Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de dimecres primaveral.
Alguns fins i tot ja amb roba d'estiu en aquesta Tertúlia.
Avui, un temps d'opinió i d'anàlisi
que compartim amb el periodista Carles Gossalvez.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
Al seu costat, un altre periodista, company.
Per cert, havien estat companys de feina.
El director del Digital Tarragona 21, Jaume García.
Jaume, bon dia.
Bon dia.
Crec que s'han retorbat després de fa uns quants, no sé si setmanes,
perquè hi ha hagut moltes abraçades.
Carles Gossalvez, Jaume García.
I a l'altra banda de la taula,
el president de la cooperativa obrera Dionísio de la Barga.
Dionísio, molt bon dia.
Bon dia.
I l'advocat Ramon Maria Sanz.
Ramon, també bon dia.
Hola, bon dia.
Temps per comentar diferents qüestions de l'actualitat.
En clau local, avui tenim una imatge
que surt a la majoria de diaris, els digitals, els de paper,
i nosaltres ho hem anat explicant,
aquest jardí vertical de la tabacalera.
En fi, més enllà que s'obri un espai verd,
una zona verda, que s'obrirà d'aquí 15 dies.
En fi, representa una mica ja l'obertura,
la posada en marxa d'això que hem anomenat
el gran complex de la tabacalera,
o serà només una façada, un jardí vertical?
Carles.
Bé, de fet, ja es va fer una mena d'inauguració
amb la pantalla que es va col·locant al seu dia
i part del jardí vertical,
però bé, si passes els darrers dies per allà,
doncs ja es comença a veure diferent, no?
Sempre el verd és bonic, no?
Tant l'horitzontal com el vertical.
I el vertical és original.
Sí, sí, sí.
Les coses com siguin.
I a més, segueixen criteris d'aquests d'eficiència...
Màxima eficiència i sostenibilitat.
Això és el que diuen.
La utilització d'aigües, bueno...
I, de fet, marca, sí, com tu preguntaves,
marca l'inici de la transformació
d'aquests grans edificis
que van ser l'antiga fàbrica de tabacs
i que s'han de convertir,
i espero que no passin massa anys,
en el gran pulmó cultural de la ciutat de Tarragona.
El problema serà la crisi, segurament.
Jaume, no?
Sí, segurament.
El problema és la crisi en tot,
però vull dir que no sé si hi haurà molts diners
en aquests moments per fer les grans inversions
que s'han de fer allà.
Bé, s'ha fet la primera actuació,
que potser era la que més estava programada i prevista,
i la resta ja la veremos.
Igual com tenim enganxades moltes coses aquí a la ciutat,
quan no és per una raó és per l'altra,
i quan no és per una administració és per l'altra.
Estarem pendents d'a veure què passa amb Madrid,
però això pinta que anirà per llarg.
Sí, em permés donar punt,
el septembre farà tres anys
que haguessin hagut de començar les obres
del Centre de Catalogació de Restes Arqueològiques,
que seria el punt central de totes les restes
que s'anessin trobant a Catalunya.
És una obra que havia de fer la Generalitat
i que d'ha hagut a la malai de crisis,
doncs és una de les primeres coses
que ja han quedat més o menys frenades.
Penjades, de fet es continua pensant
que aquest és el destí,
però clar, amb les retallades pressupostàries
a totes les administracions.
Dionísio, Ramon, com ho veieu?
Jo crec que ja tenim la façana,
que és molt bonica,
i ara el que cal és l'interior
a veure quin contingut es dona,
perquè és evident que això té de ser
el foc cultural més important
per a la ciutat de Tarragona.
I com ho veus?
Tenir en compte la crisi, eh?
Home, jo crec que és necessari.
Hem de prendre paciència?
Jo crec que és necessari.
A part de la crisi,
n'hi ha inversions que són necessàries
i que són bàsiques
pel funcionament d'una ciutat,
i això és bàsic pel funcionament de la ciutat.
Ramon.
A veure, jo el que veig
és que es genera una il·lusió al ciutadà, no?
Fa quatre anys es dissenya
tot un pla d'equipaments
per aquí baix i tot això,
es presenten maquetes,
es presenten projectes,
es fan vídeos,
com si això hagués de ser una cosa imminent.
Això ho fa el polític per marcar-s'ho un tanto.
Mira, jo faré això.
però, clar, no se li diu al ciutadà
quan es farà això.
Llavors, clar, ara tenim la façana,
molt bé, tant de temps per posar
els quadrafuges aquí,
em sembla fantàstic,
vull dir, potser, doncs,
feia falta aquest temps i tot això,
però és aquesta sensació
que hi passen tantes coses
com al centre de catalogació.
Jo no dic que sigui culpa
de la gestió política,
no dic que sigui culpa
perquè hi ha la crisi,
hi ha molts factors,
però, bueno, ens venen una moto,
és com si et diguessin a tu,
mira, doncs,
t'adonarem aquest cotxe,
però no el tindràs fins d'aquí
cinc o sis anys,
però no t'ho diuen
que el tindràs fins d'aquí
de moment t'ensenyen el cotxe.
