parròquia de la Selva,
de la Selva del Camp.
El va trobar el que era el rector llavors,
que era mossèn Joan Pia i Feidella,
et parlo del segle XIX,
i ell va fer una primera transcripció
i la va publicar en una revista de Barcelona
i no se'n va parlar més, eh?
No se'n va parlar més.
I, doncs, ja et dic, doncs, cap allà, als anys 60-70,
un grup de salvatants, doncs, va decidir recuperar,
recuperar, donar vida, vaja, a aquesta representació
i això va ser possible, doncs, mira, l'any 80.
Però sí, estava en una llibretes que, de fet, clar,
aquesta barreja de papers,
aquestes panades i vingudes de paperassa, de burocràcia,
era molt habitual llavors, no?
Has dit que era un drama d'assumpcionista.
Què vol dir?
Mira, és una representació de temàtica religiosa,
en llengua vulgar, en aquest cas català,
i tracta, doncs, de l'assumpció de la Mare de Déu.
Són els dies...
L'argument és molt senzill, és igual que el del misteri d'ells, no?
Són els dies previs al traspàs de Maria,
el moment de la mort, o de la dormició, que en diuen,
i la pujada al cel en cos i ànima,
la coronació i la promesa als fidels, doncs,
que, doncs, vetllarà per tots nosaltres, no?
Però, clar, això que pot semblar una miqueta carregós, potser,
per alguns, no?, doncs, ve destensat, ve trencat
per una miqueta de la nada d'aire fresc,
que són l'aparició a escena dels jueus i dels dimonis.
Val a dir que els jueus,
que també apareixen al misteri d'ells,
es volen apoderar del cos de Maria i cremar-lo.
I els dimonis, per la seva banda,
que no apareixen al misteri d'ells
i que són propis del nostre misteri,
doncs, el que pretenen és apoderar-se
de l'ànima de Maria i emportar-se de l'infern.
Clar que fracassen, evidentment, no?
I, diguem que són els dos elements teatrals
que aporten les notes còmiques,
perquè són els dolents de la pel·lícula,
però són uns dolents que fan riure,
són molt graciosos.
I, de fet, ja hi eren en el manuscrit original.
Heu variat d'alguna manera?
Heu afegit o tret alguna qüestió, alguna cosa?
No, potser el que no hem, per exemple,
bueno, respectat tampoc és la paraula, no?
El que no hem aprofitat,
doncs, són algunes qüestions,
algunes instruccions que diu la Consueta,
que és el document on apareix el misteri,
per raons pràctiques, per exemple.
Diu que cada apòstol ha de portar
un element que l'identifiqui, no?
Sant Pere, les claus, etcètera.
Això no ho hem fet, perquè potser,
imagina't, en ple mes d'agost.
Amb aquest bat de sol que cau,
encara que ho fem al vespre,
a tarda i vespre,
doncs, esclar, pensem que ho fem
en un recinte tancat, no?
Els actors van maquillats,
han de cantar l'olor de l'encens,
que l'encens és important
i hi ha d'aparèixer a cena.
Allí una hora i vint,
perquè no hi ha pausa,
a més a més, doncs, potser seria
enfarfegar-ho massa, no?
Però, si no fos per això,
la resta d'elements són respectats.
També hem de dir que no utilitzem,
tampoc el sofre molt pudent
de què parla la Consueta,
ens diu que els dimonis,
doncs, quan apareixin a cena
han de fer pudor de sofre molt pudent.
I això tampoc,
perquè, clar,
se'ns començaria a desplomar la gent
i tampoc és plan, no?
Llavors,
tret d'aquestes nimieses,
que potser llavors,
en el seu moment,
eren simbòliques
i tenien una missió, doncs,
d'identificar els personatges
i els llocs, els espais,
doncs, ara ja no cal,
tampoc tenen cap altra funció, no?
Ja s'entén perfectament,
a més a més,
hi ha una explicació prèvia
a tot el públic que s'estén, no?
Sàpiga, doncs,
de què va l'obra,
que entengui una miqueta,
doncs, això,
la situació de cada escenari,
etcètera, no?
De fet,
estem parlant d'una obra
polifònica, no?