Jo, escolta, no,
doncs siguem una mica més realistes,
no enganyem-ho,
no prenem el pèl a la gent,
no ens volguem fer la foto
tan aviat amb aquestes coses.
Escolta, doncs,
aquí anirà això,
doncs, mira,
doncs ara no ho farem
i estarà tancat cinc anys.
Doncs, bueno,
doncs, expliquem-ho.
Però és que a mi,
genera una il·lusió...
No hi ha la valentia per això.
No hi ha la valentia per això.
Ja ho entenc,
però ara que em vinguin
amb el tema aquest de...
Ja està, el jardí...
Però això és el mateix
que el mercat,
que el mercat, home,
és el mateix que el mercat.
Es va vendre la idea
fa un munt d'anys
i encara ho tenim pendent,
però no és culpa
dels regidors municipals,
sinó és culpa
de la situació econòmica
i de l'administració.
El més important
és que n'hi hagi idees,
idees per anar endavant la ciutat,
que es fan ràpidament millor,
que no es fan...
Que es fan en tres anys,
en quatre,
però el important
és que siguin
i que siguin
pel futur de la ciutat.
Home, en aquest cas,
en algunes de les naus
en les que s'està treballant,
perquè ara s'inaugurarà el jardí
i en poques setmanes
s'obriran dues de les naus,
la que hi anirà,
la capsa jove,
l'arxiu municipal,
avui precisament parlarem
amb el cap del servei
de l'arxiu,
l'historiador Jordi Piqué,
i també hi ha una altra
destinada a Tarragona Impulsa,
que és tot el tema d'ocupació.
En fi,
i ho havíem parlat amb regidors,
aquí havien fet fallida
algunes empreses
o tenien problemes econòmics
de les empreses
que estaven treballant allà
i, clar,
moltes vegades
el polític i l'administració
també queda
lligat de peus i mans,
no?
Perquè amb el tema
de la bombolla
de les empreses
d'aquest tipus...
Aviam,
jo crec que...
Aviam,
dir ara que tot està
més o menys aturat
degut a la crisi,
aviam,
parlem-ne una mica d'això
perquè Tarragona
té un gran problema
i és que
en una ciutat
es fan tres anys,
aquí triguem 15 anys.
Necròpolis tancada,
15 anys.
L'Escola d'Idiomes,
encara estem parlant.
Teatre Tarragona,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
I podríem parlar
d'un...
El Pàrquing Jamal primer,
un cas no tancat.
En fi,
podríem parlar
de moltes coses
iniciades abans de la crisi.
Per tant,
potser que Tarragona
s'hauria de plantejar
què passa amb nosaltres
perquè tot,
tot,
tot es retrasa sempre,
sempre.
Mai acaba puntualment.
Jo crec que
en matèria
d'infrastructures culturals
amb la que està cayendo,
jo ho veig
per molt llarg,
desgraciadament,
a més,
els xarriors
som gent que ens agrada
el món de la cultura
i de la història.
I desgraciadament
jo crec que va por ahí
amb el tema concret
aquest de la tabacalera.
Home,
ser-ho,
ja tenies
pel corredor mediterrani.
Estam tallant el corredor,
però és que la sanitat
i educació,
Rajoy deia que no tallaria,
començarà a tallar,
pujarà l'IVA
més endavant
i tot el que està cayendo
en les prioritats que hi ha
jo ho veig complicat.
Clar,
perquè recordem que
a la tabacalera
hi hauria d'anar
a la Generalitat
i per tant aquí tenim
diverses administracions
implicades
amb la qual cosa,
Carles,
això encara ho complica més.
Jo penso que...
A més,
hi ha un xarri,
perdoneu,
el que deia ara el xarri,
clar,
hi ha una cosa
de prioritats,
és a dir,
ara ell deia
el cas de la necròpolis,
15 anys,
hòstia,
em sembla que és
la necròpolis romana
més important
d'Occident,
de l'Occident romà.
De l'Occident,
poca broma,
no?
I per les raons que siguin
no s'obre
i no s'és conscient
moltes vegades
com el que ha passat
amb el tema
de la patrimonial humanitat.
És a dir,
aquí hi ha diverses raons.
El tema de la crisi,
el tema d'hi ha empreses
que fan fallida
o que d'això
i una certa inaptitud
històrica
de l'administració
mani qui mani.
I el cas de la necròpolis
és el més escandol
perquè és que és
un referent mundial.
I portem 15 anys
al darrere.
Jo crec...
Però és un problema
també de gestió,
i perdoneu.
Segurament.
És un problema de gestió
perquè...
Però quan parles de gestió
què vols dir, Dionísio?
perquè tant costa
obrir aquell espai,
tants diners costarien.
Exactament, exactament.
Potser es volen fer
coses grandiloquents,
o sigui, faraòniques,
i es poden fer coses
a poc a poc.
I ho dic
des de l'experiència personal
de la cooperativa obrera,
que fa dos anys
que van entrar nosaltres
i que estava
pràcticament en quiebre,
i hem fet una tasca
amb la col·laboració
de tots els socis
i de més de recuperació,
tant a nivell d'imatge
com a nivell
de continguts
culturals.
Això es fa
a poc a poc,
però es fa
sense pensar
en grans
espectacles
i grans coses,
que és
llançar
diners,
no crear
unes bases
culturals
dintre de la ciutat.
I això potser
a vegades
fa ja
la cultura
en aquesta ciutat,
que es fan
grans coses
o grans inversions
per donar
una imatge externa
i no es potencia
a la gent
que des de baix
està treballant
per la cultura.
Doncs escolta,
aquest comentari
em porta
a un altre tema
que volia introduir
en la tertúlia
que va aparèixer
ahir als diaris.
Ramon,
què vols dir?
Sí, però abans una cosa,
això s'acabarà,
perquè és que ja va ser
l'hora que s'acabi
tot això,
el dia que puguem
denunciar els polítics
per incompliment
de promeses electorals.
És a dir,
si jo sigo un...
Sí, sí,
no és que no és cap conya.
Jo sigo un contracte
amb una persona
i l'altra vegada
podrem portar els polítics
als tribunals
per incompliment
de promeses electorals.
El que no pot ser
de cap de les maneres,
des del Rajoy
fins al darrer polític
que vingui,
prometi i digui
i llavors això
no es compleixi.
Pocser,
si llavors puc demanar
jo en aquesta persona,
potser a l'hora
de elaborar el programa
serà una miqueta
més acurat
i dirà,
escolteu,
la tabacalera
no la puc obrir,
perquè sí,
podré fer les obres
però llavors,
com hauré de gestionar això
i hauré de posar
una sèrie de personal
o no el podré pagar,
doncs siguem clars
i això s'acabarà
el dia que els puguem
portar als tribunals.
Ara,
com a advocat
tindries feina,
Ramon,
perquè...
No,
però és flagrant
i ara,
Carles,
ai no Carles,
perdona,
ja home,
has dit el nom del Rajoy,
perquè és vergonyós,
no pujaré l'IVA
i el dia següent
pujo l'IVA
o no faig això
per dir algun nom,
perquè en podíem dir 50.000,
vull dir,
no és exclusiva del senyor Rajoy,
dir mentides
o enganyar els ciutadans,
siguem clars,
però escolta,
portem-vos els tribunals.
Després parlem,
si volem,
de totes aquestes qüestions
de retallades i de...
I després,
perdona,
dir que no hi ha calés,
però resulta que organitzes
a Barcelona
la reunió del Banco Central Europeu
que costa una milionada,
que segurament
sí que és una decisió
que es pren
en un any d'antel·lació,
però que segurament
és el lloc
menys oportú
junt amb Grècia,
Irlanda i Portugal
on es tenia que fer.
Home,
on no hi ha diners
i després s'injecten
milers de milions
d'euros
per bànquia,
que també és un tema
que si volen després parlem.
El que passa és que
el Dionísio havia introduit
un tema
a partir d'això
de la tabacalera
que els hi servia
per obrir avui la tertúlia
que m'agradaria també comentar
breument
perquè ahir
a través ja d'alguns diaris
vam saber
que la sala en zero,
una sala de concerts,
tancava portes,
el propietari,
l'Anton Alassà,
ho deixa,
tanca el local,
el traspassa,
ell diu que vol,
que li agradaria
que continués la sala
com un referent cultural
de música,
Antona Alassà
deia això,
els micròfons de Tarragona Ràdio,
deia que ho deixava
per motius estrictament personals
i que vol emprendre
nous camins professionals.
Més que potser
ha sigut una mica de malentès,
el que passa és que jo plego,
fa 20 anys
que em dedico
a la nit
i crec que ja és l'hora de jubilar-me.
Llavors, a veure,
la sala s'intentarà
que segueixi d'alguna manera,
a veure qui vingui,
el que vol fer amb ella,
però en teoria
la sala
no és que la tanquem,
si ningú la vol
o ningú s'interessa,
doncs sí que es tancarà,
però vaja,
més que res,
un canvi de vida
que ja crec que em tocava.
plantejo aquest tema
a la tertúlia
perquè la situació
d'aquesta sala
ha derivat
en una mena
de debat polític
perquè el Partit Popular
ahir a través d'una nota
va dir que
la ciutat està
morta culturalment,
diu que el govern municipal
no fa res,
demana a l'alcalde
del Partit Popular
que reaccioni
davant d'una situació
que considera límit,
Alejandro Fernández
va enviar aquesta nota,
no va voler fer declaracions
en veu.
Està a Madrid,
està a Madrid.
Però això no impedeix
que no pugui fer declaracions.
Què fa a Madrid?
Sí que li va contestar
l'atinent d'alcalde de Cultura
Carme Crespo
i així obrirem
aquest petit debat
amb vostè
sobre si realment
la ciutat està
morta culturalment o no.
El senyor Alejandro Fernández
no s'entera, evidentment,
de l'agenda cultural
de la ciutat de Tarragona
perquè no assisteix mai
a cap activitat
ni organitzada
per l'Ajuntament
ni per les entitats culturals.
Té més de 1.000 actes
el 2012
per triar
i no hi va.