D'una obra musical,
bàsicament,
però per ser cantada
a capella,
en veus,
pesa molt més,
doncs,
aquesta part polifònica
que no pas la part teatral?
Doncs,
és fonamental el cant
i et diré per què,
doncs,
perquè,
per exemple,
al nostre misteri
només canten
els bons de la pel·lícula,
només canten
els sants i santes,
la Mare de Déu,
evidentment,
Jesucrist,
però no canten
ni dimonis
ni jueus.
El cant va associat
d'alguna manera
a la divinitat,
per tant,
només poden cantar,
només són perfectes
els sants,
d'acord?
Tota la cor celestial,
però els dolents,
doncs,
com a molt poden cridar
més,
no,
i parlar.
Per tant,
ja té una importància,
té una significació,
el fet de cantar
o de parlar.
Per altra banda,
cal dir que el repertori
és molt bonic,
hi ha moltes cançons
que són manllevades
del llibre vermell
de Montserrat,
i realment allà
a l'església
ressonen,
és que sembla
que et vibris,
saps?
Quan sents
aquests cans
que s'expandeixen
increïblement
per tot el temple,
doncs,
sembla això,
no?,
que percebis
totes les vibracions
des del cap
fins als peus,
eh?
Sorprèn realment,
impacta.
de fet,
la sonoritat,
no?,
pertany,
com dèiem,
al repertori gregorià
dels segles XIII i XIV.
Exacte,
al gregorià
i a la polifonia
dels segles XIII i XIV.
De fet,
també hi ha
algunes cançons
que són manllevades
de la tradició popular,
per exemple,
Mala fui tan fresqueta
com no fui mongeta,
perquè l'autor,
els autors
que en el moment
van a escriure
el misteri,
doncs,
pensaven en això,
no?,
que el fet d'utilitzar
una melodia
que ja existia
apropava,
doncs,
la representació
al poble,
no?,
la gent ho veia
com una cosa
més familiar.
Arriba encara
fàcilment,
directament,
al poble,
perquè estem parlant
d'una representació
d'una obra,
això,
que estava escrit
en llengua vulgar,
no?,
que seria el català,
vull dir,
realment tenia una voluntat
d'explicar
la història sagrada
a la gent.
Això passa encara
avui en dia?
Arriba fàcilment
a la població?
Mira,
en primer lloc,
llavors,
a l'edat mitjana,
que, bueno,
és l'època del misteri,
tothom coneixia
l'argument,
tothom sabia
quina era la història
de la Mare de Déu,
sí que pretenia educar,
però tothom sabia
què anava a veure,
per tant,
potser tenia més importància
la posada en escena
que una altra cosa,
no?,
els efectes especials.
Avui dia,
doncs,
mira,
la importància
és un punt de trobada,
és un motiu de cohesió social,
un nexe d'unió
entre gent que potser,
doncs,
o no és creient,
o sí que és creient,
però que s'ho pot mirar
des de l'òptica
que vulgui,
no?,
això per un cantó.
Per altre cantó,
t'enganxa
perquè vas a veure
un espectacle,
una representació
que,
home,
doncs,
no és habitual
trobar-la,
no?,
per tant,
diríem que potser
aquesta voluntat
catequètica
no hi és,
no?,
tot i que individualment,
personalment,
cadascú
hi pot donar
la lectura
que es vulgui,
no?,
però no es tracta
d'adoctrinar
a tot l'espectador
que entri
a l'Església
els dies 14
o el dia 15,
es tracta
de gaudir
d'una representació
i que,
a partir d'aquí,
cadascú hi doni
la lectura
o interpreti
de la manera
que vulgui.
Precisament,
té valor,
jo diria també
perquè des dels anys 80
que aglutina
bona part
de la població
de la selva,
pel que em dius,
hi participa,
doncs,
la gent local
i hi participa
activament,
però clar,
cal saber cantar
molt bé.
Home,
no és important
tenir...
Cal assajar molt,
em sembla,
no?
Això sí,
veus?
No és important
tenir allò
una bona veu,
però sí que és important
tenir molta bona voluntat
i et ben juro
que el resultat
és fantàstic.