Quan el seu àmic Rajoy
acabi
amb l'estat del benestar
amb les seves retallades
tindrà molt més difícil
trobar un llit hospital
que un local
on pugui fer una copa.
Per tant,
que vagi,
que assisteixi,
que les entitats culturals
el coneguin,
que no hi ha ningú
que el conegui
i que després parli
amb propietat
del que és l'oci
o és la cultura
a la nostra ciutat.
Tarragona està morta
culturalment?
Hombre,
s'està morint
i ho dic de veritat
perquè quan em referia abans
quan he introduït
el tema aquest
era precisament
a lo que està passant
no sol a la Salacero
sinó a la vaqueria,
altres llocs d'oci
de la ciutat
que han estat
durant molts anys
donant vida
a la ciutat
i negoci
i diners
i ara la veritat
és que s'estan
morint
a poc a poc
i la gent,
el port esportiu,
per exemple,
tota la zona
del port esportiu
doncs està
morta
i la gent
s'està marxant
cap a Reus
o cap a altres
localitats
i això sí que és un problema
de planificació cultural
i ja dic
i això és cosa
de l'administració
de l'administració municipal
o és cosa de la gent
o és cosa també
dels empresaris
perquè clar
el cas de la Salacero
neix per una decisió personal
del propietari
que diu
escolta, plego
perquè la meva vida
no se porta el presó
és l'activitat privada
però si volem
que n'hi hagi
una activitat cultural
a la ciutat
el que es té de fer
és potenciar
aquesta activitat cultural
dels privats
i donar facilitats
per tindre tot
evidentment
la crisi també es nota
en aquest sector
perquè la gent
no surt com abans
però
per això deia
que es té de començar
de saber
quina és la situació real
i he posat l'exemple
que em toca abans
de la cooperativa
i a partir d'aquí
anar creixent
fent activitat cultural
per tot
no centrant-se
només en un sector
sinó per tota la ciutat
que la cultura
és lo suficientment gran
com per abarcar
tota la població
i donar sortida
a totes les inquietuds
culturals
que n'hi ha a la ciutat
que existeixen
evidentment
Jaume, com ho veus?
Jo crec que
dir que la ciutat
està morta culturalment
és quasi un instrument
així de clàudic
i la ciutat
no crec que estigui morta culturalment
però està en crisi
i probablement
hi hagi coses
que no s'estiguin gestionant bé
des de l'Ajuntament
però
en el cas concret
de la nit
les activitats culturals
de nit
associades a bars
pubs
etcètera
crec jo
opino
és una opinió
que això funciona
per tendències
és a dir
fa 10-15 anys
per modes
per modes
exacte
fa 10-15 anys
a Reus
s'estiraven els cabells
perquè tothom va a Tarragona
i la part alta
és una meravella
a les nits
això es deia Reus
i resulta que
passats 15 anys
s'està dient
des de Tarragona
que tothom se'n va
a Reus
i fa no sé quants anys
tothom se'n anava
a la Pineda
perquè deia
el Pineda Drink
i el Pineda Drink
ja pràcticament no existeix
o el Pòs Esportiu
pràcticament no existeix
clar
artificialment
intentar crear
no sé què
no cal funcionant
i les coses
funcionen per modes
ara li toca a Tarragona
potser sí que s'ha de mirar
com es pot fer
per revitalitzar-ho
però jo no culparia
l'administració
en aquest cas
i dir que la ciutat
està morta culturalment
això crec que és
és una d'aquestes exageracions
que llença de tant en tant
l'Alejandro
d'aquests grans titulars
que dius
bueno
remia tu dues o tres vegades
abans de dir-ho
a veure Carles
a veure
jo crec que
a Tarragona
els tarragonins
ens costa molt
molt
reconèixer
tot allò
de bo que tenim
a la ciutat
jo crec que Tarragona
és una de les ciutats
del seu tamany
més riques que hi ha
culturalment
més de 500 entitats
de tipus esportiu
de tipus cultural
musical
etc
activitats
constantment
s'estan fent activitats
al Teatre Metropol
les seves campanyes
Tarracó Viva
el Tarragona de Tapes
també és cultura
és gastronòmica
en fi
Tarragona
no para de fer activitats
després hi ha
petites entitats
per exemple
joventus musicals
jo no he anat mai
a un concert de joventus musicals
però hi ha gent
que va sempre
hi ha gent que va sempre
al teatre
hi ha gent que sempre va al teatre
i hi ha gent que mai va al teatre
a Tarragona
i a Tarragona
funcionem una mica
per aquestes aficions
fa 10 anys
pràcticament no hi havia teatre
a Tarragona
15 anys
com Déu mana
ara
que les coses
podien ser millor
o mai tant
el tema
de l'oci nocturn
bé
el que deia el Jaume
els centres
els grans centres
d'oci nocturn
sempre tenen
una vida
que els pot durar
7, 8, 10 anys
i després
pràcticament
desapareixen
això
fins i tot
va passar
en una altra escala
al portes esportiu
de Barcelona
a la zona
de la gamba famosa
al moll de la fusta
això
quan la Barcelona Olímpica
ara no és el mateix
que hi havia abans
i actualment
la tendència
doncs com en el seu moment
era anar a Salou
o a la Pineda Drink
doncs ara
és anar a Reus
perquè
s'ha revitalitzat molt
l'oci nocturn
i efectivament
és la novetat
a veure Ramon
què et sembla
el primer
jo no entraré
en picabaralles
dels polítics
que al fi i al cap
simplement van a dir
a veure qui la té més grossa
i ja està
no hi entrem
a més a més
que es posin exemples concrets
això ja de la declaració
pel titular
ja no es porta
avui en dia
posem exemples concrets
i això va directe
pel senyor Alejandro Fernández
en tot cas
tenim cultura
de la cultura
disculpeu una mica
la part filosòfica
el plantejament a vegades és
no podem fer aquest espectacle
perquè l'administració
ja sigui l'Ajuntament
la Generalitat
no ens ho subvenciona
el tanto
s'ha de subvencionar
es pot fer pagar una entrada
posem un exemple
podem fer una obra de teatre
muntem una obra de teatre
els quatre que estem aquí
muntem una obra de teatre
gratuït
tindrem la sala plena
fem pagar 3 euros
serem 15 persones
bueno
doncs puc ser també
a vegades
no es fan coses
perquè la mateixa gent
no les generem
i el mateix consumidor
de la cultura
no generem
que es facin coses
perquè no comprem una entrada
doncs
és el que deia abans
la cultura de la cultura
aquí ens hi hem d'implicar
una mica tots
no sols
s'ha imposat la cultura
de la subvenció
per part de l'administració
i de la gratuïtat
moltes vegades
jo crec que sí
anem a escoltar
un concert
doncs ja partim
d'aquest concert
ha de ser gratuït
no
i a més a més
determinades coses
és a dir
bé el
qualsevol d'aquests famosos
el primer que s'ha passat pel cap
és el Bisbal
no sé per què
però bueno
Déu-n'he d'exemple a Ramon
el psicòleg ràpidament
a sortir d'aquí
hòstia
doncs anem a veure el Bisbal
i assumim
o ja assumeixen
perquè ja no m'incloc
que han de pagar
25 o 30 euros
a l'entrada
anem a escoltar
el Camerata 21
o el Corcita de Tarragona
i assumim
que allò ha de ser gratuït
per què?
per què?
si té més qualitat
i fins i tot
en 60
o no sé si arriben
fins i tot
a 80
un concert
que s'ha de fer
d'aquí
per la nostra zona
el de Serrat i Sabina
em sembla que
a l'entrada més que ara
són 80 euros
i els anem
i els pagarem
i llavors
realment
és una qüestió
que ens hem de plantejar
és que hi ha activitats culturals
que no es podríem fer
com a edició de llibres
que és molt amplia
la cultura
que no es podríem fer
perquè
el mercat no dona suè
i no hi ha una cultura
tampoc
privada
d'esponsorització
de beneficis fiscals
per si una empresa
t'apoya
un cicle de teatre
o musical
etc
no existeix aquesta
llavors
l'administració és necessària
ara bé
l'administració
sempre que pot
utilitza la cultura
en benefici polític
i segurament
i també s'hauria
potser de distingir
aquí clarament
en aquesta mena
de picabaralla política
entre la cultura
en general
i les activitats culturals
i les més pròpies
de l'oci noctur
que potser és el que es refereix més
al líder
del Partit Popular
quan diu
que Tarragona
està morta culturalment
potser seria més qüestió
de parlar
d'activitats
això
de vocals
d'oci noctur
allò que dèieu
la moda de Reus
la moda de Tarragona
o la moda de Salou
en aquest moment
n'hi ha moltes queixes
de les entitats culturals
perquè s'ha baixat molt
la subvenció
per part municipal
però
jo no és que estigui
totalment d'acord
en què s'hagi baixat
tant la subvenció
per la part que em toca
però
sí que
evidentment
no em sembla correcte
que tothom
ha estat
en aquesta ciutat
sempre
pendent de la subvenció
és a dir
es feia activitat cultural
si es tenien diners
de l'Ajuntament
per fer l'activitat cultural
si no
no es feia res
i aquest és
una mica el sentit
que està passant ara
el que s'ha de
donar
sortida
a la gent
que té inquietuds
culturals
tinguin o no tinguin
subvenció
per donar suport
perquè puguin fer
aquesta activitat cultural
això passaria
a les entitats culturals
o per exemple
estava pensant
també en les entitats veïnals
les associacions de veïns
si no rebien
el corresponent
suport econòmic
de l'Ajuntament
doncs segurament
no podien fer
no podien fer res més
en el repàs de l'actualitat
segurament els joves
són els principals consumidors
de l'oci noctur
els joves
joves universitaris
són avui també
de retruc notícia
hi va haver-hi manifestació
aquesta nit
un grup s'ha tancat
a la universitat
al campus Catalunya
de la universitat
em sembla una bona excusa
entre cometes
si em permeten
aquesta protesta
per parlar d'això
de les taxes universitàries
en el seu cas
de la retalla de desensanitat
de la retalla de deseneducació
d'aquest goteig
de notícies
i denuncis
que hem anat
veient i escoltant
i patint
segurament
en els darrers dies