Sembla mentida
que estigui
posat en escena
per un grup
d'aficionats,
és que sembla
que no pugui ser,
semblen autèntics
professionals,
però clar,
això què vol dir?
Això vol dir
que cada dia
durant els mesos
d'estiu,
dos quarts
d'onze
de la nit,
doncs,
els salvatans
i les salvatanes
pugem a l'església
i comencem
a fer els moviments
de cara,
de boca
per escalfar
i comencem
a cantar,
etcètera,
etcètera.
Doncs,
ja et pots imaginar
que la bona voluntat
que posa cadascú
doncs,
dona com a producte
aquest resultat final,
no?,
que sembla,
ja et dic,
que sembla portat
per autèntics professionals.
Perquè quan canteu
tots a l'hora,
tots a l'hora,
quantes veus,
quanta gent
aglutinem?
Doncs,
mira,
tots a l'hora
és el final
de la representació
i,
doncs,
mira,
potser ratllem
les 200 persones,
eh?
o posa 190,
jo en números
soc un desastre,
però més o menys,
eh?
Sí, sí, sí.
I en guany
ja et dic
que tenim veus noves,
cares noves,
somriures nous,
per tant,
en guany
encara petarà més fort,
no?,
ressonarà més.
Aquests són els protagonistes,
en certa manera,
de les...
Sí,
els que hi porteu a escena,
no?,
l'espectacle,
però quin tipus de públic
que us ve a veure
al misteri de la selva?
Doncs,
mira,
molt variat.
De fet,
com que hi té cabuda,
ja et deia tant,
la gent que ve a veure
o alguna cosa que fan,
perquè,
bueno,
doncs mira,
per curiositat,
únicament,
fins a la gent que ve a veure,
doncs,
per una qüestió de fe
o per un interès filològic
o musicològic
o cultural,
de tot,
de tot.
I en quantitat,
per el que veriu,
les estadístiques
que es farà allò cada any?
Quanta gent hi ha plena?
Doncs mira,
no sé quanta gent hi cap,
a l'església,
Sant Andreu és bastant gran,
però cada any,
el 14 i el 15,
ho omplim.
Potser al 15 hi ha més gent
que no pas el dia 14,
però omplim l'església,
sí,
sí,
sí.
Doncs ja ens has recordat
la cita,
Núria,
és a 14 i 15 d'agost,
vaja aquest dimarts i dimecres
a l'església parroquial
de Sant Andreu Apòstol,
a la selva del camp,
l'església de la selva,
que ens hem descuidat
alguna cosa per explicar?
Bueno,
senzillament que el dia 14
representa les 10 de la nit
i el dia 15 a les 8 del vespre
i doncs que a veure,
repeteix la mateixa representació,
no és indispensable
venir a les dues,
vull dir,
és el mateix espectacle.
Vas a fer-ho pagar entrada,
cal a la invitació.
Sí,
hi ha un preu simbòlic,
crec que deuen ser uns 10 euros
i bueno,
si algú vol,
és recomanable
reservar l'entrada
per garantir-se
una bona visió
de l'espectacle,
tot i que és un escenari múltiple,
més val
tenir un bon lloc
i si algú
vol reservar,
et puc facilitar un telèfon.
Doncs vinga,
som-hi,
si ve que a través de la pàgina web,
que per cert,
si ho busqueu,
Misteri de la Selva.
Misteri Selva,
perdona.
Sí,
Misteri Selva,
és veritat,
trobareu fàcilment
tota l'explicació,
tot això que hem explicat
i a part podeu reservar online,
però digues,
digue'ns un telèfon
que a vegades va millor.
Sí,
que és més pràctic de vegades.
Mira,
és el 636-541-532.
Repetim,
repetim.
636-541-532.
Molt bé.
Per anar o bé el dia 14 o el 15
a veure el Misteri de la Selva,
una nova edició,
a la Selva del Camp.
Nova edició,
i si esteu des de l'any 80...
Doncs mires el 33è cicle
de representacions.
Déu-n'hi-do.
Núria Cavaller,
cap de premsa del Misteri,
moltíssimes gràcies
per explicar-nos-ho aquí
a Tarragona Ràdio
i ens veiem a la Selva.
Gràcies a vosaltres.