perquè és una mena
de casca de denuncis
que a més
ahir ho deia
amb els altres contartulis
amb els contartulis
d'ahir
coincidia
amb notícia
sobre la banca
la situació
de banca
la sensació
que pot tenir
el ciutadà
el Ramon ja m'aixeca el dit
la sensació
que pot tenir
el ciutadà
de presa de pèl
denuncis
de 10.000 milions
de retallades
en sanitat
i educació
diu un dia
l'Estat
el govern de l'Estat
obliga a retallar
10.000 milions
i una setmana després
doncs es diu
que 7.000
10.000
15.000 milions
potser seran necessaris
per rescatar un banc
el banc del senyor Rato
disculpeu
me sap molt de greu
ara donaré el meu DNI
i si algú ha d'anar a Fiscalia
que vegi Fiscalia
tampoc
tampoc això
si has d'anar al psicòleg
ja sí
ja la Fiscalia
hauràs de fer voltada
no però la Fiscalia
és gratuïta
en principi
en principi
a veure
és a dir
era
era
sí
ho sabem
de moment encara és un organisme públic
bueno
veus i a vi corrien
com a Estats Units
que de fet ho deien
que el torn d'ofici
el privatitzarien
però bueno
això és una altra cosa
és una presa de pèl
vull dir
que no hi hagi un mínim de planificació
que no sapiguem de què hem de morir
és molt gros en aquesta vida
és molt gros
vull dir que no hi hagi ningú que digui
noix
anem cap aquí
pujarem l'IBA
no no
és que tots són
mitges veritats
no mitges veritats
mentides directament
és fortíssim
allò del Rato
és a dir
una persona
que ha muntat el que ha muntat
o sigui
aquest aspirava a alguna
en aquest país
políticament
i que cobra dos milions
d'euros l'any
que cobra el que cobra
del FMI
que va sortir
per la porta del darrere
perquè era un impresentable
s'ha posat al cap
davant de banquia
i va fer les coses malament
no presentant les auditories
quan les tenia que presentar
escolti
aquesta persona marxarà
amb tota impunitat
entrarà una persona
que ha cobrat
no sé quants milions
per jubilar-se
i ara torna a entrar allí
és que és de jutjat de guàrdia
i tot això
amb una impunitat tremenda
i més que surten
els fan fotos
el senyor Rato
fa dos dies
va venir a Barcelona
a donar llissons d'economia
perdoneu que m'indigni
disculpeu
ja rebaixo
no no
és que a més
ho volia lligar
amb el tema dels indignats
perquè ara també farà
un any dels indignats
aquelles protestes
en fi
a veure
Dionisio
no
jo
sempre
dic
i em remeto
a que
a la crisi econòmica
és com es va generar
nosaltres estem pagant
ara les conseqüències
de l'Espanya va bien
del senyor Aznar
va potenciar
tota una política
constructiva
dels bancs
de donar
de comprar
de que
si tenies de comprar un pis
perquè l'any
ho vendries pel doble
de lo que
t'havia costat
i tot això
doncs s'ha generat
primer
que la gent
s'hagi endeutat
horriblement
i que
haia gastat
per damunt
de les seves possibilitats
que els bancs
com que són els primers
que se
se'ls posa
els ulls
com el
pato d'on
amb el
signo del dòlar
cada vegada
que ven l'oportunitat
del negoci
doncs van començar
a comprar
i a donar
a financiar
obres
faraòniques
i
i urbanitzacions
en ciutats
que tenien
5.000 habitants
i que només
en l'urbanització
ja cabien
20.000
i clar
evidentment
això era
l'Espanya
va bien
de l'andar
això ha tret
una crisi
que no s'ha sabut
afrontar
des del govern
del PSOE
i ara s'està morint
i ara què tenim
de fer?
Pagar nosaltres
totes
les barrabassades
que han fet
els constructors
i els bancs
doncs que s'enfonsin
que se'n vanyin
a fer punyetes
home però diuen que s'ha de salvar
el sistema financer
perquè si no s'enfonsa
l'economia
doncs que nacionalissin
la banca
a veure
que és el que tenien
d'haver fet fa temps
Charlie
i ja està
sapiguant exactament
quines són
les deutes
que tenen els bancs
que encara no ho sabem
perquè contínuament
durant aquest
8 o 9 anys
han estat amagant
totes les deutes
que tenen
intentant salvar
intentar unificar
diferents banys
comprant caixes
de 20 canixes
hem pensat a dos
i bueno
anem acumulant pèrdues
Charlie
cada cop que
obres un diari
escoltes la ràdio
és per deprimir-te
o veus la tele
o per indignar-te
escoltes
una cascada
de barbaritats
impressionants
d'on no saber
cap a on anem
no nosaltres
cap a on anem
sinó els polítics
que ens governen
i des de
l'inici
de la crisi
jo no he sentit
ni una sola proposta
per sortir
de la crisi
només tapar
forats
però fem alguna cosa més
fem alguna cosa més
i després
practiquem una
política mínimament coherent
o sigui
continuem fent
aves que seran
sabem avui dia
que seran
deficitaris
tenim una carretera
una autovia
que van aturar
i que ara
l'estan refent
els talusos
els estan refent
perquè tothom sabia
que un talus
si s'està dos anys
sense obra
s'acaba escardant
i obrint
d'on parles?
de l'A27
l'A27
està trencada
allò que es va fer
en fi
que s'asserenin
que seguin a parlar
tots
una mica
que es deixin de dir
tu peor
jo el millor
que deixin de cobrar
comissions
que quan es cobren
comissions
és quan es fan
obres faraòniques
perquè si es fa
una obra faragònica
hi ha una comissió
més important
com el Calatrava
per exemple
que les coses
poden canviar
en poc temps
i no vull ser
catastrofista
però
els nazis a Grècia
l'extrema dreta
a França
ja comença
el canvi
jo no sé
si serà
el calendari
mai
però escolta
canvis
s'estan produint
i greus
i greus
i si continuem
amb la política
que tots els partits
estan fent
podem acabar així
Jaume
aquí hem passat
de ser
o la majoria
de partits
de fa uns anys
érem l'exemple
d'Europa
això era un paradís
això era un país
de creixements
del 6%
Espanya va vivint
i Espanya va vivint
i és una meravella
a ser la pandereta
d'Europa
i llavors
ara el rei
està desnudo
ara estem despullats
per què?
perquè no només
l'Aznar
el PSOI
també com va governar
tots dos
és a dir
no hi ha hagut mai
i això
és una traïció històrica
que té Espanya
i en part també Catalunya
potser menys
però també la té
que és
no fem un model
productiu
competitiu
seriu
formatiu
amb investigació
i desenvolupament
no
anem a la cultura
del totxo
i del turisme de costa
i al final
tot això s'ha enfonsat
i no hi ha res
al darrere
no anem a l'exportació
perquè no s'hi va
no s'apoya els joves
en formació continuada
els joves estan marxant
del país
per estudiar fora
i els no joves
que no tenen fenya
segons quines professions
estan marxant del país
ens estem buidant
de gent jove
en formació
o sigui
estem fent
tots els ingredients
perfectos
allò
per a la tormenta
perfecta
o sigui
aquí tothom ha tirat
del totxo
molt més
de l'Aznar
i la prova
és el llevant
espanyol
el que ha passat
amb el govern
del PP
durant 25 anys
marines d'or
i no sé què
i hotels
primeríssimes
de la marca
s'han de tirar
a terra
o sigui
encara més
però ni els uns
ni els altres
no han volgut
ni a Catalunya
tampoc
s'ha volgut apostar
mai
s'ha volgut apostar
mai
per situar
aquest país
en un context
és a dir
s'ha funcionat
amb fórmules
caciquils
tot això que estem
parlant dels polítics
en maneres
retrógrades
antimodernes
o sigui
ara estem veient
que som
bàsicament
un país
antimodern
i això no té remei
això no té remei
o sigui
això se'n va al garete
l'únic remei
que hi ha
és que
i a més a més
coincideix
en que tenim
una classe política
molt molt mediocre
a part d'alguna excepció
molt en general
i això és el pitjor
que li va passar
a un país
és a dir
cal una unanimitat
de tots
no entrar en que si
Tarragona
és un cementiri cultural
que si Tomàs
Jo Mas
no sé què dir
escolta
què necessitem per funcionar
per sortir
per preparar-nos
d'aquí 20 anys
perquè això
no es caia en cima
perquè no es caia
per la generació
posterior
gent formada
gent preparada
indústria potent
intentar
semblar
a Alemanya
amb indústria
amb noves tecnologies
apostar
la gent jove
els cervells
que no marxin del país
i deixar
l'especulació
bancària
i deixar l'especulació
el totxo
i deixar-ho
però això ho han de fer
tots dretes i esquerres
i no ho volen fer
des de fa 35 anys
no ho volen fer
i observem que potser
el ciutadà s'ha resignat
davant de tot això
perquè ara
la ciutat està
indignadíssim
com diria
el Dalí
surrealisme
està que al·lucina
amb el que passa a aquest país
amb el que va llegint
cada dia
del senyor Rato
el que passa és que
com que no s'expressa públicament
home, sí que és veritat
que per exemple
va haver-hi milers de persones
en les manifestacions
de la vaga general
tot i que la vaga
no va ser un gran èxit
si en les manifestacions
aquell dia
va sortir molta gent
i en general
es va manifestant
de tant en tant
però clar
no sé si amb tot el que
tots els inputs
que arriben cada dia
Ricard, el mur de Berlín
era intocable
i va caure en dues setmanes
Ramon
hi ha una altra cosa
quins papers
hi juguen els mitjans
de comunicació
i estic en franca minoria
però m'encanta estar en minoria
perquè ja està tota la meva vida en minoria
doncs ja m'està bé
quins papers hi juguen
els mitjans de comunicació
llavors
què hem de dir en aquest sentit
què vols dir amb això
el que vull dir
és que un té la sensació
que els mitjans de comunicació
doncs
es repleguen
cap a una banda
o cap a una altra
llavors tu no tens
la informació real
de les coses
vaig a posar un exemple
el tema de Caixa Tarragona
i posar un exemple local
quan va passar el tema
de Caixa Tarragona
el gran problema
als mitjans de comunicació
era si perdíem
el nom de Tarragona
o no perdíem
el nom de Tarragona
per l'amor de Déu
no és que es perdia
el nom de Tarragona
és que perdíem
vols i esquelles
i aquest no era el problema
si Caixa Tarragona
es diria Caixa Barcelona
o Caixa la Mare de Déu
de la Concepció
el problema no era aquest
però en canvi
a través de la premsa
l'únic que va sortir
era això
que es perdia
el nom de Caixa Tarragona
quan no era aquest
el problema real
ara ja ningú se'n recorda d'això
Sebagast
un té la sensació
que per part
dels mitjans de comunicació
segons
doncs
carreguin cap a una banda
o cap a una altra
doncs publicen unes coses
on publicen les altres
però la informació
d'investigació
pura i dura
i d'informació
que ens pugui arribar
al ciutadà
no la tenim
el que passa és que
em sap greu
però
seguint a aquesta argumentació
clar
la informació
bona o real
no no perdona
jo soc periodista
i soc el primer
que t'adono la raó
perquè és el que està passant
el periodisme d'investigació
pràcticament està mort
però és que vostès
algú de vostès ha dit
és que clar
tampoc ens expliquen la veritat
com la podem explicar
els periodistes
a través dels mitjans
si no sabem ni cap a on anem
ni la situació real
en la que estem
perquè aquesta setmana
que coneixem el cas aquest
de Bankia
que és tan espectacular
en fi
sembla que ja fa mesos
que tothom ho sabia
que estava en una situació
però també s'especula
sobre quina és la situació
de moltes altres entitats
financeres
i si l'estat també
haurà de rescatar
aquestes entitats
clar
això
ho sabem
no és el mensajero
home
el problema d'aquest país
no és la premsa
és una qüestió afegida
que segueix una rutina
i és diferent
a la premsa anglosaxona
que tota la vida
ha estat molt més independent
i han tingut
la clara separació
aquí la gent
no es fia ni de la justícia
a Espanya
no es fia ni de la justícia
ni dels polítics
ni dels periodistes
els polítics són el tercer problema
del país
els periodistes
han salvat el cinquè
quan fa 20 anys
Charlie
hòstia
ens salvàvem
perquè érem creïbles
ara fa temps
que ja no som gaire creïbles
la premsa
no ho és gaire creïble
perquè hem entrat també
amb la roda aquesta
la separació
i això forma part
d'aquest entorn
caciquil
històric
mediterrà
de l'Espanya
hidalga
rentista
pam pam
forma aquest model
que ara
amb la crisi
i això de la retallada
si tal
no li veuen el fi
no
serà una política
que continuarà
més retallada
s'augmenta taxes
de tota mena
i
però jo
n'hi ha un exemple
d'aquests dies
que a mi m'ha deixat
gratament sorprès
n'hi ha hagut
de les eleccions
a França
a los dos dies
de les eleccions
ha perdut Sarkozy
ha guanyat l'any
i a los dos dies
de les eleccions
van tots dos
de la mà
a fer una ofrena
sí
pel final de la segona guerra mundial
pel final de la segona guerra mundial
això és d'una
sensació de país
però no només això
que tenen clar
que això és una república
i que els valors republicans
es defensen
des de l'extrema dreta
ja m'està introduint
un altre tema
no un altre tema
de debat
no però vull dir
en el sentit
que defensen
l'escola laica
per exemple
des de l'extrema dreta
fins a l'extrema esquerra
o sigui
tenen les idees clares
del que volen
per país
perquè ells van fundar
la nació
a partir de la república
exactament
la república
volia dir nació
i tendran discrepàncies
però
democràcia
volia dir nació
al país
en aquest país nostre
és impensable
que a dos dies
de les eleccions
el Zapatero
i el Rajoy
defensen el mateix
perquè s'estan tirant
els trastos a la cap
la nit electoral
el Sarkozy
que acabava de perdre
les eleccions
amb el seu discurs
més o menys
va dir
jo he perdut
ha guanyat
la democràcia
ha guanyat
la república
evidentment
això ens portaria
un debat
que li agradaria
volar al Dionísio
i al Ramon
això és un exemple
de cap a on
té d'anar un país
per desgràcia
dels catalans
del sud de França
acabem
a postillo
el centralisme francès
deixa de anar
no em deriven
el trastemps
bé
ho poden fer
però en tot cas
haurem de continuar
la tertúlia
fora d'antena
això sempre ho fem
continuar la tertúlia
fora d'antena
el temps s'acaba
en Ramon Maria Sanz
Dionísio de la Varga
en Jaume García
Carles Gossalvez
a tots quatre
moltes gràcies
i que vagi bé
a disfrutar
d'aquest dimecres
primaveral
adeu
bon dia
adeu